Gràcies per atendre'ns.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa, Néus Bonet-Begant.
El president de la Generalitat per Aragonès
ha allunyat la llista unitària d'esquerres i junts al Senat.
En una entrevista fa pocs minuts,
el soplement de Catalunya Ràdio ha explicat
que s'està allunyant la llista unitària
amb tan pocs dies i ha apostat per prioritzar
acords programàtics de cara a les eleccions
del pròxim 23 de juliol.
Ara ho veig difícil, perquè són pocs dies,
perquè aquesta sempre ha estat una qüestió
en què els partits han estat allunyats,
però en tot cas hem d'explorar les fórmules
que, amb les condicions que tenim ara,
sense forçar excessivament res,
el que ens permetin sigui construir propostes unitàries.
El president de la Generalitat també ha tornat a demanar
la mobilització dels catalans
davant d'un possible govern del PP i Vox a l'Estat.
Més notícies, jornada d'alta intensitat de circulació
a les carreteres i autopistes del país
en l'operació sortida de la segona Pasqua
i la celebració del Gran Premi de Fórmula 1 a Montmeló.
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel,
demana des de Catalunya Informació
planificació perquè no tothom surti a la mateixa hora.
Nosaltres el que demanaríem és molta programació
i que prestin atenció a la informació del trànsit
per poder sortir en el millor moment,
però ja és previsible que des de les 11 fins a les dues
i potser fins a les 3 de la tarda
hi haurà intensitats molt elevades i congestions.
Fins a aquesta hora i segons trànsit
han sortit a l'àrea metropolitana
el 75% dels 470.000 vehicles previstos en aquesta operació sortida.
D'altra banda, i parlant encara de mobilitat,
hi ha hagut una avaria ferroviària
en interromput la circulació de trens de la línia R3 de Rodalies
entre Puigcerdà i Planoles per una avaria mecànica
d'un convoy a 800 metres de l'estació de la Molina.
La incidència ha passat a un quart de deu del matí
quan hi havia 80 passatgers a l'interior del tren
que han estat evacuats a peu fins a l'estació de la Molina.
Entre l'Hospitalet de Llobregat i Planoles
es manté el pas dels trens.
Rodalies treballa per reestablir la normalitat a la línia.
5 nens han quedat ferits a Toledo
quan un castell inflable ha sortit volant per causa del vent.
Va passar ahir al vespre en una celebració infantil
que s'estava fent a prop d'un estadi.
Tots 5 nens van ser traslladats a l'Hospital de la Ciutat.
4 d'ells ja han rebut l'alta mentre que un dels ferits,
un nen de 10 anys, continua hospitalitzat.
I dir també que el president dels Estats Units, Joe Biden,
firmarà avui el projecte de llei aprovat pel congrés aquesta setmana
per augmentar el sostre del deute nord-americà i frenar la despesa.
Biden, aquesta matinada, ha destacat la importància d'aquest acord.
Era essencial arribar a un acord
i són molt bones notícies pel poble americà.
Ningú va aconseguir tot el que volia,
però el poble americà va aconseguir el que necessitava.
Hem evitat una crisi econòmica, un col·lapse econòmic.
Estem reduint la despesa i els dèficits alhora.
Catalunya tindrà des d'avui una nova orquestra de música clàssica.
És l'Orquestra del Miracle,
una formació especialitzada en música barroca
que tindrà la seu permanent en aquest Santuari del Solsonès.
El Miracle, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. El prestigiós organista Juan de la Rúbia
dirigeix l'orquestra que neix amb una vintena de músics europeus
d'entre 25 i 35 anys.
Abans de cada creació, la formació assajarà
i conviurà uns dies al Santuari del Miracle
per impregnar-se de l'esperit barroc que respira l'edifici.
Si les concentracions són el Miracle,
et planteges que aquella setmana és pel Miracle sencer.
Això, jo crec que per l'orquestra és una cosa molt bona,
perquè d'alguna manera ens centra
i ens fa partíceps d'aquest entorn
que jo crec que ens fa tocar d'una manera diferent,
o almenys d'una manera peculiar.
El concert inaugural amb peces de Bach, Händel o Vivaldi
s'emmarca dins el festival Espornes Barroques
que ha impulsat la nova orquestra.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, El Miracle.
Esforç Albert Benet.
El Barça jugar aquesta tarda
a la final de la Champions femenina de futbol
contra el Wolfsburg a Eindhoven amb el suport de vuit mil aficionats.
L'equip l'hauran a buscar el segon títol
de la màxima competició europea en la seva quarta final en cinc anys.
La final és a les 4, la transmetrà a Catalunya Ràdio
i també l'oferirà en directe a TV3.
El Barça de bàsquet classificat per a les semifinals de l'ACB
on s'enfrontarà a l'unicaja de Màlaga
després de superar el València de 23 punts,
64-87 en el segon partit de quarts.
En 18 tribles anotats, nou rècord de tribles en un play-off a ACB.
També en bàsquet, Aito García-Reneces deixa de ser l'entrenador del Girona
després d'una temporada en què ha aconseguit la permanència.
Sergio Ramos diu adeu al PSG després de dues temporades.
El futbolista de 37 anys jugarà avui el seu últim partit a París
igual que Leo Messi.
En atletisme, Faiz Kipiogen ha batut el rècord
del món dels 1.500 metres
en la prova de la Liga del Diamant de Florencia.
La Caniana va marcar un registre de 3 minuts, 49 segons i 11 centèsimes.
Es va convertir així en la primera dona en la història
que baixa dels 3 minuts i 50 segons.
Avui quedarà configurada l'agraella de sortida
de la cursa del Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 a Montmeló,
el circuit de Barcelona-Catalunya.
El Red Bull de Max Verstappen, el líder del Mundial,
va marcar el millor temps als lliures d'ahir.
El Barça de futbol s'enfronta avui a l'Inter Movistar
a partir de les set en el primer partit de les semifinals de la Liga,
que és el millor de tres partits.
Fins aquí les notícies.
Aquesta és la cançó de la nova campanya
que ens demana als catalanoparlants
que prenguem consciència de la nostra llengua
i que la parlem sempre a tot arreu i amb tothom.
I res, que al costat de la ràdio hi ha un bar.
Fa uns dies em va atendre un cambrer,
vaig donar per fet que no entendria el català
i li vaig parlar en castellà.
Més que res per no tenir dubtes amb el cafè llarg,
que llavors es converteix en un cafè amb llet i aquestes coses.
A l'hora de cobrar-me, el cambrer em va demanar
si jo parlava català.
Li vaig dir que sí i em va preguntar si li podia explicar
què volia dir bon vespre que ho havia sentit a dir a un client.
Li vaig comentar que bon vespre era una salutació
que precisament no tenia traducció directa en castellà,
cosa que li va semblar meravellosa,
tant que a partir d'ara diria bon vespre a tots els clients del bar.
I tornant cap a la ràdio,
vaig pensar que l'Aqueta no estaria gaire orgullosa de mi,
perquè allò de mantenir la llengua sempre a tot arreu i amb tothom
una vegada més m'ho havia passat pel folre.
En fi, siguem conscients de quan canviem de llengua
i provem-ho sempre en català.
Generalitat de Catalunya.
El Suplement, en directe des d'Indoven, amb Roger Escapa.
És mig quart de dotze del migdia, som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio, som en directe a Indoven,
dins de la unitat mòbil de Catalunya Ràdio,
que comanda a aquesta hora la Matilda Seuane,
també el Xavi Cossó i la Sònia de l'Ufeu.
Som l'equip del Suplement desplaçat per viure
a les hores prèvies d'aquesta finalíssima
entre els llibres de l'Aqueta i l'Aqueta.
