Comencem.
Acaba l'onada de calor i arriba la pluja.
Protecció civil ha activat el pla inuncat
per previsió de precipitacions intenses.
Les plujes més fortes es preveuen a partir d'aquest vespre
de Protecció Civil i Massoler,
recorda que cal evitar les zones inundables.
Poden ser localment fortes,
i això és el que hem de vigilar,
aquesta intensitat que pot provocar aquesta acumulació d'aigua.
També ens diuen que poden haver-hi punts
on se'n puguin acumular més de 100 litres durant 24 hores,
per tant, una quantitat important d'aigua localment,
i això és important que ho tinguem en compte,
sobretot per evitar aquelles zones que es puguin inundar.
Malgrat aquesta previsió, no es pot abaixar la Guàrdia
pel que fa al perill d'incendis al sud del país.
Els agents rurals mantenen el perill extrem
en 24 municipis de 5 comarques,
i s'han tancat els accessos al Parc Natural del Montsan i al d'Els Ports.
Més notícia, Raül Flores.
Els atestats policials sobre violència masclista
pugen un 52% en relació amb el 2020.
És una de les constatacions que fa Francesca Verdejo,
la jutge de Gana de l'Estat,
especialitzada en aquest tipus de casos
en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Remarca que cal més formació i prevenció,
especialment entre els joves,
a que cada cop agressors i agredits tenen menys anys.
Esto lo han aprendido, ¿eh?
Debemos de controlar que es lo que estamos ofreciéndole al niño
desde el principio, ¿no?
En condivencia con la escuela, en condivencia con los servicios sanitarios,
en condivencia con todo... Hemos de cambiar eso.
Hemos de enseñarle al niño que en vez de un videojuego
que matar ancianitas te va a 100 puntos,
que hay otras cosas.
L'incendi de Tenerife, el pitjor d'aquest estiu a l'Estat,
no ha provocat d'anys cap habitatge,
però sí que ha posat en escacimat l'Observatori del Teide,
on hi ha l'Agència Estatal de Meteorologia,
que va arribar per allà en alguns moments.
Si les flames l'haguessin cremat,
s'haurien perdut sèries meteorològiques històriques,
com ha explicat la investigadora
del Centre d'Investigació Atmosfèrica d'Izanya de l'AMET o Mayra García.
Fue absolutamente angustioso, desolador,
porque nunca en la historia conocida o que existen registros
ha habido un incendio que haya llegado a la zona del preparque,
pero también lo que interrumpa es la serie histórica.
Ese es uno de los principales problemas.
Sant Llaire amb èxit la missió espacial tripulada Crew-7
de la NASA i SpaceX amb destí a l'estació espacial internacional.
L'alleidament s'ha produït minuts abans, a dos quarts de deu del matí,
hora catalana, des del Cap Canaveral de Florida als Estats Units.
La Crew-7 s'havia d'alleidar ahir al matí,
però la NASA i SpaceX van decidir darrerir-lo 24 hores.
La tripulació, comandada per Jasmine Mokvelle,
i Andreas Mogensen,
estarà a mig any a l'estació espacial internacional
per fer diversos experiments i rellevar la Crew-6.
Aquest cap de setmana se celebra la segona edició
del festival Pirineu Terra de Versus.
En aquesta ocasió el certamen creix
i convida una desena de poetes en dues localitats diferents del Pirineu.
Anem fins a la seu d'Urgell. Aloi Barrera, bon dia.
Bon dia. La primera edició va funcionar també
que aquest segon any dupliquen escenaris.
La llibreria El refugi de la seu d'Urgell i La Lloerna de Ripoll
conviden veus poètiques del Pirineu,
però també d'altres terres, com el País Basc o Síria.
El que organitza Domek i l'Albero
descriu la vocació d'aquest petit certamen de muntanya.
I amb la idea que la gent pugui accedir a aquest tipus de poetes,
que no s'hagi d'anar a Barcelona,
el que sempre parlem, que no s'hagi d'anar a les grans capitals.
Les dues llibreries han creat el festival
en el marc de La Traça Cultural, una xarxa independent
que uneix tots els equipaments culturals del Pirineu.
Aloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
Esports d'Albert Benet.
El Girona juga aquest vespre al camp del Sevilla,
al Sánchez Pizjuan,
en la tercera jornada de la Lliga de Futbol a dos quarts de deu
i amb transmissió de Catalunya Ràdio.
En ves tuanida titular després d'una setmana marcada
per la possible sortida del davanter uruguaià.
Victòria del Madrid al camp del Celta per 0-1,
amb un altre gol de Bellingham.
El mitjapunta anglès suma quatre gols
en els tres primers partits de Lliga.
Vinicius lesionat a la part posterior de la cuixa dreta.
El Madrid és líder provisional en ple de victòries,
amb els nou punts sumats fins ara.
També ha jugat ahir a la Lliga de Futbol,
les palmes zero, reial Societat Zero,
amb el lateral dret cedit pel Barça Julián Araujo,
jugant el partit sencer
amb l'equip canari que entrena el català García Pimienta.
Avui comença la volta a Barcelona,
ho farà amb una contrarallotja per equips
que iniciarà recorregut a la platja del Somo Rostro
i s'acabarà a l'avinguda Maria Cristina.
Ambàsquet Victòria del Girona en la seva estrena fontejau
contra el Rasta Vechta alemany per 85-79.
I la selecció espanyola debuta avui al Mundial
contra la Costa d'Ibòria, dos quarts de 4.
Fins aquí les notícies.
La calorada ens ha tornat noctàmbuls al totgira.
Atenció!
Dissabte, a partir de les 9 del vespre, Sevilla, Girona.
Carles!
Després, farem les prèvies del Villarreal-Barça
i de la primera etapa de la Vuelta a Barcelona.
Us explicarem l'inici del Mundial de bàsquet
i repassarem la resta de la jornada.
Diumenge començarem a les 4 de la tarda
i us acompanyarem fins a la TDT.
I a les 7, viurem al Mirandès espanyol
només a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
I quan arribi l'any que ve,
repassarem la jornada esportiva de diumenge.
Tot gira!
Dissabte, a les 9 del vespre,
i diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopès.
Que gran està l'Andreu!
Aquest any ja comença la universitat.
Com passa el temps?
Per cert, què farem amb la casa dels pares?
El millor és que l'alloguem.
Podem trucar al lloguer segur,
que ens garanteixen el cobrament de la renda sempre.
Lloguer segur.
Més de 21.000 propietaris satisfets ahir.
Avui, a les 9 del vespre.
Propietaris satisfets ahir.
Avui i sempre.
Lloguer segur.
Vols tenir feina assegurada d'aquí uns anys?
Estàs dubtant què estudiar
i a què dedicar-te professionalment en el futur?
Vols saber quins són els perfils laborals
i les especialitzacions més cercades per les empreses
en l'àmbit de la ciberseguretat?
No et perdis el podcast Ciberseguretat.
Troba-la al web i l'app de Catalunya Ràdio
i a les principals plataformes de podcast.
La feina del futur t'està esperant.
És clar que em sento d'aquest poble.
Si sempre que hi vinc m'estan esperant.
Si sempre que hi vinc en soc un més.
Si sempre que hi vinc soc més feliç.
És clar que em sento d'aquest poble.
És clar que hi vull venir.
És clar que hi vull tornar a cada estiu.
És clar que el trobo a faltar.
Ja hi ha loteria de Nadal al teu lloc de vacances.
El lloc al qual també pertanys.
No te'n tornis sense el teu dècim.
