A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Dissabte 30 de desembre del 2023.
Avui al suplement, Tartulia amb Eduard Voltes, Josep Maria Martí Rigau, Núria Martínez Ribot,
a les 10, Maica Navarro a l'Hora Negra, a les 11, El Comunista,
en un matí de dissabte, on recordarem aquesta sintonia.
Luis de L'Olmo torna a la ràdio.
La veu que va estar al capdavant de protagonistes durant 44 temporades
ens visita avui per fer un viatge ple de nostàlgia a través de les zones.
Avui al suplement una conversa amb el locutor per parlar de la vida, de l'amistat i també de la traïció.
I és que de L'Olmo va ser notícia fa uns anys després que el seu millor amic i assessor fiscal
li està fes fins a 15 milions d'euros, que es diu aviat.
De tot plegat en parlarem avui al voltant de quarts de 12,
en un matí on també rebrem l'Alba Parejo.
Coneixerem la història d'Alba Parejo,
una jove de Castelldefels que va néixer amb una malaltia minoritària.
té més de mil pigues escampades per tot el cos
que l'han obligat a passar pel quiròfan 30 vegades,
un fet que no li ha impedit acabar treballant de model.
A partir de les 12 a la jugular,
Alba Riera i Rebeca Rodríguez, pantalles i cor,
i ho rematarem tot plegat amb el Pep Nogué
amb receptes fàcils per triomfar la nit de cap d'any.
De seguida al mans,
també la música del Miki Puig i l'Olga Balos,
bon dia als que us esteu despertant,
bona nit dels que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim
esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Gemma Bonet.
Bon dia, Gemma.
Hola, bon dia.
Els preus de lloguer pugen a Catalunya
fins a una mitjana de 830 euros mensuals
i a Barcelona tornen a ser de rècord,
amb un preu mitjat de 1.170 euros al mes,
un 10% més que fa un any.
El lloguer s'encareix sobretot
en les comarques del Pirineu, el Barcelonès
i en alguns punts de la demarcació de Girona
i on el lloguer és més barat
és a la comarca de la Terra Alta,
no arriba als 350 euros.
El sindicat de llogateres de Catalunya
denuncia a Catalunya Ràdio
que els propietaris aprofiten per pujar els preus
abans que el govern espanyol aprovi un índex
per totes les comunitats autònomes
que fixi límits de lloguer en zones tensionades.
Enric Aragonès és el portaveu del sindicat de llogateres.
Sabent que d'aquí, en qualsevol moment,
aquesta regulació es pot aprovar
i prohibiria les pujades de preu,
doncs molts arrendadors immobiliàries
s'estan afanyant a signar contractes
amb pujades desobitades de preu.
El Partit Popular i el PSOE
registren una iniciativa conjunta al Congrés
per suprimir el terme disminuïts de la Constitució.
Les dues formacions proposen
substituir aquesta expressió de l'article 49
per la de persones amb discapacitat,
tal com va pactar fa una setmana Pedro Sánchez
i Alberto Núñez Feijó.
És una reclamació històrica
de les entitats en defensa dels drets
de les persones amb diversitat funcional.
Félix Bolanyos, ministre de Justícia i de la Presidència,
deia ahir que ara cal encara un altre consens amb el PP,
en aquest cas per a renovar la judicatura espanyola.
Este acuerdo, que es un acuerdo de país,
tiene que ser el primero de otros acuerdos de país.
Y el siguiente tiene que ser
la renovación del Consejo General del Poder Judicial
porque no hay alternativa.
Pedro Sánchez promou María Jesús Montero
a la vicepresidència primera
i escull Carlos Cuervo
com a nou ministre d'Economia.
El president espanyol ha optat
per un perfil tècnic i continuista
per agafar el relleu de Nadia Calviño,
que fa el salt a la direcció
del Banc Europeu d'Inversions.
Fins ara, Carlos Cuervo
exercia com a secretari d'Estat del Tresor
i ahir ja va prendre possessió
del nou càrrec de ministre.
En l'acte de traspàs de cartera,
Calviño va elogiar la trajectòria
del seu substitut,
mentre que el nou titular del departament
va remarcar que seguirà els passos
de la seva predecessora.
Que me voy con la sensación
de misión cumplida.
Carlos es un profesional de primera,
con una gran solvencia técnica,
que cuenta con un gran respeto
y prestigio dentro y fuera de España.
Si pudiera dejar una sola idea
a un titular hoy,
que fuera la idea de continuidad.
I de la plana internacional,
el president d'Ucraïna
ha esperonat el país
després dels atacs aèris russos d'ahir
més importants des de l'inici de la invasió.
Van fer 26 morts i uns 130 ferits.
Telenski agraia ahir al vespre
als soldats el seu esforç.
És dur, és dolor i pèrdues humanes
i aquesta és la gent que manté viva Ucraïna.
Aquí es lluita per la vida
i estem agraïts a cada soldat
que defensa el nostre país
malgrat totes les dificultats.
Moscou va atacar amb drons i míssils
i una quarantena van superar
les defenses ucraïneses,
van afectar infraestructures civils.
Un dels míssils russos va envair
també l'espai aèri polonès
durant uns minuts.
I a casa l'operació militar terrestre
i els bombardejos massius
continuen al sud de la franja
mentre una delegació de Hamas
és al-Qaire
per discutir una proposta egípcia
que pretén posar fi a la guerra.
Ahir divendres Sud-àfrica
va acusar formalment Israel
davant del Tribunal Internacional de Justícia
d'actes de genocidi
contra el poble palestí a Gaza.
A Catalunya, els centres educatius
han denunciat una desena
de situacions de violència al dia
durant el primer trimestre escolar.
Segons dades del Departament d'Educació
que va avançar ahir aquesta emissora,
la Unitat d'Atenció a l'Alumnat
en situacions de violència,
l'USAP,
n'ha registrat 841
des que ha començat aquest curs.
