Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
Aquesta hora, com us hem avançat, ja són 93 les víctimes de l'atac d'ahir
a una sala de concerts dels afores de Moscou.
Neus Bonet, més detalls.
Sí, fons dels serveis d'intel·ligència russos, que ho estan investigant,
han fet públic aquesta xifra que ara comentaves,
a la vegada que han anunciat la detenció d'11 persones sospitoses,
quatre de les quals podrien estar directament involucrades
en aquest tiroteig reivindicat per Estat Islàmic
i també, segons les forces de seguretat, segons acabem de saber,
els sospitosos fugien en direcció a Ucraïna
i tenien contactes a l'altra banda de la frontera.
Recordem que els fets van passar ahir al vespre,
quan un grup d'homes encaputxats i amb uniformes de camuflatge
van començar a disparar de manera indiscriminada contra el públic
que esperava a l'inici d'un concert.
En sentir els primers trets es va desencadenar el pànic
en un auditori que començava a omplir-se
i que té una capacitat aproximada de 6.000 persones.
Avui també parlem de la vicepresidenta del govern,
de Laura Vilagrà, que no ha descartat el cessament
dels màxims responsables de justícia
arran de l'homicidi d'una cuinera de la presó de Mas d'Enric,
com demanen els sindicats en una entrevista
al suplement de Catalunya Ràdio.
Ha evitat assenyalar directament la consellera de justícia,
Gemma Ubesar, o el responsable de presons, Amant Calderó,
però ha apuntat que caldran canvis a les presons.
Estem fent una investigació interna
per part del Departament de Justícia.
També hi ha una investigació judicial i policial
i a partir d'aquí s'assumiran les responsabilitats que toquin.
Però ho hem volgut fer des de la serenitat,
des de la prudència i, sobretot,
tenir tota la informació.
Seguim molt de prop la decisió de l'Audiència Nacional
d'obloquejar l'aplicació de missatgeria instantània Telegram
de forma cautelar per una denúncia rebuda
de Mediaset, A3 Media i Movistar Plus.
Aquestes companyies audiovisuals han demanat
que es paralitzés Telegram per utilitzar
sense autorització contingut audiovisual
amb drets d'autor.
De moment, Telegram continua funcionant,
però està previst que d'aquí a unes hores
es pugui produir el bloqueig que ha ordenat,
com us deia, l'Audiència Nacional.
I 143.000 vehicles han sortit
de l'àrea metropolitana de Barcelona
des d'ahir, en la primera fase
de l'operació sortida de Setmana Santa.
La xifra representa un 30% del total
que s'espera que abandonin l'àrea
fins avui, a les 3 de la tarda,
segons dades que fa públiques
al Servei Català de Trànsit.
En concret, es calcula que han de sortir
480.000 vehicles de l'àrea metropolitana
per anar a destinacions de vacances.
I a aquesta hora, 10 i gairebé 3 minuts,
que destaquem en l'àmbit esportiu.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia.
Les declaracions del president del Barça,
Joan Laporta,
qualificant d'abarració
l'actitud del Madrid amb els àrbitres.
En una entrevista a Mundo Deportivo,
Laporta afegeix que se'ls veu el lleutor
a l'hora de criticar la pressió
del club madridista sobre els àrbitres
i que hagi demanat que s'extengui
la instrucció del cas Negreira.
Pau Cubercia es converteix en el defensa
més jove a debutar amb la selecció espanyola absoluta.
Amb 17 anys i dos mesos,
el central del Barça va jugar
els últims 10 minuts en la derrota contra Colòmbia a Londres
i és el segon futbolista més jove en total
que ha debutat amb Espanya,
només superat per la Mínia Mal.
El Barça de bascet encaixa la segona derrota consecutiva
i cau al quart lloc de l'Eurolliga.
a la pista del Panathinaikos, 89-81,
després d'anar guanyant de 12 al descans.
Avui es disputa l'etapa reina de la volta,
el Berguedà, i l'eslober Tadej Pogatxar
hi arriba com a líder destacat.
També avui classificació i curs sprint
del Gran Premi de Portugal de MotoGP.
Max Verstappen ha fet l'apol
del Gran Premi d'Australia,
el tercer de la temporada.
Carlos Sainz ha estat segon,
només 15 dies després de ser operat d'apendicitis
i ha estat l'únic pilot
que ha plantat cara a Verstappen.
a la segona divisió de futbol.
Avui es disputa el partit espanyol Tenerife
a les 9 del vespre.
És el primer de Manolo González a casa,
a Cornelló Prats.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
L'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre del Liceu
arriba a l'Auditori de Girona
per interpretar quadres d'una exposició
de Mussorgsky
amb la coneguda orquestració
de Maurice Rebel.
El 7 d'abril,
la formació sinfònica
oferirà també
el concert per a violí en re menor
de Sibelius
sota la batuta de Susanna Malcky.
Més informació
a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
Torna al Festival de Pasqua de Cervera,
el certamen referent de la música clàssica catalana.
Del 21 al 30 de març,
14 concerts amb l'orquestra Julià Carbonell
i Salvador Brutons,
Albert Guinovart,
Núria Andorrà,
Arnau Tomàs i Mercè Herbada,
Blooming Duo,
Sílvia Vidal i Ramon Homet,
el Cor Jove Nacional de Catalunya
i Mireia Barrera,
Ditchos Diabolos
i el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados
amb l'orquestra Terrassa 48,
dirigits per Xavier Puig.
Un festival de música clàssica
que reivindica el patrimoni
i el talent català.
Més informació
a festivalpasqua.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincas. Lincas. Lincas. Lincas.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
É uma cobra, é um pau, é João, é José,
é um espinho, na mão, é um corte, no pé,
são as águas de março, fechando o verão,
é a promessa de vida no teu coração.
É pau, é pedra, é o fim, do caminho,
é um resto, de toco, é um pouco, sozinho,
é um passo, é uma ponte, é um sábado, é uma rã,
é um belo horizonte, é uma febre tensa.
São as águas de março, fechando o verão,
é a promessa de vida no teu coração.
El suplement.
Amb Roger escapa.
10 i 6.
Un fort aplaudiment des del Palau Robert de Barcelona
per la reina.
La reina de Catalunya, Maica Navarro. Bon dia, bona hora.
Què tal?
Molt bon dia, eh? Benvinguts.
Estic patint perquè sempre que hi ha públic
et creixes, d'alguna manera,
i si a tu ja et donen un...
No puc créixer gaire més, eh?
Et donen un ditet i agafes el braç,
doncs avui...
Estic en procés d'enconjiment, no de creixement,
o sigui que no em provoquis.
Avui ja sé que...
No, no, estic...
Estic de fet...
Oi, que semblava més gorda, allò, de part...
Tenia una imatge meva diferent.
Oi, que estic prima i guapa, veus?
Sí, i que arribo d'hora.
Sí.
Això sí que a poc a poc anem corregint el mite
que Maica Navarro ha arribat ara a tot arreu,
perquè realment aquesta temporada ens has fet patir poc.
Res.
Algun dia.
Res.
Algun dia, algun dia.
Pràcticament res.
Sí, sóc una nova persona.
A poc a poc m'estic transformant.
Saps els pokémons que es transformaven?
Sí.
Doncs sóc una mena de pokémon.
Jo m'he dit pokémon amb tetes, però quedava fatal.
No, no, no.
