A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte, 13 de gener del 2024, avui el suplement Tertúlia amb Eduard Volta, Josep Maria Martí Rigau, Núria Martínez Ribot i Ada Colau.
Avui el suplement a les 9 conversa amb Ada Colau, l'hem entrevistat moltes vegades com a alcaldessa.
Avui ho farem com a ex, com a exalcaldessa, malgrat que continua l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas de l'oposició.
A les 10 la Maica Navarro a l'Hora Negra, a les 11 el Comunista i avui també el suplement Àlex Abrinés.
Jo era un no definitiu en aquell moment, no pensava en poder tornar a jugar a bàsquet, ni tenia ganes en aquell moment, òbviament, ni pensava en lluitar per tornar, no?
I, bueno, ells m'agraden dir que no tanquis la porta, deixa-la oberta perquè, si no, després obrir-la serà més complicat, no?
Àlex Abrinés porta tota una vida dedicada al bàsquet, a l'NBA i als últims anys al Barça, com a capità.
Una carrera envejable que també ha passat per moments foscos relacionats amb l'ansietat i la depressió.
Que s'especuli amb el nom de Ricky Rubio, si ha de tornar al Barça, si ha de tornar a la penya, si ha de tornar a jugar a bàsquet, en un moment en què ell ha dit, ei, no estic bé, com ho veus tu, això?
Jo, malament. Jo crec que al final hem de deixar-li el seu espai, respetar-lo i, bueno, ja se sap que si en algun moment vol tornar a jugar,
doncs, òbviament, aquí tindrà les portes obertes, a la penya, on sigui, no?
Al final, amb el talent que té, jo crec que podrà jugar qualsevol equip d'Europa, no?
Avui, a partir de quarts d'onze, una conversa amb un bascatbolista que es fa escoltar,
tot això en un matí de dissabte, on Mònica Terribas ens vindrà a explicar com funciona Dinder Club,
la primera aplicació perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin lligar i conèixer gent en un entorn segur.
A partir de les dotze, a la Jugular, Alba Riera i Rebeca Rodríguez, pantalles i cor,
i ho rematarem tot plegat amb la cuina del Pep Noguer.
De seguida arriba el mans del Quim Rotllant,
de seguida també els meus ídols amb el Miki Puig i l'Olga Abalos.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet, bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui comencem explicant que es manté encara l'estira i arronsa per la delegació a Catalunya de les competències d'immigració.
Esquerra Republicana no vol dir blat fins que no sigui el sac i ben lligat.
Junts li retreu que no valori com un èxit de país el compromís firmat entre el PSOE i els de Carles Puigdemont.
La consellera de la presidència, Laura Vilagrà, remarca que Esquerra vol totes les competències,
també les d'immigració i que caldrà encarar una llarga negociació que serà quan els republicans entrin en acció per aprovar-ho com a llei orgànica al Congrés.
Són declaracions de Vilagrà a TV3.
De moment el que sabem i el que està escrit és que és un impuls per fer una llei orgànica per tal de delegar algunes competències que encara no se saben quines són.
Jo, de fet, ahir vaig poder parlar amb el ministre Bolanyos molta estona en el sentit d'explicacions en relació a aquesta qüestió i, efectivament, és un compromís molt difús.
Junts insisteix que es tracta d'una competència que respon a l'ambició nacional de Catalunya i troba falta que Esquerra no hagi celebrat l'acord polític.
Josep Rius és el portaveu del partit.
No ens desentendrem dels problemes que afecten a la nostra gent. Un govern amb vocació nacional hauria de celebrar la possibilitat d'eixamplar les competències en matèria d'immigració.
Sumar, soci de govern de Pedro Sánchez, envia advertiments en la mateixa línia que Esquerra.
I el govern de Pedro Sánchez s'obre a delegar competències en matèria migratòria més enllà de Catalunya.
La Moncloa assegura que l'acord no és exclusiu amb Junts i només per Catalunya i diu que està disposat a negociar-ho amb totes les comunitats autònomes que, com el País Basc, ho sol·licitin.
Maria Jesús Monteros, vicepresidenta de l'executiu espanyol.
Veremos también, si hay otros territorios que aspiran, como ha dicho el País Vasco, a poder ejercerla perfecto.
Si aquí se trata justamente, ¿no?, de ser capaces de construir una España que permita una gobernabilidad en co-gobernanza.
La gestió de la immigració a Catalunya s'enforteix com a tema clau per Junts en la contra-rellotge cap a les eleccions europees del juny i les catalanes d'aquí un any.
Avui dissabte, els de Carles Puigdemont reuneixen el seu Consell Nacional en què està prevista l'aprovació d'una convenció específica per abordar aquesta matèria al febrer o al març d'aquest any.
Per segon cop en 24 hores, els Estats Units ha tornat a bombardejar aquesta matinada posicions dels rebels utis al Yemen com a represàlia pels atacs d'aquestes milícies contra vaixells de mercaderies al Marroig.
Hi ha molt pocs detalls encara de l'atac, però fons de l'exèrcit nord-americà citades per l'agència Reuters han confirmat l'operació l'endemà que forces dels Estats Units i el Regne Unit ataquessin fins a una trentena de posicions als utis.
Uns bombardeixos que, més enllà de la destrucció del material militar dels rebels, han comportat la mort de cinc persones.
Ahir divendres, el president nord-americà Joe Biden ja havia advertit que hi podrien haver-hi més atacs.
Ens assegurarem de respondre als utis si continuen amb aquest comportament indignant juntament amb els nostres aliats.
Les conseqüències dels atacs dels rebels i amanites al Marroig es comencen a notar en la indústria automobilística europea.
Tesla tancarà durant dues setmanes la seva fàbrica d'Alemanya, l'única que té Europa, per falta de peces.
Volvo paralitzarà la fabricació durant tres dies la setmana que ve a la fàbrica de Gant, a Bèlgica.
I Taiwan vota avui dissabte nou president i renova l'Assemblea legislativa en unes eleccions clau que poden marcar la relació amb la Xina.
El favorit per guanyar-les és el candidat sobiranista del partit que actualment és al poder a l'illa de l'Asia Oriental.
En crònica econòmica, Danone vol tancar la planta de parets del Vallès, on treballen 157 persones.
L'empresa de l'Actis ho justifica per una caiguda, diu, de les vendes de productes que s'hi fabriquen, com ara iogurts de les marques Oicos o Vitalínia.
Els sindicats i el comitè d'empreses suposen el tancament i demanen a Danone que rectifiqui i que negociï un pla per continuar l'activitat i mantenir els llocs de treball.
David Caurines, el secretari general d'Indústria de Comissions Obreres al Vallès Oriental, li ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
L'empresa el que han comentat és una baixada, una no rentabilitat d'aquesta planta, parets del Vallès.
Entenem que n'hi ha uns altres objectius.
Un de cada 10 catalans d'entre 14 i 44 anys té depressió.
Les últimes dades del Departament de Salut apunten que aquesta xifra augmenta amb l'edat i afecta majoritàriament les dones.
