Són les 9.
Són les 9.
Rilàndia-Sagona.
Israel, tercera.
Espanya, 17.
Espanya, 17.
Però la melodia que tots volem sentir que et diu menys és aquesta.
Silota de Gavi, Gavi, cap a Condé, Condé fa la santra,
d'ahir arriba l'Evandòscu, xuca l'Evandòscu, i gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Cosello!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Aquesta nit dèrbi de campionat dèrbi de xa-xa-xa.
Avui el suplement, Marc Molins,
advocat penalista, doctor Andret, bon dia.
Bon dia, Marc. Molt bon dia.
Com estàs? Molt bé, molt bé.
Fantàstic. Tu ets un Neurolover.
Jo soc un Neurolover, confes des de fa, en fi,
anys immemorials, sí, sí, rotundament, sí.
I aquesta edició què?
Aquesta edició, aquesta edició...
especial, no?
Per mi, la guanyadora mereix,
té una molt bona cançó, la meva favoritera, Israel.
Se'm va fer una mica llarg, per primera vegada,
se'm va fer una mica llarg la cosa.
La veritat és que al final de les votacions em vaig adormir.
Ah, què dius ara?
Sí, i em vaig clapar i estic una mica preocupat.
Em vaig clapar amb gent a casa sopant,
o sigui, una cosa bastant patètica.
I aquest dematí hem tingut sidral, la meva dona deia...
jo li deia que era pel cansament i ella em diu que és per l'edat,
en el qual em genera un punt també de preocupació,
però continua a ser un espectacle fantàstic, a mi m'ho sembla.
Núria Urriols, companya del diari Ara, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Què vas fer ahir a la nit?
Treballar fins tard per la campanya electoral
i després em vaig posar a Eurovisió,
perquè sabia que en parlaríem avui,
i vaig veure tot el resum tres vegades,
per tant, no calia veure tota Eurovisió per rentar-se a ventana.
A tu no t'interessa el certamen?
No, no, no, no.
Però a veure, em va agradar, vull dir,
crec que estava bé i estic d'acord amb el Marc Israel.
Però de l'edat.
Estic amb la teva dona, en aquest cas.
Però jo vull saber una cosa,
i és si el Marc Molins encara es disfressa de països per veure Eurovisió.
Ahir hi havia campanya de disfresses a casa o no?
Ahir hi havia campanya, ahir hi havia campanya,
a més va ser un any especialment.
I tu com anaves?
No, jo ahir no, és que tenia un dia...
És l'edat, és l'edat.
Deu ser això.
No es pot explicar de què anaves o no anaves?
No, no, anava de civil, anava de civil, anava de ciutadà normal.
Però la resta sí que anaven disfressats,
i a més hi va haver molt nivell, quan la disfresses ahir.
Ana Pardo de Vera, des de Madrid, bon dia.
Què tal, bon dia.
Com estàs?
Bones dies.
Pues muy bien, también.
Lo he visto a trozos, el documental.
Estego la cabeza,
porque es que estaba viendo un documental a la vez, sí.
Y para irme enterando de los resultados
y bueno, luego escuchando algunos temas que sí me gustan mucho.
Yo soy...
Estoy con Suecia,
y ahora se habla de Plagio,
que están las redes que están ardiendo con ese tema,
pero yo soy... me gusta muchísimo la candidata sueca.
O sea, la candidata no, la ganadora, ya.
Sí, l'Orín, l'Orín, ara en parlarem.
L'Orín.
Elisenda Carod, bon dia, bona hora.
Bon dia, com estem?
Com estàs, Carod?
Ahir vas anar a dormir molt tard, Roger.
Sí, i avui et faig llevar molt d'hora.
I avui em feu llevar molt d'hora.
L'Elisenda Carod és una eurolover com el Marc Molins.
És un titular del que va donar de si la gala d'ahir,
perquè jo fins al final no vaig arribar,
però com que des de les 6 del matí on estem parlant ja m'ho he pres tot.
O sigui, jo em vaig esperar fins a l'actuació de Lea Ea.
Sí.
I després vaig dir, vinga, va, ja podem anar a clapar.
Bueno, de Lea Ea i després sortia l'Orín,
que era la guanyadora,
i ja la donaven les enquestes com la guanyadora.
Però un titular, Carod.
Vols que te'l doni, el titular?
Jo crec que va ser una gala en general desmenjada i baixa de to,
i crec que els guanyadors morals van ser xa-xa-xa.
Sí, i tant.
Aquest és el titular, però la vaig veure força desmenjada,
és a dir, m'esperava menys energia,
per això vam agrair tant quan puja a l'escenari xa-xa-xa,
que va molar bastant perquè va pujar una mica el ritme de tot plegat.
Trobo que va acabar la gala força bé amb Regne Unit,
tot i que la veritat és que ni el vot popular ni el vot dels experts
van compensar gaire l'energia que va destilar sobre l'escenari.
La cançó guanyadora, que l'hem ensenyat fa una estona, sona així.
Això és l'Orin Tattoo, 583 punts que igualen Irlanda
en nombre de vegades que ha guanyat Eurovisió, fins a 7 vegades.
I l'Orin és un artista que es repeteix, perquè el 2012 ja va guanyar.
Què passa? Ara l'Anna Perdovedera ens apuntava.
Veig que l'acusen de plagi.
La cançó de l'Orin, aquest tatu,
que es veu que parla d'un tatuatge que està impregnat a la pell,
com la relació entre dues persones, ve una història una mica...
Comença així, la cançó.
Un començament que recorda bastant, bastant, bastant
a una cançó que segurament tots heu ballat a la discoteca
en algun moment de la vostra vida, que és el Ponaeri de Flying Free.
Per mi, Flying Free és insuperable.
És insuperable. I aquest crescendo...
I aquest crescendo... Pujo, no, aguantem-la, aguantem-la.
Què vols que entril·la a becadabra, eh?
Triga, triga, triga, és que la tinc molt estudiada, aquesta carota.
Ara.
Sabia tant que volies això.
A veure, ara tornem a Suècia, tornem a Suècia.
Flying Free.
Home, una mica... Home, sí, les notes et recorden molt.
També dic una cosa que crec que l'Orin no haurà escoltat
a becadabra en sa vida, eh? Tu creus?
Home...
Però si té 20 anys...
Sí, sí, no... L'Orin té 20 anys.
No, no té 20 anys, però no és la nostra generació, tampoc.
M'havia espantat.
Ostres, però jo crec que...
O sigui, o el productor que li ha fet la cançó, no sé si ben bé seva...
A mi, no us va semblar que l'actuació de l'Orin, la coreografia,
tampoc estava molt reixida,
ni tampoc de veu va exhibir un potencial que dius...
El que passa és que feia la sensació una mica
que ja havia guanyat abans d'actuar, no, Carod?
Jo crec que havia guanyat abans d'actuar les cases d'apostes.
Jo ho vaig seguir amb un grup d'eurofans que teníem un xat.
Les cases d'apostes la donaven ja per guanyadora.