Loteria Nacional.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
El peluix del mic et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el Joc del Mirall.
I el Pusla Progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3 i als Punts Habituals.
Les golfes són l'indret on s'amaguen els records d'una vida.
Every time we say goodbye
I die only...
Les golfes del Gorina són sessions de cinema i cançons
que ningú pot incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge, a les 10 de la nit,
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
Però què és això?
Això molesta i porta malalties.
Això és una espècie invasora, o vés a saber.
Ai, mireu, això és un perill.
Per al Matí de Catalunya Ràdio, això és un mosquit.
A partir del dilluns 4 de setembre,
al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrell.
Un mosquit emprenyador.
Però un mosquit.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
Cada cap de setmana, de 9 del matí, a 12 del migdia.
10 i 8 minuts.
I en aquesta hora saludem els col·laboradors habituals
del suplement d'estiu. Bon dia.
Què busques? Et veig a buscar alguna cosa.
És que avui ocupo una nova ubicació.
Sí, cert. Aquest és el que hem d'estudiar.
Sembla que vagi...
Sembla que m'hagueu portat per fer una actuació musical.
Però estava buscant...
Què en tens per actuació musical?
Busques els auriculars?
Els auriculars, no, que ja els porto posats.
El volum. El volum.
La rodeta del volum.
Si ho pots apujar una mica, que a mi m'agrada sentir les vostres...
Ara millor.
Digues alguna cosa, Marina de la Cruz.
Hola, David Balaguer. Molt bon dia.
Quina potència. Sí, sí.
Seguim amb la Marina de la Cruz, que és la soldat del David.
També la Marga Codina. Bon dia. Seguim aquí, sí, sí.
I en Pep Molero, que també està a sumar.
Bon dia, companys.
He estat molt atent i m'ha agradat molt aquesta primera hora.
Crec que la necessitàvem tots plegats.
I hem treballat molt darrere tots i totes.
I estic molt orgullós de la feina que heu fet i hem fet.
Carai, no esperava aquesta... Molt potent, això, Pep.
Aquesta contundència de bon matí.
Marga Codina, hi ha una cosa que jo et volia preguntar abans.
Si tenies alguna recomanació literària
per al nostre amic Rubiales.
Sempre, sempre.
Sempre hi ha una solució literària per a tothom.
A aquest senyor, el que li plantejaria, d'entrada,
és que es revisi la cartilla Palau.
La cartilla Palau és aquell instrument que vam aprendre a llegir.
Jo crec que aquest senyor ha d'aprendre a llegir de nou,
perquè la cosa no...
No rotlla.
No, és capaç de llegir la lletra impresa,
però és un analfabet en l'únic setí que compta.
És a dir, no entén el que llegeix, no entén ni el món.
Això d'una banda, de l'altra.
Ell que és espanyol, defensa la selecció espanyola,
i em sembla fantàstic,
jo crec que pot recórrer a un clàssic,
a un gran clàssic de la literatura,
una de les millors coses que s'escrita en llengua castellana
i universalment parlant, que és el Quijote.
I el Quijote, el 1605, la Pastora Marcela,
fixeu-vos, una pastora
de la qual s'enamora un pastoret
i se suïcida perquè ella no li fa cas.
I aleshores l'acusen a ella,
i clar, ella diu,
perdoneu, jo soc guapa, val, i què?
Que a mi em desitgin,
no vol dir que jo hagi de convertir-me en objecte del desig,
i diu una cosa així com,
yo nací libre.
Los árboles de estas montañas son mi compañía,
las claras aguas de estos arroyos mis espejos.
Con los árboles y con las aguas
comunico mis pensamientos y hermosura.
O sigui,
Cris, hòstia, ponte tranquilo,
que si jo no et vull,
jo no tinc cap obligació
de ser allò que tu vols que jo sigui per tu.
Per tant, 1605,
Miguel de Cervantes,
un home posa en boca d'una dona això.
Qui fa el senyor Rubiales
ara utilitzant la boca
per fer altres coses que no toquen públicament
i sense consentiment de ningú?
És molt gros.
De vegades penses, i m'ha avançat molt,
i d'altra banda dius, ostres, més homes com Cervantes
que necessitàvem, la veritat.
Potser haguéssim corregut una miqueta més,
però li recomano.
I ja posat, si em deixeu, una cita ràpida.
Will Whitman diu,
Un home
és una gran cosa sobre la terra,
però cada part de la grandesa de l'home
es desplega de la dona.
Primer l'home es forma en la dona,
llavors ell
es pot formar en ell mateix.
Clar,
coses així tan esplèndides,
que no s'entén, ja s'adona
que les coses van per un altre camí,
hores d'ara. Així que sí.
Literatura, la que vulgueu.
Fútbol i una mica més d'humanisme al futbol.
Sí, i tant.
Podem fer una cosa ara
amb en Pep Molero, que ve molt de gust,
que és repassar,
hem parlat molt de repercussions internacionals,
hem sortit també al carrer,
però aquests dies serà interessant també veure
què és el que passa a nivell esportiu
al que serien els primers equips, per exemple,
a l'Holins.
Xavir Nández, com dèiem, té avui una compareixença
a dos quarts de tres, si no erro,
i a l'última vegada que li vam preguntar
per un tema semblant es va posar en un fangà impressionant
quan li preguntaven sobre Dani Alves.
Què és el que hem trobat fins ara?
Bé, jo segueixo en un estat de xoc, després d'escoltar
la roda de premsa que més vergonya m'ha fet passar la meva vida
i segurament també una de les més surrealistes.
Dit això, no va ser l'únic que em va deixar
amb cara d'incredibilitat i mal cos durant el dia d'ahir.
Els comunicats tevis i poc contundents
dels dos clubs més importants com són
el Barça i el Real Madrid, en comparació d'altres
com Osasuna i Espanyol, i molt més d'altres
que van ser bastant més contundents,
em va semblar molt poc solidari i molt de sabador
la pràcticament nula posició pública
d'esportistes d'elit masculins.
Només he trobat la reacció de Pau Gasol
on deia en un comunicat,
lamento profundament les accions, actituds
i persones que no són capaces de demostrar aquests valors
i que, per tant, no tenen cabuda en el món de l'esport
ni en posicions de responsabilitat.
Com deia, molt poc suport o inexistent
directament dels esportistes masculins més mediàtics.
Només aquesta excepció del Pau Gasol,
fet que em sembla lamentable perquè la igualtat
entre homes i dones ha de ser una reivindicació col·lectiva
i en un cas com aquest, precisament,
l'altaveu dels futbolistes i esportistes masculins
en general són fonamentals
per donar més ressò a tot plegat.
Albert, així doncs m'ha costat molt
trobar aquests missatges de suport, però finalment
he pogut trobar-ne algun de jugadors.
Tres futbolistes del Betis van posicionar-se de forma clara,
el català Héctor Bellerín, el malagueñi Scolarcon
i el gallec Borja Iglesias.
Aquest últim va anar més enllà encara
afirmant que fins que no hi hagi un canvi de president
no tornarà a jugar per la selecció espanyola,
tot i no ser ni molt menys un fix a les convocatòries,
és un gest digne d'elogiar la veritat.
L'altre futbolista de primera divisió
que va voler enviar un missatge va ser el capità del Barça,
Sergi Roberto, que va retuitar el tuit
d'Alèxia Potelles, on deia
això és inacceptable, s'ha acabat,
i el jugador de Reus afegia el comentari.
Estem amb vosaltres. Un gest molt aplaudit pels colers
a Twitter, després
del comunicat d'Òsil
que havia fet l'equip laugrana.
