A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menja 19 de febrer del 2023.
Avui, el suplement, Artúria amb el Marc Montse.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
El suplement, Artúria amb el Marc Molins,
advocat penalista, la Núria Urriols del diari Ara,
l'Oriol Marc, cap de política de la nació digital,
i l'Anna Pardo de Vera de Público.
A les 10, amb el columnista de Wall Street Journal,
Lleon Sindreu i el politòleg Toni Radon,
farem una setmana tràgica dedicada a l'esclavisme.
Avui, que el suplement, també conversarem
amb l'advocada Olga Tobau,
una professional del Dret amb una càrrega llarguíssima,
amb un munt de casos mediàtics a la cartera,
entre ells el del major Trapero.
Amb ella parlarem d'una vida professional portada amb discreció,
i intentarem gratar fins on es pugui.
A les 12, amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabent,
la Marta Ferrer amb els Arguments Universals,
i a les 12, el dominical.
Sí que llegiré un poema de la Caterina Arderius,
que es titula...Molt maca.
Ara no ens va bé, eh?
Però llegirem un poema, no tenim temps.
No, no, no, no, no patiu, perquè no el llegiré sencer...
La poesia per la ràdio no acaba de funcionar.
L'he fraccionat.
Us tanco el torn de la paraula, a tot, i vaig a llegir.
A veure, poema fraccionat, endavant.
Endavant, els diumenges a les 12 del dominical,
amb convidats tan il·lustres com Laura Borràs,
Pere Aragonès o l'alcaldessa Colau.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio,
diumenge de suplement.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
Avui acaba la Conferència de Seguretat de Múnich a Alemanya,
on es miren que, per primera vegada,
els Estats Units han acusat Rússia
d'haver comès crims contra la humanitat a Ucraïna.
Així ho ha dit la vicepresidenta nord-americana Kamala Harris.
Els Estats Units han determinat formalment
que Rússia ha comès crims contra la humanitat.
I jo els dic a tots els que han perpetrat aquests crims
i als seus superiors,
que ens són còmplices,
que hauran de retre comptes.
En aquesta trobada, els diferents líders mundials
han coincidit que cal donar més armament
al govern de Vladimir Zelensky
per plantar cara a Vladimir Putin.
Mentrestant, a Ucraïna, l'exèrcit rus diu que els combats
continuen a prop de la ciutat de Boledar.
Els suders del país, al Kremlin,
afirma que les seves tropes han pres el control de Grianikivka,
a la regió de Kharkiv,
on miren de recuperar les posicions perdudes des del setembre.
En les últimes hores, en aquesta zona,
almenys un civil ha mort en un bombardeig rus
i continuen les evacuacions als pobles,
a mesurar que s'hi acosten les forces invasores.
Hi ha hagut un nou terratrèmol a Turquia,
un altre cisme de 5,2 graus a l'escala de Richter,
que ha afectat ara la zona central del país.
De moment no se sap si ha provocat danys
des del passat dia 6 de febrer,
però bé, al terratrèmol d'una magnitud de 7,8
s'han succeït les rèpliques,
tot i que de menys intensitat
el balanç de morts d'aquell gran cisme
ja supera les 46.000 persones.
Dimissió en bloc a l'Assemblea Nacional catalana,
també ho expliquem avui, pleguen 13 membres
del secretariat nacional i Jordi Pesa Rodona,
deixa el càrrec de vicepresident,
tot plegat en una reunió d'urgència ahir
per les desabinances al voltant de la proposta
de crear una llista cívica de cara a les pròximes eleccions.
La presidenta Dolors Feliu descarta dimitir
i assegura que el projecte continua.
S'ha fet un esforç de conciliació
que ha estat àmpliament majoritàriament recolzat,
però que no ha estat suficient per a tots aquests secretaris.
Nosaltres agraïm la feina d'aquests secretaris.
Evidentment es farà un nou procés
per escollir nous secretaris, com sempre es fa
quan passen dimissions de secretaris
que n'hi ha bastant sovint,
i el que esperem és que molta gent
s'hi presenti i que el projecte continua.
Avui diumenge que el govern espanyol aprovarà dimarts
que ve un paquet de 2.500 milions d'euros
per a beques d'estudis.
Ho avançava Pedro Sánchez ahir en un acte de precampanya
parlant de xifra històrica.
Estos 2.520 millones de euros, que es la mayor partida nunca,
vista en la historia de nuestra democracia
en favor de la igualdad entre nuestros estudiantes,
viva en donde viva la igualdad de oportunidades,
representa un 18% más de presupuesto en becas
del año pasado.
Y respecto a cuando gobernaba el Partido Popular,
mil millones de euros más.
També en un acte electoral,
el líder del PP, Alberto Núñez-Feijo,
reclamava a Sánchez que no faci política
amb els serveis públics que són de tots.
Els Mossos d'Esquadra controlen els accessos a la Rodalia
de la Font de l'Hermita dels Sants Metges,
a Serral, a la Conca de Barberà,
on es fa una festa il·legal que concentra centenars de persones.
En principi, la convocatòria pretenia reunir
més de 7.000 persones.
També parlem aquest cap de setmana de les Rues de Carnaval,
que s'estenen de nord a sud, en aquest cas de la Costa Brava,
perquè després de dos anys marcats per la pandèmia,
la festa recupera la normalitat al 100%
i de totes el Carnestoltes, però el de Platja d'Aro
és el més bonic. Ara ens ho explica en Xavier Pi.
L'any passat, la variana Omicron va obligar a traslladar la festa
l'abril i en fa dos es va suspendre.
Però aquest dissabte, Platja d'Aro ha tornat a reviure un carnaval
com els d'abans.
Les quatre colles han tornat a omplir les avingudes principals
de confeti, disfresses, disbaixa i música.
De ganes de festa n'hi havia,
ho certificen els mateixos membres de les colles.
La veritat és que després de dos anys de pandèmia,
les colles tenien moltes ganes de disfrutar-ho.
I doncs carnaval es viu moltíssim, ho decoren tot
i tothom es va superbé normalment.
El carnaval de Platja d'Aro és el que més es gaudeix,
és del que ve més gent, en el que tu passes millor.
La inflació s'ha deixat notar, però també s'ha sabut trenpejar.
Geni Xufrés, la regidora de turisme.
La gent poder ha fet una prèvia amb les disfresses
i s'han acabat de tonejar, ells, les disfresses amb altres coses,
ens hem ajustat.
Aquest cap de setmana també hi ha Rues Arroses, Palamós,
Sant Feliu de Guixos, Lloret de Mar o Blanes.
I avui se celebra la mitja marató de Barcelona,
perquè aquestes raons preveuen afectacions
en la circulació d'autobusos i de transport privat
durant tot el matí, fins a les 12 d'aquest migdia,
com l'arribada és el passeig de pujades
davant del Parc de la Ciutadella.
El recorregut es fa a prop del litoral
i es veuen alterades o limitades en el recorregut.
