logo

El suplement - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 931
Time transcribed: 38d 16h 9m 47s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, són les 7, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 26 de febrer del 2023,
l'any 1999, el Barça intentava oblidar el cruïfisme
amb un equip plegat d'olandesos i un entrenador com Llui Van Hal,
que bàsicament tenia de cruïf el que avui dia té de comunista remuntava més.
Ho recordo perfectament perquè jo aleshores tenia 11 anys
i estava enamorat de Roger García Junyén,
un migcampista jove i amb classe,
amb qui, a banda de compartir nom, també compartia amb ciutat, Sabadell.
Fins i tot recordo que tenia un pòster seu a l'habitació.
En aquella plantilla, Roger García Junyén...
compartia vestuari amb el seu germà gran, Òscar García Junyén,
un davanter corpulent que, per dir-ho suaument,
no era la devoció de Van Hal.
La decepció en va arribar un dia de març de ja fa 24 anys.
En ple entrenament, amb periodistes i càmeres al Camp Nou,
l'entrenador Llui Van Hal va esbroncar de valent Albert Celades i Roger
mentre cridava,
tu no tienes ritmo, tu no tienes ritmo.
L'Òscar va sortint defensa del seu germà
i l'entrenador holandès el va acabar expulsant cap al vestuari
davant la mirada atònita de tota la premsa.
Poc després, a contracor,
els dos germans van tornar a compartir plantilla a l'Espanyol.
Aquell capítol perseguirà per sempre més l'Òscar García Junyén,
jugador, per sort el Sabadellenc també ha fet carrera com a entrenador.
Ha ocupat banquetes a Grècia, Suïssa, Anglaterra, França, Israel, Vigo...
Un autèntic rodamunt del futbol estimat
i que ha deixat patjar d'allà on ha treballat.
La vida de l'Òscar i de la seva família, però,
ha fet un gir tràgic els últims anys.
Fa uns mesos, l'Òscar va perdre la seva filla gran, la Mariona,
de només 21 anys com a conseqüència d'un càncer.
No em vull ni imaginar com es gestiona un dol com aquest.
L'Òscar ha decidit fer-ho parlant-ne obertament.
Jo crec que és bo parlar-ne perquè et dic...
no podem parar-nos en això,
sinó que, per exemple, nosaltres tenim dues nenes més...
que hem de fer tot el possible
perquè tinguin la vida que poden tenir qualsevol adolescent,
que tinguin una vida amb aquesta desgràcia,
que sempre la tindrem,
però, com jo els hi dic a les nenes,
mira, això és el més dur que passareu a la vida.
No hi ha cosa més dura que això.
I s'ha de mirar endavant,
us heu d'ajudar entre vosaltres,
s'ha de plorar quan hagueu de plorar.
Qui us digui que heu de ser fortes, no,
heu de plorar quan vulgueu plorar.
Avui, el suplement Òscar García Junyén.
Jo em pregunto per què no m'ha tocat a mi.
En lloc d'haver-ho passat a ella,
per què no podia haver passat jo?
Perquè ella tenia tota una vida endavant.
Bé, són reflexions i comentaris que fas,
però, bueno, saps que a la vida no pots controlar el que et ve,
sinó com t'ho prens.
A la vida no pots controlar el que et ve, sinó com t'ho prens.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
Bon dia, Neus Bonet. Bon dia, Roger Escapa.
El bullying guanya pes com una de les principals hipòtesis
del suïcidi de l'adolescent de Sallent.
El Departament d'Educació ja investiga
perquè l'institut no havia activat cap protocol,
mentre la família insisteix que patia assatjament escolar.
El xevin fracassa amb l'intent de condemnar Rússia
per la invasió d'Ucraïna.
A l'Índia impedeixen una condemna onànima,
tot i que la majoria de membres del xevin han criticat la guerra
i també l'impacte desestabilitza d'on l'economia mundial.
Els treballadors d'Amazon a Martorella
es ratifiquen el preacord assolit entre els sindicats
i la direcció de l'empresa.
Sí, han acceptat l'oferta d'una indemnització de 33 dies
per any treballat i dos suplement més
per als que no acceptin l'oferta de trasllat.
Mercat accent francès al Palmarès de la Berlinale.
La producció franco-japonesa sur la demanda
se l'ha endut l'os d'or.
Ha estat per la jove actriu de 9 anys, Sofía Otero,
que es posa a la pell d'un jove transgènere
a la pel·lícula 20.000 espècies de abejas.
Una coproducció basco-catalàna en participació de TV3.
El Barça avui es pot posar a 10 punts del Madrid
després de l'empat al derbi madrileny.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia, Madrid 1, Atlètic de Madrid 1.
El Club Matalassé mostra la seva indignació
per l'acció polèmica del partit,
l'expulsió de Correa per un cop de colze a Rüdiger.
La consideren desproporcionada, aquesta expulsió,
i diuen a través de Twitter.
Res de nou, el Barneveu.
Avui per la TET de Catalunya Ràdio, el Maria Barça.
A dos quarts de 7, i abans del partit de copa d'aquest dijous,
el Santiago Barneveu.
En aquests moments, a la Lliga, després de l'empat del Madrid,
la diferència és de 7 punts.
El Girona juga aquest migdia el nou setembre més.
Contra l'Atlètic Club de Bilbao, a les dues del migdia,
i pel tot gira, ahir victòria de l'Espanyol,
per 2-1 contra el Mallorca, amb dos gols de Martin Brakeweight.
El primer dels gols, al minut 21,
21, al minut Jaraque.
Molta atenció, perquè Protecció Civil ha activat l'alerta...
del Plan Neocat per la previsió de nevades
al litoral i prelitoral central a partir d'avui al vespre
fins dilluns al matí.
Per tant, temperatures cap avall.
El Servei Meteorològic de Catalunya preveu que a partir de les 7 del vespre
comenci l'episodi de nevades que podrien arribar a cota zero
al sector central del litoral i del prelitoral de Catalunya.
Ho intentem ampliar amb l'Enric Agut. Enric, bon dia.
Hola, bon dia, Roger.
A partir de demà a la tarda, poden nevar, o què?
Sí, això serien algunes tongades.
Ho explico aviam.
Ara mateix cauen algunes precipitacions
que són més o menys febles,
amb una cota de neu que ja ha baixat fins als 700 metres.
Per exemple, ha nevat una mica,
ho ha afloquejat en que hi ha hagut flocs a Castelld'Arsol, al Mollanès,
o també en daltre dels indets del país,
però aquestes precipitacions s'aniran aturant
al llarg d'aquestes primeres hores del matí.
Però, cap a la tarda i nit,
la cota de neu caurà a Girona, nord de Barcelona,
encara nord del Pirineu.
Primer poden caure cap a Osona, la selva gironès, Mollanès,
i després avançar cap al sud, cap a la cosa central.
Pel que fa a la cota de neu, al migdia, de forma transitòria,
la temperatura puja, sobretot al Lleida i Tarragona,
i aleshores estarà botant dels 1.000 metres.
I serà a la nit, quan comença a entrar aquest aire més fred,
la cota de neu caurà als 400,
i de matinada, la cota podria ser nivell de mar.
Això de matinada.
Serien menys ruixats i estarien situats, bàsicament,
cap al litoral i prelitoral de Barcelona.
Però serien febles, però hi ha aquesta possibilitat
que tinguem aquestes nevades de cotes baixes més aviat de nit,
i demà al matí encara podria quedar alguna.
El que passa és que nevi no vol dir que ens despertem i enfarinats, no?
A Barcelona serà difícil, o què?
Serà difícil perquè prèviament haurà plogut,
i també t'aprendreà de la intensitat de la nevada.
I la precipitació cau amb alegria.
Algunes taulades, alguns cotxes, en els barris més elevats,
podrien quedar enfarinats.