També varia depenent del gènere o la classe social.
Avui és el Dia Mundial per la Lluita contra la Depressió.
I tret de sortida també avui de la fase final del concurs internacional de cant a Norvinyas, que ja arriba a la 61. edició.
Ho fa amb un jurat excepcional en què destaca la soprano neo-zalandesa Kirite Cannava.
Víctor García de Gomara, el director artístic del Liceu, que és on es fa el concurs, explica els nervis que es passen en una competició com aquesta.
Per ells, presentar-se en un jurat tan important són autèntics mites i agendes vives del cant, del nostre art.
I per tant, la pressió, els nervis, com ens afecta tot això, no?
Lògicament, a vegades queden molt impressionats, es queden en blanc, pot haver nombrosíssims accidents en aquest sentit, perquè som humans.
Pel que fa als exports, l'extrem del Barça-Rafinja és baixa per jugar demà diumenge a la final de la Supercopa contra el Madrid.
El brasiler té una lesió muscular al bíceps femoral de la cuixa esquerra.
Victòria del Barça de bàsquet a l'Eurolliga contra els Alguiris, 91 a 73.
És la quarta victòria consecutiva dels blaugranes a la competició europea.
I a l'europeu masculí d'en vol, derrota de la selecció espanyola en el seu debut contra Croàcia, 29 a 39.
A l'europeu de Waterpolo, Espanya jugarà demà diumenge a les semifinals contra Itàlia.
I pel que fa al temps, matí fred i gèlid amb moltes fondelades interiors amb boires que podran ser gebradores.
El sol s'imposarà amb un lleuger ascens de les temperatures i un ambient menys fred que dies enrere.
Només de manera local es mantindrà alguna boira al Pla de Lleida i a la tarda arribaran alguns núvols prims perponent.
Jo no em presentava a un càsting si no ficava, que buscava una noia negra.
Perquè l'administració encara no ens veu com a cultura, ens veu com a interculturalitat.
Encara em trobo que el client ha d'exigir treballar amb gent nacionalitzada perquè em creguin treballar.
La imatge que té d'aquest efecte potent, dificulta, que puguem trobar personatges d'aquest origen.
Solidaris
Amb Mercè Folk
Cultura afrodescendent a Catalunya
Dissabte a les 10 de la nit
En les curvas de la carretera
Molt bones, jo sóc en Salvador Sobral i estaré al Gran Teatre del Liceu a Barcelona el 8 de febrer per presentar el meu nou disc, Timbre.
Espero que pugueu venir.
El 8 de febrer al Teatre del Liceu, organitzat pel Diari Ara.
Bon dia, veïna. Com estàs?
Com està la teva família?
Bon dia, Juanita. Tot bé. I tu?
Em fas un favor?
Saps on he de llançar aquesta capsa de cartró per reciclar?
Oh, i tant. Això va al contenidor blau.
Esclar, tens raó.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper al contenidor blau o al cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
En Roger escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Per treure'ns la son de les orelles, aquesta hora del dissabte, un nou episodi del mans.
Més mans. Més arrel. Més Catalunya Ràdio.
Bon dia, bona hora. Avui és 13 de gener.
Sigueu benvinguts una setmana més al mans a Catalunya Ràdio, com sempre en tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Avui, com cada cap de setmana del món, hi ha gentrats en el 20è any d'aquest programa,
nosaltres cants i posem de nou, seguint el calendari de festes, cultura popular i associacionisme.
Per exemple, aquesta setmana que entrem a la setmana dels barbuts, dimecres és Sant Antoni.
Això vol dir moltíssimes celebracions arreu dels països catalans.
Entre elles, els tres toms que aquest cap de setmana comencen temporada.
Aquest any integren 12 poblacions més, 8 que són de les Terres de l'Ebre, Lleida, Ripoll, Olot...
I amb això, al final, acabarem fent les 88 passades, 88-89.
Tenim un poble que està pendent de confirmar 88-89 passades i cavalcades d'aquesta edició del 2024.
Un dels primers, amb festa grossa, amb motiu d'aquests tres toms són justament a la capital del camp, a Valls.
Vam començar ahir la tarda amb una xerrada explicant la recuperació de la Rista del Porquet.
Avui a les 12 del migdia sortirà la cercavila de la Rista del Porquet.
Aquesta tarda tenim la cercavila de la vigília de la bandera, que en Luce va a festa,
i demà, com no podies fer d'una altra manera, festa grossa a Valls.
Repassarem festes d'arreu, esclar, amb motiu d'aquest Sant Antoni i d'altres sants,
que també marquen el calendari d'aquesta setmana.
Avui, però, ens centrarem en una encesa de talaies, torres, talaiots i altres construccions històriques
que s'encendran arreu dels països catalans i de la Mediterrània.
Veure com les torres que estan al litoral es comuniquen entre elles a través de les senyals de fum i de foc.
Quan estan fent aquest experiment, se n'adonen de dues coses.
Primer, que les torres havien estat elements d'alerta i comunicació molt importants durant molt de temps,
i l'altre és que aquest és un patrimoni que està molt poc valoritzat i sovint poc recuperat.
Una iniciativa que va començar mig per casualitat a l'Institut Marratxí de Mallorca.
Un quart de professors, teníem corolles, molt d'excursionisme,
i sempre proposàvem fer algun repte.
I, bueno, el professor de matemàtiques, el Lluís Pol, crec que és el gran instigador d'aquest acte,
ens va proposar això, en revoltar Mallorca fent senyals de llum i de fum.
També repassarem Tradicionarius, que aquesta setmana s'ha presentat i ha començat,
obrint les portes aquest mateix divendres.
Com sempre, el CAT a la Vila de Gràcia.
Doncs és la 37a edició del Festival Tradicionarius,
i en guany, a part d'aquesta 37a edició, celebrem també els 30 anys del CAT,
i donada a la situació política tant a Balears com a País Valencià,
hem volgut tornar als orígens, tornar a aquesta missió inicial que sempre ha tingut el festival,
que és la de reivindicar aquesta lluita per la llengua, per la cultura, per la música, per la dansa.
Així que tornem aquests orígens i ens centrem en aquesta recuperació,
en aquesta divulgació de totes les propostes de Països Catalans.
A partir d'ara mateix, amb en Josep Lluís Santiso i Sarassa, el muntatge musical.
La Mònica Muñoz i Monsalve, a la producció, i Quim Rullan i Valls, qui us parla?
Benvinguts al Mans, benvinguts a l'ARREL.
Tota la festa al Mans.
Comencem.
Primeres notes musicals, aquest dissabte, que ens porten a Girona.
Aquest vespre, actua a la Sala del Foment, Arnau Obiols, Cobles dels Pagesos.
Unes coples noves, us vull explicar l'honor dels països.
Unes coples noves, us vull explicar l'honor dels països.
i els països en què va parar.
Ells reguen la terra amb els seus suors
i amb l'esquena dreta viuen els senyors.
Mireu com s'ho fan alguns dels senyors
per fer-ne la fresca en temps de calor.
i els seus suins.