Jo crec que l'actuació final, no sé si sereu amb mi, eh?,
la resta de tertulians, l'actuació final final,
la segona, diguéssim, el segon passi,
ho fa molt millor que el passi que entrava, diguéssim, a concurs.
Va entrar fluixa, va entrar desafinada, va entrar...
Jo vaig començar a posar, l'Orin, fill meu, crida,
perquè molta postureta i moltes ungles, però no se t'està sentint.
Poca veu, poca veu, oi? Poca veu.
Sí, sí. No, i després la coreografia,
que estava com atrapada en aquella mena de gàbia,
tampoc vaig dir, bueno, tampoc,
no em fa la sensació que s'hagin treballat gaire, no?
No, per mi va ser un Sia, ja que parlem de plagis,
Sia, Elastic Heart,
era una mica un intent de fer el videoclip de Sia
amb Sia Labouf i no se'n va sortir gaire bé per mi, eh?
Per mi va ser el gran bluff de la nit.
Marc, a mi, o sigui, suscric,
sobretot el tema del desafinament en la primera volta.
És a dir, em va costar, em costava, em generava un punt de patiment.
Jo la tenia entre les favorites,
perquè era evident que feia temps que es parlava, no?
Feia ja dies que les cases d'apostes la situaven.
Ha sigut un èxit, a més, quan analitzem tots els països escandinaus,
perquè tenen top 5, no?
Entre els tres països estan extremadament ben col·locats,
però estic d'acord amb aquest punt de patiment inicial
i la posada en escena tampoc, tampoc em va acabar d'agradar.
En realitat, molt poques de les posades en escena
em van cridar l'atenció, eh?
Soc honest, és a dir, em va semblar que tenia un perfil mig baix,
potser un dels anys menys espectaculars, no?
Després, dèiem que l'orina era la segona vegada que guanyava Eurovisió.
El 2012 ho va fer amb un tros de cançó que continua sonant 10 anys després.
És que no hi ha color.
És que no hi ha color, Roger, per favor.
És que ahir li havíem donat 4 dies a fer pans.
Sí, hi ha teories, també, a les redes.
A veure, Fredi, explica'm, quines teories hi ha?
Que iba fumada, lo digo literalmente.
Yo me limito a reproducir la información,
porque he estado ahí investigando.
Y además del presunto plagio, decían que iba fumada.
Y que se notaba muchísimo.
Home, per favor...
Yo creo que la... efectivamente, yo la primera no la vi.
En la primera actuación.
Pero en la segunda creo que desplegó mucha fuerza.
Y fue la que a mí me gustó.
A mí sí me gusta muchísimo el tema.
Me gusta la estética de ella.
Y luego me gusta mucho Suecia.
A lo mejor no soy objetiva.
Y, por supuesto, no tengo el nivelazo que tenéis ahí de la técnica y demás.
Yo, como totalmente junior, voy ahí y escucho la música,
me gusta el tema, se me pega el...
Y luego las coreografías.
Y en general, no solo por sus actuaciones y demás, me gusta mucho.
Entonces no es objetivo para una actuación en concreto.
Per cert, Roger, que corregeixo,
que sí que pot haver sentit Abracadabra,
perquè ho he buscat ara, Abracadabra, al Ponaeri.
Té 39 pals, eh? Vull dir que tampoc no és una criatura.
Sí que pot haver estat a la zona hermètica de Sabadell amb tu
i pillar la idea allà algun dia.
No ho crec, me'n recordaria.
Escolta'm, hi ha una altra teoria, Anna,
qui guanya el certamen l'any que ve es converteix en organitzador.
El que passa és que, en el cas d'Ucraïna,
tot això no ha passat pel context de guerra.
Per tant, Eurovisió l'any que ve es farà a Suècia el 2024,
que coincidirà precisament amb els 50 anys exactament d'aquesta cançó.
I, per tant, molta gent diu que tot això estava cuinat
perquè l'organització del certamen vol que l'any que ve
es faci tot plegat a Suècia
perquè es comemora el 50è aniversari de Waterloo.
Per a 50 anys, Cava va guanyar l'edició d'Eurovisió del 1974.
Marc Molins, explica'ns-ho.
És que hi ha un exercici fantàstic que és el...
jo l'he fet aquests últims dies,
que és anar veient els guanyadors seguits a YouTube i tal,
trobes vídeos,
els guanyadors des dels anys 50 d'Eurovisió.
I a partir dels anys 70,
et trobes icones que ens han acompanyat
amb discoteques i amb altres coses.
I, per tant,
és xulo. És un aparador molt potent, Eurovisión.
I, insisteixo, amb algun any, amb alguna excepció,
normalment els guanyadors
han acabat representant
grups amb dimensió icònica,
amb una dimensió molt sistèmica.
Ahir, per cert, hi havia un dels cantants d'Ava
també comentant i demés.
És a dir, probablement hi hagi alguna història d'aquestes.
Intentar tancar el cercle, en aquest cas, amb Suècia.
La Núria Urriols va viure
La Núria Urriols va viure
A la campanya electoral per les municipals de Barcelona
es parla d'Eurovisió, Núria, o no?
No, i, a més, sona molta rumba.
Ah, sí?
Totes les candidatures tenen una rumba.
Estàs cobrint Junts per Catalunya, no?
Sí, estic cobrint Junts per Catalunya,
el PSC també té una rumba,
els comuns també tenen una rumba,
és a dir, predomina la rumba.
Però a mi, Finlàndia, no em va agradar.
No et va agradar?
Noruega em va agradar.
Ara anirem a Noruega, que va quedar la cinquena.
Finlàndia què, Carod?
Oi, a mi em va encantar.
Núria, m'has sorprès aquí.
Em van encantar perquè van sortir amb una energia que crec que calia.
Crec que la van tenir també a Austràlia.
A Austràlia també van sortir amb força energia.
Tot i que dels últims, almenys a Alemanya,
s'ho va córrer sobre l'escenari.
Però jo crec que per mi van ser els millors amb més esperit eurovisiu.
La cançó és supercatxi, allò que s'enganxa moltíssim.
I a més era com...
hi havia un puntet d'ironia i d'humor que jo vaig agrair, no?
Perquè al final tots anaven disfressats com de ballarins
de xatxatxà amb aquelles dents postisses,
una mica cubanero, potser va arrelar amb mi per aquest punt, no?
Però jo trobo que eren els claríssims guanyadors.
El vot telemàtic els dona, com a guanyadors,
376 versus 243 de l'Orina.
El públic que hi havia al Liverpool Arena...
És que va sentir aquells moments...
Sí, va ser un escàndol, això.
Que em va semblar fins i tot mal educat,
perquè quan li donaven punts a Suècia,
l'Orina se sentia de fons xatxatxà.
I jo pensava, ai, pobre,
però aquesta senyora també s'ho ha córrat sobre l'escenari.
Fer-se allò a les ungles no és gratis, eh?
Israel.
Israel.
Corregeu-me si no, eh?