Per sobre dels 400 metres,
sé que la vis indica que poden caure entre dos i cinc centímetres.
És a dir, que aquí a Collserola, sí, podria quedar neu.
Són situacions que de vegades vermetisos,
per l'aire si és més humit o més sec,
depèn com es posi la perturbació,
i de vegades pot ser que tinguem una sorpresa més gran.
O que ens quedem una mica més enrere.
Molt bé. Ja ho veurem.
Gràcies. Ho ampliem d'aquí una estona. Fins ara, Enric.
Fins ara.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, Marc Molins, advocat penalista,
Oriol Mar, cap de Política de la Nació,
Núria Martínez, ribot de Público.
A les 10, a la Semana Tràgica, amb el Leon Sindreu i el Toni Rodon,
avui parlem del xat GPT,
és a dir, el famós xat d'Intel·ligència Artificial,
que està revolucionant i amenaçant moltes coses,
com l'ensenyament, com l'hem entès fins ara.
En parlarem a partir de les 10.
Avui, després, la conversa que us presentàvem emportada,
amb l'Òscar García Junyent.
I després, a les 11 llibres sèries i bandes sonores,
amb la Marina Porres,
les converses del Roger Mas i el David Carabé,
en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer, amb els arguments universals,
i a les 12, el dominical.
Ningú tenia tantes ganes d'una copa a Badalona
des que Àlex Pastor va dimitir com a alcalde de la ciutat,
després que abans empessin conduint borratxo.
Tots al dominical, amb els esports de l'Albert Benet,
entre molts altres.
Tot això i molt més en aquest diumenge de ràdio diumenge de suplement.
Mitzquart de 8.
L'informatiu del suplement.
El búl·li guanya pes com una de les principals hipòtesis
del suïcidi de l'adolescent de Sallent.
Els Mossos continuen recopilant informació sobre el cas,
i el Departament d'Educació ja investiga
per què el centre no havia activat el protocol d'assetjament.
Educació va arribar a negar que l'assetjament escolar
estigués darrere del suïcidi de l'adolescent de Sallent,
però ara el Departament ja ha activat la investigació
per saber per què l'institut on estudiava l'adolescent
no havia activat cap protocol per bullying.
Ho ha confirmat el 324
la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora.
Els centres activen el protocol
quan tenen indicis d'assetjament.
En aquest cas, la informació que nosaltres reiem des del centre
és que no estava activat el protocol
perquè no hi havia hagut indicis d'aquest assetjament,
però això en tot cas és el que l'AUSAP,
recollint tota la informació, es conformarà tot aquest relat
per esclari la situació i els fets.
La família de l'adolescent insisteix que patia assetjament escolar
i que es va agraujar quan es va tallar els cabells
i va explicar als companys que volia que li diguessin Ivan.
Ho ha assegurat el seu avi en declaracions a una ràdio argentina.
Que no iba a ser feliz en este momento, que está pasando,
ni iba a ser feliz en el resto de su vida.
Mentrestant, la germana de l'adolescent,
que va saltar amb ella des d'un tercer pis,
continua hospitalitzada en estat greu.
El suïcidi de l'adolescent de Sallent ha tornat a posar sobre la taula
el debat de com lluitar contra el bullying a les escoles.
Per l'Associació Catalana per la Prevenció de l'Assetjament Escolar
hauria d'estar tipificat el codi penal com un delicte d'odi
o contra la seguretat de les persones.
Sí, el president de l'entitat, Joan Martínez,
considera que castigar aquesta conducta
i es queixa que si no es castiga o es reeduca,
als agressors l'assetjament s'estén.
Poden arribar a tentatives de suïcidi, ideacions suïcides,
o consumar el suïcidi, perquè ho hem vist.
Llavors això no es castiga.
No hi ha una reeducació, no hi ha una reinserció,
no hi ha una correcció de la conducta.
Per tant, què passa? Que ara són dos, demà són 10,
i passat són 25.
A banda del cas de Sallent, Martínez ha recordat el cas de la Quira,
una noia de 15 anys que fa dos anys ara
es va tirar pel forat de l'escala A de l'edifici on vivia a Barcelona.
La unitat de suport a l'alumnat,
en situació de violència que perdenia el Departament d'Educació,
ha atès 600 casos de bullying,
des que es va crear ara fa gairebé dos anys.
Algevin, els principals motors econòmics del món,
no han aconseguit que es condemni Rússia per la invasió d'Ucrània.
Tot i això, la majoria de països han criticat la guerra
i l'impacte desestabilitzador en l'economia mundial.
La Unió Europea va refrendar ahir dissabte el DZEP,
aquest de sancions contra Rússia,
que inclou un veto a l'exportació de tecnologia militar
i mesures contra empreses iranianes que subministren drones a Moscou.
El president ucrainès, Volodymyr Zelens,
qui demana als països occidentals
que també sancionin l'empresa estatal russa d'energia nuclear.
Sobre el terreny, el grup de mercenaris russos Wagner,
assegura que ha capturat una localitat prop de Bahmut, el Donbass.
Bahmut és un punt estratègic,
i Rússia intenta aconseguir-ne el control des de l'estiu.
Els hospitals del Donbass tenen cada cop més problemes
per poder donar servei als civils
que resisteixen abandonant les zones a tocar del front de la guerra,
a la part controlada per a Ucraïna, com Kramatorks,
un hospital psiquiàtric que ha rebut fins i tot l'impacte d'un mísil.
Ho han comprovat el nostre equip d'enviats espacials,
el Sergi Roca, amb el suport tècnic del TZEP Places.
Bon dia, Sergi.
Hola, bon dia.
Sortosament, la clínica psiquiàtrica de Kramatorks
havia estat evacuada.
Els mísils va deixar fet miques bona part de l'edifici principal.
El curat més gran va d'una banda a una altra.
Atenia a 150 pacients amb problemes de salut mental.
Ara, quan més falta fa, només en pot atendre 30.
I l'altra clínica psiquiàtrica, a la regió de Donetsk,
era a Mariúpol. Ves a saber si te'ls mursen peus.
Des del principal hospital de la Donetsk,
controlada pels ucrainesos,
el seu director, Oleksii Yakovlenko,
lamenta l'enorme retrocés sanitari provocat per la invasió.
Just un any abans de la invasió,
ens van concedir l'ajuda del Banque Europeu d'Inversions
per rehabilitar els edificis,
fer noves sales, comprar equipament nou...
I ara tenim aquests veïns que han començat la guerra.
Havíem de tenir un hospital quasi nou,
i ara hem retrocedit 20 anys.
Ara tenen ingressats més de 300 pacients,
la majoria en ferides per metralla o per mines.
A més, també per traumes psicològics i estrès,
tant entre civils com entre militars.
Gràcies, Sergi. A tot això,
una veu política a la ministra de Defensa, Margarita Robles,
que descarta que Espanya enviï tropes a la guerra d'Ucraïna.
La participació dels soldats espanyols és, diu, totalment impossible,
i només s'arribaria a aquest escenari
si es produís un atac a algun país membre de l'OTAN.
Són declaracions de la ministra Robles avui a l'avantguàrdia.
Nunca, nunca, ninguna tropa de un país perteneciente a l'OTAN,
i, per tant, espanyoles van a participar en Ucrània.
Nunca. La posició de l'OTAN és una posició molt clara,
i l'OTAN i, per tant, Espanya i els soldats espanyols
només intervindrien si hi hagués una agressió a un país de l'OTAN.
I en el primer aniversari de la invasió russa d'Ucraïna
hi ha hagut manifestacions a diversos capitals europeus
contra la guerra.
Ahir es van fer mobilitzacions a Berlín, París, Madrid,
i, segons la Gòrdia Urbana, es van aplegar a la plaça Sant Jaume
amb crides a favor de la Pau.
Sí, la manifestació la van convocar més d'un centenar d'entitats
aplegades al voltant de la crida Catalunya per la Pau.