4 de cada 10 són
d'assetjament entre companys,
seguits dels casos
de maltractament infantil i juvenil
i els de violència masclista.
La directora d'Atenció a l'Alumnat
en Natxillida
atribueix aquest augment
a la sensibilització.
Són declaracions que feia
al matí de Catalunya Ràdio.
Vam iniciar aquest curs
amb una campanya de difusió
cap a l'alumnat
i sí que estem veient
sobretot que comencen
també a rebre més peticions
i més trucades
i a través del xat
més peticions dels alumnes
i també de les famílies
que crec que també és una dada rellevant
i que també ens ha de ser important.
4 persones es van intoxicar
per monòxid de carboni
ahir al vespre
al municipi de l'Esquirol
a la comarca d'Osona.
Han hagut de ser traslladades
a l'hospital.
Entre els ferits
n'hi ha dos de greus
i dos de menys greus.
El sistema d'emergències mèdiques
els va atendre
i els va traslladar
a l'hospital Moisès Brogi.
Els bombers van revisar
i van ventilar
la casa d'aquesta família afectada.
De la plana cultural
us expliquem que l'assistència
a les sales de cinema
ha crescut aquest any 2023
al conjunt de l'Estat
per tercer any consecutiu
i ha arribat
als gairebé 75 milions d'espectadors
una xifra que representa
un 26% més que l'any anterior.
La pel·lícula internacional
més vista
ha estat Barbie.
Segons dades
encara provisionals
de la consultora Comscore
la taquilla espanyola
ha recaptat
almenys 487 milions
i mig d'euros
pel que fa a les pel·lícules
internacionals més vistes.
Durant els últims 12 mesos
la llista
l'encapçala
Barbie
seguida de Super Mario Bros
la pel·lícula Avatar
al sentit de l'aigua
i Oppenheimer.
I pel que fa als esports
a l'eurolliga de bàsquet
el Barça va perdre
ahir davant del Mònaco
Mònaco 91
Barça 71
els blaugranes
tanquen la primera volta
en tercer lloc
a la Lliga ACB
Manresa 102
Juventu 89
el Manresa
manté opcions
d'accedir a la Copa
mentre que la Penya
se n'acomiada virtualment.
A la Lliga Femenina
cadí la seu 59
Uniginona 72
en el debut
de Roberto Iñigoz
Iñiguez
en la banqueta gironina.
La plantilla
del Barça
de futbol
ha reprès
els entrenaments
després de les vacances
de Nadal
amb l'estrena
de Víctor Roque.
Marcos Alonso
finalment s'haurà
d'operar
per solucionar
una lumbàlgia
segons ha avançat
Esport 3
i pel cap baix
s'estarà sense jugar
dos mesos.
Victòria del Granollers
a la Lliga Femenina
d'en Vol
les Vallèsanes
s'han imposat
a la pista de l'Oviedo
per 29 a 35.
La nit a Capdanya
Catalunya Ràdio
serà una festa.
Comencem a les 11
amb un programa especial
de l'equip
del que no surti d'aquí.
Persona que treballa
a Catalunya Ràdio
que treballa a Catalunya Ràdio
perquè Catalunya Ràdio
té 3
fins a les campanades
a partir de la mitjanit
la selecció musical
de Cap d'Any
d'Albert Puig
a Catalunya Ràdio
fins a les 4
de la matinada
i de 4 a 6
més música
per ballar
amb la pista de fusta
de Miki Funt.
Pista de fusta
en la Revella
2023-2024.
Catalunya Ràdio
energia positiva
per rebre el 2024.
Aquest any
m'apuntaré al gimnàs
i potser hi aniré
i tot.
I jo
perfeccionaré
el meu anglès.
Però si no en saps...
Per això...
I jo aprendré a cuinar.
Vull dir que
aprendria a escalfar
el microones
als tappers de la mama.
El bon propòsit
més fàcil de complir
és compartir
la grossa
de Cap d'Any.
El 31 de desembre
guanya fins a 200.000 euros
i molts premis més.
Loteries de Catalunya
és la nostra.
Jugar amb responsabilitat
és guanyar
i només si ets major d'edat.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al Suplement
som a Catalunya Ràdio.
Aquest hora obrim finestra
amb el Quim Rotllant
arriba un nou capítol
del Mans.
Més Mans
Més Arrel
Més Catalunya Ràdio
Bon dia i bona hora
benvinguts al Mans
tot a l'Arrel
a la Ràdio Nacional
Un Mans
que comença
amb aquesta sardana
de Marc Dimon
és Puig Soliuenca
són les coples
la bisbal jove
i marinada.
que ensuem
elbergpress
셋
com
elberg planet
l'operunkt
i
nod Others
com
eh
Shah
elbergaps
maraz
la
congressional
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
No!
No!
No!
No!
No!
No descobrirem ara els beneficis de conviure i participar en l'àmbit de la cultura popular,
però és evident que aquesta línia per un costat d'agraiment hem per l'altre de recordar,
que hi ha aquest fet, que hi ha aquestes eines a la societat,
que són les diverses, els centenars milers d'entitats de cultura d'arrel que treballen en molts àmbits.
Clar, la gràcia de la campanya és que el que hi ha al davant són cares conegudes que han format part o formen part d'aquest àmbit.
Que han format part i que en molts casos encara formen part de l'àmbit.
En alguns casos, el cas del teatre popular sempre, el teatre mater, representat en aquest cas en la figura del Lluís Omar,
que en els Lluïsos d'Horta feia Pastorets, feia La Passió, feia aquest tipus de representacions,
i que ha acabat sent un dels grans actors del país i que s'hi ha dedicat professionalment, no?
Igual que moltes altres cares del món del teatre català han sorgit d'aquestes agrupacions de teatre.
o la Mariona Escoda, no?, que ara està molt d'actualitat perquè va guanyar el concurs Eufòria
i és una persona que té una veu meravellosa i que canta tan bé i que en els seus inicis cantaven una coral infantil.