Un altre jugador en actiu
de primer nivell, com David De Gea, també va piular
amb sang en les uïdes, i l'exporter
Iker Casillas va escriure vergonya aliena.
Com dèiem sorprenent també, Iker Casillas
posicionant-se. Bonito.
Compte amb aquests posicionaments
també, perquè poden ser una mica hipòcrites,
perquè en realitat potser darrere
hi ha un volea que fa aquesta cadira, no?
I de sobte tornes feminista
o vols fer veure aquests antimesclistes
perquè vols rascar per un altre lloc.
Igual que segurament.
Aquí hi ha una cosa que és que moltes vegades
els interessos
ho acaben escombrant tot.
És que és un tema d'interessos.
Ara, que és molt trist,
que amb un assumpte com aquest
els interessos ho acabin escombrant tot.
Tant per part... Això que dius de l'Iker Casillas
pot ser, però com a mínim,
ha escrit un tuit dient el que ha dit.
Però tots els que actualment formen part
del món del futbol,
clar, hi ha tants interessos que no s'atreveixen a piular.
No s'atreveixen a dir absolutament res.
I estan quedant, clar,
estan demostrant
que tot això és una gran farsa col·lectiva.
Una gran farsa col·lectiva.
Això que dius de la por crec que és clau.
És a dir, el fet que no es manifestin, en part, és per la por.
Tenen por. Però por de què, ben bé?
Tenen por de perdre alguna cosa,
però si tenen por de perdre alguna cosa
per manifestar-se a favor d'això,
vol dir que tenen clar que això és prou important.
I, per tant, jo crec que aquí hi haurà un canvi.
Que realment aquest segon pla passarà a un primer pla
i això serà una victòria, al final.
I que escolta'm tu, que els entrenadors en actiu,
i alguns d'ells, com Xavi Hernández,
el que dius...
Avui tothom està esperant a veure què dirà Xavi Hernández.
Que es prepari una resposta com Déu mana.
Que s'assessori, que s'assessori.
Home, que s'assessori una mica, perquè...
Sí, que mirem diccionaris...
Una cosa és que jo agregafi
i et faci una pregunta que no t'esperes.
Exacte. Això és un tema.
Que bé, aquí cadascú té la seva cintura
i a veure què diu si et fan una pregunta que no t'esperes.
L'altra és quan tu saps, des d'allà,
que et faran una pregunta.
Prepara-te-la una mica, la resposta.
Per això, quan dic que agafi el diccionari,
no vull dir que ell sigui analfabet ni molt menys,
el que vull dir és que s'ha de formular una resposta
amb cara i ulls
i no pot sortir del pas de qualsevol manera.
El que està passant és gros
i necessitem que això realment surti i surti clar.
Més d'acció, ens fem molt l'error.
Qui s'ha posicionat fermament
ha estat el manager esportiu del Barça femení,
Marquel Zubizarreta,
i que també va tuitar el següent missatge.
No hi ha cap sentit ni en el futbol ni en la societat en general.
Canvies necessaris a nivell estructural
per a elles, per a tots, per al futbol.
En aquest mateix tuit, compte,
adjuntava la captura d'imatge d'un correu electrònic
dirigit a la Federació Espanyola de Futbol
on renuncia el seu càrrec
del Comitè Nacional del Futbol femení.
Per tant, tuit i acció.
Què és el que es demana? No només fer el tuit.
Sí, ahir es va... Correcte.
Ahir es van jugar els dos primers partits
a la tercera jornada de primera divisió
i estareu pensant,
a més de veure veus d'entrenadors
per poder sumar la causa,
doncs res més allunyat de la veritat.
Al cert, a Reial Madrid, cap dels més de 15 periodistes
que van acudir a la sala de premsa,
van creure oportú preguntar sobre aquest tema.
Gràcies, companys, per enfonsar una mica més
una professió i un gremi que cada vegada
fa més fàstic i vergonya pertànyer.
On vam trobar una mica de dignitat
va ser a l'Estadi de les Palmes,
on un company canari de Radio Marca
sí que va preguntar als entrenadors
de la Reial Societat i de la Unió Deportiva de les Palmes,
que els que ja havia fet un dia abans condemnant
els actes de Rubiales,
però el tècnic barceloní, García Pimienta,
del conjunt canari, sí que va voler respondre la qüestió.
Yo creo que todo cae por su propio peso.
Al final son actitudes que no se pueden permitir nunca
y por el bien de todos,
este tipo, como digo, de comportamientos,
no deben existir,
pero no en el fútbol, en la vida, en general.
També en aquesta línia, i anant una mica més enllà,
va respondre l'entrenador, precisament, del Villarreal,
i ex al Barça,
el cantebra aquí que se té en aquesta prèvia
d'aquest Villarreal-Barça del demà.
Creo que ha quedado muy claro
que es un comportamiento inaceptable,
que a todos nos ha sorprendido
y que, desde luego,
traslada a una imagen del fútbol español
que nos hace mucho daño, ¿no?
Y la realidad es que estos comportamientos
pues no deberían de suceder, ¿no?
A mí me parece muy oportuno,
que dimita,
porque, evidentemente,
en el fútbol,
después de un acto como esto,
pues no puede seguir
al frente de una institución
que, en principio, nos representa a todos.
Fixeu-vos el petit detall, important,
que aquí la roda de premsa de Setién
era pràcticament simultània a la del petit dictador Rubiales,
així que donava per fet
que aquest presentava la seva dimissió.
I encara no sabia res de l'esperpèntica exhibició
d'argumentari de Cunyat Passat de Copes
que estava pronunciant a les roses
el president de la Federació Espanyola de Fútbol.
I ja per acabar, al principi,
comentava que havia trobat a faltar posicionament
d'esportistes d'elit,
ja fóssim futbolistes,
que, com heu vist, han estat poquíssims,
com d'altres esports,
i ha hagut d'arribar des de Jakarta,
on avui la selecció espanyola de bàsquet debuten al Mundial,
el blaugrana mallorquí Alex Abrines va fer ahir un tuit
dient que és inacceptable i vergonyós tot el que està passant,
tot el meu suport de gent i hermoso
i a tot l'esport femení.
Estem amb vosaltres, no esteu soles.
I, si em permets,
d'humor d'algú que té totes les essències
a més per fer-ho,
el tuit de la gallega i veterana de 36 anys
referent del futbol espanyol durant molts anys
i actual futbolista de la Fiorentina,
Vero Boquete, que ahir va escriure a les xarxes
poco pelo para tanta caspa.
I per allà Marce Rubiales, eh?
Exacte.
Per allà Marce Rubiales, que també és una mica de...
conya, la cosa.
És el sumo.
No ho puc evitar.
Em surt, em surt.
M'inspiren, eh? Reconec que hi ha algun missatge
que també m'inspira.
El gir de la roda de premsa...
Inesperat.
És antològic. És una cosa...
Estava amb la redacció i cada cop era més dur.
Sí.
I perquè moltes vegades el que acaba passant
en aquesta vida és que quan s'aplaudeix
i s'obaciona, perquè, clar, el van aplaudir,
s'aplaudeix i s'obaciona un truc ludita, què passa?
Doncs que cada vegada es fa més fort,
es fa augmentant el seu volum
i que les seves declaracions cada vegada
són més esperpèntiques.
Sevi no arriba, no?, com dirien.
Sí. I al final, al final acabes...
Hi ha una catàrgia de truc ludites allà.
