A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6.
I així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 1 d'abril del 2023.
Avui, el suplement, Artúl i en Josep Maria Martí Regau,
cronista parlamentari, la Núria Martínez Ribot de Público,
l'Eduard Voltas, que és editor,
a les 10, en l'hora negra de la Maica Navarro,
en un matí on parlarem sense tabús de la menopausa.
Ho farem precisament amb l'experiència personal
de la Maica Navarro,
acompanyada de la sexòloga i ginecòloga Raquel Tulleuda
i la Marta Vergés, que és tècnica en dietètica.
La Maica Navarro ens explicarà, com dèiem al seu cas,
quins hàbits saludables i alimentaris es poden practicar
per disminuir els símptomes de la menopausa,
quins tòpics injustos afecten a aquesta malaltia,
què passa quan una dona deixa de ser fèrtil,
a més amb l'actualitat d'aquesta setmana
amb el nom propi de Nou Bregón.
En parlarem avui a quarts d'onze del matí, el suplement.
Avui, defensant el comunista Xavier Gracet,
haurà de resoldre els dubtes dels veïns
sota la tenta mirada d'un convidat misteriós
en un programa on també tindrem el Carles Tamayo,
l'Andreu Jornal Eilal Barriera i el Pep Nugué, avui,
parlant d'estris de cuina,
més enllà de la famosa air fryer, la fregidora d'aire.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu, fins a quarts d'una.
De seguida, el suplement.
Arriba el Xavier Moret i, de seguida, el Mans.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus. Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb el fracàs de la cimera de l'aigua,
però les sancions als ajuntaments que gastin més aigua
no han permès arribar a un acord.
El govern i Junts havien acordat una demora en les multes,
però el PSC s'hi ha oposat perquè volia una moratòria més àmplia,
de com a mínim mig any,
amb l'argument que no és el moment de sancionar,
sinó de col·laborar.
El govern i el PSC s'han creuat acusacions.
Teresa Jordà és la consellera d'Acció Climàtica
i Sílvia Pané, que és diputada socialista.
Jo no sé si aquest escenari s'hauria produït
si no estiguéssim a l'acantonada d'unes eleccions municipals.
Però em sembla que el missatge que donem a la ciutadania
no és, en cap cas,
el que hauria de donar la classe política d'aquest país.
És moment de col·laborar i no de senyalar.
És impossible governar Catalunya d'esquenes als ajuntaments
i no és possible sortir d'aquesta situació
de saquera d'esquenes als municipis.
I atenció, des d'avui dissabte s'ha tancat
l'accés al Parc Natural de Montserrat
per l'elevat risc d'incendi.
El nivell 3 del Pla Alpha no s'activava fora de l'estiu
des de l'any 2013.
A les portes de Setmana Santa, el conseller d'Interior
ha fet una crida a la prudència des del Valles.
La situació en què estem no s'havia produït des del 13.
Mai s'havia activat des del 13 el Pla Alpha 3 en algun indret
fora del període estival, des del 2013, des del novembre 2013.
Per tant, la situació la coneixem,
va lligada també a la situació de saquera.
I situació molt greu Astúries,
que ha demanat ser declarada zona catastròfica.
Una onada d'incendis forestals sense precedents
afecta aquesta comunitat amb més de 121 focus actius,
alguns molt pròxims a Oviedo, la capital.
En total s'han evacuat 375 persones de diferents consells.
I a Vilanova de Viver, al País Valencià,
l'incendi de la comarca de l'Almillars,
que ha cremat 4.700 hectàrees,
ja es dona per controlat després de vuit dies.
Més qüestions, Laura Borràs assegura que no pensa dimitir.
Creu que el Parlament l'hauria de restituir la presidència
fins que la sentència no sigui ferma.
La CUP descarta l'opció de deixar bacant
la presidència del Parlament
com a mostra de protesta de l'independentisme
davant la condemna Borràs.
Ho diu Xavier Pellicer en una entrevista al programa
L'Hemicicle de Catalunya Informació.
La senyora Laura Borràs ha estat condemnada per corrupció,
va excepcionar contractes per afavorir un conegut
i això és un cas de corrupció, no és un cas de l'ofer.
Per tant, qualsevol proposta que parteixi d'aquesta premisa
no ens sembla vàlida.
Donald Trump assegura que és víctima d'una persecució política
després d'haver-se convertit en el primer expresident dels Estats Units,
imputat per la justícia.
Un tribunal de Nova York l'investiga per pagaments irregulars
a l'actriu porno Stormy Daniels a canvi del seu silenci.
L'expresident haurà de declarar
la setmana vinent, previsiblement dimarts.
D'Itàlia ens arriba el bloqueig amb efecte immediat del xat GBT
fins que no es respecti la Llei de Protecció de Dades d'aquell país.
El regulador italià alerta que el vot conversacional
d'Intel·ligència Artificial no verifica bé l'abat dels usuaris
i l'investiga per perdre dades personals i de pagament
dels abonats.
I més qüestions també, perquè Buos ha donat el tret
de sortir del festival Estrenes de Girona.
Girona, ¿qué pasa?
Allà han presentat el seu últim disc, La nit està que crema.
La banda de Calafell va posar ahir a la nit al públic de l'auditori
amb veus amb un repertori d'alguns temes més coneguts
i amb cançons del nou disc.
La 41a edició de Còmic Barcelona viu avui i demà
als dos dies de màxima afluència de públic
amb una programació que recupera les exposicions temàtiques
i també la presència d'autors internacionals.
Els grans grups editorials com Planeta o Penguin Random House
són presents al CARTAM
en el cosat de fensins autoeditats i dibuixants
que treballen de manera artesanal.
La mostra més àmplia del Saló del Còmic d'aquest any
és la dedicada al valencià Daniel Torres,
que va acompanyada d'un codi QR on el mateix autor
explica als visitants l'evolució de la seva obra durant 43 anys.
Les revistes serien històries en blanc, negre i en color.
No es que fueras mejor o peor en una secció o en otra,
pero el acceder al color era como darte cartanas de naturaleza
de que ya eras un autor, con una mayúscula.
I atenció si aquests dies de setmana s'anteu de círcula
per la Gran Via de Barcelona.
Des d'aquest matí, ara a les 6,
s'ha tancat el túnel de la plaça d'Espanya entre els carrers Mèxic
i llançar per obres.