Per tant, tenen tots una implicació molt directa en la cultura popular.
o el cas del Viel Durán, no?, que també és actor, que s'hi dedica professionalment, que tots el coneixem,
però que, a més a més, col·labora com a presentador del programa de castells de TV3
i també la xarxa de televisions locals en algunes ocasions
i que, a més a més, continua fent castells amb els minyons a Terrassa, no?
I així, doncs, una per una totes aquestes persones que representen algun àmbit de la cultura popular.
Moltes vegades, quan es va buscar aquestes cares, és com se'ls il·lumina la cara, no?
És veritat, jo vaig formar part d'això.
I aquí, d'alguna manera, també es pot retornar, no?, allò que ells van rebre.
Ens van dir que sí, de seguida.
I algunes persones que no hi havien pogut participar perquè no ens anava bé per agenda,
però de seguida, amb algú que ha format part i que sap que és estar en una entitat
i viure la cultura popular en la pell pròpia, diguéssim, de seguida, quan hi parles,
passa això que dius tu, se li il·luminen als ulls, tots són records positius i agradables.
És un creixement personal molt gran el que et dóna la possibilitat d'estar en una entitat, no?
I totes aquestes persones de seguida, de seguida, ens van dir que sí i s'hi van mostrar disposadíssims
i també ens remarcaven això, no?, i ja era hora i està molt bé que ho feu, estaven contents, també.
Aquesta campanya anirà acompanyat d'algun altre element o ara és el que veiem i ja veurem cap on avança?
No, no, aquesta campanya, de fet, té una particularitat molt bonica, no?, que justament, com que estem parlant d'associacionisme,
el que hem fet és anar a buscar les associacions i mirar de coordinar-la tant com puguem amb elles, de manera que se la puguin fer seva.
i a través de la web del Departament de Cultura hi ha un apartat destinat a la campanya
i allà qualsevol entitat que vulgui es pot descarregar els materials i fer-se la seva.
De fet, si mireu les xarxes, doncs ahir, que va ser el dia que vam començar, hi ha multitud de federacions i d'identitats més petites
que han anat compartint i que s'han anat fent seu el missatge, no?, de fet el hashtag és femculturapopular,
que és absolutament definitori i és aquest fem, no?, perquè la fem entre tots, no la fa la institució,
no la fa únicament una sola entitat, sinó que la fem entre tots nosaltres.
I una mica el sentit de la campanya és aquest, que la difusió l'acabin fent també, evidentment,
el Departament de Cultura, que és qui està posant els recursos, no?, i qui l'ha tirat endavant i ha fet el disseny i tot plegat,
però que les entitats se la puguin fer seva i acabin fent-ne també difusió,
i de fet, d'alguna manera en són els destinataris, però també els interessa, també és una eina, no?,
perquè ells puguin explicar-se.
Doncs aquesta és la campanya, Adelaida, gràcies per atendre la trucada del programa,
que vagi molt bé i enhorabona.
Moltes gràcies.
Ets mans, ets festa.
Gràcies.
Aquesta era el salt de la rata des de l'efecte doblar de la gravetat de Colom,
la formació que lidera en Pau Benitez des del Maresme,
i que també l'acompanya en Manu Sabater i en Blai Casals.
Tota la festa al mans.
Us parlem ara d'una proposta de cultura tradicional i popular en anglès.
És el projecte L'Ala Folka.
Ens ho ha explicat al mans la Genevieve Show.
L'escola és un lloc on la cultura popular i té un pes important.
L'escola és un lloc on la cultura popular i té un pes important.
De fet, tot el calendari se segueix, des de la Castanyera, per tots sants, el Nadal, el Carnaval o Sant Jordi, entre d'altres.
Bé, avui us presentem un recurs que porta per nom l'Ala Folk, un recurs educatiu per promoure l'anglès durant l'educació infantil i la primària,
amb cançons i materials pedagògics sobre temes concrets de cultura catalana.
El projecte va començar a l'Escola Font de l'Anoia, a Sant Martí Sescaioles,
i ha seguit en altres escoles de caràcter rural com el Vendavall, el Tres Banques o el Grau de Jorba,
a la mateixa comarca de l'Anoia, la Gabarresa, el Bages, o bé la Montgrí, a l'Empordà.
De la proposta i de com funciona aquest l'Ala Folk, en volem parlar amb la seva directora i la seva ideàloga, la Jenny Show.
Bon dia, Jenny.
Hola, bon dia, Quim.
Ho hem dit bé, oi? Són recursos per aprendre anglès, però utilitzant l'imaginari tradicional català.
En quin moment es barregen aquests dos conceptes i per què?
Doncs jo visc en un poble molt petit que es diu Sant Martí Sescaioles, aquí a l'Altanoia,
i els meus fills anaven a l'escola d'aquí, local, del poble.
I jo anava també a fer conversa amb els nens, ajudant l'Aia González-Prat, que és la mestre d'anglès d'aquí,
i veia que els nens no tenien el llenguatge per parlar de les seves tradicions.
I com sabem, a l'escola infantil i primària, les tradicions catalanes són molt, molt presents.
O sigui, acaben de sortir de Carnival, on han treballat una setmana sencera de Carnival.
Ara treballar en Sant Jordi, a Nadal fan caganer, cagatió, una sèrie de tradicions que són superimportants aquí
i defineixen molt bé l'identitat cultural de cada persona.
Jo soc anglesa i allà no tenim cap d'aquestes tradicions.
O sigui, tenim Halloween, tenim Nadal, però no tenim reis, no tenim caganer, no tenim cagatió, no tenim Sant Jordi, no tenim Carnival.
O sigui, són coses de Catalunya que jo trobo espectaculars i molt interessants.
I jo pensava, un nen d'aquí hauria de poder explicar què fan, com ho fan i qui són,
perquè fins i tot és la seva identitat cultural.
