El suplement.
Amb Roger escapa.
Són les 10. La guerra a Gaza arriba avui als 6 mesos.
Raül Flores, bon dia de nou.
Bon dia, Roger. Sí, mig any dels atacs de Hamas del 7 d'octubre
que van deixar 1.200 morts i més de 200 hostatges
i que van ser el desencadenant de la guerra a Gaza.
Des de llavors, a la Franja ja hi han mort més de 33.000 palestins,
segons el Ministeri de Salut, controlat per Hamas,
i la majoria de la població està desplaçada de casa seva i passa fam.
Frank Cortada és el coordinador general d'Oxfem Intermond.
Se cumplen 6 meses desde el inicio de un conflicto
donde se ha vulnerado de forma sistemática
el derecho internacional humanitario.
Es el infierno en la tierra para dos millones de personas.
Coincidint amb els 6 mesos de l'atac de Hamas contra Israel
i l'inici de la guerra a Gaza, aquest diumenge reprenen al caire a Egipte
les converses per un alto al foc.
A Catalunya, primera nit a la presó de l'home acusat
de matar el seu fill de 5 anys
i apunyalar greument la mare a Bellcaire d'Empordà, al Baix Empordà.
La jutgessa li va ordenar ahir presó provisional i sense fiança.
La causa ara queda oberta per...
I també assassinat en grau de temptativa,
els dos delictes amb els agrausants de gènere, carnissament i perentiu.
Mèxic tanca la seva ambaixada a l'Equador
i el seu personal diplomàtic ja ha tornat al país
en el que ja és una crisi diplomàtica de primera magnitud a Sud-amèrica.
Tot plegat després del trencament de relacions entre tots dos països
per l'assalt de la policia ecuatoriana a l'ambaixada mexicana de Quito.
Va d'entrar-hi per detenir l'exvicepresident ecuatorià, Jorge Glas,
condemnat per corrupció i que ja és en una presó de màxima seguretat de Guayaquil.
Diversos estats han condemnat l'assalt en aquesta ambaixada.
I un nom propi avui, el de Zó,
que s'acomiada dels escenaris de Catalunya
ho ha fet a la Telecogresca davant de 15.000 persones,
un concert marcat per l'energia que els caracteritza,
però també ple d'emoció i amb tots els seus himnes,
com estiu, bull, ventiladors o tobogant.
Així ho explicava el líder de la banda, Pancho, durant el concert.
En primavera de 2015, el primer gran festival que vam fer a Catalunya
va ser així a la Telecogresca.
Així era que...
Pues bueno, yo creo que el cercle estanca.
I a Esports, què destaquem a aquesta hora?
Damià Aguilar, bon dia.
Bon dia, doncs, que l'exrepresentant de futbolista,
Josep Maria Minguella, acaba de declarar al suplement
que els seus advocats han aconseguit aturar de moment
la subhasta del famós tovalló que va signar a Leo Messi
quan tenia 13 anys,
cosa que intenta un antic col·laborador seu,
Horacio Gaggioli.
Minguella vol que el tovalló sigui el museu del Barça.
Max Verstappen ha guanyat el Gran Premi del Japó de Fórmula 1
al davant de Checo Pérez i Carlos Sainz
i referma el seu lideratge, 6è Fernando Alonso.
L'Atlètic de Bilbao va guanyar 40 anys després
la Copa del Rei de Futbol als penals davant del Mallorca.
Luis Enrique va alinear un 11 de suplents
per al PSG 1 Clermont 1 dimecres que veia Champions PSG-Barça.
A segona divisió l'Espanyol rep l'Albacete
a dos quarts de set de la tarda i a la mateixa hora
clàssic de bàsquet ACB Barça-Madrid
i a les 12 en directe per TV3
amistors de futbol entre les seleccions femenines de Catalunya
i el Paraguay a Palamós.
Només mire el que em convé mirar
als dos costats de la PESA
La Mediterrània és el meu llarg
El Suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Passen 4 minuts de les 10 del matí a Londres
i tenim el John Cindreu, columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, John.
Bon dia.
I el Toni Rodon, que és doctor en Ciències Polítiques i investigador
a la London School of Economics.
Això és la setmana tràgica.
Cada diumenge a les 10 del matí
el Toni Rodon i el John Cindreu des de Londres.
Com esteu, companys?
Molt bé.
Molt bé.
Escolta, ens hem menjat la sintonia.
Escapa?
Ha estat un accident.
Sí, sí.
No et pensis que no ens n'hem adonat.
Sí, jo també estava esperant a veure si apareixia,
però sí, sí.
La podem recuperar, si voleu.
Mira, mira, va, que és vostra, és vostra.
Hola, va.
Ah, famoso, Alejandro Sán, fruta, albaricoques, marca, H i M.
S, país.
Santander.
Santander.
M, Jai, Madrid, famoso con la N.
Marta Sánchez.
Marta Sánchez.
Marca, MMV, animal, murciégalo.
Toma, ja.
La setmana tràgica.
Ara sí, a Londres, Toni Radoni i Jon Cindreu,
com va la vida?
No sé què faríem sense la senyora de l'Alejandro Sánchez.
Clar, murciégalo.
Avui, a la setmana tràgica, parlem de dos mons en un,
el motor i la tecnologia.
És la nova aventura a la qual s'ha embrancat la marca xinesa Xiaomi.
Avui tinc algunes dificultats a l'hora de pronunciar alguns noms propis.
M'ilumineu, sisplau.
Ui, això és el que...
Xiaomi, no?
Xiaomi, d'acord.
Xiaomi, no?
Jo tenia un mòbil Xiaomi fins fa quatre dies.
Això t'anava a dir, perquè fins ara era fabricant de telèfons mòbils,
Xiaomi i tecnologia en general.
El que passa és que ara també es passa en el vehicle elèctric,
seguint els passos de Tesla.
La marca xinesa ja té un allau de reserves d'aquest nou vehicle,
que promet ser, sobretot, barat.
El model bàsic costa menys de 28.000 euros,
i això en el mercat del cotxe elèctric és un preu que surt bastant econòmic.
són els primers a fer el pas.
Ho han fet abans que Apple, que Huawei, que Sony.
Primer de tot, volia preguntar, Jon, si la Xina realment té cultura de cotxe elèctric,
perquè la campanya que estem rebent aquí els últims dies del cotxe elèctric,
amb les cues que vam veure aquesta Setmana Santa,
fent-se virals aquestes fotografies d'Albaceta i de Conca
amb una llarguíssima cua de vehicles elèctrics
esperant per intentar carregar les bateries,
això és la pitjor propaganda pel sector que pot haver-hi en un context com aquest.
Aleshores, no sé quina és la cultura xinesa del cotxe elèctric.
A veure, la cultura és la que diu el Partit Comunista xinès.
Per tant, en aquest sentit, és molt forta,
perquè el Partit Comunista xinès fa temps que, jo diria sàviament,
va decidir que la Xina no només tenia interès en seguir escalant la cadena de valor,
com fan en tots els sectors i havien fet en el cas del sector de l'automòbil.
