logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
diumenge 15 d'octubre del 2023.
Avui al suplement, Tertúlia amb Oriol, Marc, cap de Política del Nació,
la Núria Oriol, els del diari Ara, el Marc Molins, advocat penalista,
també amb una mirada posada, evidentment, a aquesta guerra,
Israel-Gaza, Jerusalem, i tenim el Toni Cruanyes i també el Manel Elias,
els saludarem al llarg d'aquest programa.
Avui també amb la visita de la Txell Feixes,
després d'aquesta cobertura a l'Afganistan amb aquests terratrèmols,
avui la Txell Feixes de tornada a Catalunya
ens vindrà a explicar l'experiència que ha vist els últims dies.
I avui al suplement ens preguntem, o intentarem desmitificar,
l'esport i el gènere.
Avui al suplement ens visitaran 3 esportistes
que s'han fet un fart de trencar mites i tabús.
El Max Villarassa és ballarí,
va ser protagonista del musical Billy Elliot a Barcelona,
l'Eneco Sánchez fa natació sincronitzada al Club Natació Sabadell
i l'Ignasi Siurana és patinador del Club Patinatge Artístic Colot.
Ens acompanyarà la Susana Soler Prat,
professora de teoria i història de l'esport
i doctorat en esport i gènere.
En parlarem avui a quarts d'onze del matí,
tindrem la Marina Porras,
el Roger Mas i el David Carabent,
el de Maudeixo,
la Marta Farrell, els arguments universals,
i també un nou capítol de l'Eclipsi.
Es calcula que 25 anys és el temps que dorm
una persona llarga de la seva vida,
25 anys de nits,
avui les nits de la SU a l'Eclipsi,
un artista que ha voltat per tot Catalunya aquest estiu
presentant les seves cançons
i que ha viscut més de nit que de dia.
De seguida també arriba el Joan Anton Català
i de seguida l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa.
Bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Gemma Bonet.
Bon dia, Gemma.
Hola, bon dia.
Caravanes de civils fugen de la franja de Gaza
que continua assajada per les tropes israelianes
enmig de bombardejos intermitents
i on no hi arriben ni aliments ni combustible.
Els ultimàtoms d'Israel acaben
i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu,
deia ahir que ja estan a punt
per començar la seva ofensiva per terra mariaire.
Davant de la imminència de l'atac,
Hamas demana a Egipte la reobertura del pas de Rafà,
que és l'únic dels accessos a la franja que no controla Israel.
La situació a Gaza la viuen també amb desesperació.
Més de 800 persones de la franja que treballen a Israel
i que s'hi van quedar la setmana passada
arran de l'atac a Hamas.
Demanem a l'autoritat palestina i al món sencer
que ens busquin un refugi segur
o ens enviïn de nou a Gaza,
perquè no podem viure així.
Ja no ens queden llàgrimes.
Per l'investigador de la Universitat Pompeu Fabra,
Gabriel Garrum, l'ultimàtom israelià
que emplaça els palestins a marxar de casa seva,
vulnera el dret internacional.
Són declaracions que feia el suplement de Catalunya Ràdio.
El que estem veient és una vulneració enorme del dret internacional.
L'argument de la legítima defensa no és un argument absolut.
Un crim de guerra, no es pot respondre amb un crim de guerra,
forçar a més d'un milió de persones
a abandonar les seves cases en un estat de setge
en el qual no hi ha electricitat,
en el qual no hi ha aigua,
en el qual no hi ha ajuda humanitària,
és quelcom que hauria de ser inacceptable.
I al Castell de Montjuïc, a Barcelona,
s'hi està fent a aquesta hora la marxa de torxes
que commemora l'aniversari de l'afusellament
del president Lluís Companys.
Avui, 15 d'octubre,
i justament aquesta hora fa 83 anys,
que Companys va ser afusellat pel règim franquista
al fossat de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.
De la plana política,
Pedro Sánchez reconeix dificultats
en la negociació de la seva investidura,
però pronostica que hi haurà govern progressista
i també legislatura.
Así que, pese a la complejidad de las negociaciones
que tenemos en curso,
yo os garantizo que confío
en que haya un gobierno progressista
para que Extremadura
y para que España
avancen cuatro años más.
Mentrestant, la secretària general d'Esquerra Republicana,
Marta Rovira,
admetia ahir que el referèndum d'autodeterminació
no formarà part del pacte d'investidura
si és que s'arriba a un acord amb el PSOE.
Què és tangible amb la investidura?
Molt probablement un referèndum no és tangible.
Aconseguem l'amnistia,
un referèndum d'independència.
És difícil de pensar.
Posem una taula de negociació,
un procés de resolució
amb garanties que ens permeti
parlar de com es vota Catalunya.
De la plana internacional,
Polònia avui vota en unes eleccions crucials
que poden segellar la deriva autoritària del país
i posar en qüestió la unitat de la Unió Europea
davant la guerra d'Ucraïna.
Les enquestes auguren que el partit ultraconservador
i ultranacionalista Llei i Justícia,
que està al poder des del 2015,
perdrà com a mínim la majoria.
Per evitar-ho ha intentat crear por
explotant la migració i la seguretat fronterera.
I també celebra eleccions l'Equador
en la segona volta d'aquestes presidencials.
Les enquestes preveuen un resultat molt ajustat
entre la progressista Luisa González
i el conservador Daniel Novoa,
en un país que està molt tensionat
per la incertesa política
i, sobretot, per la inseguretat.
De la cultura, el Festival de Sitges
tanca avui diumenge la seva 56a edició
amb estrelles com Brad Anderson,
el cineasta nord-americà.
A més de presentar nova pel·lícula,
ha recollit el Premi Honorífic Màquina del Temps.
Tinc una llarga història aquí,
cosa que m'encanta.
Sitges és un lloc apassionant,
sobretot pel públic.
Un públic meravellós
a qui li encantan les pel·lícules de gènere
i responen molt bé.
Així que, quan ets un cineasta
i portes aquí les teves pel·lícules,
ja saps que sempre anirà bé.
Precisament la pel·lícula argentina,
Cuando acecha la maldad,
i també la catalana Robot Dreams,
s'han endut els principals premis
del Festival de Sitges.
I aquesta nit s'entrega també
el Premi Planeta de Novela,
amb un rècord aquesta vegada de participació.
S'hi han presentat 1.100 exemplars.
La novela negra, la històrica
i les protagonistes femenines
predominen entre les 10 obres finalistes
que opten a endurçar un milió d'euros
d'aquest Premi Planeta.
I pel que fa a la informació esportiva,
l'Espanyol és el nou líder de la segona divisió
després de la victòria per 2 a 0
contra el Valladolid a Cornellà.
Martín Braithwaite de Penal i Puado
han fet els gols dels blancs i blaus.
Salma Puaralluelo és la principal novetat
a la llista del Barça per jugar avui
contra l'Atlètic de Madrid a dos quarts de set.
En canvi, Graham Hansen és baixa
per un esquins al turmell.
En bàsquet, l'ACB derrotes de la Penya
contra l'Unicaja
i també del Girona a casa
contra el Tenerife.
En canvi, l'Andorra va guanyar l'Obradoiro.
A la Lliga Femenina Perfumeria s'ha venit de 68,
Tunís Girona 52,
IDK i Puscoa 59,
Barça C-BESA 48.
I a aquesta hora comença la cursa de Moto3,
del Gran Premi d'Indonésia de Motociclisme.
I a les 9,
recordeu en directe pel web i l'app de Catalunya Ràdio
la cursa de MotoGP.
Som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme,
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió
a l'àpia al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes la cursa d'esprint
i els diumenges la cursa tradicional.
Els caps de setmana
amb Mundial de Motociclisme,
Univers MotoGP,
amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana,
Gran Premi d'Indonésia.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Des que surt el sol fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio.