És molt interessant que puguin fer això si surten d'aquí i també quan una persona, angloparlant, ve aquí,
que sàpiguen explicar aquestes coses a una persona de fora.
D'una banda, això.
D'altra banda, jo pensava, com són coses tan presents a l'escola infantil i primària,
els nens tenen com una connexió emocional amb aquestes coses.
per què no aprofitem aquesta connexió emocional, aquest víncul que ja tenen,
i afegim l'anglès a sobre, i això ja tenen com la curiositat per aprendre,
i bueno, ja tens com la maïtat de la feina feita.
Per això les tradicions, i després la música, perquè la música és una manera molt guai d'ensenyar
i entra al cap del nen i gairebé, si voler, estan aprenent.
Old lady lenta, six legs, and six feet.
Old lady lenta, six legs, and six feet.
Cut one off, cut one off, cut one every week.
Cut one off, cut one off, cut one every week.
Aquí s'ajunten moltíssimes coses, per un costat, com tot el que ens explicaves,
però alhora hem pogut fer el Tafaner dins el portal del projecte,
que convidem a tothom, sobretot de mestres,
perquè aquí està molt pensat pels mestres la proposta a fer-hi un cop d'ull,
que és l'alafolc.com, on, a banda de la música,
a banda que ens parla d'aquestes tradicions,
de les lletres possibles, de les coreografies,
també hi ha tota una sèrie de recursos que es poden utilitzar
i fa que en aquest calendari imaginari que tenim en l'escola catalana
doncs també s'hi pugui introduir el fet de treballar-ho en anglès, no?
Una quaresma treballada en anglès, això hi és, això ho teniu present aquí.
Clar, ara mateix els nens més petits a l'escola,
amb nosaltres treballem la vella quaresma,
Old Lady Lent, en anglès.
És una cosa que fan moltes escoles de tallar la cama de la vella quaresma
cada setmana, durar set setmanes.
I clar, tenim una cançó amb això, amb una sèrie de recursos,
activitats, jocs, coses així.
I el nen, durant la classe d'anglès, amb l'especialista d'anglès,
pot fer aquesta cançó i ja conèixer la tradició en anglès també.
Com ho distribuïu? Perquè, de fet, està pensat per els diversos nivells
i cada nivell, m'imagino, des dels ben petits, des d'infantil,
tota primària, cadascú la seva dificultat a l'hora d'explicar una tradició
amb el seu llenguatge, amb els seus recursos.
Hem fet aquest projecte, aquest amb el tercer any,
l'hem fet al principi amb l'escola rural.
Llavors, teníem una barreja d'edats, no?
Però hem pogut adaptar, bueno, en una escola primària més normal, també.
El que hem fet és dividir tots els edats d'infantil i primària
en tres franges i hem elaborat materials per cada franja.
Llavors, tres cursos farien el mateix material.
estem fent una tradició per trimestre, és un recurs complementari
que els professors poden utilitzar.
I l'any següent tot canvia, o sigui, totes les tradicions canvien.
I està pensat perquè puguin fer cada curs amb l'alafoc
i els estudiants mai repetirien cap tradició,
ni cap cançó, ni cap recurs, diguem-ne.
Clar, els que no són mestres desconeixem com funciona normalment,
quins són els recursos que arriba per un mestre per poder-ho treballar amb els alumnes,
però fent una visita en aquest portal, en aquest web, a l'alafoc,
i ben tinc la sort d'haver-nos pogut inscriure,
veiem que hi és tot realment, des de la guia del mestre,
les opcions de la cançó amb lletra, sense lletra, amb moviments, amb coreografia...
Clar, el treball aquí és de moltíssimes possibilitats,
que de fet és el que fa fàcil perquè els nens després puguin integrar-ho.
Clar, es basa principalment en la cançó.
Aquesta cançó també està allà amb vídeo, amb gestos, amb jo cantant,
i a partir de llavors, una sèrie de coses,
com dius tu, un guia de professor, amb les classes pautades,
fins i tot què una maestra hauria de dir en anglès amb els nens,
després una sèrie de jocs,
cada cançó tradició té com una sopa de lletres, jocs, gap fill,
després com activitats per a les franges més altes d'escriptura i també de lectura.
I a més i més, per a les franges més altes,
ja també tenen un vídeo de karaoke per anar treballant tot.
O sigui, tot es basa en la cançó
i a partir de llavors, com amplia gamma de recursos adicionals.
A través de jocs, a través de moltes activitats que es poden descarregar i treballar.
Escolta'm, si algun mestre que ens està escoltant diu
això m'interessa, ni que sigui per veure per on van els trets,
ho poseu bastant fàcil, no?, m'imagino.
Només hem d'enviar-nos un e-mail
i ja farem una, bueno, un e-mail explicant
i després ja vindré a visitar-vos.
Doncs l'alafolk.com és la proposta
que us convidem a fer un cop d'ull,
aquells mestres, aquells educadors en general
que us ha de treballar l'àmbit de l'anglès
i que teniu la possibilitat ara de,
és com una volta, eh?,
explicar les tradicions catalanes amb anglès
en els nens i nenes catalans.
Per tant, és boníssim en aquest sentit.
És un recurs interessantíssim
i perquè formi part, evidentment,
del calendari escolar,
que al final, com deies, Geni,
està marcadíssim per aquestes tradicions
del calendari escolar, no?
Entrem amb la...
Només d'entrar els nens al col·legi
estan amb la castanyera,
després hi ha ens deia el Nadal,
després hi ha ens deia tota la Quaresma,
vaja, el Carnaval, la Quaresma,
i ara vindrà fins i tot Pasqua
i tot el que ve al darrere fins a Sant Joan.
Per tant, material per treballar en teniu per temps.
Per temps.