38 línies de bus,
també bé recomana l'ús del metro durant aquestes hores.
Pel que fa als esports,
la final de la Copa de Bàsquet de Badalona
la jugaran l'Uni Caja i el Tenerife.
Els canaris han superat 72-73 la penya
amb un tap que s'ha endut Joel Parra
el darrer segon quan entrava a Sistella.
A la primera semifinal,
l'Uni Caja ha superat el Madrid 82-93.
A la jornada 22 de la primera divisió de futbol,
avui diumenge a les dues,
Elx, Espanyol, amb només un central.
I a les 9 del vespre, Barça-Cadis, amb bosquets.
El Madrid dorm a 5 punts del Barça
per la victòria 0-2 a Pamplona.
I el Mataró i el Sabadell juguen avui diumenge
a ofenar a les dues la final de la Copa femenina
de Vater Polo.
I el temps, dia de sol, 4 núvols alts
i mala visibilitat, amb punts de la costa
i les terres de l'Ebre,
amb calitxa, matinada freda,
glaçades a punts de l'interior,
el Pirineu i pre-Pirineu tornarà a pujar
entre 15 i 22 graus la màxima A.
Comarcal 947.
Una carretera sonora
que passa pels 947 municipis de Catalunya.
És molt difícil per algú que no ve de pagès
poder-se introduir, no?, en aquest món,
i més que ens dona.
Comarcal 947.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país,
entrepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Si vens al món rural a passar el cap de setmana,
has de ser conegut.
Comarcal 947.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país,
entrepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Si vens al món rural a passar el cap de setmana,
has de ser conscient que hi ha gent que treballa,
tractors, gossos que borden, gallines...
Jo ara mateix no m'imagino la vida en un poble
sense tenir carnet de conduir.
Comarcal 947.
Cada 15 dies a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Amb l'Oi Barrera.
Descobrim històries apassionants fora de la ciutat.
Amb el suport de l'Associació Catalana de Municipis.
La força del municipalisme.
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de treure
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement Som a Catalunya Ràdio cada diumenge.
Al voltant de la 6, l'ofici d'educar.
Ben d'hora, Ben d'hora. Elisenda Pedrosa, bon dia.
Hola, Roger, estem a punt i amb nous continguts. Ens hi posem.
Ganes de sentir-te.
L'ofici d'educar, a Catalunya Ràdio.
El TDH és un aspecte que evidentment
que ha afectat a la meva vida,
però jo personalment em definicio com a tal,
perquè crec que tinc alguna dificultat
per fer algunes coses,
però no m'agrada donar-li etiquetes.
M'ha afectat en aspectes de...
com la concentració, per exemple,
que em costa molt més concentrar-me
a l'hora de fer alguna cosa,
com per exemple estudiar o qualsevol altra cosa
que no sigui del meu interès en directe.
Em costa concentrar-me
i també organitzar-me al mateix moment.
Va tot lligat.
I també tinc facilitat
per tenir impulsos.
Si alguna cosa no és del meu gust,
m'enfado ràpidament.
Quan tinc algun impuls fort,
crido o...
em poso a vegades
una mica agressiu
o perquè costa gestionar la ràbia
i sortir de l'interior.
I per això s'ha d'anar treballant
i, en diferència de fa anys,
he millorat.
La veritat és que encara s'ha d'anar treballant.
I l'aspecte que més s'ha de treballar
és la concentració,
perquè al final és el que farà
fer les coses que són realment importants.
Benvingudes a l'Ofici d'Educar.
Hem sentit el Pol.
TDAH, trastorn per dèficit d'atenció,
amosense i per activitat.
És el que té també el Joan, de 7 anys,
que està convençut que és dolent,
és impulsiu, actua sense pensar,
belluguet i distret i madur
en relació amb els seus companys.
És un pacient i esgotador pels pares i pels mestres.
D'infants amb TDAH n'hi ha mínim un a cada aula.
Afecten entre un 5 i un 2%
de la població infantil i adolescent
i acostumen a passar desapercebuts.
Com puc saber si el meu fill o filla
té un TDAH?
Ens acompanyen...
Doctora Anna Sanz-Fitor, neuròloga infantil
que porta 20 anys treballant amb TDAH.
Agnès Brossa, psicòloga jurídica i de família,
autora del llibre
Em dic Joan i crec que soc dolent.
I la Mariona Carreras, mare d'un fill amb TDAH
Sentirem també el testimoni del Pol
i els recursos que ofereix TDAH Vallès a les famílies.
Acabarem amb els ous a centelles
i el concurs dels llibres per somiar.
S'avorreixen i es frustren molt de pressa.
Estan sempre amb 20 coses al cap
i la clau és concentrar-se
en les seves fortaleses.
En rotlla crevets.
Com puc saber si el meu fill té un TDAH?
Aquesta és la pregunta que ens fem avui a l'ofici d'educar.
Doctora Anna Sanz-Fitor, ara treballant
al projecte SOMBIA per la salut mental
i l'Agnès Brossa, psicòloga jurídica i de família.
TDAH, trastorn per dèficit d'atenció
amb hiperactivitat.
És un trastorn amb una base neurològica
o un mal funcionament del cervell
i els nens o joves adults que el presenten
no són capaços d'autoregular la seva conducta
com la resta de persones de la seva edat.
Comencem el que dient termes, doctora.
Què és el TDAH?
Què li passa al cervell?
Què causa el TDAH, si se saben les causes?
Es neix amb una propensió
a tenir TDAH?
I pot ser hereditari?
És transitori? És per tota la vida?
Són moltes preguntes, però per situar-nos.
Molt bé, bon dia.
El TDAH,
a mi el que m'agrada sempre dir d'entrada
és que el TDAH existeix.
Perquè, bé,
sabeu doncs que
molt sovint hi ha una polèmica
que si és un invent, etcètera, etcètera.
No parlaré més ja d'aquest tema,
però el TDAH existeix,
és un trastorn real,
és un trastorn molt freqüent
i és un trastorn que pot evolucionar molt bé
si les coses es fan bé,
però que pot evolucionar molt malament
en quant a que predisposa
a problemes
molt importants, com és el fracàs
i l'abandonament escolar,
com és
el consum de tòxics,
com és molts problemes
que afecten molt
a la vida adaptativa d'aquell subjecte
i que, a més a més,
pot tenir conseqüències molt importants
de salut
i que, per tant, s'hauria de
tenir molt en compte
de detectar
i tractar bé els nanos per evitar
aquestes coses que poden passar
en un futur i que sovint
no es tenen en compte.
El TDAH, que és, per descomptat,
un trastorn que té una base neurobiològica,
és un trastorn
del neurodesenvolupament,
aquesta paraula vol dir
quan els nens neixen,
tenen encara, el seu cervell
té un camí llarguíssim per fer,
per anar desenvolupant tota una sèrie de funcions.
Hi ha unes funcions molt importants,
que són les funcions atencionals i executives
que depenen de la estructura
que és l'estructura que precisament ens fa humans
i que és una estructura
que té un procés de desenvolupament
fins als 18-20 anys.