Xutges i notaris i alguns abocats, que la llorcollita és com la dels naps.
Ei!
Per més que pedre o anells, doncs fa re, que la seva hisenda és plana i paper.
Sopen a les 11, van a passejar, mentre que els pagesos són a descansar.
Algunes diades, gallina i capó, pèrdius i pollastes i vida al mes vol.
Ous amb tres pagesos, aneu al revés, en temps de calor, és quan ningeu més.
No t'es tenaltai, vincenna serà, de cansatskestan, solst du videls fà.
En temps de serau, com hi ha algun per què, regidors i balles, ningú no ho vol ser.
Regidors i balles, d'aquests poblets, davant del govern, sou emparadets.
Hem sentit coples dels pagesos des del treball Montcau, d'Arnau Viols.
Avui el podreu sentir a dos quarts de nou del vespre, al Foment, al casc antic de Girona.
Avui dissabte, més de 150 torres, talaia, estalaiots i altres elements patrimonials
s'encendran arreu dels països catalans, a les illes, a Itàlia, al nord d'Àfrica
i més punts de la costa de la península.
Ho faran amb un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació
que es diu arreu de la Mediterrània,
on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva
i perden la vida cada any.
I també, alhora, reivindicar i valorar aquestes torres, aquestes talaies
i fortificacions com a patrimoni històric i cultural
present al conjunt dels territoris de la Mediterrània.
Els encarregats de coordinar-ho a Catalunya
són la gent de l'Institut Ramon Montaner.
La seva directora és la Carme Jiménez.
Bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
La idea és encendre torres, talaies, talaiots,
que tanta tradició tenen arreu de la Mediterrània,
pels drets humans.
Això és una iniciativa que va iniciar el Consell Insular de Mallorca fa uns anys,
allà el 2017,
i surt d'una primera experiència d'un grup de professors d'un institut de Mallorca
i d'un grup de matemàtics que també hi ha a l'illa de Mallorca,
que el que fan és veure com les torres que estan en el litoral
es comuniquen entre elles a través de les senyals de fum i de foc.
Quan estan fent aquest experiment se n'adonen de dues coses.
Primer, que les torres havien estat elements d'alerta i comunicació molt important
durant molt de temps.
I l'altre és que aquest és un patrimoni que està molt poc valoritzat
i sovint poc recuperat.
I a partir d'aquí és quan surteix aquesta idea d'utilitzar les torres,
o amb l'excusa de les torres de Guaita,
per una banda parlar dels drets humans,
perquè les torres, com deia, en un moment determinat
són com elements d'alerta de l'arribada sobretot de pirates
i de gent que venia de per mar atacar a les poblacions
i que ara les reconvertim en uns punts de llum, en uns farts,
que el que estan fent és denunciar el tema de la pèrdua de vides
que hi ha a la Mediterrània cada any.
És a dir, de l'alerta que significàvem abans,
doncs ara es converteixen en un punt de benvinguda,
de rebuda d'aquesta gent.
I, per altra banda, també és una activitat de reivindicació
d'aquest patrimoni que és molt present a tota la Mediterrània
i que tenia una funció molt important durant molt de temps.
Clar, vosaltres, en aquest cas,
coordineu tota la zona de Catalunya,
Pes Valencià, la Franja, la Catalunya Nord,
una cincuantena de torres que s'hi sumen fins a 100 més,
és a dir, en total hi haurà unes 150 torres i talaies
arreu de la Mediterrània.
Aproximadament seran unes 150,
perquè en el cas de Mallorca són moltes,
ja tenen molta tradició,
ja és que ells van començar el 2017,
nosaltres ens incorporem ara en 2022.
En el cas de Mallorca són més de 80 torres que s'encenen
i que això permet fer aquesta connexió
entre els diferents punts,
aquesta encesa consecutiva de torres
i que, per tant, és una bona acció de crida.
En el cas de les que coordineu des d'aquí,
des de l'Institut Raúl Montaner,
hem anat augmentant des del 2022,
es va començar d'una manera molt simbòlica,
amb 9 torres,
i l'any passat ja van ser 33
i aquest any estem llegant les 50, no?
L'activitat en si té dos moments, no?
Un és l'1 del migdia,
l'altre és de 2 quarts de 7 del vespre,
en la qual hi ha un manifest
i s'encenen les talaies.
En el cas del Principat, on hem de mirar?
Quins punts així per sobre,
ara recordes que hàgim de tenir pendents?
Per exemple, crec que es pogues ni algun,
quins altres hi ha?
Sí, doncs en el cas del Principat
estaria Cadaqués,
ja Sant Vicenç de Montal,
després la Sà de Mar,
que ja des del primer any que participa,
Castelldefells també és un dels punts habituals,
Santa Susana,
després ja baixant estaria Santa Oliva,
Vila Rodona, Falcet,
Verdú, Àger, Lleida,
i a la part de Terras d'Ebre,
Batea, Tortosa, per exemple,
en Posta, La Ràpita,
Alcanar,
que també són dels que ja des del primer any
s'hi van sumar,
perquè al final el que és important també
és aquesta acció reivindicativa
o aquesta acció de posar de manifest
aquest drama que es viu a la Mediterrània
cada any amb perdus de vida
de persones que intenten travessar el Mediterràni
per no millorar les seves condicions de vida
i que en molts casos no acaben arribant.
Doncs aquesta és la combinació
entre recuperació de patrimoni
i recuperació d'un patrimoni històric
que va fer una funció tan clara
no només a Catalunya,
sinó a tota la Mediterrània,
i alhora aquest punt de defensa de la vida
i de manifestar aquest moment en què vivim
que la Mediterrània, malauradament,
no deixa de ser mai notícia
perquè acaba sent un mar
on hi perdem moltes vides
i no hauria de ser així.
Més de 150 torres
entre, evidentment, els països catalans,
també al nord d'Àfrica,
el país a Múrcia, Andalusia, Itàlia,
que podrem veure avui a la una
i també dues coses a la setmana al vespre.
Carme, gràcies per tenir la trucada del programa.
Que vagi molt bé aquesta jornada.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adeu.
Aquesta és una iniciativa que va començar
en un institut de secundària mallorquí,
com és l'IES Marratxí.
Hem volgut conèixer també com i per què
es va iniciar aquesta iniciativa.
En parlem amb un dels mestres que en van ser impulsors,
en Biel Simonet.
Bon dia, Biel.
Hola, bon dia, què tal?
Escolta'm, com va començar tot plegat?
Perquè ara sí que veiem que és una encesa
que es fa arreu de la Mediterrània,
però això neix aquí,
en un institut de secundària a Marratxí.
Sí, sí.
Neix en els sofàs de la sala de professors
de l'Histelies de Marratxí.
Un quart de professors,
teníem corolles,
molt d'excursionisme,
i sempre proposàvem fer algun repte.
I, bueno,
el professor de matemàtiques,
el Lluís Pol,
crec que és el gran instigador d'aquest acte,
ens va proposar això,
en Revoltà a Mallorca,
fent senyals de llum i de fum.
