Adéu, adéu!
Bon dia, Os Informa, Sara Riera.
Les eleccions d'avui a l'Equador
arriben després d'una campanya marcada pels crims polítics
protagonitzats per les màfies del narcotràfic.
En una entrevista al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio,
el director de l'Institut d'Iberú Amèrica
de la Universitat de Salamanca, Francisco Sánchez,
ha assegurat que l'Equador ja és un hub de distribució de drogues.
Ecuador es un punto de salida y distribución.
Sigue existiendo una altísima demanda a seguir,
existen una altísima capacidad de producción
y va a haber incentivos para que las mafias
intenten controlar los puntos de salida.
Entonces están los puertos y Ecuador además tiene una ventaja
para el mercado de la droga y los narcotráficantes,
que es un país dolarizado,
entonces facilita mucho el lavado de dinero.
Aquest expert considera que la lluita policial contra la droga
és una estratègia destinada al fracàs,
com ja s'ha comprovat a Mexique i Colòmbia,
i per això no confia que el nou govern que surti avui
de les urnes a l'Equador pugui fer gaire cosa
contra aquestes mafias.
Francisco Sánchez ha apuntat que el camí per acabar amb el narcotràfic
hauria de passar per una baixada del consum
i la legalització parcial de la cocaïna.
Més notícia, Raül Flores.
Ho acabem de saber, el coent rus Luna 25 s'estabella contra la Lluna.
Segons ha informat l'Agència Especial russa Roscosmos,
la nau ha xocat contra el satèl·lit després de perdre el control.
L'accident arriba després que ahir a la tarda
l'estació suspengués la maniòvida inicial
per aterrar justament a la Lluna.
Un error tècnic va impedir la primera operació
per començar el descens sobre la superfície lunar.
Russa volia convertir-se en el primer país
a aconseguir fer aterrar una nau al pol sud de la Lluna.
Més a prop, l'incendi forestal de Tenerife,
les Illes Canàries segueix sense control
i ja ha cremat prop de 8.400 hectàrees.
L'incendi afecta un perímetre de 70 quilòmetres
que inclou una desena de municipis.
El que més preocupa és la zona nord,
on només hi ha un 20% de superfície estabilitzada.
Les feines d'extinció, volíem dir,
se centren a protegir els núcleis de població més propers al foc,
però les flames s'han obligat a evacuar més de 12.000 persones.
Tuvimos que salir todos a escapar con lo que teníamos puesto,
porque la policía solo lo dio 20 minutos
para poder coger lo poco que teníamos en casa.
Esto en mi vida no lo he visto nunca, la primera vez.
Si no se pega fuego, no se limpia el monte.
Nacions Unides ha qualificat d'exacrable
l'atac russ deia Txernihif al nord d'Ucraïna,
que va matar almenys 7 persones i en va ferir més de 140.
El míssil, que va impactar de ple a la plaça central de la ciutat,
va mitja enderrocar el teatre i un edifici de la universitat.
Aquesta nit, un atac d'un dron ucraïnès
ha fet 5 ferits lleus a la localitat russa de Kursk,
prop de la frontera compartida.
Rússia afirma haver abatut un altre dron
que es dirigia cap a la capital, cap a Moscou.
La guerra que va esclatar el sudant fa 4 mesos
ha generat més de 4 milions de desplaçats i refugiats
i ha enfonsat aquest país en una crisi humanitària a gran escala.
Milions de sudanesos depenen de l'ajuda exterior,
el 80% dels hospitals no funcionen
i la població està atrapada
entre enfrontaments armats i foc d'artilleria.
El pitjor de tot és que la ciutat de Kursk
no ha pogut accedir a la ciutat de Kursk.
El pitjor de tot són aquests atacs a la xarxa hospitalària,
tenint en compte que 11 milions de sudanesos
necessiten atenció urgent al portaveu de metges sense frontera
Tom Kesey feia aquesta petició aquí a Catalunya Ràdio.
Cal protegir els hospitals perquè si no n'hi ha tothom pateix,
així que fem una crida a les parts en conflicte
perquè garanteixin la protecció dels hospitals i del personal sanitari
i que estalviïn als civils aquesta carnisseria i patiment totals.
I ara els esports amb l'Albert Benet.
Leo Messi ha guanyat la Ligue XCAP aquesta matinada
amb l'Inter Miami al costat de Sergio Busquets i Jordi Alba.
L'argentí ha marcat un altre gol,
ha acabat com a màxim golejador amb 10 gols en 7 partits,
i suma 44 títols al llarg de la seva carrera,
els mateixos que s'atribueix Dani Alves
com a futbolista amb més títols de la història.
A la Lliga de Futbol, segona jornada de futbol,
l'Albert Benet ha guanyat la Ligue XCAP
A la Lliga de Futbol, segona jornada,
avui Girona Getafe a les 7 i pel webilab de Catalunya Ràdio
i Barça-Cadis, l'estrena oficial a Montjuïc,
a dos quarts de vuit i per la TDT.
Al Madrid, líder provisional, després de guanyar per 1-3
al camp de l'Almeria amb dos gols de Bellingham i un de Vinicius.
L'Espanyol suma la primera victòria a la Lliga de segona,
2-0, contra el ràcid de Santander a Cornellà-Alprat a porta tancada.
Pere Millar es va estrenar amb un gol i una assistència de gol
a Braithwaite.
A les 12 començarà la final del Mundial de Futbol,
Espanya-Anglaterra, amb transmissió del Tot Gira.
De l'11, de la selecció espanyola,
destaca la titularitat de Salma Paralluelo
i la suplència d'Alèxia Potelles,
titular en les semifinals contra Suècia.
També avui, a les dues, cursa del Gran Premi d'Àustria de MotoGP,
amb Banyaya des de la Pol i amb Ábrik Vinyales,
acompanyant-lo a la primera fila de la grella,
la transmetrà Catalunya Ràdio a través del webilab.
Carlos Alcarad i Novak Djokovic jugaran aquesta pròxima nit,
per demostrar la final del Masters 1000 de Cincinnati.
Ahir Alcarad va superar el polonès Hurcats,
i aquesta matinada Djokovic ja ha derrotat l'alemanya Sveref.
Fins aquí les notícies.
Bon dia, sol·la 7. Benvinguts al Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
Aquest estiu ens encanta que el visquis amb nosaltres
en porta a la ràdio i al matí allà on vagis.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
el Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
Coler, fes cames, puja la muntanya.
Passió, Coler, jo també vindré.
Comença el pellegrinatge dels socis del Barça
a la muntanya màgica.
I t'ho explica la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de dos quarts de 7,
la TDT del Barça Cadis a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem amb l'esport, sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de l'esport.
És el suport comercial de CaixaBank.
Dant i assistència sanitària.
Cafè grec.
Un programa per les nits d'estiu,
acompanyant el viatge del Festival grec de Barcelona 2023.
Tota la música que s'amaga darrere del teatre, del circ,
de la dansa i, per suposat, dels concerts.
Cafè grec.
Diumenge, a partir de la mitjanit, amb Albert Puig.
Quan anàvem junts de les mans...
Un veritable exercici d'arquiologia musical
a través dels espectacles del grec.
El suplement d'estiu.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
L'esperit estival del cap de setmana.
Són les 11... Són les 11 i 8 minuts.
Falta poc menys d'una hora perquè comenci la final del Mundial de Fútbol,
a Espanya-Anglaterra, un mundial amb molta presència del Barça
i també de jugadores catalanes, com analitzarem d'aquí una estona.
Arrenquem la prèvia del suplement amb les periodistes d'Anna Eboronat.
Bon dia. Bon dia.
Marina Dracruz, la nostra companya, i en Pep Molero, bon dia.
Bon dia de nou. Què?
Queda què? Queda què? Ho dic jo. Queda què?
Amb moltes ganes de viure un partit històric.
Recordem que aquest d'Anglaterra-Espanya
ja el varen viure l'any passat, a l'Eurocopa.
Va guanyar Anglaterra amb una pròrroga.
Hi ha hagut canvis, sobretot a la selecció espanyola,
i, com deies, molta influència del Barça,
set jugadores titulars, novament, després les analitzem,
i també dues jugadores del Barça a la selecció anglesa,
per tant, i moltes catalanes a la selecció espanyola.
