Són les 9. Obre'n els col·legis electorals.
Des d'ara i fins les 8 del vespre,
però els catalans estem cridats a les urnes.
Aquesta hora està previst que obrin els col·legis electorals
que tenim escampats per tot el país.
Unes urnes que decidiran els alcaldes i alcaldesses
que governaran els municipis al proper mandat.
En molts pobles i ciutats, però aquesta nit no sortirem de dubtes.
Tindrem guanyadors i perdedors, però no necessàriament alcaldes.
A partir de demà caldrà negociar i pactar unes sumes i restes
que poc tenen a veure amb l'aritmètica de molts partits
que defensen en clau de política nacional.
En joc, a partir d'ara mateix i durant les properes 11 hores,
la governabilitat als 947 municipis catalans.
Em va espaciar l'atenció a Barcelona
per comprovar si l'empat tècnic de les enquestes
se certifica aquesta nit.
Tenim micròfons escampats per tot el país,
evidentment a les capitals, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona,
amb un munt d'interrogants per resoldre
i amb una batalla d'allò més oberta i ajustada.
Però anirem també fins a algunes ciutats clau.
Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Vic, Tortosa,
la seu d'Urgell, Vilanova,
avui amb una antena posada a la Vall d'Aran
i molt pendents també del País Valencià i les Illes Balears,
on es juguen alguna cosa més que als ajuntaments.
A Catalunya Ràdio m'ha arrencat a les 6
i acabarem ben entrada a la nit,
acompanyats de Neus Bonet al migdia
i de Laura Rosel i Joan Bot a partir d'aquesta tarda
amb el sondeig, l'escrutini i l'anàlisi.
Diumenge d'eleccions, diumenge de ràdio.
Diumenge de ràdio.
Diumenge de ràdio.
Diumenge de ràdio.
Diumenge de ràdio.
Diumenge de ràdio.
Obertura dels col·legis amb la tertúlia habitual dels diumenges.
Marc Molins, doctor en dret a advocat penalista.
Bon dia i bona hora, Marc. Molt bon dia.
Núria Urriols, companya de diari Ara. Bon dia, Núria.
Bon dia. Oriol Mar, cap de política de Lesions Itàl.
Bona tarda i benvingut. Què tal? Molt bon dia.
I també tenim l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público.
Suposo que a Madrid, Anna, bon dia.
Sí, a Madrid, bon dia. Bon dia a tots.
De seguida fem una ronda de connexions pel territori
per veure com obren aquests col·legis electorals,
si ho fan amb normalitat, si tenim algunes incidències.
Però abans, un apunt brevíssim a tots quatre
amb les claus de la jornada.
Diria que hi ha molt més en joc que a Barcelona.
Barcelona és molt cridanès,
exerceix una força centrífuga molt important
sobre la resta de debats que s'obriran.
I només dues coses.
La primera, el que deies tu, Roger, també a l'entradeta,
l'important no és què passa aquesta nit,
sinó què passa a partir de demà amb els pactes.
I segon, crec que són unes eleccions
extraordinàriament interessants també per saber
el pes que té l'independentisme al territori
i quines ciutats principals estan en joc.
A mi m'interessa molt saber què passarà a Girona,
Lleida i a Tarragona i a molts altres feus del territori,
perquè són places molt disputades
i veurem aquesta vegada la diferència del 2019,
tenint en compte que els blocs s'han trencat,
com el PSC s'exercerà un paper fonamental
que s'obrirà a partir d'ara. Núria.
Sí, seguint amb això, jo crec que és molt interessant,
perquè són les primeres eleccions
després de les catalanes
i després del trencament de govern entre Esquerra i Junts.
I això obre una nova etapa
a la política catalana
i ja no hi ha les línies vermelles que hi havia el 2019,
després de les municipals
i que tot i així hi va haver pactes
entre independentistes i PSC,
ara el joc està totalment obert.
I, per tant, obre molt més les possibilitats
que hi hagi pactes diferents
i això tingui una traducció després
tant a les espanyoles com a les catalanes
que seran o a quan toca o abans,
depèn del resultat també dels propers comissis.
Marc Gullins.
Per mi unes eleccions de photo finish,
és a dir, sembla que les enquestes
han anat variant, inclús en els últims dies.
Parlo, evidentment, en aquest cas de Barcelona,
em semblen extremadament interessants
i a nivell col·lectiu
m'agradarà veure i intentar deduir
si hi ha hagut algun tipus d'influència
respecte a aquests factors
que han entrat els últims dies,
el tema aquest del vot per correu,
aquesta presència de tot l'element independentista...
Molta il·lusió una d'aquestes jornades
que almenys a mi m'engresca.
Ana.
Sí, a part de tot el que habéis dicho,
que lo veo claramente,
lo que más me interesa
es efectivamente la jornada del día después
ver quién se hace con el liderazgo,
no diré l'alcaldia, en Barcelona,
porque creo que es importantísimo
para Cataluña y para el resto de España,
puesto que Cataluña ha hecho
una campaña un poco al margen
del resto del Estado,
fuera de los grandes conflictos
que se han montado aquí,
que, en mi opinión, no tienen nada que ver
con la municipalidad,
que es lo que se traduce en estas elecciones,
y ver el papel del independentismo
me interesa mucho,
pero yo creo que es muy importante
y me interesa mucho, pero ya digo,
para mí es importante, primero,
el tema de los pactos y, segundo,
el tema de la abstención.
Quiero ver la gente realmente
si siente
que hoy es un día decisivo,
como lo sentimos nosotros,
pero que estamos metidos,
muy metidos muchas veces y no nos...
nos atraemos un poco de lo que pasa afuera.
Creo que el componente de la abstención
va a ser importante y nos dará muchas claves.
9 i 6 minuts.
Han obert els col·legis electorals.
Ara, al suplement, fem una ronda de connexions per Catalunya
per saber com estan obrint
aquests col·legis a tot el país
i les claus de cada municipi.
A Barcelona, la població comença a votar
per decidir si ha de colar-ho, opta o no,
a un tercer mandat.
La Marta Corbalan és al centre cívic la SEDETA.
Bon dia, Marta. Hola, bon dia.
Doncs les eleccions aquí a Barcelona
arriben més obertes que mai,
amb tres aspirants que, segons les enquestes,
tenen opcions d'aconseguir l'alcaldia.
Ha de col·lar-ho Jaume Collboni
i Xavier Trias.
Com ja va passar fa 4 anys,
els pactes, com dèieu, seran decisius,
perquè cap candidat no aconseguirà,
en principi, una majoria prou folgada
per poder governar en solitari.
Per això, aquesta nit, a banda de mirar qui guanya,
tothom, de ben segur,
agafarà la calculadora per veure les possibles aliances.
Ha de col·lar-ho,
que, com dèieu,
un tercer mandat és, potser, qui més s'hi juga,
perquè és l'actual alcaldessa
i perquè, sense Barcelona,
el projecte dels comuns i el de Jolanda Díaz
podrien fer aigües, podrien quedar en entredit.
El socialista Jaume Collboni
té l'esperança que el PSC torni a l'alcaldia
després de 12 anys
i, si guanyés Xavier Trias, seria un revulsiu
per a Junts per Catalunya.
Caldrà veure també el resultat que fa Esquerra,
que el 2019, recordem, va quedar primera força,
tot i no poder governar després.
Recordem que a la ciutat de Barcelona
estan cridats a votar 1.087.000 persones.
De moment, el Col·legi Onestic,
ara el Centre Cívic Lacedet,
el Districte de Gràcia,
normalitat absoluta en l'obertura
i els primers votants que comencen a arribar
en aquest punt de votació.
Gràcies, Marta. Anem ara cap a Tarragona.
A la Tàrraco Arena hi tenim l'Arnau Caral,
Arnau la incògnita.
A Tarragona és saber si Pau Ricomà podrà revalidar l'alcaldia
i si ho haurà de fer
amb un govern format per quatre partits.