D'aquí una estona, el suplement avui,
que celebrem els 100 anys de Ràdio Catalunya,
tindrem aquí el Josep Cuní,
que compartirà també una estoneta amb la Maica Navarro,
perquè, clar, tu amb el Cuní veu coincidir, no?
Bueno, jo crec que per mi és...
El teu pare televisiu, d'alguna manera, no?
Sí, la primera persona que a mi em demana
entrar en un plató de televisió en directe
és Jordi González,
i amb ell faig la primera vegada,
jo crec que era a les 2001,
i després, amb el Josep Cuní,
quan li encarreguen als matins...
A TV3.
A TV3,
m'agafa per començar ja a parlar de successos,
i el que era una col·laboració puntual
es converteix en una secció diària,
i estava cada dia allà al matí en directe,
i a més a més,
jo em va ensenyar a mirar una càmera,
un dia em va deixar sola,
i va marxar,
i jo el buscava,
i em deia,
mira, mira, mira el Pitor,
i a més, ja,
em va agradar tant a mirar la càmera,
que de tant en tant he de canviar,
perquè m'encanta quan estic al plató a mirar la càmera,
i, per tant, em va ensenyar,
després va fer una secció,
que era enfrontar-me a la Pilar Rahola,
que jo va ser duríssim,
perquè jo era una cria,
i ella ja tenia unes facultats
que em destrossava dies, cada setmana,
o sigui, em deixava...
Bon terratrèmol, eh, Rahola Navarro?
Sí, sí, però clar,
vaig aprendre molt,
però és que era imbatible,
és impossible,
jo era impossible,
però sí,
però Cuny és mestre,
és gest de vida.
D'aquí una estona el Josep Cuny,
que de fet és l'ideòleg del suplement,
perquè ell fa 36 anys,
que era cap de programes de Catalunya Ràdio,
va fer l'encarreca al Xavier Solà,
que s'inventés un magazín als caps de setmana,
i mira, fins avui.
Escolta'm,
Maica Navarro,
passen 9 minuts de les 10 del matí,
avui a l'hora negra,
evidentment el protagonista és Dani Alves,
que continua sent,
doncs,
un home de presó,
perquè passarà el cap de setmana a la presó,
i tot apunta que serà l'últim cap de setmana
que Dani Alves passarà a la presó.
La pregunta és,
ahir va haver aquest termini ampliat
fins les 3 del migdia
per reunir aquest milió d'euros
que li demanen
per poder sortir alliberat,
no va aconseguir reunir els diners,
crec que va anar de poc,
aleshores tot apunta que dilluns
potser sí que Dani Alves
paga aquesta fiança d'un milió d'euros
i surt en llibertat
a l'espera que la sentència sigui ferma.
Carai,
que estic fatal.
Quina arrencada.
Sí.
Quan parlem de Dani Alves
hem d'arrencar primer,
hem de tenir unes primeres paraules
sempre en record de la víctima,
aquesta jove que tenia 23 anys
aquella matina del 32 de desembre
que entra aquell veïn del Sutton
i és agredida sexualment
com diu una sentència.
Per tant,
el primer record per a ella
que segurament
Daniel Alves està vivint
aquestes hores
amb molta angoixa
d'inquietud
de voler sortir
però és que ella
tot això,
tot aquest minut a minut
també ho està seguint
doncs amb les seves circumstàncies.
Per tant,
primer de tot...
És una revictivització constant,
no?
A veure,
és una...
Segurament a ella
no li deus fer molt...
Déu imagino
que aquests dies
el que intenta és
doncs apartar-se
i no encendre
ni mirar
ni mirar webs
ni teles
ni res
perquè estem fent
literalment un minut a minut.
O sigui,
jo recordo ahir
que vaig entrar
com vuit vegades
però jo,
no jo,
només jo.
tothom estava
i hi havia
100 mitjans de comunicació
a les portes
d'Habrians 2
100 el dijous
i 100 el divendres.
Perquè tot esperàvem
que...
Vull dir que
tot apuntava
que Dani Alves sortiria
en llibertat
aquest cap de setmana.
No, no.
Tots pensaven
que el dimecres
l'Audiència de Barcelona
fa públic aquest auto
en el que
deixa
en llibertat
provisional
Dani Alves
a l'espera
que es resolguin
els diferents recursos
sobre la sentència
que el condemna
a quatre anys i mig.
Aquests recursos
poden durar
més de dos anys.
Per tant,
durant tot aquest temps
la seva lletrada
el que entén
i entén el tribunal
que és un període
que pot esperar
perfectament
a casa seva
amb unes mesures
de seguretat
que vol dir
entrego els dos meus passaports,
vaig assignar
setmanalment
a l'Audiència
de Barcelona,
li marco
al tribunal
un domicili,
si li fixa
i perquè entén
el tribunal
dos membres
dels tres
perquè hi ha un
que fa un vot
particular
que el risc
de fugida
és inferior.
És cert
que tant la fiscalia
com l'advocada
de la noia
de la víctima
presentaran
un recurs
perquè entenen
que el risc
de fugida
ara
és més gran
perquè hi ha uns
fets provats
en sentència
en qualsevol cas.
Un tribunal
per majoria
entén
que aquesta espera
ha de ser
amb llibertat
provisional.
No és un fet
exclusiu
d'Albes
si tots recordem
els fets
de la manada
ells
els cinc membres
de la manada
condemnats
en primera instància
sense condemna
ferma
amb una sentència
molt més gran
que quatre anys
i mig
també van esperar
durant dos anys
a casa seva
signant
setmanalment
cadascú
amb un
jutjat
de referència.
Un cop
la sentència
va ser ferma
que en el cas
de la manada
es va ampliar
la condemna
en el cas
de Daniel
ja veurem
què passa
van tornar
a la presó.
Per tant
Daniel
està a l'espera
que aquesta sentència
es confirmi
pugi
o baixi
amb el que
ho determini
dels diferents
tribunals
on tornarà
a ser revisada.
La pregunta
és també
per què
un futbolista
que ha guanyat
tants calés
al llarg
de la seva carrera
i tants milions
no aconsegueix
reunir
aquest milió
d'euros.
Té els comptes
embargats
per una altra
causa judicial
amb la seva
exdona
al Brasil.
Però també
està pendent
del cobrament
d'una sentència
favorable
per uns drets
d'uns milions
que també
li han de ploure
del Barça
finalment.
I també
l'altre punt
important
i necessari
és que
Neymar
o el pare
de Neymar
li va deixar
aquells
150.000 euros
que van anar
a parar
a la víctima
però ara
entenem
que després
de la sentència
i calculant
també
els calés
que Neymar
pot perdre
pels patrocinis
el pare
de Neymar
ha dit
ara aquest milió
d'euros
almenys
de portes
en fora
fent publicitat
no te'l deixo.