Com a via alternativa, es recomana fer servir les rondes
i evitar entrar al centre de la ciutat per la plaça Cerdà,
que és on començarà la restricció.
Les obres que es fan en aquest punt de la Gran Via
són per poder fer la connexió de les línies del Vallès
i Llobregat-a-Noia, dels ferrocarrils de la Generalitat.
En Esports avui expliquem que el Barça reconeix públicament
que treballa en el retorn de Leo Messi.
El vicepresident esportiu Rafa Juste diu que li encantaria
que tornés i que ja hi ha hagut contactes.
Xavi Hernández també diu que li agradaria,
però que ara no toca parlar-ne.
De cara al partit d'avui dissabte contra l'Elge,
Ronald Araujo és la novetat a la llista.
També avui dissabte, Girona Espanyol,
els gironins recuperen Couto i a l'Espanyol tornen a la convocatòria
a Key Dibare, lesionat des del desembre,
i Pierre Gabriel, a la Lliga femenina,
jugat aquest divendres, Madrid 3, llevant les planes 0.
El Sabadell i el Materó jugaran la final de la Champions femenina
de Vaterpolo, també avui dissabte,
amb transmissió al Tots Gira de Catalunya Ràdio
i també avui, cursa Esprint de MotoGP
del Gran Premi de l'Argentina.
Pel que fa al temps, atenció, avui la temperatura baixarà
i les mínimes es donaran al final del dia.
Des de l'Espanyol hi haurà més xàfecs i tronades
a les comarques de Girona.
Cap al Tart, la cota de neu caurà als mil metres
al vessant nord del Pirineu,
ben damestral i tramuntana amb ratxes fortes.
Comarcal 947.
Una carretera sonora que passa pels 947 municipis de Catalunya.
És molt difícil per algú que no ve de pagès
poder-se introduir en aquest món i més que ens dona.
Comarcal 947.
Trapitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Si vens al món rural a passar el cap de setmana,
has de ser conscient que hi ha gent que treballa,
tractors, suessos que borden, gallines...
Jo ara mateix no m'imagino la vida en un poble
sense tenir carnet de conduït.
Comarcal 947.
Cada 15 dies a l'app i al web de Catalunya Ràdio
amb Eloi Barrera.
Descobrir històries apassionants fora de la ciutat.
Amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis,
la força del municipalisme.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Com podem convertir l'epercitat en un repte?
Cap a on va? Al món de demà? En comunicació?
Això és l'En Guardia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius
en podcast de l'En Guardia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llavina,
Fílin de Cinc i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Som quatre.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio els dissabtes
a l'hora que encara no ha sortit el sol.
El suplement és sinònim de cultura de rel.
Arriba almanys.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bona hora.
A Catalunya Ràdio com cada dissabte comencem aquesta hora
al cap de setmana al Mans.
Tota la cultura de rel des de fa 19 temporades
i la cultura popular.
Cap de setmana al Rams
i per tant amb la setmana samdhajana
marquem tot el calendari.
En tenim unes quantes per explicar-vos avui
de les que juguen i ballen entre la tradició i la religió.
A la Bisbal, per exemple, recuperen una passió
que fa 90 anys que no puja a l'escenari.
Una passió, a més a més,
que es va intentar recobrar l'any 1943
però que el feixisme no ho va permetre.
La fe va ser en 1932, ja en plena república,
i després, esclar, la guerra,
els homes se'n van anar a la guerra,
camps de concentració, una cosa i l'altra.
A l'any 1942 es comencen a trobar
i la farem, la farem,
aconsegueixen el planís de la Junta Local
d'Educació i Descansó,
que gira molt, que li diguis que sí,
i arriba el dia de l'estrena,
el 14 de març de 1943,
una hora abans vam per allà.
A Torrelloca, cap de setmana,
s'hi podrà veure el darrer contrapàs
que té l'essència més històrica
i que explica la passió de Cristo, el divino.
L'època és un contrapàs únic,
perquè és un contrapàs que quadra la música
amb la lletra i amb la dansa,
que no n'hi ha gaire.
Hi ha el contrapàs que es balla,
músicament,
i és un contrapàs que és un contrapàs
que és un contrapàs que és un contrapàs
que es quadra la música,
amb la lletra i amb la dansa,
i és un contrapàs que es balla,
però tant tant com aquest nostre
sembla que, segons s'ha estudiat,
és l'únic que hi ha fins a aquests moments,
o se n'ha trobat cap més d'altre,
que tingui la conjuntura aquesta de les tres coses,
del ball, del cant i de la música.
I esclar, verges, arriba aquesta setmana
la representació de la processó i la dansa de la mort,
avui ens fixarem en què més hi ha
més enllà d'aquesta representació en si
que es farà com toca aquest proper cap de setmana,
Recordem que el seu origen està
en les pandèmies, en les epidèmies,
en la pesta negra,
que a l'època medieval va sol·lar la majoria d'Europa,
i d'aquí van néixer no només la dansa de la mort,
sinó d'aquí verges,
sinó moltes altes arreu del continent,
que després, per qüestions de la evolució del temps,
han anat desapareixent,
i verges s'han mantingut
gràcies a la seva incorporació
dins els actes de Semana Santa,
i precisament va ser el motiu de recordar
i aquesta dansa de la mort té a veure
amb la mateixa pandèmia que valgui
una valorància baixada que mai t'ha dit
que sortís aquells dos anys.
Música també.
Propostes per aquest mans que comença ara i aquí,
amb en Josell i Santís i Seràs,
el muntatge musical, la Inostria i Ivaques a la producció,
i Quim Prullani Valls a la logoció.
Comença el cap de setmana
amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
Comencem.
Amb música ho fem
amb un concert que oferirà aquest vespre
al País Valencià, al Massora,
a la planalta castelló de la plana,
la gent dels diluvis, Quim Fandango.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Sense por, sense por,
que y hay gente de sobra
que la van, que la van,
ocalypse ara marieta.
Sense por, sense por
que hay gente de sobra
que la van, que la van.
T'he d'al·laborir amb això, mare.
Desestar, ara marieta,
no t'import, no t'import.
Tu no vinguis a dir-me
a qui vol el meu cor.
Desestar, ara marieta,
no t'import, no t'import.
Tu no vinguis a dir-me
a qui vol el meu cor.
De la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás,
pero no me engañarás.
Desestar, ara marieta,
no t'import, no t'import.