Per Jordi Palou, que és de la plataforma Torem les guerres,
és imprescindible que Europa canviï d'estratègia.
L'únic que tenim a portar als països és l'armament.
Tenim intel·ligència de gent sàvia, científics, economistes,
especialistes en resolució pacífica de conflictes.
Tota aquesta gent, els països no els canalitzen
cap a construir, diguem, una nova situació.
També hi ha hagut concentracions a Gissona, a la Sagarra,
que és el poble català més ucrainesos.
L'Ajuntament del municipi ha alertat
que gairebé ja s'han exaurit els fons solidaris de gairebé 40.000 euros
que es va crear fa un any per atendre els refugiats.
Des del consistori s'ha explicat que ja s'han invertit uns 12.000 euros
de fons propis durant el darrer any
al municipi sense recursos o xarxa familiar.
Per això l'alcalde de Gissona, Jaume Ars,
espera que les administracions els donin suport econòmic aviat.
Esperem que la Generalitat també ara ens faci costat econòmicament,
però si es compliqués molt, potser ens plantegem també
fer una campanya de recollida de recursos a nivell de municipi.
Però sí que és veritat que ara el que fem
és ara estem administrant recursos propis.
Per exemple, des del gener fins ara, a data d'avui,
tenim una persona als matins que atén els refugiats
i és a càrrec de l'Ajuntament.
Ens ha explicat també que han arribat a Gissona
una quinzena de refugiats en els darrers dies,
la majoria dels quals de data avançada
i que preveuen allotjar-se amb familiars, residents del poble.
Pel que fa a la comunitat ucrainesa del municipi,
ha volgut agrair l'ajuda que han rebut per part de l'Ajuntament,
entitats d'empreses i població del municipi en el darrer any.
De tornada a Catalunya,
el prop de vuitcents treballadors
del Centre Logístic d'Amazon de Martorelles
van ratificar ahir les condicions d'acomiadament
pel tancament d'aquesta planta.
Han acceptat per àmpia majoria el preacord
al qual van arribar els representants de la plantilla
amb la direcció del gegant del comerç electrònic,
ofereix als treballadors del Centre de Martorelles
una indemnització de 33 dies per any treballat
i dos suplements més per diferents conceptes.
Això pels que fa els que no acceptin l'oferta de trasllat
que planteja l'empresa,
a altres centres de la demarcació de Barcelona
o als de Figueres i Saragossa.
En aquests dos últims casos,
rebran una indemnització de 7.250 euros.
Pel que fa als trasllats,
la secretària general de Comissions Obreres Amazon Martorelles,
Elisenda Mas, s'ha fet aquesta previsió
en declaracions a Catalunya Ràdio.
Al principi la gent es negava totalment
a matar Saragossa i Figueres,
després del preacord que hem aconseguit,
hi ha molta gent que s'ha plantejat
i que s'estan organitzant
per agafar pisos entre 3 i 4 treballadors i marxen.
Jo crec que hi haurà 200 de cada,
200 que se'n van al carrer,
100 i escaig que se'n van al Prat
i 200 que se'n van a Saragossa o a Figueres.
A partir de demà dilluns es crea ja la Comissió de Seguiment
per estudiar cas per cas.
Sanitat ha descartat el virus de Marburg
en el pacient sospitós de València
un cop analitzat el test genètic que li han fet.
Aquest cas és l'únic que s'està investigant a l'Estat
arran del brot que es va detectar ara fa dues setmanes
El pacient és un home de 34 anys
que havia tingut símptomes compatibles
amb el virus de Marburg i havia estat a Guinea.
És una malaltia similar a la de l'Ebola, molt infecciosa,
provoca febre, cansament, hemorrages, vòmits i diarrea.
Es contagia per contacte directe amb fluïts
com la sang, la saliva o l'orina
i no hi ha vacuna ni tractament específic
i la taxa d'immortalitat arriba al 88%.
Els ratpenats de la fruita són els ostres naturals d'aquest virus
i aquests el transmeten als humans.
Oriol Junqueras assegura que el procés independentista
està més viu que mai.
El president d'Esquerra Republicana
ho deia ahir el Consell Nacional del Partit
que va tancar files amb Josep Maria Jové,
Lluís Salvador i Natàlia Garriga.
La formació va homenatjar els tres dirigents
que s'enfronten a peticions de presó i inhabilitació
per part de la Fiscalia.
Per Junqueras és una mostra més de la repressió de l'Estat
que no fa sinó enfortir el projecte independentista.
El procés d'independència de Catalunya,
el camí cap a la independència de Catalunya
és més viu que mai,
que té més suports internacionals que mai,
i que estem disposats a aprofitar
totes les palanques i totes les oportunitats
que es derivin de l'acció repressiva que exerceixen
per construir aquestes aliances i aquestes complicitats.
Doncs això és el que diu Oriol Junqueras,
la rèplica li arriba de Jordi Turull,
però en aquest cas,
en parlem del quart cinturó,
perquè aquest diumenge hi ha una manifestació sabell
contra la B40,
l'ha convocat la Plataforma Campanya contra el quart cinturó
i el manifest s'ha rebut un miler d'adesions
de particulars i col·lectius del Vallès.
Sí, a la concentració, com ara deies,
també han anunciat que hi aniran alguns representants
d'Esquerra Republicana i des de Junts per Catalunya
el secretari general Jordi Turull els acusa d'hipocresia
i carrega també contra els comuns.
Hi ha que aquí demà aniran amb la pancarta
contra la Ronda del Vallès
i aquest partit, per aguantar el poder pel poder,
doncs el defensarà a la Generalitat de Catalunya.
N'hi ha que encara alguns això
ho superen d'aquesta, diguem-ne, hipocresia política.
N'hi ha uns que diu
no, no, votarem els pressupostos
perquè no es dedica ni un euro a la Ronda del Vallès.
I resulta que són,
els que han votat a Madrid,
35 milions per la Ronda del Vallès.
Els garivets van que volen, tu.
És evident que en aquest cas del quart cinturó
Esquerra Sabadell té un paper bastant galdós.
Perquè avui serà en aquesta manifestació,
però a la vegada ha pactat la B40
dins dels pressupostos amb el PSC.
El Festival de Sina de Berlín
premia la interpretació de la jove actriu
de 9 anys, Sofia Otero, protagonista de la pel·lícula
20.000 espècies de abejas,
una coproducció bascocatalana amb participació de TV3.
El film parla sobre la identitat sexual infantil
i la transexualitat en els nens.
Anem cap a Berlín, Oriol Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El palmerès de la 73a edició de la Berlínale
ha tingut un marcat accent francès.
La coproducció franco-japonesa, Sur-La-de-Mont,
del veterà director Nicolas Philibert,
s'ha endut l'os d'or prenent el relleu
al carràs de Carles Simon.
Es tracta d'un llarg matratge que s'apropa més
al gènere documental que no pas a la ficció.
Sur-La-de-Mont transcorre en un centre de dia francès
per a malalties mentals
i narra la relació propera entre els cuidadors i els pacients.
L'os de plata, a la millor direcció,
ha anat a parar a mans del també francès Philippe Carrel
per L'écran Charriot,
al qual ha dirigit els seus propis fills,
protagonistes de la història d'una família de titallaires.
I l'os, a la millor interpretació,
ha estat per a Sofia Otero,
la joveníssima actriu que interpreta un nen transgènere
a 20.000 espècies d'abejas.
Es tracta d'una pel·lícula molt emotiva
que explica la problemàtica dels nens transgènere
tant pel que fa a l'acceptació social com a la familiar.
La pel·lícula està dirigida
per Stievelis Urressola Saraguren
i compta amb la participació de l'escenari
de TV3.
Així és com la també basca, Sofia Otero,
ha agraït el premi.
A mi padre, Fernando Otero,
el mejor del mundo entero.
A mi madre, que la quiero con locura,
a mis hermanos.