Tenim moltíssima teca per analitzar.
Ja farem. Danèboronat, com has vist aquest Mundial?
Doncs l'he vist amb emoció, amb moltes ganes,
amb molta incertesa,
de dir, ostres, coses que no m'esperava que han passat,
coses que, al contrari, també...
Jo l'he viscut amb sorpresa, també et diria,
una mica tot el que ha anat passant, sí.
Però... bé, és un Mundial, avui una final.
Crec que és... ostres, històric, ho diem molt, no?
Els periodistes esportius, especialment,
però crec que sí que ho és,
que el futbol femení espanyol ha crescut en tan poc temps, tant,
o sigui, venia del soterrani,
de sobte, a plantar-se una final d'un Mundial,
crec que és bastant heavy.
Una cosa que es pot durar, també,
amb la quantitat de mitjans que hi ha acreditats a la final d'avui,
com bé sabeu, 15 minuts abans,
perquè a tres quarts s'hi posa l'equip del Tot Gira.
David Clopés, bon dia. Bon dia, com esteu?
Amb narració del Pere Escobar,
també amb comentaris de la Mireia Vera,
Marta Cubí i les dades del Marc Andrés.
Això mateix, sí, home.
És una final del Mundial
i, evidentment, la primera final del Mundial femení
que trasmetem en directe.
Vam tenir molt clar, abans de començar aquest Mundial,
quan vam parlar amb el Xavi Campos, el cap d'Esports,
com ho cobriríem, m'entenia claríssim,
que la final l'havíem de transmetre en directe,
com hem fet amb les anteriors finals masculines.
Clar, doncs la final del Mundial femení
també l'havíem d'explicar en directe.
Després, doncs, ens hem trobat
com un grapat de jugadores del Barça
han arribat en aquesta final.
I mira, si et sembla, podem repassar els ordres.
Que ara ho comentàvem aquí a la taula.
Espanya sortirà, només amb un canvi.
Àlexia Plutelles, finalment, serà suplent.
La reina, la millor jugadora del món,
ja sabeu que no arriben les millors condicions
de rima en aquest Mundial,
doncs serà suplent, finalment.
Sí que va ser titular el partit de semifinals
i entra Salma Paralluelo al seu lloc.
És una de les grans preguntes, veure si Salma Paralluelo,
no actuant com a revulsiu, com ha fet fins ara,
és capaç de fer una bona final,
en aquest cas, sortint com a titular.
Catacolla a la porteria,
Ona Batlla, Irene Paredes, Laia Codina
i Olga Carmona en defensa,
al mig del camp, Tere Abellera, Aitana Bomatí,
Jenny Hermoso, Aitana Bomatí cridada
a ser pilota d'hora aquest 2023 i més
si guanyava aquesta final del Mundial,
i va ser don de Mariona Caldante
i Salma Paralluelo al davant.
I les angleses, mantenint mateix bloc,
la gran novetat és que Lauren James,
que torna després d'ascensió, finalment,
comença la banqueta, sortirà amb Mary Epps a la porteria,
Lucy Brons, la jugadora del Barça,
Greenwood, Millie Bright i Jess Carter en defensa,
al mig del camp, Sten Waite i Wolch,
l'altra jugadora del Barça,
i al davant, Dalí Thun i Lauren Hem i Alècia Russo.
I a la vostra alineació, tot a punt per la retransmissió?
Sí, a punt i amb moltes ganes
d'explicar aquesta gran festa del futbol, aquesta final.
Atenció, amb una estadia d'Austràlia, Sydney, ple a vessar,
pràcticament 90.000 persones seguint-ho en directe
i mig planeta també pendent d'aquesta final.
Doncs estarem també pendents d'aquesta retransmissió.
David Clupés, moltes gràcies.
Connectem, ens abracem amb vosaltres d'aquí uns minuts,
i nosaltres el que podem fer ara és anar fins on és la notícia.
Aquest estadia que comentàvem ara mateix,
amb 90.000 persones, a Sydney, on es juga la final,
i connectem amb l'enviada especial de TV3 Laura Brugués.
Bon dia.
Bon dia. Com esteu?
Com esteu vosaltres? Quin és l'ambient allà?
Molt d'ambient. Un ambientàs increïble,
com deia David Clupés, que també el sentia ple absolut,
avui, a l'estadi d'Austràlia.
Ja n'hi va haver en el partit també de semifinals.
Aquí hi ha gairebé 90.000 persones, com deia David Clupés,
però sobretot, com hem dit a l'anterior, connexió...
molts anglesos entre els aficionats,
que avui seguiran aquesta gran final mundial,
mundial més seguit fins ara a la història.
Pots veure algunes superi...
Podem confirmar el que comentàvem a les 9,
que hi ha superioritat d'aficionats anglesos?
Sí, sí, sí, totalment.
Ja pels voltants de l'estadi, nosaltres hem arribat aviat,
i ja de bon principi molts aficionats anglesos.
Moltíssims, molts.
Hem, al final, revelat també que teníem actuació.
Hem descobert que... Marina, com... No ho recordo.
Sí, la Tones and I.
Tones and I. Tones and I.
No sé si saps qui és, Laura Brugués, Tones and I.
Jo soc aquella de...
Laura, no vull cantar, de veritat, no vull cantar.
A veure, canta, canta, sisplau, fes-me aquest favor.
Va, canto, Laura.
Que només sento música anglesa i australiana.
No vols que canti, Laura.
Sisplau, canta, canta.
És l'artista que canta aquella que diu...
Dance for me, dance for me, dance for me, oh, oh, oh.
Bueno, ja, la Nae.
Gràcies, Nae. He vingut a Fònica, si no...
Hola, Nae.
Hola, Laura. Hola, Nae, com estàs?
Molt bé, a gaudir, eh, escolta. Home, i tant.
Toca vibrar, nervis i de tot, aquí, eh. I tant.
Home, és emocionant, realment és emocionant,
i parlant amb les jugadores aquests dies
que hem pogut fer entrevistes a la Itana Bon Matí, a la Laia Codina,
veus com els brillen els ulls d'emoció, d'il·lusió,
i realment posa la pell de gallina.
Amb qui no heu pogut parlar és amb Àlexia Potelles, oi?
No fa declaracions en aquest Mundial,
no n'ha fet, va dir que no en volia fer.
A la zona mixta se li ha preguntat més una vegada
si volia fer declaracions,
i et diu hola molt amablement i fa que no amb el cap.
Bé, serà interessant analitzar tot el que passarà a posteriori, eh,
després d'aquest Mundial.
Sí, sí, què passarà a la banqueta,
què passarà amb Jorge Vilda,
perquè hi ha hagut tot aquest enrenou amb les rebels.
Jorge Vilda ha entredit,
però amb el suport de la Federació espanyola
i del seu president Luis Rubiales s'ha mantingut en el càrrec,
i ha senyalat en aquest Mundial, per exemple,
en la derrota contra el Japó a la fase de grups,
per ser incapaç de respondre tàcticament,
gran triomfador,
perquè la selecció espanyola fins ara
no havia passat mai dels vuitens de final,
i Vilda s'ha plantat a una final per primera vegada en la història,
i qui no et diu que a les dues o a quarts de tres
doncs siguin campions... campiones del món,
perquè el que s'havia criticat en les últimes hores
és la roda de premsa prèvia que va fer ahir,
en què va parlar sempre masculí.
Nosotros.
Mai va tenir l'empatia de com fa, per exemple,
Jonathan Giralde, l'entrenador del Barça,
de parlar amb femení,
perquè les protagonistes del terreny de xoc són les jugadores.
És que ho fa Jonathan Giralde,
i ho fan el 99% d'entrenadors de futbol femení.
No és tan complicat.
Ai, Déu meu.
Però aquí marca la manera de fer.
I les dues portades d'ahir, del Marc i de l'Aix...
Sí, Déu n'hi do, el gran protagonista.
El personalitzades amb ell.
Tota plana, eh? Portada fotos sencera del personatge.
Que si ho comparem amb Sud-Àfrica 2010...
Sí, sí.
Van entrevistar Sergio Ramos... I Iniesta.
El Marc, diria, i Andrés i Iniesta, les.
Per tant, bé.
I que vull deixar clar que la Federació Espanyola,
els que som aquí a Enviats Especials,
hem tingut moltíssimes facilitats per entrevistar jugadores.
