Bona nit.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 10.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
Primera hora amb els col·legis oberts
per votar les eleccions del Congrés i del Senat.
El candidat més matiner a votar estatal del PSOE, Pedro Sánchez,
ha votat quan passaven pocs minuts de les 9 a Madrid
i ha dit que tenia bones sensacions per aquesta nit.
Bona nit, Dani Sainz de Aja, bon dia.
Bon dia, Sánchez ha votat el primer dels quatre principals candidats,
però ha estat el president de la Mesa el que ha introduït el seu vot a l'urna.
Després de demanar una participació històrica,
el candidat socialista a la reelecció s'ha confessat
expectant amb els resultats.
No quiero tampoco decir si estoy optimista o no.
Tengo buenas vibraciones, pero, en fin,
son los españoles y españolas los que van a decidir hoy
el futuro de nuestro país, el avance de nuestro país,
y, desde luego, si hay una voz que hay que escuchar hoy,
es precisamente la de ellos y la de ellas.
Sánchez ha estat rebut i acomiadat entre crits de fora
i que te vote xapote, i també amb alguns aplaudiments.
El seu anem votat serà Santiago Abascal,
i, per últim, Yolanda Díaz i Alberto Núñez-Feijó.
Dani Sainz de Aja, Catalunya, Radio Madrid.
Més notícies, en Raül Flores.
Les altes temperatures es noten als col·legis electorals.
A Barcelona, a l'Ajuntament han distribuït 9.000 litres d'aigua
als col·legis i en alguns centres,
com l'Escola Mediterrània de la Barceloneta,
hi ha diversos ventiladors per suavitzar la calor.
Com està anant la primera hora de votacions, Marta Corbalant?
Hola, bon dia.
A primera hora a les 9 hi ha hagut un degoteig constant de votants,
gent que s'ha volgut estalviar les hores de més calor,
bàsicament persones grans.
Ara potser no hi ha tanta gent.
Una imatge que contrasta amb les platges,
que estan plenes aquí mateix davant de l'escola.
En aquest centre hi ha 4 meses electorals i 7 ventiladors,
per poder suportar millor les altes temperatures.
L'Ajuntament ha repartit 18.000 també en polles d'aigua
als 285 col·legis de la ciutat.
Ens ho explica la responsable
de l'Ajuntament encarregada de la logística
de l'Escola Mediterrània.
La preocupació era assegurar
que estiguessin en condicions prou confortables,
sabent que la majoria d'escoles no hi havia aire condicionat,
i aleshores el que s'ha fet és procurar
que pugui haver-hi elements de ventilació
que, si us hi fixeu, es posa un ventilador darrere de cada mesa.
Aquí s'han pogut constituir totes les meses amb els titulars,
sense haver de tirar finalment de suplents.
Marta Corbalan, Catalunya, Radio Barcelona.
A Lleida, les votacions han arrencat amb normalitat
i amb mesures especials per prevenir la calor, també.
Al col·legi Joan XXIII, de la capital del Sagrià,
hi ha el Roger Segura. Bon dia.
Hola, bon dia. La paella ha repartit 70 ventiladors
als col·legis sense aire condicionat,
amb polles d'un litre i mig d'aigua freda
i pomes i presecs per fer més suportable la calor
als membres de les meses.
Les votacions es fan sense incidències a tota la demarcació
i també aquí, a l'escola Joan XXIII,
on hi ha un degoteig de votants des de primera hora.
Surto a caminar i, amb la fresca, surto i ja he vingut a votar.
Entro ahora al mediodía al curro y así ganamos tiempo.
A Lleida s'escollen quatre escons al Congrés i quatre al Senat.
Roger Segura, Catalunya, Radio Lleida.
Suspesa, suspesa la circulació de trens a València
i l'incendi a les instal·lacions del túnel de Sant Isidre
fa que no es pugui prestar el servei
tant d'entrada com de sortida de la ciutat.
El foc s'ha declarat a la 5 de la matinada
i els bombers han hagut d'intervenir per sufocar les flames.
De moment, hi ha quatre trens de llarga distància
que no poden sortir de la ciutat
i que cobreixen el trajecte a Madrid o a Sevilla.
I dos més procedents de Madrid que s'han hagut d'aturar a mig camí.
El Barça confia a poder jugar el segon amistós de pretempura
davant l'Arsenal,
previst per la matinada de dimecres a dijous,
tot plegat després que ahir se suspengués el partit previst
davant les joventuts a causa d'un brot de virus intestinal
que afecta a prop d'una quinzena d'integrants
de l'expedició blaurana.
L'Espanyol jugarà el primer amistós de la pretempura
contra el Cadis de Marbella a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Avui també es disputa l'última etapa del Tour de France.
En final als camps d'eligis de París,
Jonas Wienegor creuarà la meta amb el mallot groc de líder
i somarà així el seu segon tour,
però Batxart serà segon i Adam Yates, tercer.
En tenis, el Mataroni Albert Ramos
juga a la final dels tornats de Gastata Suïssa
contra l'Argentí Pedro Catxin,
Ramos de 35 anys i número 79.
L'Argentina TP vol aconseguir el seu cinquè títol.
En fórmula 1, Luis Hamilton sortirà des de la Pol,
el Gran Premi d'Hongria,
Verstappen sortirà segon i Lando Norris, tercer.
I la selecció espanyola d'Ukeipatins amb entrenador
i 10 dels 11 jugadors catalans s'ha proclamat campiona
de l'europeu masculí de Sansa Dorní Danoia,
després de derrotar Portugal per 4-2.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
El sòl, la platja.
No haver de conviure amb el teu agressor.
Gloria Fuertes, el 8M.
El 016.
Estimar en sis llengües.
Assistència jurídica sense necessitat de denunciar
per a víctimes de violència masclista.
Sentir-te segura. Ser lliure.
Estar viva.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Ser lliure.
Estar viva.
Espanya.
Delegació del govern contra la violència de gènere.
Ministeri d'Igualtat.
Govern d'Espanya.
Celebrem el centenari de la gran diva de l'òpera Maria Calas
amb un concert homenatge del diari Ara
i l'orquestra sinfònica del Vallès,
el 30 de novembre a dos quarts de deu.
Aconsegueix la teva entrada a la web del Palau de la Música Catalana,
amb el suport de la Fundació La Caixa, Estrella Damm
i la Fundació Vila Casas.
Premi Cerverí 2023.
Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.
Casa nostre és un lloc tan especial...
Una de les vuit candidates és...
Les coses que no m'agraden de tu.
De Soc un bohemio.
La nua salta el vent, jo menjo uns albarcots...
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catradio.cat.
Pots votar la teva abans del 10 de setembre.
Que escriuré quan estic content...
Premi Cerverí 2023.
Convocat per la Fundació Prudència i Bertranes.
Catalunya Ràdio i Icat.
Amb la col·laboració d'Enderrock.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
Enric Soler, bon dia. Bon dia, Albert.
Amb aquesta cançó...
Jo no sé si...
Una persona podria intuir de què parlarem ara.
Clar, clar, és que és complicat.
Avui parlarem una mica d'una cosa que sembla ser,
que sembla ser molt elevada, molt litúrgica,
i que tothom va disfressat de negre, que és de dret.