Aquesta estructura del cervell
és el que permet que el nen
mica en mica vagi sent capaç d'autoregular
la seva conducta, cada cop sigui més
més capaç d'estar atent,
cada cop sigui capaç de
posar en marxa tota una sèrie
de funcions cognitives imprescindibles
pel rendiment escolar,
etcètera, etcètera.
Precisament al TDAH
el problema està
en la maduració d'aquest glòbul frontal.
Hi ha molts estudis que han mostrat
com els nens amb TDAH tenen aquest glòbul frontal
dos, tres anys per sota
a nivell maduratiu
de la resta de nens.
I això és el que fa que aquest nen
es trobi en una situació
molt difícil d'entendre a vegades
des de l'exterior, perquè
és un nen molt intel·ligent,
és un nen que quan li interessa mira que bé
entre molts videojocs.
Però quan ha de fer tasques
que requereixen un esforç,
així és un nen que
ho aconsegueix
com un nen de dos, tres anys per sota.
I això és una mica el que condiciona
que siguin, en molts casos,
nens molt moguts,
que quan han d'estar quiets no poden fer-ho,
nens que es dispersen amb molta facilitat
perquè estan pendents, són incapaços d'inhibir
tots aquells estímuls externs
que és necessari
que us inhibim perquè
estem ben concentrats en allò
que fem, després tenen, com comentava
el Pol, molta dificultat
per controlar els impulsos
i per reaccionar a les coses
que us fustren d'una manera
equilibrada
i sense...
amb una resposta emocional
proporcionada, el que és, i moltes vegades
aquests nanos reaccionen d'una forma
molt desproporcionada.
Aquests són un grup de nens amb TDA
que es diu que són hiperactius, impulsius
o combinats, però hi ha també
els nens amb un TDA
predominantment inatenç
en el que aquesta sintomatologia d'inquietud
d'impulsivitat és molt poc
evident,
però en canvi tot el que és la sintomatologia
cognitiva que fa que
el seu aprenentatge escolar es vegi
molt compromès,
aquests costa molt més
que es detectin.
Així és com es diu,
el TDA que combinat
o hiperactiu i impulsiu són dels més freqüents
el que realment quan es fan estudis
de població
es veu que el més freqüent de tots
és aquest de predominantment inatenç, no?
El qual
ha estat demostrat que està al darrere
de molts casos
de mal rendiment, de fracàs escolar
i d'abandonament escolar, sobretot
en aquells nens que no tenen un entorn
que us pot ajudar.
S'han identificat causes d'aquesta immaduresa?
El que determina que aquest cervell
no es desenvolupi
de forma adequada
en la gran majoria dels casos
es calcula que un voltant dels 80%
té una causa genètica,
en molts casos, a més a més, hereditària,
tot i que
no es coneix exactament quins són els gens.
Hi ha molts gens implicats, però no hi ha allò
de dir que faig una anàlisi genètica,
si aquest gen hi és vol dir que és TDA.
No es sap exactament la causa,
però hi ha molts gens implicats.
A la resta, el 20%,
aquest trastorn
del neurodesenvolupament
està relacionat amb factors externs
com pot ser la prematuritat,
en els nens que han sigut prematurs
és molt més freqüent, quan hi ha hagut consum de tòxics
durant l'embaràs, especialment a l'alcohol,
però també d'altres,
nens que han tingut
problemes diversos
en la primera infància,
traumatismes que no sé, fàl·lics molt greus,
nens amb cardiopaties,
nens amb epilepsia,
que hi ha un 20% de nens
que està relacionat amb altres causes
neurològiques que afecten
en el neurodesenvolupament,
però en el 80% hi ha aquest component genètic
que fa que moltes vegades
en una família hi hagi
més d'un, més de dos, inclús
més de tres persones amb TDA,
amb el qual intervenir i intentar organitzar
la vida d'aquella que anava així
és un moment molt complicat.
Agnès Brossa, com podem saber
si el nostre fill té un TDA,
que això és una qüestió difícil,
i amb què et trobes, tu, a la consulta?
Doncs moltes vegades
la demanda dels pares
ve perquè a l'escola
els alerta d'ansietat,
de patiment,
plora més del compte,
sembla que potser li passa alguna cosa
perquè es frustra molt fàcilment
i de seguida té una resposta,
com deia la doctora Sanz,
emocionalment desproporcionada del que ha passat,
i moltes vegades consulten més
per una qüestió emocional
a veure què li està passant
que no per una qüestió tan conductual
o de dificultat d'aprenentatges,
perquè hi ha nens
que a la millor els aprenentatges
no queden tan afectats,
tot i que sí que sempre hi ha una afectació
en aprenentatges,
però a la millor en edats tan pranes
i a la millor en la part més emocional.
I al darrere aquesta baixa autoestima,
aquesta afectació emocional,
a la millor et trobes que hi ha un nano
que realment, sobretot si no hi ha hiperactivitat,
com deia la doctora Sanz,
que és molt freqüent també,
que és un nano que el que se n'adona
és que no se'n surt,
que els altres nens han acabat i ell no,
que li surt més malament la feina,
que un dia es deixa l'agenda,
que un altre dia es deixa una altra cosa,
que s'enfada amb els companys sovint
i que les coses no surti com volia
perquè reacciona emocionalment
tant per dalt com per baix,
tant quan està content com quan està enfadat,
d'una manera més exagerada.
I a vegades consulten per la part emocional
i al darrere hi ha un TDA o un TDAH.
I a vegades sí que la consulta ve directament
perquè hi ha una dificultat
amb el complir la norma,
amb el complir l'hàbit,
no hi ha manera que faci les coses,
li haig d'estar al darrere, ja no sabem què fer,
el cridem tot el dia,
l'hem castigat amb 24 coses,
ja no sabem amb què castigar-lo
i res funciona.
De fet, la Agnès Brossa,
per ajudar-nos a identificar
si un fill té un TDAH,
va escriure el llibre
Em dic Joan i crec que soc dolent
i ens parla del Joan de 7 anys
que creu que és dolent, es mogut, és esgotador
i així ha anat aprenent que no fa res bé
i els pares senten mals pares,
se'ls esgoda la paciència i criden,
tots dos estan desesperats.
Si no és un no vol fer les coses bé,
si no un no les pot fer bé.
Mariona Carreras,
mestra i mare d'un fill amb TDAH,
el que el teu fill li van diagnosticar
als tots anys al TDAH.
T'has sentit identificada amb això
que ens expliquen d'aquest perfil
i com era el Pere, Mariona?
Què us va portar a buscar ajuda?
Bon dia.
Totalment identificada.
El Pere era de petit
un nen molt alegre, molt feliç,
la veritat és que són nens feliços,
contents, alegres, moguts,
era el que en diem un belluguet.
I el que sempre era
que sempre cantava, sempre cantava,
aquest cantar.