Això ens ho va mollar un dia de matí
aquí a les sofàs de la sala de professors.
I a poc a poc a poc a poc
se va organitzar tot
fins a arribar el que ha arribat ara.
Clar, de fet,
va envoltar Mallorca,
ho vau fer-ho i es va fer amb èxit,
i ara es continua fent,
i ha agafat una embargadura molt gran
fins al punt, no?,
d'acabar siguent un senyal de consciència,
no?, de consciència col·lectiva.
Sí, sí, sí, sí.
Els objectius principals
d'aquella primera encesa de l'any 2017,
una vegada que ja s'havia fet
tota la infraestructura,
perquè, clar,
com partíem de zero,
tenia dos objectius clars.
Un reivindicar el patrimoni
d'aquestes talaies
que revolten Mallorca,
que moltes ja estan
semi derroïdes,
i conscienciar un poc
la gent
de la seva recuperació
i de la seva importància històrica.
L'altre
caire
era
reivindicar
aquestes talaies
com a,
com a,
metafòricament,
crear un far
per,
per,
per recordar
tota la gent
que travessa la Mediterrània,
venguem d'Àfrica,
de la pobresa,
de la necessitat,
de les guerres,
cercar-te un món millor
aquí a Europa.
I això va ser un poc
la,
que és caire
que li volíem donar
en aquella,
en aquella primera encesa,
que,
que ha continuat.
El que passa que ara ja s'ha
institucionalitzat un poc més,
i ja hi col·labora
molta,
molta,
molta,
molta més gent.
Home,
hi col·laboro tant,
tanta gent,
com dèiem,
que hi ha punts de,
d'encesa de talaies
i taliots,
i tot,
tot el que en deriva
a partir d'aquí,
al nord d'Àfrica,
al Principat,
al País Valencià,
a fins i tot a Itàlia.
el missatge,
que en el seu moment
us ho vam imaginar,
és totalment vigent,
i més avui en dia.
Sí, sí,
era visibilitzar,
visibilitzar
aquesta situació
que ens passa
dia a dia
a la Mediterrània
i que
no se soluciona,
no se soluciona,
desgraciadament,
desgraciadament,
però en manco
que la gent
sigui conscient
que aquest problema
existeix,
i això tal vegada
és la primera passa
per
arribar a trobar
una solució.
Clar,
la solució
ja ve de més amunt
d'institucions polítiques
que no s'arriba,
però en manco
la gent de baix
som els que
creem aquesta consciència.
Que per cert,
m'imagino
que el fet d'anar,
vaja,
com ho vau començar,
també s'han anat
descobrint espais
i talagues noves,
o no noves,
vaja,
històriques,
que potser s'ha aprofitat
per posar en valor,
no?
Sí,
sí,
sí,
clar,
això era una
de les principals
reivindicacions
que teníem,
intentar trobar
tots aquests punts
que antigament
eren talagues,
que ens avisaven
de la presència
dels pirates
i els corsaris
que venien
a l'illa de Mallorca.
Clar,
estem cerrant
de l'any
1600,
de 1700,
tens,
imagina com estan
ara si no s'han cuidat,
per tant,
posar en valor històric
i sobretot
reivindicar
la seva restauració
immediata
de moltes,
que talaga ja n'hi existeixen,
ens posem al punt
fent les senyals
de foc i de fum,
però la talaga
físicament
no existeix.
Doncs avui és un dia
per reivindicar
no només aquest patrimoni
arquitectònic,
natural,
gairebé històric,
sinó també
tots els valors
que representen
al voltant
d'aquesta
mar mediterrània
i que va néixer
en aquest institut
com dèiem
el marratxí
al qual
en Vial Simonet
ens ho ha pogut explicar
com a professor
i que en el seu moment
va ser un dels impulsors.
Vial,
gràcies per atendre la trucada,
que vagi molt bé
l'encesa avui també.
Perfecte,
moltes gràcies.
Tota la festa
al mans.
El dia 17 de gener,
dimecres que ve,
se celebra arreu
dels països catalans
la festa Sant Antoni
abat,
conegut popularment
com Sant Antoni
dels rucs
o del porquet.
Sant Antoni
és considerat
patró dels animals
domèstics
i sobretot
dels ases
i cavalls,
així com mules,
és a dir,
els animals de treball
i de companyia.
La festa de Sant Antoni
constitueix
un seguit de celebracions
que s'escauen
la segona quinzena de gener,
anomenada també,
de la qual també
formen part
Sant Pau Hermità
el dia 15
o Sant Vicenç Màrtir
el dia 22.
Sant Antoni
havia estat
la festa més important
de l'hivern.
Té un significat festiu
en la societat tradicional
que la configura
com a celebració clau
en el cicle hivernal.
És un moment
en què cal propiciar
el pas de l'hivern
cap a la primavera,
moment del cicle agrícola
molt destacat.
Aquest sant,
protector dels animals,
garanteix la fertilitat
i el guareïment
del bestiar.
Com a patró
dels animals de treball,
sobretot,
reforça la seva importància
en el món agrícola.
En els seus continguts
hi trobem també
sovint restes
de ritual
de purificació
i de fertilitat
propis
del carnaval.
L'acte central
de la diada era,
esclar,
la benedicció
dels animals.
La pràctica
de fer fogueres,
barraques o fogarons
per Sant Antoni
està molt extesa
arreu dels territoris
dels països catalans.
Al Principat
se'n fan encara
algunes poblacions
a la Terra Alta,
a la Ribera d'Ebre
o al Baix d'Ebre
i al Montsià.
Al País Valencià
n'hi ha pertot arreu.
Destacen les barraques
a les comarques
dels Ports,
al Maestrat
o a la gegantina
foguera de Canals.
A Mallorca
són moltes les poblacions
que fan fogarons
també a la Matarranya,
a l'Aragó,
de Barra Catalana,
on és ben bé
el costum
de fer fogueres
en motiu
de la celebració
d'aquest sant.
I, esclar,
també hi ha
tres toms
molt extesos
i en mil
i diverses formes
diferents.
D'aquí res
us explicarem.
Festes per aquests dies,
també festa major d'hivern
a Argentona,
als Monjos,
a la Torre d'Uristà,
a Sant Vicenç de Montal,
Santa Margarida de Montbuy
o Sant Feliu de Codines,
només per citar-ne algunes.
A Mata de Pere
ahir ja van plantar el pic
que avui grimparan
els més joves.
També hi haurà
aquest dissabte
a la Fira de Sant Sebastià
i a la nit
aniran a buscar el pic
que es grimparà
la setmana que ve.
Demà es pelarà
i es plantarà
a la plaça de Sant Jordi
i en romandrà fins dissabte
quan hi haurà
el concurs de grimparas,
tot plegat
en un cap de semada
al que ve
molt ple d'activitats.
Hi havia molt brugit
a Batlem
el capvespre d'aquell dia.
Forester,
soldats romans,
Sant Josep
i la Verge
caminaven
de casa en casa
sense trobar acolliment.