Per tant, de jugadores, aquests dos diaris n'han tingut.
Interessant. Molt bon detall, això.
Sí, un detall molt interessant.
Jueguen, com diria l'àrbitre. Jueguen, siguen.
El divendres i el dijous,
el dijous i divendres d'aquesta setmana,
han estat personalitzades amb jugadores.
És cert que aquests mitjans han tingut l'entrenador,
però també han tingut jugadores.
Per tant, ells han decidit qui posaven a portada.
D'acord.
Clara Borgués, apropa'ns tota aquesta última hora des de Cine,
i una abraçada molt gran,
i que vagi molt bé aquesta final del Mundial femení.
Una abraçada.
Una abraçada i moltíssimes gràcies per tot.
Fot-li, Laura. Adéu-s'hi. Vinga, Danae.
Què? Primer de tot,
com veieu aquest 11a titular que ens ha comentat també en clubers, Danae?
No m'esperava, perquè ja...
Bé, sabia que Àlexia Potelles no seria titular.
I... I a més em sembla bé, eh?
És a dir...
Li pot arribar a beneficiar, inclús?
Una mica fora la pressió i tenir una bona mitja hora, potser...
Sortir a la segona...
De fet, la pitjor imatge que hem vist de la selecció
és el moment en què la canvien,
minut 55 al quart de final i...
I no vol ni jaqueta ni saludar ningú.
Evidentment, no s'ho pren bé.
Per mi és lògic i normal que no s'ho prengui bé.
I, per tant, sortir des de la banqueta,
poder aportar bons 40, 45 minuts,
fins i tot si hi ha una pròrroga, una hora,
crec que... crec que millor,
i que és més lògic, fins i tot.
És veritat que el factor Salma,
igual que el Barça, sortint des de la banqueta,
per mi és més poderós,
és més... afavoreix més l'equip
que quan surt de titular,
però és que Salma s'ha guanyat ser titular.
És a dir, per mi ha sigut la gran sorpresa del Mundial,
tot i que ja l'havien vist aquí al Barça
el que és capaç de fer en el seu primer any com a professional,
no ho oblidem, que és increïble.
Ell és un atleta.
L'any passat continuava fent atletisme,
combinant les dues coses,
primer any com a professional i amb un contracte professional,
doncs se surt, no?, amb el Barça,
i amb la selecció, per tant, era lògic que fos titular,
i la resta, l'equip que s'esperava.
Ple de culers, ple de jugadors, com tot el Mundial.
I també amb presència catalana.
De nou, una vegada més,
en aquest cas jugadores catalanes torna a ser decisiva,
perquè també tenia reminiscències
del que va passar al Mundial del 2010.
Sí, després ho analitzem, si et sembla.
Analitzem amb la Danae Boronat aquestes 5 catalanes
que han format part d'aquesta convocatòria
de la selecció espanyola.
Ona Batia, comencem.
Nascuda a Vilassar de Mar fa 24 anys,
ja té el seu palmarès, l'europeu, Sots 17 i Sots 19.
En l'àmbit de clubs va viure la seva etapa de juvenil al Barça,
però va ser amb el Madrid Club de Futbol,
amb qui va debutar a primera divisió.
També va jugar dues temporades al Llevant,
i els tres últims anys ho ha fet el Manchester United,
aquesta nova temporada defensant els colors blaugranes,
perquè finalitzava contracte amb les Red Devils,
i el Barça, Danae, ha aprofitat aquesta situació
per reforçar l'equip sense pagar traspàs.
Ha fet un gran Mundial, una batlla.
Per mi, de notable, alt.
Crec que està a un nivell altíssim.
Arribarà el Barça en el seu moment de maduresa perfecte,
perquè té caràcter, té personalitat,
i el lateral ha sigut ella propietària del carril.
Crec que és un tros de fitxatge el que ha fet el Barça,
i la selecció se n'ha aprofitat molt.
Un altre defensa, en aquest cas central,
Laia Codina, té 23 anys i va néixer a Camp Young,
va jugar al Casal de la Selva,
fins que amb 14 anys va incorporar-se al Barça,
amb qui va aconseguir pujar a la segona divisió.
Amb el filial col·le, va guanyar a l'europeu Sots 19,
l'any 2017, i ha tingut molt poc protagonisme.
Amb l'equip laurana, de fet, els rumors cada cop són més forts,
que l'Arsenal la fitxarà en bon punt finalitzat mundial.
El cas Laia Codina és d'aquells casos claríssims
que aprofita el mundial per revaloritzar-se
d'una manera espectacular,
perquè al Barça és impossible que jugués,
perquè al davant teníem Api, Leone i Paredes,
que són dues de les cinc millors centrals del món,
per tant, era molt complicat.
Havia de trobar una sortida i ha aprofitat el mundial.
Crec que jo li posaria un 7 a Laia Codina,
tot i alguna rada puntual ha estat molt bé, fins i tot marcat.
Anem a la meva jugadora preferida des de fa molts anys,
el servei del Barça i d'aquesta selecció,
i tant avui matí, 25 anys, i de Sant Pere de Ribes,
en categories inferiors, va jugar al Club Deportiu Ribes,
i com la Laia, als 14 anys va fer el salt
al Futbol Club Barcelona.
Des d'aleshores ho ha guanyat absolutament tot,
i sent clarament protagonista en el joc.
També té en el seu palmarès un europeu Sots 17 i un altre Sots 19,
que va guanyar a compartir amb l'Ona Batia.
Què? Me n'anaré.
Poques paraules, no? A veure si és la pilota.
Sí, s'ho mereix, sens dubte,
però perquè ja va fer una Champions espectacular.
És a dir, la temporada en què el Barça no té Àlexia Potelles,
i tant avui matí diu, tranquils, que jo em poso l'equip a les espatlles.
Ja hi soc jo. Sí, sí, totalment.
I és líder, és...
Ultra-mega competitiva i professional.
I el futbol... En un punt d'obsessió, però bé.
Sí. Ho admirem sempre amb el...
Al millor sempre ha estat així.
Els homes, que són uns obsessius, ultra-mega competidors,
Michael Jordan i companyia Messi,
també ho hem de dir amb elles.
Jo crec que el futbol millora quan passa per les seves botes,
i tot i que el Barça la veiem brillar molt més que la selecció,
pel col·lectiu, no?,
perquè, evidentment, es treballa molt millor
el que és el joc de posició
i el joc que afavoreixet ara bon matí.
Crec que, passi el que passi a la final,
ja es mereix una pilota d'hora.
Si a sobre fa una gran final,
té tots els números d'emportar-s'ho per la temporada al Barça
i pel bon mundial que ha fet.
Guardiola, recentment, la comparava amb Andrés Giniesta.
Per mi sempre ha sigut més un Xavi Hernández,
però això ja és un debat de...
Estic de guardiola, jo.
...de panenquites, que diria algú, però...
Seguim, María Pérez, mig campista,
nascuda a Sant Fost, de Campsantella.
Esté 21 anys, va jugar durant tota la seva infància al Sant Fost,
unió esportiva, i al club de futbol la Roca Penya Blanqui Blava.
La seva etapa juvenil la va viure al club de futbol Damm,
fins que l'any 2020 va fitxar pel Barça.
Des d'aleshores ha sigut peça clau al Barça B,
però de nae, no al primer equip, on ha jugat molts pocs partits.
Per això ningú entén que hagi anat a la selecció espanyola,
que hagi estat en una...
Clar, perquè no és una cosa lògica...
Ja obrirem aquest meló més endavant.
Per tant, bé, doncs...
Quedo sense qualificar-la, però pràcticament no...
Aquelles llumzions, des d'aquest mundial.
Parlem de...
I acabem amb la reina, Àlexia Aputelles,
que és la femení mundial,
ha guanyat les dues últimes pilotes d'Ors,
i va néixer a Mollet del Vallès, i té 29 anys,
va començar jugant a les categories inferiors
del centre d'Esport Sabadell,
d'allà va saltar la pedrera de l'Espanyol,
amb qui va debutar amb el primer equip amb només 16 anys.
En aquella etapa va aconseguir guanyar l'Europèu sub-19,
dos anys més tard va signar pel Llavan,
i va explotar marcant 15 gols,
fet que va provocar que el Barça la fitxés.