Entre els nombresos premis que s'han entregat
en aquesta Berlinale, destaca el premi especial
del jurat per l'artista i filòsof transgènere
Paul B. Preciado
i la seva relectura de la biografia de Virginia Woolf.
Recordem que aquesta Berlinale
ha suposat una nova fita per la directora barcelonina
Carla Simón,
ja que ha format part del jurat
en aquesta ocasió presidit per l'actriu nord-americana
Kristen Stewart.
Sensacional. Gràcies, Oriol.
Felicitats a la Sofia Otero i al Fernando Otero,
el mejor del mundo entero.
A tot això, més cine, avui tanca les portes allà
i del Festival de Cina d'Animació de Catalunya,
l'ANIMAC, aquest any dedicat al talent llatinoamericà.
I un dels convidats més destacats
és el reconegut animador mexicà Juan Medina,
que aquest cap de setmana imparteix dues conferències.
Expera en la tècnica de l'stop motion,
ha treballat amb Guillermo del Toro
en la guardonada cinta Pinocho,
guanyadora d'un Globus d'or i un BAFTA
i candidat als Òscars.
Medina, en declaracions a aquesta casa,
a Catalunya Ràdio, destaca la valentia d'aquesta cinta.
Lo más fácil comercialmente
es que hiciera una historia ñoña, sosa,
simplona
de un muñeco que quiere cobrar vida y se le acabó.
Pero acá ponen en juego muchísimas otras cosas.
Que encuentra eco en los adolescentes,
principalmente,
por el momento que viven,
de no saber quiénes son
y cómo fueron parte del mundo y de la sociedad.
Un quart i mig, la passatgera d'una motocicleta
va morir a causa d'un accident ahir al vespre
al municipi de Caldes de Malavella, a la selva.
Sí, el conductor de la moto va resultar ferit
i el van ingressar en estat crític al Trueta de Girona,
segons informa el Servei Català de Trànsit.
El vehicle va sortir de la via i va caro per un barranc.
Es va comptar amb els bombers de la Generalitat pel rescat.
Amb la dona morta en aquest accident
ja són 20 les víctimes d'aquest any
en sinistres de trànsit
a la xarxa aviària interurbana del país.
I un altre succés, dos ferits,
un dels quals en estat crític,
quan la vestida en què treballaven s'ha enfonsat.
Sí, passava ahir a Granollers, al Vallès Oriental.
Dos dels quatre treballadors que hi havia
van quedar atrapats dins l'estructura.
Els bombers els van poder treure
i un d'ells, el que estava en estat crític,
va haver de ser traslladat en helicòpter al Sant Pau de Barcelona.
L'altre va quedar ferit menys greu.
Un restaurant caníbal a Berlín.
No assaborim el que mengem.
No som conscients del que ingerim, no?
Si és bo, no ho gaudirem.
Els telèfons mòbils al menú del restaurant caníbal.
I si és dolent, en podem continuar menjant massa,
perquè tenim l'atenció fixada.
D'altres no mengem ràpid.
Amb els mòbils sobre la taula
s'estan convertint els àpats familiars
en una reunió de zombies.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i l'api web de Catalunya Ràdio.
Som així.
A Bonpreu Esclat Energia tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé.
El millor preu, a data 20 de febrer segons la CNAMC,
som els més econòmics del mercat amb el pla FEMU Fàcil,
amb l'estimació d'un consum de 4.000 kWh
i una potència contractada de 4 kW.
Informa-te'n a bonpreuesclat.cat barra Energia
i festa de l'energia de Catalunya.
El periòdico a favor de la participació ciutadana.
Vols donar l'obligació?
Vols donar l'opinió sobre els principals reptes
i iniciatives de la ciutat de Barcelona?
No et quedis parat.
Fes la teva proposta a Barcelona-entretodos.elperiódico.com
i participa-hi.
El periòdico. Entendre-hi més.
L'informatiu del suplement.
Ocasió d'hora avui pel Barça.
Si guanya el Merí, ampliarà a 10 punts.
L'avantatge sobre el Madrid després de l'empat a 1.
Ahir, el derbi madrileny al Barneveu.
Bon dia.
Un derbi en polèmica per l'expulsió de Correa.
En vermella directa per un cop de colze a la zona del pit.
A Rüdiger, en un servei davant de l'Atlètic de Madrid.
Amb el davantemat a la C.
Volem guanyar la posició,
traient-se de sobre al defensa del Madrid.
L'expulsió arriba amb l'empat a 0, al minut 64.
Després, amb 10, l'Atlètic de Madrid fa el 0 a 1.
Gol de cap de Jiménez, el 78.
El Madrid reacciona.
Empat amb un gol d'Álvaro Rodríguez, el 85.
Fa aquella sancionada.
El Madrid reacciona amb un gol d'Álvaro Rodríguez, el 85.
Fa aquella sensació tan habitual
que pot acabar guanyant el partit,
però finalment no hi ha remuntada
i es deixa dos punts que el penalitzen molt
en la lluita per la Lliga.
I l'expulsió indigna, l'Atlètic de Madrid,
que a través de Twitter fa aquesta queixa.
Res de nou al Barneveu.
Els micròfons d'Adezón, després del partit,
Diego Simeone, assegura que l'expulsió ha estat excessiva.
Ho diu en conversa
amb tres de les comentaristes de la cadena.
Guti, David Villa
i Ronaldo.
Hay gestos que a veces suceden
y que, evidentemente, esta vez,
no jugó a favor nuestro.
Lo entendemos, se repite,
es normal, se está haciendo normal,
y eso no está bueno.
Y estaría bueno que podamos competir todos de la misma manera.
El team manager de l'Atlètic de Madrid,
Tomás Reñones,
s'afegeix aquesta indignació
i apunta més directament a l'àrbitre, Gil Manzano.
No ha lugar a esa expulsión,
pero tampoco es ninguna sorpresa,
porque esto se está convirtiendo en costumbre
con este colegiado, ciertamente, al que respetamos muchísimo,
pero ya no es ni la primera, ni la segunda, ni la tercera vez,
y lo malo es que se pueda ya convertir en algo natural
y en algo que se viene repitiendo cada vez
que llegamos a una situación similar.
Y, realmente, los jugadores están indignados
con esta situación, impotentes,
ante no poder luchar con sus propias armas
en el terreno de juego,
y la indignación es general.
A la banda del Madrid, el tècnic Carlo Ancelotti
deia que l'expulsió de Correa havia estat justa.
El gol del Madrid, per cert, el va marcar el davanter de 18 anys,
nascut a Palamós Álvaro Rodríguez.
Estoy muy feliz de haber conseguido este gol,
sobre todo con este equipo, que es el mejor del mundo,
y sobre todo en este estadio, que es increíble,
y, bueno, la verdad que es un sueño
que he siempre tenido desde pequeño
y que por fin se ha cumplido.
És la felicitat del jove jugador
que també té la nacionalitat uruguayana,
una felicitat que contrastava de totes totes
amb la decepció del Madrid.
Pel resultat, queda 7 punts del Barça, que avui seran 10,
si el Barça fa els deures al camp de l'Almeria.
Ancelotti es resisteix, però, a donar la Lliga per perduda.
No es una tío a la Liga,
es algo más complicado de lo que era antes de este partido,
pero es claro que tenemos que pelear
y luchar hasta el final a ver lo que pasa.
Una Ancelotti que ja pensava en el partit de copa d'aquest dijous
al Barneveu, clàssic en el partit d'anada de les semifinals.
I abans de jugar contra el Madrid a la copa,
el Barça té avui aquesta possibilitat
de deixar la Lliga encara més encarrilada,
a partir del camp de l'Almeria, a 2.457,
i per la TDT de Catalunya Ràdio, després d'aquesta jornada,
quedaran les últimes 15, amb 45 punts en joc.
