Aquest és el programa de les 12.
A veure, anem amb el Xavi.
Comencem.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia.
Us informa, Neus Bonet-Bagant.
Feu ocupació pel vent a la comarca de l'Almillars,
el país balencià que fa ravifar les flames de l'incendi
que crema des de dijous.
Els bombers han aconseguit frenar aquesta matinada
l'expansió del foc,
però les flames continuen descontrolades.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
l'incendi de l'alcaldessa que va ser el dia 1 de la tarda
va ser un estel·l.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
la Guàrdia Civil ha interrogat quatre treballadors municipals
de Vilanova del Viver, on va començar el foc.
Hi ha indignació entre els veïns de la zona
per l'estat dels habitatges i les granges.
Enviats especials a Barraques.
Miquel Hark i José Antonio Muñoz, bon dia.
Bon dia.
Vena Ràtic, que complica l'extinció al centre de control
des d'on veiem com actuen els mitjans aeris atacant el front est.
Hi ha un formiguet de veïns i alcaldes
que gestionen les peticions de molts veïns
que demanen entrar a casa seva per donar de menjar el bàstia
a un reus.
L'alcaldessa de Vilanova de Viver, Mariano Paró Pérez,
subratlla el sentiment d'impotència que viuen els veïns.
El daño es moral, porque estamos todos subamente afectados.
Esto te impone la naturaleza el desastre
y eso es muy penoso para todos.
Los mayores están deseando volver, pero no se puede volver.
José Antonio Muñoz, Miquel Hark,
de Catalunya Ràdio, centre de comandament a Barraques.
Més notícies, Raül Flores.
Passa a disposició judicial el detingut per la mort violenta
de la jove de 25 anys, veïna de García, a la Ribera d'Ebre.
El detingut era un conegut de la víctima
i els Mossos treballen ara amb la hipòtesi
que es tracti d'un crim masclista.
Més de 300 veïns de García es van concentrar ahir a la tarda
a la plaça Major del Municipi per recordar la jove
i l'Ajuntament ha decretat tres dies de dol.
La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira,
rebutja tornar a repetir l'1 d'octubre
si no s'assegura que tindrà efectes diferents
dels d'aquell moment.
En una entrevista avui al Soplement de Catalunya Ràdio,
Rovira també ha apuntat que el referèndum
no va connectar amb part del país.
No vam saber superar l'ofensiva de l'Estat.
No vam saber connectar una gran població de Catalunya
al referèndum de l'1 d'octubre.
No va tenir prou legitimitat interna.
No el vam saber connectar a nivell internacional
perquè ningú ens el va reconèixer dia després.
Hem de saber superar la repressió política
i ens hem de preparar perquè estem en una lluita democràtica,
en un Estat que de democràtica en té poc.
A partir de avui, el Canadà deporterà els migrants
que entrin al país de forma irregular des dels Estats Units.
El president canadenc, Justin Trudeau,
i el seu mòleg nord-americà, Joe Biden,
han firmat un conveni, en aquest sentit,
durant el viatge oficial de Biden al Canadà.
Fins ara, si els migrants entraven al país
per punts no oficials, no se'ls podia deportar.
Això estava provocant problemes de política interna a Trudeau.
L'any passat van entrar al Canadà 40.000 migrants
de forma irregular, sobretot per la zona fronterera
entre l'estat nord-americà de Nova York i el Quebec.
A l'estat nord-americà de Nova York,
els migrants de l'estat nord-americà de Nova York
han trobat sense vi del cos d'un excursionista àger
a la Noguera, desaparegut ahir a la tarda.
Segons informen des dels bombers,
es tracta d'un home de 77 anys
que havia anat a fer una via ferrada a la zona.
La recerca va començar passades a les 7 de la tarda d'ahir,
després que el propietari de la casa rural,
on estava allotjat, alertés que l'home no tornava,
se l'ha localitzat aquesta mitja nit passada
en una zona de difícil accés de la població de Corsà,
que pertany al terme municipal d'Àger.
Les causes de la mort de moment es desconeixen,
però bombers indiquen que l'home coneixia la zona
i tenia bona condició física.
Els Mossos d'Esquadra es fan càrrec ara de la investigació.
Avui s'estrena a Portugal la cursa sprint al Mundial de MotoGP
a la meitat de voltes i que aturgarà la meitat de punts
a calç que hi haurà en joc a la cursa de demà Catalunya Ràdio
a la circuita de Portimau de Miàguilard.
Bon dia, falta un minut perquè s'acabi la rapesca.
Marc Màrquez marca el millor temps,
amb rècord de la pista, no ens engresquem.
Ara sí, ha renunciat a fer una segona volta ràpida.
Miguel Oliveira passaria amb ell a la Q2,
tercera posició per Mir, quarta per Rins,
setena per Augusto Fernández,
vuitena per Àlex Màrquez i l'absència de Pol Espargaró
amb aquesta forta contusió pulmonar,
amb aquesta fractura de mandíbula,
amb una fractura de bèrtebre dorsal,
ara mateix en la unitat de semicrítics de l'Hospital de Faro,
de Miàguilard, Catalunya Ràdio Portimau.
Barça-Madrid avui a la Lliga femení de futbol,
amb el Barça com a clar favorit a la victòria
i també el títol de Lliga ha guanyat tots els partits,
si també ho fa avui, deixarà el principal rival a 13 punts.
El partit a un quart de set amb transmissió
al totgira de Catalunya Ràdio.
I avui a la volta es disputa la sisena etapa,
174 quilòmetres des de Martorell fins a Molins de Rei,
amb el frec a frec entre Primoz Roglic i Renko Benepul
per la victòria final.
Fins aquí les notícies.
Valla, valla, que ritme,
abans del carrer, vies final.
Valla, valla,
amb ossos i musculs i oxigen.
El suplement.
Notícies, entreteniment i hi-hi-ha-ha.
Amb Roger Escapa.
12 i 5.
Com és el seu dia?
No sé.
Em sento molt content.
Me siento molt feliç.
Ja és mig de setmana.
Me pienso divertir.
Andreu Genola i Albert Riera, bon dia.
Bon dia.
Això és l'Hora de llevar-se cada dissabte aquesta hora.
D'entrada, l'enhorabona a l'Andreu Genola.
No, i l'enhorabona a vosaltres.
El que passa és que l'Andreu Genola ha guanyat dos premis.
El que ha dit Ràdioassocessió ha atorgat una menció particular.
Una menció particular?
Una menció particular.
I sabem què vol dir.
L'altre dia li preguntava al Joel si hi havia discurs
o no hi havia discurs de la Sotana als Premis RAC.
Jo de moment no sé ni quin dia és, ni on es fa.
El dia 20 d'abril.
Que us fiquin contacte amb vosaltres.
Entre això i les firmes de llibres, esteu aquella setmana.
Que aconsegui alguna cosa.
Com s'ha d'anar vestit?
Per cert, està confirmada que la Sotana ve de l'1 d'octubre.
La Sotana ve al suplement que fem especials en Jordi
des de Passeig de Gràcia.
No està confirmat, has de parlar amb el Manel.
No, amb el Manel no he de parlar, he de parlar amb l'Andreu.
Que està a RAC1 i amb el Magí, que està fent bolos per tot Catalunya.
Que fa els millors monòlegs.
Puc anunciar que la Sotana serà...
No, de moment no.
Albert Riera, com va la vida?
Va molt bé la vida.
Millor que l'Andreu i menys destressada.
No, estressada igual, però és que la que fa bon temps ja està.
No, d'una mica millor, una mica pitjor.
No, són extrems, són una persona feliç.
Però aquestes setmanes encara al matí, al vespre, fa molt freds,
després al migdia vas despullat, i després què passa?
Que t'encostipa.
I avui anar aquí.