I a més i més,
ara estem treballant els materials de curs que ve
i tota una sèrie de temes
com les falles dels Pirineus,
com el Carnaval, la Solsona,
tots aquests festes atrissions
que realment són molt úniques aquí a Catalunya
i que s'ha d'incorporar
i que puguin explicar als nens
què són i com ho fan i per què ho fan.
Doncs, Geni, gràcies per tenir la trucada del programa,
que vagi molt bé, molta sort, enhorabona per aquest esforç,
per aquest treball que és interessantíssim,
i el que dèiem, educadorsmestres,
lalafolc.com.
Apunteu-vos-ho, feu-vos-hi un cop d'ull.
Geni, gràcies i bon dia.
Gràcies, Quim, bon dia.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
ara us parlem del paper de les dones de la cultura popular.
Una entrevista que hem tingut amb la doctora Verònica Gisbert.
Aquesta setmana la programació de Catalunya Ràdio
i Televisió de Catalunya, sobretot dijous,
va quedar molt marcada per la celebració del Dia de la Dona.
Bé, amb la cultura popular és, sens dubte,
un tema que tenim molt pendent.
Ara fa mitjany, la professora Verònica Gisbert Gràcia,
de la Universitat de València,
va publicar un treball amb la Universitat Rovira i Virgili,
que porta per nom Tota Pedreta fa marge,
construint feminismes des de la cultura popular,
i que s'inclou a la col·lecció de la Rovira i Virgili
sobre els quaderns de la igualtat,
parlant, en aquest cas, de l'àmbit de la cultura popular.
La doctora Gisbert, doncs, en podem parlar
i la podem sentir tot seguit al mans.
Bon dia, Verònica.
Hola, bon dia, què tal?
Sembles, vaja, a priori, no ens hauríem de plantejar
si el paper de la dona és una qüestió polèmica
dintre l'àmbit de la cultura popular,
perquè és una cosa que se n'ha fet sempre,
és una cosa que ha sigut sempre així,
però és que precisament per això
potser hi hem de posar el focus de tant en tant, no?
Ojalà, no tinguerem que posar el focus.
Sí, efectivament.
De fet, això ha sigut sempre així,
com ara mateix acabes de dir, no?
Això ens fa molt de mal,
perquè el sempre així realment no ha sigut sempre així.
Vull dir, és el sempre així
i en un moment determinat
les festes, com qualsevol altra tradició,
es creen.
Vull dir, apareixen en un moment determinat
en una comunitat, en un col·lectiu,
o en una societat.
I, clar, vull dir,
al final és una construcció social,
és a dir, és un àmbit social
que és creat generalment
per els grups de poder, no?
Que regeixen o que tenen,
pues això, no?
Són els que fan
i construixen tot el que passa, no?
Tot el que passa en esa comunitat,
com s'han de comportar les persones,
quina és la normativa
explícita i implícita, també, no?
Perquè hi ha normativa
que no està escrita
i que tot és assolint, no?
Com a, com a,
doncs els nostres comportaments, no?
Dins de certa societat.
Doncs,
això se crea.
Això no ha estat ahí tota la vida.
No és de tota la vida.
i aleshores quan es crea,
doncs, com dic,
se crea per els grups de poder social
i, clar,
aquests grups el que fan és
projecten els valors
que ells pensen que són els ideals,
d'aquestes tradicions
i aquestes festes, no?
Aquests valors que ells creuen,
doncs això, no?
Que són els bons, entre cometes,
perquè el de bon i dolent
també és molt relatiu.
Aleshores, nosaltres, com sabem,
vivim en societats patriarcals
on els grups de poder social
doncs tenen un perfil molt determinat, no?
Són homes, són blancs,
són de classe mitja alta,
són heterosexuals,
i aleshores tot aquest perfil, no?
Si nosaltres perfilem
quin és el grup de poder social
en una societat patriarcal,
doncs aquest grup el que fa és
projectar els seus valors morals,
els seus valors socials,
els seus valors ètics, no?
Els seus valors fins i tot econòmics
dins de la festa.
I aleshores el que fan també
és utilitzant la festa
per a mantenir-los, no?
I els seus privilegis de grup,
de grup social.
I clar,
en una societat patriarcal
el que passa és que
al final són els homes, no?
O el que nosaltres trobem
en les nostres tradicions,
en les nostres festes,
és que al final
en moltes d'elles
són els homes
els que tenen els rols principals,
els de més prestigio, no?
Els de més poder
fins de la festa
i que les dones,
doncs tot i que participem,
participem en el nostre rol
de dona,
vaig a parlar de tradicional
per a fer un abans i un després,
val?
Eixa rol de dona
de mare,
de reina,
entre cometes,
de l'espai privat,
no?
És on,
en les festes nosaltres,
per exemple,
trobem a dones,
o tradicionalment,
no?
S'ha trobat a dones
que estan dins l'espai privat
i que nosaltres,
doncs,
preparem les cases,
fem els pastissos,
fem els menjars,
fem que tot estigui ingestit,
no?
per al gaudiment
dels nostres homens
a l'espai públic.
I això és més o menys
el que nosaltres trobem
tradicionalment.
Aleshores,
jo crec que és important
desmitificar
això tota la vida,
perquè això tota la vida
no ha sigut tota la vida,
no?
N'haig en un moment determinat,
a més,
en uns valors
molt,
molt concrets
i aquests valors,
finalment,
són els que projecten
els grups socials
de poder
de cada societat
o de cada col·lectiu,
de cada comunitat.
filleta,
filleta,
filleta,
filleta,
filleta,
filleta,
filleta.
En el segle XXI
hi ha coses
que ja no ens hauríem
de plantejar,
però que
en ares de la tradició
es mantenen.
Hi ha trencaments,
hi ha hagut casos,
en el teu cas
que ho has estudiat
profundament
no només
a tradicions,
diguem-ne,
del País Valencià,
del Principat,
sinó també
d'arreu de l'Estat.
