No és el que és.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Els bombers han rebut una seixantena d'avisos
per incidències del vent,
la majoria concentrades al litoral central.
També el telèfon d'emergència 112 ha rebut 255 trucades,
la immensa majoria des del barcelonès,
que manté l'alerta pel fort vent
en 17 comarques catalanes per forta ràfaga,
sobretot al litoral central, al sud i al Pirineu.
Els agents rurals demanen evitar les zones buscoses
pel perill de caiguda de branques o d'arbres
i no acostar-se a rius, rieres o torrents.
Al fort vent se li sumen la sequera
i les elevades temperatures per l'època,
fet que ha obligat a decretar el nivell 2 de risc incendi forestal,
que és el segon més alt, a 21 comarques catalanes.
Els agents rurals fan una crida a extremar les precaucions
i el seu cap, Josep Antoni Mour,
exposa el que s'ha d'evitar en declaracions a Catalunya Ràdio.
Per suposat no fer foc, en sota cap concepte,
vigilar molt també amb l'ús de matinèria agrícola
i també es donaran les condicions
perquè es puguin produir incendis per llançament de borilles.
Les humilats relatives molt baixes
fan possible que qualsevol petit font de calor pugui produir un incendi.
Els agents rurals han suspès més de 32.000 activitats
i també s'han reforçat els parcs dels bombers aquest cap de setmana.
Més notícies, Sant Raül Flores.
Omniun Cultural demana que s'ampliï la macrocausa
per les càrregues de l'1 d'octubre a Barcelona
i que s'imputin una dotzena de policies més.
L'entitat ha recorregut la interlocutòria
que envia a judici 47 agents de la policia espanyola
per l'actuació en les escoles de Barcelona l'1 d'octubre.
Omniun vol que s'imputin tres comandaments policials
que van operar a les escoles Estel, Ramon Llull i Pau Romeva,
i quatre caps de grup que l'1 d'octubre
estaven destinats a les escoles Estel i Mediterrània
i a l'Institut Joan Fuster.
Alemanya vol incloure un test psicològic
en la llei de control d'armes.
Ho ha anunciat la ministra de l'Interior després de saber-se
que l'autor del tiroteig de dijous
en un temple de testimonis de Jeovà a Hamburg tenia permís d'armes,
tot i patir un trastorn mental.
Un exmembre de la comunitat sense antecedents
va matar 4 homes i dues dones i es va acabar suïcidant.
La justícia ha enviat a la presó dos homes
per haver agredit sexualment a dues menors.
Un d'ells té 21 anys i està acusat d'haver violat una nena de 13,
Avida Nòvila Geltrú,
amb qui hauria quedat a través de les xarxes socials.
L'altre home té 23 anys
i està acusat d'un delicte continuant d'agressió sexual
a una menor, en aquest cas avall.
El valor del patrimoni literari tradicional
és l'eix central del Flic,
el festival de literatura i arts infantil i juvenil
que el disseny Hub barcelonà acull aquest cap de setmana
ho fa sota el lema Reinterpretar el món.
La programació està dirigida a infants
d'entre 6 mesos i 14 anys
i ofereix activitats relacionades amb la lectura,
com tallers, narracions o una zona
amb més de 1.000 llibres disponibles per a préstec.
El festival vol unir la tradició i la contemporaneïtat
de la interpretació.
Aquesta tretzena edició també comptarà
amb la participació d'artistes com Roser Ros, Blay Senabra,
Pere Ginar o Carme Soler, guanyadora del Premi Flic.
L'Espanyol juga aquest migdia al Santiago Bernabéu
a partir de les dues
i amb transmissió del Tot Gira de Catalunya Ràdio,
partit de la 25a jornada de la Lliga de Futbol.
L'Espanyol fa 27 anys que no hi guanya.
També avui a la Lliga, Elx Valladolid a un quart de cinc,
Cel Tarraio a dos quart de set
i València-Ossesuna a les 9 del vespre.
Demà Atlètic Club Barça, Jaume Lewandowski i dilluns,
demà passat Girona Atlètic de Madrid.
Jugat ahir cadis dos, Getafe dos,
el Getafe va fer l'empat de penal,
revisat pel VAR al minut 104,
al minut 14 de l'afegit.
La fiscalia inclou l'expresident del Barça,
Sandro Rossell, en la denúncia del cas Negreira,
amb Rossell com Josep Maria Bartomeu
d'haver pactat verbalment amb l'exàrbitre Enriquez Negreira
a favorir l'equip en les decisions arbitrals.
Tercera derrota seguida del Barça de bàsquet
en només una setmana, aquesta vegada a l'Euroliga,
a la pista d'un rival directe, el Fener Batxe, de 8 punts.
81 a 73.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
En directe des de la Sagrada Família.
Catalunya Ràdio us ofereix la gira del suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen 5 minuts de les 11 del matí.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
en directe des de la Sagrada Família.
Aquest programa especial, un experiment radiofònic,
però sobretot musical.
Fusionarem dos estils musicals diferents.
D'una banda aquest d'aquí que sona.
La nit em para el sexe
I la tempesta dels lladres
No hi ha païs, és prou la feina
És la veu del Roger Mas, la música popular del Roger Mas,
la cançó d'autodonoma que ens acompanya
cada diumenge també al suplement.
L'ajuntarem a una proposta que sona així.
La meva crem va amb mi
Aus der Stadt gezogen
Aquest és el contratenor Xavier Sabata,
que ve de la clàssica
i acostumats a les òperes dels grans teatres,
com per exemple el Liceu.
Xavier Sabata i Roger Mas, a veure, això ho he massat abans o no?
Què he de dir, la veritat?
La veritat. Sí, aquest dematiu ho he massat.
Doncs sobre aquesta idea.
Perquè el Mil Roger em va dir
Com una cosa de la Serra de Família vull que sigui especial.
Potser amb el Sabata surt una cosa diferent.
Doncs el primer cop que vam parlar per telèfon
per veure què podíem fer, el Xavier se li va acudir...
Jo et vaig dir, el damunt no és flors del Montpou,
i tu vas dir, home, el tormento...
Dic, el tormento Monteverdi, és clar, aquesta me la sé.
Perquè la tenia ja en el disc per nas
i dic, això pot ser...
I és una de les més cançons preferides
que jo durant anys vaig cantar cada nit
abans d'anar a dormir per fer dormir les nenes, diguéssim.
Això és una cançó especial.
I clar, aquí juntarem dues veus,
també dos estils i dues maneres de fer servir la veu molt diferent,
perquè tu ets contratenor.
Explica'm quina tècnica utilitzeu per cantar Roger i Xavier.
A veure, un contratenor és un cantant masculí
que utilitza la part més aguda del registre
amb una tècnica específica.
No sé si m'he explicat massa.
Però, i el Roger canta...
La funció d'un contratenor
no és fer una cosa especial o fora del natural.
És una cosa que tots els homes podem fer.
