Són les 11.
Pendents aquest matí de la Constitució
de la gran majoria dels ajuntaments del país,
a hores d'ara el principal interrogant
és qui tindrà l'alcaldia de Ripoll.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia, Junts, Esquerra, el PSC i la CUP,
com hem explicat, han trencat negociacions
per impedir l'arribada a l'alcaldia de l'iança catalana.
Ara, només un acori en extremis entre aquests quatre partits
frenaria que l'extrema dreta obtingués l'alcaldia del municipi.
Unitat Mòbil, Ripoll, Josep Lluís Blasquez i Roger Santaló.
Roger, bon dia.
Hola, bon dia.
A aquesta hora segueix la incertesa de Ripoll
sobre qui serà la nova alcaldessa.
Oficialment, les negociacions entre Junts i els tres partits d'Esquerra
segueixen trencades,
però fonts internes dels grups ens han dit a Catalunya Ràdio
que aquest matí hi ha hagut converses entre els diferents representants,
tot i que es desconeix en quin punt estan.
I si s'aconseguirà que Manoli Vega de Junts
o Chantal Pérez d'Esquerra
puguin prendre l'alcaldia a l'ultradretana
Sílvia Urriols, de l'iança catalana,
primera força Ripoll amb 1.400 vots.
A aquesta hora hi havia convocada una concentració
davant l'Ajuntament de Ripoll contra el racisme i la intolerància,
però no ha tingut èxit.
Sobre què passarà, tot s'aclarirà d'aquí just d'una hora
en el ple d'investidura de Ripoll
si no hi ha novetats abans dels grups polítics.
Roger Santaló Puig, Catalunya Ràdio, Ripoll.
Doncs n'estarem molt pendents, òbviament.
En Girona escollirà també aquest migdia
Lluc Salellas, de Guanyem, nou alcalde,
després del pacte amb Junts i Esquerra,
que ha deixat fora el PSC, la llista més votada.
Girona Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia, sí, aquí està tot força més clar que Ripoll,
i és a punt de començar aquest pla de l'Ajuntament
que convertirà el cap de llista de Guanyem,
Lluc Salellas, de 38 anys, alcalde de Girona.
La seva formació, avalada, entre d'altres, per la CUP,
va ser la segona força més votada de les municipals,
i empatada a vuit regidors,
i la primera, el PSC, que es queda a l'oposició.
Lluc Salellas, precisament, s'ha passat vuit anys a l'oposició,
i ara governarà a Girona amb majoria absoluta,
que li dona el pacte amb Junts i Esquerra Republicana,
els dos partits que han governat els últims anys.
El pla ha de començar d'aquí uns minuts
amb la Constitució de la Mesa d'Edat, una curiositat,
en forma part del regidor més jove i el més gran,
i l'electe més veterà,
Francisco Javier Dominguez, ex del PP,
i que ara serà regidor de Vox,
que és la formació que, per primera vegada,
va ser presentació a l'Ajuntament de Girona.
Fèlix Martín, Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona.
Busost, a la Vall d'Aran,
ha investit per primer cop una alcaldessa,
és la líder d'una agrupació de lectors
que desbanca de l'alcaldia Unitat d'Aran,
després de 16 anys de majories absolutes,
en un dia on els arenesos celebren
també la seva diada nacional Busost.
Bon dia, Montse de Burgos,
és ja l'alcaldessa del municipi
gràcies a un pacte de govern amb Convergència Arenesa,
un canvi que trenca no només una majoria absoluta,
sinó un partidisme històric.
Ho fa amb una agrupació d'electors
sorgida poques setmanes abans de les eleccions,
que vol impulsar una nova forma de governar
més propera al poble.
Però avui no és un dia qualsevol
a la Vall d'Aran i els aranesos celebren l'ESTA d'Aran,
la seva diada nacional,
un dia de reivindicació de l'autogovern
i la identitat pròpia
que viurà els seus actes institucionals a partir de la una.
Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio Busost.
I consistoris a banda,
un medicament contra la diabetes,
la metformina, ha demostrat en un estudi
que pot evitar un 40% el risc de desenvolupar Covid persistent
si s'administra poc després de detectar la infecció.
La investigació l'han liderada
des de la Universitat de Minnesota als Estats Units
i és molt prometedora, segons Lourdes Mateu,
que és la responsable de la unitat de Covid persistent
de l'Hospital Germans, Trias i Pujol.
És un estudi molt bo i són d'edats molt interessants.
És un estudi amb un número de pacients molt elevat.
Són pacients que tenen un sobrepès de base
i on el fet d'administrar metformina
preveu el non-Covid respecte al placebo.
I en esports, Albert Benet, bon dia.
Bon dia. Fem repàs del més destacat.
Els que no pactaran ni formaran governs
seran el Barça i Nicola Mirotic,
que, com sabeu, s'apararan els seus camins
quan s'acabi la temporada.
Ahir al Palau Lourana li va donar tot el suport
en la victòria del Barça contra el Madrid
en el primer partit de la final de la CB, 97-88.
El Palau Lourana va ovacionar a Mirotic després que dijous
se sabés que el club li ha comunicat
que vol rescindir els dos anys de contracte que li queden
perquè no pot assumir la fitxa.
El Montenegri es va queixar
que el Barça no s'hagi assegut amb ell
en els dos últims anys per trobar una possible solució,
fet que el Barça nega.
El director esportiu de la secció, Juan Carlos Navarro,
assegura que està molt sorprès
per aquestes declaracions de Mirotic
que el jugador sap la decisió des de fa temps
i quan arribi el moment s'explicarà com ha anat tot.
Avui quedarà configurada la garella de sortida
i es disputarà la cursa sprint
del Gran Premi d'Alemanya de motociclisme.
Ara, a aquesta hora, pendents de la rapesca.
Damien Aguilar, bon dia.
Albert, us podria dir que Marc Màrquez tira d'èpica
i podria ser així,
perquè en aquesta rapesca ha tingut fins i tot una caiguda,
però ara mateix estem apretant les dents
i els dits com faria el seu pare,
perquè Marc Màrquez va en posició de superar
aquesta rapesca en primera posició,
en primera posició, segon seria Binder,
tercer Vinyales, esperem que puguin ser els dos catalans,
però em temo que potser Maverick Vinyales
quedarà fora i seran Marc Màrquez i Bad Binder,
ara mateix, ja amb el temps tancat,
però no encara a final de volta,
podria ser que un dels dos catalans quedés fora.
Aquesta és la cançó de la nova campanya
que demana als catalanoparlants
que prenguem consciència de la nostra llengua
i que la parlem sempre a tot arreu i amb tothom.
I res, que al costat de la ràdio hi ha un bar.
Fa uns dies em va atendre un cambrer,
vaig donar per fet que no entendria el català
i li vaig parlar en castellà.
Més que res per no tenir dubtes amb el cafè llarg
que llavors es converteix en un cafè amb llet i aquestes coses.
A l'hora de cobrar-me,
el cambrer em va demanar si jo parlava català.
Li vaig dir que sí i em va preguntar
si li podia explicar què volia dir bon vespre
que ho havia sentit a dir a un client.
Vaig dir que bon vespre era una salutació
que precisament no tenia traducció directa en castellà,
cosa que li va semblar meravellosa,
tant que a partir d'ara diria bon vespre
a tots els clients del bar.
I tornant cap a la ràdio vaig pensar
que l'Aqueta no estaria gaire orgullosa de mi,
perquè allò de mantenir la llengua sempre a tot arreu
i amb tothom una vegada més m'ho havia passat pel folre.
En fi, siguem conscients de quan canviem de llengua
i provem-ho sempre en català.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 6.
El comunista.
¡Soy un quiero!
L'Aqueta.
A veure, què fas? Què fas, què fas?
Estic intentant engegar l'aire condicionat.
T'has carregat l'aire condicionat de l'estudi de Catalunya Ràdio.
Ara serem refugiats climàtics.
Ara en parlàvem amb el Tomàs Molina.
Refugiats climàtics? Quins conceptes que surten, eh?
Camerada Joel Díaz, acabat d'arribar del Sònar.