Aquesta és la finalíssima entre el Barça i el Wolfsburg,
a les 4 de la tarda, una hora abans de la TDG de la Generalmai Companyia.
Acabem d'entrevistar el president de la Generalitat,
Pere Aragonès,
una entrevista que de seguida traureu també a les xarxes del programa.
Arroba el Suplement a Twitter i a Instagram, i tota la pesca.
I ara el que fem és anar a direcció Mati.
Anem a buscar l'estadi, noia aficionats?
Sí, anem cap al Phillips Stadium, a veure on ens podem apropar,
perquè està tallat i bastanta gent per allà, suposem,
perquè ahir al vespre ja començava a notar-se l'ambient.
Volem, aficionats, anem amb la Unitat Mòbil de Catalunya a ràdio.
Per tant, si ens veieu, ens saludeu,
i també ens fa il·lusió trobar-nos aquí.
El Joel, el tinc per aquí, Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Hola, guapo.
Com estàs, Joel?
Molt bé, molt bé. A casa meva, jo, eh.
A casa teva i jo, indobent, mira.
Tu no...
Què?
No, com que el tema Barça t'interessa,
em pensava que et veuria aquí, però veig que no.
Amb els placaments, jo, amb el tema del Barça,
trobo molt incòmode tot, moltes hores de carretera, moltes cues...
20 hores per arribar indobent, 20 hores d'autocar, fixa't.
Això és injustíssim, perquè els Wolfs Bulls estan molt més a prop.
Estan quatre?
Estan molt més a prop. És que ja comencem malament, hòstia.
Per cert, vas al concert de Rosalia avui o no?
No, no, no, és que ahir vaig fotre'm un pinyo amb la moto.
Què dius, ara?
Sí, m'he fet una mica de mal a la cama i re greu, però vull dir...
Estic bé, estic bé, estic bé, estic bé.
Ja ho dic perquè fa un parell de sabates.
De fet, em va parar una senyora, estava jo al carrer,
amb la Guàrdia Urbana, amb l'ambulància i tot,
i una mica de sang a la cama, i em va parar una senyora i em va dir...
Estàs bé? I jo, sí. Demà podràs fer el comunista?
Això és real, va passar.
Fins a unes prioritats.
En fi.
Em volia preguntar pels fans de Rosalia i de Coldplay,
vas dir directament que són tontos,
que vas dir que eren blancs rics i que es feien al Canallita.
Aleshores, dels de Rosalia, tens alguna cosa a dir o no?
Com que jo mateix soc públic de Rosalia,
el que no faré serà tirar-me pedres a la meva taulada.
O sigui, els fans de Rosalia són profundament intel·ligents,
sensibles i, en un sentit de la bellesa, molt... molt depurat.
Mira, ara passem per davant d'aquest edifici, que és l'Evoluon.
Home, l'Evoluon, sí, sí.
Tu has de pensar que Indòbena és una ciutat de 200.000 habitants,
que és relativament petita.
Sí, com què?
Però molt moderna, amb molta innovació.
La Phillips tot ho patrocina, la Phillips aquí,
perquè fa més d'un segle va néixer aquí,
el senyor Phillips era d'aquí.
I ara mateix, doncs, sí, sí, es veu una ciutat moderna, divertida.
Neta, no? Me l'imagino neta, també.
Doncs la veritat és que sí, hem estat a un parc sensacional,
molt tranquils, i ara anem cap al centre.
Va, careta del comunista que arrenquem.
El comunista.
A veure, Joel Díaz, tu has de tenir en compte que tot això,
jo ho estic presentant des del seient del copilot
de la unitat mòbil de Catalunya Ràdio.
Per tant, si alguna cosa a nivell tècnic falla, tot teu.
Tires amb el suplement fins a la una.
Ah, tiro jo. D'acord, d'acord.
Tires tu.
Me'n veig preparat.
Sona bé, eh?
Sona bé o no?
Que t'ho digui jo, si sona bé?
Sí, bueno, si sono bé, si hi ha interferències.
Jo crec que sona perfecte, home,
però pensa que estàs en mans d'un equip tècnic
que pràcticament són els millors en el seu camp a tot Catalunya.
No, això és veritat, eh?
La primera...
Se'n parla poc, dels tècnics de Catalunya Ràdio, ho trobo.
Fins que ells no seria possible res.
Totes aquestes pollonades que feu, impossible.
Una persona ens ha escrit que es diu Ronald K.
És una nota de veu, l'he sentit abans.
No sé si té res a veure amb el comunisme,
però bé, la posem i ja t'espavilaràs.
Vinga, endavant.
Hola, Joel Díaz, jo soc Ronald, de Holanda.
Per on?
Països vagos.
Aleshores, com que avui estàs a PCU a Eindhoven,
m'agradaria fer una pregunta per al consultori, no?
En primer lloc, pregunto,
per què Holanda té la fama de països Happy Flowers,
por oro que resista,
amb el primer país de gays que es casen,
coffee shop, diversos jocs...
Marihuana, sí.
Però, en realitat, sempre guanya eleccions,
centra d'edat i extrema d'edat últimament, no?
Què és el que passa?
En segon lloc, tu ets comunista,
i jo soc comanista de Comen.
I aquesta és la meva manifestació comanista.
Amole.
El que hi ha és el que hi ha.
Dos, l'aportisme és l'òpera del poble.
Tres, tiki-taki és opressió per a entrenadors.
Quatre, base de xavi cuida com a base de Comen,
però hi ha una superestructura que ningú diu.
Llavors, tu, a part de comunista,
eres comunista.
Muchas gracias.
Tengo hambre.
Sí, l'he canviat una mica la veu, eh?
Sí, s'ha fet gran, és el Comen.
Sí, se li ha posat la veu una mica així.
Comanista.
Molt interessant.
La pregunta sobre per què, diguéssim, a Holanda,
amb tot lo suposadament progrés que són últimament,
diguéssim, l'ultradreta va en augment,
jo no en tinc ni idea,
però pot tenir alguna cosa a veure
amb el fet que els holandesos tenen molt sentit
de la justícia social i consciència social
dins del seu territori,
però, en canvi, a l'hora de compartir aquestes riqueses,
donant la benvinguda a gent que ve de països més pobres
i va a viure-hi, aquí ja tenen més problemes.
Jo crec que pot anar per aquí la cosa.
I ara, Ronald, anem al que a mi m'ha interessat,
que és això del comunisme, perquè jo no ho coneixia.
Ara potser et sorprendrà, Ronald,
però jo, com a comunista, em vaig sentir molt còmode
durant els anys en què vas aplicar el comunisme a Can Barça
i crec que és perquè en certa manera
són sistemes que comparteixen molts valors.
Per exemple, agafant-me una mica els punts
del teu manifesto comunista, Ronald,
el primer, per exemple, dius,
lo que hay es lo que hay.
Hòstia, hi ha molta veritat en aquesta frase.
Això hauria estat, per exemple, un lema perfecte
per la població soviètica durant les primeres dècades
de les productes repúbliques, de falta d'aliments
i de productes bàsics,
demanava una resignació per part del poble molt semblant
a la resignació que ens demanaves tu,
quan deies aquesta frase,
que la deies perquè jugàvem com la merda i nosaltres ens queixàvem
i et dèiem, Ronald, estamos jugando como la mierda,
i tu ens imposaves aquest mantra de resiliència i espartanisme
tan típicament estalinista.
Per tant, comencem bé amb el comunisme.
Després, dius, l'aportismo és l'opio del pueblo.
Un moment, un moment.
Has acabat, Joel, o no?
No, per favor.
Eh!
Parça!
D'on veniu?
Ah, d'on sou, d'on sou?
D'on sou?
No, de gent castellano.
Em pensava que no m'entenien.
Cap on aneu?
Cap a l'Estadi, ara ens veurem allà.