Hi ha una catàrgia de truc ludites i al final acabes
mostrant el teu vessant més arrugant i més fetxenda.
Sí.
Que al principi ell el volia com dissimular,
però al final, si t'estan aplaudint, al final...
Sí, sí, tota la caverna de cop, no?
Va tenir un punt catàrpic.
Amplifica i multiplica
aquestes característiques que ell ja té d'entrada.
Però jo crec que al final ens ha fet un favor, eh?
Tot això ens ha fet un favor molt gran, penso, eh?
Perquè al final...
El que escriu el FFM que ha estat amb nosaltres
fa una estona a un article al diari Ara
que precisament el titular és Gràcies per no dimitir Rubiales,
que analitza punt per punt una mica...
És una bona lliçó de pedagogia, al final.
I tant. Deixem que saludi molt breument, perdó,
Xavi Estrada, que és àrbitre i regidor d'Esquerra
a la Paella de Lleida. Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Xavi, què et va passar pel cap quan vas escoltar
la roda de premsa d'ahir?
Ara comentava les nostres redaccions,
què vas aprendre que no dimitis?
Eh... Bé, no em va sorprendre.
Jo vaig manifestar el dia abans
que fins que no...
Veus, d'alguna manera,
doncs el fet consumat no m'ho podria creure.
Conec molt bé la casa.
Conec molt bé la casa.
Vaig patir un escarni públic pel cas Negreira
del qual no vaig poder parlar,
perquè aquestes són una miqueta les eines
que utilitza la pròpia federació.
El fet que tinguis una clausa contractual
per tal que no puguis expressar la teva opinió,
la teva llibertat,
ho faré,
però és un cop més, no?,
aquest escenari que es va promoure
i es va fer visible ahir,
espepèntic, lamentable, surrealista,
estic totalment d'acord
amb tot el que he sentit, doncs, a Tertúlia.
S'ha fet una manipulació molt greu del relat,
un relat que manifesta una autèntica vergonya.
És un perfil narcisista.
Però hem de tenir en compte un perill de poses.
La referència espanyola com a ens privat que gestione,
no ho oblidem,
fa una gestió de diners públics.
Al seu voltant, evidentment,
té un bufet d'advocats força important
i que treballa precisament per crear aquest relat.
I manifesta això perquè, evidentment,
quan vam veure aquesta manifestació ahir
i els fets que han passat durant tota la setmana,
no vaig pensar dos cops
que s'haguessin d'activar aquest protocol d'ètica
de la pròpia federació,
que es publica el 27 de juny d'aquest mateix any,
és a dir, no fa ni dos mesos,
protocol, per cert,
que és una copia al protocol del Consejo Superior de Deportes,
i que és el pas previ per tal que pugui haver
algun tipus de denúncies.
Sí que és cert que hi ha hagut denúncies,
algunes a través del Consejo Superior de Deportes,
i també recordem-ho,
que hi ha hagut denúncies
per la via fiscal, per fiscalia.
Per què dic això?
Perquè això canvia totalment l'escenari d'ahir.
Aquest senyor, abans de sortir,
sap molt bé que la via fiscalia
ature qualsevol tramit administratiu
que vagi pel Consejo Superior de Deportes i Eltat.
I això ja s'ha elevat, sembla ser, a l'Audiència Nacional.
Per això puc entendre
que hi pugui sortir amb aquest discurs
i amb aquesta impunitat que mostra.
Retornant als fets,
bé, per mi no és res nou.
La Federació, i no és d'ara,
és un ens molt antic i és un ens clientelar.
I es segueix estenent en aquelles persones
que depenen exclusivament del president de la Federació,
en aquest cas el senyor Lluís Rubiales.
Com? A través dels assembleistes,
que són persones que representen la Federació a l'assemblea,
del qual, per exemple, parlo de l'àmbit que conec,
que és l'arbitral, i en la representació arbitral,
que mai són àrbitres escollits democràticament,
és a dir, votats pels seus propis companys,
sinó que són àrbitres posats a dins,
i que, a més a més, voten una assemblea amb alçada,
i saben perfectament què han de votar.
El que passa és que no hi ha mai consens,
no es trasllada mai allò que és la vota a l'assemblea al grup arbitral.
I això passa igualment amb els presidents territorials,
els quals tenen un salari,
sobretot aquells que formen part de la Junta Directiva,
com el senyor Soteras,
a la presidència de la Federació Catalana de Futbol,
que ell escolta la seva divisió,
i per tant està clar que és un vot totalment dirigit.
Igualment, què passa amb el president del comitè d'entrenadors
i del comitè arbitral?
Llavors, són gent que té un vot a l'assemblea.
Reitero que tampoc el president, en aquest cas,
el comitè arbitral,
és un president tampoc elegit democràticament pels seus àrbitres,
sinó posat a dins del president de la Federació Espanyola de Futbol.
David, ahir també hi havia alguns àrbitres allà.
Això també va ser una imatge de les que van cridar l'atenció, impactants.
¿Tu creus que ho has viscut tot això de prop
i que ja estem veient ara que fa una feruma màfia important?
¿Penses que la por d'alguns clubs,
a l'hora de fer els seus comunicats,
aquesta cosa tan tèvia que estem veient,
és per por a represàlies esportives?
Sí, evidentment.
A veure si m'equivoquem.
Quan un ho viu en primera persona,
jo he viscut en primera persona, Reitero,
a través del cas Negreira el 3 de març,
que va fer un escarni públic a una assemblea de la Federació Espanyola.
Se'n va dir ja de traïdor, se'n va dir ja d'egoista.
Posteriorment, per una demanda laboral, 3 dies després,
se'n va posar en una furgoneta, en un pàrquing de les roses,
per fer un partit de bar, una cosa inaudita,
en un pàrquing al costat d'on s'estaven treballant els nous companys,
i és la seva manera d'actuar.
Evidentment, heu de tenir en compte que són comportaments,
afortunadament, de com s'han de fer els seus companys.
Jo he de tenir en compte que són comportaments,
afortunadament, de complicitat.
I a mi em preocupa moltíssim,
perquè evidentment no es tracta només de canviar el nom
o els noms de les persones que tenen aquesta complicitat.
Seria una gran equivocació.
El que cal és canviar la estructura,
però d'una manera aferrissada,
i també alhora,
agrair a tots aquests moviments feministes,
perquè probablement sigui un punt d'inflexió molt important,
no només a l'esport, sinó a la vida en general.
I jo entenc que són situacions,
i puc entendre també a la jugadora,
però seria una equivocació pensar que una jugadora,
un jugador ha de tenir valentia,
ha de tenir coratge per defensar uns drets que tenim adquirits.
Això que explicaves en aquest pàrquing va ser durant treballaves, no?
Encara ets assistent del videoarbitratge?
Sí, correcte.
Sí, correcte.
Em trasllado a la Jornada 35.
Jo estava designat com a àrbitre de bar a un Getafe Eixe,
un dissabte a les dues quarts de set.
I el joc habitual de treball és precisament les roses,
la Federació Espanyola, el propi comitè,
i a la planta baixa hi ha una sèrie d'habitacions
en què es duen a terme les connexions del camp amb el bar.
Sempre havia sigut així.
Aquest any, curiosament, tres dies,
reitero, de posar una demanda laboral,
se'n va dirigir amb una furgoneta per realitzar aquest partit,
a pocs metres.
Estaven els meus companys,
i em van demanar que anessin a la ciutat esportiva.
S'ha esfreït el testimoni que ens ha apropat.
Xavier, gràcies per ser amb nosaltres avui al suplement.