Aquesta setmana que la meva criatura ha començat l'escola Bressol,
cinc dies i encara no estem malalts.
Ho agafarà tot.
I vosaltres també.
Però portem cinc dies de moment de victòria.
Amb moltes ploreres.
I després de...
Quan el deixem, és un drama.
És progressiu, perquè tu el portes allà,
i et diuen el primer dia, 20 minuts.
20 minuts amb tu a dins de l'aula.
I 11 o 12 nens més.
Molt bé.
Després l'endemà et diuen, avui es queda sol un quart d'horeta.
I a la que marxes, drama.
Tercer dia vam fer una hora.
No ens van trucar perquè tornéssim abans.
Però a la que d'allò, drama.
Quart dia drama, i bé, amb aquestes estem encara.
A l'escola Bressol, són superheroïnes.
Són superheroïns.
Veus uns mocs?
Uns nens allà estirats amb uns mocs quilomètrics,
que intenta no apropar-te...
Vas amb mascareta?
No, però m'agradaria dur-la.
A mi m'agradaria portar-la.
Però si uns mocs que intenten apropar-te aquell nen,
i dius què fa el meu crio,
em va abraçar aquell nen i petons.
És carinyós, el teu fill?
No és tan desconegut, per sort.
Ja està bé, ja està bé.
I també és molt ploraner.
A tot això, refredats i poc hondries.
Avui comença l'Andreu.
Vaig guanyar la setmana...
Estic finet.
Estic finet, no només amb aquest joc.
Alba, no cal tenir una carrera de medicina, Roger.
Tampoc cal ser especialista
o haver fet 4 anys l'especialització d'alguna malaltia respiratòria
per adonar-te que tothom està malalt.
No es salva ningú.
Quan dic malalt, no parlo d'una malaltia greu,
d'una malaltia terminal.
Parlo de la malaltieta emprenyadora
que pot fer més o menys vida normal.
La tos, els mocs...
Sempre hi ha un parell d'epoques l'any que passa,
però aquest any hi ha una justificació científica
que és que durant 3 anys els virus no han sortit per culpa de la Covid
i ara que ja fem vida normal des de fa uns mesos,
la cosa s'ha escampat pertot arreu.
Aquí vull començar amb aquesta gran frase
que diuen tots els cunyats de Catalunya.
Quan estàs refredat et diuen...
ara és millor agafar el Covid que agafar la grip.
Et diuen, no? I tu dius...
Mira, no ho vull ni saber, perquè jo no em torno a fotre...
Aquell pal, vosaltres ho recordeu,
el pal de fotre-te el pal nas?
Hi havia gent que te'l fotia, però és que més amunt de la seia.
I vam haver d'aprendre a fer-ho.
Jo m'he ficat el pal aquell, me'l vaig ficar 5 vegades.
Les recordes totes, no? Les recordo totes.
I vaig anar als festivals per anar al Cruïlla.
O sigui, per anar al Cruïlla van muntar una cosa increïble
a l'estiu del 2020,
que jo no sé com van deixar fer aquell festival amb tanta gent.
Hi va haver un rebrot després.
Clar que hi va haver un rebrot.
La veritat és que caia bastant de panet
a veure com tot el desplegament que muntaven allà amb carpes
perquè tot acabés com ja sabíem que acabaria igualment.
És correcte. Per tant, jo no em torno a ficar el pal,
m'és igual si és grip, m'és igual si és Covid.
I sempre, abans de ficar-me malalt, són 5 esternuts seguits.
Ui! O sigui, són 5, eh?
Ni 6, ni 4.
Jo, la que faig 5 esternuts seguits, dic, wow!
Vénen 3 dies horribles, perquè és que els 3 dies ja els veig, eh?
A més a més, acostumo agafant-ho cap de setmana.
Com a bon treballador,
acostumo a estar malalt al cap de setmana.
Però perquè els divendres et baixen les defenses.
Ah, sí? També ho diuen per les vacances.
Perquè tu ja estàs amb mentalitat de s'ha acabat
tots els virus entren i dissabtes esternudes.
Va, doncs ho intentaré fer al revés.
A mi em passen els dilluns, això.
El teu cap de setmana és dilluns.
Tot és culpa del capitalisme, nois, us ho he dit.
Us he de dir que jo soc de mucar molt fort.
No ho suporto.
Hi ha moltes maneres de mucar-se.
Hi ha moltíssimes maneres de mucar-se.
Hi ha les persones que a mi em tenen el cor robat,
que és aquella persona que agafa el Kleenex
sense fer ni soroll amb el Kleenex,
pràcticament amb el paquet ja no fa ni soroll,
però em sento i les claus em cauen,
i el Kleenex ja veus que l'estic agafant.
Hi ha gent que es moka amb una mà.
Amb una mà no es pot mucar una persona.
Jo necessito les dues mans, els deu dits per mucar-me i trec.
Jo crec que un dia trauré el cervell.
Jo crec que un dia...
Jo hi ha dies que m'he mucat a l'eixample dreta
i m'han sentit a granollers.
O sigui, hi ha hores de restaurants que la gent s'ha girat.
Hi ha una cosa que em fa molta angúnia
i que espero que no facis, que és...
Mirar els mocs.
No, posar-te els dits dins dels orificis nasals.
No, jo el que no surt no ho toco.
Amb el mocador, eh?
Clar, amb el mocador.
Jo el que no surt no ho toco,
però hi ha molta gent que es moka i mira el moc,
com si fos un premi.
Saps com em diuen?
Mira el que he tret, és potent.
Aquesta cosa que tens de mucar-te tan fort
no tindrà a veure amb el teu caràcter personalitat
així expansiva de voler-se fer notar.
Segur que sí.
Crec que segurament, si ens hi posem, ho trobem.
És bestial, eh?
Jo ja me n'adono, eh?
Jo ja sé que moco, vull dir que foto un soroll
que no és normal, però mala sort.
Llavors, m'enceto el nas,
però és que m'enceto el nas, Roger,
em queda el nas vermell.
Això és perquè no vas amb mocadors de roba.
Evidentment, això sí que ho he de comentar.
Jo ja sé que hem de salvar el planeta.
Jo ja ho sé, però també m'he de salvar
una miqueta la meva estètica.
El que vindria a ser els mocadors de roba
és que, a banda que és molt poc higiènic,
i les autoritats no ho recomanen.
Clar, és que la gent ho va plegant.
Ho va plegant.
Sí, però els senyors grans...
Hi ha un membre de l'equip del suplement
que va amb mocadors de roba.
Quina la té?
Quants anys té, exacte.
Hòstia!
Hem de parlar amb el Nil, després anem a parlar amb ell.
Jo puc portar calçotets d'aquells grossos, també.
Això ja no ho sé.
No, el que vull dir amb això dels mocadors
és que sempre que passa alguna cosa
et ve algú amb un mocador.
Un senyor gran et dona el mocador.
Jo soc una persona que he de saber...
O sigui, a tothom ha de saber que estic malalt.
Ho sap tothom, ja sigui per Instagram,
que truco, que em veuen la cara
que estic molt malalt.
Necessito que la gent sàpiga el martiri
que jo estic passant, que només he estat malalt
jo en aquesta ciutat i en aquesta vida.
Només jo he estat malalt
i que la gent entengui que no soc un superheroi,
que jo també em fico malalt.
Si dius que l'Andreu és un tio dur, que no es fica malalt,
no, els vull ensenyar a les persones
que jo també soc una persona humana.
Jo a casa tinc un uniforme de malalt.
No sé si vosaltres teniu un uniforme de malalt.
No, de petit sí, ara no.
Tinc un uniforme que consisteix en una dessuadora antiga
amb aquestes menes de butxaca sola davant.
Com un txac al Doraemon.
Com un txac al Doraemon,
que hi fico poder 45 clínex usats.
És molt important anar repartint els clínex per casa,
perquè vegin que estàs malalt.