Vinga, que vagi bé.
Sou una bona colla.
Molt bé.
Ens hem trobat els aficionats aquí.
Estàs cridant per la finestra d'una unitat mòbil de Catalunya Ràdio.
Sí, sí.
Mira que bé t'ho passes, tu, eh, Roger.
Digues, digues, Joel, perdona, que t'he tallat.
No, anava a repassar una mica...
Ni que fos el teu espai, eh?
No, el meu espai ja fa temps que no em facis parlar.
Anava repassant una mica els punts
d'això que ha anomenat el manifesto comunista, el Ronald Cuman.
El segon punt diu que l'aportismo és l'opio del pueblo.
Crec que té tota la raó, aquí, també.
L'aporta és un populista
que veu clarament dels discursos yanquis capitalistes, alienadors,
basats en la idea del somni americà, no?
Vull dir, ets pobre, ets pobre, t'estan dient,
però si t'esforces molt i creus molt podràs ser ric.
És exactament el que ens diu l'aporta
mentre es va venint actius del Barça, això és veritat.
L'aporta ens vol fer creure que deixant de ser nosaltres,
els propietaris dels mitjans de producció,
podrem, com a club, deixar de ser pobres, i això mai funciona.
L'aporta, ben il·lusió, però tard o d'hora ens dirà que,
per sobreviure, ens hem de vendre a nosaltres mateixos.
També fa referència al Tiki-Taka.
Diu que és opressió per entrenador.
Està bé que ho diguis tu, Ronald,
que has sigut víctima d'aquesta imposició estètica,
perquè a tu et demanaven jugar bonic amb jugadors de merda.
Ronald, et passava una mica com a Fidel Castro,
que els mateixos que li bloquejaven l'illa comercialment
després li retreien els efectes del propi bloqueig.
Després, pregunta quina és la superestructura
que hi ha darrere del futbol.
Jo et diria que és Florentino Pérez.
Tot el que s'amaga.
Jo no entenc per què, havent-hi la Lliga, la Federació,
hi ha totes aquestes coses estranyes que passen al món del futbol.
Perquè darrere hi ha un senyor movent els fils,
que és Florentino Pérez.
Ara sí que he acabat, Roger.
Estàs mirant per la finestra.
Acabo de baixar de la unitat mòbil de Catalunya Ràdio
i m'agradaria que t'ho expliquessis.
Què tal?
Com et dius?
Mònica.
Com estàs?
Bé.
Quan vas arribar?
Acabem d'arribar.
Venim directe de l'aeroport i marxem aquesta nit.
Això de les 20 hores d'autocar no et comparteix?
No, això ni quan tenia 20 anys.
D'on véns tu?
De Barcelona.
Avui què?
Jo crec que guanyarem, però no tan fàcil com tothom es pensa.
Vas anar a turí l'any passat?
Sí que vaig anar a turí.
I el viatge de tornada?
No has pogut veure... Hi havies estat mai?
Sí, sí que hi havia estat, però fa molts anys.
Futbol també o turisme?
No, turisme.
Algun coffee shop visitaràs?
Bueno, suposo, ara veure aquest.
Tampoc tenim gaire temps, perquè...
Tornes avui a la tarda, també?
Quan sortim, a les 7.40 hem d'anar a l'autocar.
Quant t'ha costat, l'entrada?
25 euros.
Una cosa més assequible.
Molt bé, però el problema és que l'any passat a turí
és que hi ha 26 mil entrades i aquí només hi ha 26.
Llavors, clar, l'entrada ha sigut dificilíssima.
Alèxia titular, avui?
Jo crec que no.
Jo m'agradaria, però no crec que la posi de titular.
Tu passes millor mirant el masculí o el femení?
Home, jo soc súper del femení.
No m'he perdut en un partit amb tota la temporada.
I fa molts anys que el segueixes?
Jo, de petita, soc de les que no vaig poder jugar al femení,
perquè no era un noi.
I això del femení triomf i tant, estic molt contenta.
Mai és tard per jugar a futbol.
Si no, però, clar, ja.
Les cames pesen. Exacte.
Deixa'm parlar d'alguns dels teus companys.
Hola, què tal? Hola, bon dia.
D'on véns tu? De Barcelona.
Amb què? Amb avió, amb autocar?
També has aterrat fa poc? Sí, ara mateix.
Avui què? Avui guanyarem. 4-0, 4-1.
Ets dels que viatges habitualment amb l'equip per veure finals?
Sí, vam anar a Manchester aquest any
i avui hi ha algun viatge més.
Ets seguidor del masculí o del femení?
Més del masculí, però també del femení.
Amb qui t'ho passes millor?
És diferent, és molt diferent, però amb els dos.
I l'ambient realment a l'agradaria?
Els aficionats també són tan diferents?
Sí, sí que es veu un ambient molt més...
molt millor amb el femení que no passa amb el masculí.
Veus que l'agrada animació en el masculí tira molt,
però amb el femení sí que s'afegeix més gent, no?
Molt bé, molt bé.
Deixa'm anar per aquí.
Vull algun aficionat que hagi vingut amb autocar.
Heu vingut amb avió? No.
D'on véns tu? De Barcelona.
Amb qui has vingut? Sí, amb tots ells.
Explica'm qui són.
Doncs mira, mon pare i amics de tota la vida de la família.
Vau enganxar entrades per tots.
Sí, sí, sí.
Ja ho vam fer l'any passat per anar a la final a Turín
i aviam si hi ha un millor resultat.
Perquè avui s'hi perden la tornada de ser desoladora.
Però sempre és una experiència, sí que esperem que no perdin.
Seguiu habitualment el Barça, els desplaçaments,
o com ho feu, això?
Aquesta és la segona vegada.
Vam anar l'any passat a Turín, ens ho vam passar molt bé
i hem decidit aquest any tornar-ho a fer, però no ho fem habitualment.
El masculí no el seguiu?
Alguna vegada anem al camp a veure-ho, però no habitualment.
Tu vas anar a París? Sí, ja fa...
Les èpoques glorioses, no?
Quan valia la pena.
Amb cotxe? Hola, hola.
Hola, bon dia. Com et dius?
Jo Conxi. I tu? Jo Guillem.
Amb cotxe des de Barcelona? No.
Hem vingut amb avió fins a Colònia, i de Colònia aquí amb cotxe.
Carai, i aquesta odissea com és?
Doncs el més barat que hem trobat.
Realment arribar fins aquí a Parques Lluny és car, bàsicament,
perquè als avions n'hi havia pocs, i cars, i si no a través d'Amsterdam.
Bueno, amb el meu marit vam estar mirant
posos diferents a l'avió, a l'aeroport,
i el més econòmic era el de Colònia.
Ens ha costat bastant barat el viatge d'anar i de tornada,
i hem dormit en un poble d'allà a prop de Colònia.
I heu llogat un cotxe allà? I hem llogat un cotxe allà.
Qui condueix? Ell.
Jo. Quantes hores són de Colònia aquí?
No, no, és una hora i mitja, una hora i tres quarts, com a molt.
Vam fer parada a dormir entremig de camí, és una horeta.
Avui què?
Avui guanyarem, home, i tant. Ja toca, no?
Això espero, no ho sé.
A guanyar, segur, vamos. A guanyar, segur.
El suplement en directe des d'Indoven, moltes gràcies, fins ara.
Vivint les hores prèvies també d'aquest partit.
Ah, voleu ser-ho d'aquí? Molt bé, molt bé. Com us dieu, vosaltres?
Hola, jo em dic Arba.
En directe al suplement de Catalunya Ràdio tenim el Joel Díaz a l'estudi.
Com et dius tu? Aina.
Aina, quants anys tens? Onze.
Has vingut a un partit així gran per veure una final?