La resta de la història és ben sabuda per tothom, d'anar.
Doncs sí, una jugadora que per mi
és la de la reina mundial,
que ella l'assumeix amb jerarquia,
i tot i que ara, com comentava la Laura,
no ha volgut parlar,
crec que això és...
és una qüestió seva interna
de com ha volgut gestionar
el seu paper.
Els sentiments, la comunicació...
És que el seu paper en aquest mundial,
ella sabia que no seria fàcil, però hi volia ser, no?
I jo entenc els que han criticat que hi anessin,
tant ella com la Itana,
com la Mariona, però...
Hi volia ser, crec que hi havia de ser.
Ets la millor jugadora del món,
i vols passar pàgina,
vols seguir creixent en la teva carrera professional,
és normal,
però no és fàcil gestionar el no ser protagonista al 100%.
Ja.
Crec que...
Està bé, una manera de donar protagonisme
a la resta de jugadores.
Doncs probablement, i ningú ho interpreta així, no?
Però ella fa un lideratge silenciós,
el fa dins el vestidor, d'una altra manera.
Els periodistes volem que surti que parli, que digui, no?
Però jo crec que...
que això és el que va amb la seva manera de ser,
amb el seu tarannà, no?
Ella ha triat fer-ho així, i crec que és totalment respectable.
Està fent un mundial acceptable, diria jo,
perquè és molt difícil que estigués a un alt nivell,
tenir en compte el poc que havia jugat
al final de temporada amb el Barça,
i no se li pot demanar més.
Sincerament, crec que avui, sortint des de la banqueta,
aportarà moltíssim,
i tant de bo pugui definir la final, eh?
I, si no, no passa res.
Ella, dins el vestidor, ja és molt important.
I ella ha fet moltes coses perquè la selecció
estigui ara mateix en aquesta final.
Moltes coses de feina bruta interna,
de barallar-se... Fora dels focus.
Exacte, als despatxos, i aconseguint moltes coses
que no sé si sense el seu lideratge s'haurien aconseguit.
Sense cap mena de dubte,
gran presència catalana en aquest mundial,
però també hem de valorar, i ho comentàvem fa una estona,
que és molt sonada la presència blaugrana
al conjunt espanyol, també...
a la selecció d'Anglaterra, que també ho parlarem,
i, com dèiem, ens recorda,
hi ha unes reminiscències al Mundial de Sud-àfrica, no, Pep?
Sí, perquè en aquella ocasió
van ser 7 jugadors al conjunt blaugrana,
l'onze titular de Vicente del Bosque,
Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro i David Villa,
que tot just es va fer oficial el seu fitxatge pel Barça
unes setmanes abans que començés el Mundial.
També hi era Víctor Valdés a la banqueta.
En aquesta ocasió també són 7 jugadores blaugranes
que sortiran d'inici,
la portera Catacoi, les defenses on Abatia,
Irene Paredes, Laia Codina
i Aitana Bonmatí al mig del camp,
i també Mariona Caldantei i Salma Parayuelo.
A més, a la banqueta tindrem la Maria Pérez,
però, sobretot, la reina, com deia, Málèxia Putellas.
Déu-n'hi-do, aquest protagonisme pel Barça,
que tampoc acaba aquí.
No, perquè la flamant campió d'Europa-Anglaterra
tenim la lateral dret Lucy Brons
i la migcampista Keira Walsh
amb dues futbolistes blaugranes.
Marina, ha estat al Mundial de Consecració del Futbol Femení,
apropant-se, si es pot dir, amb la boca petita,
de normalització del futbol.
Amb la boca petita, de normalitzar-se,
tant com el futbol masculí.
Has sortit al carrer i has pogut palpar l'ambient prèvi al partit.
I tant que hem sortit al carrer,
hem sortit al carrer a respirar aquest aire fantàstic.
A respirar calor.
A respirar una calor que era força horrorosa.
Però, sobretot, per veure si la gent domina
el tema del Mundial Femení i si està al cas d'aquesta final.
En general, direm que la gent de Barcelona,
en ple mes d'agost,
potser no és el millor mes per sortir a preguntar,
però la gent sabent més o menys de futbol
ens ha regalat el seu apreciat temps.
I vam ser una mica indiscretes en aquest cas
i vam preguntar què farien avui a les 12 del migdia.
No ho sé, la veritat.
Viatjar o veure a la tele o jugar a videojocs.
El Fortnite, per exemple.
Aquest diumenge segurament costa brava.
El diumenge a les 12 del migdia.
Crec que estaré a la platja.
Potser si estàs tot amb la platja, no.
Potser em conformo amb una dutxa fresqueta a casa.
Doncs jo segurament seré a casa
perquè estem preparant un viatge per anar a fora
i estaré a casa preparant coses i això,
però estaré al cas d'esdeveniments
com és el Mundial Femení d'Espanya,
on hi ha catalanes,
i segurament estaré al cas
perquè a casa hi ha gent molt futbolera.
Aquest diumenge a les 12...
doncs segurament buscant un parc infantil
per la meva nena de 5 anys.
Suposo que és la final de la Copa del Món, femenina.
Suposo.
Ja veieu que... Poc interès.
Veieu que jo volia blanquejar-ho una mica
i dir que hi havia disparitat d'opinions.
Però literalment només...
literalment només dues unitats de persones
van dir que veurien el partit en directe.
Un èxit, és que ja veieu que això és un èxit, eh?
A veure, jo el que volia era ramar molt fort
per aconseguir respostes de
sí, veuré el partit en directe,
però escolta, això és el que diuen?
Jo la veritat és que no, no he vist cap partit,
però sí que tinc seguidors al voltant
que estan molt enxitxats amb el tema,
i tot i que jo no sé si és futbol
perquè no sé cap futbol,
m'agrada molt, per sororitat,
pensar que ho estan petant allà,
i que està movent tanta gent,
que això és el més important al final,
que d'alguna manera es converteixi en un esport de masses,
que és el que volem, visibilitzar l'esport femení
des d'aquest punt de vista, també.
No, només del masculí. Doncs depèn.
Depèn una mica de la petita, però sí, sí intentarem.
O sigui, la veritat és que m'he perdut tots els partits,
no he vist cap partit del Mundial.
La final encara la podrem veure, no?
Bueno, estic seguint ara aquest partit,
perquè és la campionada del món,
i normalment un campionat del món
té una connotació diferent dels partits normals
No segueixo ningú al futbol, a ver.
Colínio femení.
Ha començat la prèvia del partit.
Sí.
Està a venti el primer duel entre aficions.
Tothom està ballant la Macarena.
Això són imatges de cine
que ens arriben ara aquí a l'estudi
i veiem els aficionats anglesos
intentant ballar.
I el problema és de psicomotricitat,
alguns anglesos,
de coordinació de moviments.
Hi ha una última hora que no té res a veure amb el futbol,
però vull comentar perquè en vam parlar fa uns dies.
Recordeu aquella sonda russa
que els russos van enviar al polsot de la Lluna
per extreure'n aigua?
Ha caigut a Sydney?
S'està ballant, la sonda russa.
Tanta anàlisi que vam fer,
i al final resulta que no es podia saber.
A veure, després de veure la Macarena aquesta superben ballada...
M'ha sorprès.
Vols donar la resposta a algú que diu...
Jo només veig el masculí d'una dona, crec que ho ha dit.
Ho ha dit una dona?
Era un home.
Jo vull destacar en Lluís.
Diu Lluís, d'acord.
Concretament ens comentava un fet curiós,
i és que ell es mirarà el partit a posteriori
si guanya la selecció espanyola.
Em va explicar que si no guanya s'estalvia veure el partit
i el patiment. És així.
Estem parlant de futbol, que el cap i la fi,
però la gent...
Estem parlant de... Molt bé, no veurem el partit,
però si vas al carrer i preguntes sobre el futbol femení,
la gent dona molt suport a les noies en aquest mundial,
cosa que em sembla...
Escolta, molt positiu.
Aquestes nenes de vegades les he vist per la tele,
i la veritat és que el cor s'escalfa quan les veus.
Crec que a Catalunya, en general, l'esport femení
està molt ben parit.
Estem molt ben parides. Mira, tinc un osteòpata
que em va dir que les dones catalanes,
ell ha jugat tota la vida recuperant jugadores de rugby
d'aquí, de Catalunya.