Exacte. Per dret.
Per què obeim les normes? Poden existir, societat sense dret?
Es pot parlar de dret sense dormir-se?
Ara obrim la secció del dret del revés
i el nostre país ha estat encasellada sempre en aquesta formalitat
que comentava l'Enric.
Freda de les togues, els rínxols, la caspa, el llatí, el castellar, caic...
Canviarem el vestit, el trajo per la dessuadora
i intentarem fer fàcil el que sembla difícil d'explicar.
A cada secció intentarem desgranar una figura de dret,
com el matrimoni, per exemple, o el dret a l'habitatge,
i avui, com no podia ser d'altra manera, parlarem del sofregi.
Sofregi. Paraules sofregium,
que prové del llatí i està composada per sup.
Des de baix, des de sota,
i l'arrel del verb frangere, que vol dir trencar, partir,
també colpejar i produir un estrepit de ruptura.
És una lectura poètica, podríem dir,
perquè sembla que sofregi signifiqui trencar des de baix,
si fem aquesta interpretació.
No obstant, es creu que aquesta expressió prové d'algunes societats
de l'antiguitat on el vot es feia amb trossos de gerres trencades.
Altres etimologistes, però, creuen que l'origen de la paraula
era el cop de llança que feien els soldats per expressar la seva voluntat.
Sigui com sigui, el dret a vot ha sigut un dret lent,
que en un inici només tenia una colla de mascles,
molt mascles, suposadament, savis,
que després va passar un 10% d'una població romana,
i que no va ser fins després de 2.000 anys,
que es va permetre votar tothom sota el paraigua del sofregi universal.
Del soblement d'estiu vam poder parlar amb en Xavier Arbós,
catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona,
que creia que era important que els ciutadans exercissin el seu dret a vot.
Quan el dret, quan el vot es converteix en un dret,
canvia radicalment el panorama,
perquè nosaltres tendim a pensar
que les revolucions liberals
van portar sempre immediatament estats democràtics,
i no és així.
En Joan Fuster, que deia,
si tu no fas política, te la fan.
L'abstenció només perjudica a aquells que t'ho haguessis votat
si no t'haguessis abstingut.
I fa també un diagnòstic de la visió del vot a l'actualitat.
No sé si ho diré d'una manera que soni bé,
però que hi ha una visió molt individualista
del que és la vida pública.
És a dir, jo, diguem-ne,
tinc una relació personal amb aquells que demanen el meu vot,
com aquell qui diu,
i llavors, com si fos amb un company de feina,
a la parella o amb un familiar,
li vull saber que estic enfadat.
I, per tant, estic sense dirigir-hi la paraula i sense fer res.
I jo crec que és una greu equivocació.
Com ha dit Xavier Bosch, si no fas política, te la fan.
Asformacions polítiques?
No, no són en absolut estúpides.
Tenen moltíssims informes de comportament electoral.
Si saben que la major participació electoral
es donen persones d'una edat superior a 60 anys,
òbviament, faran polítiques i oferiran programes polítics
més pensant en aquest sector de la societat que no pas en els joves.
Per què, si una democràcia és dèbil, és fàcil d'aturar?
Si hi ha abstenció, estem mantenint una democràcia,
voldrà dir que estem mantenint una pura democràcia per inèrcia.
I això fa que, si tu tens una democràcia
que funciona per inèrcia, sigui molt més fàcil d'aturar.
I això no ho dic per reivindicar aquells que la van posar en marxa
en el seu moment,
sinó per recordar que, si va per inèrcia,
a vegades només parant la mà o aixecant el braç, s'atura.
És la reflexió de Xavier Bosch,
catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.
El diagnòstic, però, també el comparteix Isabel Alonso d'Àvila,
part de la Junta de l'Associació Catalana
de Persones Expresses Polítiques del Franquisme.
Ella va ser empresonada pel franquisme més d'una vegada
i, en declaracions, el suplement afirmava
que li preocupava molt l'individualisme
que imparava a la societat actual.
Jo crec que el que passa és que hi ha un individualisme
que segurament més individualisme que abans.
Jo he sigut profe, però ara ja porto uns anys jubilada.
I jo sí que noto que hi ha gent molt preocupada
per temes molt interessants, per exemple, l'ecologia,
que sempre, quan diem que els joves no es mobilitzen,
però el tema ecològic es mobilitza molt.
Però molts no tenen la idea
que aquests temes es defensen també a les institucions.
O sigui, i que és molt important que es facin les lleis, no?
O sigui, acudir als joves de la representació.
I després sí que hi ha una part,
no sé si és de gent ja molt jove, però una mica als 40 i així,
que s'han anat despolititzant
i dirigint-se a qüestions més, no sé, de la meditació.
I em sembla molt bé detallar amb molta gent.
Però hi ha gent que aquest individualisme
de cuidar-se tant personalment els fa oblidar, no tota,
que també hi ha coses que col·lectivament
ens ajuden a viure millor o pitjor.
I que, a més a més de pensar en els altres,
en una societat que s'individualitza molt,
doncs després segurament les lleis no estaran en nostre favor.
Avui, al sobrament d'estiu volem entendre sobretot aquella frase
que moltes vegades hem sentit,
deu d'anar a votar per tot el que ha costat aconseguir-ho
i pel que van lluitar els avis, però sobretot les àvies.
Per fer-ho, tenim a l'estudi l'Enric Soler, que ja l'hem saludat,
i també la doctora Natàlia Caicedo,
que va ser a la Universitat de Barcelona, bon dia.
Bon dia.
Anem a pams. Quina era la situació de la dona durant el franquisme?
Per quines coses necessitava la dona permís?
Podem dir que el franquisme va situar la dona
en una posició de total inferioritat respecte de l'home.
La idea és que la dona és tractada com una menor d'edat
i que no té cap capacitat de decisió pròpia.
El paper de la dona està molt vinculat a la llar,
a la reproducció i a la promulgació
del que serien els valors franquistes.
El lema va ser
mujeres para Dios, para la patria y para el hogar.
Això ens diu quina era la situació de la dona.
Per què necessitava la dona autorització?
Bueno, existia la figura de la llicència marital,
que era un poder otorgat als homes, en aquest cas al marit,
per què el que feia era que s'apropiava de la capacitat
o de la voluntat de la dona.
Si la dona volia actuar, volia fer un contracte,
volia obrir un comerç, anar a treballar,
obrir un compte bancari,
si la dona volia acceptar una herència o fer una herència,
si la dona volia fer una donació o acceptar una donació,
si la dona volia, per exemple, comprar un pis
i fer una hipoteca, necessitava l'autorització de l'home.
I si no hi havia aquesta autorització,
la dona no podia actuar jurídicament
o tenir una vida autònoma.
Estava molt vinculat al marit.
És pitjor, fins i tot, que a una societat romana,
que el pare i les famílies també absentava tot el poder,
però va arribar un punt en què les dones
fins i tot van aconseguir els seus drets
en la societat romana.
Perquè ara sentint-te dient que una dona necessitava permís
per poder obrir un compte bancari,
amb aquesta llicència marital,
és inimaginable, jo crec, per la societat d'ara.
