Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
Els ciberatacants del Clínic, el grup Ransom House,
han publicat 4 GB amb noves dades enrobades a l'hospital.
És la segona vegada que ho fan, i amb aquesta nova filtració
ja haurien fet publicar entre el 8 i el 10%
de la informació que van obtenir.
Aquesta vegada les han difusat en una nova plataforma
més segura i sofisticada,
després que els Mossos d'Esquadra van acabar tombant la pàgina web
on van fer la primera publicació.
De moment encara no se sap què inclouen les noves dades,
però el periodista especialitzat en tecnologies de la informació,
que és col·laborador del Catalunya Night de Catalunya Ràdio,
Albert Cuesta,
apunta que podrien ser sobrepacients
amb malalties infeccioses.
Quan els cibertel·linquens van reconèixer
que els Mossos d'Esquadra els havien tombat el servidor
on havien publicat les primeres dades,
van dir que hi tornarien, cosa que han fet,
i que les dades que publicarien en aquest cas serien diferents,
serien dades sobre personals de pacients
amb malalties infeccioses
i també de l'ús de medicaments experimentals amb gent gran.
El ciberatac a l'Hospital Clínic va començar la matinada
del 5 de març i els pirates informàtics
van demanar un rescat de 4 milions i mig de dòlars
que els centres van negar pagar.
Més notícies, en Raül Flores.
La severa saquera que bateix Catalunya
ha fet avançar dues setmanes la campanya d'incendis
que començarà el dia 1 de juny.
El cap dels bombers de la Generalitat, David Borrell,
alerta que si no plou el mes de maig
s'enfronten a una campanya forestal inèdita.
Són declaracions que Borrell ha fet en una entrevista al 324.
El problema és que si no plou amb aquesta saquera acumulada
entrem en una situació que no hem vist mai.
És a dir, en una situació de tanta saquera acumulada,
amb aquesta campanya forestal,
és una situació que per a nosaltres serà nova.
El líder històric de l'ultradreta francesa
i fundador del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, de 94 anys,
ja està ingressat des d'ahir a la tarda
en un hospital públic de París a causa d'un problema cardíac,
la gravetat del qual no s'ha precisat.
Le Pen presentava un gran cansament
quan els metges van decidir ingressar-lo,
però en tot moment ha estat conscient.
Le Pen ja ha estat hospitalitzat diverses vegades.
L'última fa poc menys d'un any
a causa també del cor, concretament,
un atac isquèmic transitori considerat una forma lleu dictus.
El monjo budista i fundador de la casa del Tibet de Barcelona,
Thubden Wanshen, ha sortit en defensa del Dalai Lama,
després del vídeo on l'autoritat suprema del Tibet
fa un petó a la boca a un nen i li demana que li llepi la llengua.
En un vídeo, el fundador de la casa del Tibet
defensa l'actuació del líder espiritual del budisme tibetà
i creu que tot plegat respon a una campanya de desqualificació.
Detrás de esto habrá unos países, instituciones,
que tienen intereses para defamar,
para dañar la imagen de Dalai Lama, que el pren el Nobel de Paz.
El parc d'atraccions del Tibidabo Barcelona
incorpora a partir d'avui la realitat virtual
a una de les seves atraccions insignes,
la muntanya russa, que celebra 15 anys.
És la principal novetat del parc,
que va estrenar temporada principis de març.
Aquesta nova experiència immersiva permetrà
fer un viatge per l'espai i pel fons marí,
acompanyat de les mascotes del Tibidabo.
Aquesta novetat serà només opcional
i, si vulgui, podrà pujar la muntanya russa
sense les ulleres de realitat virtual.
Roser Ortiz és la directora del parc.
La muntanya russa es converteix en dues muntanyes russes.
Una, aquesta baixada sobre la ciutat de Barcelona,
aquest viatge entre tot el verd que tenim al Tibidabo,
i podràs optar per posar-te unes ulleres
i endinsar-te en un món,
viatges espaials, submergir-te en el fons marí...
Esports, Albert Benet.
El Barça pot ser avui mateix
campió de la Lliga femenina de futbol,
l'endemà de guanyar l'Atlètic de Madrid per 4-0.
Celebrarà el títol, si el Madrid no guanya aquesta tarda,
al Camp del Betis.
A la Lliga masculina, el Girona rep l'elge
a les dues del migdia a Montilivi
amb el dubte de Rodrigo Riquelme
i amb l'objectiu d'acostar-se encara més a la permanència.
El partit el transmetrà al totgira de Catalunya Ràdio.
A un quart de cinc de la tarda i per la TDT,
l'Espanyol té 10 punts per la victòria
al Camp del Cadis per 0-2.
Pedri, Dembélé, Kristen, Senyidi i Jong
continuen de baixa.
L'Espanyol continua penúltim amb 27 punts
i ara té la permanència 3,
després de perdre al Camp del Betis per 3-1.
L'equip blanqui blau en cadenes 6 derrotes seguides,
dues amb el nou tècnic Luis García.
A la CB de bàsquet aquesta tarda,
Manresa Garnada a les 5,
i Clàssic, Barça-Madrid al Palau Llorana,
a dos quarts de 7 i amb el liderat en joc.
L'Espanyol té 30 punts, 92-64,
i amb rècord d'espectadors
a l'Olimpíc de Badalona aquesta temporada,
11.564.
Definits els partits de quarts del play-off
de la Lliga femenina Unigirona-Barça-San Feliuenc,
l'equip blau rana acaba setè
i jugarà a Eurocup per primer cop a la seva història
i sedis bàsquet que dirà la seu Salamanca.
Avui es disputa la cursa de MotoGP
del Gran Premi de les Amèriques
a partir de tres quarts de nou del vespre,
altre cop amb l'actual campió del món,
Peko Banyaya des de l'Apol.
I l'Espanyol ha guanyat la cursa sprint
amb Àlex Rins II.
Fins aquí les notícies.
Amb Roger escapa.
Bona nit!
Marina, bon dia!
Com va la vida?
Tot a punt.
Fins que has passat Sant Jordi és una estressada, no?
Una mica sí.
A més, ara això ja és aquí, des d'aquesta setmana
i fora.
Aquests primers dies, abans que arribi el caos,
és realment bonic pels divertits,
perquè hi ha molta gent que ve molt abans,
que s'ho vol mirar bé,
que vol venir per parlar,
perquè pugui estar tranquil,
recomanant, xerrant...
Els dies dies són molt de caos,
però abans és bastant maco.
T'agrada que caiguin cap de setmana amb diumenge concretament?
No.
A mi m'encanta Sant Jordi en dia laborable,
els nens a l'escola,
amb un horari, amb un ordre,
és com que saps el ritme de la gent
que pot sortir al matí,
la que pot sortir a la tarda...
L'efectuació canvia molt si és en feinem cap de setmana?
Sí, sobretot,
i depèn del lloc on estiguis.
No és que ho sàpiga com del cert,
però clar,
suposo que la gent que tingui segones residències
al platja o a muntanya,
les llibreries d'allà,
si Sant Jordi és diumenge,
serà molt diferent per ells.
Aquí a Barcelona hi ha molta gent amb possibilitat
de venir de fora també.
Nosaltres, bàsicament,
el que ens passa és que aquest any concret
és que s'allargarà molt
el llarg del cap de setmana.
O sigui, és diumenge,
però, per exemple, les parades,
jo suposo que a la majoria de pobles i ciutats
sortim dissabte i diumenge.
Aquestes coses.
Cada diumenge aquesta hora,
amb la Marina Porres, que és crítica literària
i professora a la Pompeu Fabra,
busquem una excusa.
No sé si llibraria L'ombra de Rubí,
per això li preguntava tot aquest panorama.
Busquem una excusa per parlar de sèries,
de llibres, de pel·lícules, de cançons,
de tota la vegada,
però avui l'excusa l'hem trobat nosaltres
perquè la Marina ens ve a presentar
al mig de la vida Jo,
un retrat biogràfic de Mercè Rodoreda.
Deixa'm dir en la meva defensa
que trobar-te aquí no estava l'agenda
que tinc més que collaball que això de tu
de mica a res que era remoure la merda.
Sé que no em convenç que és perdre el temps
i que els segons que encara tinc cal amor amb tu
com més lluny, més bonic,
citant Mercè Rodoreda.
Al mig de la vida Jo,
retrat biogràfic de Mercè Rodoreda,
un llibre escrit per la Marina Porres,
il·lustrat per l'Elisa Monzó.
A veure, com neix això?
Aquest llibre neix d'un encàrrec
d'un aniversari una mica estrany,
que és que aquesta setmana
ha fet 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda
i les editores em van dir
volem aprofitar aquesta efemèride
i jo pensava, home, quina efemèride més,
quina excusa realment anar-la a buscar així.
Però en realitat elles el que volien
era que poguéssim fer
una mena de retrat biogràfic de Rodoreda
per presentar-ne una altra visió.
I volien que aquest llibre fos il·lustrat
perquè fos un altre tipus de llibre
que s'allunyés de les coses
que ja hi havia d'ella
i així ho hem fet.
Et miraves el personatge
de Rodoreda?
Sí, jo l'havia estudiat molt,
l'havia llegit molt al llarg de molts anys.
És un personatge
que ocupa tant d'espai,
és tan central a la literatura catalana
que jo ho explico
quan he anat fent aquest llibre
durant el temps que he estat fent recerca
i escrivint i deia
que estava fent això de Mercè Rodoreda
i hi havia dues reaccions, una era
que li expliquaves a algú i aixecava els ulls,
les celles deia, no tio, per favor,
que no li expliqués sobre Mercè Rodoreda, no.
Perquè la gent que ens dedica
a una mica més els llibres
és com que està tan treballada aquesta senyora
que era com de dir no.
I en canvi hi ha gent que, com que li explicava,
deia, oh Rodoreda, m'encanta, tal.
I és com que és una de les poques escriptors catalanes,
o sigui, escriptors en general
que, com que és una icona,
és com que tothom ha de tenir una opinió sobre Rodoreda.
No pots no opinar res sobre Rodoreda,
o sigui, tal, agradar...
O club de fans o club de la mandra, no?
I provoca bastantes reaccions, sí.
Al mig de la vida, això, que el títol ve d'un compte, no?
Sí, el títol és una cita
que em va agradar molt de poder col·locar,
és una cita de Paràlisi,
que és un dels contes de Rodoreda,
es diu que és com el més autobiogràfic d'ella,
i la cita obre el llibre de fet i diu
Tot el mal que l'Ief parla d'un...
Com d'un senyor...
Està parlant a ella mateixa, en realitat, eh?
Tot el mal que li he fet històries,
tot històries i literatura i ganes de tocar l'arpa.
No ho he de complicar.
Res no té importància.
El que té importància avui,
quina importància tindrà d'aquí dos o tres anys?
No res, perquè al mig de la vida, jo.
El vell mig de la vida.
Set pou i set nits
de les més llargues
es van ajuntar
perquè n'esqués
i mil formigues
van donar la vida
perquè tingués
el seu color
i la seva mena
L'Arenà, un duet musical
format per la Lara Magrinyà i l'Anna Sala,
que han transformat els contes de Rodoreda
en una proposta sonora d'Eve Bovi de piano,
com sentim.
Anem a mirar una mica la biografia.
Comencem per la infància,
perquè se'n va crear un mite,
un conte de fades, de tot això. Per què?
De fet, el va crear ella mateixa.
Amb Rodoreda,
quan nosaltres ens acostem a la seva vida,
el que veiem és que el que ella va poder controlar,
un cop era una autora reconeguda,
el que va poder controlar sobre la seva vida,
sobre el seu relat,
ho va fer i ho va fer molt.
És a dir, que ella volia,
i de fet ho repetia com de la mateixa manera
a les entrevistes,
ella volia que es narrés una història
sobre la seva vida, per exemple,
sobre la seva infantesa a Sant Gervasi.
La vida que teníem
ella amb el seu avi
va ser una nena
que no va anar a l'escola,
l'educació amb el seu avi va ser molt important,
va ser un personatge molt influent per ella.
L'avi era un senyor, vull dir,
un senyor de la reneixença,
allò molt...
amb molta força,
com diguéssim, sobre ella,
i Rodoreda va voler explicar perfectament això,
com era una nena aïllada
que vivia en aquesta torre de Sant Gervasi,
aquesta mena de conte de fades
que fa veure què és la seva infantesa,
i llavors
hi ha una mena de buit gegant
i ella el que va fer
va ser també mitificar el final de la seva vida,
allà a Rumanyà,
o sigui, és com si visqués en una casa màgica
com el principi de la seva vida
i després quan va tornar a Catalunya
al cap de moltíssim temps a Rumanyà
també va crear una mena de mites sobre això.
Era una nena solitària, també expliques?
Sí,
i ella mateix ho diu,
que era una nena solitària,
sense amics,
com que va anar molt poc a l'escola,
en realitat tenia molt poc marge per socialitzar,
llavors es va crear
un món amb el que hi ha,
amb la seva família,
amb l'avi, que li llegia tota l'estona,
que passejava amb ell,
que anava tot arreu amb ell,
i per tant va ser una nena que es va crear
un món interior superfort.
Aquesta relació amb l'avi dius que era molt especial,
i amb els homes?
Aquesta relació també va ser tot un tema,
de fet des de molt joveneta
ella es va casar amb el seu tiet,
que això també és com tota una història,
els diners,
que jo no ho sabia abans de fer el llibre,
són molt importants al mig d'aquesta història,
perquè...
Ella no volia, no, fer aquest casament?
No, ella sí que volia aquest casament,
o sigui, això era un tiet que se'n va anar,
el van enviar quan ell tenia 15 anys a Argentina
perquè es fes ric,
i perquè ajudés com a mantenir la família.
Va passar-se 15 anys allà,
i des de Barcelona,
la família de Rodoreda li anaven enviant cartes,
i ella, com a nena,
tenia mitificat la figura d'aquest tiet
que la seva mare li deia.
Aquest tiet, que és tan ric,
que és tan espavilat, que és tan no sé què,
o sigui que entre tots van crear
com una mena de llegenda amb el tiet
que quan va tornar a casa, quan tenia 30 anys,
i ell en tenia doncs amb el seu aquest 19,
o sigui, que es portaven una diferència
d'edat molt gran,
perquè quan va arribar ella tenia 13 anys,
van conviure durant l'adolescència,
i em sembla que tenia 20 anys quan es va casar.
Llavors, és com que una figura
molt lligada a la seva adolescència,
i que realment és com que...
El mite ha caigut.
El mite ha caigut,
però ella, quan el tiet va arribar,
ella es va enamorar realment del tiet,
perquè tot estava pensat perquè s'enamorés del tiet.
El mite ha caigut va ser un cop es van casar,
i va veure que allò no era el que ella s'esperava.
I aleshores escriu a l'Oma,
que és la novel·la, també,
a través del qual deixen evidència
l'angúnia que li provoca el sexe.
Sí, això va ser com molt més tard,
és a dir, evidentment,
això és una experiència que marca la seva joventut,
llavors, ella comença a fer de periodista.
De fet, la feina és el que li serveix
per escapar d'aquesta situació
on ella no volia estar.
És una noia que s'ha casat amb 20 anys,
ha tingut un fill que no volia estar a casa,
i ella, a partir de la feina,
i tota la gent que coneix fent periodisme i així,
és com que es separa de tot aquest món.
Molt més tard, ella escriu a l'Oma
i sintetitza, diguéssim,
com tota la seva experiència de joventut.
De fet, és la primera vegada que ella s'espanta
quan veu que escrivint,
o sigui, que la seva experiència
li serveix per fer una cosa que literàriament val.
És una cosa una mica difícil d'explicar,
però jo crec que és la primera vegada
que la seva experiència li serveix
i és una mica difícil d'explicar,
però jo crec que és la primera vegada que ho veu.
I llavors, quan explica tot això,
d'alguna manera, també se n'allibera.
Jo crec que és alliberat.
Dius que era un fill no volgut,
amb 21 anys només, perquè expliques
que al cap de poc de casar-se, com deies,
té aquest fill.
Què li passa? Que li fa nos el fill
en un moment que ell està creixent?
Bueno, és que ella és una senyora
que ha estat educada per pensar
que a un home li salvarà la vida,
diguéssim, la cuidarà econòmicament,
que serà feliç casada,
i quan es casa veu que la seva vida de casada
en realitat no té res a veure
amb els contes que li havien explicat
i que ella mateixa s'havia fet al cap.
I llavors, quan ella té aquest fill amb 21 anys,
el que està pensant
és precisament que vol fugir de casa.
Llavors, clar, el fill simplement és que és una,
vull dir, sap greu, però una nosa
que la lliga amb una casa on ella
no vol ser-hi, que no vol estar-hi,
i fa tot el, bueno,
ho fa tot per marxar-ne.
Aquesta és la Mariona Escoda cantant
la plaça del diamant a Eufòria.
Crec que li va tocar antirreportar-la, també.
Ah, no sabia que era Eufòria.
Sí, sí, em diuen que sí.
Si Rodoreda es va encarregar
de mitificar la seva infantesa,
la història s'ha encarregat de mitificar el seu exili
per convertir-lo en una mena
de llegenda de la història.
La història s'ha encarregat de mitificar la seva infantesa,
la història s'ha encarregat de mitificar la seva infantesa,
la història s'ha encarregat de mitificar la seva infantesa,
per convertir-lo en una mena
de llegenda èpica.
Com va viure l'exili?
Lligant amb tot el que dèiem abans,
va viure l'exili, ella podia no haver-lo viscut.
És a dir, el 39,
quan el Consell de Cultura
avisa a tots els escriptors, diguéssim,
afins de dir
això no acabarà bé, marxeu,
Rodoreda podia haver-se quedat a casa seva,
fer un perfil baix,
diguéssim, passar desapercebuda,
i en principi no li hauria passat res.
I ella decideix, no només que marxa,
sinó que se'n va sola
i deixa el marit, els pares i el fill a casa.
i deixa el marit, els pares i el fill a casa.
Ella se'n va
envoltada d'escriptors
que són tota aquesta gent que ha conegut
entre els seus, diguéssim, 20 anys i 30,
quan ha marxat de la seva vida familiar,
entre els seus, diguéssim, 20 anys i 30,
ha conegut tota aquesta gent
i ella el que vol és començar una nova vida com a escriptora.
Llavors, l'exili és realment una fugida.
Llavors, clar, va anar al castell de Roacimbrí,
que és un lloc superfamós on van anar tots els escriptors
que van viure junts durant un any allà
i allà hi va haver uns embolics, diguéssim,
de personals i com de faldilles
que s'han fet molt famosos
i que és com una llegenda
de l'exili català d'aquests escriptors, no?
Jo estic bé com un àngel,
no veig ningú, no en reuno amb ningú,
però ningú no em destorra i faig absolutament el que vull.
Quan vull dormir, dormo, quan vull sortir, surto,
quan vull llegir, llegeixo,
quan vull dormir, dormo, quan vull sortir, surto,
quan vull llegir, llegeixo,
quan vull llegir, llegeixo, quan tinc gana, menjo
i quan vull fer el boig, el faig.
És fantàstic, aquestes cartes són sensacionals.
Clar, i una cosa que no he dit
que és que amb la potència, diguéssim,
de la vida de Rodoreda
i la estudiada que està,
jo el que he fet molt en aquest llibre
és intentar donar-li molt la veu amb ella
perquè ara ho vèiem, no?
Les cartes són fantàstiques,
les que ella va enviar, les entrevistes són fantàstiques,
ella és molt bona, per tant, cedir-li la veu m'ha servit
per no haver d'explicar-hi
algunes coses sinó deixar-la explicar amb ella.
I aquí és un moment en què ella
és quan fa el canvi,
se n'adona que vol escriure sol,
o sigui, que vol escriure per donar sentit a la seva vida,
que s'hi ha de posar d'una manera seriosa
i aquí està descobrint el que és la solitud,
que és una aliada imprescindible per escriure,
que és ella necessita estar
amb el seu espai, amb els seus llibres
i se n'adona que treballar és una feina,
treballar escrivint és una feina molt, molt dura.
Durant molt de temps,
que això també ho he vist molt clar fent el llibre
i abans no ho tenia gens clar,
ella va estar molts anys fent una mica de més i de menys,
o sigui, no va ser fins a un moment que va dir
bueno, o jo m'hi poso aquí en sèrio amb això
o no me'n sortiré.
Per què li feia tanta por fer-se gran?
Això també és molt curiós,
o sigui, des de molt...
o sigui, ella va patir un...
clar, els anys 40 per Rodríguez van ser duríssims,
va haver de sobreviure,
va haver d'anar a l'escola,
va haver de sobreviure amb hermano Viols,
o sigui, va haver-hi anys de pura necessitat
i jo crec que
ella va ser una jove molt benitosa,
o sigui, dels 20 als 30 Rodríguez vivia
per agradar,
estava tot el rato pendent de que li fessin cas,
bueno, aquí ho dic, no?
Jo crec que si no hagués passat res igual
aquesta senyora s'hauria convertit
en una mena de vedet del sistema
i estava molt pendent, es maquillava sa,
es feia molt pendent del seu físic
i llavors jo crec que quan fa com 40 anys
i se n'adona que tot el que ha patit
doncs d'alguna manera li pesa, no?
Sobre en ella, sobre el seu físic,
això per ella és un xoc
i es passa realment com 20 anys
dient és que em sento vella,
em faig vella, em sento vella
i jo crec que és una...
és una cosa molt natural, no?
Per una senyora que és com molt presumida
resulta que es troba en un moment en què està sola,
està superenamorada d'un senyor
i pateix un moment
i pateix una mica per si no li fa cas
i llavors cada vegada que sent
que no li fa prou cas, ella,
la cosa és, hòstia, em sento vella i sola
i sí, sí.
El meu pare casat
i jo jovenet i sola
a la plaça del Diamant
esperant que li fessin les cafeteres
Ballem?
La plaça del Diamant que fins i tot va arribar als cines
amb Sílvia Amunt, Lluís Omar, Joaquín Cardona,
etcètera, etcètera, etcètera.
Per què va triomfar tant la plaça del Diamant, Marina?
És una mena de l'alineació dels astres,
o sigui, la novel·la
ja va tenir una recepció increïble
entre el públic.
No va ser immediat, va trigar una mica
i va tenir molt, molt d'èxit.
Ella va haver-hi un moment que se n'adona
que ha resumit d'alguna manera.
Jo crec que és la unió entre
la memòria d'abans de la guerra,
la de després, bueno, seria molt llarg d'explicar
per què la plaça, no?
Però el que és molt interessant veure a la vida de Rodoreda
és com el final de la seva vida
creixent i creixent i creixent i creixent la fama.
De fet, la pel·lícula em sembla que és del 80,
ella es mor al 83,
i és com del 80 o del 81, no me'n recordo.
Un esclat, un últim esclat de fama
que ella diu és que
m'hauré d'aprendre,
o sigui, com m'obliguen a aprendre carajillos
abans d'anar a dormir per poder estar tranquil·la
perquè estic atabaladíssima de tant èxit
que té tot això.
O sigui, hi ha un moment que se'ls escapa de les mans.
Parlem una mica del català
perquè va ser una gran defensora, no?
I de fet, apunta,
lluny del meu país
no em feia mal l'enyorament,
tot això no durà en l'exili,
em feia mal la tristesa pel destí tan dur dels catalans.
Quan havíem aconseguit que la nostra identitat
fos acceptada i reconeguda,
ens ho vam fer tot miques, ens ho vam prendre tot.
Vam haver d'enterrar la il·lusió de ser simplement
un poble que treballa i viu en català i per Catalunya.
Ella quan torna,
o sigui, ella passa
molts, molts, molts anys fora
i això és una cosa molt significativa
que ens permet pensar sobre
l'escriptura i la distància,
fins a quin punt amb ella li va anar molt bé estar fora
per escriure les seves novel·les, bla, bla.
Quan torna aquí, que ja és com molt tard,
és una senyora que ja és gran,
ja s'ha fet el personatge públic,
fa moltíssimes intervencions públiques.
I ella nota que durant els anys 70,
i això es veu molt bé amb les cartes,
amb el seu editor,
que estan tota l'estona parlant de dir
que se'ns està espanyolitzant el país.
I sobretot Barcelona.
Per això Rodoreda quan torna
no torna a viure a Barcelona
i se'n va a Rumanyà de la Selva,
perquè ella diu que no reconec aquesta ciutat
i no reconec aquesta ciutat i ho diu mil vegades.
Diu que ja no puc ni anar al cine
perquè totes les pel·lis me les fan doblades en castellà.
Clar, ella està acostumada a viure a Ginebra,
a París i llavors aquí
i diu que tot està canviant moltíssim
i a les cartes entre ells es veu molt
com realment la espanyolització
i la despocupació per la llengua
i la despocupació per la llengua
és una cosa que a ells els afecta profundament
perquè tant un com l'altre pensen
i Rodoreda no es va cansar de repetir-ho
que realment la llengua
és el fonament de la cultura
i de la raó de ser catalanes.
I tots els seus discursos públics
quan torna estan bastant enfocats cap aquí.
Per anar tancant,
aquest tram final que passa a Rumanyà de la Selva
en què ell està bastant abatuda
coincideix amb el seu...
gran èxit també de fama
i que la gent llegeix.
Sí, sí, totalment.
I de fet, ella al principi
pot una mica controlar
perquè ella està superpreocupada
per la manera com la llegiran des de fora.
O sigui, quan ella fa entrevistes
es preocupa molt de veure quina imatge dona, tal.
Llavors allà a Rumanyà
ella també se n'hi va perquè no la molesten.
I de fet, hi ha cartes on diu,
bueno, diu, és que jo,
els dissabtes i els diumenges, diu, els dies perillosos,
tanco les persianes,
em tanco dintre, faig veure que no hi ha ningú,
perquè si no la gent ve a demanar-me fotos
com si jo fos una coplatista.
I diu, i quan sento un cotxe,
penso ràbia, ràbia,
i no surto i no em moco.
O sigui que realment va fer un esforç
com parellar-se i això.
Els últims anys, diguéssim que hi ha la gent,
fins i tot la molestava a casa seva.
El carter de Rumanyà
que li portava les cartes era fan, etc.
Vull dir que era una mica...
És graciós.
Doncs això és un tastet del que trobareu al mig de la vida,
jo, biografia de Mercè Rodoreda,
escrit per la Marina Porres, il·lustrat per l'Elisa Monzó,
un gran llibre, també, per regalar aquest Sant Jordi,
que avui hem volgut fullejar,
companyats de la Marina.
Moltes gràcies, molta sort.
Com t'ho faràs per obrir la llibreria i a la vegada signar-ho?
Ah, no, no, no, jo és que...
Tu estàs d'escriptora.
No, no, què va, jo estic de llibretera.
Jo ja vaig dir que quan vam forçar per treure aquest llibre
i jo vaig dir...
Jo a l'abril no puc fer promoció,
perquè a l'abril...
Perquè tinc feina.
I així serà. Ja tindrem temps de...
Sí, que no el signaràs, eh? No.
A més, això de la... Ja en parlarem, eh?
Però què, no t'agrada?
No, perquè jo veig tot el sentit de fer una...
Mira, com el Sánchez Pinyol ahir,
que va fotre la gran rajada de Sant Jordi.
El Sánchez Pinyol ja té negociat que ell treu una nova publicació,
però ell no signa el dia de Sant Jordi.
Això ho té negociat amb el seu editor.
Una cosa que s'ha de posar-te en una paradeta.
Clar, no ho he fet mai, però penso que...
Vols dir? Vols dir?
No ho sé. Gràcies, Marina.
A vosaltres.
Fem una pausa de seguida al suplement
el Roger Mas i el David Carabent. Fins ara.
Per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la de parellada.
Parlarem d'eufòria amb l'Aida Fita.
Sortirem de ruta amb l'Èzgar Fornós.
Farem l'última i marxem amb en Biel Duran.
I també seran en Pau Torres i en Fran Domènech. Ui.
Amb aquests dos, ja han begut oli.
Que vingui també el Maclari, i així els se'n desapareix a tu.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe,
us enduré un lot de productes Borges.
Tots. Si està bé a Targa, eh?
Si està bé a la tarda.
Amb el suport de Borges.
Ho sabem tot de les persones que estimem?
Una noia s'instal·la al pis de la seva àvia a París
i en descobreix els secrets.
Per Sant Jordi i la nova novel·la de Xavier Bosch.
32 de març.
Un llibre d'univers.
Com pots comprovar que tot estigui a punt
per votar les eleccions locals i autonòmiques
del 28 de maig?
Has de figurar les llistes
per saber si hi ha algun error.
El pots consultar del 10 al 17 d'abril al teu ajuntament,
al consulat o a internet.
Si hi ha algun error,
demana que el rectifiquin.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta sensal
o si aquesta conté algun error.
Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.
La revista Enderrock celebra 30 anys
amb un número especial i doble,
un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
La recomanació dels amics de les arts.
1.000 efemèries de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosco o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
A Borges fa més de 125 anys
que treballem per oferir productes saludables
de la màxima qualitat,
com el nostre oli d'oliva verge extra
que destaca pels seus beneficis naturals
i la nostra selecció de fruits secs
que promouen una alimentació sena i equilibrada.
Sempre a través d'un procés de producció sostenible
amb el medi ambient.
Borges, cuidant el que és important.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Atavant, passeu.
Casa teva.
L'app de Catalunya Ràdio evoluciona amb tu.
Sí, sí, amb l'aplicació.
Catalunya Ràdio sempre, sempre, sempre.
Cada cop més intuitiva,
més fàcil, més útil, més personal.
Entra-hi per seleccionar els teus continguts
i programes preferits.
Configura les notificacions segons els teus temes d'interès
i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta.
Una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Festa la teva.
Elisenda Carod.
Ja de ben petites somiava amb la ràdio.
Éxits, grans convidats, i aquí em teniu.
Però en realitat em fa la feina molt fàcil.
Tinc els millors tècnics de so,
de producció, dionistes, però i elles.
Elles sí que tenen mèrit.
Dia a dia, mil professionals en una de sola.
Les infermeres.
Infermeres.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze.
Ara us en fareu.
Roger Mas, bon dia.
David, què tal?
D'aquí una setmana a Sant Jordi.
Fa il·lusió?
Jo no sé per què tinc associat Sant Jordi,
és d'aquells dies que el tinc associat a Barcelona.
Baixeu cada any, eh?
Mirem de baixar cada any, sí.
Com tota la gent que baixa de casa,
perquè és una festa que la gent està al carrer,
i llavors ens dius, hòstia, quanta gent viu a Barcelona.
Normalment estan ficats a dintre els edificis
i no els veus al carrer, però aquell dia, hòstia...
És el pitjor dia per comprar llibres,
però és el millor dia de l'any.
Sí, molt bonic.
Coincidint amb Sant Jordi, falta només una setmana.
I ens regala Mishima.
Que sé com es compra una rosa.
Em sé dedicar a una cançó.
Puc parlar sol durant hores.
De coses que no controles.
No et necessito per sortir a ballar.
Ja m'agafo jo de la mà, sí.
Jo em sé estimar molt més que no tu.
Jo em sé estimar molt més que no tu.
Aquest que cantes, David Cyrus, versionant...
Miley Karabent.
Flowers amb roses.
Sensacional.
La cançó de la Miley era brutal.
És brutal.
No sé si l'hem tret fins i tot amb dues seccions.
Aquí al demà ho deixo,
perquè jo em vaig quedar fascinat, el Roger també.
Ens ha agradat molt, aquesta cançó.
I recordes que va sortir la mateixa setmana que la de la Shakira?
Va quedar eclipsada perquè tot s'ho va menjar Shakira.
Però segurament perdurà molt més en el temps la de la Miley.
Jo crec que des del primer dia que va sonar,
a mi em sonava clàssic total.
I és una cançó de despit, d'emprenyament.
És una resposta a la cançó que li punxava sempre al nòvio,
que era una cançó del Bruno Mars.
Bruno Mars, exacte.
I llavors, fins i tot això de la...
I anàvem a comprar flors,
és perquè en la cançó del Bruno Mars...
Tampoderament.
Tampoderament.
I llavors, com que ara estem assajant l'estudi a la Palmera,
amb el Bernat Sánchez,
ja saps que a mi m'agrada molt anar fent versions,
doncs, el tenir l'estudi a mà i el d'això,
doncs, bueno, va, passem-nos-ho bé i fem aquesta versió, ja està.
L'has hagut de traduir, no?
Sí, però vaja, això és una cosa que...
Home, ja hi té art.
Ja hi tinc, ja hi tinc.
Aquesta secció que fem aquí també m'hi ajuda.
Sí, però una cosa és traduir per fer-ho poesia,
per fer-ho...
Sí, sí.
L'has de traduir per fer-ho poesia,
després com fem una mica nosaltres,
però per cantar-ho i fer una versió no s'hauria estat fàcil.
Clar, no, dintre el que cap sí,
només hi ha el problema aquest de la...
Les flors podrien haver estat flors i has posat roses coincidint al Sant Jordi.
Sí, sí, perquè també m'anava bé...
per la rima, també m'anava...
I a més, aquí el que... els enamorats es donen roses.
Saps?
Aquí tenim el dia dels enamorats és el Sant Jordi,
i llavors, doncs, diguéssim que està caracteritzat
el fet de l'acte aquest de regalar una rosa,
doncs ja té tota la connotació que buscavem.
Sensacional.
Escolta'm, el dia 21, que és aquest divendres,
tocava amb Mishima Lapaloma,
el que és la reobertura de Lapaloma amb concerts.
La tocaràveu en directe?
Sí, sí, sí, sí.
M'ho perdré.
Fa 6 anys que no hi toquen bandes
i llavors tenim el privilegi
de ser la primera que hi torna a tocar.
Aviam com va.
Quina pena, no hi seré.
És que m'ho feu massa tard,
perquè jo l'endemà m'atino molt
i divendres és un mal dia per anar de concert,
perquè a més aquests concerts s'allarguen.
Serà relativament aviat,
perquè em sembla que comencem a les vuit i mitja.
Alerta.
Alerta que demano permís.
Demano permís.
T'has d'escapar, Roger.
Demano permís per l'endemà començar una mica més tard el programa.
Roger, escapa't.
Escolta'm, doncs aprofitant aquestes roses del David
i que falta només una setmana per Sant Jordi,
avui i un demà ho deixo,
perquè és l'any que ve,
i la rosa dedicada a la prèvia del Sant Jordi.
Tot vostre.
El suplement,
amb Roger Mas i David Carabent.
Doncs, Roger,
jo t'he portat, diguéssim,
com sempre m'agrada començar una mica amb la cosa canònica
del significat de l'home,
que regala una rosa,
que regala una...
I llavors he trobat aquesta cançó del Dean Martin,
que també representa la masculinitat aquesta
dels anys 50.
Era un membre del Rat Pack,
te'n recordes, del Frank Sinatra,
tota aquesta colla.
I té aquesta cançó que es diu Red Roses for a Blue Lady,
és a dir, roses vermelles
per una dona trista.
Ja sabeu que el blue està trist,
li diuen està blau.
Vull roses vermelles
per a una dona trista.
Agafi'm la comanda, senyor florista.
L'altre dia vam tenir una absurda discussió.
I espero que aquestes flors boniques
li corregitin la tristor.
Red Roses for a Blue Lady.
Send them to the sweetest gal in town.
El Dean Martin era un comedià,
era un actor
i un crooner,
un d'aquests cantants
que et fa gaudir de la seva veu.
A casa ens agradarà més que el Frank Sinatra.
Sí, sí, si arrepengem...
És més romàntic, és més...
El Frank Sinatra té la veu millor.
És una mica més arrossegat, dona l'impressió,
només més de baixa estofa.
El Frank Sinatra era tan exquisit
i tenia un sentit del ritme tan meravellós.
Sí, el Dean Martin...
Més vibrant.
Ostres, quin era aquest clàssic de western
amb el John Wayne que fa de borratxo?
Boníssim.
El Rio Bravo, oi que no?
Potser sí.
Una de les millors principis de pel·lícula
quan ell entra al bar,
és molt xula.
Doncs es pot regalar una rosa, o ja,
posats a fer pots matar el drac
i regalar-li el drac a l'estimada,
que és el que fa Brutumeu Coc
en aquesta llegenda mallorquina
que canta la Mariel Marbonet,
amb lletra de Gabriel Janer Manila,
el pare del Mariano Janer,
que posa lletra de cançó
a l'estimada de Brutumeu Coc.
I venia de Mallorca el gèic
va d'un viatge,
un nou venturer
i va néixer el drac
feròs carnicer.
Un nou venturer va venir de viatge
i va néixer un drac feròs carnicer.
Es veu que hi ha una part veritable
en la història aquesta
i és que és capità de vaixell,
aquest Brutumeu Coc,
i va portar els seus viatges
un petit cocodril
que un cop sacrificat i dissecat
el va regalar Catalina Rosselló Nacoca,
la seva senyora,
i d'aquí ve el drac de Nacoca.
Això és una llegenda molt popular a Mallorca
i fins i tot s'ha incorporat
en el bestiari popular de Palma
la figura del drac de Nacoca
que arriba del codi
quan la nit ca...
És el disc que està inclòs en el disc
Bon viatge fàcil a cadernera
de l'any 90 de la Mariel Mar Bonet
on musique molts poemes
del cançoner popular mallorquí
i la juga en les lletres
precisament en janer manila.
La palma rosa de febrer
ja hi ha de combatre
i la palma rosa de febrer
ja hi ha de combatre
és un moment extraordinari
de la discografia de la Mariel Mar Bonet.
Aquesta època que fa aquesta fusió mediterrània
després ve el disc Salmaia
pocs anys després d'aquest que és el meu...
bé, ja ho sap, que és el meu preferit.
Però aquest també és una meravella.
Doncs ara parlem de la Mariel Mar Bonet
però també podem parlar del Roger Mas
i d'on li agraïm
aquí celebrem el Sant Jordi
de la nostra manera tan peculiar i tan bonica
però tots sabem que el Jordi
doncs el Sant Jordi és l'emplema...
la creu de Sant Jordi
és l'emplema de la bandera anglesa
i clar, i els Jordis doncs també
són molt celebrats al món anglo-saxó
i tenim aquesta cançó
que em sembla que és, tu m'ho explicaràs millor
i molt antiga, que es diu Jordi
pronunciat així a l'anglès
Jordi
Jordi, a mi, inclosa en el teu disc per nas
que la cantes amb la Núria Greia
i a mi, aquell disc que em recorda molt
a les Murder Ballads del Nick Cave
pels duets aquells que feia
que va fer amb veus femenines
i aquí crec que l'aclaveu molt
Jordi
Una dona al damunt
es planyia
pel seu Jordi
penjarà
amb un Jordi
amb un acord d'or
que poc serà reservada
que s'assi serveix
al bosc del riu
i els vengui
per la contrada
per vall
i per avall
per la contrada
per valls
i muntanyes sense repòs
que val que nit
i dia
per arribar
a temps a l'acord
a implorar
per la seva vida
amb Jordi
no ha robat mai
ni tan sols per mi
un fluit
d'una flor rara
que s'assi serveix
al bosc del riu
i els vengui
per la contrada
solveu els seus llavis
solveu els seus somriures
no té vint anys
encara
és innocent
com el càndol
ho sent
una matinada
una matinada
una matinada
de clara
aquí es nota
que la música és una cosa d'aquestes de contrastos
és a dir, quan poses una veu
tan bonica com la del Roger
al costat d'una veu clara i femenina
les dos milloren
per l'efecte mirall
per l'efecte de rebot
cadascuna... no sé
com si accentués la seva especificitat
i fa que, ostres, aquí és un gaudi
diríem sensual
per les nostres orelles sentir-vos els dos
l'agraïm és una bèstia
és una bèstia
i tenia unes ganes de sentir-la en català així
és possible
que sigui la primera...
no ho crec, però no és habitual
sentir-la en català
doncs aquesta cançó, Jordi
es va recollir
hi ha una espècie de Joan Amades
amb el saxo, diguéssim
un tal Francis James Child
que a segona meitat del segle XIX va recollir
les cançons tradicionals que es cantaven a Norteamèrica
d'on venien una mica
allò es va buscar
les versions angleses i escoceses
i va fer com un recull de tot això
que als anys xixanta es va tornar a recuperar
i es va republicar
i aquí és on agafa Joan Amades la cançó Jordi
hi ha moltíssimes versions
hi ha versions en francès, hi ha versions en italià
però en anglès mateix hi ha moltes
i moltes variants també històriques
i sempre les vaig buscant
perquè se'n fan de noves
i les últimes maques que he sentit
és d'Annais Mitchell
i sona així bé de folki
que xulo perquè ja es veu
que hi ha una distància enorme
entre les dues versions
hi ha moltes versions amb veu masculina i femenina
realment
i careus
que xulo perquè ja es veu que hi ha una distància enorme
entre les dues versions
hi ha moltes versions amb veu masculina i femenina
realment d'aquesta cançó
molt xulo
jo t'he portat ara
com que tenim diferents aproximacions
al Sant Jordi
a la rosa i al drac
t'he portat ara
a la rosa i al drac
a la rosa i al drac
a la rosa i al drac
a la rosa i al drac
t'he portat The Rose
de la Betty Mittler
que és la cançó amb la que tancava la pel·lícula
que portava el mateix nom, The Rose
que era una mena de biopic
és a dir una biografia convertida en pel·lícula
de la Janis Joplin
no confessada però si fa no fa era això
i és el primer paper gran que li encarreguen la Betty Mittler
i el seu primer gran èxit
i és una cançó que és preciosa
que no va ser composta
però que baixa
que si ha deia molt
la va compondre també, ostres ara no trobo
MacBroom, sí
Amanda MacBroom
i és una composició preciosa
Diuen que l'amor és un riu
que ho feia els joncs tendres
Alguns diuen que l'amor és una nevalla
que el que fa és que la gent
que fa que l'ànima et sacni
Alguns diuen que l'amor és una gana
una manca dolorosa i sense fi
Jo dic que l'amor és una flor
i tu la seva única llavor
i tu la seva única llavor
Aquesta pel·lícula es va estrenar al 1979
i amb una volta més Pink Floyd
ens aniríem al Dumbo Dumbito del Cisa
Altaveus automàtics informen
La revolució és pura sensació
Sant Jordi prepara la llança
Du la rosa dels llavis
hi ha escades i autotxocs al carrer
Entre el vigilant de la nit
convida a fumar al carabiner
d'alarma es dispara
Indigna d'un mal pensament
La fada xafa el nas contra el vidre
Sant Jordi talla el vent de l'Eixample
El drac vomita el foc de la seguesa
El príncep telefona al banc
A dins d'un perill inminent
L'ordinador registra l'emergència
Conecta les bateries de reserva
Arriba el príncep amb reforços
Se sent un espetec de trompetes
I damunt d'un cavall a l'ar
S'acosta Sant Jordi
El carabiner disposa les armes
La fada invoca el seu protector
D'un bon domitor aparenç
Vine a salvar-me d'aquest mal
Torna els estàtues als carrers
Quines ganes de Sant Jordi després de tot això.
Moltes gràcies. Moltes roses aquesta setmana.
Molta sort a la Paloma.
Ja m'ho explicareu si és que...
Espero que ens hi veiem.
L'endemà no sé què farà el suplement.
El concert de Mishima no s'acaba a les 11 de la nit.
Espero que no. Gràcies a tots dos.
Fem una pausa i ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Som l'esport sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
El 17 de gener del 2004,
el Jimmy, un noi ecuatorià de 27 anys,
i els seus amics a la porta de la discoteca Juan Chito,
a l'Hospitalet de Llobregat.
Mira, ahí está con el que me discutí el otro día.
Quan estan a punt d'entrar al local de música llatina...
¿Dónde estás? Me ha pasado algo y yo creo que es una señal.
Algo malo está aquí.
El Jimmy rep un tret al cap.
¿Qui l'ha matat i per què?
La cultura a Catalunya Ràdio.
Mois Jordana, companyia de circ,
arriba a Cellena amb Tallé de Malabars,
un espectacle de malabars ple de joc i humor
en què el René i la Clotilde necessitaran la col·laboració
dels espectadors el 22 d'abril a la Torre del Gas de Cellen.
Més informació a escenafamiliar.cat,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Des del 21 de maig al Teatre Gaudí 12 Points,
un concert teatralitzat sobre el Festival d'Eurovisió
en què es repassaran més de 100 cançons mítiques del festival.
Un espectacle dels creadors de Lo tuyo y lo mío
amb 5 intèrprets i la col·laboració virtual
d'artistes com Nina i Miki Núñez.
Més informació a teatregaudibercelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement.
L'isabte i el diumenge des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia.
El suplement obrim el dominical.
Dos minuts per les 12 del migdia.
Això és la previsió del dominical, Enric Agut. Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els pronòstics que Gerard Juvany diumenge ha passat,
tu vas dir empat.
Et van preguntar si vas dir que el Madrid guanyaria 4 a 0.
Ha sigut 2 a 0, però també has encertat.
Et van preguntar quins ninos de les mones
serien els més sol·licitats.
Realment han sigut Univers Barça,
que és el que tu vas dir, personatges Disney.
Aquest no l'has dit, però també la dimecres de la família Adams.
I finalment et van preguntar si plourien
que fos una gota a Ullacona durant la setmana.
No, no, no va ploure.
Deixa'm felicitar el Carla Roig, que aquests dies el podem veure
al Temps i als Conway, al Teatre Nacional de Catalunya.
Que niu, perquè és un espectacle.
Vaig venir a l'estrena. Fantàstic.
Quin muntatge més sensacional.
És molt heavy, és una festa increïble.
La Jovan m'està dient que m'estic avançant el guió
i m'està dient que m'estic avançant.
Enric, fem la nostra secció.
Previsions per aquesta setmana.
Aquesta tarda hi ha un Getafe Barça.
És un partit tremorós.
A veure si la tindrem.
Que les encerta totes.
A divendres que ve hi ha un Espanyol Cadis
on tots els equips es juguen la vida.
Jo crec que hi ha la pressió per guanyar
i la pressió és molt alta, el tècnic i els jugadors
haurien d'estirar-ho bé.
Un empat.
Diumenge que ve Sant Jordi, quin serà l'autor de ficció
en català més venut?
Marta Uriols, la possibilitat de dir-ne a casa.
O Xavi Bosch, que va molt fort.
A tots dos, en qualsevol cas,
a partir de les 9 del matí,
els tindrem el suplement des del centre de Barcelona.
Des del Passeig de Gràcia davant de la Borsa.
Centre Barcelona.
Estrenem Caravana.
Diumenge, a partir de les 8 del matí,
el suplement Sant Jordi
des del Passeig de Gràcia davant de la Borsa.