I aquests trencaments
han sigut,
diguem-ne,
pacífics?
no,
per a res,
tot al contrari.
el que passa
és que,
és que,
arreu d'una tradició
i arreu de tota la vida,
que abans estaven parlant,
aquests valors
que es proiecten,
sí,
aquests valors,
al final són valors,
aquests valors
que estan dins de la festa
es queden
com intactes,
com immutables,
no cambien,
no es transformen,
queden com contelats
en la tradició,
la tradició,
al final,
contela,
no?
perquè és el de tota la vida
i com tota la vida
s'ha fet així,
hem de fer-ho així.
A les aves i xos,
esa forma
de viure la festa,
esa forma
d'estar en la festa,
queda com congelada
com a conseqüència
de la tradició.
Tanmateix,
les societats
on s'instalen
aquestes tradicions
van avançant
i aleshores
eixos valors
que s'han quedat congelats
queden com desfasats,
no?
Perquè les societats avancen
i els valors van canviant
i és molt difícil
o nosaltres
el que o jo
el que trobem
quan estudiem festes populars
és que
com a conseqüència
d'esa tradició
és molt difícil
canviar
ixos valors
que estan ahi
com congelats
i què és el que passa?
Doncs que arriba un moment
que és el que trobem,
no?
Arriba un moment
que ixos valors socials
que van avançant
i que se van transformant
queden com molt allunyats
hi ha aquests valors
tradicionals
que continuen congelats,
no?
Hi ha en les nostres festes,
en els nostres rituals
i xoquen,
entren en conflicte,
no?
Perquè
ara en les nostres societats
tenim valors
d'igualtat,
tenim valors
no racistes,
no?
d'inclusió
dels nouvinguts
i dels nouesvingudes.
Doncs tot això
a les festes
és molt difícil
de canviar,
no?
A les hores
tots aquests nou valors
entren en conflicte
el tradicional
amb els nous
i ahir és on trobem
aquesta conflictivitat
que no és pacífica,
val?
Vull dir,
nosaltres tenim com
diferents exemples
a l'estat espanyol,
per exemple,
al Salar de l'Unda de Ríbia,
als moros i cristians d'Alcoi,
per exemple,
val?
On les dones
en aquest afán
o...
Sí,
totalment,
normalment
aquestes lluites
venen encapçalades
i liderades per dones
perquè al final
som nosaltres
qui sentim
aquests malestars,
no?
I per què jo no estic ahí?
Per què jo no puc estar ahí?
Perquè això és així
tota la vida,
ja,
però és que això
no me convenç,
no?
A les hores
trobem lluites
de dones
que volen
transformar la festa
per a poder participar
de manera activa
i amb igualtat
amb els seus companys
i company,
amb els seus companys,
no?
Els seus pares,
el seu home,
o no,
o amics,
la seva colla d'amics,
simplement.
I...
i ahí hi ha
conflicte.
I per què hi ha
conflicte?
Doncs primer,
insistís,
per a aquest gran obstacle
que és la tradició
mal entesa,
la tradició
com això és així
i això no se pot canviar,
val?
Primer per a aquesta tradició
mal entesa
i després també
hi ha dos cosetes més,
no?
Que fan que això esclate.
La primera és
perquè com he dit,
les festes
finalmente
servixen una miqueta
per a mantindre privilegis,
no?
De a aquesta classe
hegemònica
que té el poder social.
A les hores,
quan tu cuestiones
totes aquestes festes
estàs cuestionant
aquest privilegis
i estàs demanant
t'espai
i en aquest privilegi social,
no?
Clar,
és normal
que les persones
que tinguin
el seu espai
ahí,
puiguen aferrar-se
a aquest privilegi,
puiguen aferrar-se
a aquest poder
i no deixen entrar.
Al final són drets,
igual que els drets laborals
o qualsevol altres drets,
no?
Per a que jo tinga uns drets,
pues l'altra persona
ha de cedir-me
aquest espai
o he de lluitar-lo,
perquè normalment
no se cedís,
s'ha de lluitar,
val?
Com qualsevol altre dret.
que l'estratègia
no passi,
que la llibertat
s'aprèn,
que la llibertat
s'aprèn,
s'aprèn a exercir-la,
totes aquestes reflexions
molt més ampliades,
molt interessants,
d'altra banda,
us fem saber
a tota l'audiència
que ho podeu trobar
en el volum número 11
dels quaderns
de la Igualtat
de la Universitat
Romero i Virgili,
on hi ha aquest article,
el Tot a Pedret
de Fa Marge,
construint feminismes
des de la cultura popular
de la doctora
Verònica Gisbert Gràcia.
Verònica,
és impossible
parlar-ne de tot
i podríem allargar-nos
moltíssim
sobre aquest tema,
però en tot cas,
el que sí que,
d'alguna manera,
des del programa,
avui el que volíem
era convidar
a tots aquells activistes,
tota aquella gent
que està voltant
de l'àmbit
de la cultura popular,
a parar un moment,
fer una reflexió
i dir,
un moment,
això és així?
Ho fem bé?
No ho fem bé?
Suposo que seria
el gran repte
ara mateix
o un gran encàrrec
per fer
a totes aquestes
entitats responsables
de la festa,
de la cultura de real,
darrere del país.
Sí, total,
i a més és que
jo estic segura,
vull dir,
jo crec que l'àmbit
de la cultura popular
és un àmbit estratègic
per a transformar
les nostres societats,
vull dir,
no és un espai
a les dos
i de festa,
crec que
si aconseguim
canviar,
no?,
models,
comportaments,
dins d'aquests
espais festius,
anem a transformar
la societat,
vull dir,
crec que és un espai
estratègic
per anar a societats
més justes.