Doncs em va dir que les dones d'aquí, no sé, teoria que no he comprovat,
venim dels almogàvars
i que tenim un cos molt fort
i que això ens ajuda a destacar molt clar que és l'esport home.
Jo no sé si és veritat, però si les catalanes...
Si les catalanes anem pel món amb aquest nivell,
doncs em sembla molt bé.
La veritat. I s'ha de posar en valor, clar que sí.
Jo trobo que s'ho mereixen.
Jo trobo que... I per què no?
És que sempre quan parlen... El Mundial, tal.
Sí, sí, sí. I a més m'agrada que últimament
a Catalunya Ràdio, quan parlen del Mundial,
ja no diuen si hi haurà el Mundial femení.
Ja no ho han dit, últimament.
Diuen el Mundial, que és Espanya, i tal.
No diuen, per distingir sempre d'aquesta manera que ho trobo,
perquè quan es parla d'una cosa de futbol
sempre és masculí, i no.
Pero estoy intentando ver más los partidos de fútbol femeninos.
También porque no solo quiero que los promocionen
para que la chica... Su trabajo vale lo mismo que el de los chicos.
Que las chicas también tienen que publicitarlas,
porque aunque no tengamos el mismo estilo de fuerza,
es el mismo estilo de juego.
Bueno, les noies del futbol, sí, per allò que representen,
clar que sí, per la vindicació,
però el futbol a mi no m'interessa.
Les noies sí que estic contenta que hagin pujat
i que cada vegada es fan nota més
i la gent l'està més en compte,
perquè la veritat és que fins ara
comptaven ben poc pobresones.
A mi m'ha agradat, això.
M'ha agradat la sinceritat d'aquesta dona, també.
Sí, sí. La teoria dels Almogávars, no tinc proves,
però tampoc tinc dubtes. No tinc dubtes.
És que reflexionem sobre l'esport femení a Catalunya.
És molt potent. Sí.
És molt potent, i és que soc molt fan del futbol femení.
I dels Almogávars, també. També, també.
O sigui, aquí som també dels Almogávars.
I de les Almogávars. No sé com ho diríem, clar.
Almogávars. Almogávars.
Però no us falta alguna cosa, aquí?
Vull dir, clar, hem sortit del carrer, però falta...
Falta... Què s'ha de preguntar, no?
S'ha de preguntar una mica, aposta, sobre el resultat,
a partir de les dotze, a veure,
què sí que ho, al camp de futbol? Doncs això diuen.
Va, va, diguem tres a dos, que hi hagi espectacle.
Vull Espanya, eh? Quatre a dos, a favor nostre.
Espanya, tres, i Anglaterra, un.
Dos, un, sí. Sí, és que serà renyit, eh?
Doncs no ho sé, a mi m'encantaria que fessin res a un,
res a un, a favor d'elles.
Crec que acabarem perdent, perquè les ingleses són molt llestes,
i només hi ha una manera de guanyar-les.
És fotre-li un gol quan comença,
perquè les ingleses sempre van davant, comencen marcant.
Els gols juguen d'aquesta manera.
Si consiguessin marcar primer, tindrien molt guanyat,
perquè em sembla que no són tan bones com tot això.
Les espanyoles trobo que són millors, més lluitadores.
El que passa és que això ja ens va passar
a la final de la Copa d'Europa, també, de seleccions.
A mi me'n vaig marcar primer,
però el segon gol que la va tindre allà no la van marcar.
Les ingleses són molt punyeteres, i van guanyar.
Analisi, també. I punt. I punt.
I punt. I aquí deixo la meva analisi.
Veiem unes imatges d'un missatge gravat,
ara també a la televisió pública d'Espanya,
que estava donant un petit missatge de suport.
En fi, tothom volcat per aquest final del Mundial.
Que ho deixarem així?
Com ha dit la persona que havia entrevistat,
que li agradava que ja no es digués...
El Mundial de futbol femení és un Mundial de futbol, i ja està.
En fi, el que és induptable és que aquest Mundial
ha marcat un seguit de canvis a favor
de les jugadores de les seleccions de futbol.
Exacte, i per això us porto unes quantes dades
sobre aquesta evolució cap a bé del futbol femení,
però veurem que tampoc és un camp de flors i violes,
perquè queda encara molta feina per fer.
Comencem pels sous.
Crec que és un punt a destacar
perquè les dues seleccions absolutes espanyoles
tenen les mateixes condicions econòmiques
en les contractacions i els mateixos criteris
d'experiments tant de la UEFA com de la FIFA,
i a més també s'han millorat
les condicions de desplaçaments i viatges,
que és que això sembla una cosa que ha de ser òbvia,
però encara no hi som. Ara sí que es comença.
I per què fa el seguiment mediàtic?
Doncs records i dades de seguiment d'aquest Mundial
d'Austràlia i Nova Zelanda.
Per exemple, la classificació d'Espanya per a la final del Mundial
va fregar els dos milions d'espectadors de mitja,
i a Espanya, si comparem aquestes dades
amb el Mundial del 2019,
la mitja d'espectadors de la final entre Estats Units i França
estava per sota del mig milió.
I al darrere de les televisions hi ha els drets.
Doncs mira, Televisió Espanyola i Media Pro
no van oferir per aquest Mundial femení
ni el 5% del que es va pagar pel Mundial de Qatar,
que això agafem-nos fort.
I per exemple, a Itàlia no arriben ni al 1%,
no han ni competit, però ja em diràs.
A Alemanya, el 3%,
França, el 5%
i Anglaterra, un 8% respecte a la versió masculina
del mateix esdeveniment.
Déu-n'hi-do, bona anàlisi i bones dades,
també, que ens ajuden a fer una fotografia,
que a vegades ens embalant tonem donant algunes conclusions,
però veiem que encara queda molta feina.
Portem 25 minuts de programa
i encara no hem parlat del que crec que és el tema més polèmic
en volta d'aquesta selecció.
És el senyor i seleccionador Jorge Vila.
He dit sense ser tendenciosos.
Marcel, Pep,
què podem dir d'aquest home?
Bé, podem dir moltes coses i pràcticament cap de bona,
però com que crec que ja s'ha analitzat moltíssim
i ja opera pràcticament tot,
i abans que l'Adena ens expliqui més detalladament
les llums i ombres d'aquest personatge,
a mi m'agradaria definir-lo
amb un dels grans titulars surrealistes
que ens va regalar aquest últim mes.
Era difícil escollir-ne només un.
Li pregunten si és supersticiós en roda de premsa
i aquesta és la seva resposta.
Bueno, la verdad es que no soy muy supersticioso,
pero igual,
pues entrar con el pie derecho en los campos
siempre intento entrar con el pie derecho
o bajar el autobús con el pie derecho,
pero, vamos, no va mucho más allá que...
D'acord, dues, només.
Intentar también repetir la misma ropa,
las zapatillas y los calcetines.
5.
Repetimos, pero no por superstición, sino por si acaso.
Ah, por si acaso, molt bé.
No soc supersticiós.
Si era clar que amb l'esquerra no anava a entrar,
pel perfil de persona,
però...
Bé, Denae, no sé què...
Mira quina anàlisi podem fer d'aquest tome.
Ara vaig a defensar Jorge Vila.
Som-hi, som-hi.
Ha arribat el moment.
Tots Catalunya esperava.
Defensem-lo.
Quan abans he parlat de sorpreses,
una de les grans sorpreses ha estat
la valentia de Jorge Vila en aquest mundial.
Ha fet canvis que...
en els 7 anys precedents d'arribar al mundial,
mai a la vida hagués fet.
Crec que s'ha vist,
evidentment, més que mai, molt collat,
s'ha vist allò...
en la cuerda flojano,
i ha dit, xaval, o espaviles,
o et queda on està la diaris.
I crec que realment...
és que no li queda a un altre.
Ha fet onzes i ha fet canvis que...
És un altre, Jorge Vila, l'han canviat.
Ha rebut un toc i li han dit,
eh, xaval, deixa...