Estic patint per la Marina.
Clar, però ella també està malalta.
Té pinta de ser menys expansiva.
Ja, però cadascú amb els seus vicis.
Vull dir, quan tu coneixes una persona...
Dormiu en habitacions diferents quan un dels dos està malalt?
No, no, no, no, no.
Som intrancables.
No es deuen intrancables.
No, no, no.
Mira, quan ella va agafar el Covid,
jo estava 4 dies d'anar al celler de Can Roca
i va ser l'únic dia que vaig dir
que no agafaré el Covid ni de conya.
I me'n vaig anar a dormir al sofà.
Perquè tenies taula al celler.
Perquè tenia taula al celler.
Això és un nòvio com Déu mana.
Això és un nòvio com Déu mana, i tant.
Temes d'anar escampant els clínex.
És superimportant escampar els clínex,
perquè si veig els teus pares a veure,
ha de semblar que estàs molt malalt,
perquè si no el viatge l'haurà fet en va.
Perquè tu, quan estàs malalt, la teva mare ve molt a cuidar-te.
Et porta caldos i sucs de taronja,
exprimits amb vitamina...
El pare també podria.
En aquest cas, el meu pare no...
Ell em cuida d'una altra manera, cadascú cuida de la seva manera.
La meva mare em fa bronca.
Per no haver-te tapat prou, per no haver-ho previst.
Per no haver-me tapat, per no fer-li cas,
perquè com pot ser que a les 3 del matí ara estiguis per Barcelona...
Totes aquestes coses, no passa res.
Durant dos dies estic malalt a casa,
però molt malalt a casa.
Quan jo dic malalt és que és molt malalt.
Tanco una mica els ulls,
quan ve algú encara marrons una miqueta més,
com una persona que li queden 4 dies de vida,
no passa res.
Jo tinc una caixa de medicaments,
que jo m'automedico.
Jo no faig gens de casa al metge.
No ho feu a casa, això, i no ho recomanem.
No ho recomanem, el que passa és que a mi sempre m'agafen...
Aquests 5 esternuts m'agafen fora de casa,
perquè estic molt fora de casa.
Llavors dic, eh, alerta,
m'he d'anar a comprar coses per començar ara a fotre'm pastilles.
T'entenc tant.
Parlem de les farmàcies, un moment.
Ara parlaré directament del trastorn derivat,
el que està explicant l'Andreu, que és la hipocondria.
Que això és gastar-te centenars d'euros en una farmàcia.
Jo ara vull parlar de les farmàcies.
Tu quan notes els primers símptomes...
I demanes un medicament concret,
o li expliques els símptomes del farmacèutic,
el farmacèutic tan coloromal que li dóna la gana?
No, és que aquí és un taburinar, Roger.
És que les farmacèutiques se la saben molt llarga.
Jo sé quin medicament a mi em va bé.
Jo ho sé, vaig a la farmàcia,
més pròxima d'on m'han agafat aquests 5 esternuts,
mira, que em podries ficar un... jo què sé...
un medicament, que és aquest...
Un esternudol. Un esternudol.
Que em podries ficar un esternudol.
I em diuen, ai, no el tenim, aquest.
Ah, carai!
Aquest, que l'utilitza tothom, no el tenen.
Però em diu, però, per exemple, em diu,
però has provat el Costipol?
Jo dic que el Costipol diu, sí, ha sortit ara,
i si t'ho prens juntament amb aquestes pastilles de vitamina C,
que justament és de la mateixa marca que t'estic venent
l'altre medicament,
i això curat en un dia, no?
Patons, el gremi de farmacèutics, amiga.
Aquest et quedava per tocar.
Sí, és un gremi que no havia tocat, però una abraçada.
No em venguis dos medicaments
del mateix laboratori, de la mateixa marca,
que no som tontos els ciutadans,
que jo ja veig que tens una comissió aquí.
Sí, però pensa que quan la gent està malalta
està absolutament desesperada.
És el millor moment per colar coses.
No et pots aprofitar d'un malalt.
Jo em deixo 60 euros per costipat.
Què dius, ara? És impossible, això, Andreu.
És un bon símil.
És veritat.
Tu saps el que costa un medicament?
Amb equinàcia.
La vitamina C l'has d'aprendre no quan està refredat,
sinó per prevenir el refredat.
Saps què passa? Això és com quan tu passes
amb cotxe a 140 per un radar de 120
et pilla i llavors estàs com 50 quilòmetres
anant a 120.
I ja t'ha pillat.
Aquella multa no te la trobes.
És un bon símil.
És una persona que agafa aquest refredat que agafo jo
i fot vida normal.
No es queda a casa.
Hòstia, si esteu costipats, quedeu-vos a casa.
No passa res.
Tu no surts de casa quan estàs en costipat?
Clar que no. No passa res.
Però això ho feies abans del Covid?
No, jo a casa.
A casa és on la gent s'ha de curar.
Jo entenc que tu vulguis fer vida normal,
però no hi ha res que em molestimés
que és una persona que agafa un atac de tos.
Jo ja sé que ho està passant malament la persona
però no és el teatre.
Si tu estàs costipat
i t'hi has tingut tos durant el dia
i aquell dia tens teatre, no vas al teatre.
L'altre dia sentia el Pere Arquilloe
que diu que va aturar una funció.
A ell tosia.
No, el públic...
Això és una responsabilitat que tenim.
Tu estàs tosit, vas a un lloc,
has d'estar en silenci, no ho pots fer.
Última cosa que crec
que milloraria la vida de les persones
és que hem d'inventar una màquina
que calculi el dolor de les persones.
Perquè a mi em diuen, no tens res.
Però el meu dolor no el sap ningú.
El dolor és diferent per a cadascú.
Sí, però no, s'hauria...
Una marca que al varem fos...
Calvarem, com els terratrèmols.
Aquest terratrèmol...
7,2 de l'escala d'arista.
Un dolor, 9 sobre 10, collons, aquest tio s'ha de quedar a casa.
Això va molt bé per les baixes,
perquè hi ha gent que cada divendres té gastroenteritis.
Fa dos anys que a la seva empresa ja l'han pillat
i no li diuen res, perquè és totalment prescintible.
Se t'ha escapat la tos amb el micròfon obert, Andreu.
Perquè la gent vegi que sempre parlo de la meva actualitat.
He estat refredat aquests dies.
A veure, Alba Riera, tu ja directament no està malalta.
És la hipocondria, no?
A veure, el tema és que, com diu aquesta cançó, morirem tots.
En principi això està assegurat,
però això no vol dir que sigui un tema que jo hagi de portar bé.
Jo no accepto que hagi de morir i li tinc una por terrible a la mort,
i per tant això també m'ha fet ser hipocondríaca.
Vosaltres coneixeu persones hipocondríaces?
Les heu tingut al voltant?
Jo parlaré des de la ironia perquè soc hipocondríaca,
però no fa gràcia.
Et condiciona la vida i és una putada parlar malament.
Es passa molt malament.
És que hi ha dos tipus de hipocondríacs.
Jo soc la hipocondríaca que no vol anar a confirmar res.
El que hi va massa sovint i el que no hi va mai.
L'expensiu i l'habitatiu.
Jo soc els dos, depèn del dia, però sobretot expansives.
El cas, repassem una mica.
La por està malalt.
Una preocupació excessiva per contraure una malaltia normalment greu.
Vull dir que ets encostipats dels que parla l'Andreu
i els assumim com a part de l'ésser humà.
Anem una mica més enllà.
La hipocondríaca és una cosa molt important.
La hipocondríaca és quan estàs malalt o no.
Normalment no.
Normalment no.
Està relativament poc visibilitzada.
Molta gent té tret hipocondríacs.
Estem molt acostumats a dir que soc hipocondríac.