La història dels drets de les dones
ha anat de l'evolució i l'evolució, evolució i evolució.
Com a dones, jo crec que no podem donar per sentat
que els drets els hem aconseguit i que això no pot canviar.
Clar que pot canviar.
A la Segona República es va aprovar
i es va eliminar aquesta llicència marital,
però la vam tornar a tenir.
Hi ha moments en la història en què es van eliminar
aquests controls, aquestes tuteles,
i es va reconèixer la capacitat d'actuar de manera pròpia
tota la seva voluntat, però després hi ha hagut moments
en què hem tornat enrere, i això, clar, què pot passar?
Quina ha estat l'evolució de la llei de l'avortament a Espanya?
A veure, l'avortament, durant el franquisme estava prohibit,
estava penat, les dones podien anar de fins a dos
a quatre anys de presó, i també hi havia una habilitació
pel personal mèdic i per les matrones.
Llavors, no només era la dona, sinó també les persones
que ajudaven o que exercien aquest avortament.
L'any 85 hi va haver una reforma al Còdic Penal
que es va despenalitzar l'avortament, això va ser resultat
del conegut cas com les Onze de Bautzari,
que va ser un cas al País Bas, a finals dels anys 70,
on es processa a deu dones i un home
per la realització de deu avortaments.
Això va comportar, dintre del moviment feminista,
tot un moviment que va arribar a la despenalització,
però només per determinats supòsits.
L'any 85 hi va haver una reforma al Còdic Penal
que és la societat la que ha de determinar en quins moments
o sota quines circumstàncies la dona podia avortar.
Era un sistema que és veritat que va ser un pas endavant,
però també era molt restrictiu respecte de la voluntat de la dona
i no va ser fins a pràcticament 25 anys després
amb la llei del 2010, que es reconeix
el que ara coneixem com la llei de terminis
i la capacitat i el dret de la dona
per decidir de manera autònoma durant les primeres 14 setmanes
si continuar o no amb aquesta gestació.
També jo crec que és important que el 2010
l'avortament va sortir del Còdic Penal.
Encara hi és, sobretot quan hi ha...
quan s'obliga la dona a avortar, això està penat,
però la decisió lliure surt del Còdic Penal
i entra en una llei que es diu de salut sexual
i reproductiva de les dones.
Hi ha posicions en què hem tirat endavant,
però també podem tirar endarrere.
Ho hem vist a Polònia, a Hongria, als Estats Units,
molts estats que han tirat endarrere
lleis o drets que havien reconeguts per les dones.
Enric.
Jo volia preguntar, en llessar en el context internacional,
si hi ha alguna relació entre els països
on l'avortament està prohibit i, per tant,
es produeix en forma clandestina i una major mortalitat
entre les dones.
Sí, jo crec que hi ha dues idees a tenir en compte.
La primera és que les lleis restrictives no fa
que es produeixen menys avortaments.
Ens diuen que tenim una llei restrictiva
perquè no hi hagi avortaments, però a les dades de les ONU
ens diuen que als països on està prohibit l'avortament
es produeixen 37 avortaments per cada mil persones.
I als països on està reconegut el dret són 34 per cada mil.
Estem parlant d'una diferència de tres.
És a dir, tu prohibeixes l'avortament i es continuen
fent avortaments de manera clandestina.
I això comporta, efectivament, un risc molt alt per la mare.
De nou, l'Organització Mundial de la Salut ens diu
que entre el 4% i el 13% de les morts
de les dones gestants tenen origen
en un avortament clandestí. És a dir, hi ha un nombre
que pot arribar fins al 14% de les dones
que moren com a resultat de les dones gestants
com a resultat d'un avortament clandestí.
I, a més a més, per exemple, ens va dir que un estadístic,
un estudi que es va fer el 2012 ens diu
que l'any en els països on està prohibit o només l'avortament
s'atenen 7 milions de dones per tractar complicacions
que hi ha hagut d'un avortament clandestí.
Llavors, no només és un tema de morir,
sinó també de les conseqüències que poden haver.
I jo crec que enllaçant amb el que dèiem abans,
aquesta idea de tu no pots donar els drets per conquerits.
És a dir, en un moment en què es donen, però es pot tirar endarrere.
Nosaltres tenim ara, ahir llegia els drets dels Estats Units,
casos com ara el de Texas,
que ens diu que l'índex de mortalitat infantil
ha augmentat perquè es fa tirar endavant
embarassos amb formacions de fetus que després no tenen
la viabilitat quan són nadons per continuar la vida.
Llavors, la mortalitat infantil està augmentant.
Llavors, tu disminueixes els avortaments, però després
la conseqüència és que augmenta la mortalitat infantil
i tu el que fas és fer que aquesta dona,
perquè són fets que estan passant ja ara,
hagi de tirar endavant un embaràs amb un fetus
i després viure fins que el moment en què aquest nadó mor.
Aquest bebè, vull dir, llavors, o a Nebraska,
ahir vam saber als diaris dels Estats Units
d'una jove, una dona, que va ser condemnada a sis anys de presó
per haver-se pres una pastilla anti-avortament
i s'està esperant la condemna de la seva mare
per haver col·laborat amb ella,
perquè la presó pot arribar fins a cinc anys.
Llavors, aquesta idea de tenir drets que hem conquerit
i que ja estan consolidats no és cert.
I el dret al sufragi és l'instrument
que ens ajuda, com a mínim, a entendre
quina societat volem, perquè com ja s'ha dit abans,
si no fas política te la fan.
No anar a votar significa que pots anar endarrere
en molts aspectes.
Però qui fa les lleis són els parlaments,
i els congressos no són els presidents,
en aquest cas aquí és a l'Estat i també a Catalunya.
I, per tant, exercir el dret a vot, al final,
és poder fer una pressió perquè aquests drets
puguin ser defensats, malgrat que al passat,
per exemple, es pensava que donar vot a les dones
seria una conseqüència d'estimular el vot conservador,
perquè les dones tenen un vot conservador
i no és prohibir que votessin, o sigui, fixa't com amb el temps
han anat canviant les coses i s'ha anat demostrant que
poden lluitar pels seus drets. Enric.
Sí, l'altre punt també una mica de xoc
respecte a la història dels drets de la dona a Espanya
va ser la llei del divorci. Com estava plantejat
el divorci abans de l'aprovació de la Constitució espanyola
del 1978 i com ha anat evolucionant?
A veure, en relació al divorci, nosaltres
durant la segona república vam veure la primera llei,
que va ser la llei del 1932, que reconeixia el divorci.
A més a més, la Constitució republicana,
quan regulava el matrimoni, deia que havia d'haver igualtat
entre els còrneres. També es va fer de manera pionera,
ho va fer la Constitució de Weimar a Alemanya,
però una de les primeres lleis del divorci,
i això va ser pionera a la segona república,
va ser el 1932. Aquesta llei es va derogar el 1939
i a més a més es van declarar nules totes les sentències de divorci.
És a dir, tots els divorcis que s'havien aconseguit durant
aquesta època es van declarar com si no existís.
I la dona tornava a estar vinculada a aquest matrimoni
que havia aconseguit durant la segona república a trencar.