De la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
però no me engañarás,
pero no me engañarás.
Desestar, ara marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
però no me engañarás,
però no me engañarás.
Desestar, ara marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
però no me engañarás,
pero no me engañarás.
Desestar, ara marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
però no me engañarás.
Desestar, ara marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
Desestar, ahora marieta,
de la careta bonica
que pareix un antipat
de roses i clavellines,
pero no me engañarás.
No m'havien amenaçat
d'expulsar-los d'acció catòlica.
Si feien una pressió,
els amenaçaven que els expulsarien.
Com que no es va arribar a fer,
no vam haver d'expulsar.
En tot cas, l'excusa per un costat
era que eren català
i eren sobrevangel·lis
dels candieus apòbrifs.
Vam arribar,
però la majoria era junts.
Però la feina tenia la sobreviure.
Sí, junts de l'any 32,
que havíem tornat al centre de concentració.
El que volia era recuperar una tradició
que s'havia perdut per culpa de la república.
També hem d'anar a un altre costat
per la república.
El 32 és l'última vegada,
però el 33 és una passió impensable.
Vull dir, anirem als dos vessants,
al costat de la prohibició republicana
i la prohibició franquista.
Per tant, totes aquestes històries
que li donen una pàtina interessant
a la història de la passió de l'Isbal,
ara que ho teniu tot, demà, diumenge,
la podreu posar de cena aquesta representació
de la passió de l'Isbal?
Sí, hem de dir-ho clarament.
No recuperem tota la passió de l'Isbal.
La passió de l'Isbal començava a ser de la tarda
i acabaven sopant, feien parada per sopar.
És a dir, que és impensable actualment
o econòmicament recuperar-ho,
si no que és una inversió de no ser per milers d'euros,
impossible.
El que ens vam plantejar a nosaltres
va dir, bueno, ocupem les músiques,
però esclar, ahir els actors volen pastorets
i van dir, ostres, i si els demanem si ens poden fer
alguna petita representació perquè està l'escenari
que ha de partir en tres àrees.
A l'edat, a uns 60 centímetres i al cor,
després hi ha l'orquestra que s'ha format
especialment per a la passió baix
i els actors que els queden dos metres per representar.
És una passió de 20 escenes,
d'aquí a 53 cantenies o 54.
Cal destacar la feina que han fet els músics.
De dir, jo sempre dic que no tindré mai prou diners
tant per l'Albert Martillo com per David Piranato,
l'actual director del cor,
perquè s'han passat hores, júrics centenars,
no sé les que s'han passat, però moltíssimes,
agafar les partitures originals, passant-les
una altra vegada a l'ordinador, perquè bueno,
i l'endemà, lògicament, passar totes les teves partitxelles
era un cor romes, ara és un cor mixte.
Canviar les veus també canviem, de certa manera,
les partitures canviem a l'home, la manera de fer.
Però clar, tot això són hores i hores i hores.
El que passarà demà a les 7 de la tarda
és una qüestió de justícia.
Sí, sí, sí, és un manejar a la gent
que va tenir una tradició i que se li va prohibir.
Demà els que puguin venir, que per cert demà cal dir
que la representació serà a partir de les 7 de la tarda
al Teatre Mundial, m'imagino que deu haver-hi molta expectació.
Tengues en compte que a la platia hi ha 330 entrades
i pensaven que no hauríem d'obrir l'amfiteatre del primer pis,
però en aquell moment, tal com estaven les entrades,
hauríem d'obrir per força l'amfiteatre del primer pis.
A les entrades haurem d'obrir per força l'amfiteatre del primer pis,
perquè ja estem sobre les 300 entrades
i la gent que ha vingut aquí a la guixeta a comprar les entrades
haurà d'anar al segon pis, que hi ha unes 300 entrades més.
Entrades bordades, en aquest sentit.
Estem contents de la reacció de la gent,
han tingut confiança, van dir que venien a veure el cine,
però és que el nebre és una mínima ciutat.
La gent que la presenten s'explica,
hi ha una lectura que t'explica el que hi havia a l'opció de la visual.
No és igual, és millor per les músiques.
Són músiques d'en Josep Canet,
en Josep Canet, en Josep Canet,
en Josep Canet, en Josep Canet,
és un tipus de música que no és pleguda,
és un tipus de música que no és pleguda,
no és pleguda per la pareta italiana.
Per això dic que hi ha carreres d'aigues i molts de Ferrer Rivera,
que no van ser-ho ells, no saben qui ho va escriure.
La música sabem que la va orcar esperant Josep Canet,
però tots els documents que hem trobat
orca esperant Josep Canet, instrumentació de Josep Canet,
però allò que posa l'autor.
No sabem si van agafar les músiques que hi havia i les va orquestrar,
o exactament què va passar.
Aquí mai tinc més ganes de fer una tesi doctoral i treballar-ho
i tenir-hi feina.
Entenc que aquí heu buscat moltes vicineries que el cor en si,
heu hagut de buscar més músics, actors, etc.
Per tant, hi ha un fet cultural, vivencial.
Hi ha gent d'altres corps que no han hagut d'ajudar.
Són 40 persones cantant, 20 actuant de músics,
40, 70, 80, els tècnics...
Ens animes 100 persones i moures 100 persones, no és fàcil.
De moment, demà a les 7, Jordi Massa,
gràcies per tenir la trucada del programa,
molta sort, enhorabona per aquesta feinada.
Jordi, que vagi molt bé demà.
Molt bé, gràcies. Que vosaltres adeu aquí.
Mans de l'Arrel a la plaça.
Pecador, tingues esmena,
tingues dolor del gana per sempre.
Pecador, tingues esmena,
tingues dolor del gana per sempre.
Per ton pecat seràs castigat,
si bé no tens dolència.
Per ton pecat seràs castigat,
si no confesses la veritat.
Una altra cosa que passarà aquest dissabte,
la posada en escena del contrapàs al Divino
de Sant Vicenç de Torrelló, a Osona.
Aquest contrapàs trep aquest nom perquè tracta d'un cant de passió.
És l'únic contrapàs llarg que existeix
i del qual se'n coneix la lletra i música recollides
de viva veu d'un veí de Sant Vicenç a principis del segle XX.
I això ens vincula, esclar, amb l'obra del cançoner popular
del nostre país, del qual enguany celebrem el centenari.