I si sou dels
que encara voleu
allargar
les festes de Nadal,
doncs fins a la Candelera
teniu temps encara,
que és quan oficialment
acaba el cicle nadalenc.
doncs hi ha pastorets
per anar a veure,
com són a Sabadell,
tant a la Faràndula
com al Centre Parroquial
de Sant Vicens,
o a Igualada,
Mataró,
Vilanova,
la Gentrum,
Molins,
de Rei,
Calaf,
Mataró o Berga,
entre d'altres.
els últims,
el 4 de febrer,
el vendrell.
Catalunya Ràdio,
40 anys.
Tota la festa
al mans.
I ara sí,
us parlem de Tres Toms.
Us heu apuntat,
doncs al moment,
Sant Antoni vol dir Tres Toms
i aquest cap de setmana
s'obre a la temporada
d'aquestes que cercarí
les festives
quan els cavalls de càrrega
i tots els seus parents
en són els protagonistes.
Qui obrirà la temporada
és tant avui com demà
Valls
i ho fa la Societat de Sant Antoni
que celebra 45 anys
de la seva fundació.
En parlem amb la seva portaveu,
la Tània Huasc.
Bon dia, Tània.
Hola, molt bon dia.
Una commemoració
més a més de 45 anys
de la represa
de la celebració
en aquest cas
a Valls.
M'imagino que per tant
festa grossa
tant avui com demà.
Sí, exacte.
Ja vam començar
ahir la tarda
amb una xerrada
explicant la recuperació
de la Rifa del Porquet.
Avui a les 12 del migdia
sortirà la cercavila
de la Rifa del Porquet.
Aquesta tarda tenim
la cercavila
de la vigília
de la bandera
que anuncia la festa
i demà,
com no podies fer
d'una altra manera,
festa grossa a Valls.
A veure,
explica'ns això
de la Rifa del Porquet
que no és tal qual es feia,
no, m'imagino?
No, no és ben bé
tal qual es feia.
Avui hem intentat ser
el més realista possible.
Què era aquesta Rifa,
concretament?
Aquesta Rifa,
anys enrere,
va lligar del 1883.
L'església de Sant Antoni,
la setmana de Sant Antoni,
posava a la venda
unes paparetes
per la Rifa d'un Porquet.
I llavors aquest Porquet
es rifava el dia,
el dimecres de Carnaval.
Un por riu
que es passejava
a més a més
els carrers de Valls
durant la setmana
aquella de Sant Antoni
i la gent veia
el porquet que era un porc.
Nosaltres diem
el porquet
per una veritat
era un porc, eh?
Un tros de porc.
Un tros de porc.
Un tros de porc.
Un porc aquest
que anaven a rifar.
I llavors,
bueno,
la societat de Sant Antoni de Valls
conjuntament
amb la Unió
d'Elles de la Flama
ha volgut
recuperar
aquests rituals
que Valls havia fet
el 1980
tant es feia
i també es rifava
un porc riu.
Ara aquest any
rifem
tiquets
per les esperis
que ens agradarien
de Valls
i Valls
de Descanvi
i passejarem
dalt d'un carro
una figura
com si fos un gegant
un capdòs
però d'un porc
a tamans reals.
Així que és
el més realista
que ens permet
a la normativa
de poder fer
aquesta rifa del porquet.
Home,
entenem que seria estrany
avui en dia
al segle XXI
rifar un porquet
tal qual es feia
a temps enrere
vaja,
desenis enrere
i que per tant
és una bona manera
d'adaptar
i de no perdre
pista
del que es feia
en aquest cas
i era tradicional
també a la capital
del camp.
Sí,
exacte,
el que es tracta
de recuperar
tot aquest ritual
i els costums
que hi havia
que envoltaven
la festivitat
de Sant Antoni
i dels tres tons
i avançar-los
al temps actual
per poder continuar
docent,
però fer una miqueta
de record
d'aquelles coses
que feien anys enrere
i que no passin
desapercebudes.
És maco
recuperar
tots els rituals
que hi havia
al voltant dels tres tons
que eren molts.
Precisament
amb les activitats
d'avui a migdia
per exemple
hi haurà
aquesta cercavila
de la rifa del porquet
i les activitats
a la tarda
com deia cercavila
de la bandera
demà serà
el dia gran
en la qual toca
fer els tres tons.
Escolta'm,
en Bany,
a més a més,
recupereu carros
pel que he llegit
en algun lloc,
oi?
Sí,
estrenem
quatre novetats
intentem
cada any
buscar una novetat
o una altra
i aquest any
estrenem
una de les novetats
que ens fa molta il·lusió
que és un carro
carregat de botelles
de nils Magriñà
que era una fàbrica
de nils
que hi havia abans.
Bany,
fins a meitat
del segle XIX
va ser molt important
per tot el tema
dels danitzats
i els aiguardents
i la societat
de Sant Antoli
té una col·lecció
de deu carros
destinats
al transport de líquid
d'aquests danitzats
i d'aquests aiguardents
i aquest any
estrenem
aquest carro
carregat de botelles
i van en concret
67 botelles.
Doncs res,
escolta'm,
Tània,
esperà que vagi molt bé
tot aquest cap de setmana
recordem demà
un moment àlgid
dels tres toms
en el qual
s'hi podrà veure
literalment
els tres toms
en els diversos
carrers del municipi.
Tània,
que vagi molt bé
a la celebració.
Moltes gràcies,
gràcies a vosaltres.
Són moltes les poblacions
que ho celebren
i bona part d'elles
estan agrupades
a la Federació Catalana
dels Tres Toms.
El seu president
a qui saludem tots seguit
és l'Andreu Bernadàs.
Andreu, bon dia.
Bon dia.
Com es presenta
la temporada, Andreu?
Doncs fantàstica,
fantàstica.
Mira,
la pandèmia
ens va fer
una miqueta de mal
amb algunes poblacions
que malauradament
no han pogut seguir
fent les toms,
però aquest any
s'integren
12 poblacions més,
8 que són
de les Terres de l'Ebre,
Lleida,
Ripoll,
Olot,
i bé,
amb això
al final
acabarem fent
les 88 passades,
88-89,
tenim un poble
que està pendent
de confirmar,
88-89
passades i cavalcades
a aquesta edició
del 2024.
Recordem que una mica
el que es pretén
és precisament
recordar aquest passat
però alhora
homenatjar tota aquesta gent
que al llarg dels anys
van fer mans i mànigues
per fer possibles
comunicacions al final
i el transport.
Mira,
ara la gent
segurament
pensarà
no,
no,
no,
no.
Escolta,
abans tot es movia
amb carro,
carruatge,
no hi havia un altre tipus
de transport,
és a dir,
tot el material
que teníem
que venia
des de països
interpaïsos,
intercamp i ciutat,
interempreses
o fàbriques
que fèiem les coses,
es tenia que moure
amb aquest tipus
de carruatge.
Aquesta és
la història
que expliquem
perquè quan fem
els testoms
sempre la gent veu
des de les caleses
de passatgers
fins als espais,
les bombes
de bombers
que eren
les que anaven
a pagar
els incendis,
els carros
d'interragor
i els carros
de transport
de mercaderies,
després els carros
rurals,
és a dir,
estem explicant
la gent
la nostra història
molt passada
però no de fa
tants anys,
de fa 50-60 anys.