Bon dia i bona hora. Què dius, el Sònar?
No? No, ahir vaig estar a Girona.
Vam fer un volum a la Sotana, va anar molt bé.
Ens estimen molt allà. I el Sònar, què?
Avui hi aniré, potser, una estona.
Aquesta hora, a partir de les 11, farem comunista normal.
Estem pendents de la Constitució i els ajuntaments.
Farem un especial informatiu suplement
a partir de tres quarts de dotze,
perquè la majoria de plens a Catalunya
comencen a les dotze del migdia.
Ho seguirem en directe des de la Ràdio Nacional de Catalunya,
amb els companys informatius, amb el Raül Flores i companyia.
Què passarà a Barcelona?
Doncs, pinta que xavetries,
però també hi ha un run-run-run-run,
vull dir que alerta, i pendents de Ripoll.
A veure què passa. Uir Ripoll.
Anem a les consultes. Uir Ripoll.
Ripoll, que rima amb Juan Capoll,
que és la persona que ens ha escrit
la primera consulta d'aquesta setmana.
Juanca. Vol reorientar la seva vida laboral.
Hola, Joel, m'agradaria saber quina consideració et mereix
com a comunista de referència
el treballador anomenat Nòmada Digital.
És que m'estic plantejant convertir-me en un déu.
La veritat és que t'escolto sovint
i em sento identificat amb la figura del treballador
explotat per l'empresari que només pensa en beneficis
i m'he adonat que també dedico gran part
de la meva vida als seus negocis
per guanyar un salari que amb prou feines
em permet arribar a final de mes.
Per aquests motius, entre d'altres,
em vull convertir en Nòmada Digital.
Són aquesta gent que treballa de no sé exactament què,
però que penja fotos a Instagram
teclejant un ordinador portàtil
a la taula d'una cafetaria La Mar de Mona
o bé a la vora del mar
o en una cabana d'algun indret paradisíac
del sud-est asiàtic.
Se'ls veu feliços, Joel, i crec que avui som d'ells.
Viatjaré arreu del món amb el meu portàtil,
barba de tres dies, vestit amb pantalons curts
i una camisa ample.
Menjaré manides del bucat i mango tota l'estona.
Em faré els horaris a la meva mida.
Coneixeré persones interessants dels cinc continents.
Casa meva serà el món.
El meu horari, les estacions de l'any,
el meu guia, el vent.
Ara només em falta saber què coi fan
amb un portàtil els nòmades digitals
i esperar que algú em truqui per fitxar-me.
Com ho veus, Joel?
Convertir-me en Nòmada Digital
és una via per fugir de l'esclavitud
i l'opressió capitalista?
Per cert, t'escric des d'un portàtil des d'Iviza.
Anar-me entrenant.
Joan Capoll.
Joan Capoll, camarada, fes el que vulguis, evidentment,
però em sap greu que hagis vingut aquí
a buscar validació,
perquè el que t'enduràs serà tot el contrari.
Tu et refereixes a això de fer-te Nòmada Digital
com una manera de fugir
de l'esclavitud, què diu?,
de l'esclavitud i l'opressió capitalista,
però realment l'únic que estàs fent és tocar els collons,
allà on vas.
Bàsicament sent tu l'opressió capitalista
gentrificant cada barri on aneu a viure,
per caprici,
fins que la gent que porta tota la vida vivint-hi
n'ha de marxar.
Això ho heu de tenir present, Joan, que tu i els teus companys
colonitzadors amb barbes i camises de colors,
que cada vegada que llanceu un dart al mapa mundi
i decidiu, va, ara anirem a tal lloc.
Llavors els habitants de tal lloc ja comencen a fer les maletes
perquè saben que quan arriveu
ja mai més res tornarà a ser igual.
Pujarà el preu del lloguer,
canviarà l'ecosistema de petits comerços
per adaptar-se als vostres gustos de merda,
i tot serà més car
perquè sempre, absolutament sempre,
trieu com a destins llocs
on la vostra nòmina estigui molt per sobre
de les nòmines que s'hi cobren.
És perquè sou... vestiu com tontos,
però realment tontos no ho sou.
No sé si ho havies pensat mai, Joan,
però és així com us veu la gent quan arriveu als seus barris,
com una mena de plaga
que els acabarà obligant a marxar de casa.
Els nòmades digitals creeu nòmades reals.
Aquests sí que són de veritat, reals analògics,
famílies que porten generacions
vivint als seus barris
de preus de les coses més o menys adaptades als seus sous,
i les pròpies coses més o menys adaptades als seus gustos,
i de cop i volta,
i per l'única raó arbitrària
d'estar a un lloc suposadament atractiu
per una colla de gilipolles amb portàtil i auriculars,
han de marxar de casa
i convertir-se en nòmades involontaris,
no sé si digitals,
perquè els heu fet fora, literalment, de casa seva.
Així que la teva pregunta, Juanca, com ho veus, Joel?
La meva resposta és que ho veig fatal, Juanca,
i que vigilis, perquè segons on vagis
em diuen que els veïns s'estan començant a arrogaritzar
i potser algun dia trobes les rodes
de la teva bicicleta elèctrica punxades
o una pintada davant de casa
que posa digital nòmet.
You are not welcome.
Sensacional.
Ho he fet bé, ara, aquí, eh?
M'estaves mirant com dient sí, sí.
No, és que jo ara treballo des de Bali.
Tu no treballes, home.
De Bali.
Tinc un amic que està a Bali, per cert.
3 minuts per un quart d'ons. Ens ha escrit Blind album.
Tardell.
Joel, m'imagino que heu estat pendent d'això dels ajuntaments.
Bueno, no menjo.
Aquí a Tardell només tenim Esquerra i Junts,
que fa 4 anys que van quedar 9 a 4,
i l'altre dia van quedar 9 a 4 igual.
I veus que no ens agraden els canvis.
Bueno, Joel, tu, que me'n vaig 4 dies a Istanbul,
no per ficar-me cabells al cap,
sinó perquè he trobat un bal barato
que cardes al camp dimarts a les 6 del matí
i divendres a les 6 tornes a ser aquí
i em costa 49 euros.
I dic, cony, anem-hi a veure què.
Perquè, clar, li vaig demanar a Moja, que és marroquí,
que m'expliqués coses d'Istanbul
i m'ha engegat a tomar pel cul
perquè hi havia aquell que collons sap d'Istanbul
que si em penso que tots són d'allà mateix.
Jo què sé, noi, pell fina.
I tu, el Joel em surt que quan vagi allà regateixi els preus.
Que si, per exemple, vaig al gran bazar
i compro un Rolex i em diu 50 euros,
i jo li dic, i una mierda, 23.
I llavors el menedor es farà l'ofès
i jo després li diré, bueno, va, 26.
I ell, 40. No, no ho has entès.
El que sigui, ja m'entens.
I jo li dic, jo em sembla una tradició de merda, Joel.
A mi a casa m'han ensenyat
que si una cosa val tant, pagui tant.
I que si no tinc els cèntims, no m'ho compri.
Ara jo et pregunto, està bé, això de regatejar
quan vas a països que ho fan?
O estàs fotent una mica de supremacisme
de guiris subnormals
mentre li escatim escalers a un tio
que potser els necessita més que tu?
Seria això, Joel.
Va avançant, eh, el Lai?
Hi ha conceptes que li van quedant.
I n'hi ha altres que en canvi...
És molt dura, molt erme. Però hi ha una evolució.
Hi ha una evolució, sí.
Per cert, l'altre dia, a Mallorca,
la Laura Gosc, que és escriptora
i que era una de les convidades del programa,
em va dir, un dia vaig venir a Catalunya Ràdio,
i va conèixer personalment el Blind Album.
Hòstia! El va enganxar fumant aquí fora.
És una estrella, el Blind Album.
Es va col·laborar i li va dir, perdona, tu ets el Blind Album.
I el Blind Album li va dir que sí, que era ell.
Sí, clar, clar. Impressionant.
L'hem fet famós, eh? Sí, sí.
A veure com ho gestiona, ara.
Aquesta mandanga que em comentes del Gran Bazar, del regateig,
i d'Istanbul.