Avui també juga el Girona, el nou semà més contra l'Atlètic Club,
a les dues del migdia, i pel tot gira.
L'Espanyol, 12, provisionalment amb 5 punts per sobre del decet,
després de guanyar el Mallorca a Cornellà al Prat per 2 a 1,
amb dos gols de Martin Braithwaite.
Ahora estamos mejoros, pero hay que seguir.
No hay que mirar la división, hay que ganar el próximo partido.
El primer gol de Braithwaite, l'1-0, va ser al minut 21,
el minut Jharké, és el segon gol en aquest minut a Cornellà al Prat.
Fa uns anys va ser Coutinho i ahir Martin Braithwaite.
El València surt provisionalment del descens,
després de guanyar la Real Societat de Mestalla per 1-0,
també ha jugat ahir Cadis 1-0.
El Mataró i el Sabadell jugaran la final a 4
de la Champions femenina de Vater Polo.
El mediterrani en queda fora.
Són dos quarts de vuit del matí, Joan Anton Català, bon dia.
A quina hora sortirà avui el sol?Aquí un minutet, a les 7.31.
3, 2, 1, guanyem!
D'aquí... 25 segons surt el sol.Mira.
A Barcelona, eh?A Barcelona, sí.
A vegades molts audience escolten,
però això que dieu amb el Joan Anton de quina hora surt el sol,
jo us escolto des de com arruga.
Hi ha petitíssimes diferències, sí que n'hi ha,
i algun cop que hem fet el programa des d'algun altre indret
hem explicat la sortida del sol des d'aquell indret.
Hi ha molt poques diferències, n'hi ha alguna, eh?
Tot bé, Joan Anton?Tot bé, tot bé.
Sabeu, el Joan Anton Català cada diumenge parlem del cel,
però també parlem de ciència, i fins i tot de física.
I quan arriba la física jo dic...
No, Roger, però si ja n'hem fet molts, d'aquests programes.
Sí, però sempre... costa.
És que la física ja de petit ja em costava.
Potser no te la van explicar bé.Segurament.
I potser és que tampoc soc del tot espavilat.
No, això segur que no, perquè al final la física és natura.
Qualsevol que es pregunti el perquè de les coses,
això pot ser qualsevol,
nosaltres ja som científic, ja som físic.
Escolta'm, no hi ha excusa.
Avui, per tant, no tenim excusa per entendre aquest capítol
que dediquem a la primera partícula fonamental descoberta.
Avui a la Terra es Plana, l'electró.
A veure, comencem pel concepte aquest
de partícules fonamentals, Joan Anton.
Comencem fàcil, això és molt fàcil.
Mira, els grecs, els penseus grecs que pensaven molt,
van raonar el següent.
Si tu agafes una pedra o qualsevol objecte,
no ho sé, amb sorra fina, i continues aquest procés desmicolant,
cada cop obtens partícules, fragments, que són més petits.
Ha d'arribar algun moment, deien ells,
ha d'arribar algun moment en què ja no puguis continuar trencant allò.
Ha d'arribar un moment en què ja obtinguis una partícula
tan petitona que és fonamental, que ja no es pot trencar.
Això ells l'anomenaven atomon.
Volia dir, ja no es pot dividir més,
aquesta partícula ja no es pot dividir més.
I d'aquí prové la idea que tot ha d'estar composat
per petites entitats que composen la matèria.
Però la idea aquesta grega va quedar oblidada durant segles.
I la va rescatar un científic que es deia John Dalton
a començaments del segle XIX.
Per cert, en aquell moment, els atomistes,
que és com es deien aquests científics,
que creien que tot estava format per petites boletes,
que es deien àtoms, eren considerats excèntrics.
La cosa és que el desenvolupament de la física i de la química
va permetre revolucionar tot aquest àmbit de coneixement
al final del segle XIX i sobretot a començaments del segle XX.
I cada cop va quedar més clar que sí existeixen els àtoms,
i que la matèria al final està composada de partícules
que anomenem fonamentals,
que vol dir que ja no es poden dividir més.
Vindrien a ser els maons en què es fabrica la matèria.
Clar, nosaltres normalment, com coneixem i visualitzem
totes aquestes partícules és a partir del model atòmic, no?
Sí.
Que això de petit sí que ens vam aprendre a la lliçó.
Exacte, era aquella boleta, ara l'explicarem,
una boleta que és un nucli que dibuixam com a boleta
i uns electrons que hi giren.
Això era el model bàsic de l'àtom,
el que vam estudiar a l'escola, el més senzill,
que s'atribueix al físic neozelandès Ernst Rutherford,
que el va donar a conèixer l'any 1919.
És un model ingénu, ja ho sabem,
perquè després vindrà la quàntica i ens desfarà una mica aquest model,
però va molt bé mentalment, encara,
per entendre que és un àtom.
Segons aquest model, els àtoms tenen un nucli,
que sabem que agrupa els protons i neutrons, això ho vam estudiar,
i electrons que giren al voltant com si fossin planetes.
En el moment en què Rutherford idea aquest model,
encara no sabien que existien els neutrons.
Per tant, al nucli només hi havia protons
i els electrons que orbitaven al voltant.
L'electrós sí que s'havia descobert, ara ho explicarem,
perquè és la particular protagonista del capítol d'avui,
i justament el descobriment de l'electró,
que ara veurem que té càrrega negativa,
càrrega elèctrica negativa,
ja feia sospidar que havia d'haver-hi una altra partícula
que havia de compensar aquesta càrrega negativa,
per tant que l'havia de tenir positiva,
perquè la matèria és neutra, la matèria normal és neutra,
però ara això ho explicarem.
Després sabem que aquest model atòmic tan senzill i naïf
s'ha complicat molt.
Primer va ser refinat pel gran Niels Bohr,
un dels pares de la mecànica quàntica,
i després ja la mecànica quàntica ens ho va acabar de completar,
i avui tenim un model atòmic,
que és bastant més complex que tot aquest de Rutherford,
però et torno a dir,
és molt interessant encara el model simple
per imaginant-se com són aquests àtoms.
Molt bé, ara ens fixem en l'electró,
que és el protagonista de l'espai d'avui.
Com i quan es va descobrir?
Va ser, i ho deies al començament,
la primera de les partícules fonamentals descobertes,
i encara avui conserva aquest títol de fonamental,
vol dir que encara avui pensem que és indivisible,
perquè les altres que es van descobrir en aquell moment,
que ara en parlàvem, el protó i més tard el neutró,
pensàvem que també eren fonamentals,
i avui sabem que no ho són, de fonamentals,
que estan fets encara per partícules més petites,
que són els quarks,
però l'electró es va descobrir l'any 1897
pel britànic Joseph Johnson,
i encara avui conserva en aquesta categoria de fonamentals,
fonamentals que no es poden dividir més.
Ell feia proves de salt d'espurnes elèctriques entre elèctrodes,
que es trobaven dins d'un tub on s'havia aparègut el buit,
i veia que aquests ratjos, que s'anomenen catòdics,
es podien desviar en camps magnètics,
i va descobrir que aquests ratjos en realitat
estaven fets de partícules,
i com que es podien desviar,
estaven carregats elèctricament.
Acabava de descobrir, per tant, l'electró,
un nom que li va posar un altre físic,
li va posar el físic irlandès George Francis Fitzgerald,
que va proposar aquest nom d'electró.
El descobriment de l'electró, com abans dèiem, va ser molt rellevant,
no només perquè era la primera
de les partícules realment fonamentals que es descobria,
sinó per allò que dèiem del raonament lògic.
Si a l'electró existessin càrrega negativa
hi ha d'haver una altra partícula,
que després vam saber que era el protó,
que l'ha de tenir positiva per compensar
que els àtoms són neutres, en general són neutres.
I això és el que també va obrir la porta
i el mateix Rutherford uns anys més tard descobrís el protó.