Cada diumenge a aquesta hora,
l'ofici d'educar
amb la imprescindible Elisabet Pedrosa.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger.
Obrim les portes de l'ofici d'educa.
Som-hi.
L'ofici d'educar.
A Catalunya Ràdio.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Què motiva els joves?
Què els emociona?
De què tenen por?
Què els enrabia?
Com s'imaginen el seu futur?
Com pensen?
Què senten?
Què els fa mal i què els dona felicitat?
Què els desagrada dels adults?
Com els agradaria que els tractéssim?
Què tenen a dir-nos?
I què canviarien del món?
Avui donem veu als adolescents.
Farem tertúlia amb 5 joves, però.
Ariadna Martínez, 15 anys.
Estudia primer de batxillerat humanístic.
Roger Vilaredes, 16 anys.
Estudia primer de batxillerat social.
Clélia May, 18 anys.
Estudia primer de dret a la universitat.
Asiera Álvarez, 15 anys.
Estudia quart d'ESO científic biològic.
I Esther Espinosa, que té 15 anys,
i estudia quart d'ESO.
I acabarem amb Com a Ducú
amb la psicòloga Lara Terrades.
L'Ofici d'Educar, amb Elisabet Pedrosa.
Avui a l'Ofici d'Educar, doncs això,
una tertúlia de joves,
però alguns dels joves que sentireu avui en aquesta tertúlia
han estat seleccionats del curs de ràdio
que van fer el curs passat.
Va ser com una mena de càstig, no?,
entre 10 instituts d'arreu de Catalunya.
I això ho van fer dins el projecte
Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació,
que fem l'Ofici d'Educar i Catalunya Ràdio,
perquè primer, feu vostre la ràdio,
i segon, per donar-vos veu,
Ariadna, Roger, Clèlia, Sier i Esther,
benvinguts, benvingudes.
Sentirem primer quines són les vostres dèries
i cadascun podeu opinar sobre les dèries dels altres
si és que ho voleu.
Començant amb l'Ariadna Martínez.
Ella, com dèiem, té 15 anys.
Estudia primer de batxillerat humanístic
a l'Institut La Plana de Vic.
L'Ariadna es definiria com una persona
perfeccionista i empàtica,
i el seu gran somni és fer cada dia el que li agrada.
Bueno, diríem que tots tenim aquest gran somni, no?
La seva gran habilitat és la comunicació,
i la dificultat és que,
diu ella que és inflexible a l'hora d'afrontar els canvis
i està convençuda que és urgent
canviar el pensament crític de les persones.
Ariadna Martínez,
què vols dir amb això de canviar el pensament crític de les persones?
Hola, Elisabet.
Mira, quan dic canviar el pensament crític de les persones,
em refereixo més aviat, potser,
a adoptar una mirada atenta,
perquè últimament hi he estat reflexionant
i m'he adonat que vivim en una societat
en la qual constantment rebem estímuls externs,
vull dir, en surten per la tele, per la ràdio,
quan escoltem música,
i crec que és important saber destriar una mica aquestes informacions
per no acabar sent una societat manipulable,
al cap i a la fi.
I, precisament, aquesta és la raó per la qual crec que és un canvi urgent.
La part positiva és que nosaltres, com a adolescents,
que encara ens queda molt camí per recórrer,
la podem adoptar per ser, doncs, adults més lliures en un futur.
De fet, lligat amb això d'adults més lliures,
tu vius sense xarxes, no?
Com es viu sent adolescent i sense xarxes?
Home, jo visc molt bé, eh?
Pot ser que de cara als altres sembli com una cosa descomunal, no?
Un adolescent que no té xarxes socials,
però, realment, hi visc molt tranquil·la,
perquè sempre veig als meus companys
que si aquest no m'ha donat like,
que si aquest no m'ha acceptat,
que si no sé si escriure-li això,
que si l'altre...
I, realment, dono gràcies als meus pares,
perquè en un primer moment em van dir no,
i ara, doncs, ara que ja em podria tenir,
segueixo dient no, perquè, la veritat,
aquí estic molt més tranquil·la.
Ariadna, tu ens vols parlar de la relació
que teniu els adolescents amb els pares, no?
I crec que has fet una mica de recerca
entre els amics i les amigues.
Què ens vols dir?
Què és el que t'has trobat quan has parlat amb ells?
Així és, mira, jo vull parlar d'un tema
que crec que pot generar bastant debat,
que, com tu has dit,
és la relació que tenim els adolescents amb els nostres pares,
que és un tòpic que sempre, sempre,
però és que sempre apareixen les converses amb els meus amics.
I crec que aquí també pot ser divertit,
perquè, al cap i a la fi, tots som adolescents,
i, vulguis o no vulguis, doncs,
xoquem amb els nostres pares,
no sempre compartim opinions.
En molts casos concebem el món
des de perspectives diferents.
Així, doncs, us porto unes quantes situacions
per anar-les comentant,
que segur que a vosaltres us han passat.
A veure, digues.
Aviam, per posar un exemple.
No us ha passat mai allò de dir
em sona el despertador a les set del matí
i no t'aixeques fins al cap de cinc minuts.
Però és que abans d'això
apareix la teva mare dient
que són les set i trenta,
que cada dia igual,
que no ens podem llevar tant tard.
T'aixeques tot de pressa i corrents
i resulta que només han passat cinc minuts
i vences,
bueno, si és que em podria haver quedat dormint.
Sempre ho comentem amb els meus amics
i la veritat que fa bastanta, bastanta ràbia.
I què proposes?
Una cosa important,
jo crec que és que els adults
entenguem com voleu ser tractats.
Què us agradaria?
A veure, jo entenc
que si ens sona el despertador
ens hem de llevar,
però és que hi ha moments
que costa tant que vèncer.
Mira.
Costa els adults i els jomes.
Sí, sí, sí.
Però llavors diríem
que a l'hora d'orientar-nos en aquell tracte
la resta podeu opinar, eh?
Com us agradaria ser tractats
que potser no us hi sentiu sempre, no?
Aciert, Clàlia?
Bé, jo crec que potser
seria important
no fixar-nos tant en l'adultcentrisme,
que és un nou terme
que ja ha sortit d'aquí fa poc,
que és que els adults
tendeixen a pensar
que són ells els que manen al món
i realment els joves
també tenim opinió
i també,
arribat a l'edat que tenim
els que estem aquí,
ja tenim capacitat de decisió
i de dir, bueno,
si m'aixeco cinc minuts tard
és sota la meva responsabilitat,
no cal que m'estiguis aquí matxacant.
Hi ha alguna cosa més
que vulgui dir la seva
sobre com voleu ser tractats?
Aciert, aixeca la mà, digues, Aciert.
Doncs, jo penso que és important
que els adults ens tinguin en compte
la nostra opinió,
però no tira cap als extrems.
Vull dir,
també és important
tenir en compte
els que diuen els pares,
ja que si la gran majoria
de les vegades
si ho diuen és per alguna cosa,
tenen més experiència que nosaltres
i és important
escoltar-nos mútuament.
Clar, Aciert ens diu això
perquè el seu pare
el tenim aquí al davant
i vol quedar bé amb el pare.
Roger, Ester,
alguna opinió a afegir
respecte a com voleu ser tractats?
Ester.
Crec que el més important
en una relació
entre pares i fills
és la confiança
i ho dic perquè
des de...
tipus, a la meva vida
els meus pares
m'han tingut la llibertat
i la confiança
de deixar-me sortir,
deixar-me tindre xarxes,
deixar-me sortir de festa,
però perquè mai
i mai els he decepcionat
i crec que
amb els meus fills
jo també ho faré així
i jo crec que
quan més prohibis
gens hi fiques
als teus fills,
més incites
a que ells
la faiguin.