Una fiança
d'un milió
d'euros
és una fiança
molt alta
que el tribunal
entén
que és proporcional
amb allò
que entén
el tribunal
també
i ho explica
la sentència
que és el que pot guanyar
un futbolista
del prestigi
del prestigi
ja no
de la trajectòria
professional
de Dani Alves
que passa
que la situació
actual
econòmica
de Dani Alves
no és
abans
d'aquesta matinada
del 31 de desembre
al Sutton
en aquests moments
ell
porta
14 mesos
a presó
els primers mesos
la que
ha estat
la mare
dels seus fills
i que era
la seva representant
esportiva
l'havia fet
costat
de fet
es van traslladar
a viure
a Barcelona
es van instal·lar
la casa
les plugues
del jugador
la dona
d'Alves
que és una model
canària
la Joana Sanz
va haver de marxar
a Madrid
va sortir de casa
i fins i tot
havia
l'opció
d'escolaritzar
els nens
en una escola
a Barcelona
tot allò
va saltar
pels aires
per un conflicte
personal d'ells
amb el resultat
que aquesta dona
li va presentar
una demanda
a Brasil
a Dani Alves
que ha comportat
el bloqueig absolut
de tots els seus comptes
o sigui
ell no pot tocar
ni un duro
de tot allò
que té
a Brasil
i sembla
que
els seus diners
el seu patrimoni
més important
està a Brasil
per tant
allò no pot tocar
els diners
que podia tenir
a Barcelona
els ha anat gastant
amb la hipoteca
de la casa
d'esplugues
les despeses
de la defensa
de tot aquest procediment
ha tingut tres advocats
Miral de Puentes
que continua
Cristóbal Martell
i ara
amb l'Inés Guardiola
en qualsevol cas
ha estat incapaç
de reunir
és que en un primer moment
aquí el mateix dimecres
el pare de Neymar
li diu que sí
i es confiaven
en aquest milió d'euros
que els hi tornava a donar
el pare de Neymar
i van intentar
que dimecres
fins i tot
aconseguir-ho
i ingressar
en aquest compte
del jutjat
el mateix dimecres
abans de les dues
de la tarda
va ser impossible
van anar dijous
dijous
hi ha un moment
en què Brasil
es lia la mundial
els mitjans de comunicació
comencen a assenyalar
a Neymar
com
o sigui
que està
donant la cara
per un violador
sentenciat
i una cosa
hi ha dos detalls
molt importants
que passen allà
unes declaracions
d'una indignació
profunda
del president
de Brasil
de Lula de Silva
dient que la dignitat
d'una dona
no es pot comprar
amb diners
assenyalant
amb Neymar
com dient
que on va
i després
l'amenaça
dels patrocinadors
que es quedaria
sense molts patrocinadors
si deixava aquests diners
per tant
fa marxa enrere
fa marxa enrere
i deixa
els advocats
de Daniel Alves
ostres
allò
amb el cul a l'aire
tot i que tenien
dos opcions
més obertes
una era
s'estava negociant
una
un préstec
amb una
entitat
bancària
que és cert
que ja
anterior
a la
condemn
perquè ell
no podia
fer front
a tot
aquest
doncs
a la hipoteca
al finançar
el seu equip
d'advocats
i que donava
com a aval
ell
en aquest
en aquest període
ha guanyat
com a cinc causes
a Missenda
perquè li han
de retornar
una xifra
al voltant
dels 9 milions
d'euros
el mateix
dimecres
que l'audiència
de Barcelona
el deixava
en llibertat
provisional
l'agència
tributària
li concedia
els 6 primers
milions
dels 9
que li deuen
i a més a més
amb el justificant
de pagament
ells van intentar
amb aquest justificant
de l'agència
tributària
anar al tribunal
i dir
miri
que jo això
ho cobraré
no és immediat
són 5-6 dies
però aquí estan
i el jutjat
va dir
escolti mira
mira on parli
de vals
jo tinc un compte
vostè té un compte
corrent
i aquí
ha d'haver-hi
un milió
d'euros
això és l'únic
que em val
o sigui
tampoc va funcionar
aquesta entitat
bancària
té un
li prestaria
però bueno
estan
encara amb el procés
aquest de
la por
que si es filtra
que han sigut
els prestamistes
d'aquest milió
d'euros
algú
que ha estat
condemnat
per violació
el prestigi
també
els faci mal
i la tercera via
que tampoc va funcionar
ahir
però que estan
tirant
a través de mitjancers
persones que es dediquen
amb aquestes
o sigui
bueno
en aquest territori
per mi
molt desconegut
algú que necessita
molts diners
per una inversió
en aquest cas
per pagar una fiança
gent que fa
de mitjancera
amb prestamistes
que estan fora
dels legals
però al marge
de les entitats
bancàries
que deuen cobrar
uns interessos
brutals
aconseguir aquest milió
d'euros
tot i que el dilluns
segurament
el compte corrent
d'Albert
ja estarà
els diners
de l'Hicenda
però ell no volia
passar aquest cap de setmana
a presó
en qualsevol cas
el missatge
que ens dona
també
el sistema
judicial
és que si tens diners
i pots pagar
la pena
acaba sent diferent
a una persona
amb un poder adquisitiu
no hi estàs d'acord
amb això Maica?
és que
no és veritat
que hi hagi una justícia
per reïns i una
per pobres
sí que és cert
és veritat
que tu
en un moment donat
els honoraris
determinats
pel mateix delicte
amb diners
la pena és una
i és una altra
en aquest cas
perquè
la responsabilitat civil
i la fiança
que els tribunals
estan donant
a Dani Alves
no seria la mateixa
que li donarien
a qualsevol altre pres
perquè es fa
en proporció
de la teva
quantitat econòmica
per tant
no és cert
o sigui
no és cert
o sigui
la responsabilitat civil
de 150.000 euros
hi ha un moment
que el tribunal
quan li aplica
com a atenuant
explica que
supera qualsevol
xifra establerta
en aquest tipus
de violacions
en aquest tipus
de delictes
i és cert
que això segurament
és un debat
que s'ha d'obrir
quin és el cost
que has de
col·locar
per aquí
un econòmic
per determinat
delicte
perquè en aquests moments
es continua
mesurant
com si fos
un accident
de trànsit
hi ha unes
oscil·lacions
terribles
o sigui
que no té sentit
i algú pot pensar
ostres
150.000 euros
150.000 euros
per una agressió sexual
és molt
és poc
és que
la pròpia
el debat
ja
ja fa mal
és que
no pots reparar
econòmicament
tu no tens la sensació
que estem donant
el missatge
que si Dani Alves
té la capacitat
de poder pagar
un milió d'euros
està comprant
la seva llibertat
no
perquè
totes les llibertats
les llibertats
provisionals
mira
en el cas
de la manada
van quedar
tots
sin en llibertat
provisional
sense fiança
per tant
ells
quin va ser
o sigui
a ell
se li aplica
una
se li aplica
una
una
una
un
un
un
un
un
un
un
un
un
un milió d'euros
un milió d'euros
perquè és cert
i això
ahir ho introduïa
en el debat
un altre
company
el
Jesús García
que és cert
que durant molt de temps
quan es va parlar
de
quan es va
quan es va
encer
d'aquesta negociació
que al final
no va
no va sortir
entre les dues parts
per no arribar a judici
es parlaven
d'aquestes xifres
i més
i es van
es van
van estar
aquestes xifres
sobre la taula
en aquell moment
algú podia haver dit
hòstia
quan s'arriba a pactes
de conformitat
amb una quantitat
econòmica
per impedir un judici
s'està comprant
el no anar a judici
amb uns diners
bueno
està comprant
i algú
està volent
rebre aquests diners
per evitar-se
aquests
o sigui
la justícia
està plantejada així
però per Daniel Alves
i per qualsevol altre
què passarà
si dilluns
finalment
Daniel Alves
surt a la presó
perquè l'expectació mediàtica
entenc que continuarà
al seu voltant
cada quant
s'haurà de presentar
davant de les institucions
penitenciàries
què passa
amb el seu passaport
perquè recordem
que hi ha
aquest risc de fuga
com pot ser
aquest dia a dia
seu
un cop aconsegueixi
aquest permís
ell
jo entenc
que
aquest cap de setmana
reorinarà
aquest milió d'euros
no sé si no
el disposarà
dels diners
d'Hisenda
que li hauran tornat
la seva advocada
en el moment
que
que es
es pugui notificar
aquest milió d'euros
al seu compte
entregarà
els dos passaports
al Brasilei
i a l'Espanyol
a l'Audiència de Barcelona
i aleshores
i segons l'hora que sigui
si és a primera hora del matí
un funcionari
de l'Audiència de Barcelona
es desplaçarà
a Brians 2
a Sant Esteve Sarroviras
i
a la directora
de la presó
a la Brigitte
li entregarà
l'escrit
conforme
és un escrit
un autor de llibertat
de Daniel Alves
es cridarà
a Daniel Alves
a l'espai de comunicacions
i aquest funcionari
aquest funcionari
li llegeixirà
el que a partir d'ara
serà la seva vida
a l'espera
de la sentència ferma
li comunicarà
que haurà de signar
un dia fixat
dilluns, dimarts
un dia hàbil
haurà d'anar
cada setmana
aproximadament
en un marge d'hores
a signar un document
i que no fer-ho
implicarà
un cabrantament
de condemna
i que dóna
un domicili fix
i que a més a més
no es pot apropar
a la víctima
durant tot aquest període
durant
crec que són
un quilòmetre
una distància
que té absolutament
prohibit
abandonar Espanya
i que ara està
comunicat
per qualsevol
requeriment
que li pugui fer
la justícia
ell sap perfectament
que hi haurà
presència mediàtica
tots els dies
que vagi a signar
i que serà
doncs
un núvol
de periodistes
els primers
de setmanes
molt més
la tensió
anirà
disminuint
però sempre
hi haurà un periodista
que podrà vendre
la foto
de Daniel Alves
signant
viure
a la casa
d'esplugues
i bueno
doncs imagino
que intentarà
posar una mica
d'ordre
a la seva vida
quant temps pot trigar
si fer-me la sentència?