Sí. L'any passat a Turí no hi vas anar?
No. No.
Clar, quines són les teves jugadores preferides?
L'Aitana, l'Elèxia, la Mapi i l'Agdadi Apina.
Quant temps fa que les segueixes?
Tres o quatre.
Les has pogut mai veure en directe en un partit o conèixer?
Sí, sí. He anat a alguns partits al Camp Nou i al Johan Cruyff.
I l'equip masculí també el segueixes o només el femení?
Sí, també segueixo el masculí.
Amb qui t'ho passes millor?
A veure, amb el femení, perquè són noies i jo soc noia.
M'agrada més.
El masculí també el miro, però m'agrada més veure el femení.
Tu jugues a futbol? Sí.
De què jugues? De central, a vegades de banda.
O sigui, una mica com la Mà Pileón.
Sí, una mica.
Bueno, és rosa com la Mà Pileón, també.
I t'hi vols dedicar professionalment?
Sí, sí, sí.
I on jugues? Al Mas Nou, a l'Atlètic Mas Nou.
Què tal l'Atlètic Mas Nou? Molt bé. És un club molt guai.
Doncs una abraçada per l'Atlètic Mas Nou.
I va amb l'àvia, eh? Hola, sí.
Sí, sí, sí. Un regal que li vaig fer.
De fet, tenim les entrades... Quin regalàs, tu.
Quina àvia més esplèndida, eh? I tant, i tant, i tant.
Home, és que s'ho mereix, eh?
Ja vam comparar les entrades amb el viatge i tot a més de març.
Encara no sabíem que el Barça arribaria a la final.
A cegues, eh? A cegues, a cegues.
Seria igual.
L'empassem i no passa res. Però, clar, ara amb el Barça, fantàstic.
Fantàstic.
Ets aficionada al futbol, tu? Molt, molt, molt, sí.
Fa anys o...? Molts anys, sí.
Però suposo que devies començar amb els homes
i t'has anat aficionant a les dones.
Fins que han aparegut les dones així, en plan gran,
llavors ja són les dues. I ara on tu passes millor?
Amb les dones, perquè a més he anat amb ells al camp i he vist...
Bueno, l'ambient que hi ha amb els partits de les noies és insuperable.
Un resultat per avui, va. Avui? Dos a zero.
Jo en 3 a 1. 3 a 1, vinga, va, sobrats.
Que vagi molt bé la tornada.
Molts ànims, moltes gràcies, avui.
Una abraçada per a tothom del Suplement.
El Suplement amb el Joel Díaz de Comunista
a l'Estudió de Catalunya Ràdio.
Què et sembla, Joel? Molt bé. Tot, tot en general, sí.
Tenim una consulta del Blind Album en directe al Comunista.
Home, home, home.
Hola, Joel. Oita, tinc un dilema gros aquí al taller.
Perquè resulta que ara el jefe ens va ofert un regal als treballadors.
La cosa ve perquè l'Antonio va llegir l'altre dia a l'Avanguardia
una notícia que deia que un jefe d'una empresa de no sé on,
no sé si Singapur o Taiwán o un lloc així,
ha tancat l'empresa durant una setmana
per convidar els seus 60 treballadors a cinc dies de vacances
en hotels de lujo amb tots els gastos pagats i polsera per begudes.
Hotel de 5 estrelles, iate per ballar sobre el iate,
música per ballar amb traje de bany
i acetona sèntims per comprar un record per la família.
És una empresa que fot en un oli picant,
que pots comptar, que no veu valer res.
Aquest dia ha sigut llegir-ho i l'Antonio, per no ser menys,
ahir ens va dir que la setmana que ve tancar el taller un dia
i ens convida a passar el dia a Montserrat
i diu que ens donarà sèntims per comprar un mató.
Però ara ve el meu dilema, Joel.
Ja saps que jo soc comunista com tu
i de seguida que l'Antonio ens va anunciar el regal ho vaig pensar.
Això segur que en Joel ho troba malament.
El que passa és que no sé per què ho trobem malament, Joel,
perquè en Mohan, José Carlos i a mi ens sembla de puta mare.
Si m'ho dius, li traslladaré a l'Antonio. Gràcies.
Bé, Joel, què t'assembla tot això?
Què és aquesta persona que cantava jo t'estimo?
Què està passant aquí? No, tira, tira.
Tira, tira.
Aviam, ens comentava el Gly...
És la Mati, que la tinc aquí, que estàvem...
No, és el GPS, perdona, és el GPS que el teníem aquí disparat.
El GPS diu t'estimo? Sí.
No entenc res. Això no, és la Gertrude.
És la Gertrude. Hola, Mati.
Mati, amb la policia holandesa,
la policia de la unitat mòbil...
No, a la Mati no li has de dir que vigili,
perquè la Mati és la millor professional
que hi ha ara mateix a Catalunya Ràdio.
M'han fet una mirada a la policia, que poca broma, eh?
Vull dir que no sé si tornarem...
La policia holandesa, cuidado, eh? Cuidado.
A veure, Blai Nàldum. Blai Nàldum, va, endavant.
Ens explica això, que el seu jefe,
amulant l'empresari aquest de Singapur o no sé on,
obligatòriament tanca l'empresa
i s'endú els treballadors a Montserrat, en aquest cas.
A veure, Blai, escolta'm bé, eh?
Les úniques vies vàlides
que un empresari té per demostrar amor als seus treballadors
són les següents.
Salari, un, i condicions de treball, dos.
La resta són collonades, Blai, i fas bé de desconfiar-ne,
regals que no has demanat,
paneres de Nadal plenes de productes de perfil baix o molt baix,
afterworks, team buildings, cursets que no vols fer...
Tot això són merdes que el teu jefe fa servir
per desgravar o per treure's de sobre diner negre,
amb les quals ell el que pretén és convence't que és generós
mentre et manté això sí igual d'explotat salarialment
i en l'aspecte de les condicions de treball.
Així que recorda, Blai, en àldum,
que els obsequis, en principi, que se'ls foti pel cul.
Tu li dius així, directament,
al viatge a Montserrat te'l fots pel cul.
No és que em fa il·lusió anar a Montserrat,
sí, però és que llavors estàs contribuint a que l'Antoni ho pensi
i que aquest regalet de merda et pot mantenir content
mentre et segueix explotant, i això és el que no volem.
Jo, per exemple, una vegada a la feina vaig reclamar el valor en euros,
això és real, i jo vaig demanar el valor en euros
d'una panera que em volien enviar.
Jo a la panera no la vull, jo vull els euros que val aquesta panera.
Em van dir que no, i després vaig saber que era perquè el valor
de la panera, el que l'empresa pagava per la panera,
eren 9 euros, per això et dic...
Baratet, la panera.
A vegades què fan les empreses?
9 euros, què hi havia? Llaunes de tonyina?
Era una puta merda.
Olives, sí, llaunes de tonyina, una ampolla de vi dolent,
i una mena de fruit secs.
Fantàstica.
A fi, Roger, no, és que se'ns pixen a sobre i la premsa diu que plou.
Anem al misteri.
Vinga, va.
Fa un dia esplèndid, eh, Indoven, un sol espaterrant.
Fa un fred d'aquests... fa un ventet d'aquests fresquets.
Tu ets blanquet, Roger, t'has posat...
I fredolic, jo soc molt fredolic.
Però...
Eh, Barça!
Com estem?
Tot a punt d'on veniu?
Veniu, veniu, que si no no se sent.
En directe al suplement de Catalunya Ràdio.
Vine cap aquí, costa't, sisplau.
De Reus. Amb què heu vist?
Un cotxe.
Des de Reus?
Tens hores?
Has fotut gasto, eh? Hauries anat aviatet, eh?