I quines propietats té aquest electrò, Joan Anton?
Primera, se li va assignar, com dèiem abans,
una càrrega elèctrica negativa,
se li va donar el valor menys 1, per convenció,
i al protó se li va donar més 1,
vol dir que compensen perfectament la càrrega elèctrica que tenen.
L'electró és molt poc massiu, per entendre'ns pesa molt,
pes i massa, recorrent que no és el mateix,
però per fer la simplificació.
La massa de l'electró és 1.836 cops més petita que la d'un protó.
Per tant, un protó al costat d'un electrò
és una cosa bastant més grossa.
Si volem parlar amb unitats que coneguem,
tot i que ens costarà d'entendre això, ja t'ho dic.
La massa de l'electró és, atenció, 9,1 per 10 a la menys 31 quilos.
Què vol dir, aproximadament?
Espera, espera.
Aproximadament una milésima de bilionésima de bilionésima de gram.
Per tant, res.
Igual que les altres partícules sopatòmiques
i altres propietats, i una d'elles s'anomena spin,
que també l'hem... a l'institut el vam estudiar,
que costa molt d'entendre realment el que és un spin,
però vindria a ser com una mesura del moviment de gir,
del moviment angular.
No és exactament això, però és per simplificar-ho.
I als electrons se'ls va assignar un spin d'un mig,
positiu o negatiu, és a dir, més, menys, un mig.
Els electrons estan sumesos a tres de les quatre forces fonamentals
que hi ha a la natura, que hi vam dedicar un capítol.
En concret, els electrons noten les forces electromagnètiques,
la gravetat, perquè tenen massa,
i una altra, que anomenem força nuclear feble,
que intervé en els processos de desintegració radioactiva.
La que no noten és la quarta força,
que és la força nuclear forta.
Igual que les altres partícules,
un electron té la seva antipartícula,
que també li vam dedicar un programa a l'antimatèria,
que es diu positró.
És a dir, positró és l'antipartícula de l'electró.
Vol dir que és com l'electró, amb la mateixa massa,
però en càrrega elèctrica contrària.
En aquest cas, doncs, més 1.
I també recordem que quan es troben els dos,
quan es troba partícula i antipartícula, pof!
Es desintegren, converteixen...
Se niquilen, no? Se niquilen totalment
i es converteixen en energia pura.
El nostre univers sabem que està dominat per la matèria,
front a antimatèria, i no sabem exactament el per què.
Va, Joan Anton, ara calma i tranquil·litat,
perquè la cosa ja s'està començant a posar a sèrie.
Què vol dir que els electrons són diaptons?
Laptons, mira, és sèrie, però veuràs que tampoc es comblia.
És un nom. Laptons és un nom que li hem posat a una família
de partícules sopatòmiques que comparteixen propietats.
Comparteixen, per exemple, aquesta propietat de què
se submeten o noten les tres forces fonamentals que hem comentat
i no noten la força nuclear forta.
Aquesta família és la que hem anomenat leptons,
inclou electrons, muons i taons, que és molt fàcil.
Muons i taons són els cosins, els cosins germans,
dels electrons, però més massius.
Tenen més massa però les mateixes propietats que els electrons
i, a més a més, són totalment inestables.
A la que poden, es desintegren per convertir-se en electrons,
que és la partícula més fonamental d'aquest grup
o més estable d'aquest grup de leptons.
I els leptons, aquesta família, també inclou els famosíssims neutrins,
que, recorda, els anomenem partícules fantasma,
que algun cop també n'hem parlat.
I on es troben, els electrons?
En el model aquest simple, que hem derrubat fort el que dèiem,
els electrons se'ls dibuixen sempre fent òrbites
envoltant els nuclis atòmics,
com si fossin planetes que giren al voltant del sol.
Però ja hem vist, o ja hem dit, que el model quàntic
va trencar aquesta imatge tan naïf, tan simple.
I els electrons sí que estan envoltant els nuclis dels àtoms,
però ho estan fent no en òrbites, com els planetes,
sinó en una mena de coses que anomenem denúvuls,
que anomenem orbitales.
Fixa-t'hi, un orbital no et diu on està un electrò.
No pot saber exactament on es troba en un instant determinat un electrò.
Un orbital et dona la probabilitat
que en aquell lloc hi hagi l'electró.
Per tant, són com una mena de núvols que es dibuixen.
El número d'electrons, per tant,
també correspon al número de protons
que té aquell element químic,
perquè abans dèiem que els àtoms són neutres.
Així, per exemple, l'àtom d'hidrogen conté un sol electrò,
l'àtom d'hèl·lin conté dos, etcètera.
I aquestes òrbites que anomenem orbitales,
com et dic, no són aquelles tan naïves del rozevor,
són aquests núvols que anomenem òrbites
deslocalitzades.
Joan Anton, estem parlant al llarg d'aquest espai de física,
però és que la química, bàsicament,
és possible gràcies als electrons.
Absolutament. Mira que fàcil el model que vaig explicar ara
amb les seves imperfeccions.
La física de partícules està molt basada en el nucli,
molt basada en el nucli.
Per exemple, la fusió nuclear que fan els estels,
basada en el nucli.
La fissió nuclear que fem a les centrals nucleares,
basada en el nucli.
I fonamentalment en els electrons.
Els electrons són els que fan els enllaços químics
que permeten que existeixin els compostos químics.
La sal, l'aigua, etcètera,
és perquè es creen enllaços químics,
i aquests enllaços químics, torno a dir, són els electrons
els que els creen sense electrons,
a part que no existiria amb nosaltres,
tampoc hi hauria res que seria química.
Torno a dir, la química es basa en l'enllaç dels electrons.
Els electrons, el que sí que ens fan possibles és electricitat.
Sí, això també ho vam explicar.
El que tenen càrrega elèctrica negativa
i estan a la part més externa dels nuclis atòmics,
els podem fer bellugar.
Si apliquem camps de força suficientment intensos,
podem fer que aquests electrons viatgin i es moguin.
I això és el que ens genera corrents elèctriques,
que és el que estem utilitzant cada dia.
Clar, en el fons,
dius que tots som de l'espai buit, no?
Sí.
I el que ens dona consistència, precisament,
són aquests electrons.
Són els electrons. Ho hem explicat alguna vegada.
Estem fets de matèria buida.
Si anéssim en aquest model simple de Roussefort,
que sabem que no és, però ens serveix per molt,
agafaríem un nucli de l'àtom d'hidrogen
i això seria una piloteta de tènis, imaginem.
Una piloteta de tènis.
Doncs l'únic electrò que té a l'hidrogen
es trobaria a mig quilòmetre de distància
d'aquesta piloteta de tènis, del nucli.
I, entremig, res.
Per tant, vol dir directament que estem fets d'espai buit.
Per tant, a llegir, la xifra següent em costarà
perquè hauré d'anar comptant nous,
un àtom d'hidrogen està buit, atenció,
en un 99,99999999996%,
si no m'he descuidat.
11 o 12 nous.
Estem buits. Estem buits.
Per tant, segons això, ara tu i jo ens hauríem d'estar fonent
amb la cadira, amb la taula, amb el terra.
Res hauria de tenir consistència perquè estem buits.
Com és que mantenim l'estructura?
Com és que no podem travessar parets?
Com és que no ens farem en la cadira?
Gràcies als electrons.
Els electrons tenen una propietat
que es diu el principi d'exclusió de Pauli,
però el que vaig explicar molt senzill.
El que diu aquest principi és que no hi ha en un àtom,
en un mateix sistema en general,
no hi pot haver dos electrons que tinguin exactament
les mateixes propietats, el mateix estat quàntic.
Sinó que els electrons s'han d'anar distribuint.
Això què vol dir?
Que en un àtom els electrons es distribueixen per òrbites,
com havíem dit abans, per orbitals.
