Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Begant.
La guerra de Gaza compleix avui 135 dies amb l'exèrcit irrelia atacant el sud i el centre de la franja.
Uns atacs caurien mort 45 combatents palestins en les últimes hores.
En el marc d'aquestes operacions també s'ha detingut un centenar de persones a l'hospital Nasser de Hanyunis,
que segons els responsables militars d'Israel estan vinculades o estarien vinculades amb Hamas.
Per contra, el Ministeri de Sanitat de Gaza, gestionat pel grup islamista,
assegura que els arrestats formen part del personal mèdic d'aquest hospital,
que dijous va ser ocupat pels soldats israelians.
A tot això, el primer ministre Benyamin Netanyahu ignora els emplaçaments internacionals
i continua endavant amb els plans de llançar una ofensiva terrestre contra la ciutat de Rafah,
on hi ha gairebé un milió i mig de palestins, la majoria de refugiats i en condicions molt precàries.
Netanyahu a més descarta les condicions de Hamas per alliberar els seus hostatges,
un alto al foc i que les tropes es retirin de tota la franja.
Aquestes negociacions requereixen una posició ferma.
Us he de dir, ciutadans d'Israel, que fins ara les demandes de Hamas són il·lusòries.
Només signifiquen una derrota per a Israel.
Evidentment, no hi estem d'acord.
Quan Hamas abandoni aquestes reivindicacions delirants, podrem avançar.
Des de l'atac sorpresa de Hamas el 7 d'octubre,
la represàlia israeliana ja s'ha cobrat la vida de més de 28.800 palestins,
segons fons del Ministeri de Sanitat de Gaza.
Més notícies, en Raül Flores.
En marxa la jornada electoral a Galícia.
Els col·legis han obert a les 9 del matí i tancaran a les 8 del vespre.
La participació és un dels factors determinants per saber si els gallecs decideixen donar la cinquena majoria consecutiva al PP
o a ver si prefereixen obrir un nou cicle liderat pel BNH.
La seva candidata, Anna Ponton, ha estat la primera a votar.
Eu animo a que haixa una participació masiva porque nos estamos jogando o noso presente, o noso futuro,
estamos nos jogando a abrir un tempo novo y una participación masiva da ciudadanía
e a mellor garantía de que imos acertar para o futuro.
Un incendi en una residència d'Avis de Madrid ha provocat la mort de dues dones
i una tercera es troba ferida en estat crític.
També hi ha 10 persones més ferides lleus que les han traslladades a diversos hospitals.
El foc s'ha declarat a primera hora del matí en una habitació de la primera planta de la residència d'Avis Joan XXIII
del districte d'Arabaca, on hi havia un total de 39 residents.
L'incendi ha omplert de fum la planta superior i ha provocat molts ferits per inhalació.
El funeral pel bisbe emèrit de Sant Sebastià, Juan Manuel Uriarte, es farà demà dilluns a Bilbao,
segons ha informat la diòcesi.
Uriarte va morir ahir, als 90 anys, i va actuar com a mediador entre ETA i el govern espanyol de José María Aznar
durant la treva dels anys 98 i 99.
També se'l recorda per una pastoral on denunciava les condicions a les presons
i qualificava els membres d'ETA empresonats de presos polítics.
L'empresa OpenAI, la creadora del xat GBT, acaba de presentar una eina
que permet convertir text en vídeo en pocs segons a través de la intel·ligència artificial.
L'eina es diu Sora i transforma instruccions de text en escenes de vídeo molt realistes
i amb tots els detalls.
Sam Altman, el conseller delegat de la companyia, l'ha presentat aquesta setmana a la xarxa Social X
on han mostrat les primeres proves.
La directora del Centre de Recerca d'Intel·ligència Artificial,
de la Universitat Politécnica de Catalunya, Carina Givert,
ha explicat a Catalunya Ràdio els principals riscos que pot tenir aquesta eina.
Pot ser que estem parlant de suplantar personalitat jurídica o personalitat física
i, per tant, clar, pots fer vídeos que falsegin notícies d'empreses,
notícies d'entitats, persones, etcètera, etcètera.
De moment, Sora encara no està al mercat.
L'empresa l'ha posada ara en mans d'un grup d'experts
perquè l'aprovin i trobin possibles errors.
Esports Albert Benet.
Barça-Madrid avui en la final de la Copa de Bàsquet a dos quarts de set a Màlaga.
El Madrid va guanyar clarament el València per 95 a 76
i el Barça va apallissar el Tenerife 108 a 76 amb un segon quart en què va notar 40 punts.
És la primera vegada que un equip arriba a aquesta puntuació en un mateix quart en un partit de Copa.
La final, aquest clàssic, aquest Barça-Madrid, el transmetrà al Totgira de Catalunya Ràdio.
Victòria del Barça al camp del Celta a Baleidos a la Lliga de Futbol per 1 a 2
amb dos gols de Lewandowski, el segon, el minut 97, en un penal que es va haver de repetir
i que havia fallat el polonès en primera instància.
Dimecres, vuitens de final de la Champions al camp del Nàpols.
El Barça, tercer a la Lliga, ara mateix a set punts del Madrid,
que avui juga al camp del Rayo a les dues,
i a dos punts del Girona, que és segon i que demà jugarà a Bilbao contra l'Atlètic Club.
L'Espanyol se situa provisionalment tercer de la segona divisió,
un punt de l'ascens directe, després de guanyar el Mirandès per 3 a 0.
Breitwaite va marcar dos gols, un de penal.
I a noquei patins de fa només unes hores d'aquesta nit passada,
el Palau de Plegamans jugarà avui la final femenina de la Copa Intercontinental
contra el Gijón i el Barça jugarà la masculina contra el Porto,
després de guanyar les semifinals aquesta nit passada.
Fins aquí les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Ràdio amb Roger escapa.
11 i 6.
Arriba la màquina del temps, Marina Laminos, bon dia de nou.
Bon dia, Roger.
Avui viatgem fins al...
15 de febrer de l'any 2003, perquè fa 21 anys gairebé un milió i mig de persones
van sortir al carrer a Barcelona a cridar no a la guerra.
No a la guerra!
No a la guerra!
No a la guerra!
Una manifestació contra la guerra a l'Iraq que es va convertir en la més multitudinària
feta mai a Catalunya fins llavors.
Sapiguem com s'ha viscut aquesta mobilització.
Xavi Coral, bona nit.
S'ha dit fins i tot que ha estat la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya.
Espanyol!
Hola, bona nit.
Sí, realment es pot parlar d'una manifestació històrica.
Una manifestació...
Xavi Coral i Helena García Melero, què diuen les xifres oficials?
Marina, quanta gent es va manifestar aquell dia a Barcelona en contra de la guerra?
Doncs mira, la xifra de participants, òbviament, varia,
però efectivament sí que va ser la més massiva que s'ha fet mai, com a mínim fins a aquell moment.
Aquell dia, aquell 15 de febrer, es van fer manifestacions a tot el món
i la de Barcelona va ser la més multitudinària o la segona allà, allà, amb la de Londres.