ara ja no és una causa
que hem pres
per tant ja no hi ha
l'urgència
d'escarcelar
amb algú
i amb els
terminis de la justícia
en aquest país
que són
interminables
anys
sí sí
clar
i un cop sigui
ferma la sentència
molt probablement
amb el que ha complert
també de condemna
ja disposarà
de permisos
ara en aquests moments
tenim una fiscalia
que demana als tribunals
que li retiri
l'atenuant
de reparació del dani
per tant
cada 4 i mig
pugui pujar a 6
hi ha una defensa
que diu
que ha de ser absol
hi ha una víctima
que demana
que això s'ha d'incrementar
i tornar
i que com a mínim
ha de ser condemnat
a 12 anys
els tribunals
han de decidir
que fan
i a més
en diferents instàncies
perquè això
és començar a recórrer
però han passat
moltes
difícilment
jo crec que sigui
absol
jo crec que serà
molt difícil
també crec que serà
complicat
que s'incrementi
la condemna
jo crec
si haig d'apostar
alguna cosa
que es quedarà
tal qual
porta 14 mesos
empresonat
això vol dir
que en un mes
si en aquests moments
cap de les parts
hagués presentat
un recurs
el mes que ve
ell ja estaria
ja podria demanar
permisos
per començar a sortir
caps de setmana
i podria entrar
en tots aquests programes
que ara no pot
perquè no ha pogut
tot i que estava
en un mòdul
de condemnats
ell no podia assistir
a programes
de reinserció
tallers
etc.
i per tant
començaria a sortir
de permisos
caps de setmana
tercer grau
i estaria
un any més
entrants i sortints
i després ja
doncs
un any més
i decidir
si voldria
o no
acabar de complir
condemna Brasil
o fer-la aquí
tu abans del judici
vas entrevistar
per la Vanguardia
Dani Alves
una entrevista
que va ser
molt discutida
creus que ara
un cop tenim
ja la sentència
amb el procés
que sigui ferma
Dani Alves
d'alguna manera
també es prodigarà
als mitjans
donant la seva
versió dels fets
o intentant netejar
la seva imatge
malgrat que se l'hagi
condemnat
per violació
el dilluns
si aconsegueixen
els diners
dimarts
jo tenia el dubte
de si ell
amb aquest passadís
que farà
perquè més o menys
impacta
tal com està distribuïda
Brian's 2
ell vol sortir
per la porta principal
acompanyat d'Inés Guardiola
que és la seva advocada
hi ha tot un camí
en un espai
molt obert
on ell sap
que es deixarà fotografiar
em consta
que ell farà
allò que li digui
l'Inés Guardiola
en aquests moments
l'apocada
té una fe
cega amb ella
no dirà cap declaració
ara em consta també
que ell vol parlar
segurament l'entrevista
que doni ara
no sé on la donarà
jo també
li he demanat
però jo
i tothom
tu la tornaries a fer
jo la tornaria a fer
la que vaig fer
tot i el que em va caure
i l'hi tornaria a fer
tu creus que no la farà
amb un mitjà català
o espanyol?
jo crec que en aquests moments
bueno
no tinc ni idea
home
jo si fos ell
la faria
un mitjà brasileu
o amb una gent internacional
que
en fi
jo
però jo
crec que ell té
moltes ganes de parlar
ell l'ha demanat
a més a la seva advocada
ser ell
que en el moment
que vulgui parlar
també et diré una cosa
hi ha determinades frases
que em va
que em va fer a mi
en aquella entrevista
com assenyalant
a la víctima
dient
jo no sé
per què ho ha fet
però la perdono
que ara mateix
es cuidarà molt
d'assenyalar-la
com va fer
en aquella primera entrevista
de recaure la responsabilitat
cap a ella
en el que ell entenia
que va ser
i que manté
que aquelles relacions
tot i la sentència
digui el contrari
van ser
unes relacions
sexuals consentides
des del primer moment
fins a l'últim
que és un fet
que la sentència
no recull
sinó
diu tot el contrari
la sentència
el que diu és
que entren voluntàriament
a mantenir relacions
i que en un moment donat
ella
diu
manifesta
el no consentiment
i que ell
prosegueix
i això
amb llei
és una violació
dos minuts per arribar
dos quarts d'onze del matí
l'hora negra
de la Maica Navarro
un dissabte més
al suplement
i ben atents
a les paraules
de la Maica Navarro
l'home que la va portar
a Televisió de Catalunya
a TV3
als matins
i amb qui va compartir
bones estones
de televisió
Josep Cuní
aquí el tenim al públic
un fort aplaudiment
pel Josep Cuní
que també ens acompanya avui
que celebrem els 100 anys
de ràdio
a Catalunya
bon dia i bona hora
perquè tinc la mà ocupada
s'abraça amb la Maica Navarro
a veure Josep Cuní
ara sí
què tal?
perdona eh
no, perdona jo tu
una mà
amb la Maica
a l'altre el micròfon
l'altre amb l'aigua
m'han sortit
sí
que patirem aquí
si no encara courem
aquí en direm un discurs
moltes gràcies
com descriuria?
el públic evitant l'accident
sí
com descriuria?
i la cronista
i la cronista de successos
per explicar-ho
avui he estat molt nerviosa
perquè quan l'he vist que
l'he vist que jo
a treia el cap
perquè ella he pensat
ai
m'he posat supernerviosa
però per què?
no me lo faig millor
però avui
però per què?
voleu que marxi?