Un cop restituïda la democràcia,
al 81 es va legalitzar el divorci
i això, sense dubte, va suposar un gran pas,
però cal indicar que la regulació era molt restrictiva.
Primer el divorci venia després d'una separació,
era un procés molt llarg i sobretot que es demanaven causes.
Tu com a dona havies de justificar
per què volies sortir d'aquest matrimoni.
Havies de justificar que, per exemple, hi havia hagut
una infidelitat, que, per exemple, hi havia l'alcoholisme,
que hi havia un abandonament de la llar, que hi havia perturbacions.
És a dir, que aquest home s'estava comportant malament
i que tu tenies el dret de sortir.
Però aquesta decisió pròpia, autònoma i lliure de la dona,
de dir no vull continuar en aquest matrimoni perquè no vull
continuar, no hi era.
S'havia de justificar aquestes causes.
Clar, vam haver d'esperar 20 anys fins al 2005
perquè hi hagués una llei que reconegués
el divorci lliure, el divorci sense causes.
I, per tant, que jo em pugui divorciar
amb independència de la voluntat
del meu conjuger.
Hi ha altres reformes, és a dir, la mateixa llei,
per exemple, va introduir la corresponsabilitat
en l'estat cas de la llar i de la cura com a obligació.
Nosaltres, quan es fa un vincle matrimonial
hi ha l'obligació de cura, de fidelitat...
Hi ha moltes obligacions, però la corresponsabilitat
a l'estat cas de la llar i de la cura no hi era.
Per tant, no hi ha hagut res.
Aquests són aspectes que hem avançat.
Quan fas una llei i quan avances en drets,
moltes vegades, el que fan els drets de la dona,
avances amb un sistema que encara manté les tuteles
i després, 20 o 30 anys després, treus aquestes tuteles
i ja se la dona una capacitat pròpia de decisió a la dona
sense que hi hagi la societat, el marit o el mateix legislador.
T'has de divorciar com has d'avortar
i, per tant, no hi ha dret.
T'has de divorciar com has d'avortar
i això es pot reformar.
Una llei es pot reformar per majoria simple
o majoria absoluta i canviar la regulació actual.
Dintre d'uns límits que semblen gairebé reformables
que són els de la Constitució.
Sí, sí, clar.
És a dir, pensar que tornem a l'existència marital,
no, perquè a més a més la Constitució reconeix
la igualtat entre el matrimoni, entre els còmplices,
però bueno, hi ha altres que sí que
dintre del marge de la Constitució
hi caben molts models de regulació i dels drets de la dona.
La corta polèmica, per exemple,
l'aprovació del matrimoni de les persones amb el mateix sexe.
Sí, sí, sí, és a dir, si nosaltres mirem
en quin estat l'evolució més o menys va ser la mateixa,
una mica més tard.
Durant el franquisme teníem la llei de vagos i maleantes
que es va reformar l'any 54.
L'anticodi penal, no?
Sí.
Sí, per incloure l'homosexualitat,
i en aquest cas la sanció era l'internament
i la rehabilitació per via de treball forçat.
Després es va reformar l'any 70, que va ser la coneguda
llei de peligrositat, que ara de fet tenim
aquesta pel·lícula que fa al·lusió,
i de fet hi ha un procés dintre de la pel·lícula
de Testó y Amando Locamente,
i se castigava amb multes a fins a 5 anys d'internament,
en aquest cas en centres psiquiàtrics.
I se feien aquests tractaments
psiquiàtrics de reconversió, etcètera, etcètera.
La llei va ser derogada el 79,
per tot el moviment LGTBI,
també el moviment feminista,
i l'any 2005 vam tenir
la llei del matrimoni igualitari.
És veritat que l'any 2005
tenim aquesta llei, però les comunitats autònomes
ja havien avançat. La primera va ser Catalunya, el 2003,
que va aprovar la figura de la parella de fet del mateix sexe,
és a dir, no el matrimoni, sinó la parella de fet
amb el mateix sexe. Després ho va fer
el 98 Catalunya i el 2003 País Basc.
Llavors ja s'havia avançat des del dret autonòmic
i, com moltes vegades passa,
després de la legislació estatal, ara en la figura del matrimoni.
Enric, una última pregunta.
L'altre dia, el primer càfor que vam fer,
vam tenir la presència del cònsult de França.
I li vam preguntar sobre el context internacional
i ens va comentar que li preocupava i que deia que no havien de guanyar
i que s'havien de donar respostes per a que la població
tornés a confiar en les institucions. Suposem que ara són les 10 i 28
d'una jornada electoral. Més enllà
de la tonalitat del vot, que això ja dependerà de la consciència
de cadascú, què li diria a les dones
de joves o grans
que no els interessa la política i que creuen que
la seua veu no és escoltada
i que no creuen que és important votar?
Li diria que hi ha hagut moviments
del moviment feminista des del drets humà fins ara
que han lluitat molt
per aconseguir drets, per aconseguir l'autonomia,
per aconseguir la capacitat de decisió pròpia.
Avui, com a dones, sabem i tenim molta capacitat
d'actuació, però això s'ha lluitat.
I si no es va a votar,
i si té aquesta
aquesta, diguem, reacció un poc apàtica
cap a la...
bueno, vol dir que
si no fas la gesta, les fan i que pots anar endarrere
i que d'aquí a deu anys algú que per nosaltres
potser seríem possible ens no trobem.
I són molts anys, moltes àvies que van lluitar,
bé sàvies que van lluitar, mares que van lluitar,
moltes restriccions que van tenir les dones i el context
que és un context, diguem, en el que s'ha avançat molt,
hi ha molt per fer, sens dubte, el podem perdre.
Són dos quarts d'onze.
Gràcies, Natàlia Caicedo, professora de Dret Constitucional de l'OB.
Es pot quedar amb nosaltres, si vol.
Farem un últim punt sobre el sofragi universal,
perquè qui també pot votar són les persones internes
als centres penitenciaris. També tenen dret al sofragi,
un 7,6% dels interns de les presons catalanes
votaran a les eleccions del 23-J.
Segons unes dades que hem pogut accedir és del suplement d'estiu,
que ens ha facilitat el Departament de Justícia, Drets i Memòria.
El vot de les dones, atenció, i els de joves
aquest cop s'ha situat per sobre de la mitjana
i la participació s'ha doblat respecte
de les eleccions municipals del 28-M.
Tot i això, s'ha dedicat a la xifra de participació
per primera vegada amb alguns dels presos de quatre camins
sobre els motius que els porten o no a votar.
Sentim que diu en Toki, que fa servir un sobrenom,
ell reconeix que vol que el seu vot sigui útil.
He decidit votar perquè els vots en blanc no són davant
i per això que vagin en un lloc que jo sé
que puguin servir per a algú.
Els polítics, per estar més a prop de la gent,
no haurien de criticar-se tant unes altres,
que els polítics s'involguin més en la gent
perquè vegin els problemes de veritat que tenen.
No que li han dit això, li han dit l'altre.
És curiós perquè en Toki també ens explicava
que les persones tenen accés a la televisió,
a la ràdio i que s'informen.
I a la premsa també en paper, que és important,
perquè d'aquesta manera es poden informar
per prendre aquestes decisions.