Jo crec que l'únic que és en directe i en viu és la veu.
Tota la música és enregistrada amb totes les actuacions.
Israel, Marc, veig que sí que era la teva candidata.
A mi em va encantar,
tot i que és una cançó que ja hem sentit en centenars d'ocasions,
perquè és un format clàssic, no?
És una cançó una mica xat-gpt.
La podien haver baixat de qualsevol paquet informàtic,
però era una gran cançó,
la posava en escenes de les que m'agradava més.
Em semblava la cantant superguapa.
En fi, m'agrada molt, m'agrada molt.
Itàlia.
Aquesta és l'última cançó
i després la luna exploderà.
Serà el dia tític espanyit
i espany i lo sai,
aquí no arriba la música.
Aquest noi, perdoneu que m'hi fiqui.
Digues, digues.
Jo crec que hagués pogut guanyar Eurovisió fa uns anys.
Era una cançó que era molt italiana,
que això també s'agraeix,
que Blanca Paloma es va fotre una hòstia del 15,
que era la caure del quart,
que després en parlarem, suposo.
Però almenys es va estrellar amb una proposta com molt endèmica.
I això és el que fa Itàlia,
amb una cançó que vocalment no era gens fàcil.
Aquest noi va cantar com els Àngels,
hagués pogut guanyar, insisteixo, als anys 70.
I per mi va ser una actuació de 10.
Sí que és veritat que era una cançó com molt italiana,
també molt tòpica.
Ara deiau Chatgepeté,
doncs l'hauria pogut fer Chatgepetini,
perquè era ben bé una cançó italiana.
Va defensar superbé i amb energia eurovisiva.
Totalment d'acord.
I la Núria ens parlava de Noruega.
Aquí sí que estic amb tu, Núria.
Vinga.
Home, per favor, Queen of Kings.
Sí, sí, sí.
Cançó potent.
La tia va sortir amb un bon rotllo al·lucinant.
El jurat professional no la premia,
però després es va veure que li van donar un piló de punts
al jurat popular.
Ara anem de seguida amb Blanca Paloma i Espanya,
que és a dir, el jurat no la va puntuar malament,
però després la patacada va ser espectacular amb el vot popular.
Però abans d'Espanya va actuar França
amb una cançó que sonava així i una posada en escènega
que també va ser bastant còmica a Twitter.
França.
Evidamon.
Evidamon.
Evidentment que no van guanyar aquesta gent
perquè anaven amb una mena d'arbre de Nadal.
Carod, què et va sorprendre d'aquesta posada en escena?
Mira, et dic una cosa, l'actitud de la noia,
que després es va veure amb el ditet,
l'actitud de la noia em semblava molt xula,
la cançó em semblava una reformulació de Milen Farmer molt guai.
Em va faltar en moviment a l'escenari,
perquè va arribar un moment que la cançó explota
i ella seguia allà al seu pedestal, allà a la bada.
Em va faltar una mica de moviment, però l'actitud...
Però què va passar del dit? Què és això del dit?
Això és quan li donen els vots per part del jurat popular,
ella fa un gest molt típic del nord d'Àfrica,
que és festa a fotre, que aixeca un ditet.
I és molt subtil, hi ha un munt de mems,
de fet jo ho vaig veure en directe i el meu senyor em diu
i crec que acaba de fer una botifarra.
I evidentment li van donar menys punts dels que ella s'esperava
i aixeca si t'hi fixes el dit del mig, però molt lleugerament,
com si fes un ole, que jo em pensava que anava a fer
el gest de la Blanca Paloma i no va fer un ole i botifarra.
Volem dir, feu-vos fotre.
Doncs França, que tampoc...
A més, anava amb una boina molt...
O sigui, van tirar molt de tòpics francesos, no?
Bueno, no ho sé.
I després el tema de Blanca Paloma és que la cançó és la que era.
Exacte.
Ana, ¿tut convenci a la proposta de Blanca Paloma?
Bueno, a ver, la canción es pegadiza
y ella tiene fuerza y capacidad vocal,
pero es que lo dije el otro día en televisión española,
siempre que vamos con estas apuestas nos estrellamos, siempre.
O sea, con estas reformulaciones, flamenco, bulería, lo que sea,
la historia de Eurovisión está llena de fracasos
y seguimos apostando por ellas.
Además fue el...
Os acordaréis cuando ganó Chanel
contra el voto popular que había ganado Tanchugueira.
Sí, l'any passat, sí.
Sí, el año pasado se dijo...
El jurado insistió mucho.
No son canciones eurovisivas.
La de Chanel, sí.
De hecho, a mí me recordaba mucho a la de Israel,
que en mi opinión, y aquí dejo el punto político,
Israel no debería estar en el certamen.
Por eso, yo creo que tenían razón.
Chanel era un formato eurovisivo.
Y lo de Blanca Paloma no era un formato eurovisivo.
Y pasa siempre y volvemos otra vez.
Que és el mateix al final que va fer molt d'Àvia,
que va fer una proposta també com molt endèmica,
però sí que és veritat que veus que la resta d'Europa no l'entén.
Per mi Blanca Paloma ho va fer, o sigui, vocalment va estar perfecte.
Els records, que eren molt complicats perquè fa com una distunia estranya,
ho van fer superbé.
Si és que la posada en escena era de 3.000,
però la gent no entenia aquesta proposta, la cançó era la que era.
Hem començat així dient-ho i la cançó era la que era.
Ara, millor, amb aquest material, millor no es podia fer la posada en escena,
però clar, la cançó era la que era.
I que la cançó era la que era,
la coreografia tampoc no va donar molt de sí, no?
Tampoc va ser megaespectacular.
Va ser estranya.
Comparado con otras puestas en escena es que se quedó cortita, cortita.
És que estic molt d'acord amb el que deia l'Anna,
que insisteixen a enviar aquest tipus de cançons,
i sí que és veritat que és una cosa que no s'entén a la resta d'Europa.
Una cosa és venir a Barcelona o a Madrid a veure un tablau flamenco
i oi que ètnic que són aquesta gent,
i l'altra cosa és que al final et donin un vot per representar Eurovisió.
És que no s'entén aquesta proposta.
Per anar tancant tot el tema,
com que al moment votació el Marc Molins es va quedar adormit,
per si tu vas perdre Marc Molins,
I'll Never Walk Alone a Liverpool.
La va cantar el guanyador de l'edició d'Eurovisió del 2019,
aquest I'll Never Walk Alone,
segurament devia ser dels millors moments de la gala,
on també es va especular amb la possible presència de Paul McCartney,
però ni rastre, eh?
Ni rastre, zero.
Home, és que tampoc Paul McCartney, pobra home, segons què, segurament.
Que per cert es va agrair molt que aquest noi del I'll Never Walk Alone
cantés en directe, igual que en Mahmoud,
que en Matieta va fer un playbackazo,
que dius, home, Matieta, no cal que facis un playback que ja has guanyat.