Bon dia, Tarragona.
Tot apunta que viurem un frec a frec
entre el PSC i Esquerra Republicana,
com ja va passar en les últimes eleccions.
Ara bé, aquí el més calent és a l'Aiguera
i els pactes postelectorals seran previsiblement
la clau de volta, perquè o bé el republicà Pau Ricomà
o bé el socialista Rubén Piñuales
siguin investits alcalde.
Recordem que en aquesta passada legislatura
Esquerra ha governat primer amb els comuns
i els últims dos anys ho ha fet amb Junts i la CUP.
Veurem quin suport pot aconseguir enguany
la formació republicana
i si el nou alcalde del PSC, Rubén Piñuales,
és capaç de seduir altres forces
per recuperar l'alcaldia de Tarragona,
que abans que arribés Ricomà
en cadenava 12 anys de govern socialista.
Aquestes hores normalitat absoluta també
aquí al Tàrraco Arena, sense cap incidència d'estacar.
Gràcies, Tarragona.
Arnau Caral, Girona.
A Girona hi tenim la Laia Claret
des del Palau de Fires de Girona
on els pròxims quatre anys la ciutat tindrà
un nou alcalde o alcaldessa. Això és segur, Laia.
Segur perquè Marta Madrenas,
alcaldessa des del 2016, no s'hi presenta.
Aquí la incògnita SBS Gemma Geis,
que la substitueix per Junts,
serà capaç de mantenir els nous regidors.
Recordem que Girona és el principal bastió
de Junts al país.
Salvirà un futur on caldran pactes, això segur.
Mentrestant, esperant l'oportunitat
i convençuts del cambrer Lluc Salellas,
de guanyem i Sílvia Panequi del PSC
que van empatassis les últimes eleccions.
Esquerra amb Quim Eiaz
espira augmentar la representació
i tornar a ser decisiva per formar govern.
Ciutadans, trencat a mig mandat,
estrena candidata Camino Fernández.
També espereu copa plaça Carla Ribas,
regidors Puigdemont i Madrenas,
i que es presenta amb ara Girona
i recull diferents sensibilitats
de l'espai postconvergent a Girona
i voten més de 68.000 persones.
Aquí el Palau de Fires, on som,
és una seu electoral nova
on no es va votar les últimes municipals.
I arriben els primers votants.
Gràcies, Aia Claret, des de Girona. Anem cap a Lleida.
Perquè a Lleida tenim una cursa electoral
també apassionant, freca entre Esquerra,
de l'actual paella en cap, Miquel Pueyo,
i el PSC, amb l'exalcalde Fèlex Larrosa,
el 2019 Pueyo va guanyar per només 81 vots
des del col·legi electoral Frederic Godàs.
Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa 4 anys la victòria republicana
va ser, com dèieu, per la mínima,
i tot sembla indicar que en aquests comissaris
socialistes tornaran a lluitar frec a frec.
Fa 4 anys, Esquerra va acabar governant
gràcies a un acord amb Junts i el Comú de Lleida,
un govern d'entesa que deixava enrere
gairebé 4 dècades d'alcaldes socialistes.
Tot i això, l'acord tripartit
es va trencar l'any 2021,
quan el Comú va sortir del govern
per discrepància sobre el projecte comercial
i d'oci de Torres Salses.
Des de llavors, republicans i Junts
han governat la resta de la legislatura
amb el govern en minoria.
El que sembla bastant clar
és que el pròxim païen cap haurà de pactar
la formació de l'equip de govern
amb altres partits. Així es podria
reditar l'acord d'Esquerra amb Junts
amb l'expectativa sobre quina representació
tindrà el Comú i si està disposat
a tornar a formar govern amb els altres dos socis.
I si el socialista Fèlix, la rossa,
és qui té més vots, caldrà veure
amb qui pot pactar o amb qui vol pactar
un equip de govern estable.
També és una incògnita quina representació
obtindran formacions com la CUP, Valens,
Activem Lleida o Vox.
Nosaltres som al col·legi Frederic Godàs
del barri de Capona, la ciutat de Lleida,
on les meses s'han constituït amb normalitat,
igual que ens costa la resta de la demarcació
i on també ja van arribant
els primers votants.
Gràcies, Pere.
Catalunya vota meses amb normalitat
en aquesta ronda principal
per les capitals de demarcació.
Hem passat per Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona.
A l'àrea metropolitana també batalla interessantíssima.
La segona ciutat de Catalunya
és l'hospitalet de Llobregat.
L'alcaldessa Núria Marín busca mantenir
l'hegemonia socialista a Nilvià.
És la ciutat més gran de tot l'Estat,
on ha governat el mateix partit, el PSC,
des de les primeres eleccions municipals l'any 79.
Marín opta al seu cinquè mandat com a alcaldessa de la ciutat.
Ara gaudeix d'una majoria absoluta folgada
per darrere, esquerra i ciutadans.
I les properes setmanes veurem també
si Núria Marín reveli del càrrec
com a presidenta de la Diputació de Barcelona.
I a Badalona, Xavier García Albiol
i, encara, alcalde Rubén Guijarro, del PSC.
A Santa Coloma de Gramenet,
pendents de quin resultat pot obtenir Gabriel Rufián.
Que s'hi presenta com a candidat d'Esquerra,
al davant la majoria absoluta del socialista Núria Parlón,
que és alcaldessa de la ciutat des de l'any 2009.
Interessantíssim, també, Sabadell Terrassa.
Dos alcaldes volen repetir en el càrrec.
Són Jordi Ballar, de tot per Terrassa,
que vol revalidar la victòria del 2019
davant del seu antic partit, del PSC.
I és que, a Sabadell, la socialista Marta Ferrés
vol un segon mandat per darrere,
esquerra i la crida per Sabadell
i, per exemple, el Vallès, a Sant Cugat, junts,
intentarà recuperar l'alcaldia,
després de perdre-la fa 4 anys
pel pacte entre republicans socialistes i la CUP.
A la residència de Sant Josep, a Mataró,
la capital del Maresme, i tenim la Marta Vallès,
Marta, el socialista David Boté vol optar un tercer mandat.
El 2019 es va quedar a un sol regidor de la majoria absoluta.
Hola, bon dia.
Sí, Boté va recuperar l'alcaldia del PSC el 2015,
després que, 4 anys abans,
sí, ells va prendre aquesta plaça històrica del socialisme.
Ha governat el darrer mandat amb 13 regidors,
a un, com deies, de la majoria absoluta,
conjuntament amb en Comú Podem.
Tot apunta a una victòria del PSC,
però Esquerra també presenta batalla
després que el 2019 va obtenir uns resultats històrics aquí,
amb 8 regidors.
Renova candidat, Pim Camproví.
Sí, ho ha passat de tenir l'alcaldia de 2011 a 2015
a dos regidors de junts, dos també ciutadans.
Es presenten fins a 11 candidatures.
No eren al consistori, però batallen per entrar-hi
i es fa un procés de control i d'estudiar.
De moment, hi ha més de 4.000 votants.
A la CUP, a Mataró, a Esmou, Vox, Valens i Forons Nacional.
La inseguretat, les ocupacions, els carrils bici,
l'habitatge social i la brutícia han estat els temes de debat.
Hi ha 34 col·legis electorals i 89.000 votants a Mataró
per escollir 27 regidors.
Demà era festa, però el dilluns de Fira s'ha desplaçat
el dia 5 de juny per evitar que el pont fes baixar la participació.
Aquí, el 2019, la participació va ser molt alta,
del 63% dels possibles votants.
I, de moment, en aquest col·legi del centre,
on d'aquí uns minuts votarà el cap de llista del PSC David Bote,
ja han votat, la gent va per feina,
i aquí ja han votat aproximadament una trentena de persones.
Ràpidament, també passem per Vic,
que es desperta amb aquestes eleccions.
Ho farà amb un nou alcalde.