Però no estem tan acostumats a acompanyar-ho d'un tractament
psicològic o psiquiàtric.
La hipocondríaca es considera un trastorn obsessiu compulsiu
derivat d'un trastorn ansiós.
La hipocondríaca es pot tractar?
Es pot tractar.
Jo he fet teràpia per hipocondríac durant un any i pico.
Amb un psicòleg?
Sí.
He estat parlant amb gent que ara ho comentarem,
que directament també hi ha medicació.
En el meu cas, amb un tipus de teràpia en concret.
Hi havia un moment que com que estava segura que tenia un tumor
cerebral...
Què has de fer?
Jo vaig tenir un tumor cerebral per l'Alba.
Vaig mobilitzar a mig hospital.
No el tenia.
Durant totes aquestes proves que m'havien d'anar fent,
em pensava que, per culpa del tumor cerebral,
que ningú en tenia.
Jo sabia que tenia.
Si anava pel carrer i em tocava, em marejava i em desmaiaria.
Això necessites ajuda psicològica.
És un tema molt seriós.
Parlaré dels blancs i els negres.
Jo vaig tenir un tumor cerebral.
Em vaig dir que era molt fàcil detectar d'on venia.
Es va morir la meva mare.
Estava molt traumatitzada.
Em pensava que acabaria no morint del mateix que ella,
sinó de qualsevol cosa.
Jo vaig realitzar que era possible una mort jove i a prop.
Vaig veure que això era possible.
No era un pensament, sinó que passava.
Em vaig obsessionar amb això.
Tot venia derivat en el fons de perdre la teva mare.
No sé com dir-ho, no tinc...
Recordo l'Hospital Central,
m'agoviava molt la Marató de TV3,
cosa que els hipocondríacs no podem veure.
Començo a veure els anuncis de la Marató de TV3
i em començo a posar histèrica.
Com va començar tot?
Com te'n vas a enterar i et diuen que coinant em deixes la sal?
És que és horrible.
I tu dius que ho he deixat moltes vegades.
Us poso un exemple quotidial d'una persona hipocondríaca,
però a casa meva hi havia una biquinera
que en el seu moment es va netejar amb massa sabó.
El sabó va impregnar l'electrodomèstic
i durant un temps, cada cop que feien biquinis,
la máquina soporava sabó.
I els biquinis tenien gust de sabó.
Ara fa mesos que això ja no passa.
La biquinera està perfectíssimament.
Però jo m'he fet un biquini amb por
i porto literalment tot el dia esperant pacientment la meva mort.
Estic esperant que en qualsevol moment
les restes d'amistol m'embarinin,
facin el seu efecte i acabin amb mi d'una vegada per totes.
Hi ha hagut milers de morts per amistol amb biquineres.
T'agafes a qualsevol cosa.
Com us deia, condicionar la vida,
a mi m'ha agradat molt com ho definia el New Yorker, que deia,
una persona hipocondríaca és una persona inquieta
pel que fa al teixit de connexions
i apocalíptica a les conclusions.
Sempre estem preparats pel desastre,
però mai lo suficient.
O sigui, que del m'he deixat l'iPhone a casa
o m'he oblidat el tapet a la nevera,
tinc Alzheimer, hi ha un pas.
I al final, la hipocondria també és com una manca de control
de tu mateix, no?
Jo el que em passa pel cap és, què passa dins meu?
El meu funcionament intern és eficaç?
Com sé si els meus òrgans seguiran fent el que han de fer
si no tinc ni idea de què hi ha dins meu?
Jo no podria ser metge mai.
Jo no controlo que els meus pulmons respirin,
aleshores si jo no ho controlo, per què estan respirant?
Un intestí em sembla una cosa bugíssima.
O sigui, no m'és familiar.
Llavors em diuen, confien els teus òrgans,
i de qui parles?
Confien els teus òrgans és una frase que no havia sentit mai.
Si tinc artèries, es poden obstruir.
Si tinc cor, pot deixar de bataga.
Si tinc cèl·lules, poden ser cancerígenes.
El sistema pot fallar de tota la vida.
I normalment falla.
Us he fet com una mica un catàleg
dels trets característics d'un hipocondríac.
Per un costat, buscar a Google seria l'oficial,
i sobretot no verificar fonts.
No fa gens hipocondríac verificar fonts.
La Clínica Mayo, que no sé quina clínica és aquesta,
però també et serveix qualsevol cosa que vegis a TikTok
o qualsevol columna d'una revista de salut del dentista.
Si t'agafes a qualsevol cosa.
Després, quan el cap del teu barri et coneixen.
Si el cap del teu barri et coneixen...
Vas al mostrador i tu t'hi pots dirigir.
Home, és que a mi em coneixen.
Jo havia arribat a anar-hi moltes vegades seguides.
Tinc amics que m'han hagut d'acompanyar al cap, també.
De fet, tu tens també tendència a malaltir per la mateixa ansietat.
Al final també et passa molt abans de coses molt importants.
I també hi ha altres vegades que has anat a fer un anàlisi.
Si tu aquella setmana reps una trucada per un número desconegut,
tremola.
O sigui, tremola. Se't cau el món al terra.
De fet, també en sabem totes les campanyes d'alerta de memòria.
O sigui, a mi em podrien fer un examen ara mateix.
Què passa si notes un canvi brusc
que una persona com ara perdo de fora d'ara?
Ictus.
Jo guanyaria aquest concurs.
T'escoltes moltíssim a tu mateix.
O sigui, et mires de dalt a baix.
Et sobrenalitzes tota l'estona.
Jo prefereixo, o sigui, aquest tipus d'undriac que va al metge.
Que no l'altre.
Que no l'altre.
Jo no hi vaig.
L'altre és molt pitjor perquè...
No volen confirmar.
Però és que el consumeix per dins.
Ja em passarà.
O sigui, és fins que oblidi.
Ui, aquest bolto aquí. Això ho tenia.
Però a vegades he de dir, això és un bolto o és el múscul?
No, clar.
No es passa això?
És que jo m'estic escoltant tot el dia. Tot el dia.
I després faig...
Quan dic, hòstia, va, que tens un sopar, Andreu, això és un múscul.
És un tipus d'undriac que és que no volen confirmar res del que passi pel seu cap.
I ja està.
Hi ha una cosa que encara és més forta,
que és que nosaltres sabem més que els metges.
O sigui, jo a vegades tinc inclús un teu irònic i menys creatiu.
Vaig al metge o un familiar meu...
No, no. És que no és això.
És que jo sé molt millor que tu.
Més igual que tinguis una carrera que costa 10 anys treure's,
haig de ser de base una persona molt intel·ligent.
I haig de tenir molts recursos per ser metge.
I el tractament científic i el tractament paral·lel que vaig combinant
i convido la gent a que ho faci en cas.
I tu també t'automediques.
És que la meva farmaciola és una obra de Roger.
El que a mi m'ha costat aconseguir aquesta farmaciola, no sabeu.
Però a mi em dóna una seguretat.
Però el teu psicòleg ho sap, per exemple, que t'automediques.
Ara ja no hi vaig. Però a mi això em dóna seguretat.
Jo sé que tinc una mica a sé el que haig de recórrer.
I al teu metge després l'expliques?
Aquí també diré una cosa, metges del món.
Si hi ha una cosa trista, trista, trista,
més enllà de mentir el metge,
hi ha una cosa encara més trista que mentir el psicòleg.
Jo pensava que em diries que hi ha gent que té problemes de veritat
i estem ocupant espais dedicats.
Que penso que sí, però jo crec que som uns plastes.
Hauríem de ficar un gomet a tu.
No, però tio, de veritat,
escolteu-nos, no descarteu el que tenim.
Encara que sigui seguir un ús al rotllo,
perquè a vegades et sent superdeslegitimitzat
i que tracten de boig i que ha portat a l'extrem
en moments més maníacs és literalment un trastorn.
I també et pots enredar tu mateix,
perquè és torpe ser hipocondriac.
Jo he arribat a no dormir,
per pensar que ja em queden cinc dies de vida.
El tema és que tu estàs vivint la teva malaltia.
Si tu en el teu cervell creus que tens l'eusèmia,
tu estàs morint allà.
Tu estàs vivint tot aquell procés.
Tens un drama absolut.
I no et passa també que quan te n'enteres d'algú molt pròxim,
que et diuen, hòstia, té no sé què,
però també ho tinc.
Això és també una cosa egocèntrica.
Exacte, mira, aquí és on vaig.
No vull generalitzar,
però també hi ha un problema d'autopercepció amb un mateix.
Per un costat et perceps com una persona
una mica fràgina en el fons.
Sabeu, quan tu mires una sèrie apocalíptica normalment,
i dius, jo seria la primera a morir,
els que tenim aquesta tendència de pensament
moltes vegades són persones hipocondríaces,
que no vol dir que siguem insegurs.
Després, Penélope Cruz és superhipocondríaca
perquè és una persona que té una fràgina.
Però sí que hi ha un punt egocèntric.
Hi ha un punt de ser el centre del món.
Jo també m'he notat com certs moments
en què se'm disparava més la hipocondria,
per exemple, quan el meu pare va entrar en política,
era com una necessitat de cridar la seva atenció i de dir,
eh, cuida'm, protegeix-me.
I així, en altres moments traumàtics de la meva vida,
en què se m'ha enfatitzat i és una necessitat d'ecacito,
també una mica.
Quan tu creus que estàs malalt,
que és una persona matgesa,
encara que sigui una excompanya de col·lega,
que fa 10 anys que no veus,
i que li vas robar el nòvio i ho ha acabat fatal,
tu ets capaç d'escriure-li a les 12 de la nit un WhatsApp
amb una foto dient-li, això que tinc és càncer,
i més igual si no ens parlem.
Però, per exemple, com vau passar la Covid?
Mira, doncs, precisament he obert el meu saferet sociològic,
que directament són persones a les que jo estimo,
perquè això també ens passa entre els hipocondríacs,
ens estimem els uns i els altres,
i precisament hi havia una persona que em deia que a la Covid,
i estic molt d'acord, també hi va haver els que ho han passat fatal,
però hi havia una part de nosaltres en els camí en cloc
que dins de la paranoia que hi era,
estaven preparats per això.
Estaven preparats per un apocalipsi a aquests nivells, sí.
Llavors, dintre del que cap, donàvem lliçons de vida una mica.
Tranquils, això s'arregla si tu respira fons, etcètera, etcètera.
Aleshores, no sé si ens dóna temps de comentar
algunes de les persones hipocondríaces que han vingut a mi.
El que vull saber és què et diu el teu metge i el teu psicòleg de tot això.
Al psicòleg ja no hi vas,
però al metge, quan li expliques tots aquests símptomes...
Al metge normalment et diuen que tens un trastorn d'ansietat,
a mi mai m'han dit hipocondríac, sí,
però sí que ho deriven molt a un tema emocional o psicològic.
Això sempre et diuen, el que has de fer és relaxar-te,
els que ajudem a ficar-ho tal, et farem proves, però no tens res.
I a tu et serveix aquesta explicació?
No, perquè el que alimenta aquesta malaltia precisament és la negativa.
O sigui, mai en tens prou, mai en tens prou.
Si no, serà una altra cosa.
I si? Però i si?
Jo li he arribat a anar als metges amb unes teories.
I a més a més, la sobremedicació t'acaba provocant també.
O sigui, m'hi ha passat dues vegades.
Una vegada em va sortir un herpes.
Jo pensava que era un càncer de llavis que se m'estava propagant per la cara
i acabaria entrant dintre el meu cerebilitat.
I a l'home del cap.
No, no, això és un herpes.
Sí, ho sé, és un herpes.
No, no, no és un càncer de llavi.
Ho vols tot.
Llavors vaig acabar-me a comprar un árbol del te que vaig trobar per allà.
Em vaig posar unes gotetes amb tanta vehemència
que em vaig cremar la cara, de veritat.
I una altra vegada va ser aquest Nadal, que jo tenia unes angines.
Llavors jo em començo a sobremedicar com una... Vinga, vinga, vinga.
Fatal, eh? Fatal. No ho feu a casa.
Clar que fatal, perquè el que em va acabar passant
és que vaig acabar desenvolupant una gastritis aguda de tots els antibiòtics
una setmana sense moure'm al llit de sobremedicació.
És molt fort, això m'ha passat a mi.
Jo tinc la sort, jo tinc la gran sort...
Ostres, jo em pensava que estàveu una mica millor tots plegats.
Has agafat les dues pitjors persones de Catalunya.
És la meva tara, aquesta.
A més, us he ajuntat, vull dir, això no ho sabia que tots dos...
Jo tinc la gran sort que el meu germà és metge.
Fantàstic, que sigui metge fantàstic, perquè em fa de psicòleg i metge.
Em fa de psicòleg i metge.
Però el teu psicòleg no pot ser el teu germà, Andreu.
No, però jo crec que ell ja em diu el que jo vull sentir.
I al final li vaig dir, però jo em puc morir d'això?
O sigui, la meva última pregunta...
I el tio em va dir...
La última cosa és, em moriré si o no.
Ningú ho sap, o sigui, el metge,
és com encara que et diagnostiqui 30 coses,
ningú et pot donar la resposta que vulguis.
Tampoc et diran que sí que et moriràs.
Quan li preguntes quant temps en queda,
que tampoc no s'acostumen a mullar.
No em dóna temps de llegir cap comentari,
però sí que el global d'això, tracteu-ho amb respecte.
És còmic, clar que sí, però es passa molt malament.
Vinga, va, avui tenim tres morts i un viu,
més idònic que mai.
Qui comença la setmana que ve, qui guanyi dels dos.
Alba, quatre noms, va.
Carmen de Mairena, Marujita Díaz, Laura Frenskis o Bruja Lola.
Quin d'aquests està viu?
Què vol dir Bruja Lola?
Què t'he dit?
Bruja Lola.
Què està passant?
Andreu, que si l'empates...
Et dic un hipocondríac i tres morts i un viu.
Fèlix Bauganer, Albert Solà, Lalo Rodríguez, Jesús Quintero.
El primer, Fèlix.
Mira, va.
Empat, empat.
La setmana que ve comença l'Alba.
Pausa i tornem.
El periòdico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'opinió sobre com millorar el problema de la vivenda
a la ciutat de Barcelona?
I tens alguna cosa a dir segur?
Fes la teva proposta a barcelonaguioentretodos.elperiódico.com
i participa-hi.
El periòdico.
Entendre-hi més.
Ara, a l'Ajuntament de Barcelona.
A l'Ajuntament de Barcelona.
A l'Ajuntament de Barcelona.
El periòdico.
Entendre-hi més.
Ara és el moment.
El moment de gaudir de l'espectacle de la floració
dels àrabes fruiters de les Terres de Lleida.
És temps per compartir amb la família i amics
el cromatisme de colors que ens deixa la floració
i gaudir de les activitats que el territori ofereix.
Informa't al web lafloració.cat.
Lleida t'espera de nou.
Vine i viula.
Patronat de turisme.
Diputació de Lleida.
A TV3 viuràs l'aventura de la teva vida.
Tria un amic,
una companya de feina,
el teu ex o la sogra.
I prepara't per fer una travessa pels Pirineus
a peu i en parella
des de la Vall d'Aran fins al Cap de Creus.
Proves de resistència,
habilitats,
una competició a l'aire lliure
amb un premi final de 10.000 euros.
Inscriu-t'hi a castingarroba.tv
la travessa.tv3.cat.
La travessa.