Jo crec que
si el teu fill
et compta
totes les seves coses
i et té confiança
és el més important.
Roger?
Jo penso bastant igual
anar a dir coses semblants
i en relació...
Ui, perdó.
En relació amb el despertador
jo normalment ja em desperto
ma mare,
a part que és molt mandrosa
no em vindrà a xarcar pas
ja t'ho dic ara.
Ja.
Doncs prenem nota
i la teva mare segurament
també em pren nota
avui a l'ofici
d'Educant Temps de Suplement
a Catalunya Ràdio
una tertúlia
de Joves Pro.
No em toquis
que punxo.
Els adolescents
som addictes al mòbil.
Endepenem per informar-nos
i mirar missatges
com una droga.
Però també els adults.
Pere Allurà.
Doncs el Roger Vilaredes
té 16 anys
i està estudiant
primer de batxillerat social
a l'Institut Guillem de Berguedà.
Es defineix com una persona
amb les coses clares
i que segueix els seus objectius
i el seu gran somni
atenció és
ser ric, feliç
i ens explicaràs
com es fa això
de ser ric i feliç
i treballar de locutor
en un programa
de televisió o de ràdio.
Asegura
que la seva gran habilitat
és la improvisació.
Posarem a prova
i la capacitat d'adaptar-se
i la dificultat
és que
diu ell
reconeix
és molt mendrós
i creu que és urgent
canviar del món
el canvi climàtic
i les discriminacions.
Roger Vilaredes
de què t'agradaria
fer un programa de ràdio?
Ui
jo de qualsevol cosa
mentre hi pugui treballar
jo ja estic content.
Escolta que
digues.
Sí, perdona, eh?
Si és més tirat
cap àmbit esportiu
i coses així
millor
però, bueno
farem el que podrem.
I com et faria ric?
Com et faràs?
Jo.
Perquè si ja ho tens clar.
És que si ho sapigués
ja ho seria de ric.
El problema és que
encara he de trobar
la fórmula.
T'incomoden
les discriminacions?
Quan parlen de discriminacions
a què et refereixes?
què em diries tu?
Què et ve al cap?
La primera cosa
que diries?
Contra la dona
per exemple.
Qualsevol cosa
que faci
que per exemple
un home
cobri més
que una dona
en un treball
que fan igual
o millor
les dones
és injust.
De fet el Roger
no tenia clar
de què ens volia parlar
però com que tu vas posar
em vas dir
que tens dots d'improvisació
doncs jo vaig pensar
el posarem a prova
a veure
tot el que ha passat
al Mundial de Futbol Femení
i s'ha acabat
de l'Alexia Putelles
tu com ho has vist això?
Ui
jo he trobat
que és una mica
un escàndol
el que ha passat
perquè
que t'agafi un senyor raro
que no coneixes
gairebé de res
que ha sortit
de saber on
i et pareix un petó
quan acabes de guanyar
un trofeu
que estàs ben enfòrica
té uns
uns de xonsis
que se'ls trepitja
ja
així de clar t'ho dic
i el s'ha acabat
tu creus que canviarà
alguna cosa
aquest s'ha acabat
és a dir
espero que
algú canvi
si més no
algú s'hi haurien de fixar
els que estan a dalt
el dia que ens vam trobar
perquè
tu ets dels que vam seleccionar
amb aquests cursos de ràdio
que hem anat fent
vam parlar
te'n recordes
d'una tertúlia esportiva
a la ràdio
d'adolescents
llavors
fes-me una mica
com ara
com una
de tertúlia
de tertúlia esportiva
del Barça
del darrer dia
d'aquell partit
amb el Granada
tu quina és la síntesi
que em faries
d'aquell partit
Roger?
aviam
jo me la vaig mirar
però estava una mica
adormit i cansat
o sigui
tampoc és que recordi
molt
però bueno
horrible
per part del Barça
hi va haver algun moment
que quasi que no es mereixia
ni empatar
per dir-ho així
sí que és veritat
que després
van marcar
el gol
al final
de la mitja part
quan hi havia els minuts afegits
i encara sort que van empatar
però bueno
i per exemple
joves com l'amint
ja mal
joves
joves com vosaltres
que arribin tan lluny
i tan de pressa
com ho veus això
vertiginós
o està bé
o com ho veus?
jo el trobo bastant flipant
que a un 90 anys
que és de nostra edat
estigui jugant
amb el primer equip
del Barça
sincerament
ho trobo
acollonant
vull dir
jo
per ell
perfecte
vull dir
si pot arribar a ser
dels millors jugadors
que ha sortit
de la masia del Barça
doncs ole
ell
sí que el trobo
que potser
és un pel·lículum
d'hora
perquè clar
si ho saps
estudiar bé
perfecte
però com se li pugi
el cap
o això
que a vegades passa
amb els jugadors
et sentim
una mica entretallat
Roger
la resta
de joves
de la tertúlia
tot això
que ha passat
amb el Mundial
de Futbol
femení
i el s'ha acabat
de l'Alexia Putelles
què us ha fet sentir?
hi ha algú
que vulgui dir la seva
Ariadna
Esther
qui vol parlar?

jo volia afegir
això que ha dit
abans en Roger
que aquest s'ha acabat
de l'Alexia Putelles
sí que pot canviar
moltes coses
perquè el Barça femení
per sort
doncs ha aconseguit
arribar
a un punt
de mira
que no sé
hi ha com un focus
i molta gent
se'l mira
i el segueix
però clar
cal recordar
que això són coses
que passen
constantment
vull dir
aquí s'ha vist
i està bé
perquè ara molta gent
se n'ha adonat
i sí que canviaran coses
però és important
recordar que això
està passant
cada dia
a llocs que no són visibles
vull dir
que no surten
per la tele
la Cier també vol parlar
digues la Cier
amb això que acaba de dir
estic molt d'acord
i penso
doncs
que se li va donar
sí que va ser un fet greu
però penso que se li va donar
molt bombo
perquè
coses així
passen constantment
i si
no li donessin
tanta atenció
a un fet així
i ho repartissin
una miqueta més
potser podrien canviar
encara més les coses
a més
per desgràcia
es va donar
molta més importància
això
a què
l'Espanya
la selecció femenina d'Espanya
va guanyar un mundial
i això
és un fet històric
i malauradament
se'l recordarà
per al Pico
entre
la Jennifer Hermoso
i els Rubiales
algú més
que vulgui afegir
alguna cosa
sobre aquest tema
sobretot en relació
a joves
que canvien el món
dones que canvien el món
i que també canvien
la visió dels homes
teniu els homes
d'aquesta tertúlia
una visió ja diferent
és a dir
no seríeu mai
un Rubiales
acabar sent
com aquell senyor
perquè
si no
Déu n'hi dole
que em pot caure
doncs
avui sentim
aquesta opinió
dels joves
fem aquesta tertúlia
de Joves Pro
Catalunya Ràdio
en temps de suplement
a l'ofici d'educar
no m'agraden
les etiquetes
les classes
haurien de ser
més pràctiques
perquè l'alumnat
hi participi
i aprengui més
Caral Tolosa
doncs
la Sierra
Té 15 anys
i estudia quart d'ESO científic biològic
a l'Institut Josep Tapiró. La Sierra es defineix
com una persona empàtica, extrovertida, intel·ligent
i carismàtica. La seva gran habilitat
és el do de la paraula i l'actuació.
I la seva dificultat és tot el que està
relacionat amb les manualitats. Diu que és
un poca traça. Seu gran somni
és fer-se sentir, ja sigui actuant en un
escenari, una pel·lícula
o fent xerrades que arribin a la gent. I la cosa
que pensa que és urgent canviar del món
és la ignorància.