L'actual alcalde saner no s'hi presenta,
des de l'escola Salaric de Vic. Nàcia, bon dia.
Bon dia, això mateix.
El carrer, que els últims 4, en majoria absoluta,
erra deixar pas a una persona de confiança del seu equip,
Albert Castells.
Veurem com afecta el relleu als resultats de junts
en aquest feu històric de l'antiga convergència,
que porten 45 anys governant.
I si la resta de partits sabran o no aprofitar aquest canvi
per provocar aliances o potser l'entrada de noves formacions.
La segona força a la ciutat és Esquerra Republicana,
amb la candidata Maria Balasch, que es presenta per segon cop.
Uns eleccions amb la reaparició de cares conegudes de l'extrema dreta,
però amb sigles diferents, Josep Anglada,
un cop superada la seva inhabilitació.
Aquí a l'escola de Salaric, al barri de Cerda de Sant Ferm, a Vic,
la jornada electoral ha començat tranquil·la,
cap incidència a l'obertura dels vuit col·legis
i la constitució de les 44 meses,
i força gent ha arribat ja abans d'hora, abans de les 9,
amb ganes de votar, fent cua des de primera hora,
ja, per tant, enviant, cridats a les urnes,
més de 27.500 electors.
I ara marxem fins a les Terres de l'Ebre,
al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre,
Tortosa, i tenim el César Sanpera,
veurem si el proper govern municipal que ha sortit d'aquestes eleccions
governarà en minoria o no, tal i com ha passat des del mes d'octubre.
Bon dia, César.
Bon dia, l'alcaldessa Meritxell Rogès
enfronta avui a la segona revàlida electoral.
Les passades eleccions ja va obtenir uns resultats força ajustats.
Poc després va fer un pacte de govern històric
amb el PSC, que l'any passat es va dissoldre.
Ara els socialistes han tornat a pactar,
però amb els dents com ho podem,
amb el nom de Movento-Tortosa.
Aquesta coalició és la gran novetat.
Si no hi és en els números, també hi ha la possibilitat
d'un gran pacte d'esquerres
amb els quals s'hi podrien afegir la CUP
i Esquerra Republicana de Catalunya.
Tot i que aquest últim partit no ha tancat la porta
fins a un escenari polític incert i fragmentat,
amb vuit candidats.
La meitat són partits de centre dreta no independentistes,
per primera vegada sense candidat del Partit Popular,
i amb una nova llista salvem el monument
que reivindica la protecció i reinterpretació
del monument franquista del riu Ebre.
Vuit candidats entre els quals ja ha començat a triar
els primers electors
que s'apropen al Consell Comarcal del Baix Ebre,
on es troben de moment absoluta normalitat.
I un micròfon posat també a la seu d'Orgell,
Eloi Barrera.
En aquestes eleccions veurem qui torna a ser la llista més votada
i qui acaba formant govern.
Bon dia, sí, perquè fa 4 anys el PSC va guanyar amb bond,
però Junts i Esquerra van arribar a un pacte de govern
que va desbancar els socialistes.
Des de 2019, les dues formacions sobiranistes
han partit el mandat, els primers dos anys
Jordi Fabregada Junts i aquest últim Trump,
Francesc Lleplana d'Esquerra.
Ara, els socialistes aquí a la seu canvien de candidat.
Ja no es presenta Òscar Ordeig, sinó Joan Barrera,
i la CUP també arriba amb un cap de llista diferent.
És Bernat Labaquiól, que els últims anys
s'ha fet molt popular perquè ha sigut la cara visible
a la plataforma Stop Jocs Olímpics aquí al Pirineu.
Veurem com afecten aquests canvis
el nou mapa electoral de la seu d'Orgell,
però avui aquí al Pirineu també estem pendents
d'un altre capital important, de Puigcerdà,
on l'històric alcalde Albert Piñeira plega
i deixa un espai postconvergent
totalment fragmentat, amb tres llistes diferents.
Això trencarà una tradició de 12 anys
de majories absolutes a Puigcerdà,
i també serà interessant veure com queda la capital de la Cerdanya.
De la muntanya cap a la platja, a Vilanova i la Jaltrús-Garràf,
estem molt pendents d'unes eleccions
en què Esquerra i el PSC busquen desfer l'empat
que van arribar ara fa quatre anys.
Des del centre cívic Molí de Vent. Montse Gené, bon dia.
Hola, bon dia, exactament.
Els van separar només 66 vots, i tots dos van treure 7 regidors.
L'alcalde no va ser Juan Luis Ruiz,
del PSC, per un acord d'Esquerra, Junts i la CUP,
que va fer alcaldessa a la republicana Olga Arnau.
Després es va trencar aquest pacte amb la ruptura interna de la CUP,
i fins i tot després la seva sortida
en seguit Esquerra, Republicana i Junts.
Ara, quatre anys després, veurem si es desfà aquest empat,
o si hi ha alguna altra sorpresa.
Aquí a Vilanova i la Jaltrú,
el 100 s'aproxima a unes 50.000 persones.
Les últimes eleccions van votar el 62% dels cents.
On som? El col·legi electoral del barri de Molí de Vent.
Amb tres meses electorals s'ha obert en puntualitat.
Ja hi ha alguns electors esperant,
es fan petites cues de 8-10 persones,
però la tranquil·litat és la tònica general
en aquesta primera hora electoral.
Gràcies, Montse Gené.
I per últim passem per la vall d'Aran,
perquè avui celebren eleccions municipals
i decideixen de retruc qui serà la pròxima síndica d'Aran.
Avui, sí, de fet, avui,
cita electoral triple per a 7.300 aranesos.
Per tant, hi ha tres sobres, aquí, a les meses,
que s'han constituït amb normalitat.
Sobre blanc pels ajuntaments, verd pels representants padaní,
i, com deies, groc per al Consell General d'Aran.
Si us sembla, dibuixem una mica el mapa
dels nou ajuntaments primers.
6 per unitat d'Aran, partit vinculat al PSOE,
i 3 per Convergència aranesa,
una batalla entre dos que també es repeteix
al Consell General d'Aran.
Unitat d'Aran té 9 consellers i 4 de Convergència.
Apunen per entrar-hi el partit renovador d'Arties i Garós
i Aran Amassa, coal·ligada amb Esquerra Republicana,
amb la intenció de trencar aquest bipartidisme.
Serà complicat, però, perquè les enquestes donen,
com a síndica d'Aran, l'actual,
la socialista Maria Vergés,
o l'aspirant la convergent Rosa Maria Salgueiro.
Passen 5 minuts d'un quart de 10 del matí,
som al suplement Soma Catalunya Ràdio.
Fa 20 minuts que Catalunya vota en aquestes eleccions municipals.
Hi ha 7 municipis, un munt de focus oberts.
De seguida passo per Madrid, per País Valencià i per Balears,
on avui, més enllà dels municipis,
també voten sobre les Generalitats,
sobre les presidències.
Però abans, a veure, Núria, Oriol, Marc, Anna,
Déu-n'hi-do, quantes batalles, quants municipis interessants,
i que difícil que és fer una cobertura periodística
quan embarques tot el país, eh?
Sí, és el principal repte de les eleccions municipals,
que no pots estar pendent només d'un lloc,
malgrat que majoritàriament la campanya mediàtica
se centra a Barcelona.
A la nit electoral hi ha molts fronts oberts
i moltes ciutats interessants on posar-hi el focus,
perquè després de les municipals els pactes,
si recordem el 2019, van ser molt polèmics a moltes ciutats.
Recordo Sant Cugat, recordo Figueres, recordo Reus,
que va ser al final per junts per un intercanvi de cromos
amb la Diputació de Tarragona.
Tots els pactes passen pels Consells Nacionals del partit?
No.