Doncs això és el que va donar de si el festival d'Eurovisió
amb aquesta victòria de Suècia ja per setena vegada igualant Irlanda.
En fi, no sé si demà en parlareu a la tarda, Carod, però jo...
Home, sí, en parlarem.
En parlarem però breument, perquè ja ho hem fet tot aquí al suplement, tu.
Va, una abraçada, Carod. Un abraçada bonics.
Moltes gràcies. Adéu.
Part i mig de 10 del matí.
Abandonem la ràdio musical,
perquè avui amb el Marc Molins, la Núria Urriols i l'Anna Pardo de Vera
entrem també en el primer diumenge oficial de campanya electoral
amb nova enquestes que trobem a la Vanguardia,
que avui titula Collbon i guanya,
però tria, s'empaten bascons i Colau es queda a un de distància.
A veure, realment són dies per enquestes,
i enquestes que no tenen res a veure l'un amb l'altre,
perquè si aquesta setmana el CIS deia que ha de colar o anava per davant,
avui aquesta enquesta de la Vanguardia,
que no està gens malament a nivell de mostra,
perquè he vist que són mil, mil trucades
que es van tancar el dia 10 d'aquest mes de maig,
per tant fa quatre dies,
i que apunta que el PSC, lleugerament per davant de Junts,
tots dos amb 10 regidors,
per darrere, a tercera posició, per Barcelona en Comú amb 9,
i bastant despenjat aquesta enquesta de la Vanguardia,
Esquerra, Marnès, Manegall amb 5 regidors.
Per tant, és evident que caldrien pactes,
i que la cosa va molt, molt, molt ajustada.
A veure, Núria, com la interpretes?
Doncs em sembla molt interessant,
perquè és veritat que totes les enquestes donen un primer guanyador diferent,
i això divergirà,
el que passa és que sí que dona una tendència,
que és un triple empat,
i que en funció d'aquesta bossa d'indecisos,
que indica que és un 30%,
doncs es decantarà la balança de les eleccions municipals.
I en aquest sentit, el que indica la Vanguardia,
és que d'aquest 30% d'indecisos,
un 34% es defineix d'esquerres,
i un 25% de centre-esquerra.
Però dels quatre candidats principals,
majoritàriament,
aproven amb un 55% Xavier Trias,
i aproven de forma molt contundent a Decolau,
amb un 82%.
Per tant, podríem interpretar que aquest 30% d'indecisos
són anticolauistes.
Llavors, aquest vot anticolauista està dividit
entre PSC, Xavier Trias,
i, crec que amb menor mesura,
Esquerra Republicana.
Llavors, en funció de quin sigui l'opció
que optin a última hora,
doncs acabarà decantant la balança cap a un cantor
o cap a un altre.
Jo crec que la polarització que s'ha viscut, sobretot,
a partir del pas endavant de Xavier Trias amb Ada Colau,
ha fet que Ada Colau, en algunes enquestes,
com la nostra del diari Ara,
per davant, és a dir, ha concentrat vot d'esquerres
i això l'ha fet agafar força.
Ara falta veure aquest 30% d'indecisos.
Si realment és cert que majoritàriament són
anti el govern actual,
doncs acaben de decantar la balança per una opció
de canvi o no, i quina opció de canvi?
Perquè si llavors mirem amb el resultat que dona avui
la vanguardia qui seria alcalde,
qui té més números és Jaume Collboni perquè queda primer
i també perquè suma amb els comuns
fins a 19 regidors.
Perquè una altra combinació possible amb el resultat de la vanguardia
sí, però n'hi falta algun per la investidura.
Sí, però com que no hi ha una alternativa que sumi majoria absoluta
que em sembli sumable, llavors quedaria
alcalde el qui sumi més regidors.
I en aquest cas seria
la coalició del govern actual,
però a l'inrevés. I de fet,
és l'opció majoritària també dels encastats.
Sí, perquè preguntes pels pactes.
Opinió dividida sobre el govern de pactes.
L'aliança Barcelona en comú pesa ser lleugerament preferida
i un acord junts a esquerra i a l'entesa, és a dir,
a un acord junts a esquerra i a l'entesa Trias Collboni.
També podria ser Trias Collboni, que suma amb 20
Podrien sumar ells dos, però clar, han empatat.
Qui seria l'alcalde es podria endividir el mandat.
Dos i dos.
No ho sabem, seria una opció,
però que ara mateix Collboni,
en el debat electoral de RACU, va dir que no faria
alcalde ni Xavier Trias ni Ara Colau.
Xavier Trias sí que ha dit que faria alcalde Collboni,
se guanyava, però clar, en aquesta enquesta queden empatats.
Jo ho entendria amb un empat.
Anna.
Perdona, una punt que ens hem descuidat
i que crec que és molt rellevant.
Més enllà d'aquest PSC per davant junts gairebé empatat,
Barcelona en comú un regidor i esquerra amb cinc,
aquesta enquesta també atorga quatre regidors a Vox
i tres al Partit Popular.
Això no quadra amb el CIS, no?
No, no quadra amb el CIS.
I fins aquí, perquè ni Ciutadans ni la CUP ni Valens
entraria?
No. Lo de Vox es tremendo,
porque según el CIS entran en todas las comunidades autónomas,
e incluso consiguen un escaño por Bilbao,
que a mi me ha parecido ya,
que desde luego pueden estar contentos los de ultraderecha,
es terrible.
No sé cómo se mantiene Vox
en el voto,
es decir, no sube, no baja particularmente,
pero ahí hay un voto férreo de ultraderecha,
en mi opinión muy preocupante, antidemocrático,
muy preocupante, y ahí sigue,
y eso pinta mal para las generales.
Pero bueno, en todo caso, volviendo
a las encuestas del Ayuntamiento de Barcelona,
que yo creo que es extrapolable a más gente,
porque se lo he oído comentar,
que es el tema de que la ciudadanía opta mayoritariamente
según las encuestas,
porque se repita la coalición de gobierno actual.
Pero la campaña de Colboni es como si él no hubiera gobernado,
cogobernado estos años.
O sea, va totalmente como si Colau
no hubiese sido su socia y su socia mayoritaria,
además. Entonces, a mí eso,
como candidato, le quita,
no sé, peso, diría,
porque me parece que renegar de lo que se ha hecho
de una forma tan descarada a lo que él ha participado,
me genera un punto de desconfianza,
que no sé si ocurre con el resto de barceloneses
y barcelonesas, vosotros me lo diréis,
pero me ha llamado mucho la atención en toda la campaña.
¿Por qué se va a reeditar el pacto
y por qué no iba a entrar Esquerra Republicana en ese pacto
para que sí consiguieran como mayoritariamente
la mayoría absoluta, valga la redundancia?
Marc Molins.
Sí, jo, per mi, el titular de les enquestes que s'han publicat
és, en definitiva, reafirmar la idea del triple empat.
El que passa és que el triple empat té unes tendències,
és a dir, en aquest triple empat el meu entendre
que Barcelona en Comú té una tendència a reduir presència
i, en canvi, Junts i PSC...