No, gràcies a vosaltres.
Tindrem aquesta hora exàrbitre de primera divisió
i actual regidor d'esquerra a la paella de Lleida.
Bon dia.
Ja el tenim. Perfecte.
D'això que saludi, hem de lligar un tema amb Esports,
que tenim amb nosaltres Albert Valla,
tercer tinent d'alcaldia i director de l'àrea de prevenció.
Què tal? Bon dia. Perdoni que l'hagi fet esperar.
Volem parlar de la mobilitat a Barcelona,
perquè aquest cap de setmana es pot dir
que hi haurà una mena de calvari,
per aquesta vuelta de ciclista a Espanya,
una cursa que aquest any surt de la capital catalana,
que comportarà importants talls i afectacions al trànsit.
Abans, però, li puc demanar una valoració
de les paraules de Rubiales.
No entenem això,
jo ara estic concentrat en tota una afectació de mobilitat
que hi haurà a la ciutat de Barcelona.
La Guàrdia Urbana recomanarà que si aquest dissabte
s'ha d'entrar en cotxe a Barcelona o circular per dins de la ciutat,
s'ha de fer abans de l'una del migdia, oi?
Aquí hem dit que hi ha una afectació important de la mobilitat,
jo no utilitzaria el terme que has utilitzat tu, de calvari.
Crec que aquí estem assistint a una gran festa esportiva,
però que té un condicionant des del punt de vista de la mobilitat,
del qual tots n'hem de ser responsables.
De fet, ja des de les 5 del dematí s'estan fent restriccions
al tràndit i el círculo s'ha d'entrar a Barcelona.
El circuit, on recorrerà l'etapa aquesta de la volta,
es quedarà tancat des de les dues del migdia fins a les 9 del vespre,
i això provoca una afectació al centre de la ciutat important
que hem anat anunciant al llarg de les últimes setmanes
i que els operatius s'estan enfunxant ja en aquests moments.
Bé, deia Calvari per l'afectació que, de fet, vostè...
Memes de l'equitat m'heu comentat que és històrica,
equiparable a la marató dels Jocs Olímpics.
Més i tot perquè aquí, efectivament, es tanca la ciutat,
es tanca aquesta part de la ciutat,
aquí hi ha el doble component d'una festa esportiva
que posarà, també, doncs, novament,
Barcelona del centre de l'atenció, de l'esport mundial.
És una activitat esportiva que té un gran impacte
i, evidentment, té aquesta connotació
de les restriccions al tràndit en aquest dissabte a la tarda,
i després, en menor grau,
el final de l'etapa de demà diumenge, que vindrà des de Mataró.
Per tant, aquí, el que nosaltres demanem és que es facin moltes...
moltes cases, les indicacions que hem anat fent en els darrers dies,
i, efectivament, doncs, ser conscient
que, a partir de les dues del migdia,
no es podrà circular per l'ampli sector de 14 quilòmetres
que recorrerà l'etapa fins a les 9 del vespre.
Alguna recomanació als ciutadans de Barcelona?
No és la que hem dit.
És a dir, que es limiti al màxim el desplaçament,
en vehicle per descomptat,
i, per tant, per al recorregut de l'etapa,
estarà tancat el trànsit,
i també continuaran obertes les rondes
i els carrers i les vies de la part alta de la ciutat,
però el que és el centre estarà tancat a partir de les dues del migdia,
i, de fet, des de les 5 del dematí
ja s'estan punyent determinades restriccions.
Es pateix pel temps?
Doncs val la previsió que hi haurà pluja.
Per tant, de totes maneres,
el ciclisme és un esport a la natura, i ho hem vist.
Hem vist etapes en pedres, en pedregades,
en neu, en boira...
Això ja és bastant consustencial
en la pràctica d'activitat esportiva.
En alguns casos pensem més que la probabilitat és llui
de tenir l'aspecte de l'etapa, si és que plou,
però crec que la seguretat està garantida per part de l'organització.
Senyor Batlla, permeti'm una última pregunta,
que té a veure amb un altre tema.
Aquest dijous, a la Rambla de Barcelona,
es va trobar un home d'uns 60 anys mort en ple migdia,
es tractava d'un sense sostre, això apuntava les informacions,
i les primeres investigacions apuntaven
a una mort per cop de calor.
En sabem ja definitivament, les causes?
No, això ho està investigant en el cas de Mossos d'Esquadra,
que és molt lamentable.
Aquest dia es caigut aquest apiixell de calor,
segur que sectors de la provarció vulnerable els hi ha afectat.
Va ser en penes rambla,
i efectivament va ser un fet absolutament lamentable.
Sembla que la mort es produeix per causes naturals,
però en qualsevol dels casos que estan fent
les investigacions oportunes és el cas de Mossos d'Esquadra.
Albert Batlla, tercer tinent d'alcaldia
i director de l'àrea de prevenció i seguretat,
moltes gràcies per atendre'ns al suplement, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres, molt bon dia.
De vegades se't posen a prova, eh?
Sí. De vegades se't posen a prova.
Qui ha seleccionat la paraula Calvari?
Perquè per mi està molt ben seleccionada.
Avui més que mai, no?
No sé qui l'ha col·locat, el guió,
però està molt ben posada, aquesta paraula.
Vols saber qui l'ha col·locat? Sí, vull saber-ho.
Miquelet, on ets? Hola, bon dia.
Com estàs, Miquelet?
Molt bé, i vosaltres, com esteu? Molt bé, molt bé.
Com estàs, tu, de fet? Digue'ns on ets.
Jo estic a la Vuelta a Espanya, però no donant voltes per Espanya.
No? Són coses diferents.
I soc precisament al carrer Aragó a la confluència en Viladomat.
En confluència en Viladomat. I què? Veus algun tall, ja?
No, aquí, tot i que estan les tanques
a banda i banda de la carretera,
el trànsit és absolutament normal,
tot i que aquest Aragó és precisament el final de la cursa.
Aquest carrer és el que conduirà els ciclistes
cap a la plaça Espanya, on hi ha la línia de meta.
D'acord. I què ens aproparàs, allà, avui?
Doncs mira...
Perdona, Miquelet, la cursa no comença fins a les dues, oi?
No, però es pot parlar de moltes coses.
I mira, per exemple, ja que al David li agradava la paraula calvari.
Per què es talla tant d'hora la ciutat de Barcelona avui?
Perquè el contrarallotge per equips
és una disciplina molt concreta del ciclisme, i més en circuit urbà,
que es fa a una velocitat de més de 50 per hores de mitjana,
i en circuit urbà vol dir que hi ha moltes curves de 90 graus.
I es tanquen les dues, tot i que els ciclistes no surten fins a les 7 de la tarda,
perquè aquests es puguin estudiar el recorregut,
i que en un contrarallotge per equips,
degut a la posició aerodinàmica gairebé no estan ni mirant endavant,
per tant, es tanca tant d'hora...
Pots parlar una mica més ràpid, si us plau?
Sí, sí, no sé què passarà avui.
Vas a la velocitat de la bici.
Perquè ara mateix em sento com els del trànsit,
estic com els del RAC, estic fent servei RAC.
Estàs fritzant, eh? Estàs fritzant.
Avui, ràpidament, els informatius... Home, avui és el meu dia, no fotem.
Portes tot l'estiu esperant.
Està emocionat, avui fins i tot li surt un to més potent.
Home, és que avui he dormit a casa meva, no a un càmping.
Això també canvia.
He vist el Miquelet l'he vist en una trobada amb altres persones,
per anar a un cafè amb llet,
i ell amb el mòbil seguint el tour de Flandes.