I aquí hi ha un complicar interessant,
perquè una cosa és el que pot pensar la direcció nacional d'un partit,
i l'altra és quan van al territori concret, al municipi concret,
que els diuen que has de pactar amb aquest o amb l'altre,
i localment potser hi ha unes relacions difícils amb un partit
que a nivell nacional sí que es pacta,
i això costa molt a les direccions nacionals d'acceptar,
i això és molt polèmic.
El paradigma clàssic del 2019 va ser Esquerra i Junts,
que a nivell nacional s'entenien,
però potser a nivell local
són els dos principals rivals més importants.
S'entenien a nivell nacional és molt optimista.
Formalment, governaven junts.
I llavors, a nivell local,
uns o altres preferien pactar amb el PSC.
Això ara, que era un tabú el 2019, ha deixat de ser-ho.
Per tant, jo auguro una certa competència
per a veure qui s'emporta el PSC, i això és una novetat.
Per veure qui pacta més amb el PSC.
Jo crec que, al final,
serà això el que determinarà el poder que tenen uns i altres.
Qui se lia amb qui és un joc a tres.
Són tres forces polítiques principals des del procés,
perquè es reparteixen el pastís, principalment.
I, per tant, abans només hi havia un joc a dues,
i el PSC quedava fora.
El PSC entra de ple i les dues forces independentistes
crec que també competiran a veure qui pacta més.
Per tant, passi el que passi el gran guanyador, el PSC, aquí.
Depèn de les capitals que s'acabi emportant,
però sí que té cartes bones
perquè pujarà a les municipals,
l'enfonsament de ciutadans beneficia plenament el PSC,
i té més possibilitats de pactar que abans.
Per tant, això li dona una bona sortida d'entrada.
Oriol, el més normal és que aquestes eleccions en vots
les guanyi el PSC, ni que sigui pel resultat a l'àrea metropolitana
ni per la pujada que es perveu a Barcelona.
Si fem d'advocat del diable i som una mica provocadors,
podríem dir que el gran beneficiat de les primeres eleccions
serà el PSC, tants anys de camí, deu dècades...
Ai, deu dècades... Gràcies a Déu no han estat deu dècades,
perquè ens hauríem esgotat una dècada de procés
i, ostres, dos referèndums, una consulta, un referèndum,
presos exiliats, doncs et pots trobar el 2023
amb l'alcaldia de Barcelona pel PSC, Lleida i Tarragona,
molts números pel PSC, et pots trobar que,
si Junts no hi arriba, el PSC també es pot emportar a Girona,
àrea metropolitana tanyida de vermell en aquest fals pols
que hi ha a l'esquerra de l'àrea metropolitana,
perquè en el fons és un pols que sí, li pots fer una mica de mal,
però al final el PSC és qui s'emporta normalment al gat a l'aigua,
i les diputacions també tenen cartes guanyadores per negociar-ne algunes,
sobretot la Diputació de Barcelona, a Girona, a Tarragona i Lleida,
és diferent, perquè aquí és veritat que les diputacions,
com que són mals que no volen soroll, al final el que vol la gent
és pillar, com es diu en llenguatge col·loquial,
i a veure qui pot posar més assessors, que hi ha molta gent
que quan es va trencar el govern va quedar a l'atur després
d'una dècada que ets sí.
Avui també triem molts llocs de feina,
avui també estem donant feina a molta gent.
És que el tema no són els regidors, sinó la gent que ajuda el regidor
amb aquest 9.000 regidors és una mica injust perquè hi ha molts regidors
de molts pobles de Catalunya que no cobren i que ho fan per amor a la política,
o per vocació de servei.
Digues, Marc i Ana.
On tinc l'ull posat, per raons històriques personals,
per la enorme afinitat que tinc és en Vic,
que em sembla una plaça singular, per quina raó?
Perquè Vic té una doble representació de dos partits extrems,
perquè es torna a presentar Anglada, com he explicat fa un moment,
però també a la presència de Vox.
I no tant pel que representa Vic com a municipi,
insisteixo a la meva vida moltíssim,
sinó pel que representa com a paradigma de la irrupció
dels partits, en aquest cas, d'extrema dreta,
a nivell local.
És a dir, demà ens podríem llevar
amb uns quants municipis amb presència i amb capacitat de govern,
o de cantar acords, en aquest cas per part de Vox,
que es presenta a un munt de municipis,
que en alguns d'ells hi ha opcions.
Crec que és important, és un dels factors,
el nostre pol habitual o la nostra pulsió,
en aquest cas, independentisme, socialisme,
però aquí hi ha un factor que haurem d'estar molt al tanto
i veurem demà amb quina força s'ha acabat arrelant.
Ana.
Sí, jo crec que el dato del PSC, que estábais diciendo,
para mí es fundamental, aún dando por hecho.
Ellos dan por hecho, tanto el PSC com el PSOE de Madrid,
que han hecho que el PSC serà el ganador en còmpute de votos,
en el bruto total.
Però la qüestió és saber per quanta diferència
i qui anirà d'entrada, sobretot, perquè, a més,
estan convencidos que el pròxim president de la Generalitat
serà Salvador Illa.
I jo crec que aquesta és l'antesala de veure
quina és realment la força del PSC en aquestes municipis,
perquè, a més,
hi ha un tema no menor que diria Mariano Rajoy,
que és el que...
que sigui avalada la estratègia post-process
de Pedro Sánchez amb aquestes eleccions
i les que vinguin després.
Llavors, jo crec que el paper del PSC
en aquestes municipals, a més,
de l'Ajuntament de Barcelona, que és crucial,
perquè, a més, és que l'Ajuntament de Barcelona
és com una rara avis en medio de tota la batalla
que decía antes que se ha dado en el resto de España,
i és com una rara avis
que concentra realment una altra visió
de lo que ha sido la campaña electoral,
por cierto, en términos generales,
bastante sucia y muy agresiva.
Hacía tiempo que no recordaba una campaña tan desagradable.
Tres minuts per dos quarts de deu.
El president del govern espanyol ha estat ben matiner
perquè a través de les imatges del canal 24 hores de TVE
vèiem com acabava de votar juntament amb la seva dona
al districte de Montcloa, a Madrid.
A Madrid hi tenim precisament l'Àngels Lafuente.
Àngels, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Pendents, doncs, de molts focus informatius a Madrid,
perquè, més enllà de Catalunya, hi ha 12 comunitats autònomes,
a més de Ceuta i Melilla, que celebren eleccions autonòmiques.
A Madrid, el gran dubte és saber
que la majoria tindrà la candidata del PP
i actual presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso.
Sí, tot apunta que aquest cop Isabel Díaz Ayuso
té més a prop que mai a aconseguir els 68 diputats
que li donarien la majoria absoluta a l'Assemblea de Madrid.
La presidenta madrileña es va quedar a les portes d'aquesta majoria
en l'anterior cita electoral ara fa dos anys.
Més complicat ho té José Luis Martínez Almeida.
L'alcalde madrileñ veu molt a prop l'ombra de Més Madrid,
segona força municipal.
El PP va comparar el PP en el nombre de vots.
Ho van fer el 2019 en el pitjor moment de la història del PSOE
per una diferència d'1,6 milions de vots.
Però en aquells comissis,
Ciutadans va aconseguir el suport d'un milió 800.000 electors.
Tot apunta que el PP es podrà afavorir
de la previsible davallada de la formació taronja,
mentre que Vox i Unides Podem tindran la clau
de molts governs autonòmics i municipals.
En tot cas, socialistes i populars
definiran el color del nou mapa polític a Espanya.
En directe, Pedro Sánchez, tenent els mitjans de comunicació
just després de votar al districte de Montcloa, a Madrid.
A los intolerantes, la descalificación, el ruido,
la crispación y el insulto.
Pero en todo caso, lo que quiero decir es que en toda democracia
las elecciones son muy importantes.
Y estas lo son más, entre otras cosas,
porque estamos eligiendo a los gobiernos municipales
durante los próximos cuatro años de más de 8.000 municipios
y también ciudades autónomas.
Por eso a mí me gustaría trasladar que es muy importante
que vayamos a votar en el día de hoy,
a todos y cada uno de nuestros colegios electorales,
y que lo hagamos, además, en positivo,
olvidando esta intolerancia, este ruido,
esta descalificación, esta crispación,
que tratan de instalar una minoría.
La mayoría de los ciudadanos estoy convencido
va a votar en positivo, va a votar con respeto...
Pedro Sánchez, en directe, celebrant la Festa de la Democràcia,
avui també en aquest especial suplement,
en la ràdio fins a altes hores de la matinada,
amb tot l'escrutini i tots els resultats.
Ana Pardo de Vera, avui, d'alguna manera,
també Pedro Sánchez se la juga, eh?
Sí, es la antesala de las generales,
porque realmente, aunque traten de trasladarnos,
que se trata de unas elecciones en las que cada municipio es importante,
que la cuestión no es quién gana, sino quién gobierna,
en cada localidad, etcètera, etcètera,
al final, con estas elecciones,
en el cómputo total de votos se verá,
primero, cómo ha resistido Pedro Sánchez a la crisis,
a las crisis que ha afrontado,
cuál es el desgaste real de su gobierno,
y, segundo, cuál es la fuerza real de Alberto Núñez Eijo,
que, como líder, ha ido cayendo puntos a la velocidad de la luz,
pero, realmente, el Partido Popular
tiene una base electoral muy potente,
ha recuperado los votos de ciudadanos todos,
y ahora queda ver cuánto resiste Vox
y cuánto realmente es el efecto arrastre de voto de Alberto Núñez Eijo.
Hem sentit els segons horaris de dos quarts de deu del matí.
Eleccions importantíssimes, també, al País Valencià.
Chimo Puig busca revalidar la presidència de la Generalitat,
però els resultats van molt ajustats amb el PP,
que podria remuntar després d'uns anys de sequera.
Acabem de veure les imatges de Chimo Puig
votant a Morella, a Castelló,
des de l'Institut Lluís Vives, a València.
Allà hi tenim el Vicent Mipsut. Vicent, bon dia.
Bon dia. Sí, efectivament, cap dels dos candidats...
amb possibilitats de ser presidents de la Generalitat
vota si a València.
El Chimo Puig ho fa a Morella,
i el candidat del PP, Carlos Mazón, ho fa a La Canta,
on és president de la Diputació.
Més de 3.700.000 valencians
poden votar avui el govern i els cincers 42 ajuntaments
del País Valencià,
i la batalla per la Generalitat està totalment incerta.
Va caure per només 40.000 vots
en la coalició d'Esquerra-PCPB Compromís Unides Podem,
liderada per Chimo Puig.
Ara podria anar més just encara.
Ciutadans, que era tercera força,
desapareixerà de les Corts segons es sondejos,
i el PP espera replegar la majoria de seus votants
per portar el president de la Diputació,
Carlos Mazón, de La Canta, al Palau de la Generalitat.
Ara, però, ho faria de la mà de Vox,
i l'extrema dreta, per tant,
podria arribar al govern, si el País Valencià,
és el principal govern que tenen els socialistes.
Un altre factor decisiu és si Unides Podem
superarà la barrera del 5% de vots a tot el País Valencià.
Si no arriba, en un 4,99%, es quedaria fora de les Corts,
i els sis diputats que tenia es repartirien part
dels seus diputats i els sumaria al PP.
Un escenari incert que repetirà a la ciutat de València
on que governi un o altre bloc, o el de dreta o el d'esquerra,
pot anar d'uns centenars de vots.
Així, hi ha hagut una tongada important de votants matiners,
i ara arribem de forma esglaonada.
Fantàstic. Doncs el Vicent Mipsut des de València,
pendents també del que passi al País Valencià avui,
9.32, us apagaré la tele, Marmonis i Oriol Mar,
perquè veig que esteu...
Deixem-ho a l'oïent.
Tenim tantes pantalles que tenim, el 3.24 posat, 24 hores.
Però també hi ha Barça TV.
Normal.
Perquè el Clopés, quan fa el tot gir al vespre,
està aquí tots els canals esportius.
El Barça TV ja estan fent la final de la Champions del...
2011. Barça Magisteri United, 3 a 1.
Messi, Villa, Macerano, Pedro...
Pero bueno que estamos en elecciones.
Però és que hi ha aquí amb la tabarra futbolística, encara.
És molt important.
Àlex Ferguson. Ha sortit Keita, ja. Ha sortit Keita per Villa.
Parlem de salvar el 3-1. 3-1.
Quanta nostàlgia.
Avui també hi ha molts focus informatius.
No em punxis, Barça TV.
Molt enjubat.
Gràcies.
Escolta'm, avui...
Demana la llitera...
Poc rigor, avui, eh?
Escolta'm, avui el Camp Nou diu adeu-siau.
Això és molt més important que les eleccions i dos.
Pensem que aquest partit és de l'any 2011.
Si nosaltres podem estar parlant d'un partit del 2011,
Xavier Trias també va guanyar les eleccions del 2011.
Tenim una cosa fantàstica per dir a futbol i política.
Mira, Puyol, encara.
Escolta'm, Jaume Collboni està votant a Barcelona.
Ara mateix s'està depositant el seu vot.
És dels primers candidats a l'alcaldia de Barcelona
que veiem votar,
encapçalant la candidatura socialista per tercera vegada
en aquestes eleccions, que espera que siguin sí,
les definitives per aconseguir l'alcaldia.
Heu vist?
Heu vist la porta del periòdico?
Sí.
És un silenci eloquent, no ens facis...
No ens facis opinar.
L'has vist, Anna? T'ha arribat?
Sort que hi ha diplomàcia.
Si no te l'envio.
A veure, vosaltres dediqueu la premsa escrita, què en penseu?
L'Oriol, que és poc diplomàtic.
Deixem situar l'Orient per si s'acaba de...
Deixem-la, sisplau.
A veure, el titular de la porta del periòdico és...
Alcaldes en temps d'intel·ligència artificial.
I dibuixa pel periòdico el retrat del proper alcalde de Barcelona
en funció de les prediccions.
Han agafat les 4 candidatures amb més opcions de guanyar,
és a dir, Maragall, Colau, Trias i Collboni,
i, en funció dels sondejos, han fusionat la cara.
El resultat final és la cara de Collboni,
amb la perruca d'Ada Colau,
i les perruques de l'Orient.
I has de ser molt...
Tu has de creure molt per veure el Maragall,
perquè jo no el veig aquí.
A mi em recorda molt... Heu vist?
Aposta arriscada, si més no.
Heu vist el Caballero Oscuro? A mi, yo veo a Pedro Solves.
Bueno, suposo que heu vist el Caballero Oscuro,
la segona de la trilogia del Nolan de Batman.
Hi ha un moment que el Joker va a l'hospital a veure Harviden,
que és el fiscal, i porta una perruca.
També és una mica això.
Original, original segur que ho és.
Sin duda.
Home, a veure, la prova que els hi ha funcionat
és que em portem parlant des de les 6 del matí d'aquesta portada.
Objectiu al consell.
Sí, y es difícil hacer una portada para un día electoral
que sea original.
Mis felicitaciones realmente no se me habría ocurrido jamás.
Passen 6 minuts de dos quarts de 10.
Pendents, també, avui, de les Illes Balears,
la socialista Francina Armengol vol optar a un tercer mandat.
Palma, Catarina Carmany, bon dia.
Bon dia, i faria història si fos així.
Ella votarà Palma d'aquí una hora més o manco Roger,
però aquesta vegada no ho té gens clar.
I és que són les eleccions més disputades
dels darrers 16 anys com a mínim,
i es podrien decidir per un grapat de vots.
El bloc de l'esquerra i el de la dreta estan frec a frec,
i tant la socialista Francina Armengol com Marga Proenz del PP
dependran dels possibles socis per arribar al consolat demà.