és com una mica
voleu que marxi
i us deixo aquí una escena
mestra que em mirava
l'anfitrió no marxa mai
no
com descriuries la maica Josep?
com una persona
que és
voluntat
ganes
passió
i sobretot
molt amiga
per què la vas fitxar?
perquè en aquell moment
em va semblar
que com ella
no ho explicava ningú
per bé que ella
tenia seriosos dubtes
d'explicar-ho bé
perquè
en aquell moment
era molt més
castellano parlant
que no pas ara
que amb els anys
ha anat desenvolupant
la seva segona llengua
la seva llengua vis
o la que sigui
i
jo li vaig dir
escolta
l'important és el que diguis
no com ho diguis
i ja està
perquè sempre he pensat
exactament això
la tele l'estima la maica?
jo crec que
els amors
sempre solen
aquest tipus d'amors
en la comunicació
solen ser mutus
saps?
no són mai
d'una sola direcció
i la tele estima la maica
en la mesura
que la maica
estima la tele
que vol dir
que estima l'espectador
perquè estima la càmera
perquè tal com ho explica
connecta
és això
senzillament
és la naturalitat
és l'espontaneïtat
són els nervis
aquests mateixos nervis
que la fan patir
ella també fan patir
l'espectador
o l'oïen en aquest cas
i el conductor
bé
en el conductor
el fan patir
perquè la maica
a la ràdio
i a la televisió
i el rellotge
són conceptes incompatibles
ingobernables
o sigui
el rellotge va tirant
perquè fa la seva feina
i la maica
s'oblida del rellotge
i li diuen
o li dius
maica
10 minuts
12 minuts
ella no sap
que són 12 minuts
però tampoc no cal
que ho sàpiga
i estàs tu
per dir-li
maica
que ja em portes 14
jo a la ràdio
li puc fer algun senyal
de tant en tant
més curt
a la tele
a la tele també
no
mires moments
en què no et punxer
la càmera tu
i aleshores li fas així
talla talla
i ella
està encara
els prolegòmens
del que vol explicar
li dono dret a rèplica
o me'n vaig a la publicitat?
dona-li dret a rèplica
però després de la publicitat
no
una mica de dret a rèplica
maica
que t'has posat vermella
no
però què vols que digui
no no
és que no puc dir res
ja està
tira la publicitat
maica
moltes gràcies
agraïda
de fet és que
doncs fem el revés
com és treballar amb el Cuny?
aprendre
estar sempre agafada de la mà
o sigui
aprendre
tenir
no sé
jo tot
tot el
recordo el dia
primer dia que vaig fer un plató
per circumstàncies
em van enviar a viure a Madrid
quan estava al periòdico de Catalunya
i a la setmana de saber
en aquell moment
els magasims del matí
ho feien
Quintana estava a la cinquena
Susana a la 3
i Mariló a la 1
van saber que vivia
que estava a Madrid
i totes 3 em van trucar
i vaig estar aquella setmana
amb les 3
i jo estava al·lucinada
i era
perquè venia de l'escola
de Josep Cuny
i això era garantia absoluta
que ho faria bé
t'ho prometo
i la primera que em va dir
toma
agafa't aquest contracte
i t'he quedat amb mi
va ser la Quintana
si ho hagués fet la Mariló
o la Susana
m'hagués anat amb una o amb l'altra
però no tenia preferència
per cap de la...
Quintana que sabia
que mentre féssim els matíns de TV3
ella no seria líder a Catalunya
també ho va dir
això ho explicaves tu
sí, sí, sí
no, no
o sigui
quan veieu els programes
ara que a la tele
s'acostuma a ensenyar
on està el director
amb aquells cascos
que a més han agafat
molt protagonisme
i la càmera els enfoca
i fins i tot
s'escolta el que diuen
tenen un pantalló
amb les finestres
del que està fent la competència
doncs no tenen Canal Sur
però tenien TV3
tenien Cuny
o sigui, estàvem veient
el que estava fent a Catalunya
Cuny en aquell moment
i de què estava parlant
perquè era imbatible
llavors és
bueno, doncs
aquest aprenentatge
aquest no tenir cap mena de por
a estar en un directe
no tenir por a
doncs
a equivocar-te
no tenir por a
doncs això
perdre la por
i
i mantenir la naturalitat
com un plus
i no com un impediment
i això de la llengua
doncs ja sap que és la meva
les inseguretats
però t'hi has esforçat
sí, no
jo m'esforço més
del que a vegades la gent creu
i això solia d'agrair
per descomptat
i això és el que jo sempre li deia
i ara ho agrairem
amb un aplaudiment
per anar a la publicitat
gràcies
gràcies
Naica Navarro
fem una pausa
tres minuts passen de dos quarts d'onze
i tornem en directe
des del Palau Robert de Barcelona
conversa amb Josep Cuny
un home de ràdio
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
has muntat un xou espectacular
ha estat fàcil
no
just abans de començar
se'n va anar la llum
però el meu equip
ho va solucionar
tan ràpidament
que fins i tot
vam començar puntuals
el teu Opel i tu
també sou un tàndem perfecte
per això sabeu
que el millor
és fer el manteniment anual
a Opel Service
amb lubricants Total Energy
demanar la teva cita online
i entra en el sorteig
de regals sorprenents
condicions a Opel.es
Marc
vaig a buscar
un trosset de formatge
a la nevera
Marc
pots venir un moment
si us plau
el servei d'entrega
a domicili
de Bonpreu Esclat Online
arriba a Barcelona
o si ho prefereixes
el punt de recollida
més proper
el quilòmetre zero
més a prop que mai
Bonpreu Esclat
Avui
el suplement
des del Palau Robert
commemorant els 100 anys
de la ràdio a Catalunya
de regal
l'IVA de regal
junts fins a l'eternitat
estalviarem
com
Aquest dissabte 23 de març
a Capravo
i Capravo a casa
acumula l'IVA
a la teva targeta
Capravo
amor etern
a l'estalvi
més informació
a capravo.com
La Kings i la Queens League
arriben a tres cap
Descobreix un futbol
que enganxa
Estan passant coses
agijantes
Força aniquiladores
Un futbol
que trenca amb tot
Quina bojerida
Si una
puja a la mostoleta
Viu la Kings League Infojobs
i la Queens League Ocho
ara en directe a 3CAT
Descarrega-te-la
Aquest cap de setmana
sense futbol de primera
el Tot Gira
també anirem forts
Atenció
Dissabte en directe
a la Curs Esprint
del Gran Premi de MotoGP
de Portugal
i el desenllaç
de l'etapa reina
de la volta a Catalunya
des de Caral
També seguirem
les semifinals
de la Copa d'Espanya
de Futbol Sala
el Girona Manresa
de la CB
i l'Espanyol Tenerife
de Segona
Diumenge serà
dia de classe
Des de Madrid
Reial Madrid
Barça de la Lliga F
amb Pere Escobar
A més, viurem
el Penya Barça
de l'ACB
la final de la Copa d'Espanya
de Futbol Sala
la Copa de la Reina
de Bàsquet
i l'etapa final
de la volta a Catalunya
Tot Gira
Dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Clopés
Aquest cap de setmana
el Tot Gira
és de traga i mocador
Passen sis minuts
de dos quarts d'onze
El My Way de Frank Sinatra
que creuva ser la cançó
que ha escollit el Josep Cuní
per acomiadar-se dels matins
de TV3
ja fa uns quants anys
no la vaig triar jo
la va triar l'equip
però
a mi em va emocionar
sí
perquè bé
és una cançó emblemàtica
amb una lletra emblemàtica
i amb un títol
que ho vol dir tot
de fet el Cuní
si avui som aquí
fent una cosa que es diu
el suplement
és perquè ell va fer l'encàrrec
que el Xavier Solà
fa 36 anys
en Victory
ja
36 anys d'haver hagut, com a mínim, 3 sequeres, no?