Expedició Pirineus.
Apunta't al repte de la teva vida.
Dissepte t'ompliré
la cestella fins a dalt l'amor
que sento per tu es mereix
l'IVA de regal.
Aquest dissabte a Capravo
i a Capravo a casa
em porta l'IVA de la teva compra
acumulat a la targeta Club Capravo.
Per què estalvis tant que acabis enamorat?
Capravo.
Més informació a capravo.com.
Allà ens diu que tots els bebès són iguals.
Quan són petits,
si tu fas una roda de reconeixement de bebès,
tu no sabries dir quin és el teu.
Hola, carinyo, hola, guapo.
Què, com estàs?
Quico Sallés.
És l'escola? El meu fill avui no vindrà perquè està malalt.
I amb qui parlo? Amb el meu pare.
Les aventures de ser un pare al segle XXI.
El programa prepara mares i famílies
amb criatures entre 0 i 10 anys.
I com nosaltres, les que estem tot el dia
nens amunt, nens avall.
Cada dissabte a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Com podem convertir l'epercitat
en un repte?
Cap on va? El món de demà en comunicació?
Això és longuàrbia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
trobem tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius
en podcast de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandés,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
Són podcasts.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues
o a la botiga on-line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
L'Arc de Noguer.
Dos quarts i mig d'una del migdia,
l'Arc de Noguer avui des de Torre d'en Barra
per fer la prèvia de la mostra dels ranxets.
Pep Noguer, bon dia i bona hora.
Bon dia.
A veure, m'han passat una foto,
que deus estar al passeig amb un dia fantàstic i radiant.
La Mati ara m'ha anat a buscar un parellga,
perquè potser quedaré esta brunit aquí.
T'estàs rostint com aquest arròs
que m'han dit que esteu a punt d'agostar.
Calla, calla, que aquí...
Per quants n'hi ha, aquí? Per quatre o per un?
Per un, no?
Jo em sembla que n'hi ha per un, aquí.
Un arròs de bacallà, que clar,
que aquest serà un dels plats que tu podràs tastar
demà si vens,
amb unes mandoguilles amb tomata, també amb canana,
amb una cipia estofada amb aïoli,
un fideu ejat amb tinta de cipia i oli,
un arròs de canana i galera
i un bull d'all i pebre,
que això fa una pinta,
però clar, això del bull, tu no saps de què va, no, la cosa?
Ara m'ho explicaràs.
El que passa és que si la gent et vol venir a veure,
sou al passeig, no?
Perquè veig el mar, veig el mar des d'aquí.
Exacte, estem aquí al passeig,
al jardí de Can Bonfill, fantàstic.
A la Casona, eh?
A la Casona, eh?
A veure, no t'ho has après, no?
Al costat del port.
El port encara hi aniria,
caminant encara hi aniria, corrents no.
Hi ha gent a la platja?
Home, ja n'han començat a venir,
haig de dir que fa gairebé una hora i mitja que soc aquí,
i ara a quarts de dotze no n'hi havia tant,
ni a les onze, però ara n'hi comença a haver.
Clar, passa una cosa,
que aquesta platja, aquí hi ha molta gent,
però molta, eh?
No és allò una cala de pals,
no, no, estem a Torre d'en Barra.
Aquí ja podeu venir tothom, qui vulgui,
que vingui demà aquí a les dotze a Torre d'en Barra,
que tastarà aquest ranxet,
aquesta mostra fantàstica de gastronomia,
i sobretot de defensa de la terra, tu.
Però escolta'm, què són els ranxets, exactament, Noguer?
Clar, oh, els ranxets.
És que, clar, aquí hi ha una cosa,
hi ha una dicotomia, no molts noms,
i és que, clar, ranxet, ranxo,
al ranxo hi ha molta gent que es pensa que és, vinga,
qualsevol cosa, allò que n'hi hagi per a tothom,
però jo crec que, jo ara en parlava una miqueta,
jo veig que és com una, diguem-ne,
és un plat dels pescadors
que ha entrat a dins del poble
i, diguem-ne, i que s'ha modernitzat una miqueta.
Clar, què passa?
Que segurament els pescadors que feien ranxo o que fan ranxo
doncs tenen, diguem-ne, aquells ingredients bàsics
i, a més a més, diguem-ne,
cuinen amb el pes, diguem-ne, que gairebé no podrien vendre, no?
O amb el pes més senzill, més humil,
que això no vol dir que no sigui gustós,
però, clar, quan el ranxo arriba,
toca terra, toca mar,
llavors aquí ja hi podem afegir i altres coses, no, Iris?
Ui, i tant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
La Iris Gual és presidenta del Centre d'Estudis Cinnival de Mas
i també el Silve Rodriguez,
és responsable de xef del restaurant Cal Silve.
Tot això des de Torre d'en Barra.
Bon dia a tots dos. Com esteu?
Hola, bon dia.
A veure, aquest arròs tan fantàstic que teniu aquí al damunt,
a veure, l'arròs està fet,
partim d'una base d'un sofregit,
de ceba, pebrot,
una mica de carn de xoriçada aquest, de pimentón,
com es diu, eh?
El pebrot de romesco aquest, no?
El pebrot de romesco.
I després allitjor i verd,
un bon fumet i després l'escarxofa.
Ho posem una miqueta d'escarxofa,
també per donar un toc diferent.
Clar, perquè podríem dir, per exemple, que un...
I el bacallà, si us perdona, eh?
Per tant, hi ha una proteïna, hi ha un hidrat de carboni,
hi ha les verdures, no?
Evidentment, hi ha un utensili.
Aquí, tu has fet l'arròs amb paella.
Jo no sé si els pescadors a dins la mar,
allà al damunt del barco,
ho fan amb paella, amb cassola...
No, perquè a la paella se'ls hi trebocaria.
Ho fan amb una mena de cassoles,
una mica més fondes,
i amb un fogonet relativament petit.
Per tant,
és com si fos un arròs a la cassola, diríem.
Clar, hi ha una cosa aquí,
Sílvar, i és que, clar, la cuina de pescador,
la cuina tradicional,
primer, no tenen gaire espai,
allà a la cuina,
i després ha de començar i acabar,
podríem dir, gairebé, a la vegada, no?
Allò de, ara marco les gambes, les trec, eh?
No, oi que no?
No. A veure, la cuina,
a vegades crec que ens equivoquem amb posar i treure.
I jo sempre busco que sigui,
o intento que sigui, una continuïtat.
Per tant, vaig jugant amb els ingredients,
i sempre tiro cap endavant.
No...
Retirar de dins de la paella
o de la cassola, alguna cosa,
molt poques vegades.
I quins eren els ingredients bàsics
per fer un ranchet o un ratxo?
Havien de ser coses...
Per anar amb barca, havien de ser coses
que es poguessin conservar,
que poguessin estar a la barca
i no haguessin de dependre tant
de, ai, que m'he deixat, no sé què,
sinó que serien alls,
fets de romesco,
fesols,
si estaven bullits
i si no o no,
patates, que és una cosa que no es fa molt bé,
arròs, fideus...
Però, escolta, m'estic repassant el llibre
que teniu publicat de ranchets, la cuina de Torro a d'en Barra,
i fins i tot li proposeu tortugues.
El que passa és que ara la tortuga avui dia
ja no es pot degustar, no?
I si en trobem una, doncs hem de trucar al 112 o al Cram,
que és el centre de recuperació d'animals marins.
Però, clar, antigament,
els pescadors, si es topaven una tortuga,
que recordem que és un rèptil, eh,
eh...
però durant molts anys també s'ha menjat, no?
Sí. Pensa que el llibre
el vam... la primera edició és de l'any 85.
Clar.
El recull de receptes el vam fer, doncs,
entre, bueno, de receptes i d'indicacions
i tot el recull el vam estar fent
des del 83 fins al 85
que vam publicar el llibre
i encara es podia donar el cas
que els pescadors pesquessin
alguna tortuga i...