Andreu,
coses destacades
d'enguany
de les que
es va quedar
més significativa
sense menys
tenir-ne cap,
doncs tenim
Vilanova
a la Geltrú,
Sant Antoni
que arriba
a Barcelona,
Sant Antoni
que arriba
a la 199a edició,
cosa molt destacable,
Tarragona,
Sant Joan d'Espí,
etcètera,
demà mateix
ja n'hi haurà
en un munt
i la trobada
nacional
que en guany
serà
el 5 de maig
a Montblanc.
Escolta'm,
què té
Sant Antoni
Barcelona
que després
de 199,
gairebé 200 edicions
encara aixequi
tantes passions?
Té
l'arrelament
social
i personal,
és a dir,
la gent sap
que és una festa
que a pesar
de ser antiga
té
una modernitat
important,
perquè
perquè avui en dia
jo faig
molta
pedagogia
d'això.
Avui hi ha
escola
l'associació
d'atracció
d'animal
per començar
a recuperar
els nostres camps
explicant
que els cavalls
tornen a ser
peces importants
del món rural.
Els parcs naturals
en els quals
ens ve una onada
important
d'arreu d'Europa
en la qual
tot el que es fa
en els parcs naturals
es fa
en transport animal
per evitar
la contaminació
i per reduir
els fredors.
És a dir,
tot això
la gent
en és conscient.
A part que
és una cosa bonica
i maca de veure,
però sí que
en és conscient
que és un tema
que vulguis o no
el cavall
ens acompanyar
des de fa 5.000 anys
i ens seguirà
acompanyant
durant molts més.
Sempre surt
d'una manera
o d'una altra.
Aquesta setmana
heu tancat
o heu firmat
un conveni
amb la Generalitat
amb la Conselleria
d'Acció Climàtica
al voltant
de la guia
d'actuació
pel bon funcionament
de Tres Toms
i altres concentracions
en la qual
és un tema
que a vosaltres
sempre us preocupa,
sempre hi neu al darrere.
N'esteu satisfets
dels diversos plans
que heu anat desenvolupant
i de les implicacions
que representa
tot plegat?
Mira,
aquesta guia
és producte
d'un treball
que ha fet
el Departament
de l'Agenda Rural
de la Generalitat
molt important
perquè teníem
l'interès
de recollir
totes aquelles pautes
i reglaments
que hi havia
al món
dels Tres Toms.
Bàsicament,
el reglament nostre
de la Federació
ha sigut una pauta
molt important
per fer-ho.
Nosaltres,
com a tot,
aquí en aquesta guia
ja hem participat
diferents col·lectius,
veterinaris,
molta gent
i com totes les guies
que es consensuen,
nosaltres estem d'acord
amb un 95%
de la guia.
Hi ha alguns punts
en els quals
hem posat
alguna consideració,
però que hem acceptat
que vagin endavant
amb uns taxionals
que anirem desenvolupant,
però que creiem
que aquesta guia
és la pauta important
per acabar
d'una vegada
amb aquest tema
d'aquest sanbenito
que tenim,
que nosaltres
el que fem
és molt tractar
dels animals.
I crec que aquesta guia
i la seva aplicació
i execució,
tal com fèiem nosaltres
amb el nostre reglament,
és el que ens dona
les pautes
per acabar
de treure
aquest mal rotllo
que ens deia
és permanentment
per part de col·lectius
que no tenen ni idea
d'allò que és
la nostra resta.
En tot cas,
arribin als Tres Toms,
com dient demà,
diumenge,
hi ha Argentona,
Sardanyola,
Vallès,
Martorell,
Polignà,
Sant Andreu,
de la Paloma,
un dels destacables
i que s'allargarà
com dèiem
fins a l'octubre,
que de fet
a Mirabet
són els més tardans
que surten
totalment del calendari,
però vaja.
El 5 de maig,
trobada nacional.
Una cosa que siguin
d'explicar
és que Tres Toms
és la passada
però també
és tot un imaginari
de cultura popular
i tradicional,
cada un a la seva manera
i cada municipi
amb les seves peculiaritats.
Sí,
perquè els Tres Toms
en general
no són únicament
i exclusivament
aquesta volta
que fem
el dia
que ens correspon.
Al voltant dels Tres Toms
hi ha tota una associació
que treballa
el seu espai
amb activitats educatives,
amb activitats docents,
amb activitats de col·laboració
amb altres entitats,
fent des de Reis
fins a Sant Joan,
passant per coses
de Varema
o expliquen temes
de castanyades,
és a dir,
Tres Toms,
la gent dels Toms
fa un projecte educatiu
important en aquest camp.
Ja no és només sortir
aquell dia,
aquell dia és
la nostra festa major,
és igual que el dia 5 de maig
és la festa major
dels Tres Toms
en la qual tots els pobles
s'engalanen
per anar a un lloc determinat
i posar cadascú en un carro,
no?
Però tu quan estàs
a Barcelona
o a Martonell
o a Sardanyola
o on sigui,
allà tens la situació
de carruatges
i fas la festa,
però abans,
el dia anterior
has fet feina
amb els nanos,
has engalanat els carruatges,
has fet el pregó,
has presentat en societat
diferents projectes
que tens
referents
a aquest tema.
A Sardanyola,
per exemple,
fem un programa
el mes d'octubre
que es diu
Enganxa't,
conjuntament
amb el Carre de Sant Cugat,
amb el Centre d'Estudis
de Formació Professional
i allà
ensenyem
a 40 nanos
a fer
com s'enganxa
un carruatge,
com és aquest món
perquè després
puguin conèixer
a vosaltres.
En fi,
doncs qui vulgui
viure els Tres Toms
ben a la vora de casa,
segur que al llarg
de les properes setmanes
i mesos
tindrà l'oportunitat
de participar
en algun d'aquests Toms
que s'organitzen
dins de la Federació Catalana
i que presideixen
en aquest cas
quins atès
que és l'Andreu Bernades.
Andreu,
gràcies per a tenir la trucada
un any més
que tingueu
unes molt bones festes
de Tres Toms
al llarg
de totes aquestes setmanes.
Escolta,
molt fàcil,
Tres Toms.càmer
a la nostra pàgina web
per estar el dia teu.
Poden trobar
tota la informació
que decidin
i fins i tot
veuran
totes les activitats
perquè és molt,
molt activa.
Gràcies a vosaltres
per aquesta feina
que feu
des del vostre programa
perquè necessitem
gent com vosaltres
que aquesta cultura popular
ens la defensi
en com feu.
Doncs això és el que entendem.
Gràcies, Andreu.
Una abraçada.
Igualment.
Mans
de l'Arrel
a la plaça.
Sant Josep
feu-lo dormir
Sant Josep
feu-lo ser gran
que sa mareta del camp
li importarà
una coseta
Aquests que acabem
d'escoltar,
aquests que estem sentint
són
Alba Careta
i Henry
amb l'espectacle
Udolz,
una proposta
que ahir mateix
obria
la vintena edició
del Tast Autors
a Cardedeu.
El cicle
que se celebrarà
fins al 2 de febrer
al Teatre Auditori
de la ciutat ballesana
inclourà concerts
de Borja Penalba
amb el nou treball
Giròvec,
les dues princeses
barbudes
amb Som i Serem
o bé l'Eludic Van
tot plegat
als tres propostes
per als propers
tres caps de setmana.
Ens ha explicat
el cicle
de la Marta Codina
de l'Escallot,
l'entitat de Cardedeu
que organitza
aquest Tast Autor.
Bé, bàsicament
la nostra intenció
era posar en escena
grups de música
que no eren
els típics festius
que anaven
a les festes majors
més en plan
escenaris grossos,
ballar, etcètera,
sinó justament
anar aflorant
aquestes propostes
musicals
al millor
d'un gaire més tranquil
o això,
que no trobaves
en els grans escenaris,
no?
Excepte algun festival
concret,
en aquell moment
el pop art,
poques coses així.
Propera cita,
per tant,
dissabte que ve
Borja Penalba,
presentant-hi Giròvec.
I aquesta setmana
s'ha presentat
i ha començat
la 37a edició
del Festival Folk
Internacional Tradicionarios,
que s'allargarà
fins al 22 de març
en el centre artesà,
majoritàriament
a la Vila de Gràcia.
Acollirà 55 propostes
al voltant
de la música folk
i tradicional
d'arreu dels països catalans,
així com també
de la península
i d'Europa.
El Tradicionarios 37
reivindica,
a més a més,
la cultura,
la música,
la dansa,
la llengua
i la tradició
dels països catalans.
Carol Durán
és la seva directora.
Doncs és la 37a edició
del Festival Tradicionarios
i en guany,
a part d'aquesta 37a edició,
celebrem també
els 30 anys del CAT
i donada
la situació política
tant a Balears
com a País Valencià,
hem volgut tornar
als orígens,
tornar,
doncs,
aquesta missió inicial
que sempre ha tingut
el festival,
que és la de reivindicar
aquesta lluita
per la llengua,
per la cultura,
per la música,
per la dansa.
Així que tornem
aquests orígens
i ens centrem
en aquesta recuperació,
en aquesta divulgació
de totes les propostes
de països catalans.
també farem un mural sonor
anant cap a altres indrets
de la península ibèrica
com Galícia,
com Euskadi,
viatjarem per Europa,
anirem cap a algunes cultures
també minoritzades
com pot ser
la querelia
sotentrional,
anirem cap a Occitània,
fins i tot
fins al Kurdistan
arribarem.
La inauguració
s'ha celebrat
aquest mateix divendres
i ha volgut ser
un homenatge
als 30 anys del CAT,
el centre
que acull
el Tradicionarios,
amb un espectacle
a través de records,
de música,
d'audiovisuals
que ha explicat
la trajectòria
d'aquest espai.
El festival
proposa més de 55 activitats
com us diem
al voltant de la música folk
i d'arreu,
tradicional dels frisos catalans
del País Basc,
de Galícia,
de la Querelia,
finlandesa,
de Bulgària,
Itàlia i el Kurdistan.
Com sempre,
serà la parada
de propostes
intergeneracionals
amb artistes
de l'escena folk
més actual,
però donant cabuda
a les veus
i músiques més arrelades.
19 estrenes
de projectes
i treballs discogràfics,
3 presentacions,
així com el concert
especial que comemora
diferents aniversaris
són els que formen part
d'aquest llarg
recorregut
que tindrà
els tradicionaris.
Demà mateix,
per exemple,
Bartina,
que arriba
des de la Querelia
a Finlàndia,
una proposta
molt interessant
que es podrà veure
com us diem
demà diumenge
al CAT.
També serà
un concert molt destacable
el que hi haurà
el proper divendres
a la sala
de l'Auditori,
a la sala 3
de l'Auditori,
un concert de la música
d'arrel
amb l'Esmuc
i Carles Velda,
com us diem
divendres que ve.
Seguiran
grups campiatures,
celebrant els seus 10 anys,
els 20 anys de Corronzi,
la nova proposta
de Marcel Casellas
amb la Vella Clúndia,
així com els guanyadors
del concurs
de la Mediterrània,
Trèvol,
només per visitar
alguns dels concerts.
En el bloc
del Trat d'Autor,
veus com
Carol Ortiz,
Carles Dènia,
Berçel,
Amalfons Almó,
Elider Sanz,
Miquel Gil,
tots amb propostes noves.
La col·laboració
amb el Palau de la Música,
als Fogarons de Sant Antoni,
les Nets de Vall Folc,
les Vesprades
dels Dimecres,
també són protagonistes
en uns redicionaris
que us anirem explicant
al Mans
i a l'Ican Mans
cada setmana.
Per tancar
tot plegat
amb un concert
molt esperat
de retorn
de mesclat
el dia 22 de març.
A l'Ican Mans
yoran
de mandag
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El poble mongol sent des de fa segles una gran devoció i respecte per la natura.
De fet, el hangai significa el nord de la natura envoltada de muntanyes, rius, llacs i molts arbres.
De la mateixa manera, diu Francesc Bailón, les botes tradicionals tenen la punta cargolada amunt per evitar fer malbé plantes i flors.
L'aigua és sagrada.
Aquest és un dels motius pels quals pràcticament el poble mongol no menja peix, perquè el peix és un animal d'aigua.
Per l'AIMAC d'Arhangai, a Mongòlia, amb Francesc Bailón, antropòleg.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
Aquest dissabte, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Descobreix els episodis del Club del Quadern del País, on parlem amb els autors catalans de grans llibres del moment.
Gaudeix dels vídeos, de les entrevistes i els podcasts de totes les trobades al web del Quadern del País.
I si encara no t'has apuntat al Club de Lectura Mensual, uneix-ti ara i comparteix la teva lectura amb nosaltres.
El 20 i 21 de gener, Sant Vicenç dels Horts celebra la setena mostra internacional de pastisseria.
Grans figures de la pastisseria mundial cuinaran les seves receptes. Vols tastar-les?
Adriano Zumbo, Martina Puigbert, Thibaut Marchant, Paula Domènech i més.
L'entrada és gratuïta. Inaugurarà l'esdeveniment Jordi Roca del Celler de Can Roca.
Vine a Sant Vicenç dels Horts el 20 i 21 de gener.
Més informació a capitaldelapastisseria.cat
El Suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. També de matinada.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquest hora, els dissabtes i diumenge, repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web, catradi.cat barra els suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio, i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Marilyn Alaminos, bon dia.
Molt bon dia, Roger. El cap de setmana passat ens va visitar el periodista Abraham Murriols,
que acaba de publicar el llibre Una vida a les muntanyes.
Van parlar dels seus inicis com a periodista, i també de la malaltia minoritària que té,
que ara li afecta la vista, però primer li va afectar les cames.
El de l'ull al capdavall, no ho vull tampoc fer petit, eh?