I el que ens va portar és
quan a l'escola
quan passen a l'etapa
que han de passar més estones sentats,
demanen més concentració,
en el cas del Pere,
quan afronten la primària,
que hi ha més estones de classe,
doncs ens diuen que
això que es distreu,
que quan es distreu molesta,
i l'agenda,
un dia tens una nota,
un altre dia en tens una altra, avui...
I aquí és on dius
que ens està passant alguna cosa.
Com vivíeu l'entorn?
A veure, d'entrada ho vius malament.
La veritat és que
ho vius malament,
intentes entendre què està passant,
no acabes d'entendre,
que hi ha una cosa aquesta
que no es porta bé,
o que es distreu, o que fa el tonto,
o que distreu els companys,
que encara dius que distreu-te tu sol,
no distreguis els companys.
I al principi
ho vius malament.
A més a més vas a l'entrevista
i et diuen que saps què passa?
És falta de límits.
I tu dius com?
Si em passo tot el dia posant límits,
llavors és aquí on
et fa una pausa i dius que necessitem ajuda.
Sentim el Pol de 18 anys
que hem sentit el començar
i que el van diagnosticar a segon deso.
Què l'ha ajudat?
Saber que tens gent
que t'entén al teu costat
també t'ajuda,
i especialistes també,
perquè saben més el tema.
A mi em va ajudar a tenir-ho tot més visual,
perquè és com que el que és atractiu
és com que et fa estar millor psicològicament
i és important.
És important tenir al final
una bona organització
i sobretot saber acceptar l'ajuda.
I com t'ha ajudat tenir un diagnòstic?
Vaig anar a un especialista
que em va ajudar
i em va dir que tenia TDH.
És veritat que em va ajudar
i a través primer
de medicació
i també d'algunes tècniques
vaig anar cap a dalt millorant.
Però és veritat que també
la medicació feia alguns efectes secundaris,
com que estigués com massa concentrat,
fins i tot, o massa seriós.
I hi havia vegades
que la personalitat tal com era jo
no sortia,
perquè estava com molt seriós
i alguns altres més efectes secundaris,
com si no recordo malament,
a la son.
Expliques que tens TDH,
vols sentir jutjat, acompanyat
i què diries que tens de bo?
Alguna vegada he explicat
a alguns amics que tinc TDH
i això però és un aspecte
que tinc dificultat
en una cosa que l'altra gent
fa més ràpidament
o potser amb més facilitat,
però jo no acabo fent igual la cosa.
Tampoc no.
És veritat que s'ha de treballar
perquè vagi tot de la millor manera possible.
La gent més propera a mi
ha de tenir paciència
perquè alguns moments se me'n va
o perquè són moments
en què no hi penses
i potser et desrepenteixes.
Per això l'entorn
ha de tenir paciència
però també et coneix com ets.
Jo tinc moltes coses bones,
aquí soc una persona
que té clar les coses
i que mai em rendeixo, soc constant
i sempre ajudaré pel que vull
i també soc una persona
que no m'agrada per mai,
m'agrada sempre fer coses,
a vegades només tens ganes
de fer les coses que més t'agraden
i és veritat que a vegades
surts una mica de la línia de sempre
i fer coses alternatives.
I què li diries a un jove
que l'acabin de diagnosticar
i com t'imagines el futur?
A nanos que estiguin patint ara mateix,
la mateixa situació que vaig patir fa uns anys
o que potser alguna cosa
s'aixoten ara
és que s'ho prenguin amb normalitat
i que no se sentis exclusos
de l'entorn social
perquè al final no són diferents,
l'únic que tenen una petita dificultat
respecte als altres,
això no vol dir que tinguin
cap problema greu, malaltia ni res.
Amb el futur sempre
m'agradaria arribar a ser feliç
i si és amb les coses
que més m'agraden,
com, per exemple,
ser futbolista, encara tinc
el petit somni a petit
i ho puc aconseguir
i també, si no, anar provant
i a veure
el que faci més feliç
al final és el que sempre volem.
Vull que m'ajudeu
a descobrir els meus talents.
La persona amb TDA no té paciència,
interromp,
se salta la cua
i això fa que molts no vulguin estar amb ells.
L'Olla Cravets.
Com puc saber si el meu fill té un TDA
que avui a l'ofici educa en temps de suplement
a Catalunya Ràdio amb la doctora Sants Fitor,
amb l'Agnes Brossa i amb la Mariona Carreras?
Com acull l'entorn,
la família, l'escola, l'infant o jove
aquesta situació
del TDA?
No és fàcil, doctores,
com es pot ajudar en aquest entorn?
Bé,
la manera
d'ajudar amb un nen amb TDA
el primer pas és,
nosaltres sempre posem, primer,
psicoeducació.
És a dir, els adults que estan al voltant
d'aquell nen han d'entendre
el que és el TDA.
Sense això no fem res,
perquè el que funciona
amb tots els nens
amb el nen amb TDA no funciona.
Llavors són nanos
que, per la seva conducta,
estan rebent constantment
càstigs,
i ara a l'escola,
i ves fora de classe.
Van rebent sempre un feedback negatiu,
un feedback negatiu
que fa que es vagi minant la seva autoestima
i que moltes vegades acabin acceptant
el rol de disc.
Jo soc un desastre.
Això és, bé, per un nano,
és nefast que li passi això,
i a més a més molt perillós,
perquè moltes vegades
quan arribem a l'adolescència
aquell nen que té
aquella autoestima tan baixa
és un nen que
li dona la volta a la situació.
A mi ningú em valora per això
que soc amb això o amb això,
però ara em valoraran perquè soc el més valent
o que m'atreveixo més a tot
o que m'enfronto més a la norma
i per tant és això.
Llavors el que és fonamental
és aquesta psicoeducació,
entendre què és el TDA,
perquè si no no fem res.
Les mesures educatives
i fins i tot quan es porta malament,
per dir-ho d'alguna manera,
hem de pensar que el que hem de fer
és ajudar-lo,
prèviament, abans que es porti malament,
l'hem de saber ajudar
a que es porti bé.
Hem d'anticipar, hem de fer molt reforç positiu,
hem de deixar
les conseqüències molt clares
de no portar-se bé,
no castigar-lo quan ja s'ha portat malament,
sinó...
Bé, vull dir que hi ha tot un aprenentatge
que és fonamental
i moltes vegades només amb això,
pel benestar que suposa, per la família,
per aquells pares que ja saben
com han d'actuar, que deixen de...
fins i tot de barallar-se entre ells,
perquè és que tu el consenteixes,
és que a tu et pren o pèl.
No, hi ha tot una setmana de mesures
que és l'especialista que ha dit
que hem d'actuar d'aquesta manera
i per tant això ja tranquil·litza
i afavoreix molt la dinàmica
d'aquella família.
I després s'ha de començar depenent
de cada nano un tractament psicopedagògic,
que hi ha nanos que ha d'anar
més enfocat cap al tema conductual,
altres nanos més cap a les habilitats socials,
altres nanos més cap a l'aprenentatge.
Hem de tenir en compte que un nen amb TDAH
pot ser un nen molt intel·ligent
i que se n'ha sortit molt bé
els primers cursos de la primària,
però que després,
a partir de tercer, quart, últim cicle de primària,
quan ja demanem
aquestes funcions executives
que comenci a funcionar molt bé,
allà és quan veiem que les coses no van bé
i molt sovint a secundària
s'estrellen,
podríem dir d'alguna manera.
I després l'altra pota del tractament,
que en podem parlar més endavant,
perquè sempre angoixa molt
i preocupa molt,
que és el tema del tractament farmacològic,
que no sempre, quan és necessari,
s'ha de fer servir
i el que s'ha de dir sempre,
i el que podria transmetre als pares
és un tractament molt efectiu,
és un tractament molt segur
que fa més de 70 anys que es va servir,
que coneixem perfectament bé
i que quan les coses van malament
canvia la situació
i la trajectòria d'aquella criatura
sense que hàgim de tenir problemes
ni conseqüències importants,
ni molt menys.
Agnès Brossa, la importància de fer un diagnòstic
i qui i on ens poden diagnosticar
el nostre fill tenint en compte
per evitar les etiquetes,
per identificar quina situació tinc?
Sí, i amb això dels etiquetes
que també ens ho ha dit el Pol,
una cosa és
l'etiqueta d'evaluadora
i l'altra és un diagnòstic
que ens serveix per poder descriure,
per poder saber què passa
i per tant poder oferir
les ajudes que necessita.
A mi m'agradaria
una cosa és etiqueta de
és dolent, és el mal educat,
és que a casa seva passen de tot,
és que podria fer més però no vol,
té un os a l'esquena,
que és una etiqueta d'evaluadora que no serveix per a res
i que perjudica moltíssim.
L'altra és tinc un TDA que tampoc cal
que anem per la vida amb el TDA
que es crida al front de jo soc un TDA,
però que sí que com a persona
et va bé i et fa bé
saber què et passa,
la dificultat que tens,
forma part d'una manca de maduresa
que no vol dir que no acabaràs
amb el mal però que de moment
és això el que t'està
dificultant al teu dia a dia.
La dificultat és
i una miqueta com deia la doctora Sansa,
és vèncer aquest
haig de fer
vèncer el vull fer
pel haig de fer.
Jo vull jugar a futbol però ara m'haig de posar a estudiar.
Jo vull seguir a la play
però m'haig d'anar a rentar les dents
i posar-me a dormir.
Vèncer el que vull fer
i per al que haig de fer és el que els costa
perquè la seva resposta emocional
funciona molt més amb el cervell
més primari, més emocional
que amb el lòbul frontal que és el que d'alguna manera
ens guia i ens diu cap on hem d'anar
i què és el que hem de fer.
Mariona Carreras, com us va canviar
tenir un diagnòstic, teràpia,
medicació, què vau fer,
què us ha ajudat en el vostre procés?
Mira, nosaltres el que...
el diagnòstic
ens va servir per entendre'l.
Això per començar.
I en el moment que tu com a pare l'entens,
ho entens, l'entens.
A la que ho entens tu
ho pots entendre'l amb ell
i a més a més et fa un clima de tranquil·litat.
De baixar a casa
comença a flexibilitzar-se
aquesta pressió que tens
que estàs nerviós,
que no entens el perquè ho fa,
perquè no es planifica.
Una altra cosa
que també ens ha servit el diagnòstic
és també per empoderar-te com a mare
i poder explicar a l'escola
que el teu fill
té un TDA
i que té unes necessitats
que s'han de cobrir a l'escola
de forma diferent
i posant unes mesures i uns suports
que són...
que aquest nano té el dret, com a infant,
a empoderar-te, el diagnòstic t'ajuda.
I també ens ha ajudat la medicació.
I, com diu la doctora,
crec que, en el nostre cas,
ens va costar molt arribar-hi
perquè és veritat que,
doncs, bueno,
la medicació els droga,
la medicació els atonta,
el que volen és nens callats
i vius amb aquesta...
amb aquest rumor
i et costa prendre la decisió.
Nosaltres, finalment, vam prendre la decisió
que fos un suport més,
no el suport.
Un suport més
i, la veritat és que
ens ha anat molt bé.
I també ens ha ajudat molt
el fet d'anar
al professional.
El professional és la primera persona
que t'ajuda
i aquesta és una estratègia
que guiar-te
per un bon professional
ha estat clau.
I, tot i així, ho sentiu esgotats, a vegades?
És a dir, com viure amb un jove
que crea que es gota?
Bueno, i crec que la definició
és una muntanya russa, no?
Tens moments de més esgotament,
tens molts bons moments,
vull dir, jo crec que et s'ha de posar
en valor les dues coses.
Sí que és cert que hi ha moments que dius
estic esgotat,
estic tot el dia donant aquest suport,
suport, suport,
però, per un altre cantor,
quan reculls els fruits,
perquè en reculls, si fas les coses ben fetes,
en el nostre cas, n'hem recollit,
doncs també et dona
moltes estones de tranquil·litat.
La Mariona ens parlava de rumorologia,
dues rumorologies que us trasllado,
doctores, una és
sobrediagnostiquen els nens
en un moment en què és normal
que tothom estigui amb dèficit d'atenció,
perquè hi ha tants estímuls i tantes coses
i sobrediagnostiquen, això és una cosa,
i l'altre tema de la medicació,
que també és un altre tema de
els esteudopant...
Què es respon?
Bé, en quan ha hagut
el sobrediagnòstic no és cert,
en absolut.
Parlaves tu al principi
d'aquests percentatges
entre el 5-7% de la població
i, per exemple, a Catalunya,
a zones on potser
hi ha més diagnòstics,
perquè hi ha més serveis
que tenen,
no s'arriba ni al 3%.
Vull dir que estem absolutament per sota
del que és la prevalença
de la població en general.
Per tant, doctor, hem d'entendre que hi ha molts joves
que no estan diagnosticats.
Evidentment, i només hem parlat
del Pere, aquí, el fill de la Mariona
i el Pol,
que van estar diagnosticats pràcticament a l'adolescència.
Això no hauria de ser.
Aquests nens,
de molt, molt, molt petitons,
donen senyals.
Que no vol dir
que fem un diagnòstic, jo sempre dic el mateix.
Un diagnòstic no és urgent
ara que començar a treballar-s'hi
sobre les dificultats.
L'evolució ja...
l'evolució ja et diu.
En quant al tractament.
Bé, és curiós perquè del TDA
tothom s'atreveix a parlar-ne.
I, a més a més, amb una impunitat total
i absoluta, amb unes sentències...
Bé,
tot el tema de la indústria farmacèutica...
Vull dir, hi ha molta demagògia,
molt populisme,
que, a més a més, fan molt mal
i que fa que hi hagi nens que ni es diagnostiquin
ni rebin el tractament adequat.
A veure,
el tractament és un tractament, ja dic,
molt segur, molt conegut.
És un tractament que no hem de fer anàlisis,
perquè no produeix cap problema
a nivell del servei, del ronyó o del fetxa,
com altres medicaments que es prenen
de forma crònica.
No predisposa l'addicció.
Tot i així, el Pol abans ens deia
que ell era més seriós
del que... és a dir, que no sortia el seu jo autèntic.
Sí, sí, sí.
Això és un...
Evidentment, estic parlant d'un perfil
de seguretat molt alt, però això no vol dir
que no tinguem uns efectes secundaris,
que són, sobretot, el tema de que,
mentre tenen l'efecte de la medicació,
perquè això és important, és un medicament
que no s'acumula, és un medicament
que serveix unes hores determinades,
i llavors en tenim molts, uns que duren 4 hores,
uns que 6, uns que 8,
per poder-te adaptar cada nano.
Llavors hi ha el tema de la gana,
hi ha el tema que a vegades us hi costa més agafar el son,
i després l'efecte que comentava...
El tema de la gana, què et refereixes?
Que menja en menys, mentre estan
amb l'efecte de la medicació.
Llavors aquí s'han de fer tota una sèrie de mesures
per evitar que això repercuteixi al pes,
etcètera, etcètera.
I això que comentava el Pol
és un dels efectes que no és tan freqüent
com aquests que hem parlat de la gana i la son,
però que apareix a vegades, sobretot en els adolescents,
i que s'ha de tenir molt en compte,
perquè pels adolescents és un efecte molt desagradable,
perquè us hi treu la xispa aquella
que fa que s'ho passin pip amb els amics,
que tinguin ganes de fer coses,
i per tant és...
I això, a veure,
un tractament pel TDH
no ha de produir uns efectes secundaris
que siguin un desconfort
per aquell nano, no?
En aquest moment tenim moltíssimes opcions,
moltíssimes opcions de tractament
per trobar aquell tractament
que vagi bé per aquella criatura
sense que tinguem uns efectes secundaris importants.
I això és perfectament possible.
Hi ha nanos que ho aconsegueixes
amb el primer intent
i hi ha nanos que costa més de regular,
però ho podem aconseguir.
Com puc saber si el meu fill té un TDH?
A Catalunya Ràdio, amb temps de suplementa,
a l'ofici d'educar.
Jo vull un institut
que m'ajudi a trobar el meu lloc al món.
No rebre un diagnòstic de TDH
pot portar a la depressió,
a l'ansietat i a conductes de risc.
Agnès Brossa, pautes
per conviure pautes estratègies
per conviure un infant o jove amb TDH
i per ajudar a afavorir aquesta maduració, no?
Seguint una miqueta
amb el tema de la maduració,
ja que estem amb les pautes
i d'acord que no és l'únic
dels tractaments o de les pautes a seguir,
però realment
els ajuda moltíssim.
Per què? Perquè estimula justament
la zona neurològica on ells
tenen menys activitat neuronal
i per tant els permet tot aquest autocontrol,
els permet
poder inhibir les respostes que no toquen,
els permet poder
complir amb el que se'ls demana
i els ajuda al final l'èxit acadèmic
que en aquesta etapa
és clau per ells.
Un nano que no va a l'escola
és un nano que sembla que fracassi amb tot.
A l'escola sembla que va bé amb tot.
Després, a la millor, un nano
que va molt bé a l'escola
té més dificultat en algun altre àmbit,
però sembla que l'èxit acadèmic
és el que valorem.
Llavors, un nano que no té èxit acadèmic
és un nano que se sent molt frustrat
i aquí el risc de
em sento absolutament
entre cometes desgraciat perquè no soc
bo a l'escola
fa que tinguin molt risc
de conducta d'absentisme escolar,
de risc d'addiccions,
de risc de conducta antisocial
i per tant posar a la balança
els efectes secundaris
de la no medicació,
que potser són els que no parlem.
Parlem molt de l'efecte secundari de medicar
però no del no medicar.
I amb aquests nans l'efecte secundari
de no medicar pot ser molt greu.
Pautes.
Doncs ajudar-los a ser
el seu cervell frontal,
a ser el seu lòbul frontal,
a ser la seva organització,
a estar allà al davant,
a posar-los el cartell, a posar-los,
com deia la doctora Sanz, la prevenció.
Si ja sabem que cada dia es deixa l'entrepà,
doncs posem un cartell a la porta
que posi l'entrepà
o els ajudem a que quan es facin l'entrepà
ja se'l deixin a l'entrada
o a dins la motxilla. Busquem pautes.
No s'organitza,
doncs posem uns horaris,
tot molt planificat.
Ajudem-los a inhibir.
Actuem amb el crit del ja n'estic tip,
fes el favor de deixar la play,
fes el favor de posar-te a fer els deures,
t'ho he dit deu vegades.
No, agafem i diem, escolta, t'ajudo,
anem a veure quins deures tens,
ajudem-los a seure, agafar la motxilla,
obrir l'agenda, a veure què tenen,
ajudem-los a iniciar la tasca
i a partir d'aquí ells podran seguir
una miqueta més.
Però si no els ajudem a ser
la seva planificació,
la seva inhibició
o el que realment els crida l'atenció en aquell moment,
ells sols no podran.
L'Anna López Campoy és presidenta
del TDA Vallès i mare d'un afectat.
Ens explica quin és el suport
que ofereixen a les famílies amb fills i filles amb TDA.
TDA Vallès oferim
un servei integral als afectats
de TDA i a les seves famílies.
Oferim un servei de detecció
en el qual fem servir el que es diu
diagnòstic diferencial
que ens permet no només identificar
el TDA, sinó també totes les seves formabilitats.
A banda de tot això, oferim
la teràpia individual, la teràpia de grup,
reeducacions a domicili
i també formació,
o sigui, psicoeducació pels pares i familiars
i també pels professionals
del àmbit educatiu,
claustres d'escoles
i d'instituts,
com també pels professionals de la psicologia.
I per aquest motiu,
tenim un postgrau a la Universitat de Barcelona.
També oferim un servei jurídic
que permet
abarcar tots els sistemes legals
relacionats amb el TDA,
des de la sol·licitud de la discapacitat
per poder assolir
les ajudes econòmiques i la bec a mec
fins a tots aquells aspectes legals
que puguin interferir
en la vida d'una persona afectada
amb el TDA o alguna de les seves formabilitats.
I què és el que el TDA Agvallès
demana a l'administració
i a la societat?
Un dels objectius de l'associació
és reivindicar que el tractament
mèdic tan necessari pels afectats del TDA
sigui reconegut com a tractament crònic.
A més, necessitem
que hi hagi esquips especialitzats
a l'administració
que sàpiguen tractar tant els infants
com els adults
i que hi hagi un reconeixement
de la presència del TDA en els adults
i que tant interfereix en el seu dia a dia.
Reclamem l'actualització
de la Guia de Detecció i Tractament
dels alumnes afectats amb TDA
i que s'apliquin els protocols
a més a més que tinguin accés
a sol·licitar la beca
que ofereix el ministeri
per cobrir els tractaments
que necessiten tots aquests afectats.
M'estic posant nerviosa, eh!
Avui al Fisc d'Educar
com puc saber si el meu fill té un TDA?
Aquesta és la pregunta que ens fem,
ja sabem moltes més coses del TDA.
Agnès Brossa, com es pot abordar des de l'escola?
Doncs des de l'escola.
Hi ha una sèrie de propostes.
El llibre em dic Joan
i crec que soc dolent, busqueu-lo.
Pautes a l'escola.
Pautes. Els mestres avui en dia,
la veritat és que tots, en general,
tenen prou coneixement del que és un TDA
i des del departament
s'ofereix les mesures,
tot un protocol molt determinat
amb totes les mesures
que ha de rebre un nen amb TDA,
sempre i quan hi hagi un diagnòstic.
Com deia la doctora Sansa,
a preescolar, a infantil,
ja veiem nens 3, 4, 5 anys
amb un perfil de funcionament
que ja ens fa indicar
que per l'edat que tenen,
ja potser hi ha dificultats per l'autocontrol,
més impulsivitat,
més dificultat per concentrar-se
en una tasca,
més curiositat per tot,
però no per una sola cosa en concreta,
de seguida es cansen.
Amb aquests nens, jo recomanaria
que no hi hagi diagnòstic,
si ja veiem un perfil de funcionament
que ja els comencem a ajudar
en comptes de començar-los a recriminar
o etiquetar
o fer el favor d'estar-te quiet
o és que has d'estar aquí sentat al meu costat
o com no t'estiguis quiet,
avui no aniràs al pàtic,
que ara és una mesura que no s'utilitza massa,
però sí de no fer servir tant la recriminació,
sinó al buscar poder-li oferir un suport
i si veus que és un nen
que no aguanta tanta estona,
és més petit, donar-li més ajuda,
estar més al costat, fer més reforç positiu,
anticipar la planificació
de tot el dia a dia,
de quines són les activitats
que farem, que esperem d'ell,
mirar-lo als ulls
i sobretot estonetes petites
i deixar-lo descansar més sovint
que la resta dels companys.
A partir de quina edat es pot identificar?
Jo diria que es comença a veure
a partir de 3, 4, 5 anys,
es posa més de manifest a partir de 6, 7 anys
i comença a afectar
de forma ja significativa
a partir de 3, 4 de primària.
Hi ha algun nen que potser no el detectarem fins a l'ESO
però quan el detectem a l'ESO, que ja anem tard,
a la que mirem els informes escolars
dels anys anteriors,
a tots els anys ens surt,
però podria fer més,
però sovint s'aixeca de la cadira,
sovint es deixa les coses,
sovint no presta atenció,
sovint molesta els companys,
i això a la que revisem els informes,
Mariona Carreras, abans ens ho deies,
la vostra experiència a l'escola,
als centres educatius,
no va ser molt bona, no?
Jo, més que no vagi a ser bona,
crec que depèn molt del mestre que té al davant.
O sigui, al final no és una escola bona
o una escola no bona,
sinó quina mirada fa el mestre
que tens aquell any.
Hi ha nens que hem passat un any boníssim
perquè hem tingut un mestre
que ha tingut en compte
totes les seves particularitats,
i nens que has dit que acabi aquest any
i que sigui l'any que ve.
Què demanaries als docents
que es treballin amb algú com el Pere?
Doncs que facin aquesta mirada.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb consultes i mites
al voltant de la lactància.
Us deixem amb un TDH extraordinari.
Sigueu lúdics, positius i alegres,
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Venturi i la Rosa Silluey
fins la setmana vinent.
Fins aquí l'Ofici d'Educar. Bon diumenge, Roger.
Una abraçada ben forta, gràcies, Elisabet.
Eso que tú me das
no creo que lo tenga merecido.
Por todo lo que me das
te estaré siempre agradecido.
Así que gracias por estar,
por tu amistad y tu compañía.
Eres lo, lo mejor
que me ha dado la vida.
Por todo lo que recibí,
estar aquí vale la pena.
Gracias a ti seguí remando contra la marea.
Por todo lo que recibí,
ahora sé que no estoy solo.
Ahora te tengo a ti, amigo mío.
Catalunya de tu.
Avui, al Tots Gira, doble cita vital per la Lliga.
Atenció!
Des de tres quarts de dues, Els Espanyol,
un partit clau per allunyar-se de la zona perillosa.
A la tarda,
us acompanyarem fins a la TDT del Barça Cádiz,
un partit per consolidar la condició de líder.
A més, ho menjarem les campiones de la Lliga de Bàsquet del 2003,
l'Uwe Barça amb la Lloveras al capdavant.
Amb la Lloveras al capdavant.
També us explicarem la mitja de Barcelona,
la Copa de la Reina de Baterpolo
i la final de la Copa ACB de Badalona.
Tots Gira!
Avui, des de tres quarts de dues del migdia,
amb David Clopès.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement.
Som a Catalunya.
Ràdio, camí de les 7 del matí.
A aquesta hora, cada diumenge,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats del nostre web,
que ràdio.cat parla del suplement,
que els podeu recuperar quan vulgueu a través de l'aplicació.
Diumenge passat,
vam parlar amb tres comunicadors
que, per motius diversos, no tenen fills o no en volen tenir.
Són l'Elisenda Pineda, el Xavi Corral i la Jèssica del Moral,
sobre la idea de posar-se a l'esquadra
i de posar-se a l'esquadra.
Sobre la idea de paternitat i maternitat
i com no tenir criatures els ha marcat la vida,
la Pineda ens explicava això.
Estic amb una estabilitat econòmica,
tinc una estabilitat emocional amb la persona amb qui estic,
i sentimental, vull dir que tots els factors juguen a favor,
però tinc 45 anys.
I llavors dius, home, jo vull fer passar el meu cos,
sabent les complicacions que es poden derivar d'un embaràs,
d'un part, d'un postpart,
que ja és una cosa molt bèstia
amb una dona que estava amb una edat una miqueta més,
no sé com dir-ho,
favorable per poder tenir una criatura.
Jo he de castigar el meu cos d'aquesta manera.
Després, aquesta criatura, quan en tingui 5 anys,
jo en tindré 50, i són 24 a 7.
A més, que a mi se m'afegeix una altra cosa,
i és que la meva parella té un fill
que farà 8 anys.
Ara, si jo veig la meitat de la setmana el que és conviure amb una criatura,
i conviure amb una criatura és atenció constant.
Mira què faig,
ara has de banyar, ara has de donar de sopar,
ara has d'anar a buscar a l'escola, no es pot quedar sol,
l'has d'entretenir el cap de setmana,
perquè, clar, també s'avorreixen.
O sigui que fas de mare una mica, doncs.
Una dosi de mare, no?
Bé, soc la seva amiga, jo sempre dic que ets el meu millor amic,
porta't bé, saps?
Això és el que explicava la Pineda amb el Xavi Corral
i la Jèssica del Moral, recupereu aquesta taula que vam fer,
perquè ha funcionat molt també més enllà del directe.
Els diumenges també parlem amb la Marina Porres
sobre sèries, llibres, músiques i pantalles, bàsicament.
I diumenge passat vam parlar d'històries de canibalisme.
Com era el cas, anomenat el Cannibal de Rothenburg,
que és un cas on es va acusar d'assassinat
un senyor alemany que va quedar amb un altre senyor
per, efectivament, menjar-se'l.
Però, clar, el problema és que es veu que la cosa era consentida
com a pràctica, diguéssim, extrema del sadomasoquisme,
i, clar, això va portar alguns problemes legals i morals
que són bastant interessants.
Estic fent ganyotes, eh? O sigui, era consentit.
Clar, clar, ells van quedar...
I quina part del cos les deixava menjar?
Jo crec que era ser el penis, em sembla que ho explica.
Però, clar, era com a pràctica sexual,
llavors hi ha enxat sobre el tema...
I els senyors es van conèixer per aquí,
però és que realment volien.
Llavors... Un minut de silenci.
Per aquest penis que va ser menjat.
La Marina Porres, l'excusa,
el podeu recuperar quan us vingui de gust,
com també el Dominical,
parlant de l'ampliació de l'aeroport amb el nostre Ernest Maragall.
Això ens costaria una pasta increïble,
i ho veig molt perillós.
És que seria la primera ciutat
a emprovocar un xoc frontal entre...
Un creuer i un avió.
Ho veig una mica...
Sí, sí.
Faríem una mica d'història, no?, també.
Sí, però, bueno, fer història, per això, no sé si...
Des del grup municipal esquerra de la publicana,
proposo una solució perfecta
perquè l'aeroport guanyi capacitat
sense haver d'ampliar res
i faltar gaires obres.
A veure, doncs l'escoltem.
Jo giraria els passatges en paracaigudes.
Mira, no està mal tirat.
Calla, calla. Així els avions no cal que parin.
Tots els continguts els podeu recuperar
a ràdio.cat barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia. Bon dia.
Al cine, aquests dies, hi arriba...
Woman Talking, elles hablan.
It was all waiting to happen.
Before it happened.
You could look back and follow the breadcrumbs
along the path that led to violence.
Sara Poli dirigeix aquesta pel·lícula
i protagonitzada per Rooney Mare,
Jessie Buckley i Claire Foy, entre d'altres,
sobre la reunió que mantenen un grup de dones
d'una comunitat manonita,
després de descobrir que els homes del poble
han estat abusant sexualment d'elles
sense el seu consentiment.
Protagonitzada per Billy Crudup
i ambientada en un futur retrofuturista,
la sèrie se centra en un grup de comercials a domicili
que venen cases multipropietat a la Lluna.
Crudup interpreta el millor venador, un somiador,
que creu fermament en un futur més brillant
i que inspira confiança
tant als seus companys de feina com als seus clients.
Teatre, el tibo li torna a la jaula de les loces.
Després de cinc anys d'èxits,
aquesta serà l'última oportunitat per veure-la.
L'obra explica la història d'una parella,
l'Albin i el George, propietaris d'un club nocturn a Sant Tropé,
que estan a punt de conèixer els pares
de la futura nòvia del seu fill.
El problema és que són un matrimoni ultraconservador
defensors dels valors més tradicionals de la vida familiar.
Avui a Funció, a dos quarts de set del vespre.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem tres propostes pel dia d'avui.
La primera és fer la ruta a peu
de les fonts emboscades d'Ullestrell,
a Castellbisbal, al Vallès Occidental.
És l'antic camí real que unia les dues poblacions.
Ara sortim de la plaça de l'Església de Santa Maria
cap al Toró del Rector.
En aquest primer tram d'inici trobem una zona enjardinada
i un bonic mirador que ens permet gaudir
d'una extensa panoràmica de Sant Llorenç del Muní Llobac.
Tot seguit entrem a la pista forestal
i passem pel mas de Can Fon, on trobarem la primera font,
que brolla envoltada de platans gegantins.
Continuem baixant cap a la Riera de Gaià,
direcció Can Cabassa,
en aquesta primera part i final del trajecte,
i trobarem fonts i taules amb bancs
que ens podem acomodar i refrescar-nos.
Aquest titinerari ens permet descobrir
un preciós paisatge gairebé verge,
una caminada de uns gairebé 6 quilòmetres
de dificultat mitjana i dues hores de durada.
I si som pel Vallès, podem dinar o podem sopar
a la masia Can Cladelles a Sant Manat.
Situat enmig d'un paratge natural
a tocar del bosc de Pedra Santa.
Antigament es coneixia com la masia de Rovira Jussana
i des del 1988 és un restaurant
en què es pot gaudir d'una cuina tradicional
de mercat i catalana,
un espai tranquil on el tracte i l'entorn
contribueixen a un àpat d'allò més agradable.
Tenen carta i menú.
Us recomanem les carxofes a la brasa,
l'empadrat, l'escalivada, l'agraïlla de carn
amb guarnició de patates fregides casolanes
o mongetes amb cansalada
i la crema catalana.
A més, ara és un bon lloc on fer una bona calçotada
a plat servit, recomanable per a famílies i amics.
El preu mitjà de carta és d'uns 25 euros,
obert de dijous a dilluns,
migdia i nit.
Música.
Música.
Aprofitant que fem parada setmanat,
podem anar al concert d'Ariox, el cicle de cantautores.
Serà avui a les 12 del migdia,
és la primera de les quatre actuacions
i el cartell de la quarta edició del cicle
que un any torna a la plaça de la Vila
i que pretén promoure la música creada
i protagonitzada per dones.
Ariox és un projecte de música pop urbana
de Cardadeu que va néixer en una habitació confinada
durant els mesos més complicats de la pandèmia
liderat per l'Ariadna Casas.
Aposta per temes intimistes, sensibles i propers.
En els dos últims anys ha publicat dos EPES,
venir fins aquí i ens hem deixat els fogons encesos
i s'ha cremat la cuina.
I a l'estiu de 2022 va publicar el primer disc
al costat de Galgo Lento titulat
Mama, l'amor em dóna mal de cap.
El repertori d'avui recull tots els temes
que ha anat publicant al llarg d'aquests anys
i estarà acompanyada d'un guitarrista i d'un bateria.
L'accés al concert és lliure i gratuït.
Fins les 7 del matí, ho sento,
d'Ariox aquest migdia actuant a la plaça
de la Vila de Sant Manet.
Sembla de nit però es va fent de dia
la gent ja marxa a tot bacó
I ara només estem tu i jo
Oh, oh, oh
I em venen ganes d'un petó
Oh, oh, oh
Discutant d'aquesta cançó
Oh, oh, oh
Se'm fa molt d'oixó de l'amor
Oh, oh, oh
Bip, bip, bip, bip.