Molt pendents, Roger, de Podem,
que podria caure en picat segons el son de joc,
i de la sens de Vox,
que algunes enquestes dibuixen com a metèòric.
La participació serà clau,
i és que aquí també un dels enemics a batre és l'abstenció.
Ja han obert els gairebé 400 col·legis electorals.
Per aquesta triple cita, recordem-ho,
perquè hem d'escollir ajuntaments,
govern baleà, però també consells insolars.
Fantàstic.
Moltes gràcies, Catarina.
Des de les Illes hem fet un recorregut per tot el territori català,
i hem passat també per València, per Palma i per Madrid.
El suplement, aquesta hora, amb el Marc Molins, la Núria Urriols,
l'Oriol Marc i l'Anna Pardo de Vera.
Expliqueu-me el dia que us espera avui a tots quatre,
perquè algun sou del gremi,
perquè el Marc deu tenir festa, suposo que et diu menja.
Avui, festiu, festiu.
A quina hora vas a votar, tu, Marc, normalment?
Em plantejava... M'hauria fet il·lusió haver votat.
Jo soc molt matiner, tota la vida en general,
i singularment pel que... Per mi és un deure, no?
En aquest cas, votar.
El que faré és immediatament, després del programa, anar-hi, passar,
i a continuació, avui és el dia de l'aniversari de la meva filla,
o sigui que farem una celebració, estarem a tope.
O sigui que... Irene, bon dia.
Bon dia.
Com estàs, Irene? Molt bé.
Per molts anys? Gràcies.
Quants anys fas, avui? 9.
Ets una tertuliana habitual del programa de tant en tant vents, eh?
Sí. Com ho celebraràs, avui?
Doncs tenim el plan d'anar amb tota la família a Samalica,
un lloc, un restaurant molt bo a la platja.
Fantàstic. 9 anys vol dir quin curs estàs fent, ara?
Tercer. Tercer de son.
Parleu de les eleccions? Tercer de son.
Perdó, perdó, perdó. Tercer primària. Perdó, perdó.
No em donis un disgustó. Més gran, més gran.
9 anys, tercer de primària.
Ai, ai, ai.
Parleu de les eleccions a classe o sabeu...
Demà comentareu la jugada o... No.
Ni va ni bé. No.
I acompanyaràs el teu pare a votar o...?
Sí. Això sí.
Estan parlant.
Et faria il·lusió, tu, poder votar, o...?
Bueno, pot no fer-te il·lusió, eh?
O sigui, a mi m'és igual, a veritat, perquè jo...
m'és igual.
Tu, Irene, una pregunta. Vius a Barcelona, no?
Sí.
Molts veïns de la ciutat de Barcelona
s'han caixat aquestes últimes hores,
aquests dies que sonava
el concert de Coldplay des de casa seva,
que el sentien des de casa seva.
On viviu, Marc? A quin barri?
Vivim a l'Able Sartós.
És a dir, el barri de Sarrià.
No sé si Sarrià s'hi ha sentit,
però des de l'Eixample, aquesta nit,
molts veïns han reproduït sons com aquest.
Això està gravat amb un mòbil a l'Eixample, eh?
Eixample Esquerra, no?
És el document de la Neus Tomàs.
Intentem trucar a la Neus Tomàs,
que és col·laboradora més de la Tarda de Catalunya Ràdio,
perquè...
Es distingeix fins i tot la cançó.
És Clocks, això,
i es distingeix el falset insuportable, aquí.
Avui, quart i últim concert.
Hem preguntat a la Guàrdia Urbana i a l'Ajuntament
si realment havien rebut moltes denúncies
i si tenien algun estudi
que s'havien passat amb el tema del volum.
Ens han respost
i diuen que en el cas del concert d'ahir de Coldplay
es va actuar, com en tots els concerts es fa,
a l'anella olímpica, seguint tota la normativa.
Pel compliment d'aquesta norma,
es fan servir mesuradors a la pista
per garantir que es compleixen els límits marcats.
També es fa el control de l'afectació a l'exterior de l'estadi.
Per tant, es va complir amb els límits establerts,
tot i que s'ha de tenir en compte
que hi ha factors ambientals que hi poden influir.
El vent, per exemple.
Sí, perquè jo visc a l'esquerra de l'Eixample i no he sentit res.
Cap dels tres dies? No.
Cap dels tres concerts.
A Gràcia, el concert de Bruce Springsteen,
no sé si el primer o el segon,
era com estar pràcticament a l'Estadi Olímpic.
9-3-2-0-7-4-C-4.
Em diuen que estan trucant molts uïents,
dient que sí, que van sentir el concert.
Ara els passarem a l'antena.
D'aquest concert que se sentia des de l'Eixample, aquest altre.
T'agrada, Coldplay, Irene?
O no?
Hi ha cançons que m'agraden,
però hi ha altres que no m'agraden.
Ahir vaig estar escoltant una,
però hi ha algunes que no m'acaben d'agradar.
A l'Oriol Marc no li agrada, Coldplay.
No, no.
Em van enganyar i em sento fatal.
A veure.
Això passava...
Això és l'exterior de l'Estadi Olímpic Lluís Companys,
on ahir s'hi van amuntagar centenars de persones,
sense entrada,
o bé perquè s'havien quedat sense entrada,
o bé perquè els van enganyar,
perquè hi ha hagut molta rebenda fraudulenta
i els Mossos també ho estan investigant.
I moltíssima gent es va plegar els afores de l'estadi
per celebrar el concert.
Allà és evident que se sent perfectament.
Tenim ullents?
Puc saludar algú? Hola, bon dia.
Míriam, bon dia.
Hola, bon dia.
D'on truques, Míriam?
Jo truco de ningú de l'Hospitalet de Barcelona
a menys d'un quilòmetre de l'Estadi Olímpic.
Home, aquí sí que es devia sentir.
Bueno, és inaguantable.
Però inaguantable.
Moltes gràcies.
I per aquí no és inaguantable.
Montjuïc és... No, no, te'n dic de veritat.
Montjuïc és una zona no tensionada musicalment,
sinó és supertensionada.
I pensa que jo ahir vaig enregistrar
a 4-11 fins a 70 decibels, eh?
A la meva habitació.
I t'ha passat cada dia això?
T'ha passat cada dia o ahir va ser especialment...?
No, no, cada dia.
Cada dia.
Sí, però el més... Bueno, dius, mira, ahir era dissabte.
Però pensa que el primer concert va ser en dimecres
i jo m'he de llevar a les 6 del matí l'endemà, eh?
Clar, no, tu pots deixar-ho...
Mira, m'estalvio l'entrada i gaudeixo del concert ràpid.
Fàcil. No, no.
I més si no t'agrada Coldplay, m'entens?
Vull dir, jo als 60 anys, Coldplay no és la meva...
Mira, el Bruce encara... La música no t'he dat, Míriam.
La música no t'he dat, Míriam.
No, sí que t'he dat, sí.
Sí que t'he dat quan tens 60 anys
i et fan mal els ossos i t'han d'anar a dormir
llavors a les 6 del matí t'asseguro que t'he dat.
Una pregunta, Míriam.
És a dir, venint també dels concerts
del Bruce Springsteen, passava el mateix amb el Bruce Springsteen
o de Coldplay? No.
Jo vaig sentir-ho amb el Bruce Springsteen,
jo el vaig sentir, eh,
però el de Coldplay ha sigut,
bueno, ho tremendo, eh, però tremendo.
Però a part d'això que diuen que l'Ajuntament fa mesures,
tot això és mentida, eh.
Tot això és mentida, coxinar.
Perquè a més a més, jo,
a un costat em dona l'Estadi Olímpic,
però a l'altre costat de la finestra
em dona, a menys de 500 metres,
tinc la plaça de l'univers,
de la Fira, que tinc al Sónar.
Clar, al Sónar.
I et pots dir, al Sónar, al Mira,
tot el que són festes electròniques.
I hem demanat, hem reiterat,
controls, res, res,
de res, de res.