Simplement és una qüestió de tècnica i de treball.
I que t'agradi el repertori, diguem-ne.
Perquè el repertori que podem fer nosaltres
és bastant reduït, que és la música barroca, en principi.
Tu, Roger, ets una de les grans veus, també,
greus, potents del panorama musical.
On vas aprendre a cantar, tu?
El Xavier sap què canta i com canta, jo no ho sé, això.
Què et surt de dins?
Ara m'ha estat una hora xerrant, he estat escoltant-lo,
m'explicava coses i es m'ha perdut.
Vull dir, no, jo soc cantautor.
Jo no soc ni músic ni soc escriptor,
soc aquella cosa d'intermitge.
I llavors tota la part de cantar,
que en el meu cas és una mica més intuitiva,
i de dir les coses que jo tinc ganes de dir.
I ell, en canvi, ha fet un treball.
Són dues coses diferents,
però que són complementàgiques, com dius tu, conviuen.
Tot conviu, a la vegada.
La gent que ens senti des de casa
i tots aquests audience que ens acompanyen,
amb què s'han de fixar ara, quan ho sentim cantar?
Home, és que ja ho veuran, quan ho sentin.
El que no l'hagi sentit del Xavier
té una veu que és una meravella.
Més que té una veu que és una meravella
i com la fa servir.
A part que és bo, és que ho fa bonic.
I això, per mi, encara és més important que fer-ho bé.
No creguis moltes expectatives.
Ho sentim i xerrem una estona més,
perquè em moro de ganes de sentir-vos.
Xavier Sàbata i Roger Mas,
en directe, junts al suplement des de la Serada Família, com vulgueu.
Gràcies per atendre'ns.
S'hi torna el torment que em troba al cel,
que jo visc content per la cruda beautat.
Al cel de la bellesa creix la fiereza
i no hi ha pietat.
Que sempre, qual scoglio,
a l'onda d'orgoglio,
la meva fede serà.
L'espera me fallaci,
revulga'm el pèl,
diletto n'e pace,
non sento nome,
i l'empiaca d'oro
em negui el ristorn
de bona mercè.
Tra toglia infinita,
tra speme tradita,
vivrò la meva fe.
Gràcies per atendre'ns.
Per foc i per cel
ho reposo, no, no.
Nel porto del cel
ho reposo, vero.
Se colpo mortale
con rigido strale
i que cura m'impiago,
canxanto mia sorte,
col torto di morte
cura sanero.
Se fiamma d'amore,
jamai non senti
quel rigido cuore
che il cor mi rapi.
Se nega pietà
de la cruda beltàte
que l'almai fa qui.
Ben fija che, dolente,
sentita e languente,
sospiri-mi un dia.
Un fort aplaudiment pel Roger Mas i el Xavier Sabata,
si dolce il tormento.
Amb el suport i moltes gràcies també del Xavier Guitó al piano.
Seieu, sisplau, per favor.
Sí, sí, moltes gràcies al pianista, el Xavier Guitó,
per haver-nos acompanyat.
Jo crec que tothom ha quedat bocabadat,
perquè això que hem vist, si més no, no és habitual.
Us heu trobat còmodes, vosaltres dos?
A vegades teníem en Xavier Guitó al piano, que és imparable.
Ens cobria tots els nostres defectes. Moltes gràcies.
Gràcies, Xavier.Quin defecte!
Clar, segurament el Roger Mas,
fent aquesta peça, el tenim més sentit del Parnàs,
però sentir-te tu interpretar-la...
Però saps que aquesta peça,
els contratenors i els que ens dediquem a la música històrica,
a la música perroca, la fem molt,
perquè precisament és una d'aquestes peces
que està entre cavall de les dues coses.
A l'època ja era una cançó pop.
Llavors, es pot fer des d'una perspectiva més clàssica
o es pot fer des d'una perspectiva més pop.
De seguida vaig pensar, o vam pensar,
que podríem ajuntar, que hi havia una part conjunta.
Xavier, véns del Liceu i ara te'n tornes cap al Liceu.
O sigui, el Liceu ens ha prestat Xavier Sabata
durant una estona per poder fer això d'avui,
perquè esteu assajant de valent.
Sí, ara comencem l'última setmana.
Estrenem dissabte que ve l'Alexina B,
una òpera contemporània de Raquel García de Tomàs,
un estrener absoluta, que és una de les coses que passen poc
i la veritat és que està sent un plaer molt intens,
perquè són moltes hores, és un espectacle molt complex,
però molt contents.
Fa la sensació que tens una feina molt sacrificada, tu.
Sí i no.
Vull dir que, al principi, un ho viu d'una forma molt sacrificada.
Després, amb els anys, un s'hi acostuma, no?
També és una feina que quan la pots fer amb bones condicions,
físiques, em refereixo, et sents bé.
El sacrifici no...
Però jo tinc una vida molt normal, eh?
Vull dir que...
Una vida molt normal, però et passes...
Deus dormir molts dies fora de casa, no?
Sí, molts, molts. Per feina, per feina, per feina, sí, sí.
Però... Sí, hi ha una...
Passes per diferents moments, no?
Passes un moment que tot és nou i tot és molt excitant,
i després hi ha un moment que allò s'estanca
i que comences a veure com pesa tot això,
i després ja t'hi acostumes i la veritat és que és un plaer.
Tu, Roger, t'hauria agradat ser cantant d'òpera?
On és que m'ho havia plantejat mai?
Tu t'ho vas arribar plantejat, sabia o t'hi vas trobar?
No, no, no. Jo m'hi vaig trobar.
Un dia et vas posar a cantar i vas dir, calla.
No està tan lluny d'això.
Jo anava per actor i vaig ser actor durant molts anys,
i jo podia cantar i havia estudiat música,
i de cop vaig descobrir un disc, no?,
un disc d'una òpera barroca.
A mi sempre m'havia agradat la música barroca.
Dic, calla, això és el que faig jo.
I és una feina.
I vaig veure'm... Sí, va anar molt de pressa.
Jo vaig fer una audició per un director,
fa molts anys, ja fa molts anys, d'això,
amb un director francès molt famós, el William Christie.
I en aquella audició, en aquella prova,
em va oferir cinc o sis projectes.
I de cop vaig pensar, home, podem... podem fer, no?
T'agrada l'òpera Roger o no?
Sincerament, eh?
Sincerament és un llenguatge
que no he acabat mai d'entrar-hi del tot.
O sigui, m'agraden moltes cançons que hi ha dins d'òperes.
O sigui, moltes peces musicals que tenen moltes àrees.
Moltes peces que són més una cançó, molt.
Però el que és la representació d'una òpera sencera
de cap a cap és una cosa que, la veritat,
que no he aconseguit acabar-hi d'entrar.
He tingut interès en moltes èpoques de la vida
i no he acabat mai d'anar-hi.
Però, bueno, no se sap mai, això.