Mira, xifres, Roger, segons els organitzadors, dos milions.
Segons l'Ajuntament, un milió i trescentes mil persones,
per tant, la que comptem oficialment,
i segons la delegació del govern, trescentes cinquanta mil persones.
En tot cas, va ser tan important que George Bush va sortir a dir
que aquesta manifestació, que la de Barcelona, no podia marcar l'agenda
de la política exterior dels Estats Units.
I precisament els organitzadors, a Barcelona, a la plataforma Aturem la Guerra,
criticaven les polítiques de George Bush i Saddam Hussein.
Sí, no, rebutjaven, en definitiva, qualsevol intervenció militar a l'Iraq,
que justificava dir que tenien armes de destrucció massiva.
Nosaltres aquesta setmana hem pujat a la màquina del temps amb la Pilar Massana,
és la portaveu en aquell moment del col·lectiu Aturem la Guerra.
Recorda que hi havia tanta gent que els carrers es van desbordar
i que la ciutat, que Barcelona, va quedar col·lapsada.
Realment nosaltres notàvem, conforme s'acostava el dia de la manifestació,
que cada vegada més i més gent s'interessava,
vam haver de canviar de recorregut a Barcelona.
Vam establir a Orient dos capçaleres.
I la segona no es va poder moure.
Es va arribar a recollir, a desplegar, sense que hagués caminat.
Feia temps que no es veia una unitat tan brutal a Catalunya per una causa.
Hi ha molta, molta gent.
Portem una hora aquí i pràcticament no hem donat ni una passa, no?
Mira, aquest que es contem és el que llavors era el conseller Enca,
per Turmas, que estava en aquesta segona capçalera,
i que efectivament deia que no es van poder moure en tot el recorregut.
Una manifestació que va durar tres hores,
i fixeu-vos que només es va poder fer un recorregut de dos quilòmetres.
Companys i companyes, hauríeu d'anar tirant cap als costats.
Hi ha molta gent i no podem passar.
I el manifest que va llegir l'actriu Carme Sansa
es va haver de repetir fins a sis vegades,
és a dir, que la gent anava arribant
i a mesura que arribaven, doncs el tornaven a llegir.
Compte d'anem qualsevol atac i intervenció militar a Irak,
encara que sigui amb l'autorització de l'ONU,
perquè així només comportaria més...
I quan va acabar, atenció, Roger,
es va fer un simulacre d'atac aèri,
i atents a la manera com es va anunciar per la megafonia
que es faria aquest simulacre,
la veritat és que és una mica surrealista.
I fem un minut de silenci, ja n'hi ha prou.
Ajupim-nos com el caganer.
Tots ajupits com el caganer.
Què explica aquest poder de convocatòria
que va tenir aquella manifestació Marina?
Perquè són gairebé un milió i mig de persones a Barcelona,
però també hi va haver mobilitzacions a Lleida, Tarragona i Girona.
Sí, la de Girona, per exemple, 45.000 persones,
també la més massiva feta fins llavors a la ciutat.
Clar, hi havia bastanta unanimitat
de fer tots els partits polítics del moment,
excepte que el PP van sumar-se en aquesta segona capçalera.
He sabut que la guerra no es va acabar fins molts anys després, el 2011,
però bàsicament tot això tot plegat s'explica
per un context polític molt convuls,
i a més també perquè les setmanes abans
tot el món de la cultura va anar ple de crides a participar-hi.
Prèviament va haver-hi també un fet que va ser el vessament del prestigio.
Estava a dir que hi ha 5 o 6 milles aquí fora de costa, aquí a oest.
I també la reacció del govern del Partit Popular va ser negar que havia passat res allà, no?
Tot això va anar caldejant la indignació i va jugar un paper molt, molt important
tot el moviment d'actrius i d'actors contra la guerra, els Premis Goya.
De manera que es va convertir com en un clam també per part de tots ells contra la guerra
i ho va sentir tothom, això, no?
Quanta nostàlgia, eh?
L'estirament vertical del Rajoy amb els hilillos de plastilina del prestigio.
Doncs això feia aquest xup-xup d'indignació.
Malgrat tot la marxa va ser molt pacífica i festiva, no?
Sí, moltíssimes famílies, música, fins i tot alguna performance també al mig del carrer
que va enganxar, per exemple, la periodista de TV3, Núria Bacardit.
Bona nit de nou, des del passeig de Gràcia, ara tot just, estem girant per la Gran Via
per arribar a la plaça...
En plena batucada, Núria Bacardit, a les bones i a les males.
21 anys d'aquella ja manifestació contra la guerra de l'Iraq.
El que va passar després és història.
Avui hem recuperat aquest moment amb la Marina Laminos.
Tornem al 2024.
Marina Laminos, moltes gràcies.
A vosaltres.
Pausa i la Marina Porres, el suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
La Fundació Òpera a Catalunya presenta Manon Lescó de Puiggini,
una òpera poderosa i conmovedora.
Del 21 al 25 de febrer a la Faràndula de Sabadell
amb la Sinfònica del Vallès i el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell.
Emociona't amb Manon Lescó,
una història sobre la vanitat humana
amb melodies de gran bellesa i dramatisme.
Entrades a operacatalunya.cat.
Fas una vida plena d'activitat?
T'has plantejat si les lentilles poden encaixar en el teu dia a dia frenètic?
Prova les lentilles Precision One a la teva òptica més propera
entrant a www.descubreprecision.es.
Precision One, pels que busquen una comoditat duradora.
Precision One compleix la normativa de productes sanitaris.
Consulta contraindicacions i possibles efectes adversos
a precision.myalcon.com barra es.
És un tresor.
Col·leu de la tòfona negra ho veiem com una oportunitat.
Amagat sota terra.
El tractem com si fos el caviar.
Ara el podem plantar i cultivar.
Està dient, els que coneixia la tòfona,
que això, que hi ha anys que surt, d'altres que no,
ho puc fer en un camp?
Em costa de creure.
30 minuts, País d'atòfona, a TV3 aquesta nit.
Descobreix la bellesa de les illes gregues
al nord d'Europa amb MST Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros per persona.
Reserva a mstcruceros.es
o a la teva agència de viatges.
MST Cruceros, un viatge cap a la bellesa.
Cada migdia a Catalunya Ràdio,
una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
Sentiràs l'emoció de la ràdio com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Escriu-nos a l'última hora arroba catradiopuntcat
i prepara't per viure a l'última hora en quatre dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú amb aquest...
La gent...
El que estem fent és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses han sentit.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger es capa.
Un quart de dotze.
Marina Forres, bon dia, bona hora.
Això és l'excusa cada diumenge al voltant d'aquesta hora
amb la Marina Forres.
Parlem de llibres, sèries, pel·lícules i cançons
a través d'un tema que avui són els marginats, Marina.
Exactament.