Recordem, sobretot, fent el que se'n diuen joint ventures,
és a dir, ells deixaven que les marques occidentals s'instal·lessin a la Xina
i venessin a la Xina, però sempre fent una associació amb un fabricant xinès local,
de manera que el fabricant xinès, amb el temps, podia créixer,
aprendre com fer els cotxes, i el seu pla, evidentment, al final,
és acabar substituint-nos.
I amb el cotxe elèctric han vist no només una nova evolució d'això,
sinó també una manera d'adavantar-se a nosaltres,
i de fet ho han aconseguit.
La Xina ja és el principal exportador de cotxes elèctrics.
Com dic, si la Xina decideix que vol mobilitzar recursos per a qualcom,
el govern diu, és qui dictamina, que les empreses començaran a fer-ho,
que els bancs començaran a deixar calés a les empreses que ho facin,
que s'instal·laran punts de recàrrega per tota la Xina,
que evidentment és el país on que en té més,
i durant molts anys també van donar molts subsidis
perquè la gent comprés els vehicles elèctrics
i, per tant, la Xina en ven més que Europa i els Estats Units junts.
I ara estem en una situació, i això és el que és interessant,
que no és només que siguin les empreses automobilístiques xineses
que fabriquen cotxes,
sinó que també siguin les empreses més vinculades al món dels smartphones,
com deies, escapa.
Això és quelcom que, per exemple, Apple als Estats Units també ha intentat fer,
però que el febrer passat van dir que tancaven la paradeta.
En canvi, en el cas de Xiaomi, i després vindrà Huawei,
doncs sembla que segueixen a full.
Clar, com és?
La pregunta és com és que un fabricant de mòbils
es posa en aquestes situacions d'intentar fer cotxes elèctrics?
Bé, és que hem de recordar que al final un cotxe elèctric
és un aparell amb molts menys components que un cotxe convencional.
Essencialment són una mica, el que se'ls ha dit, un ordinador amb rodes,
i per tant, gran part dels components que tenen
són components que els fabricants de mòbils tenen per la mà,
per exemple, una bateria, els microxips.
Per tant, aquestes empreses ja saben com fabricar aquestes coses,
ja tenen les cadenes de valor a lloc.
Al contrari cap, com dic, els és més igual si fan molt o poc benefici,
perquè al final el país, la Xina, ha decidit que es vol dedicar això,
i per tant, estan entrant en aquest mercat,
i jo crec que hi són per quedar-s'hi.
Toni.
Sí, deixa'm parlar una mica cap del tema de la cua,
que crec que va ser Albacete o Cuenca, si no vaig errat.
Sí, els dos llocs.
Els dos llocs que es va fer viral,
perquè aquí potser cal recordar un episodi que vam fer fa molts mesos
durant la pandèmia.
Te'n recordes quan parlàvem del tema del paper de vàter,
que tots anàvem allà...
Bé, tots.
Alguns anaven allà a comprar paper de vàter per dos anys sencers,
i lleixiu, etcètera, etcètera.
Doncs, una mica, la lògica és semblant,
perquè a nivell de bateries, de punts de recàrrega,
és veritat que l'estat espanyol se situa a la banda mitjana,
un pèl baixa d'Europa.
No està malament, també es podria estar millor,
però també hi ha un tema, aquí hi ha dos temes.
El primer és essencialment que el que va coincidir
és que moltes persones de Madrid
que tenen més cotxes elèctrics que altres zones de l'estat,
doncs se'n van anar i van acabar col·lapsant
alguns punts de recàrrega o algunes gasolineres elèctriques.
Però després també hi ha un altre punt,
que és aquesta psicologia humana
que va lligat amb el tema del per què fem cua.
I això potser ho podem recordar.
Tu imagina, t'escapa, que vas a un carrer a comprar,
i tu que tens molts diners,
i vols comprar un rellotge car,
i la botiga o aquell carrer està ple de botigues de rellotges cars.
i no en tens ni idea a quina aniràs.
Aleshores, com ho fas?
Doncs, clar, és molt costós per tu mirar totes les botigues una a una
a veure si tenen els millors rellotges.
El que fas molt sovint és el que se'n diu
una drecera cognitiva indirecta.
És a dir, si hi ha cua, el teu cervell t'està dient
això potser és bo, i t'hi afegeixes.
El que passa amb les cues, en aquest cas, negatives,
com a l'hora d'això, de veure molts cotxes intentant carregar,
és una mica el mateix pel contrari.
És aquella idea de tu veus primer una gasolinera
que pot haver-hi molta cua,
i dius, ostres, soc l'únic pringat que al final no carrego,
i m'agrada tenir el 80% de la bateria,
i si em quedo tirat.
I aleshores, a la propera gasolinera,
et pares i carregues el vehicle.
Per tant, aquesta correlació il·lusòria que es diu,
que per cert també passa amb aquella sensació
que quan hi ha trànsit tenim sempre la idea
que els altres carrils avancen més ràpid que nosaltres.
I fas allò de canviar de carril,
i en el moment en què tu canvies de carril,
aquell carril s'atura.
Efectivament.
La idea no, a mi em passa sempre.
Totes les cues on estic, l'altre sempre avança més de pressa.
Això ho tinc comprovat.
Vaig prenent nota amb el mòbil de tots els cops que em passa,
i em passa a tots.
Tu ets víctima d'allò que es diu
la teoria de la víctima de l'univers,
que sempre són víctimes de tot.
La meva dona té una teoria de per què em passa.
És perquè diu que tinc un viatge cognitiu
que em porta incorrectament a posar-me a la cua
on hi ha menys gent.
Quan ella el que diu és que el que s'ha de fer
és observar la quantitat de vells que hi ha en una cua,
perquè diu que són els més lents.
I, per tant, ella diu que sempre em poso
amb la gent de la tercera edat
perquè n'hi ha menys,
però al final, és un consell que us regalo gratis,
és millor observar el perfil de la gent de la teva cua.
Però això va bé per, per exemple,
cua als aeroports.
A l'hora de passar el control de seguretat,
has d'intentar evitar famílies amb nens
que ja tenen normalment el seu accés a part,
i la gent molt gran perquè acostumen a una mica més...
i és més lent l'accés a part.
O simplement acceptar que la vida va més lenta a vegades.
Tampoc cal anar estressat sempre, eh?
Diu, això aconsell de la persona més estressada del món, d'altra banda.
Però bé.
No, però en tema dels turismes,
clar, aquí sí que és veritat que, de moment,
els punts de càrrega és millorable, eh?
Perquè aquí cal recordar que a l'estat espanyol
només el 30% dels turismes s'aparquen en aparcaments.
I el 70%, és a dir, 7 de cada 10 turismes s'aparquen al carrer.
I és veritat, doncs, que, com publicava, de fet, fa poc a Trescat,
molts dels punts de càrrega de Catalunya públics, de fet, no funcionen.
El tercer trimestre del 2023, a Catalunya,
el 31% d'aquests punts de càrrega no funcionaven
i cada vegada que se'n vol instal·lar un,
doncs la burocràcia que has de fer és immensa.