I 6 presentadors o 7, crec.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I esperem els que vindran.
Recordo que el primer programa que vaig fer encapçalant el suplement,
el meu convidat va ser Josep Cuní,
per agrair-li que tingués aquesta idea amb el Solà.
I mira, avui ens tornem a trobar.
Què m'he perdut de la teva vida, aquests 6 anys, Cuní?
No ho sé, què t'has perdut de la meva vida?
Primer hauria de saber jo què he estat de la meva vida durant aquests 6 anys.
Però no et pots haver perdut cap gran cosa,
perquè tot és públic i notori.
Ara ets a Madrid, sobretot, no?
Explicant els vespres des de la Ràdio Nacional d'Espanya el que passa al món.
Explicant aquest gabadal de desoris que ens envolten
i que posen de manifest, bé, que estem vivint l'època que ens correspon,
que alguns diuen que és la millor, els altres diuen que és la pitjor,
però tothom sabrà per la seva pròpia vida
si això que estem vivint forma part dels millors moments o no tant.
Això d'explicar l'actualitat des de Madrid és l'últim repte professional?
Era un repte professional, era una mena d'assignatura pendent
que jo sempre havia tingut perquè pensava, bé,
en la mesura que puguis parlar per 47 o 48 milions d'habitants,
doncs si dominés el xinès mandarín també preferiria fer-ho per mil milions d'habitants, no?
I quan et dediques a aquesta feina sempre he pensat que,
més enllà dels límits que et puguin imposar les circumstàncies,
per tu mateix no t'has d'imposar gaires de límits,
perquè si no vol dir que també pots estar limitant la teva manera d'expressar-te
i la teva manera d'explicar la vida.
I la vida té tantes connotacions com ciutadans la visquin,
i no les pots abarcar totes les vides i, per tant, totes les connotacions.
En la mesura que tu tinguis un prisma més ampli
per retransmetre un paisatge més ampli,
pots abarcar més possibilitats i més variedats de vida.
Però tu deus pensar en català, no?
Jo penso en català i tradueixo.
Sí?
Sí, clar.
És una mica més difícil defensar el programa o no?
No, perquè és un traductor automàtic.
Sí?
Clar, jo formo part d'una època en la qual l'escola era en castellà,
encara que la meva vida personal era en català.
Per tant, això que se n'ha dit bilingüisme,
jo ho he portat involuntàriament des de petit, des de l'escola.
Sort Martina, la monja que em va acollir per primera vegada
i que la recordo perquè va ser martiritzadora,
com el seu nom indica, el seu nom indica.
Sí, perquè volia que fes les coses més ben fetes de les que em sortien
i a mi no em sortien perquè em posava nerviós.
És igual.
Sort Martina parlava en castellà.
Els maristes parlaven en castellà.
A l'escola pública que vaig anar dos anys,
el senyor Lloret, el mestre, que era català,
parlava en castellà i feia cantar cara al sol
i aleshores en Pere Gallerí.
Tota l'hora, simultàniament, no, però una cosa darrere a l'altra.
No sabies mai quin dia anaves en català, quin dia anaves en castellà.
Tot això ha format part de la meva vida.
Jo arribava a casa i tota la meva família sempre ha estat català no parlant
i sempre s'ha parlat català.
I, per tant, vaig créixer, vaig néixer i vaig créixer
enmig d'aquesta dualitat.
Traduir simultàniament no m'ha costat pas mai gaire.
De fet, els teus pares eren peixaters, no?
Sí, sí, sí, sí.
Tu t'has dedicat també a vendre el peix cada dia amb les notícies?
No, jo primer em vaig dedicar a vendre peix de debò
abans de vendre el peix de les notícies.
Sí, perquè...
Què és més difícil de vendre?
Ah...
Les notícies.
Sí.
Les notícies són més difícils de vendre,
perquè quan vas a comprar peix,
pot ser que no sàpigues gaire què compraràs
fins que no vegis la parada.
Però alguna idea tens.
En canvi, això de les notícies,
les vens i demanes que te les comprin
i hi ha dies que, segons quines notícies,
ningú està gaire disposat a comprar-te-les, saps?
Això és com el dia aquell que
tu has acabat la sardina i tothom vol sardina,
i tu voldries vendre lluç, i ningú vol lluç.
I acaba la jornada i allà et queda el lluç
i s'ha acabat la sardina.
O tu has programat una cosa, no?
I tu has pensat que la teva entrevista
seria la rapera i, bé,
no te la compra gaire gent.
O hi ha un atemptat d'última hora a Rússia
amb 93 morts confirmats
que l'entrevista amb la vicepresidenta del govern
que tens programada a les 9 del matí
agafa una altra dimensió, no?
Doncs mira, exactament, això és el que va passar
no amb la vicepresidenta del govern...
Avui m'ha passat aquí, vull dir que...
Això és el que va passar ahir al vespre, precisament.
Sí, sí, sí.
Vull dir que a les 7 de la tarda
estaves refent tot el que tenies previst
i aleshores veure com enquivies
la resta de notícies.
Escolta'm, d'aquests 100 anys de ràdio
a Catalunya
tu ho has defensat des de diferents micròfons, no?
El que passa és que...
És a dir, ara no estàs...
Fas 3 hores cada dia, no?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Són poques, no?
Sí?
Sí, perquè n'he fet...
Durant molts anys n'he fet 5 i 6.
A tu se't fa curt, ara, el programa?
Se'n fa curt, sí.
Sí.
A mi els programes se'n fan curts.
i quantes més hores faig, més curt se'n fa.
O sigui, abans penso, caramara, 3 hores
o les que fossin quan eren 5 o 6.
Després se'm passen amb un sospir.
Excepte, en el moment de l'error,
preferentment meu,
que aleshores la conseqüència se'm fa eterna.
Tinc la sensació que ets...
Perquè l'he de fer compatible
en fer veure que no se'm nota
l'emprenyada que porto.
Ets terriblement, tinc la sensació,
competitiu, autoexigent, segurament, no?
Més autoexigent, o sigui,
crec que sóc competitiu
com a conseqüència de ser autoexigent.
Encara et torturen els errors, ara, tu?
Totalment.
Totalment.
Una paraula no ben vocalitzada,
un nom equivocat,
una notícia que no has tingut temps
de llegir-te-la abans
i que per qualsevol circumstància
hi ha un error sintàctic
que fa que a mi la carència de la lectura
no em soli bé
mentre l'estic fent i estic notant
que alguna cosa està fallant i no sé què.
Això m'espervera.
Això m'espervera.
I quan això et passa,
t'angoixa i et queden 4 hores per davant,
com ho fas perquè això no et contamini
tot el que vindrà?
Intento aplicar-me la teoria,
però no dóna resultat.
No.
La teoria diu que te n'has d'oblidar
perquè ja no ho pots evitar
perquè ja ha passat.
Per tant, deixa-ho córrer
i concentra-te amb el que ve al darrere.
Però ja aquella part
que queda,
no sé si l'inconscient o el subconscient,
però que queda allà,
una part del cervell,
que em va mortificant.
Com t'organitzes ara, vitalment?
Vius a Catalunya, vius a Madrid?
Com fas el programa?
Visca a Cavall.
De fet, visca a l'AVE,
que és un tren meravellós,
que amb dues hores i mitja
et permet desplaçar-te 600 quilòmetres,
però també hi ha dies que...
O sigui, el programa el fas des de Madrid, eh?
El trajecte es fa llarg, sí.
Hi ha dies que el trajecte es fa curt
i dies que el trajecte es fa llarg.
Depèn.
Depèn també de la teva condició vital d'aquell dia, no?
Tampipa que et preguntin si un dia plegaràs?
No.
Suposo que és una pregunta lògica
i, a més, és una pregunta natural.
Un dia hauré de plegar o em plegaran.
Hi has pensat?
Hi penso, sí.
Saps quan serà?
No.
Que hi pensi no vol dir que ho decideixi.
Però jo crec que tu estàs en un punt
que si ho podràs decidir, Josep, no?
Espero poder-ho decidir,
perquè si no, voldria dir
que una força sobrenatural ho decidirà per mi.
Això em fotria una mica.
perquè he procurat sempre decidir jo, saps?
Esclar que aquesta és una dimensió
en la qual jo hi tinc.
Hauré de ser pacient,
no podré ser passiu,
no podré ser actiu.
Però, vaja,
la vida dona pel que dona
i a mi m'ha donat per molt.
Fins avui m'ha donat per molt.
Ha valgut la pena?
Què?
Tant d'esforç professional.
És a dir,
que la feina sempre anés davant de tot,
en el teu cas?
Fet el balanç avui,
sí.
Però,
el balanç d'avui que diu sí,
és també la conseqüència
d'haver analitzat en moltes ocasions
la compatibilitat,
incompatibilitat,
vida privada,
vida professional.
I això,
durant una època,
em va mortificar una mica.
Quina època?
Fa anys, ja.
Ja fa anys, això.
era una època en la qual,
quan a mi em deien,
o m'hagessin fet la pregunta
que m'acabes de fer tu,
hagués dit,
no, no, no,
jo,
les dues vides en paral·lel,
simultàniament,
igualades,
i un dia vaig dir,
per què enganyes?
No és veritat.
O sigui,
jo per una feina,
o jo per la feina,
he deixat poques coses,
i en canvi,
per la família,
n'he deixat menys,
des de la projecció professional.
I la família va entendre,
en el seu moment,
i això no li podré,
no li podré agrair mai prou,
que la meva prioritat era la feina.
De fet,
jo era l'únic que m'enganyava.
No t'ho han retret mai?
Sí?
No.
Ni la dona,
ni els fills?
No,
no calia.
El meu fill,
un dia em va dir una frase,
que no repetiré,
perquè forma part de la nostra,
ara ell diria que no se'n recorda,
però això sí que me'n recordo,
perquè jo era el destinatari.
I quan el fill et diu una frase
d'aquestes lapidàries,
el pare o la mare no l'oblida mai.
Van passant el temps,
i sempre recordaràs,
perquè saps que tenia raó.
I els pares,
ens agrada que els fills tinguin raó,
però algunes raons dels fills ens fot.
Perquè quan un fill de 14 anys
un dia et retregui,
quan li fas una recriminació,
doncs el que et pugui retreure,
dius,
té raó,
i com que té raó,
calles.
En lloc de dir,
no, no, no, no, calles.
Calles i dius,
nano,
anem bé.
Qui parla més al dinar familiar
de casa dels Cuner?
Jo no gaire.
Contràriament al que pugui semblar.
Com diu la meva dona,
no ho diu a mi,
de vegades ho he dit en algunes coses,
el Josep a casa no parla.
I és bastant veritat.
Surto saturat de parlar de fora,
i a casa se'n porten els silencis.
I a Madrid,
ara que treballes a Madrid,
allà,
saben que hi va haver un dia
que vas cridar prou, prou, prou?
A tot arreu saben
que hi va haver un dia
que vaig cridar prou, prou, prou.
Em consta que vas intentar presentar la dimissió.
No, la vaig presentar.
Però l'Escribano no te la va acceptar.
El Paco Escribano no me la va acceptar.
Jo vaig sortir del plató,
va acabar el programa,
jo estava emprenyat com una moto,
perquè jo em sentia culpable
de dues coses.
Una,
d'haver insistit,
insistit, perdó,
em vaig entestar
en què volia
que algú
que hagués votat
l'ultradreta
incipient
en aquell moment
a Catalunya
expliqués
per què
que l'empenyia
a portar això.
Perquè entenia
que una persona
que ho hagués fet,
doncs,
amb les seves explicacions
podia donar
unes referències
que tots els altres
les donàvem,
doncs,
per suposar
de referències teòriques
dels altres, no?
I
no vaig saber
calibrar prou bé
la dimensió
que allò
podia acabar
adquirint,
perquè
l'ultradreta
sempre actua
de la mateixa manera
i és
provocant-te
i no parant
fins que tu saltis.
I en el moment
que tu saltes,
tu ets
el butxí
i el de l'ultradreta
passa a presentar-se
com la víctima.
I aquest joc
que tots els que
ja hem llegit
algunes coses
i hem viscut
algunes etapes
no hauríem
de perdre
de vista,
l'afany
periodístic
em va fer
deixar-ho
a un racó.
No em penedeixo
de la decisió,
perquè ja
va ser presa,
sí que m'he penedit
sempre
de la meva
reacció.
Val a dir
que
aquell moment
d'exasperació
em va ajudar
a entendre
també moltes altres coses.
Quines?
Home,
que no t'has de sentir
mai segur
amb res
ni davant de ningú
quan fas qualsevol feina
i menys
en una feina
com la nostra.
que quan creus
que ja ho pots
dominar tot
sempre
arriba un moment
que es converteix
en una cura
d'humilitat
i això és bo.
I que
el control
de la situació
per molt
que tu creguis
quan m'has
sobrat
que
el tens
doncs
pots no tenir-lo.
Anaves sobrat, tu?
Jo crec que
en aquella època
anava sobrat, sí.
Quantes etiquetes polítiques
t'han posat de tu, Josep?
Totes.
Això és bo.
Sí.
Jo estic encantat.
Porto totes penjades.
Segurament el problema
és si sempre et posen la mateixa, no?
Sí.
No,
jo he tingut una relació
curiosa
amb els polítics
perquè
des d'un punt de vista
professional
he intentat
tenir bona relació
amb tots.
Tu hi dines
amb polítics?
Poques vegades
i si m'ho demanen ells.
jo no els he proposat mai
un dinar
als polítics
perquè
la relació
periodista-política
és una relació
necessària
però insana.
Necessària
perquè
tots necessitem
les nostres fonts
i necessitem
poder entendre
el per què
de moltes coses.
Però insana
perquè el polític
sempre vol
que tu diguis
el que ell vol que diguis
i hi ha molts moments
en què no pots dir
el que ell vol que digui
perquè no
periodísticament
no és viable
i èticament
no és correcte.
Tu quina imatge diries
que projectes
de Portes en Fora,
Josep?
Ara que ja et mires
una mica
més en perspectiva
i que fins i tot
reconeixes
que hi va haver
una època
que anaves sobrat.
Doncs això
de sobrat.
La síndrome
de l'impostor
l'has...
Vull dir que
que molta gent
que és actor
que és periodista
que treballa
de Portes en Fora
diu
no, tinc la síndrome
de l'impostor.