A què et refereixes a Sierra amb això de la ignorància?
Penso que és molt
perillós i no se li està donant gaire
importància el fet de desconèixer.
Ja que ara estem, principalment
en les nostres edats, estem
en un moment que ens dirigim
a la vida amb molts prejudicis.
I molts d'aquests prejudicis venen
del fet de no conèixer i de no voler
conèixer. Perquè moltes vegades pensem que ho sabem
tot i no és així.
I ens estem perdent grans coses.
Estem veient... O sigui, molta
gent està patint pel fet que
se l'està discriminant per coses
que no són motiu de discriminació sol.
que pel fet de ser extraordinari
volteixem, doncs...
Posa'm un exemple.
Doncs...
Per exemple...
Mira, et puc posar l'exemple
de la transsexualitat.
Jo coneixo molt
al meu entorn
hi ha gent
que és transsexual
i pel simple fet
de... Jo què sé,
se li ha criticat
per l'hormonació
o...
Bé...
I tot això és perquè
no coneixen el que està patint
aquella persona.
Es pensen, doncs, que
ara, de sobte, decideix
fer un canvi
i ara és una altra persona.
Quan no coneixen
aquesta història...
I això entre d'altres, eh?
Jo, per exemple,
he patit
assetjament escolar
i per coses
que s'han buscat
amb mi el problema.
I si es parlés més
de coses com el bullying
penso que
tindria una altra visió.
Què és el que tu voldries dir
del bullying?
Què s'ha de dir
que no s'ha dit?
Que es té una idea
molt equivocada.
La veritat.
O sigui,
es té molt vist
que el bullying
és que et peguen
i jo
hagués donat
el que fos de veritat
hagués desitjat
que m'haguessin pagat
només perquè
els professors
m'haguessin cregut.
Perquè, clar,
com demostres
que t'aïllen?
Com ho demostres?
Com...
O que t'insulten
una persona...
És la paraula
d'una contra l'altra.
Llavors,
el bullying
no és tan sols
que et peguin,
no és tan sols
que t'insultin
per les xarxes socials.
No.
Hi ha un aïllament,
hi ha un maltracte
i no només físic,
també psicològic
i aquest és el que més mal fa.
Què has viscut tu
a Ciara en aquest sentit?
Doncs jo,
el meu malson
va començar
quan tenia uns anys
i...
i bé,
doncs,
una nena,
en aquest cas,
em va tatxar
i va fer que tota la classe
em tatxés
i així va durar fins...
Què vol dir
em va tatxar
i tota la classe
va fer que em tatxés?
Què vol dir aquest tatxar?
doncs,
va començar a divulgar informacions
meves que no eren certes,
a començar a dir
que havia fet...
bueno,
que em va començar a posar
i em perdó
em merdés.
I això va fer
doncs que tota la classe
em comencés a mirar malament,
ningú volia anar amb mi,
fins al cert punt
que eren parells a classe
i sempre hi havia un grup de tres
i jo sempre em quedava sol
i l'únic que em deien
des del professorat
és que veia coses
on no les sabia,
que era massa sensible,
que...
la psicòloga em va preguntar
que et peguen?
i jo no.
que et diuen coses
per les xarxes socials?
Jo en aquell moment
no en tenia,
just per tot el que m'estava passant
només no m'anava a exposar.
Llavors,
li vaig dir
no,
no tinc xarxes socials
i m'ha dit
doncs no t'estan fent bullying.
Com te n'has sortit?
Com t'has enfortit
de tot plegat?
Si ho has fet.
Demanant ajuda.
Jo des d'aquí
totes les persones
que estiguin patint
alguna cosa similar
jo demano,
si us plau,
que demanin ajuda
perquè és la forma
de sortir-se'n
de fer-se sentir
que no és culpa seva
perquè tenim
la mala costum
de,
val,
però tu què li has fet?
Quan realment
la gran majoria
de les vegades
no hem fet res,
simplement se'ns busca
nosaltres un problema
que no hem ocasionat
i penso
doncs que fer-se
avaldre per un mateix
és el més important.
La Clèlia
anava fent que sí,
que sí
amb el cap.
Hi ha algú de vosaltres
de la tertúlia,
Ariadna,
Roger,
Clèlia,
Esther,
que vulgueu dir
alguna cosa
sobre el bullying?
La Clèlia
aixeca la mà.
Si algú dels altres,
després en parlem.
Clèlia,
comencem per tu.
A veure,
jo crec que
el que ha dit
la CIER
té molta raó
perquè realment
jo també
he patit
alguns casos
de bullying
i realment
el professorat
en aquest cas
com a mínim
el que tenia jo
i pel que veig
el que tenia la CIER
també
va ser bastant
incompetent
de,
per exemple,
mira,
és que,
jo què sé,
em falta una cama,
ja,
bueno,
però és que a veure,
no et falten dos?
A veure,
saps?
Vull dir,
el professorat
no intenta
entendre els alumnes,
el professorat
intenta no tenir feina,
intenta anar-se'n a casa,
cobrar el seu sou
i és igual,
o sigui,
que t'estan pagant,
bueno,
vale,
anem a obrir un expedient,
t'estan insultant,
a veure,
són coses de nens,
tens 16 anys,
què t'ha de passar?
O sigui,
no fan aquesta difamació
però no es prenen mesures
normalment.
Aquesta és l'experiència
que heu tingut
tant la CIER
com la Clèlia.
Esther,
Ariadna,
Roger,
voleu afegir alguna cosa
en aquest sentit?
Quina ha estat
la vostra experiència?
Jo sí,
vull afegir una cosa.
Digues,
Esther.
Jo crec que
estic molt d'acord
amb el que ha dit la CIER
perquè jo no he viscut
en primera persona
l'acost,
però sí que és veritat
que al meu institut
sempre que fan xerrades
només tracten
el tema de pegar
i de les xarxes socials
i l'acost cibernètic,
però mai parlen
de quan,
jo què sé,
quan la gent opina de tu
i ho va difamant
o d'això
pels grups,
sí que és veritat
que jo a la meva classe
ho he vist
i que hi ha gent
que es queda sola
i això no ho veuen.
Estic completament d'acord
amb el que han dit
tots tres.
Jo, personalment,
tampoc he patit mai
assetjament escolar,
però em puc posar en la pell
perquè moltes vegades
els professors
es tapen els ulls
per no tenir problemes,
però és que,
irònicament,
tots els instituts
tenen el lema
de tolerància zero,
sempre fan xerrades
a l'hora de tutoria,
sempre ens diuen
que no ens deixem sols,
però és tot sobre el paper.
Quan passa alguna cosa
de veritat,
com ha estat el cas
de la Sierra o de la Clèlia,
no fan res
ni faran res
perquè els hi suposa
un esforç més.
A Sierra,
la solució per on passa?
La solució?
Jo, en el meu cas,
vaig a marxar.
Vaig haver de canviar-me d'institut,
ja que em va aixecar
els meus companys
i el professorat.
Al final també,
perquè no em creien
i al final deien
que el problema
el tenia jo.
Llavors,
marxar.
Em vaig canviar d'institut
i després vaig haver-me
de tornar a canviar d'institut
perquè en el que vaig acabar
no estava a gust
fins a acabar el tapiró.
Avui,
a l'ofici d'educar
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio,
una tertúlia
de joves,
però...
No t'agrado.
No t'agrado.
El curs de ràdio
m'ha ajudat
a treballar els nervis
a l'hora de parlar
en públic.
Berta Ruano.
Doncs la Clèlia May
té 18 anys
i és la més gran
d'aquesta tertúlia.
Està estudiant
primer de dret
a la Universitat de Barcelona.
La Clèlia es defineix
com a treballadora,
perfeccionista i lluitadora.