A l'olla.
La poses a l'olla.
L'has tastat, Nogué, la tortuga, tu, alguna vegada?
No, no, no.
Bueno, és que està prohibit, bàsicament.
Està prohibit, però hi ha moltes varietats.
Està prohibit a tot el món, això ho saps tu?
Segurament que no, segurament que no.
Clar, aquí tortugues no, però si hi ha una cosa,
diguem-ne, que defineix una miqueta
el que seria el ranxets de Torre d'en Barra
i la cuina tradicional, seria el bull, no?
Sí. El bull de tonyina.
És la tripa de la tonyina assecada
i, bueno,
conservada amb sal i seca.
I això doncs
pot durar molt, perquè, clar,
quan hi havia dificultat
per transportar el pes fresc,
doncs els bacallàs, el bull,
tot això doncs era
el salat i l'assecat
era una tècnica de conservació,
una pràctica habitual.
Llavors, aquí es cuinava
el bull que és la tripa de la tonyina
assecada
i tenia encara menys preu,
o sigui, menys valor econòmic,
per dir-ho així, que no pas
la tonyina o el bacallà.
I era una cosa absolutament
tirada de la pobra,
diríem, no?
I això és un material
que té un gust molt fort,
però que, primer,
abans de posar-lo a la cassola,
doncs s'ha de remullar,
s'ha de bullir,
i ja s'ha de rascar bé,
perquè és laboriós
de tractar.
El tabell se'n passa amb el bacallà
o amb el peixopalo, per exemple,
que tenim algun guisdet.
Sí.
Si fessis bull a tonyina al restaurant,
què, la gent, en agafaria
o s'estima més la cua de vedella?
A veure, suposo que sí,
sí que l'agafarien,
però seria gent que realment coneix el bull.
Això és veritat, gent que té cultura
i que se la menjaria, però és una cosa
que potser agrada més a diferent públic.
Però, bueno, sí.
Clar, jo t'ho diré, home, jo venia a Torre d'en Barra,
fotre'm una cua de vedella,
tinguent aquest ve de Déu, que és aquest mar tan fantàstic,
a mi fes-me un bon sucquet,
un bon ratxet, no?
I tant, és un partidari, també.
I l'escudella de les 11, què és, Noguer?
Ah, això sí que no ho sé, eh?
A veure, avui en Silvé
ha fotut 100 esmorzats, ja, avui.
Què dius, ara?
Sí, sí, però no sé si ha fet escudella de les 11.
L'escudella de les 11
era una manera de dir-n'hi
d'una escudella, entre cometes, ràpida.
O sigui,
els pagesos que anaven al tros
i que tenien feina,
evidentment, no?,
quan anaven al tros és perquè tenien feina,
posaven l'oll al foc i au,
i que l'escudella aquella se n'anava fent,
el caldo se n'anava fent.
I el dia que anaven més apuradets,
i no s'hi posaven fins per allà a les 11,
que anaven a una,
doncs feien una escudella una mica més senzilla,
i seria aquesta.
I com que el nom ens va agradar,
com ens va dir el pages,
en el seu moment, doncs li vam conservar el nom.
Això, la Juanita de Cansimas en deia una rabaxinai.
És més complicat, aquest nom.
No, home, rabaxinai és més curt, inclús.
Però són això, aquestes escudelles,
diguem-ne, o aquestes escudelles barrejades,
que no arriben a una carndolla,
que potser ara una carndolla,
amb aquesta calor que fot,
que ha passat de l'hivern a l'estiu,
amb dos dies,
jo no sé si ara us menjaríeu una escudella i carndolla.
Jo no.
Silve, què?
Jo soc de Cullera.
Escolteu, i el fet, diguem-ne, dels ranxets,
què tira més la gent?
Tira més cap a fer plats amb arròs,
perquè clar, l'arròs sempre s'ha vist,
jo penso, tinc la visió,
que l'arròs, per exemple, fa diumenge,
en canvi, a molts llocs,
tu els hi fots unes patates estofades,
o uns fasols,
allò amb ranxet,
i home, patates al diumenge,
i en canvi, no deixa de ser, diguem-ne,
un producte tan valuós com pot ser l'arròs,
o com ser el fasols.
Què opineu?
No ho sé, potser és una cosa...
no ho sé, portada de fora,
potser, no ho sé, eh?
Tu quants arrossos fas amb un cap de setmana, Silve?
Ai, molts. No, és impossible calcular-ho.
Però aquests 100 esmorzars que has preparat avui, Silve,
què portaven?
Bueno, hi havia bastanta varietat,
a veure, hi havia des de...
des de callos, peus de porc,
cua de bou,
botifarra,
de peix teníem palaies fregides,
i, bueno, i alguna cosa més,
pernil, pantomaca...
I després dinen o no?
No els hi he preguntat, però jo soc incapaç de dinar,
després de menjar-me això.
I uns seitons o unes sardines, també?
Bueno, això, jo sempre dic que les sardines
són molt grans a la muntanya. Massa lleuger.
Veus? La sardina es menja al mig de la muntanya
i, en canvi, la cua de vedella,
que és punyadero, se la fot en el cosat.
I això d'aquesta baraja, perquè, clar,
Torre d'en Barra parteix una miqueta la via del tren
i no sé si té alguna cosa a veure, Iris,
que tu dius que hi ha la cuina de mar
i la cuina de pagès.
Com la diferencies?
No, no, la via del tren parteix pel mig, això està clar.
Sí, sí, Vegemar és un altre món.
Una cosa és de la torre i l'altra cosa és Vegemar.
A Vegemar,
tot gira al voltant del mar,
tot gira al voltant del peix, tot gira al voltant dels pescadors.
I, en canvi, de la torre, doncs,
hi ha més artesans,
hi ha més... o sigui, més fusters,
més manyans,
pagèsos, hi ha una mica més de tot.
Però de la via per avall és una altra vida.
Una cosa, i vosaltres creieu, Silve,
tu que vens a l'altra banda,
el peix a la teva banda
té el mateix gust que aquí a Baixa Mar,
com diu la Iris?
A veure, realment té el mateix gust,
però el paladar no li sap igual.
Menjar-te un peix a primera línia de mar,
mirant el mar de font,
que nosaltres que donem a la carretera,
que donem a la muntanya,
doncs, canvia.
Quins peixos creieu que són els millors
per fer un bon ranxet?
Depèn d'aquest ranxet.
A veure, si fem, per exemple,
un suquet de peix,
un suquet de peix,
pots posar unes rates i pots posar...
Rates del mar, eh?
No rates de quatre potes i cua llarga.
Parlen de mariners, pescadors i rates, clar.
No, home, no.
La rata és un peix que, mira,
jo sempre dic que l'has de veure
perquè és molt bonic.
L'únic és que té molta espina, la rata.
Sí, sí, però si no t'agraden les espines,
ho pots fer amb moxina, per exemple.
Amb moxina també queda molt bé.
És també molt fineta.
La moxina és com un tauró petitet.
Sí, sí, és un...
El banó és un tauró,
és de la família nalesmobranque, sí, sí.
I algun peix més, diguem-ne, d'aquests que...
que ja n'hi ha de grossos, eh?,
però que petits i ostres,
per aprofitar-los per fer el fornó com un escorpre,
un caproig, no?
Sí, uns clivillons, sí, sí, sí.
Clivilló com és, aquest?
El clivilló... Espera, com més es diu el clivilló?
Home, aquí agafem el llibre.
Sí, home, tenim aquí documentació.
Silve, tu, si ara haguessis de fer un ranxet
amb algun peix ara de temporada, què faries?
És que és...
Ara mateix, algun ranxet, sí, no ho sé,
qualsevol m'estiria bé, vull dir...