Perquè al final el que ell feia durant tots aquests anys
és posar totes les del Barça,
que eren les millors, bàsicament,
i prou, jugaven tot, absolutament tot,
i els més vistosos que jugaven contra seleccions,
on el futbol, una pilota,
o sigui, no l'han vist mai en el seu país,
doncs això era el més fàcil
per guanyar tots els partits,
i així ell podia dir que no havia perdut cap partit de classificació,
guanyaven 15-0,
perquè evidentment jugaven contra jugadores
que no eren ni professionals ni res semblant, no?
Per tant, de sobte,
ha començat a fer una mica d'entrenador,
això no vol dir que estigui al nivell
de l'equip que té, perquè no està al nivell.
D'acord.
Però no ho dic jo, ho diuen les seves futbolistes,
però crec que és important,
perquè li hem comparat el discurs de la federació
que ha intentat portar-ho tot
al terreny personal
d'aquestes jugadores que estan en contra de Jorge Villa,
i no és el cas.
Tot el que elles reclamaven, hi ha una llista de reclamacions,
i, al final, algunes d'elles molt importants
han canviat en aquest mundial,
gràcies a aquelles negociacions que us deia
que han capçalat, per exemple,
i tant a Àlexia Potelles.
Al final, ella ha sigut una mica l'escut de la federació
per dir que no ha practicament tot,
i ha quedat ell més afectat.
Bé, i allà ara surts reforçat.
Ells havien apostat per ell
quan no és un entrenador amb un gran palmarès
ni una gran carrera.
Per tant, has adonat tot per qui ha apostat per tu.
Efectivament. Fins a l'últim segon.
Allò és un win-win de Rubiales.
Bilda, són amics,
es protegeixen l'un a l'altre, tu tranquil,
però sí que s'han aconseguit
una sèrie de millores, una sèrie de canvis
que ha fet que les jugadores
tinguin aquest salt de qualitat.
Coses molt importants, eh?,
que són fins i tot més extraesportives
que no pas esportives.
Esportivament, elles saben la limitació
que hi ha en aquest entrenador,
però és que elles són molt bones.
El talent que tenen, és a dir,
abans parlàveu del Mundial de Sud-Àfrica 2010,
Mitente del Bosque.
Crec que no cal, amb tots els respectes per Mitente del Bosque,
no cal anar a saber moltíssim
per saber que aquella selecció...
Era imparable. Era imparable.
Que no posa problemes, que...
Bé, Zidane. Zidane ha guanyat Champions.
Un gestor. I és un bon gestor.
No, en aquest cas, no és un bon gestor, perquè no ho és.
A nivell humà, és un zero.
Simplement, escolta, fes el que és lògic i ja està.
Però l'equip, en aquesta fase de grup,
se li han vist moltes mancances,
sense idees futbolístiques, de deixar
a les jugadores la seva inspiració individual.
Ja ha tingut sort, perquè anar pel camí era més fàcil, eh?,
per arribar a la final. Totalment.
Hi ha hagut sorpreses, l'Estats Units ha caigut...
Com és possible que la millor central del món,
segons la meva opinió, com la Map i León, no hi sigui?
La millor central, probablement la millor pivot,
Patri i Jarro,
i una de les millors joves d'Europa, com és Clàudia Pina,
i que probablement no tornarà mai més a la selecció
mentre hi hagi ara Jorge Vilda.
Com ho podem explicar a ras i curt, això?
Doncs jo crec que és molt senzill.
Elles han prioritzat coses que les jugadores que sí que han tornat
no han prioritzat, no?
És a dir, per elles encara hi ha una sèrie de línies vermelles
que tenen marcades i que no han canviat.
I elles no podien anar al Mundial, com totes les altres,
de la Reial Societat, de l'Ètico de Madrid,
grans jugadores que s'han quedat a fora
i que consideren que aquests canvis que s'han produït
no són suficients, no n'hi ha prou.
Perquè el tracte personal d'algunes,
amb Jorge Vilda, era molt complicat.
I, per tant, jo entenc que aquestes jugadores
hagin dit no, no,
i que t'asseguro que ara estaran veient a casa seva
el Mundial i estan tranquil·líssimes.
Perquè jo no volia viure,
passar un Mundial en aquestes condicions,
amb un vestuari,
que no està unit, perquè no ho està,
i amb un entrenador
que les seves formes i la seva manera de tractar-me
no m'agrada.
Hi ha altres jugadores que sí que són capaces
d'oblidar-ho, d'allargar-se,
de prioritzar altres coses, i de dir
no, no, per mi l'objectiu de ser un Mundial
és prioritari i és totalment respectable.
I ara que parlàvem d'unió al vestuari,
creus que pot haver-hi haver un conflicte
al vestuari blaugrana després de la final?
No sé si seran capaces d'allargar-se d'això
i passar pàgina, o quan es retrobin...
Això, Albert, és tan difícil de dir,
però sí que hi va haver moltes converses
en les últimes setmanes al vestidor del Barça
i hi ha hagut moments complicats,
evidentment.
Però un cop ja les cartes estan sobre la taula,
perquè hi va haver molts mesos
en què ningú s'atrevia a parlar d'això,
en què les cartes estan una mica amagades,
tu hi aniràs, jo hi aniré, no ho sé,
jugadores que van dubtar fins a última hora,
i que després sé que, doncs,
s'ho han parlat, s'han dit a la cara,
jo sí, jo no,
respecte, professionalitat,
i endavant.
A mi se'm fa difícil pensar
que això no afecti, sincerament.
Però crec que la maduresa
i la professionalitat del món professional
és això, és que cadascú tiri pel seu camí.
Exacte.
Hi ha molts calés en joc, eh?
No, aquesta és l'altra.
Clar, i tots des del sofà de casa,
és molt fàcil dir, jo no hi aniria,
per valor, sí, per...
Quan et diuen el que pots guanyar per aquest mundial,
les primes per guanyar partits
són només per jugar-los, la FIFA les ha pujat moltíssim,
el premi per guanyar aquest mundial,
si guanyen el mundial són 300.000 euros per cadascuna, eh?
Clar, clar. Compte, eh?
Déu-n'hi-do. O sigui,
és molt més del que guanyen moltes
en molts anys de carrera, eh?
Clar. Sí, sí.
És fascinant analitzar tots els indringulis
de tota aquesta evolució.
I l'empatia en aquest món no existeix,
avui en dia no existeix, l'empatia.
Abans ho comentàvem, ja,
amb els exemples que ens aprovava Pepe I avui a les 9,
del bo de Neymar.
Exacte.
En fi, de com ens mouen els calés de tothom.
Luis Rubiales, quina responsabilitat
ha tingut en tot això?
El president de la Federació Espanyola de Futbol,
com analitzes la seva actitud i el seu comportament?
A veure, crec que ha fet dues coses molt ben fetes.
Una és treballar de manera interna,
és a dir, públicament, negar-ho tot.
No, no necessiten cap millora,
tot està molt bé,
tot ho fem molt bé, públicament.
I en canvi, internament,
admetre a les jugadores que s'havien de fer canvis
i fer-los, no?,
en algunes petites coses, però que per les jugadores eren importants.
Tema viatges, no?
Tema viatges, que vinguessin familiars...
Home, les condicions de viatge,
poder tenir familiars a prop.
Una cosa que és molt important que és el respecte
a la intimitat de les jugadores,
perquè això ho explico jo al meu llibre,
perdó, que la gent ho llegeix,
un llibre que es va publicar fa dos anys
i que explicàvem que les jugadores
havien de tenir la porta oberta de l'habitació
quan es concentraven,
perquè el senyor Vilda passés a veure les habitacions,
no fos cas que s'estiguessin embolicant entre elles,
perquè, clar, com que la majoria són homosexuals,
doncs volien controlar que això no passés,
no, dius? Ja.
O que si se n'anaven de la concentració,
havien de dir
amb qui anaven, a on anaven i què feien,
pràcticament tot.
És a dir, la seva intimitat estava totalment,
doncs, violentada,
no existia,
no tenien intimitat
per això, perquè es volia controlar
que l'homosexualitat a dins
no campés, no sé, com si poguessis
evitar aquesta situació.
Absurd.
Per tant, hi ha hagut tota una sèrie de canvis
en aquest sentit bastant importants,
també a nivell econòmic
i a nivell de cos tècnic.
No tenien nutricionista,
no hi havia un nutricionista,
quan qualsevol club fins a primera rep
té un nutricionista,
perquè l'esport d'elit és bàsic,
és fonamental, no?
Ara tenen més fisioterapeutos, nutricionista,
un equip tècnic, com el Barça,
que és superior, o com la masculina,
que és superior al cos tècnic
a la plantilla, fins i tot, no a les jugadores?
Però és que s'ha demostrat que ha de ser així, no?
Llavors, bé, tots aquests canvis
està clar que tenen afecte
al terreny de joc, claríssim.
És aquesta l'analisi prèvia
que hem fet amb la Danae Boronat,
la Marina Dela Cruz.
Moltes gràcies per ser el suplement d'estiu.
Són 5 segons per 3 quarts.
Ara saludem el totgira especial
per seguir la final del Mundial Femení
entre Espanya i Anglaterra.
Una abraçada. Bon dia, Pep.
Bon dia, David, com estàs? Hola, què tal?
Com esteu?
Quan has dit bon dia, Pep,
va per mi o no va per mi?
Una altra volta, Pep Guardiola,
fent una entrada inesperada. David Clupés, tot vostre.
Gràcies, una abraçada forta.
Comencem aquest totgira especial, final del Mundial, Espanya-Anglaterra.
Coler, fes cames.
Puja la muntanya.
Passió, Coler.
Jo també vindré.
Comença el peregrinatge
dels socis del Barça a la muntanya màgica.
I t'ho explica la TVT,
la transmissió d'entorn quemat.
Avui, a partir de dos quarts de set,
la TVT del Barça cadis a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclou.
L'esport ens ensenya que tirar endavant
no és tan sols guanyar, sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank.
Tu i jo, nosaltres.
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial d'assistència sanitària.
Dan i CaixaBank.
Catalunya Ràdio 40.
S'ho han guanyat a pols
des del dia que van decidir que elles també volien jugar a futbol,
quan per jugar a futbol el més fàcil era fer-ho amb els nens,
rebent patacades al pati de l'escola
i haver de demanar permís per poder jugar amb ells.
Obrint-se a camí quan ningú feia cas del futbol femení,
pidolant per poder tenir un camp d'entrenament,
normalment en hores intempestives,
perquè les millors hores ja estaven reservades per al futbol masculí,
convencent entrenadors i entrenadores amb cert nivell
perquè les entrenessin i les ajudessin a progressar.
L'esclat del futbol femení a casa nostra ha estat cosa d'elles.
De les Alèxia, Aitana, Mariona, Paredes, Geni Hermoso...
També de les que avui no hi són, però hi haurien de ser.
Però hi haurien de ser, les Patri, la Mapi...
De les que hi van ser, posant també la primera pedra,
les Marta Cubí, les Bermúdez, les Boquete...
De totes aquelles futbolistes anònimes
que també hi han estat i han posat el seu granet de sorra.
Per totes elles va aquesta final, la final d'un mundial.
És la culminació d'un procés,
l'empoderament definitiu del futbol femení.
Tot gira amb David Clopet.
Bon dia, 3 quarts de 12 del matí i obrim les portes del Tot Gira,
un tot gira especial per viure en directe a la final del Mundial.
Des de l'Estadi d'Austràlia, des de Sydney, gairebé,
davant 90.000 persones
i enmig planeta mirant-s'ho des de casa.
Anglaterra-Espanya és la final del Mundial.
És una final molt catalana, una final molt blaugrana,
que us expliquem aquí al Tot Gira. Comencem.
El xut, Aitana, gol!
El xut, Aitana, i gol!
El xut, Aitana, i gol!
Sí, molt fort, molt fort. Molt contenta.
Crec que encara ha hagut d'assimilar totes una mica,
perquè el que hem fet és molt gran.
L'espectacle final.
Més que un partit.
La final del Mundial al Tot Gira.
Moltes gràcies.
10 minuts i seran les 12 del migdia.
Vinga, va, obrim transmissió d'aquesta final del Mundial.
En directe al Tot Gira, la primera final per Espanya,
també la primera per Anglaterra,
la vigent campiona d'Europa,
i a totes les apostes, favorita per endur-se aquest títol mundial.
Transmissió amb l'Albert Hodder i el Raül Orgales,
el control tècnic, la Nadia Roig a la producció,
l'Albert Bosch i l'Andrea Martínez al control central,
el nostre anar, Rodolfo Pérez Escobar.
Què tal, Pere? Bon dia. Bon dia.
Com estàs? Estic esplèndid.
Ja mirant de prop aquesta final del Mundial
amb la cerimònia habitual abans de començar el Mundial
i amb un estadís ple a vessar, absolutament ple a vessar,
gairebé 90.000 persones...
Saps que pensava que... ara em diràs, també, tu,
no és el rècord, el rècord en continua tenint...
Correcte, és veritat.
No el superen ni tan sols en una final del Mundial.
És una final extraordinària, una final d'un Mundial,
i ara sé que se'm llençaran el coll
tots els que els agrada l'atletisme o els Jocs Olímpics,
una final d'un Mundial de futbol, d'homes, de dones...
És igual, és un esdeveniment espectacular.
I per aquells que van dir que potser no ompliran l'estadi,
que és molt gran, una final del Mundial, doncs l'han omplert.
I tant, que sí.
Tàndem de luxe, l'analistes, avui al tot gira la Marta Cubí.
Com estàs, Marta? Hola, bon dia.
I la Mireia Vera. Què tal, Mireia? Bon dia.
Hola, bon dia. Totes dues aquí a l'estudi.
Per cert, no havíeu coincidit mai, totes dues aquí amb nosaltres.
No, ens havíem trobat en antena moltes vegades,
però en persona, avui és el primer dia i quin bon dia, no?
Ja, i li preguntava a la Marta Cubí, a la prèvia d'aquesta final,
ella que ha arribat a ser internacional.
Tu també, Mireia, vas jugar moltes vegades a futbol femení.
Què suposa veure que tantes jugadores d'aquí avui
jugaran a una final del Mundial?
Bé, suposa una alegria molt gran,
perquè vol dir que darrere hi ha hagut molt de treball de molts anys,
de molta gent que ha permès que avui hi hagi aquesta final, no?
Crec que moltes jugadores també han aconseguit aquest èxit,
gràcies també a impuls de molts clubs que aposten,
com és el cas del Barça.
I bé, doncs crec que és una molt bona notícia.
I veurem com impacta, no?, en el futur, això.
Crec que és important perquè es continuen generant referents,
perquè es continuen enganxant gent
que mai havia vist esport femení a veure partits,
però tinc ganes de veure també què passarà en el futur
i de quina manera aquesta final pot canviar alguna cosa cap a millor.
El control de dades i estadístiques del Marc Andrés.
Què tal, Marc, com estàs? Bon dia.
Ja fa temps que amb això del futbol femení s'hi dedica,
i és un autèntic freaky del futbol femení,
i ho sap absolutament tot, per això l'hem fitxat.
Va, comencem amb els 11.
Marc, presentem 11 de la selecció espanyola
amb un canvi important respecte a les semifinals.
Sí, comencem, evidentment, destacant...
Es compren cap a casa nostra,
hi ha 3 catalanes a l'11 d'Espanya,
i un d'ells és aquest gran canvi.
Una és que Àlexia no juga de titular.
El revés que va passar a les semifinals,
la de Mollet del Vallès, l'actual pilotador del món,
doncs comença el partit a la banqueta,
i qui comença? Doncs Salma Paralluelo, també jugadora del Barça,
que ha entrat com a revolsiu tant a quarts de final com a semifinals,
de fet va fer dos gols importantíssims
perquè Espanya sigui avui aquí a la final del Mundial,
i aquest és l'11 d'Espanya, com dèiem, amb 3 catalanes,
la Iacudina i Aitana Bonmatí,
i 7 futbolistes del Barça,
Catacoll, Irene Paredes, Salma Paralluelo, Mariona Caldantei,
i les 3 catalanes que hem mencionat.
Les dues futbolistes del Barça, també catalanes, que són a la banqueta,
són Àlexia i Maria Pérez.
Acordarem aquest 11 amb Catacoll a la porteria, defensa de 4...
Sí, defensa per Onabatlla, Irene Paredes,
la Iacudina Olga Carmona, Tere Abellera de Pivot,
Aitana Bonmatí, Geni Hermoso d'Interiors,
a les bandes Alba Redondo i Mariona Caldantei,
i a la punta, això calivana també, a Jorge Vilda contra Suècia,
Salma Paralluelo.