Però no a tot, perquè altres enquestes,
Colau està avançant, és a dir, el CIS donava que estava avançant,
la nostra també donava que estava concentrant vot.
Jo entenc aquesta enquesta, primer,
amb una mostra, com explicava el Roger, que és significativa
i, sobretot, que és la més recent.
I al final, en el context d'unes municipals,
el que passa el dia a dia,
l'impacte dels inputs que van arribant és constant i molt recent.
Per tant, en aquesta última enquesta, el meu entendre,
triple empat però amb tendències.
Les tres tests que representa la campanya, jo crec que l'hipote
que va passar en una factura relativament important a Barcelona en Comú,
perquè és evident quan veus els diferents debats que s'han produït,
el dilluns o dimarts de la televisió espanyola i el de RAC,
veus com, efectivament,
molts dels candidats es focalitzen
en intentar criticar la gestió de Colau, per tant, la campanya...
No creus que l'enforteix això amb ella? Jo crec que la campanya...
Jo crec que tots contra Colau beneficia Barcelona en Comú.
Jo penso que se li pot agafar fent llarga.
M'ho plantejaven, aquests termes, i podia precisament ser una espècie de...
Al final la col·loquen constantment al focus.
I aquesta és... Per què és la candidata a batre?
I aquesta és la reflexió que jo volia fer. És a dir, el meu entendre,
és que hi ha moltes persones que penso que tendeixen a enfortir
o que reforcen la posició de Junts i de PSC,
la enorme preocupació que em genera a mi personalment
el tema de Vox pel que representa. És a dir, aquest 8-9%
de votants que se li donen a Barcelona,
al meu entendre només es poden interpretar d'una forma,
i és que hi ha un 8-9% de persones que estan profundament incòmodes
amb la situació que es pot estar donant en alguns àmbits.
I aquesta profunda incomoditat s'acaba traduint
amb opcions polítiques d'extrema radicalitat.
És a dir, jo no crec que el votant de Vox, per definició,
sigui homòfob i racista i xenòfob.
Penso que és un ciutadà que està profundament descontent
amb la situació en què està vivint. I fixeu-vos,
amb tota l'independència penso de la situació econòmica,
perquè el votant de Vox té aquesta heterogeneïtat còsmica
de gent en una situació econòmica x
o en un altre perfil totalment diferent.
Aquestes són les tendències. El meu entendre,
i això és el que em preocupa com a l'actor,
és que el que m'agradaria sentir dels candidats
és com veuen la Barcelona del 2030.
És a dir, el que ens passa en ocasions amb les municipals
és que els plantejaments són molt corpacistes.
Són plantejaments de solucions a problemes molt domèstics.
I això potser enllaça amb aquesta idea de la política local.
Però Barcelona torna a estar, almenys aquesta és la meva sensació,
amb una certa cruïlla. Hem de decidir
què volem ser de grans. És a dir, d'aquí deu anys,
d'aquí quinze anys, com veuen Barcelona els diferents candidats.
Perquè per mi els grans debats com són...
Crec que el que s'ha mullat més en aquest sentit és Collboni.
Les grans infraestructures, les aeroportuàries...
És el que té per mi una visió més...
una dimensió més global, una Barcelona més 2030.
I és el que ens hauria de preocupar perquè la resta,
és a dir, el que és gestió diària, aquesta és òbvia.
Tots volem una ciutat segura, neta i amb...
I amb el problema de la vivenda, més o menys, resolt.
Però el que ens hauria de començar a preocupar,
o almenys el que vinc a preocupar com a barceloní,
és aquesta idea de la Barcelona 2030. Insisteixo,
crec que qui té millor projecte o qui l'ha sabut explicar
amb més criteri, en aquest cas, és Collboni.
El problema amb la lectura que fa és que la polarització
de tots contra Colau perjudica a Collboni,
sinó que més aviat jo crec que la beneficia,
perquè el que fa és concentrar el vot d'esquerres
i que està d'acord amb el seu model de ciutat,
que potser podria votar altres opcions en ella,
i el vot anticolau està molt dividit.
Llavors fa que l'opció que pugui ser alternativa
doncs li costi molt també quedar en primera posició
per davant d'Ado Colau. I en aquest sentit
crec que serà molt important qui quedi primer
en aquestes eleccions perquè les alternatives
a fer alcalde a algú que no queda primer,
com va passar el 2019, en què Ernest Maragall va quedar primer,
però Ada Colau va acabar sent alcaldesa,
són alternatives estranyes. És a dir, ahir
us sentia la tertúlia que parlàveu de la combinació
Junts, PSC, PP, no?
Clar, avui el Gerard Prunà
al diari Ara es fa una pregunta que és
quant pesa l'anticolauisme? Perquè en termes
barcelonins aquesta combinació seria
efectible perquè els tres estan
en contra de l'alcaldessa Colau i del model d'Ada Colau.
Ara bé, si ho extrapoles i ho obres al focus,
és molt difícil per Junts, doncs, per exemple,
explicar que dona l'alcaldia al PSC
que ha sortit del govern perquè no vol
governar amb Esquerra per discrepàncies amb legis nacional
i continuament està criticant Esquerra per pactar
amb el PSOE. Tampoc el PSC pot explicar fàcilment
que dona l'alcaldia a Xavier Trias, que és del partit
de Carles Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull,
i al PP més del mateix. Fins i tot al PP
li pot costar explicar que li dona l'alcaldia
a un socialista en un context espanyol
perquè el PSOE potser
ciutats importants només pot guanyar a Barcelona.
Sí que és cert que pot repetir a Sevilla
i València, doncs, s'ho disputa amb compromís,
però el PSOE necessita la plaça de Barcelona
per sortir la nit electoral i dir
M'han anat bé les eleccions i a més he recuperat Barcelona.
Si no té Barcelona, tenint en compte que Madrid
no té cap opció, és molt difícil que pugui sortir
Aliances complicades, que és el que va passar al 2019,
potser no tornen a passar aquesta vegada
pel context, i qui acaba quedant primer
és qui té més opcions, encara que sigui per un mínim marge.
Insisteixo amb aquesta idea. Estan d'acord amb tu, Núria,
i a més sou els grans experts en la interpretació
d'aquests inputs, però insisteixo
que com a ciutada, com a actor, el que a mi
em crida l'atenció i el que m'acabarà de cantar és
que jo estigui capaç d'oferir-me un model, no un antic.
L'anticolau en si mateix no és res.
El que m'agradaria és sentir aquesta Barcelona del 2030.
És a dir, com es pensen les grans infraestructures.
Qui està a favor de l'aeroport i qui no està a favor.
Per permetre a l'electorat poder-se posicionar
en una qüestió tan essencial com aquesta.
No hi ha cap candidat amb una gran proposta
de transformació de la ciutat, ni com a molts
de la ciutat, ni com a l'escola del mig que s'apaga la ronda del mig
perquè Ada Colau i jo en una entrevista que crec que era amb vosaltres
al diari ara deia que qui digui que la ronda del mig
la pot pagar l'Ajuntament, els números no surten.