Per tant, hi ha molt, molt, molt punt de millora, evidentment.
Hi ha aquest concepte, també, de l'ansietat de l'autonomia, no?,
en el cas dels cotxes elèctrics.
És a dir, l'ansietat que tens quan se t'encén la llumeta vermella
que se t'acaba el gasoil,
en el cas de l'autonomia dels vehicles elèctrics,
és una mica més gran perquè has de tenir en compte
que no trobaràs una gasolinera cada 5 quilòmetres.
Clar, a veure, parlem d'un rang, més o menys,
d'uns 250 quilòmetres, no?, un cotxe elèctric.
Clar, això no és tant.
I també cal dir que, en general, com deies tu,
es cap al principi, un cotxe elèctric
costa més o menys un 25% més que un de convencional.
Llavors, clar, aquí el problema que s'han trobat,
o que s'estan trobant moltes empreses de cotxes elèctrics,
començant per Tesla,
és que hi havia unes previsions,
és a dir, a veure, el mercat del cotxe elèctric
segueix creixent molt ràpidament,
però hi havia unes previsions que s'havien fet
en vista a quin era el creixement fins ara.
Què ha passat? Doncs resulta que, clar,
la gent que estava comprant cotxe elèctric
era gent amb calés,
era gent, diguem, que són fans d'aquestes històries,
i que, per tant, tots es van abocar
a comprar el cotxe elèctric
de seguida que l'oferta era de qualitat.
El problema que s'està trobant a Tesla
i a les altres empreses ara mateix
és que la resta de la gent,
és a dir, el ciutadà mitjà,
a qui ara han d'arribar per seguir venent cotxes elèctrics,
doncs no en té tantes ganes,
perquè no vol fer aquestes cues del bacete.
Llavors, clar, resulta que ara mateix
les vendes han...
bé, no han baixat,
però el ritme de vendes ha baixat
i, sobretot, ha baixat més
que el que Wall Street pensava que baixaria,
i, per tant, resulta que tots aquests concessionaris
han començat a tenir estoc de cotxes que no venen
i resulta que Ford, General Motors, Volkswagen,
totes aquestes empreses convencionals
que estaven gastant calés i calés i calés
en els cotxes elèctrics,
resulta que han començat a dir
que els seus projectes, doncs, potser
el retardaran una mica, el retallaran una mica,
i, per tant, sembla que el boom del cotxe elèctric
no és que s'hagi acabat,
però sí que s'està una mica ralentint.
I això, doncs, com dieu,
en part té a veure amb el fet
que la gent té ansietat
perquè no només ha de pagar més,
sinó que després resulta que no sap
si tindrà punts de càrrega.
A veure, a Catalunya no estem tan malament,
és a dir, el rodó en donava xifres
que són veritat,
però, doncs, si mirem la resta de l'estat,
en principi estan pitjor.
És a dir, Madrid, per exemple,
té molta més penetració del cotxe elèctric
que nosaltres, però, relatiu a això,
té molts menys punts de càrrega.
Potser per això també se'n van, aquests llocs.
I en el cas que avui ens ocupa
d'aquests cotxes elèctrics de Xiaomi,
què està passant?
Perquè crec que són molt potents
i que s'han de saber conduir
i que fins i tot hi ha hagut alguns accidents.
Sí, sí, això és veritat.
Es veu que sí.
Jo, clar, és que fa molt que no condueixo
i cotxe elèctric tampoc no n'he fet anar mai,
però es veu que sí,
que, clar, que canvia una mica
la manera en què els condueixes
i llavors es veu que la gent es deixa dur
i patapam.
La majoria d'accidents,
i aquest és l'altre tema,
mirem les accions de Tesla, per exemple,
i són unes accions que han baixat,
han perdut un terç del seu valor en guany.
Són unes accions que el seu valor
és 54 vegades més els beneficis
que genera l'empresa.
Per entendre'ns,
la majoria d'empreses,
si arriben a 20, ja és molt.
I, de fet, el competidor de Tesla xinès,
que es viu BYD,
que és una empresa molt semblant a Tesla,
doncs les seves accions
només tenen un valor de 14 vegades beneficis.
Llavors, la pregunta és,
per què Tesla està tan inflat?
Per què hi ha aquesta bombolla de Tesla?
Bé, en part és per tots aquests fanboys
que estan per allà comprant accions
i comentant-ho pel Reddit,
però també és perquè, doncs,
Elon Musk porta des del 2016
dient que això dels vehicles autònoms
ja està solucionat,
i que en un any resulta que els Teslas
es conduiran a si mateixos,
una mica allò del Gabriel Rufián
que no serà el Congrés en any i mig,
perquè Catalunya serà independent,
doncs una mica el mateix,
i resulta que va passant cada any
i els Teslas no es condueixen a si mateixos.
Llavors, ara estem en una altra d'aquestes fases
en què resulta que han tret una nova versió
del seu software d'autoconducció
i diuen que ara potser sí,
que amb la intel·ligència artificial el tema rutllarà,
però del moment no rutlla.
Llavors, aquí hi ha una mica la idea
que el cotxe elèctric s'acabarà conduint a si mateix
i que, per tant,
no només serà un cotxe,
sinó que serà una plataforma de software
en què, com que tu estaràs avorrit allà,
perquè no tindràs res a fer,
et començaran a vendre apps i històries
i, per tant, la idea és que tot això,
doncs Tesla, ho podrà monetitzar.
Està per veure,
però, de moment,
les promeses no s'acaben de complir.
Toni.
Sí, amb el tema de l'autonomia,
però a mi jo ho trobo fascinant
perquè la qüestió és
quantes vegades amb el nostre cotxe
fem viatges o allò,
desplaçaments de més de 250 o 300 quilòmetres
que vindria a ser l'autonomia d'un cotxe elèctric.
I la veritat és que molt pocs,
de fet,
segons dades de l'estat francès,
perquè l'estat espanyol no n'he sabut trobar,
però m'imagino que deu ser una mica semblant,
el 95% dels viatges amb cotxe
no superen mai els 250 o 300 quilòmetres.
Per tant,
la gran majoria de desplaçaments són molt curts.
De fet, en una ciutat com a Londres,
el 90% de tots els viatges que es fan amb cotxe
són de menys de 9 quilòmetres.
Per tant, aquesta idea
que això no tindré prou autonomia,
que no arribaré als llocs,
tot i que, òbviament,
si ho has de fer,
doncs pot ser més cert,
jo crec que...
Alerta, alerta,
redon,
però és un problema d'opcionalitat,
això, eh?
Exacte.
Això es diu molt,
però és que aquí el tema,
és a dir,
tu tens cotxe per fer els teus viatges habituals,
però el que vols,
clar,
és que si mai has de,
vols poder anar més lluny.
Aquest és el tema.
Sí, sí,
és aquesta idea
que el cotxe és una eina
que ens defineix com a identitat,
per sort o per desgràcia,
és a dir,
identifiquem el cotxe
com una eina
que ens permet fer
el que ens dóna la gana,
per dir-ho en plata, no?
De fet,
de tots els estudis
que s'han fet recentment,
i nosaltres en vam fer un fa poc
per provar diferent,
el suport que tenen
diferents polítiques climàtiques
entre la ciutadania,
cada vegada que toques el cotxe
o els vehicles,
són les polítiques climàtiques
que generen una reacció més negativa,
i una part d'aquesta explicació
es deu una mica
al que deia en John,
que és que identifiquem el cotxe,
el vehicle,
com una part de nosaltres, no?
Com si ens ho toquem
ens estiguessin restringint
la llibertat
de poder fer-ho,
encara que
això que volem fer,
com deia abans,
potser només suposi
el 5% dels desplaçaments,
o encara molt menys, no?
Però només aquesta idea
que m'estàs traient la llibertat
o la possibilitat
d'això,
de poder anar
de Barcelona a València,
encara que només ho faci
un cop l'any,
doncs aleshores
ja molta gent reacciona
de forma negativa.
I és un problema
molt important
a l'hora d'implementar
polítiques climàtiques, clar.
Per anar tancant,
Ion, tu creus que
Xiaomi serà un èxit
a Catalunya,
també, aquest cotxe elèctric?
Home,
potser tardarem una mica,
però jo tinc la teoria
que sí.
És a dir,
com dèiem abans,
la cursa ara mateix,
tot i que aquestes empreses
segueixen fabricant
aquests cotxes elèctrics
per gent amb caler,
no?
És a dir,
cotxe elèctric
d'alta gamma,
i aquest també és el cas
del cotxe del Xiaomi,
la cursa real
és en el mercat
de masses.
Llavors,
ara el que començarem
a veure és
fins a quin punt
aquestes empreses
poden, no?,
tenir models
que es venguin
amb un rang
més semblant,
eh?,
als cotxes convencionals
i poden atreure,
doncs,
demanda
de la gent
més normal.
el Tesla
té el model 2,
que estan,
no?,
la idea és que el trauran
aviat,
i per tant jo crec
que dependrà molt
de fins a quin punt
Xiaomi i aquestes empreses
tinguin la capacitat
d'entrar en força
en aquest mercat,
no?
Més que necessàriament
en el mercat
d'alta gamma,
perquè al final
la gent comprem
Xiaomi's, no?,
i comprem mòbils Huawei,
per què?
Perquè són més barats
i bàsicament
fan una mica
el mateix
que un iPhone,
no?,
o un Samsung Galaxy,
però una mica menys,
potser,
però per molt menys preu.
Llavors jo crec que aquest
és el rang de mercat
que aquestes empreses
coneixen,
que aquestes empreses
han d'explotar.
Veurem si són capaços
de fer-ho.
Ara, jo crec que sí,
perquè al final,
com dic,
una empresa d'aquestes xineses
no només està acostumada
a viure
amb un marge de benefici
doncs molt petit,
perquè és així
en el mercat
dels mòbils,
sinó que a més a més,
com dic,
no els importa necessàriament
tant el benefici.
Al final aquí
hi ha un projecte
tecnològic
de creixement econòmic xinès
que està impulsant això
i jo crec que,
vaja,
podem comptar-hi
que estaran omplint
el mercat
i de fet
hem de dir
que a la mateixa Xina
també s'han,
doncs,
s'ha ralentit
la venda de cotxe elèctric
i el resultat quin és?
Doncs que ens l'intenten vendre
a la resta del món,
els intenten vendre a nosaltres.
Per tant,
el mercat
jo crec que aviat
estarà saturat
de cotxes elèctrics xinesos
i això voldrà dir
a preus més baixos
i això voldrà dir
que al final
la gent els comprarà.
Un quart i mig
d'onze del matí
avui a la setmana tràxica
hem tornat a parlar
del cotxe elèctric
arran d'aquest llançament
que prepara Xiaomi,
una empresa que fins ara
es dedica als mòbils.
Digues.
Sí,
una pregunta,
tu ets d'aquells
que vas pel mig
de l'autopista
quan tens els dos carrils buits?
No,
ja he après
que no s'ha de fer això.
Sí, sí.
Has après?
Quan ho has après, això?
Bé,
doncs,
de randa que m'ho diguessin
que no havia d'anar pel mig
ja he après
de circular per la dreta ara.
Però qui t'ho va dir?
Qui t'ho va dir?
Doncs els copilots
que he tingut
al llarg de la vida
que ja són uns quants.
Espero que hagin establert
algun tipus
de penalització física
quan t'ho deien, també.
Sí,
Es queixa aquí.
Qui s'ha t'ha queixat?
Jo és que vull saber
exactament qui et va donar
el correctiu.
Doncs diferents copilots.
Fem una pausa
i de seguida
el suplement
Juan Carlos Unzuer.
Gràcies.
Adéu.
Una abraçada cap a Londres.
Ara tornem.
El suplement
amb Roger Escapa.
Ei,
som-ho a Xavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí.
Tu, la teva roba
i el planeta.
I és que som
el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta.
Honest al moviment
planetampau.cat.
Recorda,
som-ho a Xavi.
Andrea Bocelli.
Després d'exhaurir
les entrades
del seu concert
a Barcelona,
el tercer a l'estat
en sis mesos,
anuncia una segona data
al Palau Sant Jordi
el 30 d'abril.
No et perdis
aquesta nova oportunitat
de celebrar
els seus 30 anys
de carrera musical
en directe.
Entrades a
andreabocelli.com
Ai, els dilluns.
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams.
El joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar
20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis
d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Vinga, vinga, vinga.
Som-hi, noies.
Somien a ser grans estrelles.
El futbol ho és tot per mi.
I per mi també.
Però tu podràs continuar jugant.
Però la majoria
es quedaran pel camí.
El futur t'aprendrà només de tu,
no dels altres.
L'Acadèmia.
Dilluns a la nit
a TV3
i a la Plataforma.
Les sèries més top
les trobaràs a 3CAT.
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea
un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
Ai.
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Fars d'escoltar
la mateixa cançoneta
de sempre?
Les dones i els dies
t'explica el món
com t'agrada sentir-lo.
El programa
per a les persones
amb les orelles netes
de prejudicis.
Volem trencar
amb el discurs dominant.
Teniu una cita
a Catalunya Ràdio
amb el feminisme.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili.
De milluns a divendres,
d'11 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi
de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns
al Trescat.
El Suplement,
ràdio amb esparit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
El Suplement,
ràdio amb esparit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
Tres minuts per arribar a dos quarts
d'onze del matí.
Som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Juan Carlos Unzue
té una paraula màgica
que és acceptació.
Acceptar totes les coses
que et passen a la vida
encara que siguin tan dures
com un diagnòstic
d'esclerosi lateral amiotròfica.
Lela.
Malgrat la lluita
que el Juan Carlos
ha demostrat els últims cinc anys,
ell i les 4.000 persones
que pateixen aquesta malaltia
a tot l'estat
continuen esperant
l'aprovació d'una llei
que els permetria
tenir una vida digna.
Mentre això no arriba,
l'unzue
és a prop de complir
els cinc anys
des que li van diagnosticar
Lela
i per tant de superar
l'esperança de vida
mitjana d'aquesta malaltia.
Ara ens torna a obrir
les portes de casa seva
i ho fem
a les portes
d'una eliminatòria
entre el Barça
i el Paris Saint-Germain
a la Champions,
un partit que li toca molt de prop.
Juan Carlos Luzue, bon dia.
Bon dia, com estàs, Ruller?
Un any més aquí.
Crec que és el tercer any consecutiu
que et vinc a veure, Juan Carlos,
i que et pugui venir a veure
és una gran notícia.
Pues sí, así és.
Esa és la realidad
i que me veis,
pues si me pilláis sentado,
com me habéis pillado
las tres veces,
yo creo, últimas,
me veis parecido, ¿no?
Y yo al final,
en ese sentido,
mentalmente ya sabéis
que esta enfermedad
no afecta
a nuestra capacidad cognitiva.
Yo suelo decir
que estoy igual de loco
que hace diez años,
o hace veinte
cuando era portero.
¿Cómo et trobas?
Pues bien, bien.
Yo creo que
me siento bien
porque me siento útil.
De una forma muy diferente
a como ha sido
prácticamente toda mi vida,
pero muy satisfactoria.
Entonces,
tener la sensación
de que le das un sentido
a tu vida,
yo creo que hace
que mentalmente
esté bien.
Has fet una feinada
extraordinària
perquè aquest estiu
farà cinc anys
que et van detectar
l'Ela.
Así es.
l'esperança de vida
un cop et fan
el diagnóstic
crec que va
al voltant
dels cinc anys,
no?
Así es.
Per tant,
ets a punt
de sobrepassar
ja aquesta esperança.
D'entrada,
tu ja et van dir
que el teu diagnóstic
segurament aniria
una mica més lent,
no?
Cierto.
El doctor Rojas
que me dio
el primer diagnóstico,
ella me dijo
el primer día
creo que tu
Ela va a tener
una progresión lenta.
Ella conocía
mi cuerpo
desde hace
prácticamente
cinco o seis años.
Entonces,
ella tenía
si alguien,
si algún profesional
tenía conocimiento
de esta enfermedad
y de mi cuerpo,
era él.
I
és alucinant
com amb aquests
cinc anys
has aconseguit
posar la malaltia
a l'agenda mediàtica
i informativa,
no?
O sigui,
que has fet una feina,
si Juan Carlos Unzue
no hagués tingut
Ela,
segurament
els malalts
d'Ela d'aquest país
continuarien
en l'anonimat,
no?
Malgrat que
moltes de les demandes
encara són necessàries
i no les has acabat
d'aconseguir,
però a l'agenda
mediàtica sí.
Sí,
evidentemente
esto es gracias a vosotros.
Yo al final
solo no hubiese podido
conseguir nada.
O sea,
yo creo que
lo que
ha dado
esta posibilidad
de informar
a la gente
de cuáles son
las consecuencias
de la Ela,
de cuál es
la cruda realidad
de la mayoría
de mis compañeros
y compañeros
de enfermedad,
ha sido
que vosotros
le habéis dado
continuidad
aquella rueda
de prensa,
aquel momento
que en cierta manera
os impactó
y yo creo
que conforme
habéis ido
conociendo
yo digo
los propios
periodistas
cuál es la realidad
nos habéis dado
ese espacio
y yo lo que estoy
muy contento
Ruller
es que
no se ha hablado
de la Ela
de Juan Carlos
no se ha hablado
de la Ela
como colectivo
de los problemas
que hay
especialmente
en la gente
que tiene
pues un entorno
familiar
escaso
o no tiene
recursos económicos
entonces
eso es lo que
había que transmitir
¿no?
Se está hablando
de investigación
se está hablando
de los profesionales
sanitarios
se está hablando
de cierta manera
pues de
de todo lo que conlleva
esta enfermedad
y yo creo que
ahora se está viendo
el gran trabajo
que muchas personas
venían haciendo ya
antes de que
Juan Carlos Funcion
tuviese la Ela
en las asociaciones
y fundaciones
sin ir más lejos
hemos podido conocer
yo el primero
el fantástico trabajo
que hace la fundación
Miquel Valls
cuidando a
a todos los
afectados
en Cataluña
lo primero
que quisiera saber
María José
es cuántos
diputados
o diputadas
hay en la sala
¿podéis levantar
las manos?
Creo que he contado
cinco
me imagino
que el resto
de diputados
o diputadas
tendrán
algo muy importante
que hacer

es en estos momentos
con Conela
Conela
se generó
hace un par
de años
es la confederación
de entidades
de Ela
en nuestro país
entonces
Conela
a día de hoy
es la que nos
representa
un poco
a todos
los afectados
entonces
con ellos
son los que
tienen que reunir
ellos saben
perfectamente
cuáles son
nuestras necesidades
y les van a poder
explicar
cara a cara
¿Confías
que
veurás
la ley
de Ela
aprobada
tú?
Yo creo que sí
ahora mismo
tengo esperanza
hace un año
o hace
seis meses
si me preguntas
esto
Rubio
te hubiese dicho
pues tengo
muchas dudas
yo creo que ahora
la vamos a tirar
para adelante
¿De qué da pena
que a Tirindaban?
Pues evidentemente
de la voluntad
de los políticos
pero yo creo
que
ellos ya son
conscientes
de cuál es
esta cruda realidad
y
de que esto
que está ocurriendo
en nuestro país
no es justo
¿Qué cambiará
un cop
que esta ley
tiri endavant?
Pues sobre todo
cambiará
la posibilidad
de tener
una vida
más o menos
digna
para la mayoría
de los enfermos
vamos a decir
que
esa ley
o como la quieran llamar
eso es lo menos
importante
si no conlleva
el tema
de cuidadores
expertos
y continuados
en nuestro domicilio
el problema
va a seguir
existiendo
entonces
esa es
vamos a decir
que la reivindicación
más importante
porque
es la que
conlleva
un gasto
económico
mayor
que condiciona
esa decisión
final
a muchas familias
a muchos enfermos
tú
aquests 5 años
no has parat
de repetir
que el que
vols
no es una
mort digna
sino una
vida digna
así es
así es
yo estoy
de acuerdo
con tener
el derecho
a esa
muerte
digna
yo obviamente
creo que
que este
la eutanasia
vamos a decir
ahí
para gente
que en un momento
dado
pues por una
enfermedad
por diferentes
motivos
decide que
ya es suficiente
me parece
fantástico
pero lo que
pedimos
los enfermos
de la
es que
antes de
poder tener
el derecho
a esa
muerte
digna
lo que
queremos
es vivir
dignamente
y a día
de hoy
sin esas
ayudas
prácticamente
fuera del
sistema
pues
es
imposible
tú
has
començat
a pensar
en com
serà
aquest
moment
en que
potser
hauràs
de dir
prou
sí
sí
sí
lo he
pensado
porque
entre otras
cosas
ya hemos
hecho
un poco
todos los
papeleos
de las
últimas
voluntades
con
Fundación
Miquel Valls
ellos te ayudan
también un poco
en este
proceso
y evidentemente
yo sé
que
ese
momento
está
pues
más cerca
que lejos
entonces
evidentemente
yo lo que
quiero
es dejar
todo
bien
claro
que
realmente
se respete
la decisión
que
yo tome
pero
a día
de hoy
también te digo
Ruge
que
tengo ciertas
dudas
de que
si llega
ese momento
de dificultad
me voy a hacer
esa tráqueo
por ejemplo
para seguir
en vida
pues
hace un año
vuelvo a repetir
igual si me preguntas
te hubiese dicho
sí
en estos momentos
tengo dudas
y
¿por qué
se generan
esas dudas?
pues
porque veo
también
en qué
circunstancias
se vive
con qué
situaciones
te encuentras
en esa
situación
y
sobre todo
yo creo que
dependerá
de cuando
llegue ese momento
o sea
si yo
el día que
llegue ese momento
siento que
que mi vida
ha sido plena
hasta ese día
que he conseguido
un poco
mis objetivos
que las motivaciones
que tengo
las he podido
percibir
y sentir
pues quizá
llega el momento
en que
¿por qué no?
ya es suficiente
¿no?
¿creus que
aquesta és una decisió
només teva
o aquí
també
hi ha de participar
la teva dona
la Maria
que t'ha acompanyat
en tot aquest procés
que és una persona
importantíssima
que crec que esteu junts
des que teniu 10 anys
o els teus fills
també
qui prendrà
aquesta decisió
a ver
desde mi opinión
personal
yo creo que
aquesta és una decisió
molt personal
però
jo aquesta decisió
personal
la voy a tomar
contant
evidentemente
a Maria
a mis hijos
i a tot el entorn
que tinc
o sigui
o sigui
viendo
en certa manera
també
si
merece la pena
el
el
el vivir
esa
esa situación
después
de todo
lo vivido
entiendes
si jo
esa situación
por ejemplo
hubiese llegado
hace un año
yo esa
traque
me la hago
seguro
y sigo en vida
pero
vuelvo a repetir
esto dependerá
posiblemente
o tengo esa sensación
del momento
en que llegue
ese
ese
ese instante
¿cómo es va a
Cuneixam
la teva dona?
pues
ella vino a vivir
a mi pueblo
con
con 10 años
somos del mismo año
del 67
y
bueno
pues fue en cierta manera
un flechazo
nuestros amigos
de allí del pueblo
suelen decir
que no saben
si nosotros
seamos novios o no
pero lo que sí sabían
que éramos pareja
que íbamos a
estar juntos
y bueno
pues nos conocemos
como
como bien
puedes imaginar
pues desde muy pequeños
desde antes de ese
de llegar a ser futbolista
o sea
ella también
ya me ha conocido
en
en todas mis
mis facetas
¿no?
en
en esta vida
y la verdad es que
yo le suelo decir
¿no?
estar
45
46 años después
pues
con esta sensación
de
que yo
por lo menos
y ella también
hacia mí
lo
lo transmite
¿no?
ese cariño
ese respeto
ese amor
que yo le tengo
¿no?
porque
lo he dicho
también en alguna
entrevista
sin esta enfermedad
posiblemente
yo no hubiese
sentido
lo que estoy sintiendo
hacia ella
¿qué sense?
pues siento amor
es una forma de hablar
antes siempre decía
te quiero ¿no?
ahora es amor
es amor
porque
es
esta sensación
de que
en un momento
de dificultad
en tu vida
esa persona
de confianza
esa persona
que está al lado tuya
desde hace muchos años
se preocupa de ti
se ocupa
en ayudarte
con todo su cariño
con todo su respeto
las 24 horas del día
pues eso es impagable
sinceramente
es otro nivel
lo que yo siento
en este caso
hacia ella
es una putada
porque
la malaltia
la tens tú
pero
ella también
la patege
y la patirá
cuando tú te'n vagis
seguramente
¿no?
pel buit
que hi haurá aquí
así es
vull dir que
no es una cosa individual
només
per això et preguntaba
de qui pren la decisió
per això es tan important
esta enfermedad
no afecta
directamente
exclusivamente
al enfermo
sobre todo
por las consecuencias
que conlleva
por la limitación física
que nos genera
la ELA
directamente
afecta
a tu pareja
o a tu entorno
más cercano
porque en muchos casos
yo le digo
a María
tú no me puedes cuidar
24 horas
365 días al año
eso es inhumano
eso no lo voy a permitir
aunque tú quieras
y te cueste
en un momento dado
salir un rato
a que te dé el aire
no es humano
entonces
vamos a decir
que
que esas situaciones
no es fácil
pero
pero
pero lo que te digo
me ha llevado
a
a sentir por ella
algo
muy muy
muy especial
una de las cosas
que recuerdo
de la conversa
de l'any passat
es que
havies après
seguramente
a decir
más gracias
y más
destino
a gente
con quien costaba
no nomás
con la teva dona
sinó con los teos hijos
también
seguramente la relación
ha cambiado
pero
para ir una mica
más allá
la mirada
de los otros
como dirías que es
como crees que te veuen
lo digo porque
a veces también
a la gente que tiene
este tipo de malaltia
se les acostuma
a tratar
con descendencia
con la mirada
con la mirada
y creo que esto
si ha de ser
molt desagradable
no es el que voleu
que os tractin
com a personas normals
que evidentemente
teniu una malaltia
pero
la mirada
dels altres
com la descriuries
i que es el que
et molesta
de la mirada
dels altres
A mi no me ha molestat
absolutament
nada
pero
que quizá
a otros compañeros
a otras personas
con otro tipo
de enfermedades
en un momento dado
lo que dice
se les mira
con esa sensación
de pena
y a veces
esa gente
que está
en una silla
de ruedas
que está enferma
o una enfermedad crónica
igual es más feliz
que tú
entonces
yo suelo decir
que no os dé pena
es más
si yo un día
tengo la sensación
de que empiezo a dar pena
no me vais a ver
no me vais a ver
pero
espero
que eso
o esta sensación
no llegue
en ningún momento
yo
no sé
si he tenido la suerte
por ser una persona
conocida
o por
la actitud
que tengo
ante la enfermedad
ante la vida
a mi lo que la gente
me ha transmitido
es cariño
y respeto
y os puedo asegurar
Rouget
que sentir eso
de gente
que no conoces
es
otra de las cosas
que sin esta enfermedad
no hubiese vivido
y algo
que realmente
estoy disfrutando
a mi la sensació
que em dóna
sentir-te
i veure't
és pau
em dóna pau
i tinc la sensació
que malgrat tot
has aconseguit
d'entrada
acceptar-ho
que és segurament
la part més difícil
però que
l'acceptació
és clau
i que malgrat tot
davant d'aquestes circumstàncies
has aconseguit
ser feliç
i mirar endavant
en Caracas

lo intentaste
cuando me ha apetecido
cuando he querido
hacer algo
como solemos decir
me he tirado
la piscina
y unas veces
se ha salido mejor
otras veces
se ha salido peor
pues bueno
de las que ha salido peor
aprendes de los errores
si hay que volverlo a intentar
lo intentas
y cuando ha salido bien
lo he disfrutado
a tope
entonces
yo creo que eso
me ayuda mucho
a transmitir un poco
esa paz
que es la que tengo
internamente
aquests
los últimos 5 años
el día del teu aniversario
els has celebrat
diferent
o no
no
tampoco
lo tengo
a mi
me gusta celebrar
las cosas
me gusta disfrutar
de los momentos
pero
no
tampoco
lo tengo ahí
como algo
fantástico
aunque si es verdad
que en este caso
dices
bueno
voy a ser capaz
y esa es
mi intención
de superar
esa esperanza
de vida media
en esta enfermedad
pero yo no creo
que tenga
que
vamos a decir
que
que esté tan relacionado
o que yo
haya podido
condicionar esto
o sea
yo lo que
si estoy condicionando
es que
el tiempo
que yo esté aquí
con esta enfermedad
lo lleve
de la mejor manera posible
pero
el tiempo
que yo esté
yo creo que
lo decide más
la propia
ELA
mi ELA
entonces
en ese sentido
claro
cuando llegas
a esta conclusión
pues cuando ves
otros compañeros
con muy buena actitud
pero que su ELA
es de progresión rápida
y se la lleva
en 6
en 8
en 10 meses
entonces
yo creo que
en ese sentido
incluso te viene bien
o me viene bien a mí
para bajar un poco
el ego
y decir
Juan Carlos
que tú no dominas
la enfermedad
pero si domino
o puedo dominar
el tiempo que esté aquí
de qué forma
lo voy a llevar
Som al suplement
Som a Catalunya Ràdio
Som a casa del
Juan Carlos
Juan Carlos
per un fill
veure morir
el seu pare
és natural
per uns pares
veure morir
els seus fills
ja no ho és de natural
Tu tens una mare viva
no?
Así es
con 97 años
con 97 años
casi nada
¿Cómo importa?
Pues
sinceramente
creo que mejor
de lo que yo
me hubiese imaginado
porque
al final
seguramente
que el sentimiento
es interno
también
y esa sensación
de ver a tu hijo
enfermo
ella es consciente
evidentemente
de lo que tiene su hijo
de la esperanza de vida
que tengo
pero
yo creo
y es una de mis motivaciones
que ella
lo lleva mejor
porque me ve
a mí
que he aceptado
y lo suele repetir
muchas veces
como dices tú
Juan Carlos
en esta vida
hay que aceptar
las cosas
que no puedes
controlar
ni cambiar
entonces
el ver
que yo he aceptado
la enfermedad
el ver
que yo sigo
con esa sonrisa
y sobre todo
ver que
su hijo
Juan Carlos
sigue siendo
el mismo
que antes
del diagnóstico
entonces
yo creo
que eso
le hace
que lleve
mejor
mi enfermedad
y vuelvo
a repetirte
eso
para mí
es una motivación
¿Una otra motivación
continuación
al futbol
para tú?
Sí
Sí, sí
Continues enganxat
Pues sí, sí
Tuve ahí
un par de años
yo creo que ya
lo comentamos
un poco
viendo el futbol
desde
esta perspectiva
de espectador
sin demasiada atención
exceptuando
algunos partidos
y también
con la sensación
de que estaba
viendo el futbol
pero estaba
haciendo otras cosas
mi cabeza
estaba en otro sitio
ahora obviamente
cuando quiero ver
un partido de futbol
cuando me pongo
delante de la televisión
vuelvo otra vez
a verlo
con esa mirada
de entrenador
siempre pensando
en qué
en qué están
intentando
hacer los equipos
o qué haría yo
a veces también
pero sí
estoy disfrutando
otra vez
del futbol
El teu fill
gran
forma part
de la staff
del Luis Enrique
al Paris Saint Germain
somos a las portes

sufrí
y he sufrido bastante
con el futbol
entonces
ahora
lo que quiero
es disfrutar
y lo que me voy
a quedar
es con la sensación
que me va a dejar
el que gane
o sea
evidentemente
quiero que pase
mi hijo
que quiero que pase
en este caso
Luis Enrique
con el PSG
pero
si pase al Barça
también voy a estar contento
porque
como podéis imaginar
aquí he estado
13 años
y sobre todo
incluso más allá
de los 13 años
de cómo
me han tratado
en esa época
como profesional
como parte de
yo estoy
súper agradecido
a cómo
me ha tratado
el Barça
desde que estoy enfermo
y ya no solamente
cómo me ha tratado
a mí
sino cómo
nos ha tratado
a todos los enfermos
de la
porque como sabéis
aquello
aquel partidazo
pues
fue en beneficio
de la investigación
y estamos seguro
con ese dinero
con esa recaudación
un poco más cerca
de encontrar
ese tratamiento
o esa cura
¿Qui veus favorit
per aquests quarts
de final?
Pues yo veo
una eliminatoria
muy igualada
¿Sí?
¿No creus que el PSG
escombrarà el Barça?
Yo tengo mis dudas
tengo mis dudas
y creo que
hay una cosa
que hace que
para mí
esté la eliminatoria
igualada
y es que los dos
llegan en un momento
bueno
¿Eh?
Han pasado momentos
en la temporada
un poquito más bajos
pero llegan
al momento importante
de la temporada
con un buen estado
de ánimo
¿No?
Y con una
con un rendimiento
bastante
bastante interesante
entonces
es verdad que
quizá
puede ser
que el
que el Paris Saint Germain
tenga
tenga
la capacidad
de
de adaptarse
más
a
a diferentes
tipos de partido
que se puede dar
y yo al Barça
lo veo más
eficiente
¿Eh?
Con mejor rendimiento
sobre todo
cuando es capaz
de tener la pelota
cuando es capaz
de jugar
en campo contrario
cerca de la portería
rival
entonces
estoy seguro
que Luis
eso va a intentar
que no ocurra
¿Eh?
Y les va a apretar
arriba
como ha apretado
a la Real Sociedad
como ha apretado
a casi todos
los
los rivales
¿No?
Y
y lo que querrá Luis Enrique
es estar
cerca de la portería
del Fútbol Club
Barcelona
¿No?
Yo creo que hay una cosa
tan interesante
Luis
es que no
bajo mi punto de vista
no va a condicionar
mucho
el que se juegue
primero en París
y aquí
no
porque yo creo
que son dos equipos
que independientemente
de donde jueguen
el planteamiento
es prácticamente
el mismo
entonces yo creo
que eso
va a hacer que los
estadios
no sean
en este caso
tan tan determinantes
Se lo veu bastant feliç
el lucho
a París
¿No?
Sí
Son encants de sirena
que sí es un dels favorits
l'an que ve
també per ocupar
la banqueta del Barça
però creus que es mourà
de París
l'an que ve?
Yo conociendole
a Luis
como le conozco
y teniendo
contrato
en vigor
estoy seguro
que no va a romper
ningún contrato
no lo ha hecho nunca
él tiene un compromiso
con el PSG
en estos momentos
y por lo que
veo
percibo
e incluso me cuenta
mi hijo
están contentos
yo creo que el PSG
ha dado un golpe
de timón
yo creo que
se han dado cuenta
que
fichando
exclusivamente
a cracks
no tienes garantizado
ganar
y yo creo que
ahora están más
con la idea
de hacer un equipo
buenos jugadores
con
jugadores
con hambre
y
tiene el entrenador
perfecto
para que eso
pueda ocurrir
porque en eso
Luis
se siente muy cómodo
y de forma muy natural
consigue que esos jugadores
den su mejor rendimiento
ser entrenador
del primer equip
del Barça
es una espineta
que tot ha quedat clavada
o...
no porque
yo
he hecho también
todo lo posible
evidentemente
estuvo cerca
de darse
esa es la
la realidad
¿no?
¿Tú t'arriba a proposar
o no?
Sí, sí
yo estuve en una reunión
con Bartomeu
donde
bueno
pues hablamos
de este tema
al final
el elegido
fue mi amigo
Chingurri Valverde
del que
quizá no sea sido
lo suficientemente justo
porque creo que hizo
un
o dio un gran rendimiento
el equipo
con su idea de juego
entonces
no era fácil
aquel momento ya
y
en cierta manera
él consiguió
que los resultados
fuesen muy buenos
fueron otras dos ligas
fueron
o sea que
que no estuvo
nada mal
su rendimiento
claro que me hubiese gustado
claro que me hubiese encantado
¿no?
el poder ser
evidentemente
nunca vamos a saber
como
como no
me habría ido
pero
pero no
no tengo esta sensación
de espina clavada
no
al final
lo que estaba en mis manos
lo mostré
y si en un momento dado
pues sintieron
que podía
dirigir al equipo
pues sería
por todo lo que me conocían
y por todo lo que
que habían visto
que yo hice
pues como entrenador
de porteros
y después
como segundo
entrenador
con Luis
Juan Carlos
moltes gràcies
per obrir-nos
les portes
de casa teva
un dia més
i espero poder
tornar a la temporada
que ve
ojalá
que así sea
una abraçada
aquí t'esperaré
Catalunya Ràdio
el suplement
Roger Escapa
per gaudir
d'uns peus sants
al llarg
de la teva vida
assessora't
sempre
per un podòleg
col·legiat
el nostre compromís
millorar
la salut
de la societat
i la qualitat
de vida
en l'àmbit laboral
esportiu
i lúdic
els teus peus
sempre en bones mans
som un equip
capaç
de guanyar
el seu rival
més que una història
d'èxit
el boom
Girona
ha sigut brutal
un fenomen social
si el meu pare
comés tornar a néixer
es moriria de cop
ara estem parlant
de Champions League
no?
ens ho creiem
Orgull Gironí
30 minuts
a TV3
aquesta nit
el fenomen
el McDonald's
han arribat
a 36.000
franquícies
és una expansió
enorme
en un període
molt cordans
McDonald's
com s'ho fa
la multinacional
que vol que tot el món
mengi el mateix
jo imagino
la McDonaldització
com
l'exemple
més clar
de colonització
culinària
o d'imperialisme
cultural
un restaurant
que aniva
la Berlín
aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
el suplement
dissabtes i diumenges
des que surt el sol
fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa
4 minuts per arribar
a les 11 del matí
d'Amé Aguilar
què tal?
bon dia
bon dia
estàvem pendent
a primera hora
d'aquest gran premi
de Fórmula 1
del Japó
que ja ha acabat
però és que
aquest migdia
també estarem
molt pendents
d'aquest partit femení
amistós
Catalunya-Paraguai
a Palamós
tenim el Pere Escobar
que segur que ens està sentint
des de la P7
camí de Palamós
a aquesta hora
i que de seguida
també podrem
saludar d'aquí una estona
mira, el viatge
condueix amb
com es diu allò
condueix amb compte
que puguis arribar bé
a Palamós
etc
creus que fa
ara em preguntaven
fa pinta de circular
pel carril del migdia
l'Escobar
no, no, no
ni tan sols
ni tan sols
en contradirecció
no, no m'ho crec
es podrà seguir
per TV3
aquest partit
no hi ha
les internacionals espanyoles
no hi ha Aitana
no hi ha Alexia
etc
però sí que tenim
una vintena de jugadores
interessants
ahir ens explicava
el Xavi Llorenç
el seleccionador nacional
el tot gira
que l'11 serà de garanties
s'interessa
que juguin totes
més que diu
l'11
tenim 20 jugadores
preparades per jugar
després ara
quan comencin a arribar
acabarem de parlar
amb elles
a veure
amb les directives
que venen
dels seus clubs
els minuts
que poden jugar
i quadrar una mica tot
però
l'11 és de garanties
i et dic
que jugui
la que jugui
jugarà bé
i què ha passat
a la Fórmula 1
al Zapó
la Fórmula 1
és l'esport de l'esperança
sempre esperes
que no guanyi un Red Bull
i ha guanyat un Red Bull
bé de fet han guanyat
els dos Red Bull
amb Max Verstappen
tercera victòria
de 4 possibles
també Xeco Pérez
al podi
també Carlos Sainz
que ha acabat remuntant
sisena posició
de Fernando Alonso
això deia
Carlos Sainz
de Deson
molt contento
tres pòdiums
en tres carreras
con una victòria
y este pòdium
que ha sido muy luchado
así ha habido
que pasar a muchos coches
en pista
hemos elegido ir largos
con la estrategia
y con un último stint
a l'ataque
y bueno
ha pagado
bé de fet
ha dit
ha pagado
saps què vol dir això
què vol dir
vol dir
peidop
és a dir
tenen al cap
tants idiomes
que van barrejant els idiomes
i acaben maltraduint les coses
així funcionen
els del motor normalment
per cert
mira aquesta és la conversa
de Verstappen
des del cotxe
finalment
quan fa la volta d'honor
i escolteu
l'última
amb qui parla
ho has fet molt bé
bla bla bla
aquest és
Christian Horner
saps qui és Christian Horner?
Christian Horner és el cap de Red Bull
saps que hi ha un problema gros
dins de Red Bull?
que són els campions
que totes li ponen
mal amaró
mal amaró
saps per què?
per què?
perquè el senyor Horner
i el pare del pilot
sembla que tenien interessos
en la mateixa senyora
ah
hi ha hagut un pollastre molt gros
això m'agrada es passa
aquest pollastre
ha portat a una investigació interna
que va deslliurar Horner
i que ha generat
un munt d'especulacions
al respecte de si Max Verstappen
acabarà o no
abandonant l'equip Red Bull
és un tema bastant interessant
tot per un embolic de
paldilles?
sí
no sé si ho podem dir així ara
jo crec que sí
gràcies Damià
som-hi
veia jardinet
30 segons per arribar
a les 11 del matí
de seguida les notícies
amb el Raül Flores
podeu recuperar la conversa
amb l'11E
a través de Suplement
Cat Radio
amb l'etiqueta
Twitter i Instagram
i on faci falta
pausa
i de seguida
la Marina Porres
el suplement
i la Marina
la Minos
amb la màquina del temps
el suplement
amb Roger Escapa