Carinyo, tu no et preocupis.
No et preocupis i vés al Gran Bazar tranquil
i sense sentiment de culpa, perquè ja t'asseguro jo...
ja t'asseguro jo que, per molt que regateixis,
acabaràs pagant molt més del que val el que t'emportis.
Perquè allà, bàsicament, venen... en fi.
De fet, pagaràs el preu del producte,
i sumat al preu del producte,
pagaràs el preu de l'estona que passa al venedor,
fent-te creure que estàs regatejant,
quan en realitat l'únic que està fent
és un servei turístic, una mena de regateig experience,
que al final és el que vas a buscar en aquell mercat,
a no ser que realment et pensis, Blai,
que l'agent d'Istanbul té com a mercat de referència
un lloc on bàsicament s'hi venen catifes, babutxes, joies,
i samarretes de l'Erdogan amb la cara del Che Guevara.
El Gran Bazar, l'agent d'Istanbul, Blai, no hi va a comprar.
De la mateixa manera que l'agent de Barcelona
no va a sopar als restaurants de les Rambles,
perquè saben que és una atracció turística
basada en aquell equilibri perfecte del turisme...
i d'aquestes congelades.
Exacte, jo t'entretinc, i tu m'estafes,
i així queda tot molt equilibrat.
I així ha de ser, Blai, tu com a turista,
en un país més pobre que el teu,
t'aprofites del teu poder adquisitiu,
i a canvi ells t'estafen, i tots contents.
Així que vés-hi tranquil, Blai,
i compra't una alfombra i una snagg més falses
que el nas de Voldemort,
però això sí, quan surtis del Gran Bazar
deixa de fer els xilipolles i paga el preu que toca,
perquè si no, en comptes d'una rebaixa,
hi ha molts insults en turc totalment merescuts.
Tu has regatejat mai?
És que em sembla una activitat absurda.
O sigui, regatejar,
regatejar en aquests entons com el Gran Bazar
és absurd, és absurd, perquè això ja està perillat.
Sí, noi, perquè en el moment en què t'accepten el preu,
ja has perdut, no?
Sempre te'n vas amb aquella sensació de tonto de dir bé.
Jo recomano,
quan vas a un comerç, allò, un petit comerç i tal,
pagar el que toca,
i si vols hackejar el sistema,
quan vagis al cort inglès, roba.
11 i 16 minuts.
No, això sí que és anti-sistema.
Ha de sonar el warning.
Qui em va parir?
És un uient que ens ha escrit...
La gent es fot uns saudònims...
Fa pocs dies vaig llegir un diari que la Junta d'Andalusia,
presidida per Juanma Moreno, que és del PP,
ha premiat una família...
No, la Junta.
A tu t'agrada que diguin Generalitat.
Sí, sí, tens raó.
Perdona, eh?
No, si vols, canviem els rolls.
Ha premiat una família nombrosa, pare, mare i 15 fills,
que subsisteix amb un únic somni.
El pare de família explicava que en algunes èpoques
van bé de diners,
però que d'altres han de sopar arròs blanc durant tota la setmana
perquè el salari no els dona permès.
Ni salsa tomàqueta. 15 boques, tu.
Però el que més m'intriga d'aquest cas
és que la Junta d'Andalusia, dirigida pel PP,
decideixi fer un reconeixement públic
a aquesta família nombrosa.
Quin és l'objectiu de la Junta?
Junta?
Per donar-te context, el reconeixement forma part
dels Premis Famílies Andaluces,
la creació dels quals va formar part
de l'acord d'investidura de Juanma Moreno
entre el PP i Vox l'any 2019.
Sí, sí, sí.
Són de dretes, les famílies supernombroses,
ens pregunta el Quim. Depèn.
Què en diu el comunisme de tenir molts fills?
El premi de la Junta d'Andalusia, per cert,
no té dotació econòmica i recorden bastant
els Premis Nacionales de Natalidad que es donaven
unes 15.000 pessetes a les famílies
que conservessin més fills.
Carai, una mena de Juegos del Hambre, no?
Això sembla. Està guapo.
Aviam, com es diu aquest? Quim va parir.
Hola, camarada, Quim va parir.
Gràcies per aquesta informació que desconeixia completament,
perquè és impossible estar sempre informat de tot
i s'ha de renunciar a saber coses.
Hi ha àrees de coneixement que has de dir,
mira, això ho descarto, i en el meu cas,
ja fa temps que vaig decidir renunciar
a saber coses de la política andalusa,
bàsicament perquè em posa bastant trist.
No sé si ho veieu de l'escapa llegint la teva consulta.
El primer que m'ha vingut al cap és què hagués passat
si aquesta família nombrosa que ho he buscat
i es diu Cuevas Benítez,
en comptes de dir-se Cuevas Benítez
i tenir tots pinta de ser de l'Opus Dei,
hagués estat la família, per exemple, Hassan Abdelah,
amb 15 fills, igual, tot igual, i basquissin sense papers
de la recollida de fruita a Huelva.
Tu creus que també PP i Vox els haguessin premiat?
Jo diria que no.
A mi tot em fa pensar que no.
Jo diria que no només no els haguessin premiat,
sinó que els haguessin fet cartells acusant aquesta família
d'estar islamitzant Andalusia.
Andalusia, eh?, islamitzant Andalusia,
que Andalusia ha estat més anys musulmana que catòlica,
però, bueno, en fi.
No obstant això, dit això, saps allò que sempre et dic aquí,
que si una empresa vol premiar el teu rendiment,
el que ha de fer és pagar-te més
i no collonades com regalar-te una panera
o penjar la teva cara a l'apartat d'Empleat del Més
del portal intern?
Doncs el mateix exactament passa amb la natalitat.
Aquesta gent de dretes premien sense dotació econòmica
els esforços d'aquesta família de blancs
per alimentar 15 boques,
però, mentrestant, els parlaments es dediquen a retallar impostos
i tota quanta política social
vagi dedicada de manera efectiva i seriosa
i sensible a millorar les condicions de les famílies
perquè puguin tenir fills
sense haver de menjar arròs blanc durant una setmana.
Siempre sertero, Joel Díaz.
11 i 19 minuts.
Què farem ara?
Arroba el suplement a Twitter.
L'oïent més ràpid que endevina el personatge misteriós
que hi ha a l'altra banda del telèfon
s'emporta unes bambes munic del seu número.
Només pot respondre aquesta persona que ens està sentint...
Jo avui porto unes bambes munic.
...a un sí o un no.
Si no li agrada la pregunta que formula el Joel,
disposa d'un voltal.
Si diu voltal, no respon.
I quan hi ha dit voltal, que quedi clar que no pot tornar a dir voltal.
És la trampa més aviat.
Endavant, Joel. Tenen les normes, faré el que em doni la gana.
Sí, sí, és el teu programa.
Jo porto un perfil baix, vull dir que no.
Ja no soc aquell canalla.
Bon dia, no contestis. Ets una dona?
No.
D'acord.
Ets un home... ets un home entre 40 i 50 anys?
No.
Ets menor de 40?
Sí. Menor de 30?
No. Molt bé.
Tenim un trentenyor. Ho tens a estudi superiors?
Sí.
Perfecte. Anar a l'àmbit de les lletres, diguéssim.
Si haguéssim de dividir entre essències i lletres.
No. No, no.
Científic. Científic, eh? Ets un científic.
Científic, a veure...
No científic, ho anirem veient.
Et dediques a la cosa que has estudiat?
No.
No, no.
Ets famós? Et consideres famós?
La teva cara és famosa?
Bueno...
Sí.
En algun àmbit.
Ets famosa...
Estàs parlant més del que està permès i el Roger no et diu res.
Doncs deixa'm en pau.
Ah, vinga, a la merda, tot. Pixem ja les normes.
No, bueno, tira.
Ets català?
Sí.
T'agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Sí o no, però?
Volta'l. Ha dit volta'l.
Hòstia, tu.
Quina mania, tu. Quina mania, tu.
Volta'l. Ets del Barça?
Sí.
Juges a futbol?
Eh...
No, no.
Ets famós a les xarxes socials?
Bueno, una mica.