Quina barrera, a vegades, que hi ha entre l'òpera i aquesta elit
s'està trencant?
A veure, està trencada en altres països.
Jo això ho visc de formes molt diferents
en funció de a quin lloc treballo, no?
L'òpera és un fenomen o és una...
és una cosa molt normalitzada
en molts dels països on jo treballo, no?
Llavors, per això, a mi, sent català,
i quan vinc aquí a treballar, que tampoc és tan sovint,
que aquesta, que hi hagi tampoc...
I això és una cosa molt complexa, analitzar, eh?
Vull dir, que tinguem, que estigui tan desconectat,
que la gent es pensi que l'òpera té tan poc a veure amb ells, no?
I sobretot aquesta pretesa, aquest pretes elitisme, no?
I que, en canvi, ens fem nostres cuiners i restaurants
que anar-hi val una fortuna,
i, en canvi, el primer que diem sempre de l'òpera
és que val molts diners, no?
I, en canvi, per altres coses, la gent
evidentment estem parlant de ser en uns mínims, no?
Diguem-ne, llavors...
A mi em sap greu,
perquè jo soc una persona molt connectada amb la realitat,
jo escolto molta música molt diferent,
jo tinc una vida molt...
Escoltes a nosaltres, us escolto a vosaltres, per exemple,
i llavors em sap greu quan algú que dius,
ostres, amb el que ja has compartit...
Comparteixes una cosa tan gran,
de cop l'òpera li queda una cosa tan lluny, no?
O sigui, que ni s'ho ha plantejat, no?
I estaria molt bé, una vegada, analitzar-ho,
perquè tampoc penso que...
És una qüestió de cop rebaixar i començar a explicar l'òpera...
l'òpera Fordamis, saps què vull dir?
No hem de començar...
L'òpera s'ha d'entendre pel que és, no?
Mira si és poc elitista, en el teu cas,
que una vegada crec que et van empastifar de Nutella.
Però com ho has sabut, això?
Perquè tinc un gran equip de guionistes.
Sí, sí, sí, jo, de fet, una de les meves primeres òperes, sí, sí,
em van empastifar de Nutella.
Com et dic, vull dir, és una feina.
És una feina que mou molta gent, mou molts diners en molts països,
molts diners, vull dir, que hi ha moltíssima gent treballant.
Les cases d'òpera tenen ensembles fixes,
gent que està amb nòmina, cantants amb nòmina, orquestres,
i on es venen 1.500, 1.600 entrades diàriament per anar a veure òpera.
I gent molt jove,
te'l trobes l'endemà al forn perquè estàs...
i diu, ah, jo ja et vaig veure en aquesta òpera,
o no vaig entendre això, no?
Hi ha una relació molt... molt més directa, no?
Roger, com van les flors? Com van totes les flors?
Les flors sempre...
Bueno, ara mateix hauria de ploure una mica més.
Sí.
Però a part d'això, va estupendíssim.
L'has sentit, l'últim disc del Roger Mas, perquè és extraordinari.
Sí, és meravellós.
T'agrada el Roger? Molt.
És que el Roger...
Ja fa anys que estem mig en contacte per les xarxes socials
i ens diem hola, hola, hola, hola, hola,
i tu vas ser una mica l'excusa per ajuntar-nos.
Jo no, va ser...
Va ser el Roger Mas que s'ho va meragar una mica tot.
Va ser el programa, la celebració.
Roger, com et pinta l'any?
Perquè sé que el cap et va sempre a mil,
que fa mig any o un any que has publicat
totes les flors, que és l'últim disc,
amb peces teves, amb lletres teves,
que això és una cosa que feia temps que no passava.
Jo sempre tinc com una mica un pèndol
d'ensenyar el que faig, diguéssim,
i llavors hi ha discos com Totes les flors,
que em troncaria més amb el místic a domèstic,
o amb discos de cançons
en forma de cançó,
en teoria més accessibles, diguéssim,
o més tancats, més rodons,
i llavors ho alterno amb discos com les cançons teològiques,
per exemple, o el DP, per exemple, fa més anys,
que són una mica més el que jo sóc vingut a dir, diguéssim.
I ara estic absolutament...
Estic molt emocionat perquè he trobat el fil d'una cosa,
i estic ficat amb la construcció d'una peça...
De quina cosa? Una cançó de mitja hora.
De mitja hora? Sí.
Que estrenarem el 9 de maig a Barcelona.
No te la punxarem, Aicat, eh? No, ja ho sé, per això.
Però, bueno, serà com una òpera,
que podràs buscar les cançons a dins.
Mira, serà, això que deia abans...
Seràs com l'Alain Parsons, que va fer un disc
que es deia Gaudí, de 7 cançons...
No he dit mai, me'n veu parlar, tu i el Carabent,
i jo ho vaig escoltar i m'ho hagués pogut estornar.
Sort que l'Alain Parsons no és el convidat artista d'aquí.
Moltes gràcies a tots dos.
Et torno cap al Liceu, et vindrem a veure.
Moltes gràcies.
Gràcies també als companys del Liceu,
que m'han dit que l'estrena de l'Òpera
es podrà sentir també per Catalunya Música.
Sí, i, a més a més, també s'enregistrarà
per... em sembla que es podrà veure enregistrada en vídeo.
Fantàstic. Gràcies a tots dos. Un fort aplaudiment.
Merci.
Ara ens prou...
la història de dos uients més que ens acompanyen,
Francesc Boix...
Francesc Boix, com estàs?
Què tal? Molt bé.
D'on véns, tu? D'aquí al costat, de Carrer Bruc.
Quants ens tens? 25.
Amb qui has vingut? Amb les meves dues germanes.
Ens escoltes habitualment? Sí, sempre que puc.
Quant tens fa?
Jo relativament poc, però com a ser-ne conscient,
però que has escoltat tota la vida el suplement.
Clar, tu, o sigui,
ets deu anys més jove que aquest programa, d'alguna manera, no?
Quan vas néixer a aquest programa ja feia temps que caminava.
Què t'agrada del programa i què no t'agrada? És el moment de dir-ho.
Comencem a pensar una mica la temporada que ve.
Bé, bé, comencem per lo bo.
El programa és fantàstic, en el sentit que és un matinal,
i té tot el que ha de tenir un matinal,
però és cap de setmana, llavors és relaxat
i ajuda a fer les tasques de dissabte al matí.
Què fas tu mentre escoltes el suplement?
Des d'anar a fer la compra, estendre roba, tot lo bàsic,
o de vegades, si toca treballar el cap de setmana,
doncs mentre hi ha un event o així, amb el pinganillo.
M'ha agradat molt el que no t'agrada.
Absolutament res. Fantàstic.
Doncs ja està. Gràcies, Francesc, per acompanyar-nos.
I també la Paula Montalvo. Paula?
Paula, com anem?
Bé. Quants anys tens tu?
23. Fa molt que ens escoltes?
5 anyets, més o menys. D'on vens?
De Riudoms. De Riudoms? Home!
Home! Riudoms, que no està tan clar si era el poble de Gaudí o no.
Jo ho tinc prou clar.
Sí? Vull dir que es discuteixen entre Reus i Riudoms, no?
Es discuteix moltíssim. Moltíssim es discuteix, sí.
I què? Com és que ho tens tan clar?
Home, perquè tinc la meva teoria que va néixer a Riudoms
i tots els riudomens ho defensem a mort.
T'interessa Gaudí o no?
No, sí, sí. És a dir, des de ben petits, allà al poble ens ho...
Sempre ens l'han imposat molt i a l'escola l'estudiem bastant.
I sí, sí. Sempre hi ha hagut aquest interès per l'arquitecte.
Què et dediques, Paula? Soc periodista.
Ah, o sigui, ja ets periodista.
Sí, ja ho soc. Ja vaig acabar la carrera fa un parell d'anys
i ja exerceixo, ja soc periodista.
Què t'agrada del suplement? Doncs m'agrada molt.
Sobretot la naturalitat amb què tracteu els temes.
I la secció de la Maïka Navarro, sobretot.
Ha marxat Maïka Navarro? Sí, però l'has pogut saludar, segur.
No, però l'he vist i ja m'ha emocionat.
Gràcies, Paula, per seguir-nos. Gràcies.
Pausa, pausa, pausa, pausa,
i de seguida el suplement Xavier Solà. Ara tornem. Gràcies.
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
amb la millor varietat de productes frescos al tall i al moment.
I s'ho s'hi ha acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida. Benvinguts a capraboacasa.com.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa, també.
Per això, si tens una empresa
i vols transformar-la per fer-la més competitiva,
entra a acció.gencat.cat,
perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
L'Orquestra Sinfònica del Vallès presenta
l'Amor Brujo, de Manuel de Falla, al Palau de la Música Catalana.
Un concert amb arrels andaluses dirigit per Xavier Puig,
amb la cantaora Joana Jiménez, Belén Cabanes a les Castanyoles
i amb Jordi Brau recitant poemes de Federico García Lorca.
Dissabte, 18 de març, a dos quarts de set,
Palau de la Música Catalana. Entrades a oisavallès.com.
Som així. A bon preu esclar d'energia
tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé, al millor preu.
Segons la CNAMC, som els més econòmics del mercat
amb el pla FEMU Fàcil,
amb l'estimació d'un consum manual de 4.000 kW oda
i una potència contractada de 4 kW.
Informa-te en a bonpreuesclat.cat barraenergia
i festa de l'energia de Catalunya.
La Sofia té 22 anys.
Sempre li han agradat les matemàtiques
i tot allò relacionat amb l'espai.
Des de ben petita, tenia clara la seva vocació.
Sabia que volia fer una enginyeria.
Ara estudia en una universitat pública gràcies a una beca.
Quan acabi, pensa en ampliar la formació amb un doctorat
que li permeti completar el currículum
i dedicar-se a un dels camps amb més futur, la euronàutica.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeria d'Isenda i Funció Pública.
Govern d'Espanya.
El març és el mes de la dansa.
300 activitats per a tots els públics omplen els teatres,
els carrers, les places, els cinemes
i els edificis singulars de 12 ciutats que ballen juntes.
Dansa metropolitana.
Del 9 al 26 de març.
Tota la informació a dansametropolitana.cat.
Florentino ha arribat a la ciutat comptal.
Una firma de qualitat per a l'home més al·ladà i cosmopolita.
Descobreix la teva nova botiga Florentino
al carrer València número 264 de Barcelona.
O visita www.florentino.com.
Florentino, comoditat i estil
per als que busquen una cosa diferent.
Pare, què és el poliamor?
Tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt,
però a vegades necessiten o enveuen un altre que els agrada més.
Doncs el van canviant quan volen.
Com la subscripció d'OK Mobility.
Un servei on pots gaudir del cotxe que vols,
quan vols i on vols, tot inglòs.
Tengues un cotxe sense tenir-lo.
Subscriu-te a la multimobilitat a okmobility.com.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis, connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Amb Roger Escapa.
Una pregunta per la Ràdio, sisplau.
Es considera la que era vostè?
Ja n'hi ha jo.
M'entens, Rafa?
No sabe ni de xistos.
Dos minuts per dos quarts de dot en directe
des de la Sagrada Família per celebrar els 35 anys del xuplement.
El xuplement, un projecte que va néixer el 1988,
gràcies al Xavier Solà, que el va presentar durant 20 temporades.
Fa una estona el saludàvem,
i ara ho fem ja asseguts en aquest escenari que ens han organitzat.
Bon dia de nou.Bon dia, Roger, bon dia a tothom.
Qui t'ho havia de dir, que en faríem 35, eh?
I tant, i tant. La vida és realment un miracle, eh?
Si ho mires, mai més ben dit, no? On som?
Tu en vas fer 20?Sí.
I podries haver estat, jo tinc la sensació, tota la vida.
Sí, però cap al final hi ha un temps natural
que les coses em sembla que a tots ens passa, no?
Et diuen per dins que ja toca canvi, no?
Ara et sentia... t'ha canviat molt la veu, eh?
A tu també, t'anirà canviant, amb els anys, sí, sí.
Sí, t'ha canviat la veu, t'ha canviat la veu.
Ahir al matí de Catalunya Ràdio, amb la Laura Rosel,
em va sorprendre...
o sigui, vam venir a explicar una mica el programa que faríem avui
i també fèiem una entrevista conjunta.
Em va sorprendre molt com ha canviat, no?
I les coses gruixudes que et van passar durant aquests 20 anys,
també personals, no?Sí.
I tu, el peu del canó aquí cada cap de setmana.
Sí, amb molt de gust, per dir-ho, sí que he afortunat.
Vas ser pare amb cap de setmana?Sí, sí, sí.
De fet, un divendres a la nit.
I l'altre va néixer el dilluns,
llavors ha de ser molt més, diguem, agraït, en aquest sentit.
I el teu pare també vas explicar que es va morir en cap de setmana.
Es va morir un dissabte a la nit, sí, sí, de matinada, de fet.
I l'endemà feies el programa.
I la mare, la mare em va dir...
fes el programa i ja després ens trobarem, no?
Va costar?
Sí, però saps que aquell moment és el que toca, no?
Cadascú ens trobem en una circumstància
en què realment fas el que s'ha de fer, no?
Sí, però ha canviat, això, segurament, no?
Perquè un presentador que ara fos pare
segur que l'endemà no presentaria el programa.
Sí.
Si se't mor un familiar proper segur que tampoc.
I jo crec que és bo, també, que sí.
Sí, oi tant, oi tant. Ara hauria canviat molt, això.
Com va arrencar això?
Va ser el Josep Cuní que et va trucar o tu ja formaves part de la casa?
Jo ja formava part de la casa i em va dir...