Ara comentem abans l'11 d'Anglaterra
amb les dues ja habituals del Barça titulars,
tant Lucy Brons com Keira Walsh.
Aquest és l'11 de Serena Bigman.
Merriherbs a la porteria, el Lucy Brons, Milibarait, Alex Gringot,
i Jess Carter, en defensa,
al mig del camp amb Keira Walsh, Elatun, Georgia Stunway,
i jugadores més avançades, Rachel Daly, Rowen Ham,
però la referència en atac és Àlexia Russo.
L'àrbitre del partit nord-americana.
Sí, Tori Penso, col·legiada dels Estats Units,
que arbitrarà per primera vegada una final.
També és lògic, perquè els Estats Units han jugat...
les tres últimes finals abans d'aquest Mundial,
per tant, la nord-americana no podia xiular.
I en aquest Mundial ha xiulat l'Alemanya-Marròc, 6-0 per les Bavareses,
el Suïssa-Novas-Alanda, 0-0, el França-Marròc, 4-0 per les Franceses,
i la semifinal entre Austràlia i Anglaterra.
Ara comentem els 11, però mira, puc entrar dins l'estadi,
a l'escenari de la final d'aquest Estadi d'Austràlia de Sydney,
amb la nostra companya a TV3, la Laura Borgués.
Laura, què tal? Com estàs? Bon dia.
Molt bon dia.
Tot i un ambient...
Ui...
Ens sembla que serà una mica complicada, eh?
...de vestidors, les jugadores.
No em sentiu bé, eh?, pel que veig.
Ara sí, Laura, ara sí.
A veure, és que aquí hi ha molt i molt ambient,
com tu deies, l'estadi tot ple.
Ara hi ha hagut molt d'enrenou, ara hi ha focs artificials,
perquè les jugadores les veuen a les pantalles...
que estan al túnel de vestidors, a punt de saltar el terreny de joc.
El terreny de joc sí que hi ha al·legores suplents...
de la selecció espanyola.
Veiem ara mateix també les d'Anglaterra,
tot el cos tècnic és curiós,
perquè les de la selecció es fan per davant de l'àrea tècnica,
i, en canvi, les de la selecció espanyola...
estan tocant la pata.
Mirant-se-ho tot, mirant-se aquests focs artificials...
...se l'agrada el públic, saludant el...
perquè els familiars de la selecció espanyola
estan just darrere la banqueta,
i l'ambient és...
s'han desplegat les banderes de cada país,
amb una bandera amb el trofeu de campiones del món al mig del camp,
i la veritat és que hi ha hagut una cerimònia inaugural,
que encara s'està fent ara, realment espectacular.
Només confirma'm una cosa, Laura, tu que ets dins.
És ple, l'estadi?
És ple, no hi cap ni una agulla.
Potser hi ha alguna cadira buida que ara veig davant meu,
però la imatge que dona és d'estadi ple absolut,
de molt ambient, de molta fàforia...
i amb moltes ganes d'aquest partit,
i ara se senten com els batecs, la música,
perquè ara sí que saltaran ja les jugadores al terreny de joc,
i mira, salten ara mateix, si sentiu el so, la música,
com aplaudeix tota l'afició,
un ambient de gran, gran, gran final.
Gràcies, Laura.
Mirarem el descans de tornar a connectar amb la Laura Brugués
i a l'estadi d'Austràlia.
És que són 90.000 persones,
i això a vegades dificulta la comunicació.
Encara l'insult té de prou bé.
Va, comentem els 11. D'entrada, aquest canvi.
Aquest únic canvi a l'equip de Jorge Vilda, Marta Cubí, Mireia.
Què us sembla?
L'entrada de Salma Paralloro ja no fa de rebulsió.
És titular, Àlexia, a la banqueta.
M'agrada el canvi en el sentit
que en molts partits hem trobat a faltar una punta
que estiri l'equip, que fixi a les centrals,
tenint en compte que Anglaterra juga amb tres centrals,
això li pot anar bé.
Jo, personalment, no hagués posat a Salma,
perquè a mi m'agrada molt aquest paper de rebulsió,
i penso que ho fa molt bé,
quan la defensa ja comença a estar fatigada,
que et treguin aquest punyal.
És una arma molt bona.
A vegades hi ha futbolistes que estan cridats cridades
a ser rebulsius. Exacte.
I Jenny, quan no acaba sent una punta a punta,
amb l'edat cada vegada li agrada més baixar,
llavors, en aquesta posició d'Àlexia,
perquè la gent ens entengui,
penso que pot funcionar molt bé,
però segurament jo no hagués posat a Salma,
sinó que hagués posat a Esther en punta.
M'agrada, però potser no hagués fet aquest canvi
de jugadores concret.
Mireia. Jo sí que apostava per Salma,
perquè crec que és una jugadora que té coses diferents.
Com deia la Marta, dona molta profunditat,
que jo crec que a Espanya li ha faltat en molts partits.
I sí que és cert,
que tinc la sensació que de rebulsiu funciona molt millor,
però és que és una final, avui ja no hi ha marge d'error,
i entenc que des de l'inici Espanya ha d'anar a buscar el partit.
Jo també em plantejo
si en algun moment del partit veurem algun canvi de posició.
És a dir, que sigui Mariona la que actui de fals nou,
i Salma en aquest extrem esquerre,
que també té capacitat per desbordar,
per arribar a línia a fons
i per generar superioritats per fora.
Les angleses són favorites,
són les vigents campiones d'Europa.
Per cert, com arriben uns i altres, unes i altres,
en aquesta final, Marc?
Doncs mira, a Espanya ho fa sent la màxima golejadora del torneig.
Amb 17 gols,
Anglaterra ho fa sent la menys golejada del torneig.
Només han queixat 3 dianes.
En el camí d'Espanya, que a fase de grups va guanyar 3 a 0 a Costa Rica,
5 a 0 a Zàmbia,
i va caure estrepitosament contra Japó per 4 a 0.
A les eliminatòries, Suïssa 1, Espanya 5,
a quarts, Països Baixos 2,
Espanya 2, Països Baixos 1, perdó, a la pròrroga,
i a semifinals, Espanya 2, Suècia 1,
3 jugadores amb 3 gols,
de moment, Géni Hermoso al Barredondo
i la de Sampera de Ribas, Aitana, bon matí.
Per Anglaterra, a grups, una 0 contra Haiti,
una 0 contra Dinamarca,
que, recordem, es va patir pel genoll de Keira Walsh,
i una 6 contra la Xina,
a vuitens, 0 a 0 contra Nigèria,
en victòria als penals, ple d'encerts de les angleses,
a quarts, Anglaterra 2, Colòmbia 1,
i a semifinals, Austràlia 1, Anglaterra 3.
Un moment pels diners, ara sona el God Save the King.
En Keira Walsh, també,
i també Lucy Brons, les jugadores de la Barça.
Avui passi el que passi en aquesta final del Mundial.
Segur, alguna jugadora de la Barça serà campiona del món.
Per cert, serem també avui a Sampera de Ribas,
perquè, ja sabeu, si Aitana fa una bona final,
si guanya Espanya aquesta final del Mundial,
ves que no això sigui decisiu,
perquè acabi guanyant la Pilota d'Or 2023,
la d'aquesta temporada.
A Sampera de Ribas, a la localitat de l'Aitana,
a la Penya Blaugrana Aitana, bon matí,
hem enviat l'Oriol Rodríguez. Oriol, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I hem col·locat pantalla gegant, aquí, oi?
Mira, hi ha una pantalla molt gran,
que aprofita per veure la gent que és a fora al carrer,
prenent aquí cervesetes i fent la vermut,
tot i les altes temperatures,
estem a 35 graus a Sampera de Ribas,
i també hi ha 3 pantalles més dins d'aquesta Penya Aitana,
bon matí, que es va inaugurar fa un parell de mesets,
i vaja tot a punt perquè comenci el partit,
i, si vols, podem copçar ràpidament l'ambient.
A veure, bon dia. Bon dia.
Una mica de caloreta, aquí a fora,
però a punt per començar la final, no?
Bastanta caloreta, però esperem que ara es calpi més
quan guanyi Espanya Aitana, que estigui amb nosaltres.