Considera que la seva
gran habilitat
és escoltar les persones
i actuar en conseqüència,
però la importància
que dona
al que pensen els altres
li dificulta les coses
més del que li agradaria
al seu gran somni
és que hi hagi pau al món.
Ho tenim malament,
acaba d'esclatar una guerra.
Evitar els enfrontaments bèl·lics
i la violència,
diu ella,
que troba innecessària
i considera que el món
anirà molt millor
si canviem l'educació emocional
dels infants,
els adolescents
i també, sobretot,
dels adults.
Per on passaria a Clèlia
aquest canvi
de l'educació emocional?
Bé, doncs,
la veritat és que
just ara
que acabo de fer
aquest canvi
estic com
entre ser adulta
i ser adolescent
llavors estic veient
com les dues perspectives
i estic començant
a entendre
com funciona el món
des de la part dels adults,
des de la part dels pares
com des de la part dels fills
perquè, òbviament,
ho he viscut.
Llavors, jo crec que
l'educació, en general,
és la base de tot,
però de què em pot servir
a mi
o a la Sierra
o als meus compats
que estan aquí
saber com fer
una rel quadrada
quan no sabem
interpretar
les nostres emocions
o interpretar
com s'estan sentint
els altres.
En aquest cas,
entraria pràcticament
tots els temes
que han dit
els meus altres companys
perquè tant el bullying
com la falta de respecte
a les inferioritats
que n'hi ha al món
es podrien controlar
en base d'entendre'ns
i respectar-nos
els uns als altres
i entenent,
jo què sé,
estàs trist?
Bé,
què puc fer per ajudar-te?
No,
no estiguis trist,
no ploris,
no, a veure,
intenta entendre'm,
intenta ficar-te a la meva pell
perquè sempre ens diuen
fica't a les meves sabates,
ho diuen,
però és que després no ho fan.
Llavors el problema,
la solució seria,
jo què sé,
educar-nos,
reeducar-nos,
que seria l'important,
educar els infants,
però reeducar els adults
perquè ens facin cas
i perquè entenguin
que la veu d'un infant
sempre ha de ser important.
La Celi ens vol parlar
de la publicitat
mitjançant les xarxes socials.
Què és el que ens vols dir
sobre aquesta publicitat?
Bé,
en aquest cas,
jo crec que les xarxes socials
s'han convertit
en una gran droga,
últimament,
que potser no està tan vista,
tan entesa com,
jo què sé,
altres drogues dures,
injectables o de més,
però causa una addicció
molt gran
i a través d'aquesta publicitat
moltes grans empreses
la fan servir
per ficar-nos intravenosa
opinions
que ells volen que tinguem.
Per exemple,
en aquest cas,
hem coincidit
amb una companya
que no té xarxes socials,
però
en la gran majoria
dels adolescents
tothom tenim xarxes socials
i ens trobem
en què,
per exemple,
a Instagram,
per un cost
molt, molt, molt baix,
podem ficar
qualsevol tipus d'anunci
i anunciar
marques,
potser de forma
subliminal,
que no ens donem compte,
llavors,
estan incitant
els joves,
sobretot,
perquè són els que
menys capacitat de,
menys criteri
tenim,
estem,
ens estan
com,
ficant,
jo què sé,
que s'ha de fumar
o que per ser guai
has d'anar
d'una manera
vestit,
d'una altra,
llavors,
al final,
tot està lligat
amb el consumisme,
el capitalisme
i altres problemes
en el món.
Viviu aquesta dicció
de les xarxes
que ens explica
la Clèlia,
Ester,
Ariadna,
Acier,
Roger,
una mica
ens diu el Roger.
Sí,
sí,
una mica
sí.
Ester?
També,
també vull dir una cosa.
Digues.
Doncs,
jo,
ara ja no vaig,
però feia uns anys
jo anava a uns campaments
quan era més petita
i jo ja tenia
xarxes socials
i al campament aquest
no ens deixàvem
portar els mòbils
i jo i les meves amigues
estàvem com a loques
per tornar a casa
i agafar el mòbil
i jo trobo que
així és una miqueta
d'addicció
i només volíem
agafar el mòbil,
mirar l'Instagram,
mirar qui ens ha escrit,
etcètera.
Llavors,
sí que una miqueta
d'addicció a les xarxes
sí que existeix.
Us preocupa
aquesta addicció,
cert?
Preocupa?
Realment,
a mi no em preocupa.
Per què hem de preguntar
al teu pare
que és aquí
si a Beli
li preocupa
la luz
que fas tu?
Però no,
avui fem una tertúlia
de joves.
Realment,
a mi no em preocupa
perquè penso
que si el mòbil
s'ha tornat un problema,
les xarxes socials
també,
és per nosaltres.
Llavors,
si un té l'autocontrol
de no endinsar-se,
si un té l'autocontrol
de saber
què li convé
i què no,
jo penso
que no ha de acabar
sent un problema.
Ariadna,
tu que estàs fora
de les xarxes,
tu creus
vist des de fora
que tenen un problema?
Home,
i tant,
i tant.
jo que ho veig
des de fora
a vegades penso
que,
no ho sé,
que se m'han
trastocat
les amigues
perquè
perquè és increïble
hi ha les coses
que arriben a fer.
Vull dir,
que si aquest no m'ha escrit,
que si estic angoixada
perquè aquest no m'ha donat like,
que si,
ai,
què pensaran,
que si aquí
aquesta foto
se'n veu
no sé què,
vull dir,
arriba un punt
de dependència
fins i tot.
Acierra?
Clar,
aquí intervé una mica
la pressió social
i potser ara
és més evident
amb les xarxes socials
però venim amb temps
doncs que
anteriors
doncs que potser
millor era
el que més fora estava
o la que més guapa era.
Llavors,
ara és molt més evident
però sempre ha estat.
Clèlia?
Jo crec que
tot aquest problema
es podria erradicar
des dels joves
però també des dels adults
ajudant-nos
intentant ser
més crítics
i culturitzant-nos
al voltant
de què és bo
per nosaltres
i què no
i no deixant-nos
emportar
per la cultura
de les masses.
Acabem amb tu
si era aquest tema.
Hi ha un pensament
que em sembla
que era de Pitágoras
que deia
eduqueu els nens
i llavors
no caldrà castigar els adults
que a mi m'encanta.
Carai,
quin nivell
que està agafant
aquesta tertúlia.
Avui a l'ofici d'Educa
en temps de suplement
a Catalunya
Ràdio
Tertúlia
de Joves Pro.
L'Esther Espinosa
té 15 anys
i estudia
a Quart d'ESO
a l'Institut
Escola Daniel Magraner.
L'Esther es defineix
com una persona sensible
empàtica
i molt parladora
sobretot
amb gent de confiança
i sincera
i decidida
sobre el que vol a la vida.
El seu somni futur
és arribar a ser cirurgiana
i dedicar-hi la seva vida.
La seva gran habilitat
és que té molta capacitat
per memoritzar
qualsevol tema
i també el dibuix.
I el que més li costa
són,
diu,
els esports.
El més urgent del món
que cal canviar per l'Esther
són les desigualtats
socioeconòmiques,
que hi hagi tanta gent patint
i el classisme
i creu que tothom
hauria de tenir
les mateixes oportunitats.
Esther,
tu per què vols ser cirurgiana?
Jo vull ser cirurgiana
perquè,
bueno,
jo des de molt petita
he sabut que volia fer
alguna cosa
relacionada amb la medicina
i de petita
volia ser forense
i tothom
me mirava raro
i m'he dit ja estàs loca.
Fins que un dia
vaig començar a veure
una sèrie
que tractava sobre cirurgians
i m'hi vaig començar a interessar.
Quina sèrie?
Anatòmia de Grey.