Aquesta dansa, aquest divino, d'origen antic,
es balla en col·lectivitat, es caracteritza
i és solemne d'origen esclar religiós.
Saludem la Maria Rodríguez de l'Egrupació Cultural de Sant Vicenç.
Bon dia, Maria. Bon dia.
Un contrapàs únic, en el sentit que s'ha anat a buscar l'essència
i, per tant, ens remet aquests contrapassos
que van relacionats amb la passió del nostre senyor.
És un contrapàs únic perquè és un contrapàs
que es quadra la música amb la lletra
i amb la dansa.
Hi ha el contrapàs que es balla,
però cantat com aquest nostre
sembla ser, segons s'ha estudiat,
és l'únic que hi ha fins a aquests moments
on se n'ha trobat cap més d'altre que tingui
la conjuntura aquesta de les tres coses,
del ball, del cant i de la música.
Clar, que el pugueu fer és perquè fa uns 30 anys
es va donar tota una sèrie de circumstàncies
el fet de recuperar-ne per un costat
en el cançoner, a l'hora del cançoner popular
i la voluntat de fer-ho.
Explica'ns una mica com es recupera, com es reinterpreta
o com ho recreu, aquesta escenificació del contrapàs.
Bé, mira, aquí a Sant Vicent
hi va haver un senyor que era un correbosaire,
es va fer gran, aquest senyor va tenir un accident,
va perdre els dits, no podia tocar l'alcónomus,
però seguia cantant. Era, bueno, en aquella època
era com un hondaller que anava pels pobles
i es va recuperar aquesta cançó, una cosa
que era una cosa molt llarga i que la gent,
doncs, bé, gairebé tanca el que torna a cantar, no?
I això, doncs, al 1904, aquest senyor va sentir
un metge ortopèdic que venia aquí, Sant Vicent
Estiuetx, i sabia que des de...
Des de la... Començava a fer tot això de l'obra del cançoner
i tot això, no? Sabia que es buscava aquest cant
i no sabia on. I aquest senyor va anar
a l'Orfea del Català i va dir-hi a Sant Vicent
això que fa tants anys que vosaltres busqueu, no?
I el van portar a Barcelona i aquest senyor
li va fer cantar tantes i tantes vegades,
va cantar sempre igual, el feien començar pel final,
pel principi, pel mig, i sempre, sempre
ell va cantar igual. I amb això, llavors, el senyor
va anar a escriure el que són les notes musicals i tot.
I llavors, en aquells moments, era el senyor Francesc Pujol
i el senyor Lluís Millet, i així es va recuperar.
Això va quedar custodiat a Montserrat. A Montserrat
hi ha un lloc d'aquí a Sant Pere de Tonelló
que es diu Sebastià Berdolet, que és el mestre,
que és el mestre, que ell estava a Montserrat.
A l'escolania, això, bueno, ell anava molt a Montserrat.
I un bon dia, bueno, ja sabia que això existia,
ja hi havia un bon joc que també el cantava,
i aquest xicó, doncs esclar, va venir a la gent i va dir-li
escolta, que he trobat una cosa, bueno, trobat a Montserrat
hi ha un document d'un cant que és un contrapàs,
que més o menys és d'aquí Sant Vicent i que potser seria bo
però llavors això ja es va posar a l'Ajuntament i es va posar
esclar, doncs sí que ens interessa, evidentment,
perquè si és una cosa d'aquí i això,
i llavors es va buscar diferents persones que els agradava
tot aquest tema de la cultura popular i tot això,
gent de Tonelló, gent de Sant Pere, gent de Sant Vicent,
es va fer un grup de gent i bueno, van dir-los va,
els recuperarem. En Sebastià Berdolet va buscar
també altres persones que l'ajudessin,
i van posar la dansa també i van buscar gent del poble,
gent de les danses de Tonelló,
que hi ha gent que ballava en danses i això,
i es va fer un quart d'homes, perquè havia de ser un quart d'homes,
i me'n recordo que en Sebastià em va dir, Maria, s'hauria de buscar
gent d'aquesta que canta, aquesta gent que va a Missi canta,
aquestes veus d'homes de poble, no d'una coral,
sinó d'homes de poble, i vam trobar, vam fer un quart d'homes,
i llavors vam fer, vam trobar dansaires,
vam fer la dansa, i llavors l'11 de maig de 1991,
vam fer l'estrena, va ser una cosa bastant apoteòsica,
va ser molt maco, el vam cantar, primer va fer la música sola,
després el vam cantar, és una dansa que és un cant que es pot fer,
on diu una frase i el cor la respon. Vull dir que vam fer-ho
molt prèvies de maneres, i ho vam fer d'una manera molt ànima,
molt maca, i es va fer amb una plaça d'aquí, que en diem la plaça del castell.
Esclar, això va ser molt dàgica, esclar, l'Ajuntament li va costar
molt perquè era una cosa que, clar, tot això, perquè a més a més
li vam fer una dansa contemporània que l'Agustí Ros, ballerín,
va agafar les cates de ballerín, i al mig es feien doncs com uns quadres
de passió, no?, la creu, va ser una cosa molt maca.
Clar, això va ser, clar, quan vam acabar vam dir,
a més a més de no poder quedar aquí, no podem fer-ho d'aquesta manera,
perquè l'Ajuntament no pot costar això cada any, i això ho hem de fer
sovint, perquè si ho deixem, això no ho recuperarem, no?
I llavors vam dir, bueno, farem un any sabat,
l'any 92, o sigui, el vam anar parlant, i llavors es va crear
l'Agrupació Cultural, es va crear aquesta banca de mitjans
de planta de pas, i llavors ens vam posar a treballar.
Vam dir, bueno, a partir d'aquí hem de mirar de fer-ho amb gent del poble
i que el poble, en aquest cas l'Ajuntament, pugui assumir
el cost de representació. I llavors, l'any 1993,
el vam ballar per primera vegada al lloc que ho ballem ara,
que és la plaça de l'Església, i ho fem doncs des de l'Ajuntament
i des dels mitjans de plans de pesllars i des de l'Agrupació.
Grans treballs, Cristo, passava per salvar los pecadors.
Grans treballs, Cristo, passava per salvar los pecadors.
Dins del nord soava sang i aigua, nostres pecats
n'aforen la causa d'un tal dolor, d'un tal dolor,
dintre de l'orfenoració.
Si algú el volia anar a veure, és aquest vespre a les 9.
Fem aquests últims anys, com he dit, sempre hem anat innovant coses,
perquè clar, també és molt maco explicar la història,
per què l'hem recuperat, qui era aquest de la Munda, com es va fer.
I llavors, això fa uns set anys que vam teatralitzar-ho.
O sigui, hem teatralitzat una mica i ho fem pels carrers.
Llavors, això, comencem aquest vespre, a les 9 del vespre,
a la rotonda, perquè li vam fer una rotonda al Divino,
i allà, com que també hem anat fent escoles, també ho fem a l'escola o als nens,
aquests nens ballen en aquesta rotonda que dic de l'entrada del poble,
ballen el primer fragment, i davant de la casa de l'encarregat de la Munda,
ballen el següent fragment.
I amb tot això acabem a baix a la plaça de l'Església,
i llavors allà és la part més important, que és la representació del continent.
Doncs aquest vespre hi haurà l'oportunitat de viure-lo
i de veure aquest contrapàs llarg de Sant Vicenç de Torellona,
parlada molt bé de les seves responsables, la Maria Rodríguez Maria.
Gràcies per atendre la trucada al programa, que vagi molt bé la representació avui.
Moltes gràcies a vosaltres, i gràcies per la difusió, que això ens va perfectar.
Moltíssimes gràcies, perquè així, com més gent ho vegi,
més s'adonarà que val la pena.
N'esteu segurs. Una abraçada, que vagi molt bé.
Igualment, gràcies, adeu.
Catalunya Ràdio.
Fins a les 7 del matí, Mans, amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio, amb tot l'arrel,
a la Ràdio Nacional i sense deixar la Setmana Santa.
Bona nit, sou a Verges.
Una de les imatges més impactants d'aquest processó
i d'aquest famós arreu del món és la Dança de l'amor.
Aquest periple ens porta ara cap a Verges, a l'Empordà.
Aquesta setmana arriba un dels moments més especials
de l'any d'aquesta població.
Es posarà en escena la processó i la Dança de l'amor.
Cal remuntar-se fins al 1666 per trobar la primera referència
documentada d'una processó en aquesta vila,
i que des de llavors s'ha anat fent cada any,
amb excepció del primer any de pandèmia,
una representació d'aquest document únic,
que és la Dança també de l'amor.
La litúrgia i la celebració no només és aquesta posada en escena,
hi ha molts més elements que fan molt especial aquests dies
en aquesta població.
En parlem amb l'Albert Casabó,
membre de l'associació de la processó de Verges.
Bon dia, Albert. Hola, bon dia.
Fem una prèvia sobre el que ha representat la pandèmia.
De fet, recordo que la processó i la Dança de l'amor
fins i tot la vam poder veure des de casa
amb un muntatge espectacular,
amb un audiovisual molt ben fet, molt ben elaborat
per part de Lluís Danés,
en la qual es va poder deixar, d'alguna manera,
constància de la representació,
ni que fos d'una manera diferent a l'habitual.
Sí, sí, correcte, va ser una peça molt ben elaborada,
va tenir molt bon resultat.
I, de fet, també,
venia a reforçar el missatge dels orígens,
la propiedat de l'amor.
Recordem que el seu origen
està en les pandèmies, en les epidèmies,
a la pesta negra,
que a l'època medieval va sol·lar la majoria d'Europa
i d'aquí van néixer no només la Dança de l'amor,
sinó d'aquí a Berges,
sinó moltes altes arreu del continent,
que després, per qüestions de la evolució del temps,
han anat desapareixent.
I a Berges s'ha matigut
gràcies a la seva incorporació
en els actes de Setmana Santa.
I precisament va ser el motiu de recordar
que aquesta Dança de l'amor
té a dir a la mateixa pandèmia
que valgui la dança baixada que vaig tenir
que sortís aquells dos anys.
Clar, per tant, un parell d'anys
entre cometes en blanc,
tot i que segur que a Berges, d'una o altra manera,
es va poder recordar que et tocava fer
la processó i la Dança de l'amor.
Si ens hem parlat d'aquest any, Albert,
serà amb tota una normalitat.
Dijous és el dia gran,
on hi ha el gruix d'activitats
que té aquesta representació.
Si algú vol venir,
com s'ho ha de plantejar?
Perquè no és fàcil.
Primer que hi ha unes entrades,
d'esperar la representació en si,
però a l'hora,
Berges tampoc és un municipi molt gran
com per assumir la quantitat de gent
que arriba a venir, no?
Sí, és veritat.
Nosaltres recomanem que la gent s'informi bé abans.
Tenim una pàgina web
actualitzada des de l'any passat.
Aquí podem trobar la secció d'informació pel visitant,
detallant totes les coses que passen aquest dia
des de la ciutat de les Mareges a la tarda,
la representació que es fa amb mobiles,
amb adquisició prèvia d'entrada
a la plaça major
i després la processó que circula pels carrers
a partir de les 12 de la nit,
en la qual no cal pagar entrades,
sinó només col·locar-se en algun lloc
on passi la processó
i veure-ho passar i gaudir del moment
amb l'administració de les torxes
i el foc pels carrers,
el so d'allò dels tambors,
el talal, l'adaptació de l'amor,
les manages, tot el camí de Jesús cap al calvari
que ha insultat i fustilitzat pels llueus,
tota la representació de teatre del carrer
que combina després amb la crucifixió
i la reprensió que fa l'edat de l'amor
en l'escena final al costat de les bèsties.
Per tant, informar-se,
saber on és el recorregut,
de fet, s'ha indicat també per les torxes
que van marcant tot el camí,
col·lectinadari,
i saber allà on vas,
no només d'aquí a veure,
jo suposo que a qualsevol lloc, avui en dia,
amb les facilitats que tenim,
pels homes, tecnologies, internet i les xarxes,
pots anar ben preparat per anar a qualsevol lloc
situar-te i els horaris i el temps
i l'audiència de les activitats.
Una de les coses destacables
i que potser no salta tant a l'audició
o no està tant al capdavant del cartell,
és el que passa dissabte.
Heu sigut capaços de crear escola
a partir de la dança de la mort
per assegurar-se,
per assegurar-se la continuïtat.
Sí, sí.
Com dius tu,
hi ha hagut alguna processió dels petits,
en el qual la mainada del poble
es fa seva la processió
i fa la seva particular representació.
És una tradició que ja fa molts anys
que es va esdevenir millor de petit,
ja havia participat a la processió dels petits.
I això, anant agafant forma,
amb els anys ha tingut els seus alts i baixos,
però amb el recolzament de l'associació també
i el jovent que s'hi implica
per motivar la mainada a fer els papers
dels grans,
a imitar la processió dels grans,
evidentment no és el mateix a menys escenes,
a menys personatges,
però la il·lusió de la mainada per fer papers
representant com a mena de joc també
de la processió dels grans, podrien dir-ne,
jo tindré un acte el dissabte,
el dissabte 7 a la tarda,
amb molta assistència de públic també
i molta utilitat prou per a la mainada.
Sempre s'ha de dir que la mainada actual
i les representants sempre crida gent,
els pares, familiars i amics de paris,
doncs els van anar a veure
i després fan una mica de berenar,
al final de celebració,
i bé, és un acte lluit
i que es deveu una mica la cantera
per després aquests nens i nenes,
aquests nois i noies,
poden anar fent la processió dels grans,
i de fet hi ha antecedents d'alguns papers
que ara els estan fent de grans
i que els he vist interpretat
abans a la processió dels petits.
El dilluns de Pasqua també hi ha més activitat
encara que és
la dimensió segurament més festiva
del que és un dilluns de Pasqua
amb una participació més popular
que també tanca d'alguna manera aquest cicle
i que d'alguna manera m'imagino
que deu ser celebrar que s'ha pogut fer un any més.
Sí, sí, certament el dilluns
aquí fem la rousada,
una rousada popular per tothom que ha participat
i ajudat a la processió,
a més és un dels dies grossos
de recollir i endreçar el material,
al final encara estem a dintre
del periodo de vacances,
abans la gent no es dispersi
o torni a la seva rutinada cada dia,
doncs es fa el recollir de l'escenari,
es fa l'endreç del vestuari
i es recollien tots els elements
o la bona part dels elements
que han alterat el poble aquest dia
per fer la processió
i es fa com una covenda popular,
una rousada i una molt festiva
i que d'alguna manera posa la guinda, diríem,
a tot el que hem fet la setmana santa.
Demòcrats cristians i cristianes,
acompanyeu-nos d'emocions.
Albert, hem volgut posar una mica el focus
en aquestes activitats que no són el Dillau Sant en si,
que segurament és, evidentment,
la part més coneguda d'aquesta processió
i dansa de la mort,
precisament per explicar això,
que tot el que representa
el fet de tirar endavant un esdeveniment com aquest,
que involucra tot un poble
i que fa que tot un municipi s'ho senti seu
i que, fins i tot,
en el sentit de comunitat,
que això és el que fa possible
que sigui cada any representada.
Sí, sí, exactament.
És la festa rossa de verges
i això fa molta pinya.
Tots aquests dies de setmana santa
que l'ambient que es viu en el poble
és molt bonic,
la gent es troba,
els assajos, la gent en parla,
els carrers, el sudor i els tambors,
els marages, els tambors de la mort,
recitar versos,
el poble,
en un municipi que té
al voltant de 1.200 habitants,
genera un rebombori important
que significa per a tots els verges habitants
i verges habitanes
una festa rossa i un element de cohesió popular
a part de fer piba
i de mantenir una tradició de fa molts anys.
Hem pogut parlar amb l'Albert Casabó,
que és membre de l'associació
a la processió de verges.
Albert, esperant que vagi molt bé aquest any
i m'imagino que són moltíssimes les ganes,
ara sí, de poder-ho celebrar en normalitat.
Sí, aquest any ja en tota normalitat.
L'any passat va haver de prendre alguna mesura
per evitar aglomeracions de la gent
a l'hora de vestir-se,
a l'hora de canviar-se a les hores del vestuari
i certes petolacions,
però bueno, la cosa va anar bé
i aquest any doncs sí, sí, ja.
Fem un pas endavant i passar a pàgina del pandèmia,
que no estàvem repetint,
tot i que això és el que ha durat origen
precisament a la nostra dança de la mort.
Exacte.
Albert, moltes gràcies per tenir la trucada del programa.
Que vagi molt bé la celebració normal.
Mans.
Aquesta setmana, esclar,
hi ha processons, activitats que vinculen
a la tradició del regi i la comunitat
durant tota la setmana.
Ja començant per Rams, demà mateix
hi ha cursis com es fa a Sant Pilar i Sacalm.
També és un cap de setmana
on hi ha mercats del Ram a Tordera i a Vic
i en un altre to, la Fira del Conill a Vilafant,
la del Bronyol a Figueres o la festa del Porc a Mollà.
També divendresant hi haurà la representació
de l'espectacle Bandera de Catalunya
a Bellcaire d'Empordà.
Serà divendres un espectacle medieval
que explica la fira al comtat d'Empúries
amb visites teatralitzades, a més a més,
de mercat medieval.
I el cap de setmana que ve, esclar,
tornen les caramelles arreu del territori.
Anem acabant al Mans amb un parell de qüestions més.
Aquest cap de setmana se celebra igualada la noia
la 34a Mostra Fira d'Espectacles Infantils i Jovenils.
En Ramon Giner, el director artístic de la mostra,
ens ho ha explicat així al Mans.
Jo crec que el sector,
en els últims 5-6 anys,
ha fet un salt qualitatiu a les seves propostes
molt interessants.
Cada cop són més les companyies teatrals
o els creadors teatrals o escènics
que volen dirigir-se aquest públic familiar,
infantil, per tot públic, diguem-ne com vulguem,
que aposten pel risc de la dramaturgia,
per la innovació a nivell temàtic
i això em sembla una cosa superinteressant.
Seria veritat que, en aquest sentit,
jo crec que les companyies s'estan posicionant
clarament a un nivell artístic molt alt.
I unes que ens fa molta il·lusió explicar-vos
que ara mateix estan per als Estats Units
amb el seu espectacle.
Li tiro pedres pels desitjos
que em van negant.
El duet d'Electrofolk, Tartar Helena,
aquests dies són als Estats Units
en una espectacular gira
que les porta per 14 concerts
en 11 escedaris diferents
durant 22 dies interpretant el seu treball
Hora Pronobis.
Helena, Rosi, Marta, Torrella,
que van començar la gira a Mineàpolis,
el dia 22, aquests dies són a Memphis.
Les Tarta ens ho expliquen d'aquesta manera.
Hola, ulls, què tal? Com esteu?
Hola, hola, som les Tartar Helena.
Som a Chicago.
Acabem d'acabar el quart volo de la gira.
Portem quatre dies, no, molts més dies,
però quatre concerts per aquí
i ens en queden uns quants, encara.
Ens en queden nou
i està sent tota una experiència.
Ja només amb aquests dies ja tenim moltes anècdotes.
Coses que han anat bé, coses que...
No, tot molt bé.
Tot bé, tot bé.
Ei, tot bé.
Ens podem trobar...
Ens podem trobar perquè tornarem, tornarem
i al final de la gira farem un petit concert,
no, un gran concert de final de gira,
després d'aquesta petita gira dels Estats Units,
el dia 29 d'abril a Paral·lel 62.
I serà on ens podem trobar
per comentar totes aquestes anècdotes que us estem dient
i ens queda...
Ens queda camí.
Ens queda Memphis, ens queda Nova York,
ens queda Knoxville, ens queda Los Angeles,
Seattle, Portland, l'altra costa.
L'altra costa.
Tot just estem al començament
i encara estem agafant el ritme.
Portem ja una mica de desorientació vital.
Però està sent molt fàcil, ja que som quatre
i estem viatjant amb més equip,
per tant, tot és molt més fàcil
perquè les energies i les feines es reparteixen
i ens anem cuidant perquè ja n'hem après una mica
i esperem arribar vives, sí.
Dormim cada nit a un lloc diferent,
que això contribueix molt a la desorientació,
però de moment ho portem bé
i el tema és anar-nos cuidant, anar descansant com puguem
a poc a poc i ja està,
i anar disfrutant cada concert que tinguem.
Aquests dies hem anat veient que els interessa el que fem
una mica i que les cançons...
Les cançons agraden, les cançons agraden
i el concert en general funciona.
Heu observat, però, que els aplaudiments són curts.
Aplauden fort, però curts.
Sí, hem de córrer molt si volem fer un bis.
Estem explicant moltíssim les cançons
i així la gent pot entrar.
Estem una mica més enciclopèdiques que de normal
i en anglès.
En anglès.
Bueno, promou aquesta connexió amb el públic i ens va bé.
I així pleguem.
Ja hem estat amb en Josell Lluís Santis i Serasa
al muntatge musical.
Laina, Austrèlla i Baques a la producció
i Quim Rullani Valls a la locució.
La darrera peça avui serà una sardana escrita a quatre o a vuit mans.
Dani Gasboella, Lluís Alcalá, Carles Santiago i Jordi Paulí
per escriure connectats amb la copla bohèmia.
Tornem dissabte que ve aquí al Mans a Catalunya Ràdio
amb tot l'arrel a la Ràdio Nacional.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Arriba la temporada 23-24 de BCN Clàssics.
Vuit concerts del més al nivell al Palau de la Música Catalana
d'octubre a maig.
Tornen els grans noms com Maxim Vengerov,
Hilary Hahn amb la Washington National Symphony Orchestra,
Jan Andrea Nozeda, Zubin Meta,
Renaud Capuizon, Hélène Rimó, entre d'altres.
Abonaments a la venda a partir de l'1 d'abril a BCN Clàssics.cat.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio, camí de la set del matí,
que es torna els dissabtes i diumenges.
Repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
catradio.cat, barral, suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Dissabte passat vam conversar amb Risto Mejide,
que acaba de publicar en un llibre 16 notes sobre Johann Sebastian Bach,
un llibre en què el Risto omple els buits de vida del compositor
durant l'època en què es va enamorar de la seva segona dona,
16 anys més jove que ell.
Una relació amb molts paral·lelismes amb la vida real del Risto.
Estàs assumint que una persona 20 anys més jove que jo no pot enamorar-se?
No.
No té consciència per enamorar-se?
No té llibertat per enamorar-se de qui vulgui?
Absolutament.
No té criteri per escollir de qui s'enamora?
Això és masclisme.
No, jo crec que no.
O pitjor, adadisme.
Segur que en té de criteri.
El que no té és la situació de privilegi que potser tens tu.
Ah, o sigui que està amb mi per la meva pasta.
Això, a més de masclisme, és elitisme.
No, no per un tema de diners, per un tema de fama.
Ah, o sigui que busca la meva fama?
No estic dient que ell estigui amb tu.
Llavors explica't millor.
No, el que estic dient és que tu tens una situació de privilegi
perquè has viscut moltes més coses que aquesta altra persona.
Hi ha gent amb 70 anys que no ha viscut el que ha viscut algú de 20.
O sigui, això és una assumció teva que torna a ser un prejudici.
Veus? Aquesta relació, des del principi,
només pel fet de tenir una diferència d'edat,
està tacada de prejudicis aliens.
Si us ve de gust, podeu recuperar la conversa
a carladi.cat barra al suplement
i si no us ve de gust, doncs us l'estalvieu.
Dissabte ha passat també amb conversa amb la Maica Navarro,
Laura Negra,
a una secció que vam començar
punxant el nou èxit de Rosalia i Rau Alejandro.
I va passar això.
Sona aquesta cançó i en aquests moments tothom està ballant.
I tothom.
I els veïns han de saber que Roger Escapa
és com si passés un tramvia...
És de gel.
O sigui, res, ni això et va llogar.
És brutal, o sigui...
Perdona, perdona.
És que no ha pogut llogar ni les pestanyes.
Un moment, torna-la a posar des del...
És que no tens ànima, no tens cor.
Em perdonaràs, eh?
Sí, el cos es queda...
Paralitzat.
En sèrio?
Vols que et posi una cançó que es balli?
Qualsevol de...
Va, va, va.
Va, posa-la.
Però aquesta la ballaria amb tu.
Em sap mal.
Perdó, perdó, perdó.
Mikio Funoberno, és fantàstica.
Avui la Maica Navarro no capitula a les 10 del matí.
A tot això, a l'Hora de Llevar-se,
el fem a les 12 del migdia, avui, nou capítol de l'Hora de Llevar-se,
dissabte ha passat que l'Alba Riera i l'Andreu Joanola
van parlar de posar-se malalt.
Hi ha gent que es moca amb una mà.
Amb una mà no es pot mocar una persona.
Jo necessito les dues mans, els deu dits per mocar-me i trec.
Jo crec que un dia t'hauré el cervell.
Ja veig per una estona en aquesta secció que no m'està agradant.
Jo hi ha dies que m'he mocat a l'eixample dreta i m'han sentit a granullers.
Hi ha una cosa que em fa molta, molta angúnia
és mirar els mocs.
No, mirar els mocs no,
posar-te els dits dins dels orificis nassals.
No, no, jo el que no surt no ho toco.
Amb el mocador, eh?
Clar, amb el mocador.
Però hi ha molta gent que es moca i mira el moc.
Com si fos un premi, saps?
Com quan diuen mira el que he tret, és potent.
Però aquesta cosa que tens de mocar-te tan fort
no tindrà a veure amb el teu caràcter de personalitat
així expansiva de voler-se fer notar.
Tu creus?
Segur que sí.
L'Hora de Llevar-se, que a radi.cat barra el suplement
de l'Hora de Llevar-se.
Bon dia, Marta Ferrer.
El cine s'hi pot veure
Dragones i Mazmorras, honor entre ladrones.
La pel·lícula ens trasllada al món de fantasia
del llegendari Joc de rol
per explicar-nos la història d'un estudiadre
i un grup d'aventurers
d'una altra relíquia perduda.
Un pla que aviat se n'anirà en orris
quan es trobin amb les persones equivocades.
El film narra la batalla legal i burocràtica
per aconseguir els drets del mític videojoc dels anys 80
en plena guerra freda, com si fos una pel·lícula d'espies.
Taran Egerton encarna Hank Rogers, un americà capficat
a vendre el joc al seu país
per convèncer-se que el tetris
pot causar furor a nivell internacional.
I si parlem de teatre,
el llibre de gràcia s'hi pot veure aquests dies
tot el que passarà a partir d'ara.
Nil Cardoner protagonitza aquest text de Joan Iago
dirigit per Glòria Balanyà
que parla de la vivència de la mort per part dels adolescents.
Un espectacle que ens acosta al testimoni
de joves, famílies i professionals
que coneixen de prop la malaltia i el trànsit final.
Avui hi ha doble funció a les 5 de la tarda
i a dos quarts de nou del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu?
Bon dia.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar,
fem 3 propostes avui al Gironès.
La primera és fer la ruta a peu
del veïnat de l'Església de Sant Gregori
a l'ermita de Sant Grau.
Una ruta d'uns 11 quilòmetres
de dificultat moderada
per a persones acostumades a caminar
que farem amb un temps estimat
de 3 hores i pocs minuts.
Iniciem l'excursió a la ruta
des del barri de l'Església
on podem deixar el cotxe
a l'aparcament del costat del cementiri.
Comencem a caminar
i hem de seguir el senyal que indica
ruta 2 direcció a l'ermita de Sant Grau.
Passem pel costat d'una font, que és Camp Verdaguer,
i seguim el camí de l'esquerra
i arribarem al cim sense problemes.
Dalt hi trobem el castell de Tudela i l'ermita.
També podem gaudir d'unes panoràmiques brutals
de la Vall de Llemenà, Roca Corbe
i fins i tot del Gironès.
Per baixar hem d'agafar un petit sender
que queda just darrere de les restes del castell.
De tornada trobarem una altra font,
que ha deixat el cotxe.
I si us ve de gust, podeu finalitzar aquesta ruta
amb una visita al castell de Sant Gregori,
un edifici municipal del segle XV d'estil gòtic
que havia estat la casa forta de la família Margarit.
I si som per Sant Gregori,
podem esmorzar dinar o sopar al restaurant L'Exquisite Factory.
Situat a la carretera de Sant Gregori,
número 130, molt a prop del pavelló de Fontajau,
un establiment gestionat per un reduït equip familiar
a qui uneix la gastronomia i la passió del cafè especialitzat.
Hi fan cuina de mercat moderna i informal,
fan menú al migdia amb productes de temporada
i de qualitat, tot cuinat al moment.
Aposten per plats amb ingredients naturals
i també plats vegans i sense gluten.
Tenen una carta molt variada,
amb menú de migdia setmanal de 16 euros
i menú tancat de nit i entre setmana i cap de setmana
per 20 euros.
Us recomanem demanar la manida de pollastre rebossat,
l'entrepà d'escalopa de foie,
amb poma, ceba caramelitzada i melmelada de gerç,
el brass de pop a la brasa,
l'stick tartar de vedella de Girona
i l'arròs marimuntanya.
De postres, la copa de brownie amb gelat de vainilla,
i el sorbet de gintònic.
Ai, no marxeu sense tastar el seu cafè de finques pròpies
del Brasil, Nicaragua o Etiòpia.
Un restaurant ideal per anar-hi amb grup i amb nens.
Té també una terrassa exterior molt àmplia,
amb vegetació ideal per aprofitar el bon temps
mentre assaborim el bon menjar o fem el vermut.
Obert tots els dies de la setmana, migdia i nit.
Música.
Música.
Aquesta que sentim és la Judit Netherman.
Avui actuarà precisament a Girona.
Serà avui a les 8 del vespre
a l'auditori dins el marc del festival d'estrena
que va arrencar ahir
i que s'allargarà fins al 6 de maig.
Judit Netherman hi estrenarà el seu cinquè disc
de la seva carrera musical
que són la música brasilera i el folclore ibèric.
Ella diu que és un disc que neix de la Foscor
de travessar un túnel que li ha fet veure
les persones que són al seu voltant
i n'ha fet cançons alegres, naturals, dolces i sinceres
com ella mateixa.
Amb la seva veu delicada i sensible
aconsegueix transmetre les emocions més intenses al públic.
La cantautora catalana ara té 31 anys,
però la d'experiència musical no n'hi falta
o ho demostra durant els més de 90 minuts
que dura l'espectacle.
Netherman ha col·laborat amb molts artistes
i el duet amb Alejandro Sanz
va posar la veu cantada a la banda
de Gramòfons All Star
i ha fet temes amb músics tan populars
com Jorge Drexler, Joan Manuel Serrat,
Miguel Pobeda o Amaya, entre altres.
Si voleu anar, encara queden entrades
i es poden comprar a partir de 18 euros
a la web del Festival Estrenes.
Fins a les 7 del matí, els teus ulls
de la Judit Netherman.
Avui a Girona.
Des del teu cor del món
senten aquells aquífes.
Amor
mi