Vam arribar ahir, hem dormit aquí,
i avui al cap del matí comencem a tirar per avall.
Dormim al mig de França i demà acabem d'arribar.
Home, doncs la tornada, si no guanyen, serà dura, eh?
Bueno, sempre hi ha la cervesa per d'allò.
Ai, amigo.
Qui condueix dels tres?
El més prim.
Fantàstic, el més...
Molt bé, escolta'm, bon viatge, moltes gràcies.
Jo em sembla que una Copa d'Europa la veurem guanyada, eh, de futbol.
Esperem que ja tocaria, no?
A veure si és veritat.
Moltes gràcies.
Roger, vinga, misteri, digues, què?
Em sents, Roger?
Em sents, eh?
No, anava a dir, tu que estàs ara fent de reporter,
estàs fent de reporter allà a Indòben.
Estàs veient lo que és hooligans,
aficionats, radicals...
La veritat és que no.
Veig un ambient molt familiar...
Vull dir que no.
Però para enlloc, eh, absolutament.
També et dic que són les 11 del matí,
vull dir és que no, no.
No, no, està bé, està bé.
A banda que el Wolfsburg porta poca afició,
perquè pensa que a l'estadi caben 34.000 persones,
del Barça n'hi ha 8 o 10 amb entrada,
i el Wolfsburg en porta 5 o 6.
Aleshores, la resta són invitacions,
i no dubto que...
A banda de que...
És el Phillips Stadium, no?
Tot ho paga la Phillips, allà.
Tot ho paga la Phillips, aquí.
Ara marcarem per aquí, on et vagi bé,
i ara m'agrada, eh,
cases baixes, verd pertot arreu,
bon ambient...
Escolta'm, clar, jo que estic acostumat a Sabadell,
el contrast és considerable.
A veure...
Ni que Sabadell fos...
Per favor, home.
Que vius en un xalet.
Va, home, va, on vas a parar?
A l'altra banda del telèfon, un personatge misteriós,
l'identitat del qual el Joel Díaz desconeix.
Preguntes amb un sí o un no. T'estàs sentint, quan vulguis.
Hola, bon dia. Ets una dona?
No.
Ets un home.
Tens més de 40 anys?
No.
Tens més de 30 anys?
Sí.
Molt bé.
Ens coneixem, personalment?
Sí.
S'ho pensa molt, tot, eh?
30 anys, ho conec personalment.
I quan ens hem conegut, t'he caigut bé?
Sí.
Molt bé.
T'ha hagut de pensar molt, eh? Cada resposta pensa més.
Ets comunista?
No.
No és comunista.
Ets liberal.
Ets un liberal.
No.
Ja estem en la socialdemòcrata, no?
No.
Anarquista?
No.
A veure, Joel, espavila una mica.
Tota la part política no ens interessa la part política.
No ens interessa la política.
En aquest cas, no.
Ets artista?
No.
Sí, però anem una mica al gra perquè veig que això et costarà molt.
Fins ara vols que vagi.
Tu penses que estic passant en un home de 30 anys que conec personalment?
Li caig bé?
Pensa on som, som a Indoven.
Pensa què estem fent a Indoven, a la final de la Champions.
No em renyis.
T'haurem buscat algú d'una disciplina
que s'assembli al programa especial que estem fent avui.
Ets del Barça?
Sí.
Jugues a futbol?
No.
Has jugat professionalment a futbol?
No.
Ets soci del Barça?
No.
Ets periodista?
No.
Has entrenat al Barça?
Ep.
Sí.
Has entrenat al Barça femení?
Sí.
Entrenes actualment al Barça femení?
No.
Ara quedaré fatal.
I tu no m'ajudaràs, no?
No, ara no.
A sobre et coneix personalment, Joel.
O sigui, més malament no pots quedar.
Però és que no ho entenc.
No ho entenc.
Però és que no ho entenc.
No ho entenc.
A sobre et coneix personalment no pots quedar.
Però és que no ho entenc.
30?
Té menys de 40?
Sí, a mi això també...
És igual.
L'entrenatual del Barça és al Jornet en Giraldet.
No és l'actual.
Ja, però menys de 40 no...
Doncs escolta'm...
A veure, has estat últimament a Ucraïna?
Sí.
Llavors ja sé qui ets.
Ets el Lluís Cortés?
Sí, Joel. Molt bé.
Un moment.
Que m'has despistat, Lluís.
Tu ni de conya tens menys de 40 anys.
Sí, ni que al llibre, cabrons, poseu,
que en aparente mes tinc menys de 40 anys.
Sí, sí.
Doncs 36 anys té.
36 anys, Lluís Cortés té.
No, això és l'estigma dels calvos.
Això és l'estigma dels calvos, Lluís.
Sí, és que em fa molt mal les entrades.
Em sembla que en 6 anys ja tenia entrades.
Bueno, tu li dius entrades,
jo crec que has de començar a pensar ja
que aquestes entrades s'han apropiat.
Cada cop les entrades i les sortides van enllaçant,
és veritat.
Què, Lluís, com estàs?
Bé, bé, tot bé.
Ara on entrenes?
Estàs entrenant, ara?
Jo continuo deseleccionat d'Ucraïna.
Hòstia, pensava que havies plat.
Si últimament havia anat...
Ara no he anat a Ucraïna,
però sí que estic treballant per la selecció d'Ucraïna,
i de moment continuo deseleccionat,
amb les dificultats que tenim en el dia a dia,
però sí, sí,
de moment el meu càrrec actual
és seleccionat d'Ucraïna.
Perdona la indiscreció, però estàs cobrant?
O sigui, des que ha començat la guerra,
tu has seguit cobrant
com a seleccionador d'Ucraïna?
Sí, sí, sí.
Hòstia.
I mira que...
No ho sé, és molt malament per això.
I no és per quedar bé, ni molt menys.
Perquè al final s'estan pagant,
treballant menys el que havia signat
al principi en el contracte.
Però ells em van dir que això no és un problema nostre,
no és un problema teu,
hi ha un contracte, hi ha un pressupòs,
i nosaltres parlem igualment.
Molt bé, molt bé.
Suposo que també es van...
Tothom voldria tenir, potser.
Home, no ho sé si fins a aquest punt,
perquè jo recordo molt bé els problemes
que vas anar relatant per les xarxes socials,
que he de dir que era una mica...
Un dia va ser bastant graciós,
perquè tu anaves explicant
quant de temps tardaves en fer un trajecte
que eren 20 quilòmetres, era una cosa curtíssima.
Sí.
Dos dies.
5 hores, bueno, exagerat una mica.
El trajecte que a tu t'agradava molt era el de Kifili Bif.
Això, Kifili Bif, sí.
Aquestes altres ciutats,
que normalment ho fas en 4 hores,
van tardar 22, 24 hores amb furgonetes, sí, sí.
Mare de Déu, mare de Déu, tu.
No, però està molt bé que encara cobris.
Escolta, tu que en saps d'això,
per quina jugadora hem de patir del Wolfsburg?
Jo m'ho he estat mirant,
hi ha una noia que es diu Eva Pajor,
o algo així, de Polònia.
Aquesta és bona, no?
Aquesta és bona i és molt ràpida.
La manera de jugar del Barça,
que pot arriscar, pot jugar amb l'equip,
amb el bloc bastant alt,
en transicions, en contraatac,
aquí és on...
Aquesta és supermal, eh?
És una de les millors jugadores del món, sí.
La polonesa, eh?
Doncs molt atenció a la polonesa, aquesta.
Escolta, Lluís, tu la vas guanyar, a les Champions,
amb aquest Barça, pràcticament, fa pocs anys.
Aleshores, l'any passat tots vam tornar
a d'aturir amb el CapCut,
perquè allò va ser un desengany
que no ens esperàvem.
Avui com les veus?
A veure, jo vaig a un Barça millor que el Wolfsburg.
La temporada, el Barça,
ha jugat millor,
jo crec que té millor equip, té millors jugadores,
té jugadores més determinants,
però... i ara tiraré de tòpic d'entrenador,
a un partit pot passar de tot.
Al final, imagina't que el Wolfsburg marca aviat,
es posa per davant en el minut que sigui,
o hi ha una expulsió,
una raó arbitral que et pugui condicionar...
Hi ha tants factors que poden canviar un partit
que el Barça no s'ha de confiar.
El que sí que ha d'intentar és controlar el joc,
controlar el partit des de l'inici,
perquè el Wolfsburg, és el que et dic,
i en el xemple de turava,
tenen a Alex Pop, que és una de les millors rematadores,
en corners, en faltes,
i aquí és on, en transicions,
en el xemple de turava,
el Barça ha de vigilar molt,
que és on el Wolfsburg és molt fort.
O sigui, hem de vigilar amb la potència de l'Alexandre Pop aquesta
i amb la velocitat de la Eva Pajor.
Sí.
Molt bé.
Escolta, tinc una curiositat.
Lluís, has entrat avui al marca o a l'AS,
per casualitat?
No, avui no.
És que jo ja acabo d'entrar,
i és bastant curiós, perquè hi ha un equip,
que és el Barça, que forma part
administrativament de l'estat espanyol,
i hi ha una final de la Champions femenina,
i la feina és teva per trobar
un mínim destacadet
a baix de tot de la web
que parli del tema.
M'ha sorprès bastant.
Ni el marca ni l'AS.
És lamentable, això, no?
Una de les coses que hem de millorar,
de futbol femení,
i a futbol femení anem pel bon camí,
sí, però hem de millorar moltes coses.
Que un equip espanyol
jugui una final de Champions
hauria de ser pràcticament portada.
Ja ho serà quan hi arribi el Madrid.
No?
O no, però hauria de ser-ho igual
si arribés el Betis, que el Madrid,
que el Barça, que el Sevilla.
És un equip espanyol que juga una final de Champions
que no juga cada dia,
i això hauria de ressonar bastant.
Sí, estic bastant d'acord.
He llegit a David Menallo
que feia un article especial d'això
i és l'enviat d'un lloc de marca,
i no ho he vist, però segur que en portada no sóc.
Ja, ja, ja.
Avui el Lluís Cortés, el comunista,
com és que us coneixeu vosaltres dos, Joel?
Perquè va venir la sotana, tio.
Ah, el vau portar a la sotana de convidat.
Sí, molt bé.
Home, amb aquell final una mica abrupte
que ens va sorprendre una mica tot,
que després de guanyar-ho tot, la cosa s'acabés.
Però bé...
Sí, sí, d'aquí va ser decisió, això, el final?
Era, era, era.
Sí, sí, d'aquí vaig decidir-ho jo.
Va ser després de...
Bé, després de guanyar Champions que vaig començar a donar-hi voltes,
i arribar a la final de temporada ja va ser la decisió final,
i s'han dit mil coses, mil històries, mil rumors...
Alguns bastant delirants, t'he de dir.
Alguns bastant delirants, sí.
Ah, sí?
Però molt delirants.
T'he d'estar poc informat, jo.
Sí, no, millor que no... No rasquis per aquí, Roger.
No, amb la consciència molt tranquil·la,
de la feina ben feta, orgullós,
de l'equip que vam construir,
amb molt bona relació amb jugadores i amb l'estad,
vull dir que ens portem molt bé,
i molt tranquil.
La veritat és que estic ara mateix en una vida més tranquil·la.
Poder-me mirar a l'escenari també em duu de fora.
Al final, clar que ens agradaria estar a dins,
però també et dona aquesta tranquil·litat
sense els nervis que tens quan estàs a dins
i supertranquils.
Molt bé.
Amb en Lluís Cortés, avui el comunista en directe des d'Indoven,
vivint també les hores previes d'aquesta final.
Joel Díaz, Lluís Cortés,
moltes, moltes gràcies a tots dos per haver-nos acompanyat.
Una abraçada, cuideu-vos.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Torna'm la copa, Roger, torna'm la copa.
Esperem que sí, esperem que sí.
Farem una petitíssima pausa,
i a l'estúdio de Catalunya Ràdio tinc la Marta Montaner,
companya de l'Excel·la. Marta, bon dia.
Molt ben acompanyada, oi, Marta?
Tu diràs, i per mi ja som amigues.
Les tres finalistes.
Les tres finalistes d'eufòria de seguida al suplement,
perquè ahir es va tancar la semifinal.
Per tant, la Marta Montaner de seguida
ens presenta aquestes tres finalistes,
que fins ara no hem revelat el nom,
perquè sabem que molts audience
recupereu el programa al llarg del cap de setmana
i no volíem fer spoilers, però ara ja sí que serà,
després d'aquesta publicitat, una realitat.
Marta, publicitat i ara tornem. Fins ara.
Fins ara, adeu.
El suplement, amb Roger Escapa.
El 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Media Indian.
Aigües de Barcelona continuem treballant
per tenir cura del nostre entorn
i preservar l'aigua per al present i al futur.
I ho fem impulsant la regeneració de l'aigua.
És a dir, donant una nova vida
a un recurs essencial per al planeta.
Aigües de Barcelona, la gestió responsable.
Una nova estrella en el formament musical.
Gary Brumberg.
Somnis que es fan realitat.
Els primers grans negocents
de denda Crèdit d'Europa.
Somnis trencats.
Crec que haurà d'acomiadar els seus empleats joveus.
Mira!
El joveu merdós de la gràcia.
La casa dels somnis, últims capítols de la temporada.
A TV3, dilluns a la nit.
A TV3 i Catalunya Ràdio
fem un gran desplegament de mitjans
per la final de la Champions de Indòben.
Avui, programació especial del suplement
i l'última hora del maig
a la prèvia del partit a TV3.
I a partir de dos quarts de quatre de la tarda
viu la gran final Barça-Foltsburg a TV3
i a la TDG de Catalunya Ràdio.
Vine al nou obremat Sabadell,
un magatzem per comprar amb més rapidesa
amb tots els oficis del sector junts.
Un pati de materials de més de 3.000 metres quadrats
on pots accedir amb el teu vehicle
a caixes de gran volum i més de 300 places de pàrquing.
A Sabadell, carrer de la Serra de Galliners 24.
També a Obremat Punès,
professionals de la construcció i la reforma.
Cada nit a les 11, i Xela.
A veure, vaig a llegir les notícies.
El president de la Generalitat
es reunirà aquesta tarda
amb els grups parlamentaris fan informar.
A l'Xela fem una anàlisi a fons de l'altra actualitat.
Potser et refereixes a entrevistes, polèmiques dels famosos,
notícies que no han obert portades.
Està molt ben fet.
No està malament.
Del programa que no podrem fer quan siguem grans.
Això segur que s'hi va de nit a les 11 i Xela.
Amb Roger Carandell, Marta Muntané i Juliana Caret.
No sabeu la sort que tinc de presentar aquest programa.
Sou molt malparlats, la meva neta us escolta
i per culpa vostra no para de dir grulleries.
I no caurem reguts, què?
For your touch, that rush, that buzz,
is gravitational.
Amb Roger Escapa.
La concursant que suma el 27% dels vots
i que, per tant, acaba aquí el seu pas per eufòria
és...
la Sofia!
Ja tenim les tres finalistes de la segona edició d'Eufòria.
Són l'Alèxia, la Jim i la Carla,
tres concursants que disputaran la gran final.
I aquí ara mateix podem saludar també el suplement
juntament amb la Marta Muntané, una fidel seguidora.