Ah,
jo l'havia posat aquí al guió,
Anatòmia de Grey,
gran sèrie
pels que estimeu ser cirurgians,
no?
Sí,
vaig veure
com transplantaven
a la sèrie,
com feien cirurgies del cor,
com el bypass
i m'he va interessar
bastant
i jo espero
poder arribar
a aconseguir-ho,
tot i que moltes vegades
la gent ens diu
no,
això és molt difícil,
ni entris,
perquè no ho aconseguiràs,
però...
Una de les constants
d'aquesta sèrie
que deia,
me n'ha dit a mi de Grey,
és salvar vides.
Tu tens aquesta obsessió
que tenen ells
que han de salvar vides?
Claro,
tipo,
a la sèrie
parlen un munt de...
Tota la seva vida
és la cirurgia
i ells
entreguen la seva vida
perquè ni dormen
ni tenen
quasi vida social
només per salvar vides
perquè és el que els apassiona.
Vosaltres creieu
que s'ha d'entregar
la vida a la feina?
Que sou partidaris
de...
Jo crec que
si
és el que més et plenes,
sí,
però si no et fa feliç,
no,
cada persona és un món
i si a tu et fa feliç
la cirurgia,
doncs entrega't.
Però si
et fan feliç
també altres aspectes,
doncs fes aquests aspectes també.
La Cleia vol dir
en alguna cosa?
Jo en aquest cas
també que,
com dèiem,
també acabo d'entrar
en el mercat laboral,
crec que cada cop
és més difícil
conviure en aquest món
que està dominat
pels diners,
llavors,
més que res,
no és si vols,
si pots,
no,
és que has d'entregar
la teva vida
a la feina
per aconseguir viure
amb un mínim
de comoditats.
Llavors,
bueno,
sí,
és important,
però sobretot
també és molt important
escollir una feina
que realment
gaudeixis.
Ah,
sí,
eh?
Que és,
penso que sí
que et pots entregar
molt més físicament
que no pas mental,
perquè en el moment
en què t'entregues mentalment
pots acabar
molt malament
i molt desgastat.
Bueno,
una tomilla de greix,
ja passa que
més d'una acaba desgastat
de tanta entrega.
Esther,
ens vols parlar,
de fet està lligat
amb el que diem,
del futur laboral
i del sistema educatiu,
no?
Què vols dir
sobre el sistema educatiu?
Sí,
el que voldria comentar
sobre el sistema educatiu
és que hi ha diverses coses
que jo com a estudiant
penso que no funcionen
i creen al nostre país
una taxa d'absentismes
i abandonament escolar
molt alta
comparada
amb altres països d'Europa.
Penso que
des de petits
se'ns han ensenyat
coses com
el nombre pi
o l'àlgebra,
però mai se'ns ensenya
els primers auxilis,
com prendre les factures,
què és l'hacienda,
un préstec,
com manejar
els nostres diners,
com cuinar,
etcètera.
Llavors penso que
són igual d'importants
que la llengua
o les matemàtiques
aquestes coses
i són aspectes
que ens serviran
i necessitem
per al nostre futur
tots.
Altra cosa
és que
els exàmens
estan fets
per escopinyar
i després
oblidar-ho tot
perquè
jo personalment...
Com ho has dit això?
Els exàmens estan fets
per escopir allò
i després oblidar-ho.
I després oblidar-ho.
Molt bé.
Sí, sí.
perquè jo personalment
no sé si a algú més li passa
però de la majoria
dels exàmens
que he fet
a la meva vida
no me'n recordo
del contingut de cap
i jo encara
faig quardeso
però vaig veure un vídeo
on entrevistaven
uns joves
i els feien preguntes
sobre la selectivitat
i ningú se n'en recordava
de res.
Llavors
penso que cada vegada
els joves abandonen
més pront els estudis
i trobo que és
per la falta de motivació
i jo penso que
el veure gent
que ha estudiat
quatre anys de carrera
i veure-la sense treball
o cobrant relativament poc
això desmotiva
els estudiants.
Roger Vilaredes
que et tenim molt calladet
tu com el veus
al futur laboral?
Estàs motivat
o desmotivat?
No sé què dir-te
la veritat
veig que
cada cop
hi ha més atur
i és molt difícil
trobar feina
i més d'una cosa
que t'agrada
perquè és que
no sé si és que
hi ha molt poc
com es diria
molt poc treball
o hi ha massa gent sense
no ho sé
m'heig fotut.
Tu de què t'imagines
treballant?
On trobaràs?
On creus que podries
trobar feina?
Hòstia
no en tinc ni idea
sincerament
aquí sí que m'has fotut
vull dir
si em poso a somiar
doncs bueno
doncs a algun lloc
a la tele
o a algun lloc així
sí que m'agradaria
però clar
si no
doncs
a algun lloc
de per aquí a prop
que almenys
no m'hagi de desplaçar
molt lluny.
La resta
com us imagineu
el futur?
és a dir
sou optimistes
o pessimistes?
Acier?
A mi no m'agrada
no sóc gens extremista
llavors
penso que hi haurà
moments
doncs que estaré millor
d'altres de pitjor
però bé
prefereixo
tindre una actitud
més optimista
i
intentar
fer
el que pugui
quan pugui.
Arianna
optimista o pessimista?
Jo
intento ser optimista
tot i que la veritat
tal com estan
les coses
costa una mica
però bé
seguir sent optimista
perquè al final
és el nostre futur
i si ara
l'encarem malament
des d'un primer moment
Clèlia?
Jo crec que
en aquest cas
més que
ficar-nos en
optimismes
pessimismes
graus mitjans
jo crec que és
estudiar
és ficar-li força
i ficar ganes
perquè si realment
vols aconseguir una cosa
i l'hi fiques
energia
jo crec que
ho aconseguiràs
del tot.
Avui
a l'ofici d'educar
tenim una tertúlia
de joves
però en temps de suplement
a Catalunya Ràdio.
A vegades
se'n fa un ús
amb les emocions.
doncs avui
ens acompanyen
l'Ariadna
el Roger
la Clèlia
la Cier
i l'Esther
ara us demanaré
una cosa
que no us havíem posat
però com que sé
que sou bons
improvisant
és
digueu-me
una notícia
de l'actualitat
no cal que me l'expliqueu
que us hagi tocat
últimament
alguna cosa
de l'actualitat
a Cier
comencem per tu
a mi

vaig veure molt
al setembre
que es parlava
del tema suïcidi
i realment
és un tema
doncs que a mi
em toca molt
perquè és una
de les causes
d'amor
més freqüents
entre els joves
i és degut
moltes vegades
a una
doncs a un gran patiment
i bé
jo el que vull dir
és que
s'ha d'intentar
més autoconocupar
autoconèixer'ns
perquè quan un
s'autoconeix
pot conèixer
els altres
i que la gent
no està cansada
de viure
està cansada
de patir
llavors és important
veure aquesta diferència
Esther
un tema
de l'actualitat
que t'hagi
cridat l'atenció
doncs
jo penso
que
també està relacionat
amb el suïcidi
que és la
salut mental
perquè
vaig dir
que
hi ha
estudiants
que
no estan

mentalment
i això
els afecta
en els estudis
i els mestres
i els pares
els recriminen
li diuen
no
perquè els teus
estudis
són la teua
responsabilitat
ja però
i la salut mental
no és més responsabilitat
o sigui
jo també
he passat
per èpoques
en les que
no estava
del tot
feliç
del tot
i de vegades
sentar-te
a ficar-te a estudiar
i aprovar un examen
és difícil
quan tens altres coses
al cap
i jo penso
que això també
els adults
ho haurien d'entendre
Ariadna?
a mi
em preocupa
bastant
la intel·ligència
artificial
una mica
aquesta dependència
que parlàvem abans
perquè
no sé
fins d'on pot arribar
i realment
és un tema
que
ara
potser el veiem
bastant lluny
però acabarà
sent una realitat
per tots nosaltres
Roger?