Una mica, eh.
Una mica no has permès, eh? Una mica.
Aquí ha entrat al bar. Gràcies.
Aviam, anem a veure què et dediques.
Ets divulgador?
No. Quina merda de pregunta.
No ho sé, és un científic, que està a les xarxes socials i tal.
Bueno, vaig al de sempre.
Et dediques a comunicar?
No. No et dediques a comunicar.
Ets artista?
Ets artista?
Sí. Ets artista?
Va, busca'm l'àmbit.
Es constitueixen els ajuntaments.
Hòstia, que es constitueixen els ajuntaments.
Aviam, ets artista?
Et dediques a les arts plàstiques?
No.
Et dediques a la música?
Sí. Ja era hora.
En l'àmbit de la música, et dediques a cantar?
Sí.
Sí. Dediques a cantar cançons teves?
Sí. Us coneixeu personalment?
Ens coneixem personalment? Sí.
Ens hem abraçat alguna vegada?
No.
Vale. T'agradaria que ens abraçéssim?
Sí, sí, molt. D'acord. Ets comunista?
Eh... no.
Ets de dretes?
No. Has treballat a Miami?
Sí.
Ha treballat a Miami?
Què m'estàs dient, tu?
Cantes en la teva llengua materna?
Sí.
Cantes en la teva llengua materna?
Sí.
Tenim un cantant de 30 anys.
Cantes integrat en un grup?
No.
Ets un cantautor?
Sí.
Ets un productor?
Sí.
Has participat alguna vegada en un talent show?
No.
No.
No et vull donar aquesta pista.
No et vull donar aquesta pista.
Donaré una pista que més us relacionarem
amb el que passa després.
En el teu municipi natal,
o no sé si vas niixallar o crec que hi estàs vivint...
Sí.
Avui aconseguirà l'alcaldia...
un polític del Partit Popular?
Sí.
Sí, lamentablement.
Ets de Badalona?
No.
Ets de Badalona? No.
No és de Badalona.
No estàs en el seu lloc.
No hi caig.
No estàs en el seu lloc.
Estic de perfil baix.
Ets de Castellafels?
Castellafel.
Hòstia!
Ens coneixem. Ara hi he caigut.
M'has fet la trampa de dir que canto en català.
La teva llengua materna no és el català.
Vols dir-ho?
Ets l'Elis.
Ai, home...
Christian Quirante, català,
molt més conegut com Elis,
amb tres Zs avui al suplement.
T'ha costat, eh?
Sí, tio, perquè no hi caia.
Jo m'estava imaginant alguna cosa...
Miqui Núñez, una cosa així, saps?
Quan t'he preguntat del talent show, has regut.
Clar, no ho sé.
És que estava pensant...
Potser he anat allà a fer...
Alguna operació...
Hi ha coses que no saps si les has fet perquè no ho recordes.
Sí.
Això que sona Sex on the Playa...
M'agrada molt el Sex on the Playa.
Crec que és un dels últims singles que ha practicat l'Elis.
Veig que tu també el domines, Joel.
Sí, a mi l'Elis m'agrada molt.
És un supermegaproductor.
La bona cançó t'agrada el Sex on the Playa.
Les dues coses. El Sex on the Playa m'agrada molt.
A l'aigua em costa. Em costa.
No, és que no es pot, a l'aigua.
Puja, sisplau, el Sex on the Playa, va.
Sex on the Playa...
La luna llena...
S'està assomant...
Arena en el culo...
Això no ho dius, eh?
Les misèries no les expliques, eh?
Està totalment romantista.
Està totalment romantista.
Escolta, avui actues al Sónar, no?
Sí, estic punxant al Sónar aquesta nit a la 1 i 20.
Doncs et beuré. Et beuré.
A si no és al Sónar, avui? Sí, sí, avui et beuré.
Veuràs alguna cosa a l'1 o no?
Home, jo a l'1 encara estaré, vamos.
A l'1, perdona...
A l'1 venim els del suplement i tot.
Home...
Normalment no em trec la samarreta fins a partir de les 3.
Fins a partir de les 3.
A mi, l'Elis...
O sigui...
Ara després arribarem a la cançó del català
i tot el merder aquell que hi va haver.
Estan artificial, però abans...
Sí, hi ha una cançó que...
que va cantar amb la Maia.
Sí?
Que és preciosa, que jo crec que això va marcar...
És l'Encuentro, no?
Allò va marcar un abans i un després, d'alguna manera, no?
Suposo. No la tenim?
No tenim la cançó amb la Maia. Punxa, punxa.
He pensado en ti más de la cuenta
El corte nuevo así que bien te queda
Que bé que sona, eh?
Te acuerdas de la última noche aquella
Està ben feta, aquesta cançó, està molt ben feta.
Sí, el baix. El baix sona gordo, profundo.
Escolta...
El baix és del Jordi Matas, de fet.
Ah, sí? El Petit de Calaril.
Ah, el Petit de Calaril, oi?
Bueno, es la productor del Petit
i de Ferran, de Ferran Palau,
i entre altres.
Escolta, per què no has volgut contestar
la pregunta de si ets independentista o no?
Ha passat.
No, però si ja n'hem parlat, això.
Però és que jo no sé, o sigui, depèn del dia, no?
Depèn del dia.
Jo a Madrid soc independentista.
A Madrid ets independentista?
Sí, a Madrid em faig independentista.
Pullo un taxi a Madrid i soc independentista.
Llavors, però arribo aquí
i depèn de quin discurs, jo què sé, és com.
En sèrio, he d'anar a Madrid cap aquí, eh?
Clar, clar, clar.
És a dir, quan treballes per ser tan gana, ets independentista
i quan treballes per la Rosalia no ho ets.
Jo, quan treballo amb el ser tan gana,
sempre tenim pollastres així de conya.
Ah, sí?
Ens tirem moltes polles, en aquest aspecte.
El ser tan gana, com el...
com el situaries en l'espectre polític?
Si no et dic el meu...
No em diràs el seu, és veritat.
Tu el coneixes, el ser tan gana, Joel?
En absolut, m'agradaria, però no, no, no.
És un artista que també el respecto molt.
Tinc un dubte, tinc un dubte.
Tinc una pregunta per l'Alice.
Alguna vegada algú ara,
sobretot d'aquell single que vas treure,
que vas treure de Castefa i tal...
Posem-lo, posem-lo, posem-lo. Què passa, nen?
Entenem, entenem.
Nosaltres soneu avorrits i estirats,
portaré a Castefa,
els tres grans més a l'any.
Rosalia i Esteve són del baix lliuregat.
Soc un xoni, un ignorant...
Li puc fer la pregunta allà o...?
No.
Treina a fer una mica de ràdio musical, també, Joel.
No pots entrar quan hi ha el pont al mig.
Però jo sempre penso que el que diré jo és més interessant que la música.
A vegades no, a vegades no.
No, et volia preguntar, perquè jo crec que ha d'haver passat segur,
algun partit polític
o l'òrbita d'algun partit polític s'ha interessat per tu,
t'ha intentat capitalitzar d'alguna manera, últimament?
Sí, o sigui, he tingut algun contacte, sí, però de moltes bandes.
No t'hi fotis, eh?
No, no, ja veus que jo me'n tinc aquí...
Me'n tinc independent.
Evidentment, no m'ho diràs.
Si et pregunto qui s'ha interessat per la teva imatge i el teu discurs,
no m'ho diràs, eh, que no?
Bueno, et puc dir el partit. Sí, sisplau.
O sigui, el de l'òrbita de Podemos i també el del PP.
Hòstia, el PP?
Sí, sí.
És que no s'entén res.
Què volien del PP?
M'han fet un article fa poc del Víctor Lenore,
que és un periodista musical,
que sempre no puc obrir la boca sense tirar un flam,
i ha dit que jo era la tumba del sanchismo.
Alis serà la tumba del sanchismo.
Del sanchismo?
Aquest titular... l'aprenent se l'invada allà.
Però a tu això no et va ni bé, no?
O sigui, no sé, li diria algo, saps?
Seria una contra...
No digue-l'hi ara, digue-l'hi ara, Víctor Lenore!
No, però escolta'm una cosa, no.
L'Alis, quan va treure aquest single del que passa, nena,
estic content, recordo que fins i tot Lluís Llach
se li va tirar el damunt a través de Twitter,
fer-li un tuit bastant...
El Lluís Llach li dec una resposta, encara que sí.
Fes-hi una cançó, fes-hi una cançó.
No, però hem de ser amics, Lluís Llach.
Al final sou músic.
Què t'ha agradat, Lluís Llach, a tu, com a músic?
El respecto molt, com a artista.
Només faltaria.
Quina música s'escoltava a casa teva quan eres petit?
Doncs al meu pare li agradava molt la Winnie Houston.
Hombre!
La de I wanna dance with somebody, aquell...
Ah, la de I wanna dance with somebody...
Que sona...
Està tot fet amb 808, que és una caixa de ritmes,
amb la que va la precursora electrònica, bàsicament,
i tot aquell àlbum de pop està fet amb aquesta caixa de ritmes
i em sembla supervanguardista, la veritat.
Molt bé, molt bé.
Escolta'm, a tu, quan actues al sonar,
et deixes endur per l'ambient, diguéssim, d'adonisme...
Per l'entusiasme.
I consum d'alcohol i de sopa afaïns?
O actues, diguéssim, totalment sobri, seré i concentrat?
És una cosa que m'agrada.
Jo estic al teu equip.
Jo crec que tu ets el meu equip, de l'equip adonista.
Però, clar, a la vegada has de ser professional.
És que em sembla que ha de ser una cosa complicadíssima.
Mira, jo avui tinc aquest dubte, perquè pujo a la una, a l'onivir,
i llavors, com que és molta estona,
d'allà aguantar fins a l'onivir, jo què sé,
a les 11 o així ja estic mirant una sèrie o llegint o allò, saps?
Bueno, doncs tancat en un lavabo i et fots a mirar Succession?
Fins que et toqui a actuar.
Però també sortir allà, com si anés a comprar el pa,
em sembla que tampoc és la manera, saps?
Has de trobar un punt... L'equilibri.
L'equilibri, saps?
Però és un equilibri molt complicat, però ja et porto molts anys,
i llavors, més o menys, he de trobar-ho.
Ja coneixes el teu cos, eh?
Per cert, has treballat amb Rosalia, no, també, Alice?
Sí, però fa molt de temps.
Fa molt que no parlo amb ella.
O sigui, que ni un... Com està, ni així...
Ui, ui, això fa pinta de...
Això és un retret?
No, no, és que...
O sigui, vam deixar de treballar,
i ella va pirar, fa molts anys que no viu aquí,
i no sé, no hem trobat...
No sé, no hem trobat tampoc el canal de comunicar-nos,
i s'ha anat perdent la comunicació,
però m'agradaria veure-la algun dia,
i preguntar-li ara com està i què m'expliquen.
No tens el telèfon? No tens el telèfon?
Sí, sí, però jo crec que ha canviat moltes coses.
Se l'ha canviat, home, se l'ha canviat el telèfon.
Tu envia-li un meme simpàtic a veure què passa, home, per trencar el gel.
Quan ho van deixar amb el Set engana, segurament, devia ser que...
Ah, clar, perquè tu anaves amb el Set engana i allà, suposo...
A vegades, quan es trenquen les parelles, els amics també...
Els amics també, clar.
Tu et quedes aquest, jo em quedo l'Alice...
Però, per exemple, la carrera musical que està fent
i que publica últimament, t'interessa o no?
Ella? Sí.
Sí, sí, m'agrada molt, m'agrada molt.
Em sembla que és una de les artistes que més aporta...
que més deixa guella a la cultura...
a la cultura popular.
L'has vist en directe, alguna vegada, a la Rosalia?
Sí.
Et volia preguntar per aquest nou format...
No gaire, potser una o...
Ja en tinc prou, ja en tinc prou.
Jo et volia preguntar per aquest nou format de concerts,
que jo almenys l'he vist a la Rosalia.
Almenys no l'he vist. Vaig veure el Malkerev.
Ah, el Malkerev, no sé si ho feia.
Em refereixo a això, que també ho fa el Kendrik Lamar,
ho fa més gent, que és omplir l'escenari d'Esteady Camps
i mòbils i, llavors, convertir allò
en una mena de videoclip en temps real.
Perquè, com que són tan multitudinaris,
i necessites la pantalla pel concert,
perquè molta gent de la que et ve a veure et veu tan diminut...
Sí, però clar, llavors, això penso, hòstia,
si tu estàs a primera fila, l'espectacle ha de ser lamentable.
Perquè tu el que veus allà és 50 càmeres amunt i avall,
si t'ha pensat ja directament per mirar per les pantalles gegants.
No sé què en penses, tu, a més d'aquesta manera de fer concert.
Sí, jo, justament, vaig anar al Primavera,
i vaig veure el Kendrik Lamar,
que estava ell sol a l'escenari, un escenari enorme,
i només hi estava ell,
i, la veritat, crec que estava bastant ple,
només amb la seva presència, perquè té molta presència i alt.
I les pintes que portava eren increïbles,
unes pintades molt heavies...
És que m'encanta el Kendrik.
...que tu poses tu... Bueno, em poso jo a això i...
I fotem el ridícul. Bàsicament perquè som blancs, Elis.
Bàsicament tenim aquest problema.
Avui, l'Elis, el suplement...
El que volia dir és que crec que, si ho saps fer,
tot és disfrutable i tot és, com, respectable.
Si jo faig això, crec que no em quedaria bé,
però a ell li queda bé i jo crec que li queda també molt bé.
Si li queda bé, el que passa és que sorprèn veure en un concert
tota aquesta gent i no són músics, saps?
Hi ha ballarins, hi ha càmeres, hi ha operadors,
i penses, hòstia, hi ha algun músic a qui em podries posar?
Avui, l'Elis, el podeu veure al sonar,
divendres que ve el podreu celebrar la revetlla de Sant Joan
amb l'Elis Cineu a l'Startit, on s'hi fa l'Ítaca Festival.
Per tant, tindreu l'Elis allà també la setmana que ve.
Ens veiem el 23, la nit a Sant Joan, a l'Startit, a l'Startit,
a l'Startit, a l'Startit, a l'Startit,
i a l'Startit, a l'Startit, a l'Startit, a l'Startit, a l'Startit,
i, doncs, hi ha algo més.
Amb els catarres, eh? Sí, allà.
Us veig fent-vos molt amics, eh? Bueno, escolta'm, va, tira.
A veure si hi ha avis, a veure si hi ha avis.
Una abraçada ben fort a l'S, gràcies avui per retins.
A veure, guapo.
Últimament 36 minuts pendents dels ajuntaments.
Gràcies, Joel.
Trias, m'has dit, al final? Ja ho veurem.
Trias en minoria.
Bueno, tenen un impacte amb Esquerra, teòricament.
No es necessita la majoria absoluta per ser investit alcalde.
Sí, però per guanyar les votacions al constitutori, sí.
Això sí, però és que espera't,
perquè encara no sabem si està tot per l'altre costat.
Quins nervis, tu.
També diuen que pot haver-hi sorpresa.
Ja ho veurem. Ara ens hi posem.
Gràcies, Joel, que tinguis bona setmana.
A tu. Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Vam començar fa més de 20 anys en un estudi del segon pis,
i ens ha costat, Déu i ajuda, arribar fins aquí.
En Guàrdia, amb Enric Calpena.
Doncs sí, l'En Guàrdia ha arribat a l'episodi número 1.000,
i per això hem enregistrat un programa ben especial
al Museu d'Història de Barcelona,
on una quinzena de persones lligades al món de la història
ens parlaran de com està el país.
En Guàrdia.
Celebrem l'En Guàrdia, celebrem el goig per la història,
aquest diumenge, a les 3 de la tarda, a Catalunya Ràdio.
Amb el suport d'Innedit Tours,
empresa de serveis culturals i divulgació històrica.
Vols estalviar a ful?
El 28 de juny als hipermercats Carrefour i Carrefour Punès
tens un 30% de descont en tots els mobles de jardí i totes les piscines.
Descompte en cupó per pròximes compres.
Carrefour, aquí poder triar és poder estalviar.
40 anys.
40 anys d'emoció.
40 anys de companyia mútua.
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Hola, soc la Cristina. Des d'on ens escoltes.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio.
Benvingut l'Antoni Bassas amb Catalunya Ràdio.
A fer el programa per inaugurar... Et volem sentir.
Deixa'ns el teu missatge al 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies. Gràcies i per molts dies més.
Amb la col·laboració de Maria Catasús.
Cava Brut Natura i Reserva.
Estic embarassada. Li?
Però el nen no és teu.
No va, prou. Vine aquí.
Ho has entès? No és teu. No em diguis coses tan lletges.
La va sorprendre molt que el seu marit fos capaç d'enganyar-se
amb aquella convicció i estigués tan alegre.
L'amiga genial. A TV3, diumenge a la nit.
Hola, escolta Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio. És el teu matí.
Escolta i ca. Moltes cançons.
Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio a Alexa.
Catalunya Informació.
Hem arrencat aquest nou blog de notícies...
Catalunya Música.
I ara també els podcasts de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només cal que diguis Alexa, Catalunya Ràdio podcast.
Catalunya Mitjdia.
Catalunya Mitjdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera a les pròximes hores?
Catalunya Mitjdia amb Neus Bonet i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del mitjdia.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Soc la Judit Mascó i volia felicitar-vos de tot cor
per aquests 40 anys d'història i de vida a Catalunya Ràdio.
Quantes anècdotes, quants moments i tot el que ens espera.
És un moment crucial, els 40, la cadireta.
Us poseu la cadireta per davant. Felicitats.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Aquest Sant Joan serà la treta.
Descobreix els nostres famosos lots amb coets, fons, bombetes,
bengales i molts més productes a un preu increïble.
També tenim productes de baixa sonoritat
perquè tota la família gaudeixi d'una revetlla plena d'alegria i color.
La traca té moltíssimes casetes arreu de Catalunya.
Troba la teva més propera a la traca.
A l'ídil et podràs preparar per la revetlla de Sant Joan
amb aperitius, embutits i carns molt d'aquí.
Des del dilluns 19 de juny, coques de Sant Joan
des de 2 euros amb 99, 250 grams, coques de crema o de forner.
És d'aquí, és bo. L'ídil marca la diferència.
4 minuts per 3 quarts de 12.
Després de les eleccions municipals del 28 de maig,
avui es constitueixen els ajuntaments dels 947 municipis
que hi ha a tot Catalunya, de pràcticament tots,
durant el matí i també a la tarda.
En el cas de Barcelona s'aceleraran plens municipals
que serviran per investir alcaldes i alcaldesses
i per posar sobre la taula els pactes
als quals han arribat les diferents forces polítiques
que han obtingut representació a cada ajuntament.
Des d'ara fins a la 1 del migdia,
ampli desplegament amb micròfons escampats per tot el país
per anar desxifrant el desenllaç en alguns punts claus,
com pot ser, per exemple, Ripoll.
A aquesta hora, Raül Flores, bon dia i bona hora.
Què tal, bon dia, Roger.
Abans de fer aquest recorregut pel país,
fem un dibuix de com queden els ajuntaments catalans a partir d'avui
i, sobretot, a nivell de partits,
perquè al final aquí també juga una partida,
que és a veure quantes alcaldies es queda Junts,
quantes Esquerra, quantes el PSC, etcètera, etcètera.
El mapa començarien per Barcelona,
capital que és on hi ha una de les incògnites del dia.
Xavier Trias ho té tot a favor per tornar avui a l'alcaldia,
amb un pacte que ara estan decidint la militància de Junts
i també l'Assemblea d'Esquerra a Barcelona,
però que passaria per un pacte entre Junts i Esquerra.
Per tant, Xavier Trias tornaria a l'alcaldia de Barcelona.
Tenim una àrea metropolitana que es torna a tanyir de color vermell.
El PSC es consolida en molts dels llocs on ja era,
alguns en majoria absoluta.
Aquest és el cas, per exemple, de Sabadell.
Recupera altres alcaldies, Vida Nova i la Geltrú, per exemple.
I veiem després, si anem ja escampant-nos pel territori,
veiem com les altres capitals de demarcació,
Tarragona, Lleida i Girona,
canviaran avui de color polític.
Llucs Salelles, a partir de les 12,
serà escollit amb tota probabilitat nou alcalde de Girona.
També el PSC recupera Tarragona i Lleida,
amb Rubén Vinyuales a Tarragona i amb Fèlix Larrosa a Lleida.
I veiem com a les capitals de comarca
hi ha una geometria variable absolutament,
amb aliances de tot tipus.
Esquerra, PSC, Esquerra, Junts, Junts, PSC...
Sí, de fet, Esquerra, Junts,
diguem-ne que és el que menja a punt de les capitals de comarca.
Almenys a Olot, a Valls i, en aquest cas, també a Barcelona.
La resta, hi ha gairebé una divisió de 50%
entre aliances de tot tipus.
Per exemple, veiem com a Puigcerdà, Junts,
amb una coalició amb independents
i també amb vinculada al Partit Demòcrata,
li arrebassa l'alcaldia esquerra republicana,
que va guanyar les eleccions,
però, en canvi, veiem en altres llocs on Esquerra salia amb el PSC,
com és el cas de Tortosa, per Pèndol i també l'alcaldia Junts,
que era primera força
i una primera força a les portes de la majoria absoluta.
Per tant, tenim un país a tres colors,
de Junts, d'Esquerra i de PSC.
El mapa per partits, per nombre d'alcaldies,
sabem quin partit és el que s'emporta més alcaldies o encara no?
Clar, és una mica complicat de dir hores d'ara.
Sí que hi ha molts municipis on Esquerra i Junts parteixen davantatges,
sobretot hi ha molts municipis petits
on les seves candidatures són les que més augmenten.
Veiem com queda el mapa de les principals ciutats, per exemple,
Junts, Barcelona, Vic, Banyoles, Igualada, Puigcerdà,
les Borges Blanques, Valls, Figueres, en majoria absoluta,
en aquest cas Santa Coloma de Farnès,
també Martorell, en majoria absoluta,
el PSC, en majoria absoluta Sabadell,
Sant Feliu de Llobregat, Vila Nòvila, Jaltrú,
Mataró, en aquest cas amb coalició amb els comuns,
Cervera, Balaguer, Trem, Lleida, Tarragona, Reus,
que recupera, en aquest cas, l'alcaldia,
després d'uns anys, des del 2011,
Carles Pallicer de Junts al capdavant de l'Ajuntament,
Vila Franca del Penedès, el Vendrell o la Bisbal d'Empordà.
En aquest últim cas, per exemple, Esquerra va guanyar les eleccions,
però una aliança entre PSC i Junts
l'hi pren l'alcaldia i els republicans.
I Esquerra, que té Manresa com a ciutat més gran
governada per Esquerra Republicana,
Solsona, Mollà, Tarragai i Sort.
Quan falta un quart d'hora per les 12 del migdia,
pendents de molts punts diferents,
comencem per Ripoll, on l'escenari sobre qui serà
la propera alcaldessa perquè passi el que passi serà una dona,
doncs continua del tot obert.
Sentim ara el campanar de Ripoll.
I aquesta hora, amb tot obert ara mateix,
entra l'ultradretana Sílvia Urriols d'Aliança Catalana,
que, recordem, va guanyar les eleccions amb 5 regidors,
o Manoli Vega de Junts,
o bé Xantal Pérez d'Esquerra,
que presenta una candidatura alternativa
amb el suport de CUP i del PSC.
Ripoll, Roger Santalon, directe. Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Cada dia hi ha més expectació davant l'Ajuntament de Ripoll.
Ara hi deu haver unes 200 persones, la meitat,
concentrades contra la intolerància i el racisme,
que han escridesat l'ultradretana Sílvia Urriols
quan ha entrat al plen.
Caram, que tomen el racisme!
Sílvia Urriols d'Aliança Catalana,
força més votada a Ripoll amb 1.400 vots,
és qui té més opcions per ser l'alcaldessa.
Aquest matí, oficialment, seguien trencades les negociacions
entre Junts, Cabeta a la CUP i el Pacte d'Esquerres
per fer fora Urriols de l'alcaldia,
l'única forma possible per aconseguir-ho.
Però això pot ser que no passi perquè no es posen d'acord
sobre qui ha de ser alcaldessa,
és Manoli Vega de Junts o Chantal Pérez d'Esquerra.
Per tant, Roger, a 14 minuts perquè comenci el ple,
no hi ha acord, i per tant,
sense acord i sense majoria alternativa,
sílvia Urriols, alcaldessa.
Exacte, això és el que previsiblement passarà,
perquè a hores d'ara no s'ha dit que en aquests moments,
d'aquest matí, hi hagi hagut cap tipus de negociació,
de forma oficial, eh?, això sí, perquè, de forma extraoficial,
fons internes ens expliquen que, aquest matí,
hi ha hagut converses.
Veurem aquestes converses cap on van.
Hem intentat parlar amb...
tant Chantal Pérez com Manoli Vega,
de moment silenci administratiu, aquest matí.
Aquesta és la gran incògnita d'avui, no?
Hi haurà aquest cordó sanitari, així és com se'l coneix,
o no hi serà.
A l'1.4, Sílvia Urriols és, amb menys d'una hora,
alcaldessa de Ripoll.
Tindrem son directe d'aquest ple,
el seguirem també a l'antena d'aquest espai.
Roger, micròfon obertíssim, eh?, qualsevol anul·latat demana espais.
Aquí sí que hi hem pendents.
Un ull posat també a la Masola, al Camp,
al Front Nacional de Catalunya,
al partit del qual es va cindir, recordem, Sílvia Urriols del 2019,
ha desbancat junts en majoria absoluta.
Es queden quatre dels set regidors que hi ha al municipi,
A tot això, Vic.
Vic tindrà nou alcalde després que hagi plegat en AR,
que ara es presenta al Parlament des de fa quatre dies.
El ple comença també a les 12, però a l'exterior de l'Ajuntament
hi ha una manifestació antifeixista també
contra la tornada de Josep Anglada.
Nàtia, bon dia.
Bon dia, sí, i amb el lema fora el feixisme dels nostres ajuntaments
i el so de gralles, la concentració en una vintena de persones,
la convocada, la unitat contra el feixisme i el racisme d'Osona,
per protestar contra la tornada de Josep Anglada, d'extrema dreta,
al Consistòria, amb dos regidors, ara sota les sigles de SOMI.
Qui serà empentemstit d'aquí una estona, l'alcalde de Vic,
és Albert Castells, que ha estat regidor a l'equip d'ANR.
Junts venia d'un mandat molt còmode, amb majoria absoluta,
però el panorama ara és un altre.
La pèrdua de tres regidors ha passat d'onze a vuit,
ha calgut negociar i teixir aliances.
Han tancat l'acord amb ara pacte local
la plataforma municipal del PDeCAT,
que té dos regidors, amb Xavier Ferrer, al capdavant,
i el tercer tinent d'alcalde.
Tot i la suma dels dos partits no arriben a la majoria absoluta
que situen els onze regidors.
Doncs això és el que ens explica l'Anàtia Dell des de Vic.
Per exemple, a Manresa, Marc Aloi d'Esquerra,
tornarà a ser alcalde de la capital del Baix, es repeteix.
Ara ho farà amb el suport del PSC i impulsem,
escrit en aquest cas del PDeCAT,
després que Esquerra hagi partit peres amb Junts.
Per tant, l'aliança que es produeix a Barcelona,
a altres punts del país, no es repeteix.
I a La Garriga, un nom que també he recordat per a tots,
que és Maritxell Budó,
perquè va ser portaveu del govern,
consellera també, doncs,
tornarà a ser alcaldessa, en aquest cas de La Garriga,
a través d'un acord amb el PSC.
Per tant, a La Garriga, PSC i Junts,
compartint, en aquest cas,
govern amb Maritxell Budó al capdavant.
Anem a Tarragona.
L'ara socialista Rubén Vinyuales diem ara socialista
perquè fins fa relativament poc forma part de Ciutadans.
Serà el nou alcalde de la ciutat en substitució de Pau Ricomà,
que ja ha dit que plega, que se'n torna cap a casa.
Hola, bon dia.
Sí, aquí hi ha la sala de sessions improvisada,
que s'ha hagut de muntar just a correcuita,
per dir-ho d'alguna manera, perquè té riscos estructurals.
Hi ha moltíssima gent que està començant a prendre posició
de les cadires que s'han habilitat.
El PSC, Salvador Iulia, per donar suport a Vinyuales,
i a fora al carrer una quinzena de persones concentrades
amb una pancarta on es pot llegir Tarragona antifeixista
en rebuig als tres regidors que ha obtingut Vox.
Aquí el socialista Rubén Vinyuales
prendrà possessió de l'alcaldia.
De moment diu que en minoria hi haurà de demostrar
que la solidesa del seu projecte és més fort
que l'actual situació de la casa consistorial,
que té la sala de sessions tancada des de fa mesos
i que els ha sortit bé aquesta reconversió express
del seu candidat, que en quatre anys ha passat
de ser el cap de llista de Ciutadans a ser alcalde del PSC,
aconseguint aquests nous regidors que li han donat l'alcaldia,
tres més que els republicans de pau ricomà
que no tenia alternativa per sumar amb esforços independentistes
i que ha dit que després de les eleccions generals
se'n va cap a casa.
Però aquí, al cap de Tarragona, avui també és notícia
l'ajornament del ple de Constitució de Can Brils.
Això retardarà uns dies, si els jutges no diuen el contrari,
l'accés al govern del pacte anticlain
anunciat fa uns dies per PSC, Junts, Esquerra i Comuns.
Fantàstic. Gràcies, Manel Sastre, des de Tarragona.
A les 12 comença el ple també a Tarragona.
Un apunt de Reus, la socialista Sandra Guaita
serà nova alcaldessa després d'un pacte amb dos altres partits,
Esquerra Republicana i Ara Reus.
Sostituirà d'aquesta manera l'històric Carles Pallicer de Junts,
que ja no va concórrer a les últimes eleccions.
Un pacte de Tortosa al Vegebra, un pacte entre Esquerra i Movem Tortosa,
una coalició entre el PSC i els Comuns,
fa fora la fins ara alcaldessa Maritxell Roger de Junts.
El nou alcalde serà Jordi Jordanda Movem Tortosa.
Anem cap a Girona.
Perquè a Girona també hi ha hagut pacte.
I, per tant, Llucs Salelles, de guanyem Girona,
serà nou alcalde de la ciutat. Fèlix Martín, bon dia.
Bon dia, de fet, ja ho és.
Es fa un quart d'hora que Llucs Salelles és nou alcalde de Girona.
Ha pres posició del càrrec, prometent-lo,
i amb el seu compromís ha dit literalment
de respectar els valors de la República Catalana.
De fet, aquesta està la fórmula que també han triat
la resta de regidors dels partits independentistes,
començant pels altres set regidors de guanyem
i també els de Junts i Esquerra Republicana.
També ho ha fet, doncs, aquests partits,
al canvi els altres han servit fórmules
com la de jurar o de prometre el càrrec.
Com a president, en canvi, de la mesa d'edat,
el regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez,
ha fet la seva intervenció en castellà
i ha declarat constituït el nou Ajuntament de Girona.
Ha dit literalment.
Evidentment, això ha provocat l'escridassada
d'una part del públic que segueix aquest plaer
no a l'interior de la sala que està plena,
sinó a l'exterior.
Després, els 27 regidors han acreditat al seu denei
i s'ha procedit a la votació per triar alcalde,
i no hi ha hagut sorpreses.
En un quart d'hora, que Lluc Salellas és alcalde,
amb els vuit vots dels regidors de Guanyam,
els sis de Juny i els tres d'Esquerra Republicana,
per tant, majoria absoluta,
17 regidors dels 27 que té al consistori.
La resta de candidats han votat les seves formacions,
vuit regidors de la PSC, un pel PP i un per Vox.
Salellas, per cert, ja s'ha estrenat com a alcalde,
renyant el regidor de Vox,
perquè ha estat el primer a intervenir
per extendre's massa estona en la seva intervenció.
Ara qui està intervenint és el regidor del PP.
Fantàstic. Doncs el Fèlix Martín,
que ens explica la notícia que Lluc Salellas ja és...
A veure, conferim el seu germà.
Lluc Salellas ja és alcalde de Girona
amb aquestes picabaralles,
perquè això passarà amb molts plans municipals.
Que a l'entrada de Vox hi haurà aquestes...
Una vegada segur, sí. Molt bé. Gràcies, Fèlix. Fins ara.
Anem cap a Lleida, ara.
Lleida, Fèlix La Rosa torna a ser païncap
després de 4 anys del govern republicà de Miquel Puyol,
que també ha anunciat que plega.
Pere Joan Alvarez, bon dia.
Hola, bon dia. Fèlix La Rosa serà investit aquest migdia
en nou alcalde de Lleida,
càrrec que ja va desenvolupar 10 mesos, entre el 2018 i el 2019.
La Rosa governarà en minoria i en solitària,
9 regidors, lluny, doncs, dels 14 que dona la majoria absoluta.
Avui ja no prendran l'acte de regidors,
ni el fins ara païncap al republicà Miquel Puyol,
ni el que ha estat primer tinent d'alcalde Toni Postius de Junts.
Tots dos deixen la política pels mals resultats.
En total, 17 dels 27 regidors seran nous.
Una paella que tindrà 16 regidores i 11 regidors.
Darrere dels socialistes, la segona força més regidors és el PP,
que ajuntament amb Esquerra i Junts tenen 5 regidors cadascú.
I respecte a l'anterior corporació,
destaca la desaparició de Ciutadans
i, sobretot, la irrupció en dos regidors de l'extrema dreta de Vox.
L'acte al Saló de Plens,
saló de sessions de l'Ajuntament de Lleida,
començarà a les 12, molt puntual, perquè està ple al Saló de Plens.
Es preveu que cap a la 1 es proclami fèlix la Rosa com a nou paer
en cap de la ciutat de Lleida
i després faci el seu primer parlament.
Està previst que assisteixin a aquesta investidura
el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto,
i els exalcaldes socialistes, Àngel Ros i Antoni Ciurana.
Badalona, Xavier García Albiol recupera l'alcaldia
amb una claperadora majoria absoluta.
Tot a punt per començar. David Àngel, bon dia.
Hola, bon dia. Avui a Badalona,
aquesta vegada no es preveu que hi hagi cap sorpresa a última hora.
El guió va quedar definitivament tancat la jornada electoral
que va donar 18 dels 27 regidors del consistori,
una majoria absoluta i folgada al popular Xavier García Albiol.
El ple d'investidura començarà a les 12,
amb la constitució de la mesa d'edat.
Després els regidors prometran el càrrec
i a la tercera vegada García Albiol com a alcalde de la ciutat,
que jurarà o prometrà el càrrec.
Hi haurà una intervenció dels portaveus de cada grup,
i després el flamen alcalde farà la seva primera intervenció institucional
i s'aixecarà la sessió de constitucional d'aquest nou ajuntament.
A fora, una pantalla gegant,
permetrà seguir l'acte als veïns que s'hi congreguen.
Moviments també i canvis d'alcaldies a Sant Cugat del Vallès.
Junts recupera l'alcaldia després de perdre-la fa quatre anys
pel pacte entre republicans socialistes i la CUP.
Marta Vallès, tot a punt per començar.
Exactament, bon dia.
El cap de llista de Junts per Sant Cugat,
el periodista Josep Maria Vallès serà el nou alcalde.
Junts va guanyar les eleccions i té 9 regidors.
La segona força és Esquerra amb 4,
i després el PSC i el PP amb 3,
dos la CUP, dos Vox i dos els comuns.
No hi ha pacte, i Junts governarà amb minoria.
El partit també va guanyar les eleccions el 2019,
però aleshores Esquerra, el PSC i la CUP van fer un pacte
i els van deixar a l'oposició
després de 32 anys de govern convergent a la ciutat.
Ara això no ha estat possible perquè han perdut suport.
Esquerra ha perdut dos regidors,
el PSC un i la CUP també un,
i no sumen la majoria absoluta, 13, com en l'anterior mandat.
Per tant, després d'aquest mandat, Junts recupera l'alcaldia
i hem d'afegir també que tant l'exalcaldessa
i cap de llista d'Esquerra Mireia Ingle,
com el candidat del PSC Pere Soler,
han renunciat a l'acte de regidor.
Tres minuts per les 12 del migdia,
tres minuts perquè comencin la majoria dels plens
en què s'han de triar els nous alcaldes,
pendents també d'algunes de les ciutats més importants del Pirineu,
com la Seu d'Urgell o el Pont de Suerte, a l'Alta Ribagorça.
Allà hi tenim el Pau Rubira. Bon dia, Pau.
Bon dia. Si a la Seu d'Urgell el nou alcalde serà Joan Barrera,
els socialistes recuperen l'Ajuntament de la Seu
després de 20 anys a l'oposició.
Això sí, governaran en minoria,
a només un regidor de la majoria absoluta.
El Pont de Suerte, l'alcaldia parà, Yolanda Ferran,
de la debutant formació independent Tutom,
que desbanca Junts i governarà gràcies a un regidor del PSC.
A sort, Baldo Ferrer s'ha quedat a un regidor de la majoria absoluta,
però conservarà l'alcaldia aquest cop
amb la marca d'Esquerra Republicana.
A Solsona, Judit Gisbert manté l'alcaldia per als republicans,
tot i perdre aquesta majoria absoluta que tenien des del 2011
farà un govern de coalició amb la CUP,
en un acord que ha arribat ara, al temps de descompte.
I finalment, a Trempe, la socialista Silvia Romero,
li ha rebassat l'alcaldia esquerra republicana,
que governarà, doncs, el PSC amb majoria absoluta.
I a l'Aran, avui, 17 de juny,
també celebren la seva diada nacional
que commemoren la restitució del Consell General.
Els actes institucionals comencen d'aquí una estona,
però abans, en la Constitució dels Ajuntaments,
hi ha hagut un canvi important a Bussós.
Sofia Cabanes, bon dia.
Bon dia, Roger. Doncs sí, un canvi important,
perquè després de 16 anys de majories absolutes d'unitat d'Aran,
partit aliat del PSC,
Montse de Burgos ha esdevingut la primera alcaldessa del municipi
gràcies a un pacte de govern amb Convergència aranesa,
un canvi que també trenca amb un bipartidisme històric.
I és que de Burgos és la líder d'una agrupació d'electors,
besis i besies de Bussós,
que vol impulsar una nova forma de governar
més propera al poble.
Però avui, com deies, no és un dia qualsevol a la Vall d'Aran,
els aranesos celebren l'Esta d'Aran, la seva diada nacional,
un dia de reivindicació de l'autogovern i la identitat pròpia
que viurà els seus actes institucionals a partir de la una.
Fantàstic, doncs això és el que ens explica la Sofia Cabanes
des de, en aquest cas, pendent del que passi a l'Aran.
Un apunt abans d'arribar a les 12
i és que pel que fa a les diputacions,
de moment sabem que Esquerra i el PSC
han arribat a un pacte per governar junts,
la de Tarragona i la de Lleida.
A Girona la governaran, l'altre cop, Esquerra i Junts.
Un patata calenta, continua sent la Diputació de Barcelona,
veurem si l'actual alcaldessa de l'Hospitalet, la Núria Marín,
manté el seu càrrec, una presidència, per cert,
a la qual va arribar el 2019 després d'un pacte entre el PSC i Junts
que va desbancar Esquerra.
Ara de seguida sentirem els senyals horaris de les 12 del migdia,
és l'hora en què comencen a gran part d'aquests 947 municipis
la Constitució dels Ajuntaments
que permetran investir les alcaldes i les alcaldesses
que governaran Catalunya durant els propers 4 anys.