I perquè,
una miqueta,
reprémlo d'abans
de manera molt ràpida,
el tema
de que la festa
és una ferramenta
de producció ideològica,
perquè això ho he vist,
és el que dèiem,
el grup de poder
volcaí tots els seus valors,
per a fer-los hegemònics
en la societat,
no només a la festa,
és que això
se projecta
a la societat,
però a més a més
perquè són espais
de socialització.
Totes,
jo dic,
és una ferramenta
de transmissió ideològica,
però al final
el que vull dir
són espais
de socialització.
Totes i tots,
o no totes i tots,
però una gran majoria
de nosaltres,
creixem
en aquests espais
festius,
em fa igual que sigui
una colla castellera,
em fa igual que sigui
una colla de limonis,
una fila,
un casal,
és que em fa igual,
vull dir,
si nosaltres
fem que les nostres
associacions
festeres,
no?,
de festa,
de festa,
siguen més igualitàries,
aquestes personetes
creixeran ja
en aquests valors,
no?,
en aquests valors
més igualitaris
i també se projectarà
a la societat.
Però això,
penso que és
superimportant
que aconseguem
cada vegada
doncs,
festes més
inclusives,
festes més
igualitàries,
festes,
pues per a que
aquells nous
valors
puguen
assentar-se
realment,
no?,
puguen
assentar-se
i puguen
construir
societats
més justes,
no?,
i més igualitàries
per a tots,
si per a tots.
Exacte,
i és una responsabilitat
que tenim
ara mateix per nosaltres
però també per les generacions
que han de venir.
Són les oblidades,
les silenciades,
anònimes,
les que no són
escoltades.
Per a mi que hagis
ver Gràcia,
professora de la Universitat
de València,
en aquest cas,
de Sociologia
i Antropologia Social,
gràcies per atendre
la trucada del programa
i ara venen les festes
de les falles
que tingueu
unes bones festes,
també.
Moltíssimes gràcies,
anem a gaudir-les,
sí, sí.
Fins a les 7 del matí,
Mans,
amb Quim Rullant
a Catalunya Ràdio.
Si així pleguem,
gràcies per fer-nos companyia,
ens la trobem demà
a les 5 del matí
aquí mateix
a Catalunya Ràdio.
Marxarem amb la sardana
de Lluc Vicentini
a Rosa amb Llobregat.
Bon dissabte.
El suplement
amb Roger Escapa.
Cada dia
desapareixen 9 persones
al mar
intentant arribar
a Europa.
Seguim el rastre
de 3 embarcacions
que van sortir
de les costes
del Marroc
i del Sàhara Occidental
amb destia a Espanya.
Els seus noms
no consten
en cap registre oficial.
Hablamos desaparecidos,
muy bien.
Entonces,
piensa en tu hija
que se fue
a la discoteca
el viernes por la noche
y que es lunes por la mañana
y que no responden su móvil.
El mar,
el mur.
Un podcast de Mercè Folk,
Ana Sorinyac
i l'equip dels Solidaris.
Sentiu la sèrie sencera
aquest cap de setmana
a Catalunya Ràdio.
Dissabte i diumenge
a partir de les 6 de la tarda.
El Suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el Suplement,
som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí.
Aquestes hores dissabtes
i diumenge
repassem
alguns dels millors moments
de la setmana.
Els continguts
més escoltats
al nostre web,
catradi.cat
barra del Suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust.
Mariana Laminos,
bon dia.
Què tal?
Molt bon dia, Roger.
El cap de setmana passat
ens va visitar en Joel Joan
que presenta Escape Room 2
i vam celebrar el Nadal,
doncs recordant
el mític capítol
de Plats Bruts
on el López i el David
es neguen a celebrar-lo.
I parlant de festes,
en Joel llançava
aquesta proposta.
Com es presenten les festes?
Les festes
es presenten
costarudes,
com sempre.
Tot costa en la bal?
Sí.
Per què?
Perquè és un rotllo,
perquè cada any
és el mateix.
Jo penso que el Neurà
hauria de ser
com les Olimpíades,
cada 4 anys.
Llavors l'agafaríem
amb moltes ganes.
Perquè dius,
hòstia,
aquest any
sí que ve Nadal,
saps?
Però, clar,
jo també entenc
que de jove i de gran
el Nadal
el vius molt diferent.
Un any
per un nen
és una eternitat.
Fins que no s'acaba l'any
i espera el Nadal
i, bueno,
i entenc que sí...
Però ja quan portes
uns quants anys
a la Terra,
els anys passen
més rapidet,
oi?
Ens passa a tots.
I jo és que sembla
que fos ahir
que fes Nadal
i que d'aquí dos dies
estarem a Sant Joan.
I també vam parlar
de festes
a l'Hora Negra
amb la Maica Navarro
que celebrarà així
al Cap d'Any.
Què fas per a Cap d'Any?
A Cap d'Any?
Ostres,
és que no puc dir
perquè és una mica...
És el pijerí o...
Doncs no ho diguis.
No, bueno,
sí que ho diré.
Ah.
M'han convidat
a passar el 31 de desembre...
A veure?
El Via Bene, tot!
El raïm,
fas el raïm
al Via Bene, tot.
Sí, sí, sí.
Bueno,
vaig amb el Paco Marco
i la seva família.
Ah, m'ha dit.
El que faig,
clar,
què em poso jo
pel Via Bene.
Doncs vigila
que al Via Bene,
tot sí que hi ha florero, eh?
Ah, m'haia!
Era tonto.
Qui, en principi,
no passarà el Cap d'Any
al Via Bene,
és el comunista Joel Díaz
que va rebre la trucada
de l'Enric Cauquer.
El vam enxampar
enmig d'una mudança
i ens va confessar
que s'acaba de comprar
una propietat
i no precisament a Catalunya.
Tu tens patrimoni immobiliari?
Patrimoni immobiliari?
No, mira,
just ara,
just ara m'acabo de comprar
una cosa
perquè tenia una mica estalviat,
m'he fet una hipoteca
a 30 anys.