Al contrari, diuen que han tret
esdeveniments i és mentida.
Aquest any encara ens n'han posat més.
És horrorós.
Gràcies, Míriam, que tinc moltes trucades.
En qualsevol cas queda feta la denúncia.
Ana Maria, bon dia.
Hola, bon dia. D'on truques, Ana Maria?
De Sants. De Sants.
A Sants també s'ha sentit? Sí, sí, sí.
Des de Sants se sentia...
I, a més,
s'identificava la cançó i tot.
Vull dir, no és que se sentís,
diguem-me, el burgit,
sinó que se sentia la cançó,
tota la música.
Però bé, és que a part d'això,
després és el que va haver una festa alternativa
per aquí, a la zona del carrer Burgos,
Riera de Tena...
I bé, el jovent seguia
i, a més a més,
va fer una queixa en global
d'aquesta zona d'aquí,
perquè, a més a més, després
es van defecar els joves.
Es van defecar. Hi ha imatges.
Els veïns tenen imatges.
No és la primera vegada que passa.
Però venien de Coldplay, aquests, o no?
No ho sabem. Doncs no ho sé, no ho sabem.
El que venien és tocadets
i van deixar un carrer
ple de defecacions i de pipis.
Truquem a la Guàrdia Urbana
i no es van presentar.
No es van presentar.
I el concert estava aquí a tocar.
Jo no sé si era la festa alternativa
perquè ja estem bastant acostumats.
Quan hi ha festes alternatives a Can Vies,
això no hi ha qui ho controli.
No hi ha qui ho controli.
I els veïns estem bastant desesperats.
Quan dic desesperats, dic desesperats.
Cap polític, cap polític
s'ha atrevit a mencionar-ho.
Què faran amb aquest tros d'aquí?
Perquè estem deixats de la mà de Déu.
Si és veritat que el Coldplay
i se sentia...
se sentia al burxit.
Jo estic parlant de coses físiques.
Deixant ampolles pel carrer, fent pipis,
ja ni se'n va darrere els contenidors.
Al mig de la cera,
tenen noies aixecant-se els pantalons
i allà n'hi ha tres.
Tinc imatges.
Gràcies per trucant, Maria.
Avui, quart i últim concert.
Molts ànims i és que continua arribant també
el so de Coldplay de Cris Martín fins a Sants.
Puc saludar també la Neus Tomàs. Neus, bon dia.
Hola, bon dia.
La Neus Tomàs, que és col·laborador de la Tarda Catalunya Ràdio
i que és l'autora d'aquest primer vídeo
que sentíem de Cris Martín
cantant el Clocks,
que se sentia des de l'esquerra de l'Eixample.
El recuperem.
Neus, has tingut una nit distreta, eh?
Sí, però a mi no em sap greu.
A tu no et sap greu.
No, a veure...
Jo estic en una zona de l'Eixample
que depèn, suposo,
o sigui, hauria de tenir algun expert
en, no sé si en aire o en vent,
que depèn dels concerts,
que hi hagi a Montjuïc se senten més o menys.
Per exemple, doncs, quan hi va haver
el Bruce Springsteen el primer dia d'assajos
s'escoltava molt bé
i després, el dia del concert,
el primer concert tampoc se sentia tant.
Jo vaig anar al concert el segon dia.
Llavors, a mi em va fer...
A mi em va fer fins i tot una mica de gràcia
perquè al final era un dissabte,
era una hora correcta, no?
M'emprenia més el pis turístic
que tenim a l'illa, per entendre't,
que això sí que és més...
Llavors, ho vaig posar perquè em va fer
una certa gràcia,
però tampoc no era un so que molestés,
no era un so que no poguessis...
Primer, que va acabar a les 11 h i així, tampoc.
Però no era un so que dius
no puc dormir, no puc tenir la finestra oberta,
no em va suposar un problema,
a dret em va fer gràcia
i em va fer gràcia que de cop comences a aparèixer gent
dient, no? Doncs mira, aquí a Sant Antoni,
que és fàcil també, a Sant Antoni també se sent,
però després gent que em deia, no, a Gràcia,
no, a Montaner,
amb mi a Augusta, que pensava, estàs allà, fins i tot.
Però no, no, no ho vaig fer com una...
denunciant i una queixant
i una crítica, sinó que mira,
em va fer gràcia que s'escoltés també, la veritat, jo.
Aquest cop no vaig adonar-ho complet,
era un parell de cops i era una mica,
doncs mira, que ve que se sent des d'aquí,
que es pot escoltar
d'aquesta manera que pots distingir perfectament
les cançons, fins i tot podies distingir
el públic com l'escoltava, no?
Brutal. Avui, quart i últim concert,
a veure com va i a veure si se sent o no se sent.
Neus, avui deus treballar de valent, o no?
Jo encara que s'escolti,
avui a casa meva em sembla que no,
no el sentiré, no, no,
estaré a la redacció.
Estaràs a la redacció, eh? Exacte.
Centrada en Barcelona o amb tot Catalunya, d'alguna manera?
Bé, ja saps que jo tinc mitja hemisfèria a Catalunya
i mitja hemisfèria a Madrid per la meva feina,
però avui vaig centrat
en el cas de Catalunya molt a Barcelona,
però no només perquè,
suposo que ho heu parlat aquí també,
a les capitals tampoc està clar què passarà,
veurem també l'àrea metropolitana
si hi ha alguns contrapesos o no
en algunes alcaldies,
però en el cas català sí,
molt centrat en Barcelona, sí.
Neus Tomàs, una abraçada, t'escoltem a la tarda, gràcies.
Igualment, que vagi molt bé. Adéu, Roger.
Adéu, adéu. 9 i 48 minuts
amb el Marc Molins, la Núria Urriols,
l'Oriol, el Marc i l'Anna, perdó, de vera.
Què fareu la resta avui?
Com és la vostra jornada, Anna?
Bueno, pues nada,
cuando acabe aquí iremos a...
solemos ir a votar justo antes de la hora del aperitivo
para ir a aprovechar
y llevamos siempre al enano con nosotros.
Creo que es lo que hace la mayoría de la gente
porque esas horas suelen estar abarrotados los colegios.
Entonces, la cervecita,
después de votar y comentar la jugada,
creo que es imprescindible
en nuestro ritual de voto.
Oriol i Núria.
Doncs mira, el matí, després de sortir d'aquí,
estaré una bona estona amb el nen,
a dinar una mica de mitjada,
el nen, jo crec que no,
i després cap a treballar.
A les 5 ens hem citat tots al diari
amb la idea d'anar avançant les peces
a partir de les 8, molt atents a l'enquesta de TV3
a partir d'aquí en actualitzant el recompte,
i com que el diari té 17 edicions territorials,
una de les potencialitats en nits com aquestes,
és precisament tenir un ull
a tots els llocs importants de Catalunya,
que això és superimportant,
perquè insisteixo, tot això va molt més enllà de Barcelona,
i ja et dic,
fins que duri el que hagi de durar,
és a dir, avui em veig treballant tranquil·lament
fins les dues i mitja fins a les tres,
que això és una hora molt bona,
perquè et permet llavors estalviar-te en Ales Núquer,
que és la cita habitual dels periodistes polítics.
En teoria és el Núquer més a Polo,
però jo aquí fa molts anys que no m'hi veig.
Hi ha algun regidor, algun candidat també,
que apareix a vegades o no?
Sempre hi ha algú que li agrada allò...
hi ha gent nocturna entre els polítics
i gent que li agrada el contacte amb els periodistes,
gent que fins i tot tindrà ganes de tancar la nit a la Polo,
si han guanyat...
No m'imagino Maragall o Trias tancant la Polo avui,
però potser tot.
Nunca se sabe.
És l'última campanya de la història de Xavier Trias,
que si ha de fer alguna bogeria que la faci, vull.
A nivell del comiat, que ho faci avui.