Però per mi aquest és el tema. Perquè si al final
el debat és qui vol una ciutat neta i qui no vol una ciutat neta...
Això no té cap sentit, perquè és evident que tots ens abonem
a la primera opció. Si en defecte d'aquest projecte
més sistèmic el que acabes discutint és
colauisme o anticolauisme, el que fas al final
és una campanya buida de contingut.
Insisteixo, crec que hi ha grans projectes, perquè la ciutat
els té, perquè estem cridats a ocupar una posició
a Europa i probablement al món,
la ciutat els té, hi ha un potencial, i el que m'agradaria sentir
és com es concreten aquestes propostes
programàtiques
de la Barcelona del futur, de la Barcelona de la propera dècada.
Ana.
Sí, yo creo que aquí es importante lo que dice Mark
con respecto a los grandes proyectos.
Pero bueno, yo ahí sí veo que lo que colau pretende
es continuidad, o sea acabar de hacer
su modelo de ciudad, que lo tiene, guste o no guste,
y por lo visto genera tanto amor como rechazo,
porque el voto está muy polarizado.
Pero en todo caso, teniendo en cuenta
las circunstancias, sobre todo climatológicas
que tenemos ya encima,
no sé si esos grandes proyectos son
una parte más o la clave de los
programas de los candidatos.
En todo caso, yo recordaría
que el voto de Colboni viene mucho
también condicionado por el éxito
de los últimos tiempos del PSC en toda Catalunya.
Y la prueba es que antes no tenía
buenas encuestas cuando el PSC
no tenía el éxito que está teniendo ahora
Salvador Illa también en las encuestas autonómicas,
aunque espero que tardemos
en tener unas elecciones catalanas, espero,
porque el año que viene no va a ser distinto a este
con las gallegas, las vascas y las europeas.
Un último apunt, que una de les dades que m'ha sorprès
és la participació que baixa,
segons l'enquesta de l'avantguàrdia, dona un 54%,
quan va a ser un 66,2%. Em sembla estrany
perquè quan són unes eleccions disputades
normalment hi ha un incentiu pels electors per anar
a votar perquè no està clar qui serà l'alcalde
i per tant poden ser influents a l'hora de determinar el resultat.
I això s'explica sobretot perquè deu pesar molt més
la desafecció a poder decidir qui és
l'alcalde, la qual cosa és molt preocupant.
Pedro Sánchez també està de campanya electoral,
de tornada ràpidament des del despatx oval de Washington,
ahir a la tarda ja el vèiem a Sevilla,
on ha anunciat, també en clau electoral,
però jo crec que és una mesura molt interessant,
s'ha compromès a garantir l'anomenat oblid oncològic.
Això vol dir bàsicament que prohibirà per llei
que es discriminin les persones que han superat un càncer
i que es negui a contractar una assegurança
o una hipoteca com passa ara.
Una cosa és quan tu vas contractar una assegurança mèdica
que et demanen tot l'historial, però si tu vas a demanar
l'historial mèdic, si vas a demanar un préstec
o una hipoteca, potser no et demanen directament
l'historial mèdic, però sí que et deuen demanar
que tinguis una assegurança de vida, per exemple.
Aquest Roger, si em permets, és una perspectiva molt jurídica,
és probablement un dels debats més importants,
juntament amb el de la intel·ligència artificial
que haurem d'entomar i que haurem de resoldre,
que és el dret a l'oblit, ja no només el dret a l'oblit
vinculat a un punt tan essencial i íntim com és aquest,
sinó que si tu vas a demanar una hipoteca,
el teu banc et demani si has tingut un càncer
o et demani l'historial mèdic per això,
per poder-te la denegar.
El que estàs fent és discriminar,
en atenció a una circumstància,
però la meva pregunta, Marc, és,
un banc et pot demanar el teu historial mèdic?
Té dret a accedir a les teves dades mèdiques?
Un banc té dret a fer-te la pregunta i tu tens dret
a no contestar-la, i el banc té dret a no accedir-te.
I si no li contestes aquesta pregunta que passa
el banc et pot denegar, encara que financerament estiguis,
puguis demostrar que acabaràs pagant aquesta hipoteca,
si et dius no em dóna la gana de donar-te el meu historial mèdic,
hagi passat o no hagi passat un càncer?
El banc et pot dir doncs no et dono això encara que
financerament compleixis els requisits perquè jo et doni un préstec?
El banc actuarà sempre amb una racionalitat financera.
Per tant, si financerament estàs en situació,
normalment te l'acabaran donant, encara que no t'hagis anat
i no t'acabaran donant. I després, què passa quan hi ha dubtes
que serà la situació majoritària de qualsevol persona?
Què passa si hi ha dubtes? Què passa si no contestes
per dignitat? Què passa? Què passa?
Aquesta norma el que pertany precisament és col·locar
a les persones en una condició d'igualtat i això és essencial.
Perquè Roger, hi ha un factor que és el determinant
al meu entendre i és quan s'acabi de xifrant
el genoma, que això passarà demà passat,
és a dir, estem molt a prop de tenir un genoma complet.
Això què voldrà dir? Voldrà dir que des del primer moment
tothom tindrà, ja no el que l'hagis passat o no,
és que el que tingui l'oncogen positiu, amb un nano
de recient nascut, sabrem i els metges sabran
i podran actuar en coherència que hi ha una possibilitat
estadística de que el 60 faci aquest oncogen positiu
i que allò acabi determinant o una tendència a una malaltia
d'addiccions o una tendència a una malaltia psiquiàtrica,
això què provoca? Provoca una discriminació en origen.
És a dir, si tu tens aquesta dada del primer dia
en un procés de selecció de personal, el que farem
és mirar, no cuidar-ho, aquest té tendència a malaltia
d'addicció, tendència a malaltia psiquiàtrica.
És d'una extrema importància per no trencar
els equilibris interns en els processos de formació
de la voluntat en el moment d'escollir amb un treballador,
en els processos de concessió d'una hipoteca.
És d'una extrema importància, per tal que continuem treballant
en termes d'igualtat i de competitivitat, que aquestes dades
romanguin en un estricte secret. És a dir, jo ja no parlo d'oblit,
sinó que parlo d'una protecció a priorística.
No es pot discriminar i no poden ser factors que es tinguin
en compte en aquest algoritme que pot arribar a condicionar
la via d'un ciutadà. Ana.
Sí, estic completament d'acord amb Marc, perquè a més
obrir aquesta porta, la de la discriminació oncològica,
efectivament, abre a su vez
moltes altres portes susceptibles
d'atendre directament contra els drets humans.
Perquè, a veure, és que ningú està a salvo
100% de deixar de pagar una hipoteca per allò que sigui,
però ja, si ens posem encrivats d'aquest tipus,
ostres, és que des de tot tipus de malalties,
des de malalties, trastorns alimentaris, etc.,
moltes malalties són susceptibles
d'acabar en mort,
però no acaben totes en mort.
Aleshores, em sembla una discriminació brutal
i em sembla molt bé que el govern ho faci
amb les malalties oncològiques,
perquè són, i això sí que ho han estudiat,
perquè ens ho explicaven així, són les que més rebuig tenen,
com abans passava, per exemple, amb el SIDA,
que ara ja no passa perquè s'ha convertit
en una malaltia crònica,
però és que el càncer va a camí no de ser també
una malaltia crònica en determinats àmbits,
per exemple, en el càncer de mama, i és una faena.
El tema de la discriminació és que el historial medico
ha de quedar completament al marge i completament el secret.
Estic d'acord. Ara bé, jo no em fio del secret.
Una entitat financera té molt de poder
i pot averiguar dades que nosaltres no sabem
i la silència també m'interessa molt.
Però és bàsic aquesta idea, jo voldria reforçar-la,
és a dir, aquesta idea que aquest secret és consubstancial
a la igualtat dels ciutadans, ja no només amb l'aliment oncològic,
amb l'aliment cardiològic, psiquiàtric,
és a dir, és que acabaríem generant unes societats
on només tenen oportunitats els que tenen
una preselecció, un azar genètic més favorable
que els altres, i això acabaria generant dobles,
quadruples velocitats de ciutadans sants
que accedeixen amb normalitat a feines, a finançaments i tal,
i ciutadans que precisament tenen una especial necessitat de tutela
que acaben estant discriminats per la seva pròpia circumstància.
Núria. Sí, jo estic d'acord amb el que s'ha dit
i més enllà de creure positiva
a la mesura que pren el govern de Pedro Sánchez,
també amb la línia del Marc i l'Anna, que és més aviat
la protecció de les dades mèdiques i que
el banc no et pugui demanar el teu historial mèdic
per valorar si t'ha de donar una hipoteca o no,
si t'ha de donar un crèdit, és a dir, em sembla més important
aquesta protecció i aquest secret, també tenint en compte
això, la vigilància d'aquestes dades i que no hi puguin
accedir de cap manera, a més de poder
esborrar aquest historial
perquè no condicioni la vida
dels ciutadans.
Doncs només per fer un últim punt, amb el fil d'aquesta línia,
d'aquesta política legislativa que té el PSOE,
que jo personal íntimament suscric, que crec que és molt potent,
recentment acabem d'aprovar la llei orgànica
de la regulació de l'eutanàsia.
Hi ha gent que l'ha demanat i a Catalunya.
I planteja un tema d'un extrem extremadament interessant
i és si queda exclosa la garantia
d'un seguro de vida amb un ciutadà
que demana i s'aplica o li apliquen un dret
de naturalesa prestacional com és l'eutanàsia.
Tornem una altra vegada a tenir l'atenció entre un dret fonamental
o un dret reconegut, que és el que m'administri
en un context eutanàsic, una forma de mort
ordenada i digna, amb els deures
contractuals que té assumit una companyia de seguros.
També em cobreix quan en aquella situació
em donen l'eutanàsia.
A reflectir la mateixa tensió entre el poder financer
i les llibertats drets i llibertats individuals del ciutadà.
9 i 47, ara tornem.
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'FP s'engloba en una finestra única,
al portal fp.gencat.cat, on trobaràs tota la informació
i orientació per la teva trajectòria formativa i professional.
L'FP ofereix un ampli ventall de cicles formatius
i certificats de professionalitat, i un itinerari
que es va construint i adaptant a les decisions i experiències
de cada persona. Com l'any passat, en els cicles de grau mitjà
hi haurà dos processos de preinscripció. El primer,
per l'alumnat que està cursant quart d'ESO, una formació equivalent
o primer de batxillerat, i el segon per a la resta.
La millor plantilla s'aconsegueix jugant.
Campus Barça Academy Sport converteix-te
en un crack blaugrana. Aquest estiu també Campus Femení
Barça Academy Sport. Informa-te'n a campusfcbarcelona.com,
campus organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
La teva marca encaptiva
vull pronunciar el teu nom
i que estalvi sigui el nom de família.
Més de mil productes top a l'estiu
perquè estalvis tant que acabis enamorat
com el salmó fumat bàsic a 3 euros amb 99.
Capravo, la cistella que enamora a l'estiu.
Una història
que va inspirar la pel·lícula en el nom del pare.
Quinze anys de presó per un crim que no va cometre.
Només sentia la veu del meu pare dient
sortiràs per la porta principal i explicaràs al món
el que ens han fet.
Sense ficció, en el nom de Gerry Conlon.
A TV3 dimarts a la nit.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
En situacions excepcionals, mesures excepcionals.
Per això, perquè estem en fase d'excepcionalitat persequera,
Collserola ja és una zona del risc d'incendis.
Està prohibit fer-hi foc o usar productes pirotècnics.
En cas que hi hagi qualsevol incidència,
truca al 112.
Si visites Collserola, fes-ho amb respecte.
El suplement amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de 3 quarts de 10 del matí
amb el Marc Molins, la Núria Oriol, Zilana Pardo de Vera
i també Iker Jiménez.
Pilotos que afirman directamente que sí, que sí,
que esto de rocear, vamos, que no les extraña nada.
Lo que estamos viendo en el cielo no es normal.
Aquesta setmana sentíem el programa 4 Horizonte
i Iker Jiménez donava en veu a gent que considera
que les esteles dels avions no són fruit de la condensació
dels fums de l'aparell, sinó que formen part d'una conspiració
mundial per fumigar-nos amb productes químics.
Un programa que ha coincidit amb una queixa de l'Agència
Espanyola de Meteorologia, que diu que els meteoròlegs
estan farts de rebre insults i amenaces per informar sobre
la sequera, l'augument de les temperatures, o les esteles
dels avions. Tomàs Molina, bon dia.
A la vegada hi ha més avions al cel. Estàvem acostumats ara,
vam passar aquells dos anys de la pandèmia
amb un cel de color blau o més blau,
i ara torna a haver-hi més de 200.000 avions en tot moment
al planeta volant pel cel.
Això segons aquests webs que tenim ara
de seguiment dels avions.
I això ha afegit en que la temperatura de l'aire
és més alta, això fa que hi hagi més
humitat, o sigui que capiga més humitat en l'aire
i per tant que els núvols siguin més present,
siguin més freqüents. Tot plegat, contaminació,
amb molts avions i temperatures més altes,
més esteles d'avions.
Escolta'm Tomàs, que en programes que generalistes com
aquest de Iker Jiménez es doni veu a gent que
pensa que tot això forma part d'una conspiració mundial
per fumigar-nos amb productes químics, a tu què et sembla?
És la nave del misteri allò.
Sí, sí, però molta gent s'ho mira i ens ho passem.
No és com volien riure de ningú, però és la nave.
O sigui, parlen dels ovnis com si fossin veritat.