Nuestros sueldos son políticas,
lo que gasten en sanidad en las prisiones o en la escuela
es todo política, todo es política.
La gente será convencido de que la política es mala,
que no sirve para nada y por eso nos va como nos da.
Me llamo Chema y no he votado
porque no me informé a tiempo de cómo había que hacerlo
a través de correo y se me pasó el tiempo
y no pude votar.
Creo que los políticos, para estar más cerca de la gente normal,
deberían cobrar menos, hacer más pilas normal,
pero ahora como lo digo yo mismo.
El Departament de Justícia, Drets i Memòria
facilita que les persones internes estiguin ben informades
de quines són les opcions electorals que es presenten
en aquests comissis i puguin exercir el seu dret a vot.
I amb aquesta informació acabem la secció del Dret al Revers.
Moltíssimes gràcies per ser amb nosaltres, Enric Soler
i també la Natàlia Caicedo. Gràcies.
Una pausa per la publicitat i tornem de seguida.
Catalonia Ràdio, 40 anys.
Treballem en la línia de la millora perquè puguis moure't
a través d'una xarxa de transport públic còmode, segura,
fiable i sostenible. I per seguir treballant
en aquesta línia, t'informem que durant aquest estiu
part de la línia L4 de metro i la línia T4 del tramvia
rumendran tallades. Disculpa les molèsties,
però per seguir en la línia de la millora,
ara cal tallar-ne dues.
Troba tota la informació i les alternatives de transport
al web atm.cat.
ATM, àrea de Barcelona.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio. Casa teva.
Aquest estiu celebrem els primers 40 al teu costat.
Catalonia Ràdio, 40 anys.
Si per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí,
si 433 et sona un codi de desbloquetge
o si creus que pitxitxi és una salsa mexicana,
no ets qui busquem. Torna a Fantasi Míster
de Mundo Deportivo. Juga i demostra que ets el millor
míster i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada, rera jornada. Baixa't l'APP de Míster
i amb molts premis en joc.
Anys 30, Berlín. Una ciutat plena
d'excessos i conflictes.
Amb un policia obstinat. Ja saps el que busco.
Espies i crim organitzat.
Fa perillar tota l'operació. Ja ho arreglaré.
La nova sèrie dels Dilluns. Una superproducció
de la televisió alemanya. Babylon Berlín.
A TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la carta.
Aquest estiu, emporta't l'APP de Catalunya Ràdio al mòbil.
Sí, amb l'APP, Catalunya Ràdio sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil,
més útil, més personal.
Entre i per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes
d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals, t'ofereix una selecció
d'àudios a la carta. Una llista cada dia més gran i variada
de podcast i de continguts digitals exclusius.
A l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Emporta-te-la amb tu aquest estiu i sempre.
Ha començat la impressió...
Davant del més inesperat, sempre hem donat la resposta que esperàveu.
L'avançament de les espanyoles...
El 23 de juliol també ho farem.
Viu tota la jornada electoral a Catalunya Ràdio.
Amb informació puntual i detallada durant tot el dia
i una especial eleccions amb tota l'anàlisi
i els sondells de Catalunya Ràdio i TV3.
Avui, les eleccions generals a Catalunya Ràdio.
Més i més a prop.
L'esperit estival del cap de setmana.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
10 i 36 minuts.
A veure, provem-ho, que abans hi havia un problema de cobertura.
A veure si ara es compleix o no.
Miquelet, on ets?
Hola, Albert, bon dia. Ara em sentiu bé o no?
Sí, et sentim bé de moment. No diguis la paraula salou.
No diré la paraula prohibida, perquè és la que fa perdre la connexió.
Però sembla que aquí al pavelló municipal hi ha molt millor
que a la platja. I bé, com dèiem, estem a la festa democràcia.
És un bon dia per tothom i de celebració.
I hem anat buscant diferents perfils.
A la platja no he pogut connectar, però estava amb el que surt a fumar
a la terrassa perquè li agafa angoixa de les multituds de la festa.
I ara ja ens hem dirigit a la pista de ball, que és un col·legi electoral
i aquí hi ha diferents perfils. El de la mesa electoral, podríem dir
que és el barman, de la democràcia, el policia local de la porta,
el porter de discoteca... Jo volia parlar
amb un dels perfils més curiosos que hi ha aquest dia, que són els apoderats.
No sé quin partit és perquè no emulti la junta electoral central,
que no ho voldria passar. Gràcies, gràcies.
De res, Albert. Volíem parlar amb ella per saber
què fa aquí, Cristina, un 23 de juliol.
Bon dia a tothom i la veritat és que estem aquí
perquè és un dia molt important.
És veritat que tots els dies de votació són importants,
però enguany, un 23 de juliol,
és superimportant que estiguem aquí
i donem visibilitat i animar la gent
que vingui a votar. Ens juguem moltíssim.
Però tot això ho fas per amor a l'art, no?
El de la mesa encara cobra, al final del dia.
Però tu no beuràs ni un euro per ser aquí.
No, no, això és voluntat pròpia de cada apoderat i apoderada,
interventora i interventora, o sigui que
estem aquí fent el nostre treball,
que és donar suport a la gent
que... perdona, però vull fer un agraïment
a totes les persones que han fet possible aquí a Salou,
tot el tema de l'organització,
tant funcionaris com gent que estan a les taules.
Fem extensió aquest agraïment de la Cristina
perquè les cares de la mesa electoral alguna era dentesca.
Per què? Explica això.
Què podríem xerrar? Estic molt àcid.
Estic molt àcid. Estava enfadat.
Vaig anar a buscar un apoderat que són els amants d'aquesta festa
i els voldria preguntar a la Cristina.
Quina és la teva jornada festiva d'avui? Què fas?
A quina hora acaba?
Avui acabarem molt tard i espero no.
Estic convençuda que anirem a la CD
a fer la celebració, no?
Tenim que guanyar.
S'està escalfant. Acabarà molt tard la Cristina.
Vaig trobar una mica el perfil.
Els apoderats són els que se'n van d'after
de la festa de la democràcia perquè són els que acaben més tard.
Tots nosaltres a les vuit ja tanquem alguns.
Ja comencem a agafar la ressaca que se'ns pot girar
segons els resultats, però ella continua.
Nosaltres qui som en aquesta metàfora?
Som els que estan a la pista de ball o ve sortint a fumar
perquè la multitud...
No pots penjar mai amb la gota d'aigua.
Som els que molestem la gent que vol votar tranquil·lament
sense que el gravin.
És un diumenge i la gent ve amb unes pintes que Déu n'hi do.
Som una molèstia.
Li volia preguntar a la Cristina que avui hi havia molts dubtes
per la participació.
Som a Salou, un lloc que és turístic, però no sé què feu.
No sé si marxeu o us exilieu quan arriba l'estiu.
Com està la participació a Salou?
La veritat és que aquí a Salou ha sigut sorprenent.
La gent...
El missatge que hem llançat que ha sigut el tema
que anem a votar i fem ús d'un vot útil,
que és molt important perquè ens juguem moltíssim avui,
ha sobtat.
La veritat és que hi havia cues a les entrades
dels pavellons municipals.
La gent tenia ganes de votar
i la veritat és que està animadeta.
No està buit, hi ha gent votant.
Bufo una pregunta molt ràpida.
Hem tingut un col·laborador que ens ha comentat
que avui hi ha unes dades que els sondejos i les enquestes
no tenien en compte, que és tot el vot de la generació Z,
perquè és gent que vota en gran part
i que podrien fallar molt en funció de com es mobilitzi aquest jovent.
¿O a primera hora, com ens comentaven abans els companys,
només hem vist gent gran?
Generació Z. Volen saber la participació.
Has vist molt nen amb cara il·lusionada de votar per primera vegada
o a primera hora només ha vingut la gent gran?
Cristina, tu que ets la trotamons de les meses electorals.
Vinga, et diré una anècdota.
He entrat al pavelló que em tocava
i sí que és veritat que ha sortit un noi jovenet
que votava la primera vegada i venia de festa,
o sigui que ha fet l'empalmada.
Però ha participat a la festa de la reflexió,
l'empalmat amb la de la democràcia
i ja els resultats l'agafaran amb un tutor increïble.
Però bueno, ja és el que busquem, que la gent participi
i disfruti del dia d'avui.
Quina bona entrada. Per la platja has vist gent?
Per la platja he vist gent, sí, sí, hi havia gent,
però clar, parlar català poc i castellà tampoc.
Eren tots turistes que...
Efectivament.
Perfecte, doncs molt bé. Moltíssimes gràcies
per aquesta magnífica connexió.
Re, vosaltres, home, continuem festius per aquí.
Cap on aniràs ara? Ara, doncs potser no en moc gaire.
Vull seguir veient els intringulis de la festa de la democràcia,
a veure a quin perfil més podem agafar.
La gent encara continua la festa, tot i que són gairebé les 11,
no crec que... bé, no ho sé, cadascú amb les seves coses.
Exacte, hi ha gent per tot. Hi ha gent per tot.
Una abraçada, Miquelet, fins després. Fins després.
S'enganxa, aquesta cançó.
Després no pots deixar de cantar-la durant una bona estona.
Tot el dia igual, eh? És amb bucle, amb bucle, amb bucle.
Falta un quart d'hora per les 11.
Ja és temps d'obrir la capsa de sorpreses
dels 40 anys de Catalunya de l'estat espanyol,
que és l'1 d'octubre de 2011.
A l'1 d'octubre de 2011,
a l'1 d'octubre de 2011,
ja és temps d'obrir la capsa de sorpreses
dels 40 anys de Catalunya Ràdio per endinsar-los al món digital.
I avui tenim a l'estudi una companya de la casa.
A mi em fa moltíssima il·lusió saludar-la, perquè vaig començar amb ella.
Estic nerviosa i tot.
Ai, em fa molta il·lusió, sí, clar.
El primer estudiant en pràctiques del pop-up, Albert Montella.
Hola, Mariola, que no t'he saludat. Em fa superil·lusió també.
Com ha passat el temps? 7 anys fa, ja, gairebé.
És molt fort. L'altre dia jo deia que el gir argumental de l'estiu
al plat tuist és el fet que diuen que la Juliana Canet
és filla de l'AMP de Monte.
I la Juliana va fer un tuit i va dir, Mariola, ets tu
que em vas fer entrar a Catalunya Ràdio per primera vegada,
perquè la vaig entrevistar al pop-up i va donar la creditació.
Diu, reivindica't.
Anem aquí buscant, ens hem emparentat entre nosaltres.
Ho has vist, no?, però estic molt contenta.
Ven aquí, acércate, sin miedo, que soy sola.
Hola, tu me llamo Mariola, acércate, sin miedo, verga.
S'han dit ja, Mariola Dinarets és avui amb nosaltres,
directora i presentadora del pop-up de Catalunya Ràdio
i també premi dona TIC com a divulgadora digital.
Dia important, avui has anat a votar? He anat a votar.
Hi havia Cueta i no he anat a les 9 en punt perquè m'han dit
que si no constituïen les taules a les 9 m'hi havia de quedar.
Quanta gent espaieta. I avui marxo cap al País Valencià.
No volia quedar-me allà i m'he trobat a la meva cosina
que li ha tocat dues vegades consecutives a la taula.
Però que han agafat la mateixa gent que l'anterior votació?
Diu, no, no m'ha tornat a tocar.
Una cosa, si t'ha tocat una vegada tens més números
que et torni a tocar. Repetidor. Jo sempre tinc molta por.
Les consecutives, eh? És forta. Jo la planyo.
És com que veus que fa els deures, dius,
tornem a donar-li això, que segur que va, i no s'hi queixa.
De fet, nosaltres hem estat avui patint
perquè el nostre productor, en Galdric,
estava convocat a anar a la mesa també d'última hora
i hem estat patint a veure si tindríem o no producció.
Però com ha soplent, com ha soplent.
Però li podia tocar avui, eh? Li podia tocar perfectament.
Es veu que anava soplent de vocal 2 i ha fallat el vocal 1.
Per tant, per sort el tenim aquí.
És com una aventura excitant, això, anar a votar.
En el cas de la Generalitat parlaves de la generació Z.
Clar, jo crec que els periodistes amb el món digital
ara ens és supercomplicat intuir cap on aniran aquestes eleccions,
perquè tothom està a la seva bombolla digital
i tothom es pensa que guanyaran els seus, no?
Llavors, és molt difícil trencar aquesta bombolla
i saber què realment passarà. Ens vam trobar, per exemple,
fa molts anys amb la sorpresa de Ciutadans,
que havien muntat tot a través de les xarxes socials
Per tant, és com tota una sorpresa, eh?
Sí, a més, és una eina més que ara estem molt present a les campanyes.
Ho hem pogut veure en aquesta última relació que es feia amb Feijó,
amb l'Arcutrà.
Ha sigut una estateja, sobretot a xarxes, d'última setmana més,
perquè no havien tret aquest recurs abans, sinó que han aprofitat ara,
ara que s'acostava a la data de les eleccions, per treure'l amb tota l'artilleria possible.
Molt interessant com es poden fer servir les xarxes. Totalment.
Però a vegades dius, oh, quina bona campanya ha fet aquesta persona
perquè em recordo la campanya d'Ada Colau,
anant a tots els tiktokers que l'entrevistessin o sigui tal,
i no li va funcionar, en aquest cas.
I tu deies, és una bona campanya per arribar als joves,
llavors és difícil.
Que pensava ben bé com tocar les tecles perquè funcioni,
perquè potser les pots tocar, però què toques, no?
Sí, i crec que és un moment que estem una mica, els periodistes,
difícil de fer com crònica i encertar-la.
La primera estona, que era l'assessor de campanya de Donald Trump,
que és, de fet, aquí se li atribueix l'èxit del trompisme,
perquè ell deia que hi ha aquella furisma seva, aquella frase que era
és igual que parlin malament de mi mentre es parlin.
Més val ser dolent que avorrit.
És tota una filosofia que no conec si és aquesta la bona.
Ser present, no?
Capta l'atenció també, l'economia de l'atenció, que parlin de tu...
No sé, és complicat, és molt complicat actualment,
perquè no és lo val, les xarxes,
ha d'esgostar en el seu entorn, a la seva bomboleta.