Aquesta setmana és un tema literari que sempre dona molt de joc
i que ha estat molt important en segons quines tradicions literàries,
que és això que deies, la figura del marginat,
és a dir, l'exclos de la societat, aquell que no encaixa
i que sovint és menys preat, precisament, perquè no encaixa.
Llavors, a Europa hi ha una gran tradició literària sobre marginats
que va tenir molt d'èxit, i per dir-ho ràpid i malament,
però que es va fer molt a finals del segle XIX,
quan, amb l'aparició de les grans ciutats
i els canvis socials que van provocar,
doncs molta gent es va començar a sentir al marge d'aquests canvis,
va començar a quedar exclosa, marginada,
per la pobresa o per altres circumstàncies.
Llavors, a França, per exemple, això es tradueix en el naturalisme,
Zola i tot això, que és una tendència fixada en aquestes figures marginals,
i aquí a Catalunya també es va conrear molt,
i en tenim exemples en la literatura, per exemple, de Narcís Uller,
o Guimarà, Víctor Català, o Juli Vallmitjana,
que és un gran exemple també d'això que dèiem.
Però avui parlem de marginats que no són catalans, no?
Exacte, avui parlem d'uns altres marginats
que són a l'altra banda de l'Atlàntic, als Estats Units,
i concretament al sud dels Estats Units,
una terra on aquests personatges sempre són molt presents
i els seus autors s'hi han fixat molt.
Per això avui comencem amb un llibre
que acaba d'arribar a les llibreries
i es titula Un home bo costa de trobar,
un gran títol, de Flanerio Conor.
Un home bo costa de trobar.
Sí, el títol és el primer conte d'aquest llibre de contes,
és bastant bo.
Flanerio Conor, eh?
Flanerio Conor, que és un llibre publicat per l'Alta Editorial
i traduït per la Marta Pere Cucurell.
Llavors, per situar-la una mica,
Flanerio Conor, que no és tampoc molt, molt coneguda,
és una escriptora que va néixer el 1925 a Geòrgia,
al sud dels Estats Units,
i que va ser una senyora bastant avançada a la seva època
que va decidir que es dedicaria a estudiar i escriure des de la universitat
i que escriuria sobre les coses que havia vist i viscut al seu sud natal.
Llavors, no va tenir èxit de seguida,
però era una senyora molt ossuda
que s'hi va dedicar amb molta tenacitat i molta força,
però durant no gaire temps,
perquè quan tenia 25 anys li van diagnosticar la mateixa malaltia
de la qual va morir el seu pare, que és el lupus.
I aquesta malaltia la va obligar a retirar-se de la vida universitària
que havia conreat,
se'n va tornar amb la seva mare a la seva casa natal,
un casalot d'aquest del sud dels Estats Units,
des d'allà es va dedicar a escriure
i també a criar galls dindis, feixants, signes, ànecs i gallines.
Ah.
Sí, i resulta que aquesta senyora era molt bona
fent contes que són precisament els que trobem en aquest volum.
Un home bo costa de trobar.
Llavors, què hi trobem en aquests contes?
Doncs, com hem dit al principi de la secció,
hi trobem marginats,
perquè O'Connor es fixa en aquells personatges
que no acaben d'encaixar a la societat,
que són durs com la terra on han nascut i on han crescut,
que no tenen manera de formar del tot per darrer.
Llavors, aquí trobarem contes que són bastant durs, bastant tràgics,
però O'Connor és una senyora com molt dura també
i es posa sempre en temes molt complicats.
I ella era molt catòlica,
llavors els contes, això és com un tema central,
hi ha sempre reflexions sobre la fe,
sobre per què la gent creu
i com aquestes creences afecten la seva vida.
I també s'hi parla, i molt,
de racisme i de violència,
perquè ella va viure en un lloc
on hi havia una barreja de gent molt particular.
És a dir, hi havia negres del sud dels Estats Units,
però llavors van arribar els nous immigrants europeus
que convivien al seu torn amb la gent del sud
i llavors no sempre era fàcil
perquè tots s'acusaven a altres
de ser de més baixa estofa, diguéssim.
Són contes molt interessants,
bastant torturats i turmentats,
però que van al fons de la condició humana,
és molt a saco, la Flaneria Conor,
amb una mirada molt particular
i és una senyora que s'ha de tenir bastant en compte
i que ho recomano.
Avui amb la Marina Porres, Els marginats.
Hem començat pels llibres,
continuem a la pantalla.
Això que sentim és ja la quarta temporada
de True Detective,
que és una sèrie que va causar molt furor,
especialment la primera temporada,
però jo tinc la sensació que s'ha diluït una mica.
Bé, és que la primera és tan icònica,
tan bèstia,
que llavors les altres és com que van caient,
però sempre són interessants en realitat.
Aquesta temporada té un títol propi,
per cert es diu True Detective Night Country
i País de nit,
ara explicarem per què.
És, com deia,
és una sèrie mítica creada per Nick Pizzolatto,
que en aquesta última temporada ell no hi és,
només fa de productor,
i la trobareu a HBO.
Van surtin capítols,
en falta algun encara.
Llavors, per què la porto avui que parlem de marginats?
Doncs perquè passa en un escenari
on francament tota la gent que hi surt
són bastant exclosos de la societat.
Llavors,
per posar-nos en situació,
True Detective és una sèrie de detectius,
per tant,
sempre hi ha com la investigació d'un cas,
però la particularitat d'aquesta temporada
és que la trama passa a Alaska,
que, com sabeu,
durant bona part,
bueno,
durant no sé quant de temps,
però durant molt de temps de l'any,
la passen en una nit perpètua.
És a dir,
no es fa mai de dia,
no hi ha llum durant molts dies seguits.
Per això hi ha aquest Night Country,
el títol de la sèrie.
Llavors,
si la sèrie ja és fosca de per si,
aquesta ho és especialment,
perquè literalment són en un lloc on sempre és de nit.
Llavors,
o sigui,
tota la sèrie passa en la foscor.
Evidentment,
viure així és viure en condicions molt dures,
per tant,
tothom que es queda a Alaska
representa que ha de tenir un molt bon motiu per viure-hi,
i tots els que surten en aquesta sèrie
no tenen motius particularment simpàtics
o alegres per sèrie,
i estan bastant torturats.
Llavors,
la trama d'aquesta temporada
resulta que uns científics
exploraven l'origen de l'univers
en una estació científica
i han estat trobats morts
al mig de la neu d'Alaska
en unes circumstàncies molt estranyes.
Llavors,
la sèrie és el desenvolupament
d'aquesta investigació
que està com encapçalada
per dues policies dones,
que són la Jodie Foster i a Cali Reis,
dos polis així com fosques i difícils.
La sèrie està bé,
però no és la millor temporada
pel fet d'aquesta que sempre es compara amb la primera,
però el fet que passi en un lloc tan sòrdit
i particular com l'Alaska
li dona com un aire molt interessant,
molt fosc i tot plegat
i llavors per això
ens va també avui
per parlar de marginats del món
que, com veurem,
tots els protagonistes d'aquesta sèrie
ho són.
Música.
Música.
Música.