I això, creu-me, que jo a casa meva,
la meva mare, si tenia una personalitat
que admirés, era el doctor Oró,
que era el primer científic català,
i de fet jo crec, vaja, no sé si és l'únic, però,
que va anar a la NASA i ell, el doctor Oró,
sempre deia que era evident que en l'univers
hi havia més vida que no pas la vida humana, o sigui,
que hi havia altres planetes, segur, que tenien...
que tenien vida, o sigui, per tant,
que hi ha humans o coses similars a nosaltres en altres llocs
de l'univers és evident i en aquí també estaria jo d'acord,
perquè és un tema estadístic, jo crec.
Però ara que hi hagi ovnis que ens visiten o...
De fet, hi ha moltes conspiracions que s'hi semblen.
També hi havia tota gent que diu que la reina d'Anglaterra
era un llargandàs que era de l'espai exterior,
que venia d'un ovni, no sé, nois.
Escolta'm, Tomàs, també sento últimament
moltes pseudociències i moltes conspiracions al voltant de la Saquera,
i fins i tot que apunten que els meteoròlegs,
a l'hora de sortir a explicar el temps, us acusen
d'amagar les causes reals de la Saquera,
i això és una cosa premeditada.
Estàs notant un augment de queixes,
fins i tot de demanasses pel fet de fer la teva feina?
La veritat és que sí,
però també és veritat que les xarxes socials
són molt irreals, perquè jo el que faig jo
no bloquejo ningú, perquè no bloquejo ningú mai
a les xarxes socials.
Però sí que quan ja em cansen silencio la conversa
o fins i tot en alguns casos silencio alguna persona,
doncs jo no crec tenir, no ho he mirat,
però no crec tenir més de 20 o 30 persones silenciades,
i només amb això ja no és que tingui...
o sigui, veig,
però no gaire pressió.
Per tant, de quantes persones estem parlant? D'algun centenar,
però el que passa és que són molt sorolloses i molt
reiteratives, no?
I com que hem silenciat 20 persones o 30,
s'acaba el soroll.
Tomàs, aquests dies està plovent, gran notícia.
Sembla també que aquesta setmana serà passada per aigua.
Millorarà la situació o encara falta molta més aigua?
Jo soc un home optimista de socarrel,
no tinc ni una sola fibra al meu cos que sigui pessimista.
I almenys ara el maig s'està portant normal
i ara estava... perquè la primera cosa que faig jo
era mirar les mapes de les setmanes que vindran
i tots els dies hi ha alguna coseta,
és a dir, que serà un maig d'aquest clàssic,
pel maig cada dia un raig, doncs ho seguirà.
Això no ens traurà de pobres, no,
però almenys ens traurà d'aquesta situació sobretot de país,
perquè jo crec que massa vegades només parlem
de l'aigua de boca, que és importantíssima,
sens dubte és molt important, però també és molt important
que hi hagi llitura i és important també
que els animals i les plantes també tinguin la seva aigua.
I això ha canviat una mica.
Si ara estem tenint 10-20 litres aquests últims dies,
doncs se n'anarà fent 10-20 litres gairebé tot el país.
Ens falten les comarques de Ponent, però els mapes diuen
que aquesta setmana vinent també plourà el Pla de Lleida,
totes les comarques de l'oest del Catalunya,
i per tant com a mínim el país regat el tindrem
el límit de no fer res.
I en canvi aquests 20 litres...
Gràcies perquè em ploraven 20 litres a mi,
ja em diràs tu.
Però els ha fet aquests 20 litres.
Per tant, diguem-ne que almenys treure'ns de l'apuro
d'aquella situació que no tenia a tornar d'enrere
ens hi ha tret això.
Respecte al paisatge, respecte a l'agricultura.
Ens falta que ens tregui de l'apuro a les comarques de Ponent,
perquè allà no és que s'hagi perdut l'acollit,
és que es poden perdre els arbres,
i això sí que seria un desastre.
Jo tinc l'esperança que aquesta setmana vinent
hi hagi aquesta regada mínima que almenys els arbres
no es perdi.
Tomàs Molina, una abraçada, moltes gràcies.
Que vagi molt bé, bon dia.
Avui és 10 del matí, diumenge de campanya electoral.
Núria Urriol, suposo que tens actes avui també.
Sí, avui he d'anar a cobrir un acte Nou Barris,
del Trias, que fa una foto amb les candidates.
Amb aquesta campanya electoral
hem sentit ja algunes ficades de pota
i sentíem Fei Ho saludant els andalusos des de Badajoz.
I també hi havia algun altre moment.
El Carles Pallicer Reus,
que fa referència a Convergència i Unió.
T'em poso un altre, debat d'aquesta setmana
de l'Avanguardia i Raco, moderat pel Jordi Basté.
I no era el Jordi, Juan, l'altre?
L'Enric Sierra.
Micròfon obert, Jordi Basté està presentant el debat
als 6 candidats. I atenció,
perquè a Ernest Maragall se li escapa
una coseta amb el micro obert.
Fa 10 hores i 29 minuts
que ha començat la campanya electoral.
Tinguin paciència, disfrutin-la molt
i anirem veient-nos i escoltant-nos.
Fa 10 hores i 29 minuts
que ha començat la campanya electoral.
Tinguin paciència, disfrutin-la molt
i anirem veient-nos i escoltant-nos.
Sobretot amb vostè.
A vegades els micròfons oberts...
Què passa? Que és un micròfon
que era d'orella, és a dir, que...
No, no, jo crec que sabia perfectament...
Que era perfectament conscient
i que ja està per l'animal guini del mar, Maragall.
Ja està en outra i li da igual que l'oigan a demà
i en part té de raó.
Un abraçada a tots tres, que tingueu bon diumenge.
Gràcies.
No, no, no, no hi ha res de res, ni aigua.
Del cel, sí.
Cuideu-vos, gràcies.
Són només dos minuts.
Bulletins de Neus Bonet i Tartúlia sobre el derbi.
De seguida tornem.
La transformació republicana ha d'arribar a tot arreu.
No poden seguir manant els de sempre.
Ser republicà és posar els ajuntaments al costat de la gent
i fer polítiques útils sense deixar ningú enrere.
Un bon dia algú va decidir no fumar més els hospitals
i al principi va costar.
Però Barcelona sempre ha obert nous camins.
I vam començar a invertir més en els barris i en habitatge,
a recuperar els carrers per poder passejar i respirar.
Els canvis que hem fet ja es poden veure i tocar.
Si vols que Barcelona continuï obrint camí, vota Barcelona.
Som gent honesta i preparada.
Estimem els nostres pobles i ciutats.
Creiem en la política a peu de carrer.
Governarem des de la centralitat per fer un país equilibrat
i amb igualtat d'oportunitats.
Construirem amb tu un present i un futur millor.
Vota ara pacte local.
No podem esperar més, cal canviar.
Barcelona ha de posar-se en marxa.
Tenir seguretat de nou, oportunitats de nou, il·lusió de nou.
Ja ho vam fer una vegada.
Ara, amb el PSC, fem-ho de nou.
Aquest 28 de maig, de nou, Barcelona.
Vota socialista.