Eh, Marta, que tu estàs de cada divendres a la nit allà davant.
És que no em fallo, no fallo mai.
S'ha convertit en tradició, eufòria i pizza, és així.
Aleshores, ahir què? Vas quedar contenta o no, Marta?
Hi va haver un moment, ara heu posat el tall,
aquest moment que ja era gairebé la una de la nit,
que es va fer un silenci a plató que era glaçat.
Perquè jo crec que molta gent no s'esperava
que la Sofia, que havia estat una de les, diguéssim, preferides,
o almenys que apuntava a guanyar el concurs,
que quedés fora de la final ens va deixar tots una mica sorpresos,
inclús crec que també a les mateixes finalistes definitives,
perquè feien unes cares de sorpresa
i la Jim, pobreta, la teníem plorant,
que semblava que li sabés greu passar a ella
i que la Sofia es quedés fora.
A mi m'afecta heavy, però no m'imaginava que m'afectaria tant.
Però em van dir Sofia i se'm va veure la cara.
Vull dir, vaig desconnectar completament.
Roger, t'haig de dir que les noto encara,
que no s'ho acaben de creure.
Ni tan sols l'Alèxia, que ja fa una setmana que és finalista.
Deuen haver dormit molt poc, perquè avui les tenim aquí,
de dient anar a dormir tard, ahir dia de celebració.
El més important és sentir-les cantar,
perquè han fet actuacions d'aquestes hores espectaculars.
A veure, comencem amb aquesta peça.
Aquesta és l'Alèxia Marta, que ja sabíem que...
Ahir ella estava tranquil, aparentment.
Sí, tot i que ve encustipada, eh, pobret Alèxia?
Sí, jo estic molt encustipada com una sopa.
Jo és que és la Lady Murphy.
Quan menys necessito estar encustipada, toma.
Era la teva setmana de tranquil·litat,
perquè ja tenies assegurada la plaça de la final,
i llavors potser el cos ja es desfà una mica.
Totalment, és que portem tantes setmanes tan intenses,
que jo crec que el cos està esperant que ens relaxem una mica,
per dir ara t'ho torno tot això que m'has fet, saps?
Però ara posem aquesta cançó, que és Rays Like a Phoenix,
que diguéssim que va ser un abans i un després,
i va passar més o menys a l'Equador, diguéssim, d'Eufòria.
A la gala 5.
I tu venies d'unes setmanes en què havies estat fins i tot
a la zona de París, amb actuacions d'Anna Mena,
també amb el Bona nit dels pets.
I jo crec que va ser, no sé com tu vas gestionar tu mateixa,
emocionalment, però va ser allò de dir,
soc l'Alèxia, i aquí hem vingut a jugar,
i vas treure un crit allò de ràbia al final d'aquest número,
que jo vaig pensar, aquesta és l'Alè...
Mira, mira, ja ho veuràs ara.
I jo vaig pensar, aquesta és l'Alèxia que més m'agrada.
Totalment, és que va ser una mica així, no?
Les setmanes anteriors vaig anar com carregant, carregant,
fins que vaig dir, vale, Alèxia, has de canviar d'actitud,
o sigui, algo pasa, si no, això s'acabarà.
Llavors jo mateixa em vaig anar com alimentant d'aquest sentiment
i vaig dir, vale, és aquesta la cançó,
i és aquest el moment de trepitjar fort i dir, aquí estic,
i vaig cap endavant.
I des de les hores favorita del públic,
hi ha hagut gent, moltíssimes gales,
en què justament l'audiència ha hagut d'anar escollint qui passava
i qui no, que déu-n'hi-do, que això ha passat molt, aquesta edició.
Ara estic veient que ahir vau fer un 20,6% d'audiència a TV3,
extraordinari, boníssimes dades,
amb 20,6, 347.000 espectadors,
d'audiència acumulada, 689, extraordinari.
Clar, jo, els divendres a la nit,
me'n vaig a clapar superdor abans de les 10,
per tant, no us miro mai en directe,
em trobo les actuacions més destacades,
i recordo que fa unes setmanes també vaig al·lucinar
amb aquesta versió del Remena nena de la Guillermina Mota.
Remena, remena nena.
Remena, remena nena.
Remena, remena nena.
No reposes ni un moment.
Extraordinària aquesta versió
del Remena nena de fa unes setmanes de l'Alèxia.
Anem per la Carla, que ha cantat coses com aquesta.
Aquesta peça devia ser difícil, eh?
No, no, era complicadeta, eh?
Sí, perquè ara veiem una Carla
que s'havia reclamat una mica, no?,
que sortís de la balada o de la cançó més estàtica
i que es mogués.
I et va tocar justament quan et jugaves la plaça a la final,
que no hi deu haver cap repte.
No, no, he de dir que els assajos estaven molt cagades.
O sigui, sort que la cançó em va fer molt fàcil,
perquè jo no sé si la cançó em va fer molt fàcil,
o sigui, sort que la cançó em molava molt.
És un tamac, la de discoteca del 2009, que no hi ha.
Exacte, ja deies que és el David Ito del 2010.
Jo recordo quan tenia deu anys, però mira...
I tu esperaves arribar a la final?
Perquè jo crec que has tingut un pas pel concurs,
que és que, com si diguéssim, des del jurat i des dels coachs,
és com que no s'ha posat com a favorita, no?,
perquè mai se't va votar com la millor de la gala,
i que jo crec que anaves una mica com dient,
si acabo d'agradar o no, però, en canvi,
quan ha depengut del públic,
sempre has estat allà entre les preferides,
o sigui, no sé què t'esperaves, tu.
Mira, em podies parar de tot, sincerament.
La setmana passada ja havia estat la segona més votada
amb el prop de l'Alèxia, i hi havia una paràmeta que pensava,
si ho faig bé a les actuacions, saps?,
com, a més, anava actuant les dues molt potents,
i pensava, és que, bueno, tinc possibilitats, potser,
d'anar a la final, però és que després de veure
totes les actuacions de la gala d'ahir,
era molt altíssim, una cosa semblava que si hi hagués ja,
al Palau Sant Jordi, veien els concerts.
Va ser molt bestia, molt fort, té una idea.
I després, espectacular, i també la Jim,
versionant triquella amb aquest jugular.
Mira com la va cantant.
És que m'encanta, aquesta cançó.
I deu ser difícil, no?, perquè canta superràpid aquí, no?
Sí, sí, sí, va ser xunga, però és el que et deia abans,
no em va costar tant com podia pensar,
perquè ja em sabia la meitat de la cançó,
era una friquilla d'aquesta cançó,
i no era ni conscient ni jo mateixa, saps?
Té molt mèrit.
Si una cosa has aconseguit, Jim,
és trencar el cervell a la majoria de gent que t'hem vist a Eufòria,
perquè és que, clar, Roger, se'ns va presentar aquesta noia
com la noia roquera d'Eufòria,
i al final li ha tocat fer de biòrglia,
li ha tocat fer de, no ho sé, coses en català,
després d'Ivas Pob, has fet una mica de tot.
I m'ho ha passat tan bé.
Tu has fet una concursant 4 per 4,
què et sents més còmode, tu, cantant ara?
No tinc ni oe.
No ho saps?
No ho sé, he descobert tot un món, la veritat, a Eufòria,
molts esters que m'encanten i no sé,
la veritat, soc molt perduda, no sé què faré quan surti,
però jo crec que ho intentaré tocar tot.
La veritat, perquè m'ho he passat molt bé.
A Eufòria també serveix per això, no?
Per anar veient una mica què és el que t'agrada i el que no.
Una altra peça de la Jim, va.
Xuuu...
Escolteu-me, una pregunta per les tres.
Com us ha canviat la vida?