I res, home, avui és veritat
que és un dia d'aquells exigents,
però és un dia molt xulo.
És un dia d'aquells per fer bona informació,
vendre-la bé...
Tenim de responsable dades al Roger Tugues
que farà uns mapes molt xulos que podrà predir
fins i tot en funció de la participació
el nivell de resultats comparant-lo amb què va passar el 2019.
Vull dir que és una nit d'aquelles per gaudir-la molt.
Jo, malgrat que a vegades tinc un distanciament
amb la professió, que és una mica preocupant,
són nits que et reconcil·len.
És una nit molt xula.
Si et dediques a això, no hi ha res millor.
I com a espectador, també és molt ferm.
Per mi, avui, la tinc clar com serà el meu sopar
i com serà el meu.
Són aquests moments que et poses jo almenys davant de la tele,
avui és dels dies que sopo,
assegut a terra a la taula baixa...
Qualsevol cosa, sopar diumenge,
la resta...
Un dels al·licients per a mi és la pizza gratis.
Exacte.
Això és una tonteria.
A mi em salva el 50% del dia.
Allò que sona el timbre i ve un senyor
amb una jaqueta vermella...
Que fem una feina que recollim molts espectadors
i molts ciutadans.
Insisteixo, per mi avui és una nit bàsica
i també em ficaré al llit tard, veient, especulant
i demà em llevaré a primera hora i tornaré a repassar
un per un els municipis on em fixo.
I la obsessió aquesta,
i crec que això, Marc, tu també ho entendràs a la primera,
perquè no t'hi diguis professionalment,
però ets un uient, l'actor avantatjat,
que és ser capaç de donar-li a l'espectador
el que necessita en aquell moment.
És a dir, les dades a temps real,
però també, què passarà amb aquestes dades?
O sigui, trobar la barreja d'informar
sobre què està passant
i què pot passar en base al que està passant.
Crec que és el repte que tenim sempre a les nits electorals,
que és allò de, ai, publico això?
Bueno, no, perquè estem anant més enllà
i la gent vol els resultats.
És un debat periodístic, és molt xulo,
no sempre es resol de manera pacífica per les nits electorals,
però bueno, ens ho passem bé.
Núria.
Sí, jo després d'aquí aniré a votar,
perquè, si no, no ho podré fer.
I després, a la tarda,
vaig a TV3, al programa especial,
i després em toca seguir junts
que fa la nit electoral
a l'hotel...
Un segon, un segon, un segon.
Oriol, que et dóna una alegria.
El Barça aixeca la Copa d'Europa a Barça TV.
Ai...
Físic.
I ja està.
És la Copa de Vidal, no?
És la Copa de Vidal, que Pujol no la va recollir
perquè prou seva acaba de superar...
No em diguis que no té la grata, el dia, ara.
Bueno, és que el dia i les seves recordes...
És un record difícil d'explicar.
Eric Vidal amb un goleset de capità.
Quin any difícilíssim per Eric Vidal,
per la seva família.
El Barça, campió d'Europa.
Això sí que és vital.
No, això ho direm la setmana que ve dissabte,
que serem a Indóven, de debò i en rigorós directe,
un suplement des de Indóven,
amb tota la prèvia d'aquest Barça-Foltsburg,
que és la final de la Champions femenina,
que les noies sí que aixecen copes,
i a més a més copes d'Europa, a veure si poden revelar el títol,
viurem tota la prèvia.
Això és insuperable.
Sí, sí, només el Marc Peyron m'hi ha posat aquí,
el viva la vida, tot, ja.
Un autèntic professional.
Digues, Núria, perdona.
A mi també em sembla insuperable, tot això que esteu dient.
Núria devia estar mirant un debat in vestidura,
un debat entre Jordi Pujol i, no ho sé,
Rimo Noviols,
algo així amb crema.
Sempre has de fer el mateix gang.
No, doncs això, és una nit molt xula.
A mi també m'encanta treballar
el dia de la Festa de la Democràcia.
És a dir, és molt interessant.
T'agrada treballar en general. Sí, m'agrada treballar en general,
però el dia de la Festa de la Democràcia més,
perquè és això, no només has d'estar pendent
del resultat d'aquella nit, sinó què pot passar després,
i al lector li has de donar tot.
I això és molt gratificant,
com a periodista,
i també és molt interessant,
aquestes eleccions,
perquè són molt obertes.
Treballar en unes eleccions obertes
genera tensió,
perquè això vol dir que fins a l'últim minut
estarà obert.
Jo, que soc lenta escrivint,
em genera tensió,
però alhora
és un resultat incert
i, per tant, serà molt interessant de veure
i suposo que l'audiència també
estarà interessada en el que està passant.
5 minuts per arribar a les 10.
I en un moment a la publicitat ens actualitzarem
la Neus Bonet, continua una estona avui aquí,
i després del bulletí
saludo la responsable
de l'enquesta del sondeig
que publicarem a TV3 i Catalunya Ràdio
avui a partir de les 8 del vespre,
tan bon puntant que en aquests col·legis electorals
que fa 55 minuts que han obert,
Catalunya ja vota 947 municipis en joc.
Pausa i tornem.
28 tema,
especial eleccions al suplement
amb Roser Escapa.
Un fenomen passional.
Massiu.
Sense límits.
Històric.
Fins on pot arribar la duració per Maradona?
Sense ficció.
Estimant Maradona, a TV3 dimarts a la nit.
Simplifica't.
Oh, na, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na.
Oh, na, na, na, na, na.
Identifica't.
Icat.
La ràdio inquieta.
Catalunya, migdia.
Catalunya, migdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí...
Esconrea, Lleida i Girona.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera les pròximes hores?
Catalunya, migdia.
I els esports amb Maria Guixar.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de salt,
d'història, de castells i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques.
De vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a inseminar truges,
recordarem que Orson Welles va rodar al castell
i visitarem l'habitació encantada del paradó de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasmas roncas.
Se quedan toda la sábana para ellos.
També enviarem en Fren Domènech i en Pau Torres
a l'habitació número 712,
a veure si hi ha misteris o no.
I serem tots l'Empar Moliner, la tertulianada,
tot l'equip i també regals
entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Carod.
Si està bé a Cardona, si està bé a la tarda.
Amb la col·laboració de Sem en Cardona,
Cafès Janer i la Fundació Cardona Històrica.
Hi ha un lloc on el temps s'atura
i les grans històries són possibles.
Abonat a la nova temporada del Gran Teatre del Liceu.
Benvolguts, berlinesos i berlineses.
Benvolguts, clients i clientes.
Els dono a tots la més cordial benvinguda
als grans magatzems Jonas.
Els primers grans magatzems de venda a Crèdit d'Europa.
La Casa dels Somnis.
La sèrie dels dilluns a la nit a TV3.
Linca, Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Adriana Calcanyoto
arriba a l'Auditori de Girona a Mérrante.
Un autorretrat amb versos
que oferirà el 9 de juny a la Sala de Cambra
en l'únic concert que farà a Catalunya.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Linca.
La novel·la històrica més ambiciosa
de Margrit Iorcenar
arriba al Teatre Nacional de Catalunya
amb l'Alquimista.
Està filosòfic per una Europa
entre la foscor de l'edat mitjana
i la llum del renaixement.
Del 11 de maig al 4 de juny al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Linca.
A Catalunya Ràdio.
Estamos en Butxa,
la localidad donde los militares rusos
se cebaron con la población civil.
Descobrim la història d'un corresponsal de guerra i cooperant.
Esto no se ha montado para hacer dinero,
porque entonces tiramos todas las paredes que hay aquí
y te monto 200 mesas y hacemos calçotadas.
Que un bon dia va obrir un restaurant
per conscienciar els seus comensals.
Le dían a este restaurante que la gente no desconecte.
De hecho, mucha gente que dice,
oye, tengo 40 minutos para comer.
Y al final se pegan cuatro horas.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia,
amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Et davant passeu.Casa teva.