Però sempre dic una cosa, per mi és peix amb espina.
I Noguer, el que passa és que, clar, aquí la història està molt bé,
eh?, reivindicar la cuina dels nostres avantpassats.
El que passa és que caiem amb allò de sempre, no?,
que tenim el temps que tenim
i a vegades alguns plats porten estona davant dels fogons.
Clar, el que passa, que fixa't una cosa, eh?,
dius, tenim el temps que tenim,
que jo sàpiga, tenim el mateix temps avui que fa 30 anys.
Llavors, és com utilitzem el temps, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Vull dir que...
Mira, el clivillo ja el tenim, clavillo, esquetós, capet,
pelut, descata, escabot.
Vull dir que...
En castellà, cabete.
Clar, hi ha una cosa, i és que heu dit,
productes d'allò que hi han de ser, eh?,
fruit secs amb metges de ballanes,
el pebrot de romesco, alls, oli d'oliva verge extra.
Clar, això seria, diguem-ne, una base per fer un bon romesco.
De fet, un romesco, si li fotem una mica d'aigua o fumet
i algun peix i alguna mica d'arròs o fesols,
també tenim un bon ranxet, no?
Clar, és que dins dels ranxets també tenim el romesco.
O sigui, el romesco és un ranxet, diguem-ne,
bé, dels de Lluís.
Si ho fem una mica més senzilla,
fem només un alli pebre, per dir-ho així,
que seria amb una picada més senzilla,
només amb alli pebrot,
doncs tindríem una cosa més de cada dia.
I un ranxet, de fet, no és més que el que mengen els pescadors,
però amb companyia i una mica més vestit, per dir-ho així.
Clar, hi ha una cosa aquí,
que ara amb això que deia en Roger del temps que tenim i d'això,
clar, hi ha una cosa que jo crec que hi ha,
podrien dir ja, dos tipus de ranxets.
És a dir, hi ha aquell ranxet que et permet un repòs
i el ranxet que ha de ser fet i menjat.
Per exemple, un arròs ha de ser fet i menjat.
Un ranxet, per exemple, d'algun peix ha de ser fet i menjat.
De cipí amb patates, sí, sí.
Però en canvi, unes mandonguilles amb cèpia o amb popets o així,
doncs home, un repòs ja li va bé, no?
Per tant, podríem menjar, no?
Si el feu diumenge, el dilluns en Roger es capa,
se'l pot menjar d'allò...
Sento les cadines de fons, eh?
No sé si hi ha d'aquells verds, eh?
Hi ha cotorres per aquí.
Ah, són cotorres, no?
Com que esteu al mar, potser són cadines.
Jo no sé si també estan prohibits o podrien fer un mar i muntanya.
Aquí que tenim algú de l'ocaldia ens ho podria dir.
No crec que les cotorres serveixin pel ranxet, eh?
No, no.
No et creguis, eh? Podria sorprendre, això.
Ah, sí? Carai.
Doncs, escolta'm, això només és un tastet
del que trobareu a la mostra de ranxets a Torradambarra,
a Can Bufill, des d'on avui ens hem avançat i hem fet aquesta arca
de Noguer, amb la Iris Gual, que és presidenta del Centre d'Estudis
Cinibal de Mas, i el Silvé Rodríguez,
que és responsablex del restaurant Cal Silvé.
Moltes gràcies a tots dos.
Noguer, tu ara...
Tu deus tenir un viatge de tornada llarg, no, ara?
Sí, un parell d'hores.
Podem parar-hi Can Silvé?
A veure si encara els queda una mica d'arròs.
Agafa gasolina, agafa gasolina.
Per cert, estem parlant avui,
segon concert de Robbie Williams al Palau Sant Jordi.
Tu tens alguna cançó preferida?
No, no, però he vist que té molta marxa, aquest tio,
a quina edat té?
Home, doncs pràcticament 50 anys.
Home, hi ha aquella tan típica, la d'Àngel, no?
Ah, sí?
Aquesta, aquesta, aquesta la conec jo.
Avui en aquest programa ha sonat Robbie Williams, Àlex Ubago,
i... què més? Sentirat? No sé, alguna altra història.
Ibak, Ibak.
Heu fotut un triomf, una mica...
Un pupurri, això.
Més que un oranxet és un pupurri.
És un bon pupurri.
Noguer, ens veurem dissabte que ve?
Sí, tot va bé.
Bon viatge de tornada.
O sigui, la baixada des d'Olot fins a Torre d'en Barra
la deus haver fet fent el suplement, no?
Home, home...
Has començat a les 6 del matí i fins aquí baix.
Sí, sí, ja t'he escoltat.
Fins i tot, mira, que has parlat d'una cosa
que em preocupa molt, que és tot això que els està passant
i que és més alimentació.
Sí, sí.
Pep, bona tornada, una abraçada, et sentim a la fonda.
Bon ronxet. A tu el porto.
Una abraçada cap a Torre d'en Barra.
4 minuts per la... una del migdia, ara tornem.
Com millorar el problema de la vivenda a la ciutat de Barcelona?
Hi tens alguna cosa a dir segur?
Fes la teva proposta a barcelonaguioentretodos.elperiodico.com
i participa-hi.
El Periódico.
Entendre-hi més.
Aquest any fliparàs
amb la samarreta, la dessuadora,
la motxilla i l'astureta gamer
de l'X3.
A la venda a la botiga de TV3.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràbia.
Estic molt fresc.
Un perdó dels teus a mi no em serveix qui...
Del 10 de març al 22 d'abril,
el Cruïlla Primavera portarà 11 concerts
a les millors sales i espais de Barcelona.
Amb les actuacions de Rufus T. Firefly,
Natos Iguaor, De la fe i les flores azules,
Tiquen Ja fa col·li,
31FAM, Doctor Prats i Lala Lobsiou, entre altres.
Més informació a concerts.cruillabarcelona.com
i a les xarxes socials.
Gràcies.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
El sou original de Jordi Saball
torna a l'Auditori el 29 de març
amb la jove capella reial de Catalunya
i les Concertes Nacions.
Interpreteran les 7 paraules
de Crist a la creu de Haydn,
combinats amb la lectura de textos
de les 7 paraules de l'home de José Saramago,
amb les veus de Sílvia Bell
i Jordi Buixaderes.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
S'atura la Lliga Masculina de primera,
però l'esport continua
i el tot gira t'ho expliquem.
Prisapte estrenem la temporada
del Mundial de Motociclisme.
Des de Portugal, Demià Guilard ens farà vibrar
amb la primera cursa Esprint de la història.
També serem el Johan Cruyff,
amb Pere Escobar i Maria Guixà
per viure el Barça-Madrid de la Lliga F.
Una victòria de les blaugranes
sentenciaria la competició.
A més, seguirem les últimes etapes
de la volta a Catalunya a Visag Vilalta.
Tot gira.
Dissabte i diumenge, a partir de les 4 de la tarda,
amb Oriol Rodríguez.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa
de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
This week on Filling the Sync
we're talking about Cerdanya Hospital,
a unique bi-national health centre in the Pyrenees.
Filling the Sync, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món,
ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradiu.cat, amb Lorcan Doherty.
Filling the Sync,
listen to stories and debates from Catalonia.
Catalunya Ràdio.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet possible a la coordinació d'informatius Neus Bonet,
a la reacció Nilvia Marta Ferrer, Gerard Jovan,
Míquera Lóz i Marina de la Cruz,
a la producció Sara Lluvet i Sònia Olofeu
i el Marc Perón i el Macià Closes
amb el suport del Manel Gil i el Conchi Vecino.
A tot això hi tornem demà, a les 6 del matí,
fins a la 1 del migdia
i aquesta tarda enganxats també
a tot el que doni de si MotoGP
amb l'Oriol Rodríguez i la pole del Marc Marquet.
Fins demà!