Una cosa que m'agrada molt, Mariola, en una entrevista amb en Xavier Graset,
vas dir que eres tecnoptimista i no és un concepte
que s'associi perquè, clar, pensem en black mirrors
i penses en futur i tecnologia i intel·ligència artificial
i dius que acabarem tots com acabarem.
Com es pot ser optimista en la tecnologia?
Mira, jo, i a més a més, jo faig servir molt el concepte de felicitat digital,
perquè el meu fill diu que no.
El concepte de la felicitat digital per mi és
entendre totes les eines que tens al teu abast i triar.
Només renunciar a coses i triar-ne d'altres fa que t'empoderis.
Quan tu domines totes les eines que hi ha, llavors tu pots triar i dir
ja sé que hi ha aquesta xarxa, aquesta xarxa, aquesta xarxa,
però jo només vull estar a TikTok, a la mà.
Llavors això t'empodera perquè tu has decidit
i llavors no són les xarxes que decideixen per tu.
És el que utilitzes. Llavors hi ha una part molt bona
a les xarxes socials, al món digital, i tot té els seus riscos,
però com la vida? O sigui, la vida en general també té les seves parts bones
i les seves parts dolentes. No sé per què es pren de la tecnologia
que tot sigui bo. Si és que som els mateixos allà.
Clar, el que sé és que a vegades darrere d'aquestes eines potser hi ha gent,
a vegades penso en els típics contractes d'acceptació de cuquis, dades,
no? Que dius, oi, que estic... que estic entregant.
Sí, però això té una part bona. O sigui, les cuquis
la possibilitat programàtica. Clar, jo sempre, des del primer dia
dic, em fa ràbia perquè això és molt estereotipat, no?
Però gràcies a la intel·ligència artificial
serà una personalització molt millor feta que la que tenim ara.
Jo dic, soc dona madura, m'agrada la tecnologia,
mai a la vida m'han ensenyat res de tecnologia a internet.
M'han ensenyat el fiery, no? O sigui, llavors s'ha de trencar
una mica amb aquests estereotips, però la intel·ligència artificial
aconseguirà aquesta personalització.
Com va haver-hi un canvi exponencial al tema de les xarxes socials
a tecnologia? Com vau fer front a aquest canvi des del pop-up?
Home, la veritat és que nosaltres hem viscut el núvol durant molt de temps.
Soc jo, soc jo, és que sempre ho faig, o sigui, sempre em passa això.
Si porto jo els meus auriculars personals quan estic aquí
a l'estiu, per què? M'ho poso tan fort que sempre se m'acoplen.
Parlem de l'acople... Aquest pitó que he fet jo,
que és horrorós això. És un pitó que... perquè els ulls no sàpiguen,
perquè potser no saben que és quan aproves l'auricular.
M'ho poso tan fort que llavors s'acopla tot. Ara m'ho vaig abaixar.
Doncs no, el que vam fer és que jo, de fet,
deia unes coses concretes,
volia organitzar, tu ja ho saps, volia organitzar el pop-up
d'una manera. Jo sempre deia que havíem de treballar
amb un escriptori al núvol, no amb la intranet de la ràdio,
perquè hauries de poder accedir a anar a l'escriptori des de qualsevol lloc.
Llavors era una batalla com molt perduda,
però gràcies a la pandèmia vaig guanyar.
Ara hi ha un munt de gent que treballa amb el núvol i no passa res.
De la mateixa manera que jo soc molt partidària
en aquestes taules que no s'han de posar
les fotos de la família, sinó que tu estàs al núvol
i ara et toca aquesta taula, ara et toca l'altra.
Jo crec que hem de canviar una mica la perspectiva de la manera
de treballar. I tot això sí que ho he aplicat
i, de fet, ens va sortir també durant la pandèmia
en el pop-up, que ens vam entendre tant de seguida,
i vam fer un Instagram live per parlar abans del zoom.
Vam fer tantes coses i ens vam unitant,
i va anar tan bé que el Santi Faro,
el cap de continguts de Catalunya Ràdio, em va dir
Mariola, podeu fer un any més també teletreballant,
i vam ser l'únic programa que va estar una temporada més.
Vam estar, clar, tota la pandèmia més una altra,
i durant la pandèmia més a més vam fer el programa,
vam fer el pop-up escolar també.
Tinc una estudiabilitat a casa també de ràdio
i això em va salvar una mica.
I el reconeixement a l'equip també, que és maquíssim.
Home, ja ho saps, ja ho saps. Per cert, en el grup de WhatsApp
del pop-up encara tenim la foto que tu hi ets,
perquè vam fer, que ara si ho fas diuen que ets un boomer
i no ho pots fer, però abans al principi del pop-up es feia allò del dab,
que feies així. Ara ho dius i dius, això està superpassat de moda.
I hem deixat allà pop-up dab i hem deixat la foto amb tots
i després hi ha una anècdota, no sé si hi interessa gaire,
però el primer dia... M'interessen totes a mi.
El primer dia del pop-up recordo que vaig arribar allà
com el que soc encara, com un crio, i el primer dia
a l'acabar de la primera jornada de treball vaig dir
bé, adeu, petonets, besitos.
Vaig marxar i me'n surto i sento com barrarà.
Acaba de dir petonets, acaba de dir besitos.
I ara sempre ens diem besitos a l'equip, sí.
És com si estessis allà encara.
De fet, presentem-me com a presentadora del pop-up
perquè ja sabeu que jo em vaig acomiadar
del pop-up l'últim dia,
però que no puc dir moltes coses però que el pop-up no ha mort.
Ja hem dit presentadora, no hem dit ex.
I anàvem a preguntar, el pop-up ara què?
Bé, ressorgirà en un nou format
i que per mi és un pas endavant.
O sigui, no és un pas endarrere.
És una bona notícia, llavors. Més pistes.
No puc dir res més nou perquè jo fins que no ho firmi...
Ah, no, ben fet, ben fet.
Els que som catalans.
Ens quedarem doncs amb el misteri de com serà
aquest nou pop-up o com s'hagi de dir.
Llavors, Mariola, tenim una pregunta d'un company de la casa
que ha volgut ser d'una altra manera, és l'Albert Murillo.
És el director i presentador del Generació Digital.
Durant molts anys, 21, crec.
Generació Digital és que és un programa tan necessari...
En fi, perdona, Marina. Doncs això ens diu l'Albert Murillo.
Bon dia, aquí Albert Murillo del Generació Digital
que, per cert, torna una temporada més
i en són 22 a ICAT, els dissabtes a les 10 del matí
i a Twitch, com sempre. Mariola, hola, Mariola.
Escolta'm, tinc una pregunta per tu.
En aquests anys de pop-up a l'IFM han passat moltíssimes coses
relacionades amb la tecnologia, les xarxes i les plataformes
que van i se'n van, aquelles que un dia apareixen,
però un altre dia hi ha una decisió que fa que desaparegui.
N'hi ha alguna, alguna plataforma o alguna funcionalitat
que desaparegués i a tu et sapigués greu?