Collons!
i tenia una mica estalviat
per fer una entrada
i vaig estar buscant
a Barcelona
i em vaig deprimir moltíssim
perquè vaig veure
que per tenir un tis
de 80 metres quadrats
t'havies de deixar
400.000 euros.
És correcte.
I m'he comprat
un cortijo a Almeria.
Ho dius de debò, això?
No, és correcte de debò.
Estic així de sobret.
Tampoc penso molt bé
a les coses.
Sí, es podria dir de debò.
Se l'ha comprat a Almeria.
Sí, m'he comprat un cortijo
per 270.000 euros
amb el meu pare,
així és una mica a mitges.
A mitges?
A mitges?
Mira, molt bé.
Sí.
I de sobte
tinc terres
i tinc allà un cortijo.
Home, doncs escolta,
pots crear una ganaderia
d'aquestes de toros.
Clar, tio,
era bastant més intel·ligent
que recuperar-se un pis
de 80 metres quadrats.
Podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat
barra el suplement.
Estrenes!
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Al cinema s'hi arriba
una favorita als Òscars,
El color púrpura.
El musical
en situa a principis del segle XX
per seguir la Celi,
una dona negra
que viu en una zona rural
del sud dels Estats Units.
Quan es casa
amb l'Albert
i acull a casa seva
la seva germana petita,
la Nettie,
la seva vida familiar
donarà un tomb fosc.
You thought the story was over.
But it was only just beginning.
I a Disney Plus
s'hi pot veure
la segona temporada
de Què passaria si?
La sèrie d'animació
de Marvel
estrena segona edició
amb noves històries
que deriven
de les trames originals
que hem vist a la gran pantalla.
En aquest cas,
guiant-nos pel nou multivers
i totes les opcions
que proposa.
I al Teatre Borràs
torna
Fritz Roy
Quatre Dones al Límit.
La comèdia de Jordi Galceran
dirigida per Sergi Belbel
explica la història
de quatre escaladores
a mitja ascensió
del Fritz Roy,
una muntanya situada
a la Patagònia sud.
El mal temps
les ha fet aturar
i mentre esperen
que les condicions millorin
sorgeixen problemes inesperats
que les fan dubtar
de si tira endavant
o rendir-se.
Avui a funció
a les 8 del vespre.
Bon dia, Sònia
de l'Ofeu.
Molt bon dia, Marina.
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui per Lleida.
La primera,
visita la mostra
de gravats d'Horitzons 2050.
A l'Espai Zero
del Museu de Lleida
aquesta exposició
recopila els gravats finalistes
del Premi
Horitzons de Gravats 2023
que enguany
ha guanyat
l'artista italiana
Silvana Martignoni
per l'obra
Fantasia
Logo e Memoria.
El jurat
va escollir
la seva obra
de manera unànima
per equilibrar
els traços
gràfics del punt
i la ratlla
i l'harmonia
d'una composició
que revela
una personalitat
dominada
per la naturalesa
al món oníric
i un univers vegetal.
La mostra
es pot visitar
gratuïtament
fins al 7 de gener.
I podem dinosso
pel restaurant
Carballeira.
Situat a la carretera
de Saragossa
a la Nacional 2
al quilòmetre 457
als afores de la ciutat
i molt a prop
de la facultat d'Inef
un restaurant familiar
d'arrels gallegues
que gestionen
l'Àngel,
la Tere i Lector
pares i fills
i que ofereixen
una àmplia selecció
de plats tradicionals gallecs.
La qualitat
del producte de mar
és el seu distintiu.
Peixos i marís fresc
que arriben diàriament
dels ports de Galícia
i Tarragona.
També
carns,
verdura
i fruita de proximitat.
Està considerada
una de les millors
marisqueries de l'Estat
i podem tastar
el tartar de salmó
i llobarro
amb un toc oriental,
els llagostins
de Sant Carles,
el turbot
amb morro i orella
de porc ibèric
i l'arròs sec
de mariscs pelats.
Al postres
podem triar
bevà al rom,
pastís de formatge
o lingot
de poma de Lleida.
El preu mitjà
per persona
és d'entre 40 i 45 euros.
És una bona elecció
per un sopar romàntic,
una reunió familiar
o un esdeveniment especial.
Obert de dimarts
a diumenge
al migdia
des de la una
a les quatre de la tarda
i dijous, divendres
i dissabte
també de nit
de 9 a 11.
Música.
Perquè si som per Lleida
podem acabar el dia
el concert
de Mishima.
Una setmana després
d'omplir dues nits
seguides
la Sala Apolo
de Barcelona
a terra a Lleida
amb el seu concert
de Nadal.
A les 9 de la nit
el Cafè del Teatre,
una banda
que no necessita
presentació
i menys en aquest programa
on cada diumenge
comptem
a la secció musical
de Demà ho Deixo
amb la participació
de David Carabent
líder i ànima del grup
amb 23 anys
de trajectòria
han sabut arribar
a tots els racons
sense abandonar mai
el seu so
i l'univers propi
una barreja
de poesia
i música.
Fa poc més d'un any
van presentar
el seu nou disc
amb l'aigua clara
ara sense la pressió
de la gira
per aquestes dates
fan els concerts
nadalencs
a les principals
províncies del país
que ja s'ha convertit
en una tradició
que molt repetim
any rere any.
Si voleu anar
encara queden entrades
pel concert d'avui
a Lleida
es poden comprar
per 20 euros
a través de la plataforma
Entradium.
Arribarem a les 7 del matí
amb qui més estima
de Mishima
que avui fa un parada
a Lleida
amb el seu concert
de Nadal.
Tornem de seguida.
com gloriós
tot i que això
em costaria
una mica més
d'un dia
o dos
una mica més
d'un dia
o dos
una mica més
d'un dia
o dos
una mica més
una mica més
una mica més
una mica més
d'un dia
o dos
a l'anar
i
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
Amb Roger Escapa