Escolta'm, penso que podries fer un programa el cap de setmana,
vés-te a pensar en això, un títol i els continguts.
Ah, el títol és teu? Sí, sí.
El títol del suplement.
Sí, i va néixer a la Vall d'Aran.
Sí, sí. I això?
Doncs mira, era aquella circumstància prèvia
que va començar una nova etapa amb un programa nou
i la creació, no?,
el moment de... a veure com es dirà la criatura.
Què s'hi feia abans, el cap de setmana?
Abans hi havia hagut...
un programa que feia l'Acòpolo.
Em sembla que és ahir el diumenge a tot sumenge, em sembla,
i amagaven un tortell, s'havia de trobar un tortell.
És una de les coses que em va cridar l'atenció.
Clar, tinc la sensació que al principi era un magazine de tres hores,
i que hem anat engreixant la criatura
també per la dictadura de l'audiència
i hem afegit actualitat, fem un informatiu a primera hora,
ens enzahem molt d'hora i molt d'hora,
que a vegades dius, escolta, em té sentit a les 6 del matí?
Doncs sí, perquè també hi ha uns uients que es lleguen molt d'hora
o gent que treballa al cap de setmana.
Sí, sí, sí. Ha anat evolucionant com tot.
Com la veu, no? Com la veu.
Clar, o sigui, hi ha una cosa que és que...
el complot dels uients, el xuxet...
El Claudi, on és en Claudi?
És Claudi la mostra?
Quan el trobaves, la gent li havia de dir,
ets Claudi la mostra? I això era molt important.
I les camises, no? Jo tinc aquell record de petit a casa,
el dissabte i el diumenge.
Això era el diumenge.
I ell portava unes camises molt ferides, hawaianes, no?
Era per localitzar-lo, mira, sabies de seguida que era ell.
I després què passava quan trobaven el Claudi?
Doncs tenies el premi.
El premi, en aquest cas, ningú sap també què era.
Era una cosa...
O sigui, que no hi havia premi, en realitat?
Sí, que hi havia un premi, però no ho recordo.
Així és com el complot dels uients era la plata de Revo en Revo.
Clar, tot això...
Era un discurs.
Revo en Revo?
És rebosteria, però per no dir és molt llarg.
Però això és un segell teu, que t'inventes la paraula.
Però no perquè vulguis inventar-ho.
Ara mateix Xavier Sabata ha vingut a dir
que es va trobar una mica amb l'òpera, no?
Doncs m'he trobat ja de jovenet,
ja en comptes de dir curto deies que ero.
I no saps per què.
I després jo recordo molt les sintonies d'aquell programa.
Era molt petit, però sempre m'he fixat molt amb les sintonies.
I estava molt ben triada, tota aquella música.
Aquí hi ha el Xavier Solà DJ.
La meva il·lusió no era fer un programa periodístic
o d'entreteniment, era fer...
Doncs presentar discurs.
I llavors véns a la música, t'agrada la música,
i ha estat sempre un dels elements
de cada programa que he pogut fer.
Amb el Cotillas.
Sí, el Sergi Cotillas va estar deu anys al programa.
Clar, és que s'ajundaven dos amants de la música
i gust per aquest element, que és bàsic, no?
És fàcil treballar amb tu?
No sóc jo qui hauria de dir, no sóc jo.
Però jo crec que aquí hi ha una cosa molt important,
que ahir va sortir amb la Laura Rosel,
que és estimar-te al que fas.
Sempre facilita, si t'estimes el que fas,
facilita molt les coses, en tots sentits.
I... et poses nerviós?
O jo, per exemple, aquests programes que surts de l'estudi,
en què surts de la teva zona de confort,
són molt incòmodes pel presentador.
Jo pensava que veu fal Roger, de debò,
perquè acaba d'haver hagut de sortir...
La processó va per dins.
Sí, doncs molt ben portat, realment sí,
perquè normalment surts de la teva zona de confort,
i ho acuses, i normalment, quan estàs fora,
no estàs amb la tranquil·litat, no?
Però...
Però s'ha de fer, no? S'ha de fer.
S'ha de fer, i a més és bo, és positiu,
i és part de l'encant també de la nostra feina,
és difícil avorrir-t'hi.
Hi ha una cosa que un dia em vas explicar,
que més ho vas dir públicament,
que és que el vas deixar al cap de 20 anys,
però hi va haver un director que et va dir...
Escolta'm, i si tornes al cap de setmana?
Sí, sí, sí. No em diràs quin director va ser.
Però no va ser una aposta directa.
Em va dir, escolta'm, jo estic ara en un tema de gestions,
si per qualsevol cosa no em surtis bé,
tu voldries tornar?
I li vaig dir, no, no voldria tornar.
Però si en el cas, doncs, hi hagués una...
doncs, no hi hagués alternativa,
va ser molt, diguem, molt curós, molt...
I em va tantejar, i li vaig dir, home,
intenteu entendre-us,
intenteu que surti bé.
O sigui, no et venia gaire de gust tornar a la França?
No, no, no, i suposo que tu, si fas 20 anys,
un programa també tindràs...
Jo no els faré 20 anys. Vull dir que no...
Em porto 5, que ja són molts.
Algú més segur que siguis, però...
Però no ho sabem mai, eh?, el futur no el coneixem.
I quants anys fa que fas ràdio, ara, Xavier?
Ara, doncs, mira, vaig cap a 20 vots aquí a la casa,
aviat en faré 40.
40. I penses que això algun dia s'acabarà, o no?
Sí, jo i tant.
Ara es va enjubilant i ja tinc la sensació,
ja vaig fent plans.
Sí, sí.
Però tens ganes de plegar? Ara no, gens i mica,
però sí que m'imagino que amb un canvi,
igual que quan va acabar el suplement,
vindrà un nou projecte que espero que sigui
tan estimulant com cada etapa de la vida, no?
I... clar, vau guanyar un Ondes, no?
Us van donar un Ondes? Sí, el 2005.
I tant, i tant, totalment inesperat.
I queda molt poc curós, per part meva,
però és que és així, és d'aquelles coses que...
Ve al cap aquella cançó del Serrat,
que diu...
Toma conmigo café.
I en aquella sensació de dir, oita, sembla que s'ha aturat tot.
Els focus t'il·luminen, d'una manera,
per mi ha estat un abans i un després.
Xavi, moltes gràcies per acompanyar-nos.
A tu i a tots vosaltres per fer possible tota la casa,
l'equip que veig aquí,
amb qui hem compartit tants bons moments i seguim fent-ho,
i aquesta solvència,
i especialment a tu per la conducció
i per donar aquest esperit de cap de setmana.
Una pausa,
ens actualitzem també amb alguns anuncis que teníem pendents,
11 i 36 minuts, un fortíssim aplaudiment pel solar,
i ara tornem també amb la figura de Gaudí.
Gràcies, Xavier. Gràcies a tu.
Gràcies a tothom, moltes gràcies.
De seguida tornem des de la Sagrada Família.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un!
Tenta obrir la porta, Maralba!
Va, va, va, deixa-la!
T'anestegues!
T'anestegues!
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Diumenge, a partir de les 8,
la TDT de l'Atlètic Club Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Ei, com va? Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts tu?
Tant se val d'on venim, si d'on surt.
Oh, del nord, ja. Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord, estem d'acord.
Sí, i una estrella ens a germana.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
Jo soc del RAC,
perquè em protegeixen en qualsevol tipus de vehicle.
Si vaig amb cotxe o amb moto i tinc una varia,
la reparen al moment o em deixen un vehicle de substitució.
I si vaig amb bici o amb patinet,
em cobreixen si em faig mal o faig mal a algú.
I tu, vols moure't sense preocupacions?
Festa del RAC des de només 41 euros l'any.
RAC i som per ajudar.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Caixa Banc.
Lluïta.
Drets.
Igualtat.
Per una societat justa...
Som dones.
Dia Internacional de les Dones.
A Catalunya Ràdio i TV3.
La situació va ser tan, tan forta
que tota la població va acabar plorant
i va quedar tan commocionada durant dècades que no se'n parlava.
1943, Andorra.
El pas de la casa uneix l'esvàstica nazi.
Pels boscos corren fugitius i alguns s'amaguen els masos.
Imagina't la por d'estar a casa sol, amb la teva família,
i, depèn's tu, ningú et vindrà a defensar.
No tens mitjans per demanar ajuda a ningú.
El Juliol, un tret d'escopetes, quince al silenci.
Han disparat Anton Areny, l'hereu de Calgastó.
La víctima té dos germans.
Hi havia sorolls a fora, hi havia lladres, segur.
Mort. Qui t'ha mort?
El jutge Andorrà, quan fa l'aixecament del cadàver.
En aquesta història ho haurà de fer dos cops.
Aquest dissabte a les 9 de la nit, a Crims, amb Carles Portes.
I també en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Avui, des de la Sagrada Família.
Amb Roger Escapa.
Barcelona, calla.
La ciutat no sap què s'ha de dir.
Barcelona, calla.
Calla.
5 minuts per arribar.
3 quarts de 12 del migdient, directe des de la Sagrada Família,
amb la peça de Gaudí, que li va dedicar Albert Guinovart,
i amb el Raül Garrigaset,
l'escriptor, traductor i editor, autor de la novel·la Profesia,
i la Mireia Freixa, catedràtica mèrita d'Història de l'Art de l'Uweb.
Bon dia a tots dos. Hola, bon dia.
Sou estudiosos de Gaudí? La Mireia, segurament, no?
De Gaudí i del seu entorn, diguem-ne.
Què et transporta estar aquí, Raül?
Bé, potser la primera cosa és com aquest edifici...
La manera com hem vist aquest edifici s'ha anat transformant
d'una manera radical amb el pas del temps.
Potser la cosa que m'impressiona més als anys 30,
quan el Jòrval ve a Catalunya i escriu l'homenatge a Catalunya,
diu que la Sagrada Família és un edifici horrorós,
la cosa més horrorosa que s'ha fet sobre la Terra.
I aquesta capacitat que té aquest edifici d'horroritzar
i de fascinar a l'hora, per mi,
és de les coses interessants que hi ha aquí.
Clar, ara estem a punt del centenari que Gaudí va morir, no?
Creus que l'ha tractat bé, la història, Mireia?
Jo crec que sí,
però em pensa que Gaudí, en ple neuscentisme,
que tothom deia que s'havia de cremar el Palau...
Bé, cremar, depurar el Palau de la música,
la Sagrada Família es continuava fent,
perquè ha sigut sempre una cosa molt vinculada
a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.
La veurem mai acabada?
Doncs jo crec... Bé, jo crec que sí.
Gaudí deia que era una catedral.
Aleshores, les catedrals es començaven en romànic,
s'acaben en gòtic,
i ara passaria així.
I algun estic amb aquest claustre que és modern,
però que al mateix temps és tan Gaudí, estic fascinada.
Jo sempre he pensat que la Sagrada Família s'havia de continuar,
per moltes coses, si cal, ho explicaré,
però ara no em dic això, que s'ha de continuar.
Si Gaudí t'hagués el cap i veiés de la manera que s'ha continuat,
creus que li agradaria o és injust fer-nos aquesta pregunta?
Jo crec que li encantaria.
Jo vaig tenir la sort de poder estar aquí el dia que es va consagrar,
i quan vaig entrar vaig dir, segur que a Gaudí ho hauria dit,
ok, no, ok, ho hauria dit, ok, segur que no ho hauria dit.
Hauria dit alguna altra frase,
però que a Gaudí ho hauria dit.
És d'acord, no?, estic d'acord.
Raül, tu hi estàs d'acord? Sí, sí, sí.
Jo crec que sí, ell tenia molt clar
que les catedrals les fan les generacions,
no les fa una sola persona.
I aquesta continuació, fins i tot dels aspectes més polèmics,
els anys 80 hi va haver la polèmica amb la façana de la passió,
amb les escultures de sobiracs,
amb la dialèctica que hi ha entre el naixement,
amb aquesta exaltació de la corporalitat,
amb aquestes escultures que estan fetes del natural moltes vegades,
i la part, doncs, més escalètica de la passió,
que és exactament com ho deia Gaudí,
jo crec que això al final funciona i s'ha acabat imposant amb el temps.
Sí que és veritat, no?, que el seu final va ser tràgic,
perquè el va atropellar un tramvia,
crec que ja tenia més de 70 anys.
73. 73, ep.
Justos.
Deu saber el dia exacte i tot, no?
El 6 de juny. 6 de juny.
Sí, del 26.
Però ell devia ser molt conscient,
ja que la seva obra no la veuria acabada des del primer moment.
Sí, era absolutament conscient,
perquè si amb tota la vida només va fer una façana i no va arribar a veure,
i només va arribar a veure acabat un campanar, ja ho sabia.
Però ara es tracta d'un tema que és molt interessant,
que és el de la mort del Gaudí,
perquè va tenir una mort tràgica
i això també va contribuir a crear el seu vita.
Diuen que al moment en què va haver-hi l'accident,
la gent que el va assistir en un primer moment
no eren conscients que aquella persona era en Toni Gaudí, no?
I no sé si va ser quan el van portar a l'hospital, que van dir,
ep, aquest és un senyor important.
I ell va dir, no, el meu lloc és entre els pobres, d'alguna manera,
perquè era molt conscient que venia de classe humil.
Sí, de fer la decisió dels seus últims àngels,
això era fer un vot de pobresa, viure aquí.
Cada vegada es va anar tornant més
al que era més místic, allò gairebé era mític.
I, de fet, això, ara com deia la Mireia,
és una de les coses que el va fer molt popular.
Era un personatge de Barcelona, Gaudí.
O sigui, tenia una...
la gent el coneixia, l'estimava, el seu enterro,
de fet va ser una de les manifestacions
de dol més multitudinàries de la història de Barcelona,
al capdavant del Seguici, a Viacompeu, Fabra.
O sigui que era un personatge molt estimat pels barcelonins,
pels catalans en general,
tot i que pels intelectuals, per la cultura del moment,
Gaudí no era exactament la mena d'arquitecte que ells volien,
i va costar molt que Gaudí s'acabés consolidant
com el gran artista català que coneixem avui dia.
Però, de fet, li tenien respecte, per exemple.
Això és evident, el que...
No el van entendre com a arquitecte,
perquè és realment molt complexa.
Perquè era un gran arquitecte,
però a mi m'agrada dir que, de fet, era com una mica perifèric,
perquè la cultura catalana és una mica perifèrica,
i potser, per aquest motiu,
el modernisme català és tan grandiós, diguem-ne,
perquè no és tan al centre de les idees ideològiques del moment,
i aleshores funciona amb uns estris que ja no estaven al dia,
però, en canvi, amb una ideologia que anava per davant.
Em sembla increïble que es cremessin els plànols del 36,
que no hi hagués cap còpia, cap maqueta, no?
I que l'obra s'hagi hagut de continuar
sense saber ben bé què havia pensat ell, no?
De fet, les maquetes s'han pogut reconstruir,
perquè, afortunadament, Gaudí havia dibuixat molt,
com tots els arquitectes,
però ja quan feia totes aquestes construccions tan i tan complexes
que la geometria era la base, treballaven maquetes.
Llavors, les maquetes es van trencar.
Això és la revolució del 36,
que va tenir lamentablement aquesta conseqüència.
A mena que les maquetes es trenquen, però no es poden cremar.
Vol dir que s'han pogut reconstruir.
Per això, de fet, en Jordi Bonet i en Faulí,
i els arquitectes que han continuat,
estan segurs que han mantingut
la idea primisgènia de l'arquitectura de Gaudí.
I sempre va ser un home molt de missa, no?
No, sempre no. De fet, de jove no ho era,
i després sí que va arribar el moment
que va començar a tenir una vivència molt intensa
del cristianisme, del catolicisme,
i és una cosa que naturalment marca molt la seva arquitectura.
De fet, una cosa que és molt característica de la Serada Família
és aquest combat entre la part més corpòria,
més física, més d'exaltació de la vida,
que la veiem a la façana d'aquí a la vora,
i després aquesta tendència a la desmaterialització,
a l'elevació, a la transcendència.
I clar, per ell això era important,
perquè per ell, com a cristià, el món era una manifestació de Déu.
És una manifestació de Déu.
I per tant, tenir un ruc o fins i tot un anarquista
amb una bomba orcini a la façana, no?,
és una manera d'exaltar el món
amb tots els seus conflictes i amb tots els seus problemes.
Però a l'hora, la Sagrada Família,
el que fa és agafar tota aquesta sensualitat
i elevar-la cap a l'infinit.
Perfecte. Fantàstic.
Sí, sí, perquè es cada més... Sí, sí, no, digues, digues.
Perdona. No, no.
És que també hem d'entendre
una cultura que no és la d'ara.
Vol dir que, esclar, els nens aprenien allò...
Soy cristiana por la gracia de Dios.
Bueno, jo esclar, estic educada abans, no?
Al mateix temps que aprenien a llegir.
Vol dir que, esclar, per ells,
la façana del naixement era com el catacisme.
És com l'edat mitjana, que la gent no sabia llegir
i, en els retaules, explicava històries com un còmic.
O sigui, que hem d'entendre una mica aquesta idea.
Vosaltres, que us heu dedicat
molts de temps de la vostra vida a estudiar-lo,
és evident que la Serà Família és, segurament,
la seva petjada més gran, no?
Però quin altre monument us fascina, també, del seu llegat?
Jo tinc una predilecció pel Parc Güell.
Estem d'acord en això?
Perquè al Parc Güell, per mi,
hi ha una mirada molt bonica sobre la terra i sobre el lloc.
Perquè el Parc Güell és un jardí
que no es fa a la manera francesa,
arrasant tot el que trobes i construint una estructura geomètrica,
sinó que es fa aprofitant les formes sensuals de la muntanya
i fent sortir l'arquitectura d'allà dins.
I al Parc Güell, a més,
fins i tot hi ha una visió de la història de l'arquitectura,
des de l'arquitectura grega fins a l'arquitectura més moderna,
que és molt especial,
i el drac del Parc Güell, que a boca és el drac de Delfos, per exemple.
Per mi és un lloc molt màgic
i que revela aquesta cosa de gaudir,
de crear a partir del lloc,
i fins i tot a partir dels materials que hi ha al lloc.
I el trencadís, en part, és això,
és jugar amb materials trencats,
amb materials que de vegades no faríem servir per res més,
i convertir-los en una obra d'art.
Aquest aferrament al lloc, la cosa més local,
i la capacitat de convertir-lo en un valor universal,
això és molt gaudinià, trobo.
Raül, acabes de publicar Profesia,
que és un llibre que parla de sanglars que ens envaeixen,
que no és gaire lluny de la realitat, no?
Però en aquest cas crec que ho portes una mica més a l'extrem.
D'on neix aquesta idea?
I també aprofites una mica per vendre's el teu llibre,
perquè ens el comprem de cara a Sant Jordi.
A veure, és un llibre que d'una banda explica una història familiar,
on hi ha un pare i una filla, una família trencada,
i una esperança de recomposició,
i és una novel·la que parla de la nostra animalitat
i de la relació amb l'animal que som nosaltres
i amb els animals que tenim al voltant.
I sobre la manera com nosaltres ens veiem a nosaltres mateixos
com una cosa superior als animals.
Són subjectes racionals, morals, lliures,
però alhora no deixem de ser animals.
I sempre vivim en aquest conflicte
i hem d'aprendre a gestionar-lo d'alguna manera.
Doncs el Raül Garriga Sait i la Mireia Freixa,
avui també posant uns apunts sobre la figura de Gaudí,
de la família, gràcies a tots dos.
A mi també m'agrada el pergüell.
Ah, doncs, no, no, t'hi explica, explica.
No, no, no, també. Estàs d'acord amb el Raül.
D'acord, però cada edifici de Gaudí és un enigma.
Et sembla que hi posem una mica de música, tot això?
Perfecte.
Perquè tenim l'Andrea Motis i el Josep Trevé aquí preparats.
Què tal, com esteu? Molt bé, moltes gràcies per venir.
Molta il·lusió de tenir-vos avui aquí.
Què tocareu? Us sentim i xerrem una mica. Què tocareu?
Tocarem una cançó del gran Toti Soler
que es diu Em dius que el nostre amor.
I també en directe l'Andrea Motis i el Josep Trevé, quan vulgueu.
Em dius que el nostre amor va ser com un infant
que dones el teu cor als dies que vindran.
Perdut i sense nord, mirall de coses velles.
Em dius que el nostre amor s'acaba a les estrelles.
Em dius que el nostre amor només era el primer.
Que un altre abraç més fort t'abracerà més bé.
A punt de ser record claror de flor collida.
Em dius que el nostre amor no sap trobar la vida.
Em dius que el nostre amor és com un infant.
Em dius que el nostre amor és com un infant.
Em dius que el nostre amor és com un infant.
Em dius que plori si vull plorar.
Em dius que mori fins a demà.
No pots comprendre que el dolor
durà per sempre si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor és un ocell ferit.
Tremolant el teu cor, somiant el meu pit.
Amiga de la mort, camí de vela blanca.
Em dius que el nostre amor és una flor que es tanca.
Em dius que el nostre amor és un ocell ferit.
Tremolant el teu cor, somiant el meu pit.
Amiga de la mort, camí de vela blanca.
Em dius que el nostre amor és una flor que es tanca.
Em dius que el nostre amor és una flor que es tanca.
Tremolant el teu cor, somiant el meu pit.
Amiga de la mort, camí de vela blanca.
Em dius que el nostre amor és una flor que es tanca.
Tremolant el teu cor, somiant el meu pit.
Tremolant el teu cor, somiant el meu pit.
Segueu, segueu. Moltes, moltes gràcies.
Què tal, Andrea, com estàs? Molt contenta.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Com va la vida? Va superbé, la veritat.
Estic en un moment molt contenta.
Jo tinc la sensació que fa una pila d'anys que anem coincidint,
però que tu sempre continues sent molt jove.
Sí, vaig començar que tenia 13, 14, segurament quan venia a Catalunya Ràdio.
I ara quants en tens? En tinc 27.
I vas fent gira, no només per Catalunya,
perquè tu ja has traspassat bastantes fronteres.
Continues viatjant tant? Sí, des que vaig tenir la primera criatura,
que tinc un nen de dos anys i mig, i des de la pandèmia,
estem en un ritme que per mi és molt equilibrat,
perquè em permet conciliar molt bé.
Així que no té pinta d'anar més.
Te l'emportes, suposo, de gira, també?
Sí, avui no ha vingut, però normalment sí que ve.
Per cert, molt bona selecció musical, que ve la Rita, la meva amiga,
que porta la seva nena i el Roger. Felicitats, de veritat.
La Rita Baies amb el Pol.
Clar, totes dues heu crescut a la Sant Andreu.
Sí. Sou de la mateixa generació?
Ella és més jove, 5 anys em sembla més jove.
Però realment el que neix d'allà dins de la Sant Andreu és extraordinari.
És sorprenent el percentatge de gent que ens hem dedicat a la música
venint d'aquesta escola i sent molt jovenets quan vam començar.
Tu encara diries que fas jazz o ja fas una altra cosa?
Sí que faig jazz, perquè jo crec que dintre del jazz hi cap molta cosa.
Aleshores sempre hi ha aquest vincle amb el jazz,
que és molt important per a la música,
perquè la Rita relaciona amb moltes altres músiques com el funk,
el hip-hop, he estat fent ara coses bastant diferents del que feia al principi.
A més, amb la part coloreta tu i la Rita que convertiu,
que totes dues canteu de meravella, toqueu la trompeta.
I el trombó, però més o menys.
Clar, cap on vols enfocar ara la teva carrera?
Perquè suposo que també ho has de decidir.
Jo he estat presentant durant aquest any passat
i la continuació serà, jo crec que de nada i tornada,
sempre al mig camí entre la música,
brasilera, el jazz tradicional, el funk,
jo crec que hi haurà projectes una mica de tot.
Tinc ganes de fer una cosa, però ja parlo en KB,
ja t'ho explicaré un altre dia que vingui.
El Josep sempre te l'emportes o no?
Gairebé sempre, sí.
Com us vau conèixer amb el Josep?
Sí, amb el Josep, però col·laborem normalment.
I me'n recordo que em va comentar,
conec una noia que està començant, que té el sexe i tal.
I això, que si em podia acompanyar a fer una actuació,
i la primera actuació que vam fer, crec que tenies 13 anys potser,
i va ser una gira per Menorca.
Vam fer nou concerts en tres dies, així vam començar.
En 13 anys, eh?
T'agradaria que les teves criatures es dediquessin a la música o t'és igual?
Jo totalment llibertat, vull que siguin feliços
i que els facin el que els agrada, com jo.
Si el que passa és que facin el que els agrada,
però de concerts se n'hauran d'empassar o d'agodir uns quants, no?
Sí, com que la meva parella també és músic,
és el Christoph Malinger, violinista,
ell diu que millor si fossin road managers o tècnics de so.
Es facilitarien més la vida, segurament.
Moltes gràcies, Andrea, també per participar i Josep avui aquí.
Gràcies per acompanyar-nos, molta sort també en aquesta aventura.
Gràcies.
En una hora de programa vull conèixer la Quiruna, qui és la Quiruna?
Quiruna, tu ets l'oïent més jove del suplement, home.
Vine cap aquí.
Tenim un minut, que he d'anar... Com estàs?
Bé. Quants anys tens?
Onze i a punt de fer dotze. Amb qui has vingut?
Amb la meva mare.
Però qui escolta el suplement és la teva mare o ets tu?
Les dues.
Hola, mare de la Quiruna. Hola.
Quants anys tens? No, això m'és igual. D'on vens?
Vivim aquí a la Vila de Gràcia.
O sigui, totes dues escolteu el suplement d'alguna manera, no?
I havíeu estat aquí dins, per tant, suposo.
Sí, abans teníem una mica treballava aquí i ens havia fet alguna visita.
T'obliguen a escoltar-lo al programa o ja t'està bé? No m'enganyis.
No, jo l'escolto perquè vull, perquè m'agrada.
Què t'agrada?
Sobretot la secció de La Maica Navarro.
La Maica. Li esteu fent molt la pilota, avui, a La Maica.
M'encanta aquesta secció i com parleu i com us expresseu explicant les coses.
Fantàstic. Doncs escolta'm, molt content de tenir uients tan joves com tu. Gràcies.
De res.
Queda encara una hora de programa, sentirem la Rita Paiés i el Pol Valle.
Farem dominical amb el permís d'Antoni Gaudí i també saludarem el Xavier Pérez Esquerdo
perquè avui som en un temple catòlic i també parlarem de la fe.
Amb el company de l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio.
Ho remeterem tot amb la Gemma Omed, que veig que també ha arribat.
Serà d'aquí uns instants.
Les 12 del migdia ens actualitzem amb la Neus Monet i de seguida tornem aquí al Suplement i serem fins a la una. Fins ara.
El Suplement, ràdio amb esperit de cap de setmana, amb Roger Escapa.