Sí, tant!
El tour de Flandes.
Absolutament abstret,
sense participar en la meravellosa conversa que estàvem oferint,
i ell allà amb el tour de Flandes.
El Miquel mira totes les etapes de dalt a baix,
les més avorrides, les més divertides,
el quilòmetre 0, l'1, el 3, el 5, tot.
Absolutament, i a més ho comenta, no només ho veu, ho comenta.
Sí, tant, és un home gran.
Està emocionat, avui.
Ho comento per mi mateix.
Sí, però arrossegues, eh, arrossegues.
Jo m'he trobat veient amb ell el tour de França i t'arrossega.
Tu no entens res, però ell t'explica i tot. Molt bé.
Els interlocutors no estan a l'alçada mai, quan penses...
El Miquelet és un personatge, de fet.
Fa dies que hi ha una cosa que vull fer,
que és que sentiu què passa quan truqueu al Miquelet.
Truqueu al seu número de telèfon.
No sé si ho heu fet alguna vegada, però és espectacular.
No l'agafis, eh, Miquelet, no l'agafis.
O t'ho has tret.
M'ho he tret.
Ha deixat sonar dos tons.
Ha deixat sonar dos tons.
Sí, sí.
Bé, sonava això, això que sona.
Una música.
Era aquesta gent que encara manté un politò, d'alguna mena de pixing.
Sí, però podia ser cuando farba la mort de Camela, també,
o que sonava, vull dir. Era indiferent.
Miquelet, perdó, eh.
Digue'm. No, no, res, res.
Alguna punt més pel que fa a la volta. A la volta, perdó.
Doncs mira, ja que estem fent informació de servei,
tot just que hi ha les primeres gotes, aquí a Aragó, en Viladomat,
però s'ha naturat, així que estarem...
Aquí fa sol, eh, al Francesc Macia.
Però si estàs a dintre, estàs tancat amb l'aire condicionat.
Però hi ha una vidreta on entra la llum,
i està entrant un sol de nassos.
La vidreta de Catalunya Ràdio és molt fosc.
No m'escalfis.
Estem a l'estudi 2.
Per què no fas tu una prèvia de la volta?
Som a l'estudi 2. Bé, no entrarem en una...
Miquelet, connectem amb tu més tard, d'acord?
Fantàstic.
I anem seguint tot aquests preparatius pel que fa a la volta.
En una abraçada, fins després. Fins després.
10 i 37 minuts. Nosaltres ens aturem un moment,
marxem a publicitat, alça les mans el productor Galdric,
que està esperant des de fa estona que ho faci,
i tornem de seguida. Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Gaudeix d'aquesta competició i planifica els teus desplaçaments.
Consulta els canvis en la circulació al web
mobilitat.barcelona.ajuntamentdebarcelona.
A tothom li costa creure que un elefant càpiga en un 600.
Però ara que IKEA obre una botiga
XS amb inspiració XL a les glòries,
amb més de mil productes i tota la gama disponible en 24 hores,
la cosa canvia, oi?
T'esperem a partir del 31 d'agost a les glòries.
Mesaikea.es barra Catalunya.
Dóna suport al team Total Energies
en l'esdeveniment ciclista més gran d'Espanya.
Som-hi, Total Energies, la companyia multienergies
que comparteix la teva passió per l'esport.
On vas amb aquesta carpeta? A classe de francès.
M'he matriculat a l'escola oficial d'idiomes.
Les escoles oficials d'idiomes et permeten aprendre
una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic,
oficial i de qualitat.
Si vols conèixer altres cultures
i obrir-te a noves oportunitats professionals,
apunta-te a un dels centres distribuïts pel territori
i podràs escollir entre 15 idiomes diferents.
Trobaràs tota la informació i les dates d'inscripció
a triaeducativa.gencat.cat.
Saps què? Crec que jo també m'hi apuntaré.
012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Això t'encantarà.
Compre en el teu centre Bauhaus fins al 31 d'agost
i t'ho portem de forma gratuïta a casa.
Un armari, un conjunt de jardí, renova el teu gust.
Bauhaus, el teu centre d'abricolatge, reformes, decoració i jardí.
Consulta les condicions.
Del 30 d'agost al 3 de setembre
vine al Festival Internacional de Teatre de Tarragona.
Espectacles, workshops, companyies internacionals,
sopars de proximitat, espais no convencionals.
El FIT és caliu, és família, és cultura, és Tarragona,
és noves dramatúrgies.
Vine al FIT i deixa't sorprendre.
Entrades i abonaments disponibles a www.fit.cat.
Sumies un estiu tranquil?
Doncs, em sap greu, tindreu un estiu mogut.
Cinema d'acció.
I quins plans tens? Els de sempre, guanyar.
Navegant a tot dret per esquivar la mort.
I després esquivant-la travessant el desert.
Què hi fa, per aquí? S'ha perdut?
Estic caçant.
Cinema d'acció, més valors que la mort, a TV3 aquesta nit.
I després desert.
Diuen que a tothom li agrada viatjar, però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Vall Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
Et portarem d'excursió al costat de casa perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de tres de la tarda.
I recorda, a Muntanya, la gent se saluda.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montit.
El Marçal ha tirat la sintonia del Fílies i Fòbies.
Són les 10 i 40 minuts, però David Balaguer.
Avui, avui, de sobte, farem Fílies i Fòbies.
Em sap greu, avui, crec que...
Quants programes portem?
Em portem 14, no, perdó, 13 amb aquests.
I n'hauràs fet dues o tres?
Dues o tres. Una estadística lamentable.
Dues o tres de quants programes?
Faré com el senyor Batlle
quan li has preguntat pel tema dels Rubiales.
Faré el mateix.
Mira, crec que no cal que seguim parlant d'aquest tema,
ja n'hem parlat prou,
durant les setmanes que ha durat el Fílies i Fòbies.
I no cal seguir parlant-ne.
Demà, segur, eh? Demà, segur.
De fet, et proposo, si vols, quedar-te amb nosaltres.
Bueno, de fet, a tothom li proposo la Marga, Codina,
el Pep Molero, Marina, evidentment,
i a tu, David, per poder gaudir d'aquesta gran classe magistral.
Som-hi cap allà.
Perquè avui rebem l'Hilari Serra,
pagès de Cardedeu i Joan Castellà, ramader d'Ovelles,
ja deveu haver deduït que avui el tema és la pagèsia,
i volem que ens parlin de la seva professió.
Com sempre fan els col·lectius,
com sempre fan els convidats d'aquesta secció,
que ens intenten ensenyar alguna cosa.
Però avui pareu especial atenció a tots aquells
que esteu farts de l'oficina o de ser uns urbanites
i voleu iniciar-vos aquest món, el món de la pagèsia,
ja que aquest ofici, per als nascuts a la ciutat,
o per als qui no l'hem mamat de petits,
no en tenim ni idea de com hauríem d'iniciar-nos-hi.
Així que veureu bé les orelles, les oïdes,
que ens explicaran què heu de fer per començar de zero a Llaural Camp.
Molt bon dia...
Tingueu.
Bon dia. Bon dia.
Començant que a molts de nosaltres ens ha passat
que alguna vegada s'ha indicat algun rampell,
ostres, m'agradaria marxar al camp,
però quan pensàvem en això no sabíem per on començar.
Hi ha alguna resposta a això, Hilari?
Per començar, si vols ser pagès,
el primer que has d'agafar és l'aixada.
D'acord. És a dir?
És l'eina imprescindible que has de fer servir al camp.
Bàsicament, quan regues, quan cultives l'eina,
l'eina, bàsicament, per començar, és fer això.
Si no ho hem fet, Joan, creus que no tenim possibilitats?
Jo crec que sí.
El que passa és que dins de tu tens que tenir un sentiment
de voler-ho fer i amb una vocació.
Si és per guanyar diners, no t'hi posis.
Molta gent m'agafa que sí, eh?
Que et vaig sentint d'estar lluny.
Sí, sí, sí. Ho tinc clar.
M'ha agradat molt que ha dit l'eina.
M'ha agradat molt, aquesta paraula,
que és una manera diferent de dir eina,
i m'ha recordat molt també com al Pallars parlem de l'eina,
quan parlem d'eines. M'ha encantat.
Hi ha una gran crítica que falta relleu generacional al camp,
i de fet nosaltres volíem intentar esbrinar com es pot començar.
Jo de fet tinc algun conegut que em diu
que començar és molt difícil, tot i que ja ha treballat molt.
Ho és. Ho és.
Per què ho és tant? Per diners?
Per diners. D'acord.
Si tu ara comencessis de zero, el valor que necessites...
és incontable, diguéssim, perquè...
La inversió. La inversió.
Es pot posar una xifra, més o menys?
No sé què és molt difícil, eh? O una forquilla, o un mínim.
Per poder viure,
podríem estar parlant d'uns 250.000 euros.
250.000 euros.
Perquè si has de comprar terra, has de poder fer un magatzem,
has de comprar un tractor, has de comprar l'estripadora i els aperos,
el remol, descanvar els fems i tot això...
És un valor que fins que no ho recuperis,
podríem passar 20 o 25 anys.
20 o 25 anys per recuperar-ho. Per recuperar-ho.
I què fas, mentrestant?
Anar buscant feines de l'agricultura, però d'altres rams.
Joan, la ramaderia és el mateix cas?
La ramaderia... costa.
Costa molt, també.
El dia d'avui estan patint una sequera molt gran,
i amb un ramat d'ovelles es fa difícil,
i els hi hem de complementar al menjar dins del corral,
i també s'ha disparat els preus molt,
però bueno, no hi ha res impossible.
Vull dir, si un en té ganes,
i això del que deia del relleu generacional,
ara estem, per mi, en un bon moment.
Perquè... parlo des del ramat d'ovelles, eh?
Sí.
Hi ha uns països que estan plegant,
s'estan jubilant, estan deixant la terra,
i hi ha una escola de pastors, que hi ha pastors,
que no tenen ni ramat, ni terra, ni corral, ni res.
Vull dir que a vegades hi ha algunes sinèrgies,
alguns acords que funcionen.
No vull dir tots, però n'hi ha alguns que sí que funcionen.
D'acord. Marina?
I una opció per poder començar
amb les administracions. N'hi ha alguna que us ajudi?
N'hi ha en que sí, però clar, has de tindre de 18 a 39 anys,
per fer la incorporació amb un agrícola o remader.
Però clar, has de tindre uns requisits, has de tindre unes terres,
has de tindre un què per un començar.
Si no tens això, et diuen que no.
I després ho has de... et diuen requisits
que de cas d'arribar una quantitat de diners bruts anuals,
si no hi arribes, has de tornar al que et donen,
i per això que costa tirar endavant.
Un any com aquest de sequera que s'ha acollit,
es podria dir un 95% menys,
no ens va bé, no va bé el món.
Joan Reies, quan deia que s'ha de ser jove
per poder rebre aquesta ajuda cert.
Sí, s'ha de ser jove, jo ja no soc com ell,
jo ja tinc 58 anys i em queden lluny,
i aquestes ajudes no les he rebut mai,
perquè el meu problema ha sigut
que he hagut de tenir una altra feina.
Jo soc jardiner a l'Ajuntament de Canovelles,
i això no em permet rebre segons quines ajudes.
Llavors, les 350 ovelles,
tinc a viure dels xais que fan, no de les ajudes.
I imagino que és una feina molt generacional, no?
O és una forma de vida, no, també?
Sí, perquè a casa, clar, el meu pare ja ho era,
a casa ara actualment es tenim reglamblat de moro.
Aquest any amb la teva sequera no hem regat ni una hectària,
es pot dir, i hem deixat tota l'aigua pels calçots.
Fem calçots, fem cinc hectàrees de calçots,
i tota l'aigua va destinada als calçots.
I les mongetes de conget. Bona immersió.
Sí, sí, és espectacular.
Clar, bueno, en sorprèn, saps, perquè jo pensava,
si tens 10.000 euros com a mínim pots fer alguna cosa,
no és possible.
Depèn de quina zona sigui, i depèn del que vulguis fer,
els ajuntaments no et deixen fer gaire cosa,
i després l'hi hem 10.000 euros.
Si compres un director de 40 o 50 anys,
que ja no pots fer ni canvi de noms.
I si algun jove, com comentava el Joan,
deia que hi ha oportunitats per, com a mínim, aprendre l'ofici,
i poder aspirar aquest relleu, per on podria començar?
Perquè entenc que no és una cosa que és, vinga, buscador de Google.
O t'has de moure, t'has de tenir contactes,
o com a mínim conèixer algú que s'hi dediqui.
Sí, suposo que, jo què sé, a nivell del Vallès Oriental,
hi ha l'oficina, el Departament d'Agricultura,
doncs mirar si et poguessin facilitar algun llistat de pagesos,
morant les herats que tenen, que són molt grans,
i si la seva passió és l'horta, qui es dedica a l'horta,
si la seva passió és un ramat d'ovelles,
qui té ramat d'ovelles i qui està en unes edats
que forçosament ha de plegar un any o altre,
i hi ha hagut, hi ha hagut pastors
que han adquirit un ramat, i han adquirit unes ajudes,
i han fet un pacte de terres, de rendiment de finques,
per no perdre's aquell ramat.
També hi ha una molt pixapí que dirà, jo entre ells,
que m'agrada ser pagès, tenia una imatge idealitzada,
o el Beatus Ile, de marxar al camp,
però ve un cas d'un amic meu, que és dolot,
que el seu pare va agafar unes ovelles,
i al cap d'un poc temps van parir.
I clar, al mig et trobes situacions que et reconecten
amb la brutalitat que a vegades és la natura.
Quan va parir, el que era el xai va néixer només amb el cap,
i per poder solucionar aquella situació,
intentant buscar un veterinari, al final la solució va ser brutal.
I no l'explicaré aquí, perquè va ser molt brutal i amb molta sang,
però situacions així són les que es viuen,
per exemple, en el món de la ramaderia.
Sí, jo tinc la sort de tenir un veterinari molt bo
i molt a prop de casa,
i a part de ser el veterinari de l'explotació de casa,
és un amic.
I vulguis o no vulguis,
en 58 anys ja comences a saber alguna cosa,
tot i això, a vegades en alguna urgència el tinc a trucar.
No es pot fer la babala, això?
No, no, però bé, acabes aprenent de comadrona
i acabes aprenent de moltes coses, eh?
Sí.
Em dóna la sensació, escoltant-los parlar,
que estem parlant d'una feina molt dura, ho estan explicant,
però que si a vosaltres ara us proposessin canviar la vostra vida,
no ho faríeu, us encanta el que feu.
No, no.
A casa mateix, aquest any no se'ns ha fet blat de moro.
Per Sant Joan, hòstia, passava uns nervis,
hòstia, aquest any no faig blat de moro.
Notaves un, hòstia, em falta, em falta algo.
Una cosa totalment vocacional.
Sí, sí. Totalment.
I us diré que l'Hilari, en el cas concret seu,
jo el recordo molt, molt petit,
el camp, vull dir,
és una cosa que realment ho porta a dins i que la vius.
I tant que la visc.
I la viuré sempre. Des de petit, no?
Sí, sí, des de... des que vaig néixer.
A nivell de vocació i d'implicació i de...
a vegades no esperar res a canvi, sobretot econòmic,
em permetreu que em recordi el periodisme una mica,
que, òbviament, té molta diferència,
però sí que és veritat que a vegades treballes tota la vida
i tens somnis i... Sembres, sembres.
No saps si es reculliràs. Sí, i no saps si es reculliràs.
A vegades treballem de forma gratuïta
i a vegades arriben les recompenses, no?
Per tant, molt bé.
Has dit que tens 58 anys. Sí.
Per tant, per tots aquests que...
Hi ha molta gent que nega el canvi climàtic encara.
I tu hauràs vist moltes diferències des de la teva infància,
a l'actualitat.
És una feina que depèn totalment de les condicions del temps.
Has vist moltes diferències, no?
És horrorós.
Al ramat trobes alzines, gruixudes com la cama,
vents seces, capçades de pins vents secs.
Vas pel costat de Berneres,
que abans hi havia un bon dotll d'aigua,
ara pràcticament no hi poden veure ni les ovelles,
els pollancres, els plateros, tot està caient,
i les herbes adventícies que hi havia,
quan els pagesos grans, com l'Hilari,
cosetjaven i treien el seu gra i la seva palla,
llavors anàvem nosaltres, amb el ramat,
a seguir les herbes adventícies que surten.
Cada vegada hi ha menys varietats,
cada vegada són més petites, s'assequen,
és algo horrorós,
cada vegada hem d'anar més lluny,
cada vegada hem d'acompanyar-les més
a menjar dins del corral,
perquè és més difícil.
Però bueno, a veure, els pares no ho han tingut fàcil.
Els avis no ho han tingut fàcil,
tampoc esperem la vida d'avui dia, que tot és el moment.
Vull dir, ja hi hem viscut aixís, nosaltres.
El millor ho tenim més assumit, inclús, que vosaltres,
que és difícil, aquest món.
Suposo que realment la vida de la pagesia té això,
el que has dit, la immediatesa no existeix,
justament és la filosofia del saber esperar,
conrear, sembrar, i allò que vindrà,
i a més no depèn només de tu.
Jo ara pensava que és una feina solitària, també,
perquè al final el pagès està en el seu ramat,
està en el seu camp, treballa ell per si mateix,
és a dir, que és una cosa que fa un sol.
Aquesta relació amb la terra ha de ser realment molt especial,
ha de ser un vincle que creeu, que és molt difícil de trencar,
que suposo que, a més, quan veniu a ciutat,
no deveu acabar d'entendre com ens relacionem nosaltres
amb l'asfalt, els edificis, on és la terra aquí, on ha quedat.
Jo volia preguntar si cada cop hi ha menys pagesos
que, si vulguin dedicar, i vosaltres que us hi dediqueu,
cada vegada teniu més problemes,
al final, de què menjarem el producte aquest de qualitat,
on quedarà?
Ja teniu pollastre que em va impressionar.
No, no, a veure, nosaltres abans teníem un ramat,
fèiem xai convencional,
fèiem xai convencional,
era una lluita molt gran
de molta gent gran,
d'indústries càrniques,
i després vam dir a nosaltres, no serem mai grans,
a casa no serem mai grans.
Doncs ja que som petits, mirem de fer les coses bé o no.
Lo següent, reconvertim la terra amb ecològic,
reconvertim el ramat amb ecològic, busquem restaurants,
busquem petits clients, busquem gent que ens valori.
El producte que fem, siguem petits, però siguem bons.
I tinguem petits clients que fan una calçotada,
per exemple, i venen a buscar mig xai a casa
per fer la calçotada, doncs ens volem quedar aquí.
No volem créixer.
I des d'aquí faig una crida als petits productors
de calçots, de productes làctics,
de carn, de xai, de porc, del que sigui,
que som aquests els que estem trepitjant la terra
i que som els jardiners del Vallès.
Jo crec que s'ha de valorar, això.
Deixeu-me saludar molt breument,
ara que parlàvem d'aquestes iniciatives més petites.
És una cava relativament jove.
Vull saludar el Xavier Bolet, de Cabes Bolet. Bon dia.
Hola, bon dia.
L'any passat vau tenir bona acollita?
L'any passat vam tenir una acollita ja una mica escasa.
I aquest any què?
A la Saquera.
I aquest any, bueno, la Saquera ens ha...
ens ha matxacat arreu de Catalunya.
I, concretament, aquí, a la zona del Penedès, al camp,
estem molt afectats.
Crec, si no recordo malament, que fins a un 30%
es redueix l'acollita a les vinyes del camp de Tarragona
i a les terres de l'Ebre.
Què fareu davant d'això?
La reducció de la reducció d'una brema normal,
aquest any hi ha una reducció d'un 80%.
De pèrdua. 80% de pèrdua.
El sector d'Alis, Baix Penedès, Garraf, el camp.
Estem realment aquí, en una probimetria,
que des de l'inici de la campanya vitícola,
de l'agost, de l'any passat, han plogut poc més de 100 litres.
Espereu les pluges d'aquest cap de setmana?
I d'aquest cap de setmana s'esperen les pluges
ja pensant en la brema de l'any que ve.
Aquesta brema, aquestes pluges,
ens poden arribar fins i tot a afectar,
perquè hi ha risc de pedra,
que és un risc molt elevat amb aquestes temperatures que hi ha ara.
I, clar, necessitem l'aigua,
però que no vinguin tormentes que ens puguin perjudicar,
i pedra, i...
Realment, l'aigua la necessitem tot l'any,
i sempre arriba, en el moment de la brema,
que es fan menys o necessitem.
Sí, sí, ho estem esperant amb candeletes, l'aigua.
Però pensant en l'any que ve.
No, estem pensant en nosaltres ara,
perquè hem de començar a plantar calçots,
i la terra és pols, com pols del desert.
Xavi, què fareu davant d'això?
Bueno, davant d'aquesta situació,
ja s'estan posant ric de suport,
fer pous,
i intentar demanar la possibilitat
també de tenir una descel·litzadora,
ja que estem molt a poc del mar,
i realment l'aigua és escassa arreu de Catalunya.
A altres zones com Itàlia ja s'està fent fa anys,
i seria una alternativa que es podria plantejar, realment.
A nivell de sudeig de pous és molt difícil,
és molt difícil, però és impossible, no?,
subministrar tota l'agricultura.
Simplement estem parlant d'un ric de suport,
perquè la planta no es mori,
i aquest any els seps ja s'estan començant a morir,
sobretot els seps de més de 15-20 anys
que tenen les arrels molt profundes,
i l'aigua, a aquests nivells, no hi ha res d'humitat,
i s'estan començant a secar els pàmpuls,
fins i tot la veritat que aguantava més la sequera fins al xarel·lo.
A data d'avui ja tenim pàmpuls que estan completament secs.
Xavier Bolet de Cabas Bolet, deixa que arribem a les 11.
Gràcies per ser-nos-hi.
Perfecte, moltes gràcies.
Fem una pausa amb el bulletí informatiu.
Us faig un parell de preguntes i ja us allibero.
Gràcies per ser-nos-hi. Fins ara mateix.
Bip.