Encara sou dins del concurs,
i ara ve la setmana segurament més decisiva
per a l'Alèxia, per a la Jim, per a la Carla.
Però, clar, ara esteu en un món immers
i sabeu que quan això s'acabi,
la vida canvia i canvia molt ràpid.
Aleshores, com us esteu prenent i com us ha canviat fins ara?
Jo crec que ens ha canviat, o almenys,
tinc la sensació que ens ha canviat menys
del que realment ens ha canviat.
O sigui, jo veig que em va pujant els seguidors a Instagram,
que quan sortim de TV3 hi ha gent esperant-nos
que pel metro ens identifiquen.
Però més enllà,
com que hem agafat aquesta rutina d'anar com a l'escola,
com si diguéssim, una eufòria...
Clar, i que no esteu cancades a dins d'una acadèmia,
que això també suposo que és un fet diferencial.
A més, crec que estem com una mica en una bombolla
que encara no hem sortit del programa
i no hem vist la realitat,
perquè al final estem gairebé cada dia sejam,
anem de casa, l'estudi, eufòria,
i tornem a casa a sejar,
o sigui, que realment no hem vist la vida més de carrer,
del canvi.
El que explicaven abans, és molt fort,
aquestes noies només tenen un dia de festa,
que són els dissabtes i avui les estem fent aquí.
Però vull dir que per elles diumenge i demà mateix
ja és el dilluns.
És una jornada laboral, saps? És allò que no para la roda.
Sort que ens encanta i ens passem boba.
Exacte, és això que anava a dir.
Vull dir que és molt matador i és cansat,
perquè a vegades estem molt estressades per tot,
però al final és el que ens agrada.
Llavors, ocupant el nostre temps,
fent tot això,
tenint només un dissabte lliure,
que és el que ens agrada.
I ara com anirà? Queda un capítol i prou d'Euphoria?
Queda un capítol, queda la gran final.
Queda la gran final.
Abans els intentaven treure fora de micros
a veure si ja sabien què els tocaria cantar.
Perquè, clar, m'han dit que saben alguna cosa.
I, clar, el gran tema és que
durant totes aquestes gales
no han pogut triar elles, les cançons.
Sí que fan una llista de cançons que els agraden
i a vegades tenen sort, a vegades no.
Però penso que en una final han de poder tenir veu i vot,
perquè és que juguen literalment guanyar Euphoria.
Llavors, no sé si ens volen avançar alguna cosa,
a veure si podrem treure alguna exclusiva.
Jo crec que fan encara... Miren encara de circumstàncies.
No podem, perquè a més aquesta setmana
crec que no hi haurà ni els assajos.
Afecte sorpresa, per tant.
En principi, una cançó la triem nosaltres.
Perfecte.
Una de les dues que cantarem.
Imagino que llavors a la gala, primer n'eliminaran una,
llavors en quedaran dues i al final serà...
Un suposem, això m'hi haurà d'explicar.
Sí, però segurament serà com l'any passat,
la mateixa mecànica.
I parlant de l'any passat també,
us ha molestat que en algunes us comparin,
per exemple, amb la Mariona Escoda?
Perquè és una cosa que ha estat una mica recorrent,
sobretot a tu, Carla, i a tu, Àlexia,
com les concursants que no fallen, que sempre finen,
que ja tenien potser una mica d'experiència prèvia
en la música.
A mi personalment no m'ha molestat,
però sí que és veritat que penso que som molt diferents,
tant la Carla com jo de la Mariona, vull dir.
Sí, sí, totalment.
Que al final és normal que la gent intenti buscar similituds,
perquè és la tradició
i som gent nova que busca com el referent,
però penso que realment som molt diferents, totalment.
Sí, sí.
Jo t'he de dir que inclús pensava que m'ho dirien més
del que m'han dit, eh?
Sí.
Que m'assemblava més, o sigui, i m'he sorprès com...
la gent no m'identifica tan ràpid,
o sigui que és superbé, saps? Sí, sí.
Podem sentir, si vols, Marta Montaner,
el cara de cul d'oques grasses.
He perdut la sort en un minut,
el sol, el nord i el sud.
He perdut la sort en un minut,
el sol, el nord i el sud.
El temps que no he viscut,
el temps que no he tingut.
Però no he perdut
les ganes de viure...
Bueno, i a tot això,
el que sí que és segur independentment
de si guanyeu o no guanyeu
és que hem d'omplir un Sant Jordi, tots plegats, no?
Sí.
Això què? Perquè una cosa és actuar en un plató de televisió,
encara que hi hagi públic i tota la pesca,
i l'altra cosa és fer-ho en un Sant Jordi ple.
No serem realment conscients del Palau Sant Jordi
fins que estiguem allà.
Totalment. Jo crec que l'humor dels Sant Jordis,
que no tindrem aquesta pressió que tenim
en el programa de sentir-nos jutjats,
no? Sí.
Crec que al Sant Jordi anirem a gaudir-lo al 100%,
l'únic que sí que és molt bèstia.
Serà el primer cop, com després del programa,
que podem cantar com... Alliberades.
Sí, sense pensar,
bueno, a veure el jurat que em dirà o a veure el públic
si em votarà o no.
I les cançons que cantareu ja les sabeu?
A veure si podem sospitar algunes coses per...
quines han sigut les nostres actuacions més estelars,
però no... Gima, tu o un toi,
jo crec que aniria a tocar.
Aniria a tocar, eh? Aniria a tocar.
M'encanta, m'encantaria.
Un dia estaria bé també jutjar el jurat, no?
Què tal, el jurat?
En aquesta edició, què tal, Montaner, el jurat?
És que no ha aparegut, el jurat.
Tu pensa que n'hi ha hagut tantes gales
que el públic ha estat una mica aquí decidir a les coses
que al final el jurat estava allà amb crispetes
veient-les passar?
Sí, sí.
Crec que fins a aquesta gala, que ha sigut tot vot de públic,
sempre tenia un moment estelar.
Pot condicionar, i és veritat que se'ls ha notat,
per mi personalment, parlo per Marta Montaner,
una mica de favoritismes amb certa gent.
Penso, eh?
Ep, ep.
Aquí ho deia jo.
I si elles no volen dir res, no cal que ho diguin, ja ho dic jo.
Bueno, al final sempre...
Al final és el que va dir l'ildami,
me'n recordo d'una gala que al final
acabes sent subjectiu perquè hi havia molt nivell,
perquè és el que t'agrada més o l'emocional.
Exacte, és així.
Deixeu-me donar les gràcies a la Marta Montaner,
companya de l'XL, que ens ha acompanyat
i desitjat tota la sort del món a l'Alèxia, la Jim i la Carla,
que avui ens han acompanyat,
també, rassa coses en aquest suplement.
Molta sort amb el que vindrà aquesta setmana,
molts ànims.
Gràcies a totes quatre.
Fem una petita pausa en directe des d'Indoven
amb aquest suplement especial i de seguida tornem.
El teu enllaç amb la cultura...
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
El 6 de juny l'auditori acollirà el concert final
del grau de composició de l'Smuk
i el lliurement del XXI Premi Internacional Joan Guinjuan.
L'ensemble BCN 216 interpretarà un programa
que inclou l'obra guanyadora,
Terradio, del compositor Franco Calabria.
L'entrada és gratuïta, amb l'aforament limitat.
Més informació a smuk.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
El 15 i el 17 de juny
celebrem la Diada Pau Casals a Barcelona.
El dia 15,
el violoncelista Pablo Fernández
i el pianista Luis del Valle
oferiran un recital al Palau de la Música
preludeat per una xerrada oberta al públic.
I el dia 18,
el Conservatori Municipal de Música de Barcelona
obre les portes per rebre diversos conjunts
de joves intèrprets.
Més informació a paucasals.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Gràcies per haver vingut.