És com si hi hagués habitacions,
doncs vas distribuint els electrons per habitacions
i cada cop els has de distribuir per habitacions més altes
dins de l'edifici de l'àtom.
Doncs quan el meu dit intenta tocar o toca la paret,
en realitat no l'estic arribant a tocar.
El que quan m'acosto i noto la pressió
que fa que toqui, que pensi que toqui,
que no puc travessar la paret,
el que està fent els electrons dels àtoms de la paret
i els electrons dels àtoms del meu dit
estan sent distribuïts,
degut en aquest principi,
passant a habitacions més elevades
i així implica aportar energia,
que és la força que jo estic fent
per travessar la paret.
Arriba un moment que com que hi ha tants àtoms a la paret
i tants àtoms amb el meu dit,
amb la petita superfície en què estic tocant,
la quantitat d'energia que haig d'aplicar
per distribuir els electrons
a mesura que els vaig acostant
és tan animal, tan enorme,
que no puc.
I és la pressió que jo noto
i que fa que jo no pugui travessar parets,
que no m'estigui fonent amb la cadira,
que tingui consistència i forma
gràcies als electrons,
gràcies a la propietat que hi ha.
Sense electrons ens fondaríem,
és a dir, no existiríem simplement perquè res
podria tenir consistència perquè estem buits.
Clar, tot això aquí ho hem de vincular
amb el Big Bang també, no?
Sempre ens surt, perquè com que estem parlant
de partícules fonamentals,
en el primer suspir del Big Bang
es formen aquests maons de la matèria
que anomenem partícules fonamentals
i de les primeres que es formen
sabem que són justament els electrons,
junts amb els quarks, que són aquestes partícules
que després faran protons i neutrons,
i als famosíssims partícules fantasmes,
els neutrins.
Això va passar a la primera milionèsima
de segon de vida de l'univers
fins a la primera milionèsima
de segon de vida.
Per tant, en un suspir allà es van formar
totes aquestes partícules.
Avui, amb el Joan Anton català,
hem dedicat una bona estona a parlar de la història
dels electrons. Què hi passarà aquesta setmana?
No t'ho pots perdre, perquè tenim un espectacle
increïble. Venus i Júpiter, que estan brillant
molt sobre l'horitzó ues, s'acostaran
cada dia, ja ho estan fent ara, visualment,
fins a formar una parella molt espectacular,
molt junts sobre l'horitzó ues,
quan es faci fosc,
i aquest acostament culminarà el dia 1,
dimecres, que és quan estaran a tocar
un de l'altre. Feu fotos,
perquè paga la pena. Fantàstic. Moltes gràcies,
Joan Anton. Fem una pausa i ara tornem.
Som així. A Bonpreu Esclat Energia
tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé. El millor preu, a data 20 de febrer,
segons la CNMC,
som els més econòmics del mercat amb el pla FEMU Fàcil,
amb l'estimació d'un consum de 4.000 kWh
i una potència contractada de 4 kW.
Informa-te'n a bonpreuesclat.cat,
.cat barra Energia i Festa de l'Energia de Catalunya.
Transformem Rodalies
en una inversió per a Catalunya
de més de 6.300 milions d'euros.
I com que estem treballant per a tu,
d'aquests, 1.000 milions s'han destinat
a la compra de trens nous, més moderns,
més accessibles i amb més capacitat.
Rodalies de Catalunya operat per Renfe
ADIF, Ministeri de Transports,
Mobilitat i Agenda Urbana, Govern d'Espanya.
Bon dia. En el sorteig del sueldazo
del cap de setmana celebrat ahir,
el número premiat amb 5.000 euros al mes
durant 20 anys i 300.000 euros al comptat
va ser...
62.880-6-2-8-8-0
de la sèrie 026.
Uns altres quatre números i sèries més
han obtingut cadascun un sueldazo
de 2.000 euros al mes durant 10 anys.
Els pots consultar a Juegos 11.es.
Avui tens una nova oportunitat
amb el sueldazo del cap de setmana.
Gaudeix del dia.
I ja ho saps, a tots els que jugau a l'11.
Ben jugat.
Nena, que has escoltat el podcast
de les tresines Pim-papú?
I tant, ja n'he escoltat un munt de vegades.
A on? Mira l'aplicació al mòbil,
t'instal·les i utilitzes un moment.
I a la web també, també ho pots fer per l'ordinador.
No, menyor, que això és de franc.
Som unes tresines i potser...
tu també.
El podcast de la Cubana, les tresines Pim-pam-pum.
Cada dilluns un nou capítol a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement, des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passant tres minuts de tres quarts d'avui.
Nílvia, bon dia. Bon dia.
Els Mossos apunten el bullying
com una de les principals causes del suïcidi de l'adolescent de Sallent.
I el Departament d'Educació,
que en un primer moment va negar que hi patís setjament escolar,
ara investigarà per què l'institut
no va activar cap protocol per fer-hi front.
En parlarem a quarts de deu amb Maritxell Plana
de l'Associació Catalana de la Prevenció de l'Essetjament Escolar
i amb el cap de psiquiatria de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell,
Diego Palau.
Ho diu la ministra de Defensa, Margarita Robles,
en una entrevista a La Vanguardia.
Asegura que només es plantejarien enviar-hi soldats
en cas que s'ataqués un país membre de l'OTAN.
Tot això mentre les principals economies del món
eviten condemnar Rússia per l'atac a Ucraïna.
Els països del G20 no es posen d'acord
en una condemna conjunta de la invasió.
De tornada a Catalunya, Oriol Junqueras diu
que el procés està més veu que mai.
Unes paraules que ha pronunciat durant el Congrés Nacional d'Esquerra,
un partit, per cert, que no donarà la presidència del Parlament al PSC
en cas que inhabilitin Laura Borràs.
Laura Borràs del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Li arriba el torn a la presidenta sospesa del Parlament.
A tot això, Jordi Turull acusa Esquerra d'hipòcrates
per la construcció de nous trams del IV Cinturó.
El secretari general de Junts per Catalunya
carrega contra els republicans que diuen
que participaran a la manifestació contra el projecte
que es fa aquest migdia a Sabadell.
Això després que Esquerra hagi accedit a construir
més fragments de carretera arran de l'acord
de pressupostos amb el PSC.
I parlant del PSC, Jaume Collboni diu que,
si no és alcalde, anirà a l'oposició.
Un dels socialistes de l'Ajuntament de Barcelona
descarta, així, repetir un acord amb Barcelona en comú
i ha de col·lau declaracions al diari Ara.
El Ministeri de Sanitat descarta
que hi hagi cap virus marburg a tot l'Estat.
És cap cas d'aquest virus.
Això després de confirmar que l'home sospitós a tenir-lo
i que està ingressat a l'Hospital de la Fe de València
no és positiu en aquesta malaltia.
Sofia Oteros, un dels noms del dia,
es té només 19 anys i ha guanyat l'os de plata
com a millor actriu a la Berlinale.
Pel seu paper, a la pel·lícula Vasco Catalana,
ha guanyat 20.000 espècies d'abejas.
L'enhorabona. Els esports avui al Barça i al Girona se la juguen.
A la Lliga, el Girona juga al camp d'Atlètic de Bilbao a les dues
i al Barça, a les dues quarts de set de la tarda,
al camp de l'Almeria.
Els dos partits, com sempre, a la Sintonia de Catalunya Ràdio.
Alerta avui amb el temps, eh? Ai...
És que nevarà.
No, no és que nevarà.
Nevarà a cotes molt baixes o a zero, eh?
Zero, zero, zero.
I tu te'n vas al mar, aquí,
i alerta aquesta nit perquè potser neva.
Ara l'han ricaugut amb més detalls.
Tu saps que aquest país, quan neva, s'atura.
Clar, es col·lapsa.
Es para el món. Bon dia, Gerard Jovany.
Bon dia. Què diuen els diaris?