Jo crec que tu
no l'has tingut mai
la síndrome de l'impostor.
Doncs creus malament.
Sí?
Sí.
Jo no soc...
Jo projecto
una imatge
de seguretat
que és
la lluita
contra la meva
constant inseguretat.
Però la processó
va per dins.
Puc haver après
a dissimular
la inseguretat
venent
imatge
de seguretat
que quan és reiterada
pot acabar
semblant
una imatge
de superbia.
Però
per dins
Hamlet.
Com eres de...
O sigui...
Devies ser el número
un d'estudiant,
no?
Una mica repelent
fins i tot.
Si m'ho permets, eh,
Josep?
Estem en confiança.
La confiança
sempre és la gran excusa.
Hi va haver una època
que jo era
molt bon estudiant.
Ho has estat sempre?
Sempre no.
Sempre no.
Hi va haver un moment
de rebel·lió també,
la infantesa?
No, a la infantesa no,
a l'adolescència.
Però,
o sigui,
jo,
a veure,
fins al que llavors
era quart de batxillerat,
jo anava sobrat de tot.
Però és que
em costava tot molt poc.
Després,
les coses
no van ser
ja tan fàcils.
També és cert
que va ser una etapa
de la meva vida
en la qual
jo vaig haver de fer
compatible
els estudis a la tarda
amb ajudar
a casa
els pares
als matins.
i jo
no tenia
molt clar
mentre estudiava
per què estava estudiant
en relació
el que volia fer,
el que volia estudiar
després
i vaig estar
una mica
desorientat
perquè,
sobretot,
jo estava obsessionat
en poder treballar
a la ràdio,
que era el que m'obsessionava
en aquell moment.
i en lloc de dir
molt bé
quan arribi el moment
de treballar
a la ràdio
perquè tampoc
no tenia edat
per fer-ho
ja ho decidiràs
i ho faràs
ara mentrestant
concentra't
doncs
per unes circunstàncies
que no sé gaire bé
quines devien ser
perquè tampoc
no era pas
ni una persona infeliç
ni un noi maltractat
doncs
bé
t'agafen
l'edat difícil
dels ocellets
al cap
i aquests ocells
doncs
piulen més
del que voldries.
Una de les claus
també
de la ràdio
és la naturalitat
no?
Impostada
però naturalitat
en un moment
en què
tu segurament
vas rebre una educació
bastant estricta
bastant rígida
aquesta naturalitat
que és necessària
per presentar
aquests magasins
tan llargs
tu
com la incorpores
va ser fàcil
o no?
no
no va ser fàcil
perquè a més
jo professionalment
vaig enganxar
encara
el final
de l'etapa
de la rigidesa
no?
ja
jo no
jo no vaig haver
de dir mai
el reloj
de nuestro estudio
dice que son
las 10 horas
y 42 minutos
no
però ets capaç
de fer-ho
bé
perquè ja em feia
molta gràcia
perquè ningú va
pel carrer
dient
perdoni
quina hora és
i l'altre diu
perdoni
perdon
el reloj de mi bolsera
dice en este momento
que son
las días de 55
no calia
la veu
engroada
i tot això
però
i per tant
vàrem ser dels que
vàrem haver d'anar fent
la transició
cap a la naturalitat
i l'espontaneïtat
que s'ha de celebrar
el que em sembla
que en aquest moment
després de tants anys
s'ha de tenir
una mica de cura
és
amb la frivolitat
que és
una línia
molt fina
que hi ha
entre la naturalitat
i l'espontaneïtat
i la frivolitat
que és
pensar que
tot ho pots dir
de qualsevol manera
que ja no cal
tenir cura
de res
que en definitiva
mentre el públic
acabi somrient
doncs
la teva feina
ja està
ja està
convalidada
i no és això
perquè el públic
hi ha moments
que ha de somriure
però hi ha moments
que no ha de somriure
perquè si somriu
per tot el que dius
vol dir que no estàs
explicant adequadament
cada una de les coses
que dius
no totes fan somriure
com no totes fan plorar
dues preguntes
molt ràpides
per anar tancant
què fas quan tens
temps lliure
Josep
ara que és cap de setmana
i avui
què faràs avui
quan surtis d'aquí
doncs mira
quan surti d'aquí
he d'anar a comprar peix
molt bé
una mica de llogar-lo
per dinar avui dissabte
no ho sé
depèn
el que vegi
jo soc dels que vaig
miro
trio
depèn el que veig
no vaig amb idees preconcebudes
peix fresc sempre
pel que
sí
això em ve de família
com les notícies
ben fresques
tot ben fresc
tot ben fresc
i a bon preu
i
després
l'última pregunta
s'ha anat al cap
o sigui
que el que podem fer
això del peix
t'ha descol·locat
m'ha acabat descol·locant
el que us demanaré
és un fort aplaudiment
pel Josep Cuní
sí
mira
parlant de peix fresc
ara m'ha tornat
si fossis
el cap de comunicació
de la Casa Reial
Britànica
després d'aquests
dos últims mesos
com s'ha gestionat
tot plegat
què faries?
potser jo
hi hagués presentat
la dimissió
fa temps
però
tinc la sospita
que
havent-nos dit ara
una part de la veritat
encara no ens han dit
tota la veritat
hi ha una senyora
que diu jo també
a veure
en el vídeo
Kate Middleton
diu
després de l'operació
i no ens han dit
per què va ser l'operació
i
es dedueix clarament
que el càncer
es detecta
a partir
del postoperatori
o de l'operació
per tant
continua faltant
la informació
de per què la van operar
a mi
personalment
que va ser
el que va desformar
tota
les especulacions
tota l'especulació
Josep Cuní
moltes gràcies
per molts anys de ràdio
gràcies a vosaltres
i aquest programa
tu saps bé
que és el teu
o sigui que
no, no, no
aquest programa
no és el meu
perquè no l'he fet mai
una cosa
és que l'encarregués
i que participés
en el seu disseny
quina gran idea
que vas tenir
també t'ho hem d'agrair
vull dir que mai segurament
bé, escolta
en aquella època
fèiem el que
bonament
podíem, intuíem
més que sabíem
però
vist
el dia que el vulguis fer
no tinc cap dubte
que el podràs fer
no, no, no
espera't una mica
deixa'm el fer
deixa'm el fer
unes temporades més
per això
quantes em portes?
porto sí, sí
poca broma
doncs escolta
ja està bé
hi ha molta més gent
vull superar el solar
que em va fer 20
vull dir que
és l'objectiu
en aquell moment
creiem que això
és el que s'havia de fer
i a partir del resultat
que avui som aquí
per salvar
quants aniversaris
dius?
del suplement 36
36
de la ràdio a Catalunya
100
no, no
la ràdio a Catalunya
100 ja ho sé
perquè jo ja hi era
però
aquests 36
són el mèrit
de tots els que l'heu fet
i sobretot
el mèrit de l'audiència
per continuar
donant-li suport
Josep Coni
gràcies
que diguis bon dia
ara tornem
el suplement
amb Roger Escapa
ei
quin llum més guapo
però te l'imagines
amb rodes?
no et perdis
el mes del disseny
Opel
porta qualsevol objecte
de disseny
al teu concessionari
i gaudeix
d'un benefici
de fins a 6.000 euros
per la compra
del teu nou Opel
només durant el mes de març
més a Opel.es
hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
paraules de cap de setmana
paraules sonores
i paraules sordes
el suplement
Catalunya Ràdio
Som 3Cat