Mira, a mi, per exemple, quan van sortir les stories
per Twitter, que tothom ho va criticar perquè dius
hòstia, quina còpia d'Instagram, jo les vaig utilitzar molt collons
i d'un dia per l'altre va i decideixen treure-ho
i vaig pensar, quina poca vista que tinc.
N'hi ha alguna que a tu et sapi que greu que no existeixi?
Sí, sí, la tinc claríssima.
Vine, una xarxa social que es deia Vine,
que va ser la primera xarxa social que es podia editar
des de la mateixa xarxa i que tenia un punt d'humor.
La gent era supercreativa i l'han afusellat realment
amb Snapchat, TikTok, Snapchat.
Però Vine va ser la primera.
I va sortir molts còmics, molts humoristes d'allà dins.
Molt il·lustradors i tal. I crec que ara la volen recuperar
d'alguna manera, Vine. O sigui, és notícia perquè
la volen recuperar, però va ser una mica la primera.
Jo sempre dic que, clar, haurien de tenir més medalles els que innoven.
Per exemple, Snapchat és superinnovadora.
I sempre l'havien afusellat tot. Snapchat va ser la primera
El de la llengua.
El que passa és que la gent vol anar on hi ha més gent.
I llavors agafa el xultre de Snapchat i el passa a Instagram.
Això ho han de pagar, m'imagino. O es pot robar, vinga.
La història americana i sobretot Zuckerberg és
Escolta, et vull comprar, no vols, perquè Snapchat...
Zuckerberg va intentar comprar Snapchat moltes vegades.
I com que li van dir no, no, no, no, diu doncs que et copius.
Tant me fa, ja tinc gent que ho pugui fer, això, no pateixis.
Vull dir, vaig seguint una mica, però també no.
Al final, ara, crec que la màxima preocupació de la gent és què passarà amb Twitter, no?
Perquè nosaltres, amb quins mitjans digitals també de la casa,
estem tot el dia discutint... Això és una funció que acaba de desaparèixer.
Però ara la tornen a posar. Jo crec que
TikTok està fent... ja s'està consumint tot això.
Perquè els 30 TikTok...
O sigui, TikTok no és una xarxa de coreografies, sinó que és un canal
de comunicació ja i que els periodistes
mirarem, migrarem a TikTok i anirem mirant
a veure què és notícia. I és que la gent ja fa servir com a buscador.
I les últimes dades que surten és que ja no és d'adolescents,
que TikTok ja està arribant a tota la gent, no?
Llavors jo crec que té molta força. El que passa és que als Estats Units
el ser xinesa tampoc no vol que triomfi molt TikTok, no?
Perquè és cert això, no, aquestes acusacions...
He arribat a llegir barbaritats que deien que aquí
al món occidental el que es mostrava
era tot, no sé, tonteries, mentre que a altres països
interessava que la gent es formés, ensenyava contingut
de més qualitat, no? I és com va, anem a tenir entretinguts
aquests europeus i tota la gent d'allà...
Jo crec que també és una mica americanada això, perquè
abans de convocar el CEO de TikTok va haver d'anar a declarar
allà i explicar que no depenien del govern, no?
A veure, escolta, jo el que vull és
que triomfi el fer divers, que és una cosa una mica més
de codi obert i que ens fem les nostres pròpies xarxes,
però de moment estem així amb geopolítica encara,
geotecnologia, i són els amos del món.
A mi l'única cosa que em preocupa les xarxes a vegades és l'individualisme
que a vegades es pot crear i per això també des del Poblap
m'informava molt de com s'haurien d'utilitzar les xarxes
o com els pares poden ajudar els seus infants
o després quan són joves també a controlar-les.
Ho dic perquè s'ha d'anar en compte també
en aquest aspecte i nosaltres
de moment no estem penjant tan poc, gaire contigo,
no sé si tenim alguna recomanació.
És cert que els joves els creuen unes expectatives a la vida
que a vegades són difícils de gestionar.
I una última cosa, m'agradaven molt xarxes, no recordo com es deia,
de comunitat, és a dir, que no siguis tant tu, no recordo com es deia,
potser l'hauria de buscar en que la gent podia entrar en una sala i parlar,
crec que Twitter ho pot fer ara amb una funció també que ho ha copiat,
però no recordo com es deia la xarxa.
El Clubhouse.
Twitter va copiar el Clubhouse.
I ara els espais de Twitter, que és superinteressant,
sobretot la gent que fa moltes coses de Web3, NFTs,
es reuneixen als espais de Twitter.
Hi ha un grup superpotent en anglès
en què tota la gent està parlant de blockchain i coses més tecnològiques,
que és una mica la internet que ens ve ara
i també hi ha gent que està passant amb criptomonedes i tot això,
que també tenen la part, hi ha la part d'especulació, com a la borsa,
però també hi ha una part que anem cap a la moneda digital, evidentment.
Llavors jo crec que tot això s'ha d'explicar perquè està ple
de les mateixes demanasses i de titulars que ens fan por.
A mi em fa por la cripto.
Clar, no, però és que a veure una cosa, si estan ja intentant fer el dòlar digital,
estan fent una criptomoneda als Estats Units, al Japó i a Europa,
és que és evident que el futur és del diner digital.
El que fa ràbia del diner digital i de la cripto,
la cripto encara està una mica amagada, però el diner digital
fa que perdis l'anonimat.
Tothom sabrà ja sempre el que compres durant tota la teva vida
i ja no pots comprar alguna cosa que la gent no sàpiga.
Un perfil que també em fa molta por, que és el conegut vulgarment com a Cryptobross.
Però bueno, però Cryptobross és el pyramidal de tota la vida.
El que passa és que encara la gent ara està parlant de bitcoin,
doncs és bitcoin, però d'aquí un temps serà una altra cosa.
Tota l'estona s'ha sentit aquesta música.
El què? L'Hola Mariola.
No, és que t'he d'explicar això perquè sembla que me l'hagin fet per mi.
Això té 43 milions de visualitzacions a YouTube.
És una tia romanesa que vaig entrevistar
perquè això el Jaret Martín de Independència que em va enviar aquesta cançó.
He dit, què és això? No, que hi ha un èxit europeu.
És que el pop-up sonava. I llavors vaig trucar a la cantanta
i va dir, no, és que em va fer gràcia aquest nom de Mariola i vaig fer aquesta cançó.
M'ha agradat molt el favor, com a ella el dit et va. Brutal, brutal.
Mariola, per acabar, on més et podem trobar aquest estiu?
Ah, sí, sí. Mira, ara estic gaudint molt del tema podcast.
Ciberseguretat, si aneu a catradio.cat i poseu ciberseguretat.
Són 18 perfils.
He parlat, he anat amb el meu estudi, amb la taula, amb els micros i tal.
I he anat a conèixer 18 persones, són els nous oficis digitals.
Ens diuen que els oficis del futur no existeixen.
Jo, doncs us porto, 18 persones
que et diuen un ofici digital del futur.
I ho estic intentant fer sense anglicismes, que m'està costant molt.
Mariola Dinarès, moltíssimes gràcies per ser el suplement.
També per acollir-me fa molts anys. Ai, em fa molta il·lusió.
Mira, jo, si em dieu que vingui, jo vinc. Adéu-siau.
Adéu.