jo
mira
el que em preocupa
està relacionat
amb els Estats Units
que és que
el Donald Trump
es pugui tornar
a postular
es diu sí
crec que sí
com a president
em preocupa bastant
perquè veient
que el senyor aquest
els ha estafat
ha estafat a l'Estat
ha tret no sé
quants milions de dòlars
d'allà dins
ha fet pactes secrets
i tot això
de corrupció
em preocupa molt
que torni a sortir
com a president
dels Estats Units
i encara es fotrà
al mig d'alguna guerra
d'aquestes
i ja veuràs tu
que la tindrem liada
Clàlia?
jo crec que
el meu tema
és així una mica
lligat
amb tot en general
perquè
no sé si us heu enterat
que fa poc
va començar
a fer foc
a una discoteca
llavors
a la mateixa discoteca
venien
bengales
i les ensenien
allà enmig
quan a més
havia d'estar tancada
com fa dos anys
llavors
representa una mica
com
l'estupiditat humana
i fins a quins punts
podem arribar
per guanyar calés
doncs acabarem
acabarem fent una ronda
amb preguntes
una mica ràndum
entre tots vosaltres
que és
a veure
comencem
per l'Esther
a tu
Esther
a qui t'agradaria
entrevistar
i digue'm el per què
doncs
a mi m'agradaria
entrevistar algú
a nivell històric
o sigui
ara mateix no
perquè
ha passat molts anys
però m'agradaria
haver pogut
entrevistar
algun sobrevivient
del Titanic
o algun sobrevivient
de l'Holocaust
d'aquella època
perquè
em sembla
que
escoltar
les seves històries
en primera persona
és una cosa
molt interessant
i
de vegades
quan m'avorrigo
em miro vídeos
de persones
que van sobreviure
em sembla
molt curiós
Aciel
per tu
segueixes algú
a les xarxes
i per què?
seguís
la gran majoria
són amics meus
i si hi ha
algú
que no és amic meu
hi ha
una dona
que es diu
Lizzie Brázquez
que és una dona
doncs
que
estava tatxada
de la dona
més lletja
del món
que tenia una
malaltia
que tenia
un 1%
de la població
em sembla
molt poca gent
i que
fa xerrades
va treure llibres
d'un que me'l vaig llegir
i és una dona
que em motiva molt
Roger Vilaredes
qui és la persona
més important
de la teva vida
i per què?
doncs jo diria
els meus pares
perquè són els que
m'han ajudat més
em motiven
sempre
sempre que necessito
alguna cosa
doncs m'ajuden
i jo crec que és
molt important
estar bé
amb els teus pares
tenir una bona relació
perquè
al final
vull dir
els amics els pots triar
a la família
és la que toca
vull dir
si no te'n portes bé
és horrible
Ariadna
què no perdonaries
i per què
i a qui
agrairies
moltes coses
és una pregunta
una mica més complicada
sí, sí
és ben difícil
jo crec
que el que no
perdonaria mai
seria
que m'ocultessin
coses
per protegir-me
i aquí
agraeixo moltes coses
doncs home
els meus pares
abans jo
que parlava
que m'estava queixant una mica
de la relació que tenim
i aquests tòpics
que també fan moltes coses
per nosaltres
vull dir
cada dia ens trobem al pla de taula
ens porten a tot arreu
fan bastant de taxi
la veritat
recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
tornem la setmana vinent
amb el manual pràctic
de la separació conscient
us deixem en flash
ice cream
catarsi
sigueu ludics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit comú
i sentit de l'humor
per educar les criatures
petons
de la Núria Ventura
i la Rosa Silluai
fins la setmana vinent
Roger, bon diumenge
fins la setmana vinent
una abraçada, Elisabet
per nosaltres no hi ha prou
la gana ens mou
volem en re
nou
crema un Ferrari nou
per nosaltres no hi ha prou
la gana ens mou
volem en re
nou
en el bloc
no hi ha por
estem al peu del canó
ells amb porra
jo amb porró
cau la nit
i es crema tot
en el bloc
no hi ha por
estem al peu del canó
ells amb porra
jo amb porró
cau la nit
i es crema tot
canvia el rumb
treu el fum
som la llum
que surt de l'aura
som ningú
un tantrum
concentrats
el cos en l'aire
trenca murs
res segur
no volem
però haurem de caure
cada pluja
un eixu plug
no m'ha de viure
la Haima
m'estic per allà
no em deixis
estic millorant la tesis
no tanquis portals
quan neixin
de forma o mateix
per telequinesis
pocs ho tenen fàcil
alimentar-me del gas
i crustacis
escalant encara
que clàssica tasi
amb els dents de la flàxi
que no quedin un quasi
però em costa sortir
de l'oasi
tot allò que estimo
és tan fràgil
com tanrere
perquè tot acabi
sota mínim
donant el màxim
cantant i pujant-nos
l'ànim
bevent l'energia
el suplement
amb Roger Escapa
aquesta tarda
el tot gira
el primer test important
per al Barça
a la Lliga F
en directe
Atlètic de Madrid
Barça
amb Pere Escobar
i Marta Cubí
des de Madrid
també seguirem
el partit
del Llevant
les Planes
al Camp del Llevant
descobrirem
el secret
d'Ull de Cona
un poble
de poc més
de 6.000 habitants
però amb diversos
esportistes
d'elit
a més
seguirem
la Lliga de Segona
l'ACB
el Mundial de Rugbi
i riurem
amb els minuts
escombraria
avui diumenge
a partir de les 4
de la tarda
amb David Klopés
fa 45 anys
arribava al quiosc
la primera edició
del Periòdico
i ara
et convida a celebrar-ho
amb la millor tarifa
de la nostra història
aprofita l'oferta històrica
del 45è aniversari
del Periòdico
dos anys
de subscripció digital
per només 45 euros
menys de 2 euros
al mes
El Periòdico
entendre el present
per mirar el futur
del 19 al 21 d'octubre
torna a la Catosfera
a Girona
hi trobaràs
les iniciatives
més innovadores
de l'espai digital català
intel·ligència artificial
podcast en directe
programari lliure
tendències digitals
19-20 i 21 d'octubre
a Girona
l'entrada és gratuïta
inscriu-t'hi a
catosfera.cat
veniu a descobrir
el Festival Passatge Insòlit
hi trobareu
xerratants
petits espectacles
en garpes
atraccions mecàniques
jocs per tota la família
i tota mena de fenòmens
tot plegat en un sol espai
a l'entorn de la plaça
Pau Casals
i dels Jardins
a la Torre Valldovina
de Santa Coloma
de Gramenet
Passatge Insòlit
el gran festival
de les petites coses
els dies 21 i 22 d'octubre
informa-te en a
passatgeinsòlit.com
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
també de matinada
amb Roger Escapa
Som el Suplement
som a Catalunya Ràdio
camí de les 7 del matí
aquesta hora els dissabtes
i diumenge
repassem
alguns dels millors
moments de la setmana
els continguts
ben escoltats
al nostre web
catradi.cat
barra
el suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Manila Laminos
bon dia
Molt bon dia
Roger
la setmana passada
al Suplement
vam entrevistar
la periodista
Mercedes Milam
qui vam repassar
la seva trajectòria
al capdavant
de programes
com Gran Hermano
i qui no va tenir problemes
per mullar-se
sobre l'actual
context polític
i les negociacions
concretament
amb els partits
independentistes
per l'amnistia
T'ho dic la veritat
o sigui
ni Junts
ni Puigdemont
ni Esquerra
llegeixo coses
que m'agradin
m'assembla
molta xuleria
molta xuleria
de fet el que diuen
és que amb l'amnistia
no n'hi ha prou
i que volen
algun pas
cap al referèndum
Molt bé
i què més
i un pis gratis
i una caseta
a la Costa Brama
perquè clar
és allò de dir
tothom demanant
demanant
demanant
bueno però un moment
tenim una oportunitat
molt important
de tenir un govern
d'esquerres
un moment
un govern progressista
i tu què faràs
posar
tots els convenients possibles
demanant
la luna
a mi això
no m'assembla interessant
ni m'assembla seriós
i també va passar
pel micròfon del suplement
un altre periodista
en Lúcia Ferrer
amb qui van parlar
a l'eclipsi
sobre l'època
en què va combinar
la ràdio matinal
amb fer de dijòca
i a les nits
i combinar
i combinar els bolos nocturns
amb el matinal radiofònic
del matí
la mare que el va fer
això és una cosa
que finalment
em vaig arribar a queixar
una mica
de dir
hòstia
és que jo no puc estar
un dijous a la nit
amb una festa universitària
a Girona
i el divendres
fer un programa de ràdio
a les 6 del matí
i ho aguantes
perquè et porten amb cotxe
i tornen altra gent
i també dius
és que no és humà
és a dir
evidentment ara no ho faria
perquè no tinc ni l'energia
suposo
per fer-ho
però
ho fas perquè ets jove
és el moment
i també perquè
ostres
les ganes de passar-s'ho bé
pensa que jo
aquells programes
els fèiem envoltats d'amics
i era el secret
l'essència
i amb Jos Mars
Carmen de Mairena
jo m'havia voltat
a totes les discoteques
de català
amb aquest parell de cracs
i amb els equips
del programa
amb l'equip
i a la setmana tràgica
amb en Joan Cindreu
i Antoni Rodon
van parlar
sobre tabaquisme
proposta concretament
del primer ministre britànic
Rishi Sunak
de prohibir el tabac
als adolescents de 14 anys
i eliminar-lo així
a tota una generació
el tabac
en certa manera
i salvant totes les distàncies
que tothom entengui
diguéssim
és una mica com a loteria
perquè el que permet
és uns ingressos
molt ràpids
i constants
diguéssim
perquè és una cosa
que com comentava el Joan
sempre tindràs una demanda
en el nostre cas
hi ha un 25
24-25%
de la gent
que es considera
doncs fumador
i com la loteria
doncs
aquestes persones
malgrat que tu augmentis el preu
doncs
ho seguiran comprant
per tant
això implica
doncs
que els impostos
doncs
vagin anant
a les arques públiques
i per tant
tinguis un constant
diguéssim
de diners
per fer les polítiques
públiques
que tu vols
una mica és allò
que quan es va crear
la loteria
a la Generalitat
l'any 1987
no sé si ho recordaran
els nostres oients
el president d'aleshores
Jordi Pujol
va dir que ell
no volia crear
no havia jugat mai
a la loteria
però que era necessari
per tenir calés
per tenir peles
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de la web
catradio.cat
barra el suplement
també a l'aplicació
estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
el cine
s'hi pot veure
golpe a Wall Street
I will tell you
I've never seen anything like it
holy fucking shit
is the craziest
I think I've ever seen
everything okay
La pel·lícula
protagonitzada per
Paul Dano
explica la història real
de Keith Gill
un home que va decidir
invertir tots els seus estalvis
en accions de la botiga
GameStop
un fet que va compartir
a xarxes
i de seguida va crear
un moviment
sense precedents
a Wall Street
Hey look, Morty
I'm a leg
a leg, Morty
Any progress?
I found the version of me
that killed my wife
you just missed it
I HBO Max
s'estrena
a la setena temporada
de Ricky Morty
Els dos protagonistes
tornen a la càrrega
amb una infinitat
d'aventures
Què li ha passat al Jerry?
Viurà en un estiu malvat?
Tornaran algun cop
a l'institut?
Al llarg d'aquests capítols
tot s'acabarà sabent
I a la sala Flyhard
s'hi pot veure
La nit del peix kiwi
El monòleg escrit i dirigit
per Josep Julien
segueix un actor
en hores baixes
que decideix
donar un cop de timó
a la seva vida
sentint-se per una nit
l'heroi a la fuga
d'una pel·lícula
Avui a funció
a les set de la tarda
Sònia Daulofeu
Bon dia
Molt bon dia
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes avui
per Lleida
La primera a visitar
al castell temple de Gardell
Es tracta d'un conjunt monumental
no només d'un castell
situat en un dels dos turons
més alts de la ciutat de Lleida
és un recinte emmurellat
dels quals es conserven
les torres de Guaita
i alguns baluars
amb la torre de l'habitació
l'església romànica de Santa Maria
i una torre de l'homenatge
és un dels màxims exponents
de l'arquitectura templera
i forma part de la ruta
d'Homus Templi
va ser construït
durant la segona meitat
del segle XII
com a regal
per l'ajuda prestada
durant la conquesta de la ciutat
l'any 1149
a més
és un centre d'interpretació
de l'ordre del temple
que permet entendre
com era la vida
en aquest espai i entorn
i actualment
també cull
l'oficina d'informació
i els serveis turístics
es pot visitar
tots els dies de la setmana
i s'ofereixen visites guiades
dinamitzades
per a famílies i grups
els dissabtes
diumenges i festius
a les 10 del matí
i a les 12 del migdia
el preu de l'entrada general
és de 3 euros
5 amb visita guiada
i podem dinar o sop
al restaurant La Huerta
situat a l'avinguda
de Tortosa
número 7
davant per davant
del Palau de Congressos
i al Teatre La Llotja
un restaurant
amb més de mig segle de vida
va obrir portes
l'any 1966
i en poc temps
va esdevenir un punt de trobada
on gaudir de la cuina de la terra
i de la companyia
el xef Gerard Belasch
posa en valor
la cuina tradicional
amb segell propi
amb productes de primera qualitat
amb tocs innovadors
però amb la mateixa singularitat de sempre
diuen que una bona taula
és un lloc ideal
per compartir una bona estona
i ens ho posen fàcil
i podem tastar
el canaló de rap
amb gambes i bolets
els cargols a la llauna
típic de Lleida
la sopa de pescadors
l'arròs de calamari
i popets
amb safrà
el bacallà
amb sanfaina
o la llangonissa
amb fasols
per postres
braç de gitano
brioix caramelitzat
amb cireres
o mel i mató
si fem carta
el preu mitjà per persona
és d'uns 40 euros
obert
dilluns
i de dimecres a diumenge
al migdia
i dijous
divendres
i dissabtes
també a la nit
de dos quarts de nou
a les onze
posem-hi música
pots jugar amb el seu cos
que és jove i riu
pots jugar amb el seu cos
perquè podem acabar
aquesta proposta
al concert de Maritxell Gené
un concert gratuït
a les 7 de la tarda
a l'Espai Orfeó
la cantautora
Maritxell Gené
que ha dedicat
bona part de la seva
producció musical
a cantar poetes
avui presenta
el seu últim disc
titulat
No diré res de mi
aquest és el seu sisè disc
i va sortir a la llum
a mitjans d'abril
un recull
de 13 poemes musicats
de Gabriel Ferreter
una selecció
que diu ella
que no va ser gens fàcil
s'endinsa
en la figura del poeta
més melancòlic
sense filtres
provocador i reverent
s'atreveix a cantar
els versos
que sempre fugen
i que sempre tornen
acompanyada
de Guilleminol Electrònica
i de Santi Caret
a les guitarres
avui a Lleida
farà el seu últim concert
de la gira de presentació
doncs arribarem
a les 7 del matí
amb la cançó
Joc
de la Maritxell Gené
que avui passa per Lleida
nosaltres tornem de senyor
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa