Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez,
fa una crida a la unitat del partit
de cara a la campanya electoral davant del Comitè Federal.
Sánchez ha volgut tancar així la polèmica de les llistes
després que Ferraz hagi modificat algunes de les llistes
que s'hagin d'acabar de fer.
El partit espanyol i l'estat espanyol
s'ha d'acabar d'acabar d'acabar d'acabar
i s'ha d'acabar d'acabar d'acabar
i s'ha d'acabar d'acabar d'acabar
hagi modificat algunes de les propostes
que havien presentat els comitès provincials
i això ha provocat malestar entre alguns varons.
Madrid, Paula, Brujats, bon dia.
Bon dia, Sánchez ha reclamat cohesió i unitat dins el partit
aparcar el soroll per les llistes
i sense fer cap autocrítica
reivindicat la gestió del seu govern,
la victòria és possible, ha dit i ha fet una crida als votants
per frenar un possible govern del PP i Vox.
Por eso yo, desde aquí, quiero hacer un llamamiento
a esa mayoría social
para que el próximo 23 de julio de un paso al frente
diga al partido que lo está haciendo posible,
que es el Partido Socialista Obrero Español.
Sánchez també ha celebrat la unitat dels partits a la seva esquerra
sota la marca Sumà, tot això en un temps comitè federal
amb queixes d'alguns dirigents
i en l'absència de varons com Pagel Ambant
que ha implantat el president espanyol
per haver-los retocat les llistes.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Raül Flores.
La CUP es presentarà a les eleccions generals del 23 de juliol.
Així ho ha acordat més del 60% de la seva militància
després d'una setmana de debats.
Els dos diputats actuals del CUP Aire es repetiran a les distes.
Albert Botrano farà de cap de llista per Barcelona i Breaïa,
veí per Girona.
Veïa ha explicat que volen continuar el congrés
per defensar la independència i l'antifeixisme.
Si és per la CUP, no, hi haurà govern de dreta i d'extrema dreta.
La CUP defensarà l'autodeterminació
i la independència del nostre poble en tots els escenaris.
No ens tremolaran les cames i la CUP anirà al congrés
dels diputats a defensar la independència
i a fer un mur de contenció a la dreta i a l'extrema dreta.
L'exèrcit de Colòmbia troba vius els quatre germans
que buscaven a la selva des de l'1 de maig passat
quan la bioneta on viatjaven va caure a causa d'un accident.
El president Gustavo Petro diu que ara cal esperar a saber
com estan realment els germans.
Su estado de salud debe tener quebrantos.
La necesidad, otra vez, de transitar hacia la alimentación,
que no es la de la selva, etcétera,
todo eso puede implicar complicaciones.
Hay que ver su estado mental.
Estuvieron juntos con el niño de brazos.
Lo que no nos ha parecido es el perro,
que en algún momento estuvo junto a ellos.
Les ajudes per comprar un cotxe elèctric o híbrid endullable
s'han ampliat.
El govern d'Espanyol va incloure fa uns dies
la possibilitat d'ampliar aquesta subvenció
de fins a 7.000 euros a les persones
que adquireixin un vehicle elèctric semi nou
de fins a un any d'antiguitat.
Tania Puig és la directora de Comunicació de Gambam,
la patronal de venedors d'automòbils.
El Plan Movistress apoya a los usados
que tengan una antigüedad de hasta 12 meses.
Antes era hasta 9 y ahora es hasta 12.
Son coches que han matriculado el propio concesionario,
porque es que un semi nuevo que tenga 12 meses
es que realmente son coches automáticos,
coches que tienen que ver con demos,
es este el tipo de vehículo que se está apoyando.
El Museu Gastronòmic al Bulli 1846 del xef Ferran Adrià
obre portes dijous a Cala Montjoy, al terme de Roses,
el local on havia estat ubicat el restaurant al Bulli.
El programa de Catalunya Ràdio,
un restaurant que aniva a la Berlín de Pauló Molés,
ha emet demà diumenge un programa especial
dedicat al primer restaurant del món reconvertit en museu.
Ferran Adrià ha explicat a Catalunya Ràdio
que calia preservar la memòria de les grans innovacions culinàries
que es van desenvolupar al restaurant,
que va ser distingit cinc vegades com el millor del món.
Al mitjà dels 90 va haver una revolució
que va fer el Bulli amb una generació
i que va canviar la història de la gastronomia d'aquest país.
No em pot saber per què, aquí no veuràs.
Jo crec que n'hi ha molta gent aficionada a la gastronomia,
actualment crec que li agradarà molt no veure tot això.
Esports Montse Mir.
Aquesta hora es juga a la primera semifinal
de la Lliga femenina Duque i Erba, Club de Campo e Gara,
Catalunya Ràdio, Terrassa, Xevi Soler, bon dia.
Hola, bon dia, som a quatre minuts del final del tercer període
de la Lliga femenina de Madrid,
amb un gol en pròpia porteria del Club e Gara,
està guanyant 1-0, a falta d'un quart i mig,
un club de campo favorit, recordem,
a partir de la una segona semifinal femenina, Junior Polo,
i a les tres, la primera masculina, Club de Campo e Gara,
i a les cinc, la segona Atlètic Terrassa, Polo.
Xevi Soler, Catalunya Ràdio, Estadi Martí, Colomeda, Terrassa.
També ha començat la jornada de classificacions
pel Gran Premi d'Itàlia de motociclisme
que segueix el de Mia Aguilar, bon dia.
Bon dia, els dos germans Màrquez sortiran
al Gran Premi d'Itàlia, Marc Segón i Àlex Tercer,
en Peko Banyalla,
que ha fet la tercera pole de la temporada
amb rècord de pista.
Àlex Aspargueró i Àlex Rin sortiran des de la tercera fila
i Maverick Vinyales ho farà des de la cinquena.
Recordeu, fem en directe la cursa sprint
a partir de les tres,
per l'àvia al web de Catalunya Ràdio.
Avui es juga la final de la Champions de futbol,
Manchester City Inter de Milà i Istanbul,
també el joventut madrid de les semifinals de la CB
i el Barça-Liceo de les de l'UQL Lliga masculina.
A la setmana que ve, a la tarda de la setmana que ve,
la Partit Socialista de Madrid i la FNC i Carolina Mutxoba
jugaran la final femenina de Roland Garró.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
És que el dissabte i el domènix sempre sento un complement,
perquè m'agrada molt.
Aquest escapat és molt simpàtic, està fent molt bé.
Ràdio amb esparit de cap de setmana, amb Roger Escapa.
M'ha captivat.
12 i 6.
És que no ho havia sentit, això, ja.
Això va passar amb el solar?
La nit dels ignorants?
Aquesta setmana? El complement, eh?
El complement, molt increïble.
Alba Riera i Andreu Jornala, bon dia i bona hora.
Això m'ha deixat, ara, vull dir...
El complement.
És molt tender, el complement.
Faig moltes coses, però...
Com esteu, companys?
Molt bé.
Avui l'Andreu va per primera vegada amb pantalons curts.
Perquè ara, quan surti d'aquí,
me'n vaig a la Costa Brava, quan surti d'aquí.
Tu te'n vas a Palma?
Marxem a Palma, les 4 volem.
Jo me'n vaig a la Palma, que és la girona de les balears.
Fantàstic. I tu, Alba?
Jo treballo, una vegada més.
Aquesta pregunta podem començar a estalviar-nos allà.
Vinga, avui l'hora de llevar-se són així.
A veure, el Barriera.
Què m'he tornat a emocionar, eh?
No m'agrada gens, això.
És que és tremendo.
Vaig anar al concert de la Beyoncé.
Després de la turra que se'ns ha donat aquest país
amb l'Springsteen i Coldplay,
no entenc com no s'ha parat Catalunya
amb l'arribada de Beyoncé a Barcelona.
D'entrada, a l'Springsteen,
crec que va fer dos concerts consecutius.
Vaig anar al concert de la Beyoncé,
vaig anar al concert de la Beyoncé,
vaig anar al concert de la Beyoncé,
va fer dos concerts consecutius i Coldplay, quatre.
La Beyoncé, només un.
Escolta'm, 54.000 persones
i és la diva del món mundial,
una mica d'espai per les gals.
Tu l'havies vist mai en directe?
No, i era una espina que tenia clavadíssima,
com tots els fans de la Beyoncé,
perquè sempre s'ha parlat que té uns directes espectaculars.
De fet, no sabeu ja quantes hores m'he tirat
davant de Youtube, mirant directes, un darrere l'altre.
Era una espina que tenia molt clavada,
tenia moltes ganes d'anar en directe.
Vaig anar i es van complir absolutament
i jo soc d'expectatives molt altes,
tot i que amb la Beyoncé no se la pot subestimar en cap cas.
Bé, com va ser aquest concert?
Perquè va ser una cosa molt forta.
Heu de pensar que la Beyoncé va entrar
i el primer que va dir va ser
Benvingudes al show de les vostres vides.
Aquesta serà la millor nit de la vostra vida.
Amb català? No, ho he dit tot en anglès.
A mi, mentre no ho digui en castellà, estic tranquil·la.
Si ho diu en català ho celebro.
Si ho diu en anglès em sembla ben castellà.
Un cop m'he imaginat la Beyoncé dir Benvingudes
i m'ha semblat una cosa meravellosa.
I quan es va dir Bona nit?
No, ella crec que va dir tot en anglès.
Ni un Bona nit.
Ha acabat tantes gires que no sap ni quina sort està.
També t'ho dic, ella no sabia.
Després llegirem les exigències que va demanar.
Ah, m'interessa això.
Fes, fes.
Bé, ella, després de dir que seria el millor això
de les nostres vides,
que s'ha de tenir molta confiança en una mateixa
per començar dient això i no fallar,
va demanar-nos com al col·lectiu de gays and gals
que ens fiquéssim a primera fila.
I es va animar a tots, a aixecar-nos.
A partir d'aquí va començar un show
de 2 hores i 45 minuts,
que van passar volant,
sense baixar el nivell.
Era com una supervol de 3 hores.
Era un no parar.
De fet, qui ens cansàvem era amb nosaltres.
Era un show que estava dividit en diferents etapes,
diferents capítols,
on ella anava vestida amb estilismes, escenografies,
ambients diferents,
i cada cop que canviava aquest capítol,
els que ens asseiem a respirar era amb nosaltres.
I és confirmat quan veus la Beyoncé en directe,
que és sobrehumana,
no és un ésser humà,
i està feta intel·ligència artificial.
Quina edat té, aquesta?
Fa 45, una cosa així.
Llavors, ell el que fa és un desplegament
de moltíssimes habilitats, moltíssimes aptituds,
no para de prendre decisions sobre l'escenari,
totes són boníssimes, és de zero errors.
Però, què diré?
No para de prendre decisions damunt de l'escenari.
Tota l'estona, no canvia.
Però està tot coreografiat.
I, a més, té una banda,
un grup de ballarins que té un càsting impecable.
Vull dir, ella és una controler, ho controla absolutament tot.
Llavors, no té cap fisura, el show.
Què passa?
El que passa és que moltes vegades,
com a aquestes dives del pop se'ls atribueix molt
que són genuïnes, virtuoses, i sí,
però jo crec que el que realment hi ha darrere la Beyoncé
és un treball espectacular.
O sigui, la tia està boja, té una cultura del treball de l'esforç,
obsessiva, llavors, i és veritat que ella és la millor,
però és la millor perquè no descansa.
Això també s'ha de posar sobre la taula.
És una deesa, sí, és una deesa,
però perquè és una curranta.
Jo també crec que arriba a un punt que això em passa una mica
amb la Rosalía.
També haig de dir que jo havia anat al concert de la Rosalía
la setmana anterior, al Primavera Sound,
i va ser espectacular el show,
i jo tenia ganes de comparar-les, encara que no estigui bé,
però de dir, un moment, em semblen com a artistes,
o sigui, ara mateix, de les artistes que hi ha
i va sobre la taula, l'única que veig capaç de acabar fent un show
com el de la Beyoncé, és la Rosalía,
i també perquè és una obsessiva del treball i de l'esforç.
Vull dir que s'ha d'entendre també el curro
que hi ha darrere, no?
Són paraules majors, eh, comparar.
Jo crec que sí, jo crec que la Rosalía pot arribar a aquest nivell,
ho crec de veritat.
Aleshores, bé, com us deies,
un artista que ho té absolutament tot controlat,
de fet, va haver una polèmica
que va fer bastanta gràcia on ella
va treure una cançó que,
com que convidava la gent a dimitir i deixar la feina,
la gent se'n reia d'ella, en plan, Beyoncé,
això en el teu cas no cola, val, o sigui,
ningú es creu que tu no treballaràs.
Llavors, ella havia passat per Barcelona diverses vegades,
i era el primer grup que, no sé si recordareu qui són,
però eren les Destiny Childs que sonaven així.
I'm not gonna give up,
I'm not gonna cry,
I'm gonna work hard,
I'm not surviving,
I'm gonna make it,
I'm not surviving
Aquí l'Andreu Sabellat devia tenir que 15 anys.
Sabellat, sí, 15, Sabellat.
No, ara l'ha situat.
Les Destiny Childs era un grup
que ha anat canviant molt d'integrants,
van ser 4 avancades, i sí, les Macedòmiades d'Estats Units,
dones racialitzades, totes elles.
El cas és que va ser, com el debut també de Beyoncé,
aquest grup anava, o sigui,
el pare de la Beyoncé era el mànager d'aquest grup
i les anava canviant com pinipons,
l'única que mantenia era la seva filla, que era la Beyoncé,
van acabar sent 3 molt amigues,
i d'aquestes 3 la Beyoncé va fer el pas de seguida,
bueno, totes, de seguir una altra carrera en solitari,
però, així com amb la majoria de grups de música,
sempre diem que és un error quan fan això,
en plan que s'aparen i un segrest sol i no va bé,
en el cas de la Beyoncé, òbviament, va anar bé perquè no les deixava brillar,
però, en el cas de la Beyoncé,
va anar bé perquè no les deixava brillar.
En aquest tour, que era el tour de renaixents,
que és l'últim disc de la Beyoncé,
veiem una Beyoncé com molt més tranquil·la i menys exigent,
ella diu això, us imagineu com era abans.
Va haver un moment en el show on la gent va embogir
quan va sonar això.
Per què aquest embogiment?
Perquè, mira, aquesta és una de les cançons
que formen part d'aquest últim disc de renaixents,
ha tingut moltíssimes, moltíssimes reproduccions,
de fet, també heu vist valls a TikTok, etcètera, etcètera.
Llavors, el que fa ella és que la primera mitja hora
canta, balades, tranquil·la, tu no saps molt bé què passarà,
però t'adones que per ella és un calentament,
fa com un escalfament.
Llavors, de cop, pum, puja i d'aquí no baixa, no?
Llavors, mentre ella executa tots aquests valls,
ara m'agradaria explicar-vos una mica
com és aquesta personalitat de la Beyoncé,
i per què s'ha guanyat aquest títol de dieu absoluta,
sembla que t'estigui demanant tota l'estona
que l'amidis i que li diguis
estàs veient com soc la millor,
estàs veient com no hi ha ningú com jo.
Llavors, de fet, la característica que més defineix
la Beyoncé és el perfeccionisme i la tenacitat.
Això, per què us ho remarco?
Perquè ella té una obsessió amb l'horòscop,
de fet, amb ser virgo.
Què soc jo? Virgo.
Era perquè entenguéssiu que tenim vides paral·leles.
Llavors, el cas és que ella,
absolutament tota la seva discografia,
dedica cançons a l'es virgo.
De fet, durant el concert va haver un moment molt emocionant
que ens va cridar, va fer una crida a l'es virgo,
un llamamiento, totes allà.
Que aixequin el braç, l'es virgo, i totes allà,
com unes pringades, eh, jo també soc Beyoncé.
Com sou l'es virgo? Exacte.
Mira, l'es virgo, en realitat, és un caràcter,
una personalitat que està com definida
per al perfeccionisme.
Sí, però no ha de ser perfectes,
a mi em sembla un càstig moltes vegades ser virgo,
és l'obsessió, són treballadores nates.
No soc verge, no? No.
A tu ets àries. Bueno, però també és un signe
bastant potent. No hi creus.
No hi creus. No hi creus.
El cas és que el que s'entén per virgo,
tenim un pensament analític, crític,
molt orientat als detalls,
llavors es diu que si ens esforçem
som capaces d'arribar on volem, però per esforç.
De fet, fa molta gràcia perquè hi ha molts anàlisis
de les famoses virgo, com es comporten,
les ties que són famoses, eh, a les catifes vermelles,
llavors veus que no hi ha cap desordre,
no utilitzem estampats, no s'utilitzen colors dissonants,
en un lloc de sempre hi ha gammes cromàtiques molt correctes,
lux molt efectius, llavors la Beyonce fa això tota l'estona.
O sigui, tot el seu show és un virgo coded, no?
De fet, hi ha un moment on ella apareix dintre una patxina
i dedica una cançó a les virgo.
Aleshores, és com que justifica tot el seu èxit amb aquesta personalitat.
Dintre una patxina, eh?
Sí, per això...
Bé, és que allò era la roda del carnaval de Rio de Janeiro, eh?
O sigui, un cop sortia amb un tang, després amb una patxina,
després amb un cavall...
Un cavall de veritat?
No, no, era un cavall enorme.
Vull dir, era una bogeria.
I el més fort és que tenir uns visuals de l'hòstia,
un grup d'hòsties, un grup d'hòsties,
un grup de ball increïble,
estava sobreestimulat tota l'estona,
era molt ambiciosa, es gotava a veure-ho.
Tot el temps brillava a ella, tot gira al seu entorn.
El cas és que seguint amb el tema del perfeccionisme,
va haver-hi un moment, pels fans de la Beyoncé,
que va ser molt important, però en realitat també per a tota la cultura pop,
a la història,
on la diva ens va deixar veure que era una persona humana com nosaltres.
No ho sé si recordareu,
un videoclip icònic
amb un vestit groc i un bat de baseball rebentant un cotxe.
Ho sona, això?
Tu el sabies, aquest cotilleo, Andreu?
Vols que te l'expliqui?
És un piquet, però és interessant aquesta part de Beyoncé, escoltem això.
They don't love you like I love you
Slow down, they don't love you like I love you
Back up, they don't love you like I love you
Step down, they don't love you like I love you
A veure, què va passar?
Això forma part d'aquesta cançó,
perquè en aquest disc es revelava que el seu marit, J.C.,
que porten mil anys, va ser un raper conegudíssim.
Encara estan junts?
Jo pensava que havien separat.
Aquests són dels que porten tota la vida.
I ara us diré la meva teoria al respecte.
Però el cas és que en aquest disc es revelava que, evidentment,
J.C. li havia sigut infidel.
Evidentment, perquè feia dos anys, des del 2014, que corrien els rumors,
perquè va passar una cosa molt forta a la Met Gala.
Recordem que un dia aquí vam parlar de la Met Gala.
Apareix uns vídeos dintre d'un ascensor,
que en principi no podien sortir la llum,
perquè era dins d'un ascensor,
on hi entren J.C., Beyoncé i Solange.
La Solange és la germana de la Beyoncé.
Estan els tres dins de l'ascensor
i de cop la Solange comença a fotre-li hòsties al seu cunyac.
Hòsties, hòsties vives.
El més fort d'aquest vídeo...
I això es va filtrar perquè era la càmera de seguretat del vídeo.
Un treballador el va vendre per 250.000 dòlars, aquest vídeo.
Mira, li van resoldre la vida.
El més fort d'aquest vídeo
és que Beyoncé es quedava mirant impassible
com la germana pagava el seu marit
i al cap d'un minut posava ordre i deia...
Vale, ja està.
Era una altra vegada aquesta personalitat controlera
de dir això és el que t'ha ensenyat, germaneta.
Estic orgullosa de tu.
I que segurament potser era una escena quotidiana.
Bé, sempre han dit la Solange.
Els Beyoncé fan això als ascensors.
Clarament era una escena de sororitat de la cultura pop
en què una germana defensa l'altra germana.
Aquí es va començar a especular sobre...
La Solange estava tan enfada d'en J.C., no?
Al cap de dos anys, però aquí tothom calladet,
perquè al final és Beyoncé la que mana
i com us deia, la que ho controla tot.
Llavors, al cap de dos anys, Beyoncé treu aquest disc,
Lemonade, on explica tota la infidelitat
i s'entén aquell atac.
Què passa? Que també, a partir d'aquí, Beyoncé calla.
O sigui, ja està, tot controlat.
És una artista que ha donat molt poc espai
també per la seva vida íntima i privada.
Ella ho tanca tot així, fa un disc, aquí ho teniu tot,
a partir d'aquí no em torneu a preguntar mai més res
perquè jo no em pateixo amb el meu marit.
Una cosa que té, també, que aquest perfeccionisme
i aquesta cosa tan virgo, és que una infidelitat
és molt típic de les virgos, és veritat,
per donar infidelitats.
Que no oblidar, sinó perquè aquest perfeccionisme
acaba convertint aquesta situació
en un repte personal, també.
Jo crec que, per la Beyoncé, un moment ja no era ni el J.C.
Jo aquí em marcaré el trabajazo, seguirem
i fins que jo no ho resolgui, però això serà un tema meu
amb mi mateixa, és un repte personal.
I també una mica d'autoflagellació, que ja va bastant
dintre del pack de persones autoexigents, diguem-ne.
El Virgo.
Jo utilitzo Virgo com a leitmotiv
perquè ella l'utilitza, però és perquè entengueu també
com aquest caràcter tan obsessiu i tan controlador d'aquesta diva.
Tant va ser així que una fan, de fet,
us recomano la sèrie, es diu El Rusc,
l'ha tret fa poc en Prime, i és una història real.
Una fan, molt fan de Beyoncé,
es va suïcidar després d'escoltar el disc de Le Monade.
Sí, perquè la tia era tan perfeccionista,
et semblava una persona
allunyada de la vida dels mortals,
quan va saber que a la Beyoncé també li passaven
problemes terrenals,
es va treure la vida.
Quanta gent hi havia a l'escenari, en el show, més o menys?
No t'ho sabria dir, perquè a més me'n canvien bastant,
però jo crec que vint-i-pico,
perquè hi havia una banda, hi havia ballarins...
De fet...
33 camerinos va donar a Beyoncé.
Ah, sí, sí, parla-me de les exigències que m'has dit abans.
Moples del camerino de color blanc.
Paper de vàter de color vermell.
Dues palmeres amb testos de color blanc.
Grans quantitats d'aigua alcalina a 21 graus.
Em sap més boja del que em pensava.
I glaçor de gel per xupar després del concert.
Ah, uau, i això per què deu ser-vos?
Em sembla que és una cosa... Calla, em sembla que és una cosa...
Per favor, Andreu, una mica de respecte,
que de vegades et dono suport.
Crec que és una cosa divertidíssima,
tenir amics, producers, project whatever d'escenaris,
perquè t'anteres dels riders que porten,
tots els famosos i flipes.
Saps Rocky?
El que li portava el camerino va dir que ell demanava molts condons
i un gelat de xocolata XL.
Aquest era el seu rider.
És senzill.
Aquí veus les excentricitats dels famosos.
És senzill, tu que has demanat a Palma.
Per demà què has demanat? Una ensaïmada?
Una ensaïmada.
Una mica de subressada.
És igual, Mucallu, si no diguem res, ja.
Bé, per tancar...
Ja està, no?
Ja està, ja està.
Va a molts concerts, que no para.
Alguna cosa més?
No, ja està.
Us recomano tots a veure en directe la Beyoncé alguna vegada a la vida.
Posa els single ladies.
Aquesta l'he posada per l'Andreu,
perquè, òbviament, pels fans és de les pitjors cançons
que ha fet Beyoncé.
Però jo sabia que a l'Andreu li encantaria.
Ah, haig de dir que va dedicar el show a la Tina Turner,
al final de tot va sortir una...
No ens ho esperàvem, això.
Si vas criticar Coldplay fa dues setmanes...
És que no comparis, Coldplay.
Et donen fosforescents, al concert.
Gent esperanta hi havia, eh?
No ho hem explicat, però ara ni gent esperanta.
12 i 21 minuts, amb els single ladies de fons,
avui l'Andreu Genola defensa espai.
A veure, òbviament.
No, és que avui vull parlar de...
Perquè segur que la Beyoncé li ha passat.
Ah, sí?
Vull parlar de les dietes.
Deu tenir una relació dolentíssima amb això, ella.
Tothom té una relació dolentíssima amb les dietes.
La Beyoncé és molt més que un tio amb una guitarreta a l'escenari.
La Beyoncé, diríem que també és l'emblema de tot això.
Llavors, què passa? Avui m'he ficat pantaló curt,
avui ja vaig a la costa brava,
avui ja em trauré la samarreta per anar a la platja
i és allò que fas, el primer que fas és mirar-te un moment avall
i dir, merda, no arribo tampoc aquest estiu.
No passa res.
Tens aquest problema, òbviament.
Bueno, una mica, que sempre...
Aquest problema no ho tens.
L'altre dia ho vaig veure.
Un altre any sense fotos sense samarreta a la platja.
Tu n'has penjat mai de fotos sense samarreta a la platja?
Sí, segur que sí, però d'esquenes.
No passa res.
Jo el que vull dir aquí és que la gent,
tampoc ara vull que aquí,
sembla que jo estic fent ebologia de les dietes.
No, que la gent mengi el que vulgui quan vulgui,
amb qui vulgui, només faltaria fer panxes molt maco.
Hi ha una cosa que s'està dient,
que és que la gent que pot estar més grasa
dels estàndards habituals,
diuen que és mala salut.
Jo no crec que sigui mala salut, una miqueta de quilos més.
No passa res.
No passa res, sí, però s'està acusant d'això, jo ho he sentit.
Llavors, què passa?
Arriba el moment, hauria estat, no passa res,
però allò que vols baixar uns quilets,
allò que dius, hòstia, baixaré un, dos, tres quilets
perquè m'he engreixat una miqueta.
Vosaltres heu fet dieta o no? Tu has fet algun cop?
No, no és el cas.
Tu, Alba? Jo tampoc.
És que sou dos sacalls.
Jo em vaig engreixar,
sempre he pesat pràcticament el mateix,
però l'any que vaig estar amb la Mònica Terribas
al matí de Catalunya Ràdio, em vaig engreixar 4 o 5 quilos.
Per què?
Ah, és que l'esmorzar...
Per aguantar el ritme, diguem.
Perquè el llevava bastant d'hora i trigava bastant a dinar,
que és un mal negoci, això.
Jo m'obsesiono molt amb les dietes.
Molt pa, molt hidrat.
Jo és que sóc molt de pa.
Jo per això no podria fer mai dieta,
perquè m'intervenen la pasta i el pa i no sóc ningú.
Quan fas dieta no és per passar-ho bé, eh?
És una cosa increïble.
Llavors, jo n'he fet, i puc explicar una miqueta
els passos que hi ha a seguir amb les dietes.
La primera dieta que tu fas és
fer-ho tu a la teva manera.
Tu dius, hòstia, m'he engreixat 2 o 3 quilos,
això m'ho trec jo en un moment, perquè si me'ls he engreixat
me'ls trec jo perquè sóc una persona perfecta.
Llavors, què fas? Comences a pensar i dius,
pues deixo de menjar fregits, poso alguna fruita,
poso algun peix,
però la xocolata, per exemple, no te la treus,
quan surts a restaurants
penses que no t'engreixa,
perquè, clar, no aniràs a un restaurant
i fas aquella típica frase de,
vaig a un restaurant i menjaria com si estigués a un hospital.
Clar, no...
I t'has d'anar a menjar olin.
Si no et quedes a casa i quan ja no fas dieta
vas als restaurants, vale?
Què passa? Normalment, les dietes que tu mateix et fas
no funcionen, perquè quan...
O sigui, saltar-te les teves normes és molt fàcil.
O sigui, és molt més fàcil que saltar-te les normes
que et posen els altres.
Llavors, per un dia, la frase per un dia,
la gent que hem fet dieta, vosaltres no ho sabeu,
però la gent que hem fet dieta l'utilitzem bastant, no?
Hòstia, per un dia tampoc perdré tot el que he estat fent
aquesta setmana.
I per un dia, per un dia, per un dia, per un dia...
Et relaxes i no va bé.
Següent cosa, de cop dius, hòstia, no m'ha funcionat.
Què puc fer?
Llavors, sempre hi ha un amic o una amiga,
un familiar,
que ha perdut 10 quilos en 3 mesos.
Sempre, a tots els entorns hi ha una persona que...
Hòstia, i aquest tio ha perdut...
Li demanaré la dieta.
Li demanaré dieta perquè penses, hòstia, si en Josep Maria,
que és una persona que menjava per 4 persones
cada vegada que es fotia a taula,
i és una persona que mai ha aconseguit res a la vida,
ha aconseguit treure els 10 quilos
de sobre, jo també puc, no?
Llavors, t'envia la dieta, la veus?
Quedes amb els ulls oberts, la boca oberta,
caus enrere, perquè tu no sabies
que una persona podia viure
amb tants pocs calories a dintre.
O sigui, dilluns, per exemple, ficava, no?
Espàrrecs amb pit de pollastre
i de postres un yogurt bífidos activo.
Bueno, això què és?
Però has de mirar quantitats, no?
Has de mirar quantitats.
Però clar, què passa? Això t'ho envia en Josep Maria.
Tu estàs en el moment, tu ja no estàs el dietista.
Tu estàs amb en Josep Maria.
I en Josep Maria t'envia això i et diu
això funciona fantàstic i et fan allò de
i no passes gana, eh? Que no passo gana.
Jo les dietes m'aixugo sempre les dues de la matinada
amb una gana.
Però perquè el tema aquest de les dietes
també és una mica que com s'estandaritzen
i en realitat també cadascú també
de respecte als seus ritmes el moment que té més gana,
el que no, vull dir... I aquí entra
el professional. I aquí entra el professional.
Pagar. Pagar, que jo és el que recomano.
Jo he anat a una dietista, he estat un any i mitja anant
a una dietista perquè m'ensenyi a menjar.
Crec que és una cosa, i ara això ho dic de veritat,
que ens haurien d'ensenyar de petits.
O sigui, a l'escola...
I a cuinar també, segurament. I a cuinar.
No, no, clar, però és que a l'escola t'ensenyen
infinitat de coses que jo ara mateix no recordo,
no utilitzo, no faig servir.
Jo crec que hi hauria d'haver un temps destinat
a que ens expliquin com s'ha de menjar.
Jo ja sé que això també els teus pares
t'ho han d'ensenyar. També és feina dels pares
ensenyar com s'ha de menjar a una criatura.
Però a l'escola també t'haurien d'ensenyar
com s'ha de menjar ordenadament
i no compulsivament, i t'haurien d'ensenyar a cuinar.
Ni que sigui per supervivència.
Però perquè, clar, per tu l'objectiu de la dieta
és estar guapo o menjar bé, perquè són coses diferents.
Però quantes vegades fem les dietes
per pressió estètica quan en realitat el que haurien de ser
és perquè alimentar-nos bé, perquè també mengem
molts processats, molta merda que no va bé pel cos.
No per no estar guapo, sinó perquè no va bé.
Jo tinc un problema i el meu problema
és que m'agrada molt menjar als restaurants.
Jo les dietes i l'esport el faig
per poder anar a restaurants i menjar
sense comptar calories.
Perquè a més és el que m'agrada.
Sí? No, no, m'agrada fer això, compensar.
Clar, però jo soc una persona que propensa l'engrèixement-te.
Jo soc una persona que li surt papada
si es descuida dues setmanes.
No m'ho crec. Sí, sí, sí.
Bueno, perquè no m'he descuidat. Perquè no m'he descuidat.
Ets vell on ser, eh? Tot controlat.
I soc àries. No seràs viro. No, soc àries.
Això em van dir els meus pares.
Tornem al professional. Jo vaig anar dietista.
Fantàstiques, dietistes.
Ara faré tota una al·lògia als dietistes
per criticar-ho, d'acord?
Fantàstic, vaig ser allà, em va ordenar,
podríem dir, com jo havia de menjar,
em va dir quins aliments m'agradaven,
quins no, quin era el meu dia a dia,
quan feia gimnàs, quan no feia gimnàs,
quan treballava i anava a menjar de tàper,
quan menjava a casa...
O sigui, tu li expliques tot i al cap d'una setmana, 10 dies,
t'envia un menú. Fantàstic, no?
És un menú que fa plorar. No ens enganyem.
I després et diu no, però, per exemple,
el dimecres que tens bistec i amanida,
amanida en pots menjar tant com vulguis.
No, molt clar, ja, però tant de com vulguis.
O sigui, dir la frase,
pots menjar tanta amanida com vulguis.
És que no et ve de gust menjar moltíssima amanida.
Això fa les vaques,
de menjar amanida tant de com vulguis, no?
Jo he fet una teoria...
I per què la vas deixar?
Perquè ara ja estic ordenat.
Ho apliques? Sí, ho aplico,
el que passa és que crec que he donat la volta al marcador,
i ara em sento malament quan no ho aplico,
perquè sé que no estic aplicant el que hauria d'estar aplicant.
No sé si em seguiu, si m'heu donat la mà
i m'esteu seguint per aquest camí.
Crec que és una tortura mental, en aquest aspecte.
Potser hauria d'anar al psicòleg.
Potser hauria d'anar al psicòleg, en lloc de dietista.
No, què passa? Jo he fet una teoria,
que es diu Teoria Andreu i Joanola,
jo sempre havia volgut tenir una teoria al meu nom,
això als àries ens passa, que volem ser protagonistes tota l'estona.
I és la teoria de...
si no saps si un aliment a un plat engreixa,
només t'has de fer la pregunta si a tu t'agrada o no t'agrada.
Si a tu t'agrada aquell plat, engreixa.
És una cosa, però feta, és una teoria que no falla.
Plat, a tu t'agrada, engreixa.
T'agrada molt, engreixa molt.
Aquell plat, t'agrada, no, no engreixa.
No t'agrada gens, no engreixa gens.
Per exemple, espinacs, no engreixa.
No engreixa.
Espegatis a la carbonara, hòstia, si engreixa.
Una pizza, hòstia, si engreixa.
Escalopa rebosada, collons, si engreixa.
No, és bastanta gràcia aquella gent
que diu que jo crec que s'inventa,
que diuen que el meu parat preferit és el bròquil.
No, aquesta persona... És que m'encanta el bròquil.
No, a mi m'encanta la verdura, si és el meu preferit.
O la falta de respecte.
La falta de respecte que és que et convidin a casa d'algú,
tu portis vi bo i diguin,
no, he fet unes mongetes.
Unes mongetes.
Jo porto un vi que he anat a un sellevo
i tu em fas unes mongetes?
No, ara és temps de mongetes.
No convidaré mai l'Andreu a dinar a casa.
Tu, a banda de menjar bé, cuines bé o no?
No.
Perquè jo les úniques històries que et veig penjar de coses
que et prepares els divendres,
aquell plat de pasta amb salsa de tomàquet de pot.
És la teva especialitat.
Ahir vaig fer uns raviolis amb trufa blanca i bolets.
Estava boníssim.
T'agrada més menjar que cuinar?
Home, sí, a tothom.
Perdona, hi ha gent que li encanta cuinar.
També hi ha gent que li agrada córrer.
A mi m'agrada cuinar.
Jo cuino pels altres, m'agrada cuinar.
Després menjo 4 coses i jo cuino pels altres.
Hi ha gent que diu que m'agrada planxar.
Passa un minut de dos quarts d'una de migdia.
Pep Nogué, bon dia.
Bon dia.
Rematem-ho tot plegat.
No, Pep, com estàs?
Bé, bé.
A tu t'agrada més cuinar o menjar?
A mi m'agrada tot.
M'agrada molt cuinar i m'agrada molt menjar.
N'has de fer dues de dieta, Joanola.
Havíem.
Quines?
No dues, és a dir...
En lloc de demanar un menú de dieta, en demanes dos.
Bueno, Pep, és que per això estàs on estàs.
Ara que deies això de la papada, jo en tinc una mica.
Si vols, te'n deixo, eh?
No, no, no.
A mi m'agrada menjar-la a la papada.
Vigila quan estiguis dormint, no te la mengis.
Jo no m'agrada més.
I aquest rotllo que es porten aquests dos al final de la serie.
Voleu gambes?
Està palamosa.
Ara vinc.
Ara vinc.
Última cosa, ens hem de posar d'acord.
La gent del menjar ens hem de posar d'acord.
Hi ha gent que diu que és molt important menjar cada tres hores.
Sempre.
Una pesseta de fruita, unes anous, res.
I després et ve un i et diu que has de fer un desjunt i 18 hores.
Fiquem-nos d'acord.
Hem de menjar cada tres hores?
O hem d'estar 18 hores sense menjar?
Depèn de la persona.
Depèn de les modes. Això és una moda.
Següent cosa.
Els hidrats els has de menjar abans o després de fer esport?
Roger, tens la resposta?
Abans, no?
Hi ha el dubte.
Unes quantes hores abans, jo crec.
Jo soc un cunyat amb això.
Hi ha els que et diuen que menjar amanides, coses crues al nit,
no va bé.
Ho he sentit.
Però després et venen uns altres i et diuen que menja amanida per sopar.
Jo tinc un cacau al cap.
La Montse Fol que ens aniria bé.
Home, si pot venir la Montse Fol.
Perquè jo tinc un lio al cap que no m'aclaro.
Jo ara vaig a la Costa Brava i no em podré treure la samarreta.
Perquè la passió social que tinc és increïble.
Social.
Estètica.
Tu pensa que l'intestí és el teu segon cervell
i a partir d'aquí...
Pep, de veritat, has fet tres reflexions
que tota l'estona estaré pensant en tu ara.
Andreu, Joan, hola i Alba Riera, moltes gràcies.
De seguida el suplement anem cap a Palamós.
Avui la gamba de Palamós amb el Pep Nogué i companyia.
Nogué, es poden venir a veure o no? On sou?
I tant que sí.
Home, estem ben bé aquí al port,
que hi ha un fotimer de gent que és espectacular.
Si voleu gambes, veniu ràpid,
perquè jo no sé si arribaran a les 5 de la tarda.
A quan van?
A la Fira de la Gamba.
Depèn de la mida.
Posi 80, 90, 100.
Vinga, vindrà poca gent, eh, Pep?
No, si estàs en ple, això, tu.
Mira que et guardo un lloc.
Va, que vinc.
Gràcies, Andreu, gràcies, Alba. Pausa i ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
T'has acostumat tant a veure la pobresa
que de vegades deixes de fer-ho.
I els qui la pateixen es tornen invisibles.
Per això, a Càritas et demanem
que no miris cap a una altra banda,
perquè amb tu podem aconseguir
que moltes persones tinguin una vida millor.
Tu hi tens molt a veure.
Fes un donatiu a CàritasCatalunya.cat.
Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions generals del 23 de juliol?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 5 al 12 de juny
al teu ajuntament, Consolat o INE.ES.
Demana que ho rectifiquin si hi ha hagut algun error.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta sensal
o si la targeta conté algun error.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Renol.
Parlem de cotxes.
Parlem de tecnologia.
Parlem del plaer de conduir.
Parlem de Renol.
Aprofita els dies únics del 9 al 19 de juny
per endur-te en el nou Renol
amb les millors condicions.
Més informació a Renol Monés.
Descobreix-lo a la xarxa Renol de Catalunya.
Descobreix-lo a la xarxa Renol de Catalunya.
Tens un salari que et dona just per sobreviure.
Tens un salari que et dona just per sobreviure.
Reol.
See d'aquesta família.
Jo vaig estar says de m Litza.
Jo vaig estar says de m Litza.
Vaig estar 5 mesos i mig sense un dia de festa.
Vaig estar 5 mesos i mig sense un dia de festa.
invasion arribar a Tres i не
trebèlia
30 minuts.
A TV3 diumenge a la nit.
A trebèlia 30 minuts.
A TV3 diumenge a la nit.
Ooh之 Prater
Al suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
Descobreix-nos a les nostres botigues o a la botiga on line.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
L'Arc de Noguer.
12 i 36.
Avui, l'Arc de Noguer des del port de Palamós
a la Fira de la Gamba amb el Pep Noguer,
amb un panorama que ara ens explica que està ple a vessar.
Suposo que caloreta aquí a l'hora, aquí, no? Noguer?
Molta caloreta, molta caloreta.
Jo em pensava que estaríem a 19 o 20 graus,
aquelles primaveres aixurides, després de ploure,
i que va fotre una calor que aquí...
acabarem tots amb el trequini d'en Borat,
menjant gambes i amb un barret que...
Sort que m'han regalat un barret d'aquests de palla,
d'aquí, de Palamós, que és fantàstic, tu, això.
Pocs productes tenen la fama i el prestigi de la gamba de Palamós.
A Catalunya, aquest crustàsis pesca també hablanes, arenges, roses.
Per parlar-ne, avui amb el Pep Noguer tenim la Cristina Manyes.
És gerent de la confrateria de pescadors de Palamós.
Hola, Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Gloria Nyaco,
que és tècnica d'educació i acció cultural
del Museu de la Pesca de Palamós.
Hola, Gloria, bon dia.
Bon dia.
A veure, per què la gamba de Palamós
està considerada una de les millors del mercat?
Vinga, va, jo ho tinc molt clar,
perquè acabo de parlar ara aquí, acabo de tastar-ne,
però què em diries, Cristina?
La gamba de Palamós és la millor del món
per tota la feina que té pel lloc on es pesca,
perquè és únic i el sabor que té
i tota la feina que hi ha des del moment que es pesca.
El pescador segueix tot unes tècniques de sostenibilitat,
de selectivitat, de cura,
de com fan les seves calades,
que la calada és en el moment que capturen la gamba,
i després tot el procés que segueix en aquesta pesca,
que seria el manteniment d'aquesta gamba
a menys de 5 graus, la seva selecció,
la seva cura perquè no es trenqui,
perquè estigui en les millors condicions,
i després, quan es ven,
doncs anar a la subhasta,
també segueix tota una sèrie de processos
per garantir la seva qualitat i el seu èxit gastronòmic.
I tenim tota la cadena de distribució del producte
d'estar certificat i segueix tota una sèrie de tècniques
per fer que, quan aquesta gamba arriba al plat,
sigui la millor del món.
En Miquel Mir, el patró major d'aquí de la confraria,
m'ha dit que la culpa que la gamba de Palamós
tingui l'antida que té són els canons.
Què és això dels canons?
Els canons és allà on es pesca,
i la gamba, penseu que es pesca de 500-600 metres de fundària,
i es pesca en el canó de la funera,
que és el canó que tenim aquí més proper,
que són com uns acantilats, podríem dir,
i és una pesca bastant difícil,
les barques de Palamós són especialistes
en aquesta pesca, en aquest lloc concret,
i s'ha de tenir molta experiència i molta expertesa per fer-ho.
Hi ha una cosa important, que moltes vegades,
quan parlem de gambes o parlem d'arrossegament,
ja ens entra aquella altra paraula que ara està tan de moda,
que és la sostenibilitat.
Vosaltres heu fet un gran canvi aquí a Palamós
perquè les barques acabant a la gamba siguin sostenibles.
Quins són aquests canvis?
Doncs, primer i tot, és regular els escaladors.
Entre el canó de la funera hi ha diferents espais
en els quals es pesca la gamba.
Tots aquests espais estan regulats.
Regulats amb uns mesos de l'any que no s'hi pot anar,
amb unes escalades concretes,
només es pot fer unes escalades determinades
que estan descrites amb un pla de gestió,
que està aprovat per l'Estat i està publicat en el BOE.
I després utilitzen un sistema de portes per fer l'arrossegament
que no toquen amb el fons marí.
Això es va fer realment de diversos estudis
i per tal d'iniciativa del mateix pescador
de no malmetre el fons i poder pescar de manera més sostenible
i poder fer d'aquest sediment en el qual la gamba s'alimenta
que estigui en perfectes condicions.
Aleshores estan utilitzant unes tècniques d'arrossegament
que són amb un impacte mínim en el medi marí.
I a part, també estan pescant amb unes malles molt selectives
que són de 50 mil·límetres,
quan la normativa és unes malles més menys selectives,
o sigui que ells el que pretenen és no agafar
les gambes més juvenils i preservar que totes les gambes
que capturen ja hagin pogut fer el seu desobe
i ja hagin pogut reproduir-se.
De gamba sembla que en tenim tot l'any al mercat,
però no tot l'any hi ha gamba de Palamós.
Ara estem al seu millor moment.
El que tenim és que a la confreria,
amb els pescadors dins del Pla de Gestió de la Gamba,
el que intenten és, en aquestes mesures, també fer veda.
I a part de la veda més que fa gairebé tots els ports
a Catalunya i de l'Estat, ells en fan dos.
I el que fan és després de reis i de fer un parell de mesos
i paren de pescar, que és una època que a la gamba
li va prou bé aquesta aturada.
I ara la gamba està estupenda, però això fem una fira,
per dir que la gamba està molt bé, està a un preu molt acceptable,
sabem que t'hi ha més endavant i estarà més cara,
però la gent ha de començar a tastar-la
i el que volem és que la gent vingui a Palamós a provar-la.
Hi ha una cosa important amb això.
Jo sempre dic, a vegades parlem de què és el que mengem,
no ara, que està tan de moda els insectes i tot això,
la gamba no deixa de ser un insecte del mar, que està molt bé.
A part de grills, diguem-ne, que ja ens diu l'OMS que...
Que ens ho haurem de menjar.
Clar, les gambes també són insectes, vull dir que...
Per mi no, perquè m'ha fet una mica de fàstic, això.
No m'ha agradat gaire, eh?
Jo trobo que les gambes són gambes, eh?, són...
Escolta, i Pep, ara recuperarem aquesta comunicació
des de Palamós amb el Pep Nubé, des d'aquesta fira de la gamba.
Realment hi havia molt xivarri, molta gent, molt d'ambient a Palamós.
No els tenim, no?
Fem la publicitat i ara el recuperem.
De seguida tornem cap a Palamós amb el Pep Nubé,
la fira de la gamba, acompanyats de la Cristina Manyes,
la gerent de la confraria de pescadors de Palamós
i la Gloria Nyaco, que és tècnica d'educació i ejecció cultural
del Museu de la Pesca de Palamós.
El suplement, amb Roger Escapa.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer, 47, no?
I què, follar-se amb desconegut?
No és la primera vegada que aquí d'un tio és de Tinder més grans que jo.
Soc romàntic.
Perdona?
Doncs això, que no m'enamoro.
Però què dius?
Tornat a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona.
Dilluns a la nit estrenen exclusiva dels dos primers capítols a TV3.
Has follat o no has follat?
Catalunya a migdia.
Benvinguts, són les dues.
Catalunya a migdia.
Els terratrèmols de Turquia i Siria.
El diari diu de referència del cap de setmana.
La curada del salari mínim interprofesional
que em permet crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
Rússia porta des de mitjans del 2022.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera?
Catalunya migdia amb Neus Bonet i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Un minut per arribar a tres quarts d'una del migdia.
Recta final.
Que passi, que passi, el Clupés.
Hem recuperat la comunicació amb Palamós,
amb la Fira de la Gamba.
A veure, a punt, heu tingut aquí una pagada considerable.
Sí, saps què passa?
Que n'hi ha hagut un que anava molt ràpid i s'ha entrebancat
i ens ha fotut la màquina de Norris.
De debò?
Sí, sí, sí.
Hauríem d'haver-ho gravat, això.
A veure, un moment, deixa'm saludar el Clupés,
que és el cap de setmana esportiu a la Clupés.
Què tal? Com estàs?
T'agrada xupar la gamba tu o no?
Sí, home, i tant. Sóc molt gambero, jo.
Som a Palamós amb el Noguer.
Un allotge del peix fantàstic.
En el cas de la gamba, la mida sí que importa, eh, Noguer?
Home, i tant, que importa.
Sobretot pel que fa al preu.
Sí, sí, però mira, passa una cosa, que ara ho estava parlant la Glòria.
És a dir, tu has de mirar de comprar les gambes
quan estan bé de preu.
Per exemple, ara estem gairebé, home, no al principi,
que tothom vol gambes, saps?
Que és quan van més pujades.
Doncs, home, doncs menja't les ara, les gambes.
És a dir, no passa res pel que més degos,
perquè mengis enciam i tomàtec, que és quan està al seu millor moment,
és que sempre volem tendir a vegades això per una banda.
És a dir, quan més la gent menja més gambes és quan tothom en vol.
Doncs, home, fem-ho fora, diguem-ne, de la gran temporada,
si no al principi, per exemple.
Però hi ha una cosa que escapa.
Tu saps si les gambes mascles són més bones que les famílies,
i la majoria que es venen són famílies, pot ser?
Sí, Glòria?
Sí.
Sabem, els científics ens ho diuen,
que les més petites són mascles i les més grans són famílies.
La gama Palamos es certifica a partir d'una talla, que és la mitjana.
Els que són gambeta no en diem gama de Palamos.
Però el preu també va associat a la feina que porta pescar aquesta gamba.
Totes aquestes mesures que aquests pescadors han fet
s'han de guanyar la vida, no poden sortir en mar i no guanyar-se la vida.
Si no puc mar, vaig amb una canya, no em pesco ni una de gamba.
Només es pot pescar d'aquesta manera.
Ells ho pesquen de la millor manera possible,
i s'ha de posar aquest valor.
Un segon, Noguer.
Ara vinc cap aquí.
Deixa'm amb el Clupés preguntar-li
què creus que soparà aquest vespre de Pep Guardiola.
Poqueta cosa, suposo.
La nova cosa és que sopi després de la final.
Això ho acostumen a fer molts jugadors i entrenadors.
Quan hi ha molta tensió abans d'un...
Els hi passa als futbolistes i els hi passa a molta gent.
És una gran cita, com és una final de la Champions.
No menges gran cosa i després la festa, si tot va bé, la fas després.
Bé, suposo que poqueta cosa menjarà.
En qualsevol cas, avui pendents d'aquest City Inter?
És una final en què molts colers n'estaran pendent.
I, per una vegada, finalment tindrem una final tranquil·la.
No com les últimes en què, amb la presència de Madrid,
molts colers, òbviament, patien pel possible desenllaç.
Avui City Inter, amb el City, evidentment, protagonista
i gran favorit en aquesta final contra l'Inter de Milà,
el millor equip per mi d'Europa, el Manchester City,
qui fa millor el futbol amb molta diferència,
i que totes les apostes situen com a favorit per endur-se la victòria.
Un partit que ha de coronar Pep Guardiola
com a millor entrenador d'aquesta temporada,
seria la seva tercera Champions com a entrenador.
Ja va perdre una final l'any 2021.
No, no. I això que va poder jugar a la final.
Li recorden, evidentment, moltes semifinals disputades.
Avui tindrem futbol i també tindrem bàsquet,
perquè és un dia per a la final de les Champions,
però també pel bàsquet, perquè, atenció a la Penya,
jugarà a Badalona, contra el Madrid, el tercer partit de la sèrie,
aquesta sèrie espectacular, que seguirem amb el Macià,
amb l'Odal Serra i amb la Carme Lloveras.
A veure, Macià, com anem? Com va aquesta eliminatòria?
La sèrie té dos partits a casa per anar a la final.
Passa que l'any passat va perdre els dos.
Esperem que aquest any, que es bat rècord d'assistència,
12.500 persones... Grandíssima notícia, eh?
Sí. He calculat, han fet molt de cash per aquest partit,
uns 150.000 euros només al partit d'avui com a mínim,
perquè hi ha preus variables,
però s'han venut, evidentment, les entrades que no eren abonaments
i des de Barcelona, 92, aquell Estats Units-Croàsia
i n'hi ha moltes persones al pavelló.
Han destrapat el sedal de tot, que normalment estaven tapats.
És brutal, és brutal.
L'afició a Badalona s'hi ha abocat,
però també hi ha molta afició de Madrid, a Catalunya.
Jo crec que aquí s'hi suma tot, però sobretot seran 90% badalonins.
Com ho té, la penya?
Home, perquè el Madrid és l'actual campió d'Europa, jo diria que complicat.
Però ja tenen la temporada feta, no?
La tenen feta i l'equip està creixent.
I quan tu tens joves amb gana i que cada vegada ho fan més bé...
Si li donen la penya al Factor Pista a favor,
és evident que la penya hauria de guanyar el partit d'avui
i el partit de dilluns.
Dilluns serà el quart, que el farem en directe a Piuet de Catalunya Ràdio.
Clar, si guanya avui la penya, això no s'hauria d'escartar.
Una penya a la final.
El Barça és una altra història, perquè hi va perdre i té...
El Barça no m'emparador.
Va la peça al tele.
Va, que anem a Palamós. Gràcies a tothom.
Escolteu aquesta tarda el Tot Gira.
A veure, Noguer, apliquem la gamba una mica a la cuina.
Va, sí, sí, sí.
Tot i que t'haig de dir que jo, per mi,
la millor manera de menjar la gamba és crua.
Jo no sé a vosaltres si us agrada més crua o cuita la gamba.
A veure, Cristina.
Si ets a la barca i l'acaben de treure de xorrà i arriba,
doncs clar, crua és de delicatessen.
I si és a Palamós, que arriba a por, amb 5 graus, és fantàstic.
Però si no... M'agrada, també.
Però si no, a planxa, no? A la planxa sí.
Però hi ha una cosa molt important amb això,
que hi posa oli, a la planxa.
A la planxa, llavors, ben calenta.
A mi m'agrada més posar-hi sal, sal gruixuda,
llavors la gamba al damunt.
Vosaltres què? Sou d'aquestes o no?
És que a mi l'oli m'agrada xocar, saps?
A mi l'oli m'agrada després de fer xocar una miqueta.
Tu agafes la gamba, la fots allà a la planxa,
amb una mica de sal gruixuda, llavors allò tomba i tomba,
llavors el que hi ha dins del cap de la gamba ho aixafes
i barreges unes gotes d'oli cru, verge extra d'oliva, i vinga, no?
I amb els pescadors, tu i jo, Pep, i ara m'ho fas.
És una gamba aquí i ara m'ho fas aquí.
Una altra cosa important, clar,
també tenim la gamba blanca,
que els últims anys això és a causa del canvi climàtic, no?
Sí, sembla que amb l'escalfament de l'aigua,
ara s'empeixa més a anar aquí,
que era una gamba que no s'agafava,
que era més del sud,
i ara els últims anys ha anat augmentant a any rere any,
cada vegada en que fem més.
I ha anat bé perquè hi ha una sèrie de barquetes així més petites
que no tenen capacitat per anar a la gamba,
perquè a la gamba han de navegar una miqueta més.
I aquestes embarcacions ara estan pescant aquesta gamba blanca
que s'agafa més propet i amb menys fundària,
i els està anant molt bé també,
perquè és una gamba també molt bona,
i que es ven a bon preu,
i fa que s'equilibri l'economia per totes les barquetes.
Ara que l'Escapa parlava de la cuina,
on és que vosaltres allò, que diem que sou de la meva quinta,
us en recordeu del còctel de canves?
Sí, home, era allò que en dèieu que és una viejuna, no?
Era aquest tipus de menjar de gana d'alt de Cap d'Anys.
Era brutal, era brutal.
Escapa, tu encara menges el còctel de canves o no?
No, jo a casa soc més de truita la francesa, però...
Amb gambes, amb gambes.
Oh, mira, tant de bo, tant de bo, sensacional.
El còctel de gambes és un clàssic, no?
És un clàssic, però jo et diria que un còctel de gambes ben fet,
és a dir, tu agafes les gambes d'una mi de mitjaneta,
les bèsties, una mi de mitjaneta, allò escaldades,
escaldades, que jo crec que és el secret, per exemple,
que tu dius una gamba bullida, uns llagocis bullits,
en lloc de bullir, escaldades-hi.
Tu agafes aigua de mar, home, no agafis allò d'una galleda la primera,
que hi tindràs el gust de la crema,
però tu te'n vas una mica cap en sota, o te'n vas amb una peixaderia,
que ara ja venen aigua de mar, filtrada, que està controlada i tot,
li arrenques el bull, poses les gambes en una safata
que hi hagi o un colador,
i li vas tirant l'aigua bullent pel damunt, que s'escaldin,
llavors, ràpidament, aigua de mar freda,
i tindràs unes gambes cuitetes, escaldades, fantàstiques.
Agafes una miqueta de meló, que sigui bo,
aquestes gambes, una miqueta de cogombra,
i llavors fas una bona salsa rosa.
Clar, no m'agafis salsa roses bones i comprades,
perquè, clar, són el que són.
No fas una salsa rosa ben feta, una bona maonesa,
un bon ratxoli d'oliva verge extra, un bon rovell ous,
que si el fas al moment i els ous els tens controlats, no passa res.
Suc de llimona, una miqueta de brandy,
una miqueta de suc de taronja acabat de fer,
una miqueta, una gota de tabasco, una miqueta de pèrins.
Fas una salsa rosa espectacular, no m'hi posis enciam iceberg,
perquè, clar, llavors hi ha molta aigua allà,
però la gamba amb el meló, el cogombra i aquesta salsa rosa, què?
Només la cara que poses, Pep, jo ja no sé...
De bici, no? Jo m'apunto, jo m'apunto, sí.
Clar, clar. I el suquet, la gamba, què?
Et permet un bon suquet, la gamba?
No cal, tampoc, fer servir gambes pel suquet.
Amb gamba pots fer gairebé de tot, això és l'altra cosa,
és un producte de molta qualitat i pots fer el que vulguis,
però jo el suquet el feria d'una altra cosa, no?
El suquet, boníssim.
El que s'ha posat molt de moda els últims anys,
i això quin sabeu un niu, és el carpaccio de gambes.
Correcte, és veritat.
És el que deies, aquesta gamba, potser, més ferma,
que la pots congelar molt bé,
després el pots fer aquest tall a màquina, més finet,
i sembla que te'l pots menjar gairebé crua després,
és el que tu deies al principi, que algú usa la gamba crua.
Jo és que m'agrada de totes maneres, però estic d'acord que la planxa...
Agafa una altra dimensió, eh?
T'agrada la braça, tu, es cap o què?
A mi m'agrada de totes les maneres la gamba,
el que passa és que la practiquem poc, però sí, sí.
Fins quan dura la temporada?
Perquè abans em dèieu que tot plegat comença al maig.
Sí, la gama s'agafa...
O sigui, fan parada del gener i febrer,
després a partir del març comencen la pesca aquesta,
i dura gairebé tot l'any.
Però sí que cap a finals d'any,
no se n'agafa tanta, i a part puja molt de preu,
per ser Nadal, i no us la recomano menjar-la en aquesta època.
Millor us la mengeu ara.
Els mesos que no tenen erre, no? Sempre es diu.
Això encara es diu, no?
L'at juny, juliol, agost, no?
Els mesos que no tenen erre ja està.
Fins quan dura la Fira Noguer? Fins quan dura?
No, fins avui a les vuit del vespre.
No, no, a les deu. A les deu.
Festa grossa, aquesta nit, eh?
Abans l'acabem abans, però fins que hi hagi gamba hi haurà fira.
A veure, tu creus que amb aquesta cua que tenim aquí davant
va molt bé perquè tenim molta requesta,
perquè passa per davant la cua de la gent que vol anar a buscar gamba
o vol anar a buscar vi, perquè els veig tots aquí amb la copa.
Una cosa que és molt important també amb aquestes fires
és el meridatge, no?
I aquí, a l'Empordà, que tenim el vi de l'Empordà,
doncs què més que volem, no? Ho diu un bon meridatge.
Una cosa que volia dir, escapa... Sí, per tancar.
I un dels grans arròs que fem és posar les gambes allò,
vinga, quan estem cuent l'arròs,
llavors aquelles gambes no valen res.
Mitja minut o un minut de gamba al final, no? I ja està.
Glòria, Cristina. Sí, sí, d'acord.
Ideal, ideal. Pep, ets una baixadora, eh, tu?
Home, jo soc jo la baixadora. Això ja es nota, es nota.
Avui, des de Palamós amb la Cristina Manyes,
la gerent de la confraria de pescadors de Palamós i la Glòria Nyaco,
la tècnica d'educació i acció cultural
del Museu de Pesca de Palamós.
Fira de la gamba, que vagi molt bé avui fins les 10 de la nit.
Noguer, una abraçada ben forta.
Potser em miraré a veure si té el genolls pelat el senyor
que ha caigut aquí davant.
Realment ha estat un moment de pànic a l'estudió.
Una abraçada.
Si has vist la imatge, vaja dela. Una abraçada, Noguer.
Fem una petita pausa i enfilem camí cap a palma,
demà, des de Vendora a Vendora, des de Mallorca,
amb aquest especial 40 anys de Catalunya Ràdio del suplement,
que comença el suplement i que al llarg de tota la setmana
portarà també l'Elisenda Carod per Catalunya. Ara tornem.
El suplement. Amb Roger Escapa.
I ara, entrem al búnquer.
Jo la primera vegada que vaig sentir la monotonia,
una dona que es pot canviar la casa de color cada dia que vulgui,
la monotonia, vine un dia amb mi a comprar la cel·lata, filla meva.
La monotonia. La monotonia.
Hòstia, sí que seria mal com de veure.
Shakira, si ens estàs sentint que ens consta que has d'escoltar,
i vols anar un dia a comprar la cel·lata amb ell.
El búnquer amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube. També en podcast.
Aniries a Barcelona?
Si és per anar un dia a comprar la cel·lata amb la Shakira.
Sí, va, no? Anem i li ensenyo què és la monotonia.
Tenim històries apassionants, optimistes i vitals.
Un podcast del doblatge en català.
Com el color vermell.
Tenim relats innovadors.
Benvinguts al llindar. Femenins.
Actuals. Com el color lila.
Ja hem entès.
I també en tenim de verds.
De proximitat.
De prestigi.
De vanguarda.
Tenim el teu color. Tenim el teu podcast.
Troba'ns a l'aplicació i al nostre web,
catradio.cat barra podcast.
Catalunya Ràdio, som podcast.
Aquest dissabte, el tot gira.
La final de la Champions.
En directe, Manchester City Inter.
Guardiola busca el triplet amb el City
i la seva tercera Champions com a entrenador.
Amb la narració de Pere Escobar, Mireia Vera,
Marc Mayola i els personatges dels Minuts Escombreria.
Un fenomen, aquí.
També viurem les semifinals de l'ACBM
els tercers partits de les dues sèries.
Dissabte, Penya-Madrid i diumenge, Unicaja-Barça.
A més, us explicarem la tornada del Playoff de 11 segona.
A Madrid-Castella, Barça-Atlètic.
Dissabte i diumenge, a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopès.
El suplement de Catalunya Ràdio d'aquest dissabte
l'hem fet possible coordinació d'informatiu Neus Bonet
a la redacció Nilvia Marta Ferrer, Gerard Joven,
Xavi Ferrer i Gemma Carceller.
Producció Sara Lloret-Dissoneu, l'Ofeu,
control tèrnic Dani Rodríguez i Ismael Cebrian.
I al control central, el Manel Gil.
Demà a les 6 des de Palma.
Salut i ràdio a tothom.
Teatre principal. Ens hi veiem a partir de 4 d'11.
Salut!
They want to get my rose on the ceilings.
I ain't blind, just a matter of time.
Boy, you steal it, it's all right.
Ain't no girl in my home on the ceiling.
I ain't blind, just a matter of time.
Boy, you steal it, it's all right.
Ain't no girl in my home.