La Vanguardia i el periòdico donen la benvinguda avui
al Mobile World Congress, que comença demà a Barcelona.
La Vanguardia de titula torna el Mobile a tota potència
i que aquest congrés es consolida
com a fira de tendències digitals,
compartint protagonisme amb el Mobile
a la portada de la Vanguardia.
Hi trobem una entrevista a la ministra de Defensa,
Margarita Robles, que diu que mai,
no hi haurà mai tropes espanyoles a la guerra d'Ucraïna.
Diu dos cops, mai, el titular.
És una mica estrany.
Un altre diari, el periòdico, també obre amb el Mobile,
li dedica tota la portada,
arriba el Mobile de la intel·ligència artificial,
també hi llegim, que a la fira espera rebre 80.000 visitants,
a la portada del diari Ara.
No ens parlen del Mobile, però sí de la intel·ligència artificial.
Fan un titular en forma de pregunta.
Diu, intel·ligència artificial, et pots substituir?
Fa por.
Avui en parlarem amb en Leon Cindriu i el Toni
redonant la setmana tràgica d'això.
I finalment, a la portada del Punt Avui,
si destaca que dos de cada deu joves menors de 30 anys
no són capaços d'emancipar-se,
el titular diu lligats a casa dels pares.
El país obre amb un reportatge sobre les condicions laborals del segle XXI.
Analitzant aspectes com el teletreball,
la durada de les jornades laborals o la setmana de quatre dies.
Ho titulen la revolució total del treball.
El Mundo torna en la càrrega contra la llei del només si és sí,
titula el 75% dels tribunals ja ha rebaixat penes pel si és sí,
96 dels 128 jutjats que porten agressions sexuals
han escorçat condemnes,
cosa que desmunta l'argument d'Irene Montero
sobre que les rebaixes només les apliquen una minoria de jutges.
Això diu el Mundo.
A la llegida de l'ABC llegim que el PP aspira a triplicar el 28 tema
a les 11 capitals on governa.
Vida social.
Si pudiera ver el mundo como lo haces tú
Entenderte me ayudaría a vivir
Si pudiera sentir la sal en agua del mar
Las horas se llevarían un trozo de mí
Bon dia, Marta Ferrer.
Aquesta que sona és la Jassam i Boada.
Aquesta és el tercer àlbum de la cantant i compositora de Mataró
que anís d'una ruptura de parella
i que explica el seu procés de superació.
Avui actuarà en directe al Teatre al Casal de Mer a les 6 de la tarda
i les entrades costen 10 euros.
Crec que podria el teatre
Crec que...
I si parlem de teatre, última oportunitat
per veure pares normals al Poliorama.
La comèdia escrita per Marc Cartigau
i dirigida per Sergi Belbel
explica a través de les cançons dels Amics de les Arts
la història de l'Aran, un jove advocat
que va marxar, però un accident ben absurd
en un viatge per veure la família
farà que l'Aran hagi de replantejar-se tota la seva existència
i si realment coneix els seus pares.
Avui hi ha una última funció, a dos quarts de 7 del vespre,
amb entrades per 21 euros.
I avui també és l'últim dia per veure Boja al Teatre Eòlia.
A partir de la vida de la CE directora dramaturga i protagonista
la Mariona Esplugas, l'obra retrata en primera persona
l'experiència que ha viscut en els darrers 16 anys
a consultes de diversos psiquiatres.
Avui l'última funció és a les 6 de la tarda
i les entrades costen 17 euros.
Al Cosmo Caixa es pot descobrir el món
a través de les fotografies del National Geographic.
L'exposició Colors del Món conté obres de fotògrafs
com Steve McCoury i Lynn Johnson, fetes a diversos llocs del món
i que recollen tota mena d'indrets
com la naturalesa, les ciutats i el cel.
Avui es pot visitar de 10 del matí a 8 del vespre de manera gratuïta.
I els fans del col·leccionisme
avui poden passejar pel mercat dominical de Sant Antoni a Barcelona.
El mercat compta amb una amplia oferta de llibres antics
i objectes descatalogats, com ara còmics
i tot videojocs.
Avui s'hi pot anar de dos quarts de nou del matí a tres de la tarda.
Avui, el suplement...
Avui, el suplement, a partir de les 9,
Artúlia Marc Molins, advocat penalista del doctor Andret,
l'Oriol Marc, cap de política de la nació digital
i la Núria Martínez Ribot, de Público.
A les 10, a la Setmana Tràgica,
el col·lumnista de Wall Street Journal, Leon Sindreu,
i el col·laborador Toni Radon protagonitzen la Setmana Tràgica.
I també hi ha el famós xat d'Intel·ligència Artificial,
que es diu xat.gpt,
i que està revolucionant i amenaçant moltes coses,
entre elles l'ensenyament, com l'hem entès fins ara,
i que serà protagonista també d'aquesta setmana
al Mobile World Congress.
A partir de les 10, parlarem.
A dos quarts d'11, una conversa amb Òscar García Junyén,
i a partir de les 11 del matí...
A les 11 llibres sèries i bandes sonores amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé.
El demà ho deixo.
Ara ja faré amb els arguments universals,
i a les 12, el dominical.
Ningú tenia tantes ganes d'una copa a Badalona
des que Àlex Pastó va dimitir com a alcalde de la ciutat,
després que abans s'empaixin conduint borratxo.
Aquesta tarda, efectivament, es disputa...
A partir de les 12 del dominical,
amb els esports del verbenet, entre molts altres.
Tot això i molt més en aquest diumenge de Ràdio Diumenge de Suplement.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Catalunya migdia. Benvinguts, són les dues.
Tarratrèmols de Turquia i Siries.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí...
Esconrea, Lleida i Girona.
Rússia porta des de mitjans del 2022...
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera, a les pròximes hores?
Catalunya migdia, amb Neus Bonet.
I els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge, a les dues del migdia.
Un restaurant caníbal a Berlín.
No assegurim el que mengem.
No som conscients del que ingerim.
Si és bo, no ho gaudirem.
Els telèfons mòbils al menú del restaurant caníbal.
I si és dolent, en podem continuar menjant massa,
perquè tenim l'atenció fixada.
D'altres no mengem ràpid.
Amb els mòbils sobre la taula,
s'estan convertint els àpats familiars
en una reunió de zombis.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
50 metres to our fucking 7 o'clock!
50 metres!
Per anar a bona història, ja no mato,
però per anar a bona història, ja moro.
Vaig alçar la càmera per fer la foto
i el Tomasí em va tirar la càmera i em va dir
no torni a fer mai més això que acabes de fer.
Estaríem fent un documental ple de mentides,
i llavors, per què l'estàvem fent?
I anar a una guerra és una merda,
perquè una guerra és un lloc molt fosc, molt fosc.
Hotel Palestina.
El podcast de Catalunya Ràdio,
on reporters i reporteres expliquen l'altra cara del relac.
Hotel Palestina.
En podcast, a l'api web de Catalunya Ràdio.
Amb Marc Comas i David Fonseca.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Música.
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
Un minut per arribar a les 8 del matí.
Cada cap de setmana ho fem amb la cançó
que ens proposa el nostre dènic, el Marc Pairón.
Marc, bon dia. Bon dia, Roger.
Què ens portes avui per arribar a les 8?
Aquesta que sona és Júlia Bloom,
la jove cantant barcelonina,
que ha dedicat el primer senzill del seu proper disc
que veurà la llum a la primavera.
El tema es diu Cançons amb títols llargs.
Salut i ràdio, Marc.
Salut i ràdio.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
I no sé veure'm sense la meva.
Sense la meva gent pel món.
I no, no em falta veure.
I no, no em falta veure.
No em falta veure.
Que hi ha darrere
que tot encaixa i es desfasol.
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me
Faig cançons amb títols llargs.
Oblido que he quedat.
Ha arribat ara i cada tarda vull quedar-me.
El suplement amb Roger Escapa