Música.
Gràcies.
Aquesta és Billie Eilish.
Sí, una cançó molt bona, eh?
Very, very a friend.
No ens movem gaire de True Detective amb aquesta cançó
perquè el tema aquest és els crèdits de la sèrie.
Ens va molt bé per parlar de marginats
perquè és una cançó, segons la senyora,
que parla com en morts, tema també que surt a la sèrie.
I com, evidentment, parlar amb morts
et fa una mica estrany, no?
Llavors, la lletre crea com una conversa
entre un home i un fantasma.
No sabem exactament qui parla aquí
i aquesta és la gràcia, no?
Llavors, aquesta tornada que diu
què vols de mi, per què no fuges de mi,
què saps, per què no t'espanto, per què t'importo...
Llavors, la persona que canta té un impuls de suïcidi
com per enfonsar-se cap al no-re,
i és una cançó molt misteriosa
sobre com allò que queda als marges
de vegades se'ns apareix sense que ho esperem.
Per tant, ens quadrava.
Mal rotllo.
Mal rotllo total.
Maria Friend vol dir enterrar un amic, no?
Sí, sí.
I és una cosa que té com a veure amb la sèrie,
perquè surten com fantasmes,
no sé com acabarà, si seran reals,
si no, molt true detective el tema.
Avui amb la Marina Porres, Els marginats.
Tornem als llibres.
I ho fem amb una senyora que encaixa perfectament amb Flannery O'Connor,
que és l'escriptora amb qui hem començat la secció.
Es tracta de Carson McCullers,
també la trobareu al catàleg de l'altra editorial traduïda per l'Alba de Déu,
i dic que perquè encaixen McCullers i O'Connor,
perquè aquesta primera és una de les escriptores també més famoses del sud dels Estats Units.
Va néixer només vuit anys abans que ella
i com O'Connor també va morir jove d'una malaltia que la va matar als 50 anys.
I també tenen en comú que les dues parlen sobre marginats.
Us podria recomanar qualsevol dels seus llibres,
perquè realment tots van sobre això,
tots estan ambientats al mateix sud,
pur i dur, amb totes les conseqüències que això implica,
però us recomano el que segurament és la seva novel·la més famosa
i que té el títol fantàstic de
El cor és un caçador solitari
i que la va fer famosa a Carson McCullers quan només tenia 23 anys.
I la novel·la explica la història d'un senyor sort mut
que gràcies a la seva amabilitat i a la seva manera d'estar al món
es guanya la confiança de tota la gent del seu voltant
perquè tothom veu en ell el que sigui qui vol veure,
perquè, clar, ell no pot participar perquè no té veu.
Llavors, Porto Carson McCullers, bàsicament,
perquè totes les seves històries són ambientades en llocs molt durs.
Aquesta és una ciutat obrera del sud,
arrasada per la depressió i per la pobresa,
amb molts conflictes racials...
I llavors, és una novel·la que parla
de com tothom està marcat per la solitud
i tothom necessita constantment buscar l'amor
o almenys alguna cosa on agafar-se.
Llavors, si voleu seguir amb els relats,
per no marxar de la línia que hem marcat amb Flannery O'Connor,
podeu llegir, també de Carson McCullers,
el llibre La balada del cafè trist,
que és una història breu, perfecta,
per entrar a aquesta escriptora, si no l'hem llegit mai.
Més marginats.
Welcome to Atlanta.
You don't have an alligator.
That's the alligator ring!
Ara tornem a la petita pantalla, Marina.
Això és Atlanta, Disney Plus,
una sèrie que no s'ha reivindicat prou
i és una de les millors que vaig veure l'any passat.
La porto avui que parlem de marginats
perquè, bàsicament, el tema central de la sèrie
és el tractament de la cultura negra,
sobretot a la ciutat d'Atlanta,
i l'evolució del tema de la raça als Estats Units.
Però no en plan xapa, teòrica, no.
Està explicat a partir de la història d'un noi
a qui tot li va malament a la vida al principi.
És un noi jove que té una filla amb la seva ex-nòvia,
mira de sobreviure en feines una mica de merda,
i el seu cuit té un cosí, que és encara pitjor,
que és com un patat total,
però que resulta que es grava fent rap
i penja els seus raps d'Instagram
i acaba fent-se famós fins a arribar a ser una estrella internacional
que fa gires per tot el món.
Llavors, això, evidentment, afecta tota la família
i tot l'entorn d'aquests nois,
i a partir d'ells ens expliquen, sense moralina,
sense pedanteria, coses sobre la seva classe.
És a dir, ells són negres d'Atlanta
i a partir de les històries que passen
doncs sabem coses sobre la cultura en general.
És una sèrie que explica una ciutat,
una classe social, una manera d'entendre el món
a partir de personatges que, en principi,
haurien de ser el més marginat del món,
però, en aquest cas, acaben estant al centre de tot.
I acabem amb aquesta cançó.

Aquesta és la txerra.
Aquesta és la txerra, amb una gran cançó,
Gypsies, Tramps, Thieves.
Si ningú no em corregeix, jo ho tradueixo per
Gitanos, Vagabuns i Lladres.
És una cançó que vaig descobrir per un llibre
del nostre estimat Bob Dylan,
de Filosofia de la Cançó Moderna,
i aquest és el títol de la cançó de Txert,
Gitanos, Vagabuns i Lladres,
i és una cançó perfecta, sobre marginats,
perquè explica la història d'una noia
que neix en un vagó d'un circ,
d'un vagó com d'aquestes caravanes,
d'un circ amb volant,
i diu que la seva mare ballava a canvi de diners,
que el seu pare feia el que podia,
i la tornada diu, la gent del poble ens deia
Gypsies, Tramps and Thieves,
però cada nit els homes venien
i gastaven els seus diners amb nosaltres, diguéssim.
La cançó es torna més bèstia
perquè ella té una nena
que està condemnada a fer el mateix
que havia fet la seva mare
i el mateix que ha fet ella,
o sigui que és una cançó sobre la condemna,
d'alguna manera la condemna de ser un marginat,
de com hi ha coses que no et pots treure de sobre.
Avui amb la Marina Porras
hem parlat de marginats
a través dels llibres de Flannery O'Connor,
també de Carson McAllers,
hem passat per True Detective i Atlanta a la pantalla,
i hem posat també Billie Eilish i Cher.
Marina, moltes gràcies.
A vosaltres.
No marxis perquè anem cap a Galícia un moment.
Un minut per arribar a dos quarts de dotze del migdia.
Suposo que deus estar ben pendent, Marina,
del que passin aquestes eleccions gallegues
i que fins i tot t'ha costat dormir avui.
Sobretot molt pendent
i molt sorpresa
per la gran quantitat d'atenció mediàtica
que es dirigeix cap a aquesta...
S'ha parlat més de Catalunya que de Galícia.
Això també és veritat.
Més que justificat.
A veure, hem viscut l'arrencada
d'aquesta jornada electoral a les 9 del matí.