Però com que és un ull, en fi, segueixes fent la teva vida normal.
Però el de les cames sí que impressiona, molt.
I justament quan no saben què és, fas la pregunta,
però podré tornar a caminar?
I la resposta és que no ho sabem, perquè no sabem què tens.
Clar, això, home, costa una mica d'encaixar.
Però és veritat que al cap de dues setmanes ja era a casa.
I, en fi, vaig haver de fer rehabilitació, una mica com tornar la memòria a les cames.
I ja està, i va quedar com un episodi superat, i de moment mai més ha passat,
i no per què passar mai més, eh?
És l'ull del que dóna pel sac.
I dissabte de Reis, la Maica Navarro no va fallar la seva cita amb l'hora negra.
Ens va portar totes les novetats d'un dels casos més mediàtics del 2023,
i segur que també del 2024, el de Rosa Peralt.
Ella, la Rosa, en aquest documental que es diu Les cintes de Rosa Peralt,
que una mica intenta donar aquesta altra imatge, com la seva versió dels fets,
a intentar fer veure que tot allò ha estat un complot misògens,
fins i tot, per assenyalar-la com a responsable de tots els mals de la humanitat,
i que amb un discurs excessivament sexualitzat per ser una dona lliure i bona gent,
ostres, doncs tots aquests fets dels que ara se l'acusen,
anem a veure, diuen molt poc sobre les seves bones intencions.
I vam tenir temps també per als afrets.
A la Jugolar, amb l'Alba Riera i la Rebecca Rodríguez,
vam parlar de la no paternitat de Bertín Osborne,
que ha anunciat que només es farà càrrec a nivell econòmic del seu fill.
Ella ha dit que assumiria exclusivament responsabilitats econòmiques,
que és en pla, no, si encara et donaria una medalla per ser ric, no?
Perquè és que, sobre el menys, encara té el que defensar-se
amb el tema de les responsabilitats econòmiques,
perquè això també pot passar en altres situacions,
on la persona no tingui diners i la tia queda absolutament ja penjada del tot, no?
Però una mica el que ha passat aquí és que hi ha un tema com de doble moral.
És a dir, el que planteja al final Bertín Osborne,
que fa, diguem-ne que en riem per no plorar,
és que ella el que planteja és que la paternitat és una opció, no?
O sigui, en triar si vol ser para o no, no hi ha dilema moral,
no hi ha conflicte, no hi ha contradicció,
simplement una opció, escolta'm, jo no m'ho vull encarregar.
Ja està, responsabilitats econòmiques i punt.
Ara, ser mare no és cap opció, és una obligació.
O sigui, què passaria si això ho hagués fet una dona o ho hagués dit una dona?
A part que jo, pel que sé, a nivell legal,
que jo sàpiga ser el pare biològic d'una criatura,
comporta certes obligacions pel que fa als drets dels infants.
Podeu recuperar tots els continguts del programa a través de 3CAT,
també a la web catradio.cat barra els suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Als cinemes hi arriba un remake de tot un clàssic,
Xiques males.
La pel·lícula d'adolescents escrita per Tina Fey,
protagonitzada per Lindsay Lohan i Rachel McAdams,
ara té un nou repartiment i un nou format, el musical.
La història, però, es manté intacta,
la d'una jove adolescent que, quan arriba a un nou institut,
es veurà obligada a formar part del grup d'amigues més populars
amb tot el que això suposa.
Mare.
La minissèrie lliga íntimament amb l'univers de Daredevil
i segueix la Maya Lopez, una jove sorda
a qui han reclutat en una temible màfia.
Per escapar d'ells, torna al seu poble natal
i allà haurà de reconnectar amb la seva família,
les seves tradicions indígenes i el seu passat.
A la sala Atrium s'hi pot veure el contrari.
El Berta Ribes dirigeix aquest esbojarrat homenatge
de Lluís Acuniller a la màgia de l'escenari.
El text, protagonitzat per Antonia Jaume i Berta Giraud,
segueix una directora d'un teatre de províncies
que, mentre treballa en una síntesi dels clàssics de Henry Gibson,
es veurà sorpresa per una cadena de coincidències
que la confrontaran amb els seus fantasmes inconfessables.
Avui a funció, a les vuit del vespre.
Bon dia, Sònia de Lofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes avui per Girona.
La primera a visitar la plaça dels Raïms.
Potser encara no hi heu estat, tot i que heu visitat infinites vegades Girona
i és perquè està ben amagada entre els carrers del barri Vell.
Amb només 24 metres, aquesta plaça és la més petita d'Europa i potser del món.
Si hi accedeix des de la plaça de les Voltes d'en Rosers,
i encara que sembli mentida, per les seves dimensions,
temps enrere havia acollit un mercat de raïm, d'aquí el nom.
Durant l'època medieval s'havia dit Plaça de la Palla.
Si hi aneu, feu fotografies enfocant cap al cel,
que queden imatges molt boniques.
I alerta, que si sou molts, no hi cabreu.
I podem esmorzar.
Dineu també sopar al restaurant Casa Marieta.
Un restaurant centenari situat a la plaça Independència,
a escassos metres del nucli antic,
a tocar de la catedral del riu Unyà i de les seves cases de colors.
I fan cuina tradicional, casolana, de mercat i de temporada,
amb una extensa carta que permet triar entre una àmplia selecció de plats
i suggeriments diaris, entre ells clàssics com l'Anna Camperes,
el bacallà a la musolina, el xai al forn o la sepia amb pèsols.
Per postres no podia faltar la crema catalana i el xuxu de Girona.
El preu mitjà per persona és d'entre 20 i 25 euros.
Està obert tots els dies de la setmana, de les 9 del matí a les 10 del vespre.
Música
Perquè si som per Girona podem acabar el dia el concert d'Arnau Obiols.
Una proposta més arriscada i alternativa a dos quarts de 9 del vespre al Foment,
un concert que s'emmarca dins la programació del circuit folk,
el festival de música d'Arrel,
que reuneix artistes que estimen la terra on han nascut
i que s'aferren al paisatge amb orgull i compromís.
L'Arnau és un d'ells.
El músic pirinenc de la seu d'Urgell està especialitzat en bateria i percussió
i a través dels seus rimnes ens trasllada a escenes místiques
i llocs especials del nostre territori.
La natura i la improvisació són un constant en la seva obra,
que va des de l'Arrel fins a la creació lliure.
Va estudiar Magisteri Musical a la UB,
al TEA del Llei de Músics i a les MOOC.
Ha publicat tres discos i ha participat en una gran diversitat de projectes
relacionats amb la dansa, la poesia, l'escultura i l'audiovisual.
Si voleu anar, encara queden entrades.
Es poden comprar per 5 euros a la web alfoment.cat.
Doncs arribarem a les 7 del matí amb la cançó Mont cau d'Arnau Obiols,
que avui actua a la ciutat de Girona.
Tornem de seguida.
com ho fan els arbres.
M'ho en cau amb ullant passar.
El tornaveu que detuve.
El suplement.
En Roger escapa.