Hem obert pràcticament en directe
els colegis electorals
amb la Paula Brujats.
Avui, com dèiem,
es decideix la continuïtat del Partit Popular
o el canvi liderat pel BNK,
uns resultats que poden tenir rèpliques també,
sobretot a Madrid i a la política espanyola.
Ara volem saludar,
perquè amb la Paula Brujats
hem seguit a primera hora en directe
la votació de la candidata del BNK a Anà Pontón.
Aquesta hora, qui vota
és qui, pràcticament amb tota seguretat,
guanyarà aquestes eleccions,
que és Alfonso Rueda,
candidat del Partit Popular.
La incògnita és si aconseguirà o no
els 38 escons que necessita
per la majoria absoluta.
Alfonso Rueda, el candidat del PP,
vota a Pontevedra.
I a Pontevedra tenim el nostre company Marc Jurado.
Marc, què tal? Bon dia.
Hola, Roger, bon dia.
Ha votat dia, Rueda?
No, no encara.
És previst que ho faci ara a dos quarts,
però hem de dir que segur que ho farà més tard
perquè a aquesta hora encara no ha arribat.
Evidentment, el que sí que hi ha aquí
en aquest col·legi electoral,
ell vota, de fet,
amb un centre que es diu
Centre Gallec de Tecnificació Esportiva.
Per tant, és com una mena
de recinte poliesportiu
d'aquesta capital gallega,
de Pontevedra concretament.
I aquí el que hi ha d'augment és, com sempre,
molta expectació mediàtica,
evidentment, d'ho toma dins
d'aquest col·legi electoral,
col·locat darrere de la presidència d'aquesta mesa
per poder captar les fotografies
i les imatges de quan entri.
És curiós, Roger, per això,
que Pontevedra governa i passa
el que Rueda no vol que li passi a ell
a nivell de tot Galícia.
Aquí, evidentment,
dic evidentment perquè aquí el PP
sempre, sempre, sempre,
a Pontevedra, dic,
ha guanyat les eleccions,
però no sempre ha governat
i això és el que li passa ara,
perquè, de fet,
tot i que sempre ha guanyat les eleccions,
mai ha governat dels últims 15 anys.
Això és el que té por que li passi ara
a nivell de Galícia,
perquè ara mateix, doncs,
qui governa aquí, a Pontevedra,
a l'Ajuntament, al Consell,
és el Venegar,
amb el suport extern dels socialistes,
tot i que qui va aconseguir
el 44% dels vots
a les últimes eleccions del 2020,
i, de fet,
que ara ha tornat a passar el mateix,
doncs és el Partit Popular.
Per tant, aquí, realment,
és l'exemple més gràfic
del que li pot acabar passant
a Alfonso Rueda,
que ningú discuteix,
i tu deies ara
que guanyarà les eleccions,
no hi ha cap enquesta
que això no ho pronostiqui,
el problema serà, per ell,
si arriba o no
aquests 38 diputats,
perquè, vaja,
si no suma ell o ell
amb Vox
o amb l'altre partit,
en aquest cas de Pontevedra,
també,
que és qui pot donar,
d'Orense, perdó,
que és l'altre partit
que pot acabar entrant
en aquest Parlament
per primera vegada,
doncs no.
Ara mateix, mira,
que estem veient,
i justament és Alfonso Rueda,
que ara sí que està arribant
en aquest col·legi electoral,
està a punt de creuar
el pas de Vienanza,
que és l'únic que ha de fer
per entrar cap a dins,
això sí que primer votarà
i després el podrem sentir.
Com et deia,
aquest és l'exemple
del que pot passar,
que si no suma,
si no arriba a la majoria absoluta
i depèn de Vox
o d'aquesta alternativa
obrent sana,
doncs sí que pot arribar a governar,
si no se li posen
les coses complicades,
què és el que passa
en aquest Ajuntament
d'aquí de Pontevedra
des de fa molts i molts anys, Roger.
En directe,
el Marc Jurado
des de Pontevedra,
veurem si avui al vespre
acabem sabent
els resultats definitius
o no,
perquè un 17%
ho hem explicat
des de primera hora,
un 17% dels CENS
representa aquest vot exterior
i és un vot exterior
que segurament
no es podrà comptabilitzar
del tot encara avui,
per tant veurem
si té la capacitat
d'alterar o no alterar
el resultat
que avui podrem explicar
també, evidentment,
des de Catalunya Ràdio
a partir d'aquest vespre.
Sí, en quant de 3 anys
d'autonomia
les esquerres
només han governat 5 anys,
per tant,
aquesta és la possibilitat
que s'obre avui.
Molta gent ho preguntava,
i hi ha qui sí que ho veu factible
i hi ha qui creu que no,
que això diu sempre,
ens diuen el mateix,
al final no acaba passant.
Bé, veurem,
ho explicarem a Catalunya Ràdio.
Gràcies, Marc Horà,
d'una abraçada.
A tu, fins ara.
Passen 3 minuts
de 2 quarts de 12 del migdia.
Fem una pausa
i el suplement
el demà ho deixo.
Roger Mas i David Carabent.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
Hi ha persones
a punt de ser a punt
a punt de ser a punt de caure
en el pou del suïcidi.
No volen un
no t'ho prenguis així.
no necessiten lliçons.
Necessiten ajuda
dels amics,
de la família
i dels professionals.
Escolta'ls
i truca al 061
que no entrin
en la foscor
del suïcidi.
Generalitat de Catalunya
sempre endavant.
I vet aquí un gos
i vet aquí un cap
que els ulls
de la pinya
ja s'han tancat.
Els millors contes
per anar a dormir
són els de la pinya.
Troba'ls a la botiga
de Trescat
i als punts habituals.
I bona nit.
Els convidats
de Sílvia Còpolo
s'estiren
al divan.
Ortodoxo significa
que queremos seguir
fortaleciendo
la raíz
del tronco
de la acción judía
que se lleva realizando
durante miles de años.
Aquest diumenge
el rabí
de la comunitat
jueva ortodoxa
Jebap Lavabich
a Barcelona
David Liberson.
Vostè que m'ha defensat
tant el perdó
vol dir que no aniria bé
per aconseguir la pau?
Nosotros tenemos
que defendernos
i Israel tiene que
la obligación
absoluta
de poder
arreglar una situación
para que en el futuro
haya paz
porque va a haber paz
y va a haber redención
Aquest diumenge
a les 9 del vespre
També a l'API
al web de Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina
Emprenedors
Innovació
Creativitat
Competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa en català
de referència
sobre emprenedors
i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
amb Xantal Llovina
Dissabte
a tota l'API
web i diumenge
a les 10 de la nit
a l'antena
de Catalunya Ràdio
El Matí de Catalunya Ràdio
En plena emergència
per sequera
per a bona part
de la població
El Matí de Catalunya Ràdio
fem el mapa
de les fuites d'aigua
a Catalunya
Venir de Vegas
La carretera de Vegas
primers pensaven
que era una fuita
d'un dipòsit
i és veritat
que no és una fuita
d'un dipòsit
sinó que quan el dipòsit
està ple
veixa
i no hi ha cap boi
a ocupar-hi
fa anys
Has detectat
alguna fuita d'aigua
al teu municipi?
Posa't en contacte
amb nosaltres
a través del WhatsApp
del Matí de Catalunya Ràdio
Escriu-nos o envia'ns
una nota de veu
al 636 36 06 09
Maria Antònia
de Castellà del Vallès
Bon dia
La carretera
que va de Castellà
a Sant Llorenç
per aigua constantment
i us hi vaig trocar
a l'Ajuntament
i em van dir
que van venir
amb els de la companyia
d'aigua
perquè no ho van trobar
Al Matí de Catalunya Ràdio
busquem les fuites
d'aigua de Catalunya
Denuncieu
al 636 36 06 09
La bústia
del Matí de Catalunya Ràdio
Al Matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell
É uma cobra
É um pau
É João
É José
É um espinho
Na mão
É um corte
No pé
São as águas de março
Fechando o verão
É a promessa de vida
No teu coração
É pau
É pedra
É o fim
Do caminho
É um resto
De toco
É um pouco
Sozinho
É um passo
É uma ponte
É um sábado
É uma rã
É um belo horizonte
É uma febre terçã
São as águas de março
Fechando o verão
É uma promessa de vida
No teu coração
El suplement
Amb Roger Escapa
Tchau
Tchau
Tchau
Tchau
Tchau
Sous-titrage Société Radio-Canada
Diumenja, a l'hora del vermut, aquests dos agafen les regnes del programa i un servidor se'n va a fer un reset.
Avui farem dissabte, tot i que és diumenge.
Avui netejarem, que és una cosa que la gent que treballa els dissabtes intenta fer diumenge.
Ordenar, buidar, llançar.
Sí, fer net, una mica el que toca també, em sembla, en el calendari, diguéssim, religiós, no?
Però d'això en sap una mica més el Roger.
Tu aquests dies, què fas?
Comença quaresma.
Exacte, clar.
Neteja, fem dissabte.
Tu ho practiques, eh?
Sí, fa i dissabte per dins.
Què vol dir?
Abstinències.
Abstinències.
Bé, abstinències, neteja.
O sigui, per exemple, durant l'alcohol?
Durant l'alcohol no bec alcohol.
No drogues?
Què s'entén per drogues?
Drogues.
Il·legals, sí, il·legals.
No...
Carn, tampoc?
Els divendres...
Bueno, miro de fer una dieta una mica més...
O sigui, l'alcohol aprofito per fer una vida, en teoria, el que s'entén per una vida més sana.
Més estètica, sí.
Tabac, tampoc?
No, un altre tabac fa 4 anys.
Imagina't.
Imagina't que no és que hi ha...
Però vei, és que traient l'alcohol ja és una cosa impressionant.
Jo crec que és la mare de totes les drogues.
És la mare de totes les drogues.
Sí, perquè tot va cap al pedregar.
Exacte.
Saps?
És simpàtica, innocent, però després...
Obre els camins de...
Sí, sí, sí.
Cae molt bruta i el fetge necessita un respiro.
Doncs avui farem neteja.
Neteja de tot això.
I a més a més, a sobre hi posarem banda sonora.
Tot vostra.
Doncs mira, parlant de fer dissabte, el tri que ell just ara, a principis d'any, va treure un EP que es diu Fomo.
I té una cançó que es diu Treu-me, que no saps si li hem de treure les coses a sobre, si ell es treurà del mig o ben bé com va.
Però va de buidar absolutament.
Claca.
Treu-me d'una baralla.
Treu-me de la pantalla.
Treu-me la broma barata.
Treu-me l'ància.
Treu-me la ràbia.
Protoclària.
Prafarnalla.
Baralla.
Qui munta.
Qui mana.
Repetitiu el que penso, que pensa que em troba, però no m'atrapa.
Que cuido, però ja no em canta.
Que canto, però ja no em salva.
Treu-me la propaganda.
Treu-me qui la propaga.
Creu-me.
Creu-me qui paga, no mana.
Qui mana, qui mata, que ella era una mama.
Baralla no pensa.
Sempre no escolta.
Repa no torna.
Es fuma la sensació de tenir-me amb mi, de saber què em passa.
Em va sorprendre quan vaig sentir aquesta...
Aquesta peça.
Està molt bé això que fa el tric, ell, d'experimentar d'aquesta manera, no?
I una cançó que no tingui una base rítmica seguida.
Sembla que sigui una...
Sembla que no es pugui fer, això, avui.
Semblen els esbossos una mica d'estar a l'estudi de gravació i llança amb la claqueta i no sé què.
Home, és una mica, em va pensar amb allò de l'Old Jazz, la pel·lícula aquella del Bob Poci, no?
Que és com el Fellini, o Vuit i mig, o un director durant el rodatge, no?
O un coreògraf durant la preparació d'un espectacle.
I, bueno, en aquest cas, doncs, amb la impressió que el tric, ell, està preparant el següent disc,
doncs, em sembla... Vaig sentir que havia tingut estrès, angoixes i coses així entre disc i disc.
I, bueno, clar, això em fa pensar molt en la pressió...
Aquella cançó que havíem posat, CBDs per d'anyes i una escapada rural...
Exacte, exacte.
Si et fa falta això...
I és el primer disc, imagina't.
Però és normal, és clar.
Totalment, totalment. I, sobretot, bueno, quan has tingut una repercussió tan bèstia.
Fixa't que el Tom York de Radiohead li va passar tres quarts del mateix amb l'Hockey Computer,
que va ser un excitàs bestial, van fer una gira mundial espectacular,
i llavors es veu que després d'un concert a Dublin,
i llavors hi ha una... en la lletra ja veureu que hi ha una referència al riu Lifey,
que és el riu que travessa Dublin,
doncs va tenir una mena de crisi de dir, hòstia, quina angoixa, això, aquesta gira,
ho estava passant molt malament, i va trucar al seu amic Michael Stipe,
el compositor i líder del frontman d'Ariam,
i li va dir, escolta, quan et trobis així, angoixat per tota la gira,
diga't a tu mateix, no sóc aquí, això no està passant.
Això és l'origen, són els dos versos principals de How to Disappear Completely,
com desapareixer completament del següent disc de Radiohead, Kit A.
Aquell d'allà,
aquell no sóc jo.
Vaig on em plau.
Trevells superets.
Floto l'ici avall.
L'ici és el riu aquest que hem dit de Dublin.
i no sóc aquí.
Això no està passant.
Com us he dit, doncs, la història aquesta és una curiositat divertida,
perquè són dos líders de grans bandes, diguéssim, de nivell global.
doncs Michael Stipe, arrel d'aquesta conversa,
també va compondre una cançó que es diu Disappear,
i la va incloure en el seu següent disc.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Això és Disappear, del disc Reveal, del 2001,
doncs a la mateixa època que Radiohead havia entret el Kit A,
i llavors, doncs, bueno, Kit A també va ser un excitàs a nivell global,
i un disc molt experimental, no?
És a dir, que aquestes angoixes, aquestes situacions extremes
d'un artista molt exigit, al final el que fan, doncs,
és molt probablement parlar d'ell mateix,
o parlar de la disciplina, parlar de la...
Són metacansons, gairebé, no?
De les condicions de la gira, no?
Que són de totes condicions extraordinàries de vida.
Exacte.
Tu, doncs, jo també...
Ara pensava molt que ha dit a l'escapa, no?
De la Quaresma, l'abstinència, clar,
i aquesta és la versió...
Jo si em miro la Quaresma com una abstinència,
com una cosa difícil no anem bé.
El no, que en psicologia aquesta no funciona,
la Quaresma és un moment per cuidar-se, per mimar-se,
i per passar a tu davant, per ser tu la prioritat a la teva vida.
I pensava que em recomano una cançó,
que entrant de fons, a poc a poc,
té un fade-in, va començar...
Un dematí que et vulguis dedicar a tu mateix, eh?
No desaparèixer, fer desaparèixer el món.
I tu solet, un bany de sol,
i una passejada,
i cremetes,
i aquestes coses.
Aquestes coses són la Quaresma.
Passajadetes, cremetes, bany de sol,
i automimus.
Delito
V Scienció
Bona nit
Això és Ayu Pogada, és un paio de Kènia bastant espectacular.
El va fer famosíssim Peter Gravel amb la discogràfica Real World,
per-li aquest enregistrament, i aquesta cançó, O Viero, es diu aquesta,
i una altra que es diu Cot Piró, que està en el mateix disc.
Són dos hits de World Music des de fa 30 anys o així.
Ayu Pogada és un paio curiós, perquè és de Kènia,
els seus pares per això van viure a Amèrica
i ell la van exposar molt a la música occidental, per entendre'ns, oi?
i llavors ell es va dedicar a tocar, no me'n recordo ben bé,
el nom exacte de l'instrument, de la lira aquesta de Kènia,
i només en veu, i ell es feia una cosa com molt tradicional,
però que a la vegada era fàcil d'escoltar per nosaltres, no?
I per això Peter Gravel el va agafar, igual que Norrat, Fatel i Can i tanta gent.
I un fet curiós d'Aiu Pogada és que a 63 anys
ja li va dir a la seva dona i al seu fill, ja no sé qui,
estava per allà a casa, tot tranquil, va dir
em sembla que em moriré, tu.
En dia d'aquests em moriré, veig, ho noto.
i es veu que aquell, havent dinat, es va estirar al sofà
i es va adormir i no es va tornar.
Ostres, i es va morir al sofà de casa, la mar de...
Així, com és la seva música?
La mar de tranquil·la.
En pla de quaresma de mimos.
Home, doncs és que realment això del...
Clar, cantar del no-res o cantar del desaparèixer,
cantar del no-ser-hi, és una mica...
És una paradoxa total, és a dir,
crides l'atenció sobre el fet de voler desaparèixer, no?
I és aquesta sensació que, evidentment, tenen aquests grans artistes,
aquestes estrelles que se senten massa centre de la tensió de tothom, no?
Però fixeu-vos que en una de les poesies més boniques de la lírica provençal,
segons Martí de Riquet,
i és el poema amb el que obre, precisament, el recull dels trobadors,
el seu gran clàssic, diguéssim, de la literatura provençal,
és el Farai un vers de Dreidnian, de Guillem de Peitieu,
i segurament és el poema més antic que conservem d'aquesta tradició,
i comença així, dient, faré un vers sobre absolutament res.
No serà sobre mi ni sobre altra gent,
no serà d'amor ni de joventut, ni de res més,
sinó que el vaig trobar mentre dormia sobre un cavall.
No serà d'amor ni de joventut, ni de renau,
que no ens ho trobats endurment sobre cel·lau.
O sigui, que el va compondre mentre clapava al damunt d'un cavall.
Guillem de Peitieu, o Guillem de Poitieu,
o Guillem Guillaume de Quitania,
el Guillem Nové de Quitania,
doncs és un gran personatge realment de la poesia trobadora.
I no només això, sinó que era un personatge de l'època molt divertit,
un bohemi total, irreverent absolutament,
molt gamberro, va ser excomunitat més d'una vegada,
i va anar a les crogades, va fer tota mena de bestieses.
Jo crec que és un personatge que mereixeria una biopic
que seria realment molt divertida.
Ha sigut versionada per molta gent aquest poema,
o l'han intentat ressuscitar de mil maneres diferents.
I, entre d'altres, una cosa curiosa,
el Loquillo, fent una adaptació de poemes del...
Com es deia aquest?
Es deia Luis Alberto de Cuenca,
doncs va adaptar un poema que feia referència
a aquest mateix poema de Guillem de Peitieu,
fareu un vers de Treidnian.
Escribiré un poema recordando
la canción de Guillermo con el frío
de la distancia y con la sensación
Sin haver-la escribido
Un vers, un vers de...
O sigui, fareu un vers sobre absolutament res.
M'agrada molt, eh?
Bueno, és que aquesta idea del nihilisme
o del no-res
és molt més antiga,
sempre l'atorguem,
li atorguem una certa modernitat
quan en realitat, doncs,
des del primer dia que algú es va disposar
a compondre alguna cosa o a escriure alguna cosa,
ja va tenir la temptació de fer-ho sobre el no-res.
Escribiré un poema recordando
la canción de Guillermo con el frío
de la distancia y con la sensación
de no haberlas vivido
Això de buidar sempre rebé,
sempre es posa bé,
i, de fet, els guitarristes elèctrics,
sobretot els de les generacions d'aquests
que ara posarem ara,
eren els famosos en els birgueros, eh?
El Jimmy Page, l'Steve By,
de Big Deal, mor fins i tot,
però
J.J. K. i l'Eric Clapton,
si es van fer famós per alguna cosa,
era per tocar la guitarra
molt buidadament.
Això és un disc del 2006,
es diu
The Road to Escondido,
la carretera,
el camí d'Escondido,
i bàsicament
tota l'estona aquesta base
ells canten una mica
i al final és d'anar-se tornant solos
tocant a veure qui toque menys.
Danger
She's outing tonight
Danger
She's such a pretty sight
She was treated so badly
Now she's looking
for a dream
Danger
Silent tonight
Danger
Bueno, veig que vull cantar molt,
de venir després del solo.
A mi em recorda,
és que m'agrada molt aquest tipus de caminars,
aquest blues rock així a mig temps
que va passant.
El blues té això, no?
Que és que crea una base,
no?
Una base,
una roda d'acords,
sobre la qual després allà
permet,
convida a improvisar,
perquè diguéssim
que no hi ha
grans tensions,
coses estranyes
a l'harmonia,
i t'invita a jugar,
no?
I aquest,
ojalà,
tant de bo
la nostra vida fos així,
no?
Tinguéssim un entorn,
un background...
L'espera documental
del J.J.
Que el de gira
amb un autocar
d'aquesta,
no?
Que tenen...
I,
hòstia,
quina patxorra,
no?
No sé,
quan devies,
crec que el que ell devia ser molt jove
perquè,
com se lo veien aquell,
que ell diu,
que era anticocquei,
no?
Ja, ja.
El que les veia
amb aquell documental.
I tots aquests que fan
aquestes gires nord-americanes
amb aquestes carreteres
llarguíssimes,
i, bueno,
passen hores allà
entre poble i poble,
entre ciutat i ciutat
de les seves gires.
Jo,
per acabar,
acabaré d'una forma
una mica solemne,
perquè,
clar,
jo crec que una de les
maneres més boniques
de parlar del no-res
és la de Sant Pau.
És la de Sant Pau
amb aquella epístola
mítica,
que diu,
podria parlar totes les llengües
dels homes i les dels àngels,
però si no tinc amor,
no sóc res.
Res més que un so de metall
o un esclat de símbols.
Podria ser profeta,
podria tenir accés
als coneixements més ocults,
podria saber-ho tot
i fins i tot tenia,
a més a més,
aquella fe que mou muntanyes.
Però si no tinc amor,
no sóc res.
és l'amor aquest a l'HP,
del que parla també
el Carrer,
no?
La Jean-Claude Carrer,
l'escriptor francès,
en el llibre aquest
que es diu
El Realme,
em sembla que es diu,
que és la història
una mica
de la religió
i en aquest cas
del fundador
de l'església.
Però, clar,
és que aquest text,
aquesta epístola
és tan bonica,
llegeixo un tros més,
No, podria repartir
entre els pobles
tot el que tinc,
lliurar el meu cos
a les flames,
però si no tinc amor
no em serveix de res.
L'amor és pacient,
l'amor és útil,
l'amor no enveja,
no presumeix,
no s'infla d'importància,
no fa cap cosa lletja,
no busca el propi interès,
no té en compte el mal,
no s'alegra amb la injustícia,
s'alegra amb la veritat,
ho perdona tot,
ho tolera tot,
ho espera tot,
no falta mai.
Les profecies caducaran,
les llengües s'afabliran,
la intel·ligència s'abolirà,
la intel·ligència té límits,
les profecies tenen límits,
tot el que té límits
desapareixerà
quan aparegui el que és perfecte.
Podria continuar,
perquè és més que...
Mira, mira, mira.
Quan jo era un nen,
parlava com un nen,
pensava com un nen,
raonava com un nen,
i llavors em vaig convertir en un home,
vaig posar fi a la infantesa,
el que veig de moment
ho veig com dins d'un mirall,
és obscur i confús,
però arribarà un moment
en què ho veuré realment,
cara a cara,
de moment el que conec és limitat,
però aleshores jo coneixeré
de la mateixa manera
que ara sóc conegut.
Avui hi ha la fe,
l'esperança i l'amor,
totes tres coses,
però la més gran de totes tres
és l'amor.
El llavors vénen?
El llavors ho veuré realment,
el llavors ho veuré realment,
la més gran de totes tres
que sentim és una de les...
Això que sentim
és la quarta
de les Ernst de Gessenja
que és la...
es diu
Venich mit Menschen und mit Engels
Bungen Redete
de Johannes Brahms
és l'adaptació d'aquest text
que us he llegit
i el va dedicar, és una de les darreres composicions
de la seva vida, el va dedicar
a la Clara Schumann
que estava molt malalta
i de fet
és això, és la versió musicada
d'aquest text tan antic
de Sant Pau
Roger Mas i David Caravent
et sembla quina coaresma
ens hem netejat ben nets avui
tornem a casa ben puits
ja ho sabeu, abstinència de tot
sexe també
salut i ràdio
Roger i David, moltes gràcies
fem una pausa i ara tornem
El suplement
amb Roger Escapa
Link
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
per primera vegada
a casa nostra
Becoming Marilyn
and Becoming Elvis
la història de l'ascens
a la fama
de les dues icones
dels anys 50
Marilyn Monroe
i Elvis Presley
narrades a través
de les fotografies
d'André de Dienes
i Alfred Berheimer
fins al 24 de març
a la galeria
Fotonòstrum
més informació
a fotonòstrum.com
recomanat
per Catalunya Ràdio
Link
Link
La reina del metal
neix a partir
de la col·laboració inèdita
entre el ball flamenc
de Vanessa Ibar
i els sons
de la percussió metàl·lica
i la música electrònica
d'Enric Monfort
una original
cerimònia artística
que es podrà veure
el 29 de febrer
i l'1 de març
al Mercat de les Flors
més informació
a mercatflors.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Link
Link
Link
a Catalunya Ràdio
Aquesta tarda
el Tot Gira
Lliga i Copa
Atenció
A partir de les 4
sentirem
les protagonistes
del Rayo Madrid
i del Barça Atlètic de Madrid
de la Lliga F
Farem la prèvia
del partit de demà
del Girona
a Sant Mamés
i obrirem el nostre bar
després del salt
de Barça d'ahir
Des de Màlaga
seguirem de reull
la final de la Copa ACB
i ens preguntarem
per què el títol
no serà aquest any a casa
A més
seguirem
la Copa Intercontinental
d'Hokei Patins
i farem els minuts
escombraria
per rematar el programa
Tot Gira
Aquesta tarda
a partir de les 4
amb David Clopés
Riu més
estressa't menys
comença
per fi
estimar-te
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Com ens mouen
les emocions
a l'hora de votar
Un programa
sobre conducta humana
Parlarem de
l'anomenada
ment d'amico
No té sentit
queixar-se
Beneficis de ser amable
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández
Eines
pel benestar emocional
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit
Disponible en podcast
i a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
Hi ha coses
que es viuen de nit
i quan les recordes
de dia
et fan sentir bé
És allò de
no sé què tinc
però que bé
que estic
M'encanta
De diumenge a dijous
i de 12 a 2
de la matinada
La nit dels Ignorants 3.0
et fa sentir bé
T'acompanya
És una companyia
que no es pot explicar
Tots sabem el resultat
però com és una Super Bowl
per dins
Follow Garriga
el podcast
que ens apropa
a la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga
Vivim des de l'estadi
l'espectacle
més gran del món
Follow Garriga
amb Francesc Garriga
L'univers de contrastos
dels Estats Units
segons el nostre corresponsal
Feu follow
i acompanyeu-me
Disponible a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
Arriba la història definitiva
de la gran gesta
de Joan Pujol García
àlias Garbo
Gràcies a gravacions
fins ara inèdites
amb la veu
del toble agent
el podcast
de briefing Garbo
completa la història
de l'espia
més important
del segle XX
els primers anys
de la seva vida
fins a l'entrada
als serveis britànics
tot narrat
pel seu amic
Tommy Harris
en veu de Francesc Orella
Cregui'm
sé de què parlo
i més endavant
vostè també ho entendrà
The Briefing Garbo
el podcast
que demostra
que la paraula
és més poderosa
que l'espasa
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa