Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
El govern espanyol ja treballa en la repatriació
dels tres turistes catalans morts a l'Afganistan
i confia a accelerar els tràmits avui diumenge.
Pel que fa als dos espanyols que van sortir il·lesos de l'atemptat,
un d'ells ja ha sortit del país i l'altre encara continua allà
perquè abans de marxar vol fer unes gestions personals.
El Ministeri d'Exteriors també ha informat fa una estona
que l'espanyola ferida continua ingressada en un hospital de Kabul
i que el seu pronòstic és reservat.
El grup de turistes va ser atacat divendres
mentre visitava un mercat de la població de Bamián.
Un home els va tirotejar en un carreró i va matar tres catalans,
una mare i una filla, que eren farmacèutiques a Barcelona i Terrassa
i un empresari de Girona.
També hi van morir tres afganesos.
Per aquest migdia, l'Ajuntament de Terrassa ha convocat un minut de silenci
en record de les víctimes.
De moment, cap organització ha reivindicat l'atemptat,
però les investigacions dels talibans se centren en estat islàmic
i hi ha set sospitosos detinguts.
Més notícies, Raúl Flores.
El Servei Materiològic de Catalunya avisa de pluges intenses
a partir d'aquest migdia a les comarques de l'oest del país,
amb un risc especialment alt al Sagrià i a la Terra Alta.
Es poden acumular precipitacions de més de 20 litres per metre quadrat
en només mitja hora.
A més, els xàfecs poden anar acompanyats de tempesta, calamarsa
i de fortes ratxes de vent.
A la tarda, les pluges més intenses es concentraran a la plana de Lleida
i al Pirineu Occidental.
Ultimàtum dins del govern israelial moderat Ben Beny Gans,
un dels principals socis de Benjamin Netanyahu,
amenaça de trencar el govern d'unitat
si el primer ministre no presenta un pla per gestionar Gaza
abans del 8 de juny.
Gans proposa que un cop acabi la guerra,
la franja sigui administrada per un equip internacional,
format per la Unió Europea, els Estats Units,
diferents països àrabs i personal palestí
que no sigui ni de Hamas ni de Fatah.
En la cruïlla en què ens trobem,
els lideratges han de tenir una visió global
per identificar riscos i oportunitats
i formular una estratègia nacional actualitzada
en la que puguem lluitar colze a colze.
El Gabinet de Guerra ha d'elaborar un pla de sis punts
abans del 8 de juny per portar a casa els ostatges,
eliminar el règim de Hamas
i delimitar la franja de Gaza
per assegurar el control de seguretat israeli.
El líder del PSC, Salvador Illa,
ha demanat al cap de files de Junts, Carles Puigdemont,
que assumeixin la victòria del PSC
a les eleccions de diumenge passat
i que no bloqueixin l'arribada dels socialistes
al govern de la Generalitat.
En una entrevista al diari La Vanguardia,
Illa també ha insistit en presentar candidatura.
Ellos tienen que tomar sus propias decisiones,
el señor Puigdemont tiene que evaluar
cómo han ido las cosas.
A algunas formaciones políticas
les cuesta más admitir
la realidad de lo expresado por los catalanes
en las urnas el 12 de mayo
y esto lo respeto, no quiero...
y tienen que, en base a esto,
tomar sus decisiones que yo respetaré.
Els Mossos d'Esquadra han desmantellat
un grup criminal que feia desocupacions il·legals.
Sota l'aparença d'una empresa legal,
es dedicava a coaccionar, assajar
i fins i tot feia servir la violència
per desocupar habitatge pel seu compte
i sense l'aval de cap jutge.
S'han detingut 16 persones
i n'investiguen 11 més
per coaccions, amenaces, usurpació de funcions,
robatori amb violència, lesions i danys
contra la integritat moral i el sentiment religiós.
Els millors estudiants de cuina i sala de Catalunya
tenen una cita avui a les Borges Blanques
on se celebra la final dels Premis Gastronòmics
Josep Lledonosa.
En aquesta quarta edició dels Guardons
competiran 15 alumnes
d'una desena d'escoles del país.
Lleida, Estela Busoms.
Bon dia.
Són 15 finalistes,
8 de cuina i 7 de sala,
que es disputaran els premis
en un show cooking en directe
al pavelló de l'oli de les Borges Blanques,
oberta al públic.
L'esdeveniment crea complicitats
amb el territori que l'acull
i el primer que han de preparar
els alumnes de cuina
és un aperitiu creatiu
on l'oli d'oliva verge extra
sigui l'ingredient protagonista,
ho explica el director dels Premis Lledonosa,
Xavier Romeu.
Has de poder mastegar oli.
O sigui, l'oli no ha de ser
merament un producte
que acompanyi la cuina,
sinó que tu, l'oli,
sigui l'element principal i fonamental.
Els Premis volen prestigiar
els professionals d'un àmbit
on cada vegada hi ha més manca
de personal qualificat.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Albert Benet.
El Barça ja mira
a la final de la Champions
de dissabte que ve a Bilbao
contra l'Olimpí de Lió,
després de pallissar la Real Societat
en la final de la Copa de la Reina
per 8 gols a 0
a la Romareda de Saragossa.
L'equip lauranà aspira a guanyar
els 4 títols de la temporada.
Les jugadores del Barça
van rebre les medalles de campiones
en unes bosses
i de mans d'un membre
de l'equip tècnic.
Fons de la Federació Espanyola de Futbol
recorden que el protocol
d'entrega de medalles
és el mateix
en una final femenina
que en una final masculina,
però això no va evitar
les crítiques.
Per la seva banda,
el president del Barça,
Joan Laporta,
present a Saragossa,
no va fer cap tipus
de declaració pública
felicitant les jugadores
després del títol aconseguit.
Laporta es trobarà avui
amb Xavi Hernández,
l'entrenador de l'equip masculí,
en el que podria ser
l'últim partit del tècnic
davant l'afició del Barça,
si fem cas a les intencions
del president.
Xavi, però,
assegura que la confiança
de Laporta i Deko en ell
està intacta.
A les 7,
a Montjuïc,
Barça-Rayo
i a Mestalla,
a la mateixa hora,
València-Girona.
L'equip gironí
no renuncia
a la segona plaça,
que ara mateix està
en mans del Barça,
però sobretot
vol assegurar
la tercera plaça
de la Lliga,
tot plegat
en una jornada unificada
amb Europa
i permanència en joc.
També avui,
al Barça,
de bàsquet en 7,
el play-off de quarts de final
contra el Tenerife.
El partit és al Palau-Blaurana
a dos quarts d'una
d'aquest migdia.
Fins aquí
les notícies.
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger escapa.
11 i 6.
Marina Laminos,
bon dia de nou.
Molt bon dia, Roger.
Hora de pujar
a la màquina del temps.
Avui viatgem fins al...
20 de maig del 1992,
perquè demà farà 32 anys
que el Barça
va guanyar
la seva primera Champions.
Futbol
a Catalunya Ràdio.
44 minuts
i 40 segons.
Comenticarà la falta.
Des de fora l'àrea
amb el segre.
Vinga,
pilota l'olla.
Falta,
baixena,
toca amb el gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
La final de Wembley
a Catalunya Ràdio.
A partir d'aquest moment,
Catalunya Ràdio
connecta amb l'estadi
de Wembley
per oferir-vos
l'esperada final
de la Copa d'Europa.
Barça-Sampdoria
des de Londres.
Caixa d'estalvis i pensions
de Barcelona
que dóna suport
a les principals
manifestacions esportives,
saluda els seus amics
i clients
i desitja
que els complagui
la transmissió
que els oferirem
tot seguit.
32 anys.
Ja, des que va tocar
Stoico
va parar
vaquero
i va picar
Koeman
però no ens avancem,
Roger,
anem pam a pam
perquè guardem
a la Maroteca
de Catalunya Ràdio
aquella narració sencera
i avui el que volem fer
és reviure el temps
en què al Barça,
al masculí,
li somreien una mica més
les coses que ara.
Anem fins a Wembley,
Londres,
un dimecres 20 de maig,
demà farà 32 anys.
Barça-Sampdoria
jugaven el títol
que aleshores
encara es coneixia
com tan sols
Copa d'Europa.
Sí,
fins allà
s'hi van desplaçar
els micròfons
de Catalunya Ràdio
un equip
que també era de Champions
amb Joaquim Maria
Puyal al capdavant,
amb Joan Gelabert
al control tècnic
i els micròfons autònoms
Antoni Bassas
i Pilar Calvo
que puja a la màquina
del temps amb nosaltres
per recordar-ho així.
Pràcticament tot l'equip
vam anar
el dia anterior
a trepitjar la gespa.
Recordo que l'Antoni Bassas
es va acostar
a la porteria.
va ser un moment
molt impactant
perquè la meva experiència
anterior
amb una Copa d'Europa
havia estat a Sevilla
i tothom sap
com va acabar.
El Barça ho té molt malament.
És que no es poden fallar
tres penals seguits, eh?
És que no es poden fallar
tres penals seguits, eh?
Serà Marcos.
Serà Marcos
però ara sí, amics,
a les 11 i dos minuts
ara sí que ho veig negre.
Marcos cap a la pilota.
Marcos cap a la pilota,
pica amb el peu dret
i atrapa el porter.
el Barça perdó
això és el 1986
així va explicar
aquell cop duríssim
Joaquim Maria Pujal
un cop molt dur
pels culers
aquella derrota
amb l'Esteua de Bocarest
de fet Roger
clar, això és el 86
n'hi ha que no havíem nascut
llavors
però jo per exemple
sí que no et sentim
moltes vegades
allò d'aquell partit
de l'Esteua de Bocarest
que realment se l'anomenava
d'Esteua no beberé
perquè va ser una derrota
vaja, els penals
un patiment
penals fallats
consecutius
el culer venia tocat
venia tocat
del 86
però aquella nit
el 92
tot va ser diferent
i ara connectem
amb l'estadi de Wembley
a Londres
endavant
Joaquim Maria Pujal
Antoni Bassas
i Pilar Calvo
Amics
bona tarda
des de Wembley
quina emoció
saludar-los
des de l'escenari
que viurà d'aquí una hora
la final
de la 37a edició
de la Copa d'Europa
de Clubs Campions
efectivament
l'encarregat
d'obrir el camp
va ser en Toni Bassas
sí
Pujal s'hi posava
una mica més tard
quan començava ja el partit
Bassas va ser l'encarregat
d'escalfar l'ambient
al prepartit
i no va escatimar
en èpica
Que bonic que està Wembley
com llueix
aquest vell estadi
sota un sol
que sembla portat
de Gènova
o de Barcelona
Albert Rectangle
refuggeix
brilla la gespa
tallada arran
repentinada
com si li haguessin
passat colònia
el magnífic escenari
però no seria res
sense les aficions
que fa estona
que rivalitzen
en càntics
animant uns jugadors
que encara no han sortit
de curt damunt
de la gespa
senzillament
han sortit
damunt del rectangle
per veure com estaven
les graderies
i tenir un últim contacte
amb l'escenari
del partit
sensacional document
brilla
sí, sí
hi havia Pilar Calvo
després de repartir
un joc al camp
exacte
en Toni Bassas
fent aquesta introducció
Pilar Calvo repartida
també entre els aficionats
cantava la probable
alineació
d'un equip
cridat a fer història
i ho feia així
recordem la alineació
sobre serretes
per reïnando
com a Juan Carlos
Eusebio
Baquero
a tots dos
la dos salides
això si té un cas
perquè encara no s'ha fet oficial
si té un cas
això del 92
i mentrestant
Puyal al cap d'una estona
que llavors
ja sí
es posava
a narrar el partit
però no va poder començar ell
perquè hi va haver
alguns problemes tècnics
no s'hi posa de fet
fins als 40 segons
amb la pilota
ja en joc
els primers 40 segons
de la final
de la Champions
del 92
no els va poder narrar
Puyal
i bàsicament
doncs
es va queixar
posa posa
40 segons
en la primera part
del partit
l'equip italià
és el capità Mancini
Subisarreta
té el sol
si us plau
no més interferències
la falta
de la pica Mancini
hi ha 5 omes
a la frontal
de l'àrea
de la porteria
de Barcelona
s'incorpora
també venint
la pilota picada
llarga
cap al segon pol
cop de cap
cap endarrere
de Catane
estàvem pipat
sí que recordo
veure-ho
de sentit
aquest document
renyant els tècnics
sí
sí
si us plau
només interferències
per què no
aquestes interferències
doncs
li hem anat a preguntar
també
a qui llavors
era el tècnic
Joan Jalaver
que el que ens explica
és que Puyal
volia un ampli dispositiu
amb aquests micròfons
autònoms
i que clar
bàsicament
no estava tot preparat
per poder fer
aquest desplegament
a nivell tècnic
i que venien d'aquí
no aquests problemes
de la connexió
dels micròfons autònoms
es feia com bonament
es podia
i es colaven
altres emissores
i veus estranyes
en anglès
que no se sap
ben bé d'on sortíem
els ànims
com estaven aquella nit
doncs ens ho explica
la Pilar Calvo
hi havia un cert optimisme
aquella sensació
d'avui sí
un optimisme
més bastant contagiós
perquè Wembley
és aquella primera vegada
però que està lligada
a un nom
i a un cognom
que és Johan Cruy
era impossible
no ser optimista
i amb el reixac
també al costat
Guardiola
només s'explica
des d'aquell Wembley
gràcies a aquesta
mentalitat guanyadora
de Croix
però amb l'optimisme
no n'hi ha prou
calen gols
i en els 90 minuts
de partit
no van arribar
la pròrroga
sembla un fet
Sobisarreta
no té pressa
a implantar la pilota
recordin amics oients
que si acaba el partit
amb empat
hi era una pròrroga
de 30 minuts
i si acaba la pròrroga
amb empat
Déu vulgui
que el Barça
marqui abans
els Panaus
hi havia hagut ocasions
per això
jo recordo
que un dels més indignats
va ser el Julio Salinas
perquè havia tingut
una ocasió molt bona
que el porter de la Sampdoria
el Pagliuca
li havia aturat
sempre havia reclamat
que si hagués entrat
aquell gol
doncs que hauria sigut
més protagonista
que Coma
sempre fa la broma
però realment
no gaudeixes del partit
jo sobretot
de veritat
és que jo
no podia deixar de pensar
en el que havia viscut abans
i pensava
per favor
per favor
ara sí
ara toca
però
però
però
dos quarts d'11 de la nit
segons després
de dos quarts d'11 de la nit
passa això
Davidra marca distància
a la barrera
al costat de la pilota
Estoscov
Vaquero i Coman
tocarà Estoscov
per anar a Vaquero
i picarà a Coman
atenció
Coman
toca Estoscov
per a Vaquero
pica a Coman
Góu!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Góu!
Un gol!
Koeman ha picat la falta
i la clavada a la dreta
de la forteria de Patruca.
Tornen a tenir la pell de Galina, eh?
Han passat 32 anys i he sentit aquest document
centenars de vegades, però ja hi tornem a ser.
Koeman acaba de concedir...
Va tocar Stoico, va parar Vaquero,
va picar Koeman i ho va endevinar
a pujar l'un gol que va ser, doncs, molt més que això.
Va ser l'inici d'una llarga trajectòria
d'autoconfiança i d'empoderament,
podem dir, d'un equip que venia de patir
uns quants desastres.
El Barça està entretenint
la pilota, ho està fent
Goicochea com Carrasco
ho feia Basilea, com Carrasco
ho feia Basilea en aquella
inoblidable final davant el Fortuna.
Aquesta Copa d'Europa
ja és a la buixaca.
Som en tensa d'escompte.
I la celebració, doncs, ja us ho podeu imaginar,
pilar calbo amb la senyora Núñez.
Segur que una de les dones que més ha patit
avui ha sigut la senyora Núñez.
Felicitats amb el carrer.
Moltíssimes gràcies.
Antoni, vas estar amb en Tom Perera,
el gerent del club,
just en el moment que els futbolistes
es posen la samarreta blaugrana,
perquè, clar, van jugar amb la taronja,
després se la van canviar per recollir el títol.
Joaquim Maria, sóc molt a prop de la llotja.
Veurem a prop com el capità de Barcelona
rep la Copa d'Europa
i al costat, un home que hem tingut
abans de començar el partit,
que els jugadors es canviaran la samarreta.
senyora Perera, ara se la canviaran.
Ara se la canviaran perquè hem d'agafar-la
amb els clubes del Barça.
Això serà una multa, o no?
I el Barça aquell 20 de maig
que va pujar a recollir la primera Copa de Campió d'Europa
de la seva història.
La primera vegada no s'oblida, no?
I, a més a més, és que no tenia cap explicació
que un club de la trajectòria del Barça
no ho hagués aconseguit en tants anys d'història, no?
I, evidentment, la celebració, doncs, va ser una festa.
Jo em vaig retirar relativament d'hora,
però em consta que la festa va durar moltes hores.
A Catalunya la festa va ser total, també.
Alegria desformada a Canaletes,
allà hi era Josep Mariadeu.
I el culer que per fi podia redimir-se d'aquelles derrotes
a Berna el 61 contra el Benfica
i la més recent als penals a Sevilla del 26, del 86,
contra l'Esteaua.
Jo vaig anar i tornar de Sevilla en autocar
i la tornada a veure gent gran plorant
a mi m'havia impactat
i quan es va guanyar Wembley va ser, buah,
un esclat d'alegria, de pensar per fi.
Una història que va canviar el 20 de maig del 1992,
demà en farà 32 anys
i així us hem explicat als micròfons de Catalunya Ràdio
el 2024.
Hem recordat què va passar fa 32 anys
el 20 de maig del 1992.
Ho hem fet amb la Marina Laminos
i també el suport de la Pila Calvo.
Gràcies, Marina.
A vosaltres.
Tornem al 2024.
Passen dos minuts d'un quart de 12 del migdia.
Pausa i una altra Marina a la Porres.
El suplement, amb Roger Escapa.
Continua que la Joa Fèlix la toca per la Minsu,
i la Minsu, i la Minsu, i la Minsu, i la Minsu, i la Minsu, i la Minsu, i la Minsu.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 6, la TDT del Barça Ràdio a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Ei, Ruben, me'n vaig a Londres, a fer el curs de dansa que et vaig dir.
Per ser profe, em pots passar la info del préstec que em deies?
Gràcies, una abraçada.
El millor de tenir algú a prop és que t'escolta.
Contracta un préstec immediat a través d'a d'app o del gestor.
Tu i jo, nosaltres, CaixaBank.
Informa't a caixabank.cat.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial
d'assistència sanitària, d'AM i CaixaBank.
Nessuno, ti juro, nessuno,
no me ni destino,
si puedo hablar,
perquè aquest amor
s'illuminarà
d'eternitat.
El suplement
amb Roger Escapa.
Marina Porras, bon dia, bona hora.
Bon dia, Roger, què tal?
Comprova el diumenge.
Bé, bé, molt tranquil.
Amb la Marina Porras cada diumenge, cap a aquesta hora,
parlem de llibres, parlem de sèries,
parlem de bandes sonores, parlem de pel·lícules,
parlem de cançons,
tot a través d'alguna excusa que ens porta.
I l'excusa d'aquesta setmana, Marina?
És un tema una mica complicat,
és un tema bastant intens,
que és el suïcidi.
Carai, Marina.
Però és que no l'havíem tractat mai
i és un tema molt present a la literatura
des de sempre
i un tema molt present també entre els escriptors,
després en parlarem,
i aquests dies he llegit dues novel·les
que en parlen i que m'hi han fet pensar.
Per què comencem avui, Marina?
La primera és Els murs invisibles,
que és l'últim llibre de Ramon Mas
i que ha publicat l'altre editorial.
Ramon Mas és escriptor i editor,
és un dels fundadors de l'editorial Males Herbes,
i a les seves anteriors novel·les
la joventut i el suïcidi
hi sortien com a temes una mica tangencials.
I en aquesta novel·la
el que descobrim és el per què.
És perquè a l'autor
el tema el preocupava d'una manera molt central.
Aquesta novel·la explica la història d'en Raül,
que és un amic d'adolescència
del narrador d'aquesta novel·la,
que és un jove que es diu Ramon Mas,
com l'autor del llibre.
Ell és un estudiant de filosofia
que viu a Barcelona,
on comparteix pis
i viu aquesta vida, diguéssim,
regalada dels estudiants de lletres,
com s'explica molt bé al llibre.
Però una nit,
mentre està la festa...
Això de vida regalada,
n'hi ha uns quants que potser...
Però ell ho explica bastant bé, eh?
En el seu cas sí que era regalada, no?
Sí, perquè era com que no tenia responsabilitats,
no havia de treballar,
llavors només estudiava, tal,
o treballava així relativament,
però està molt ben explicat.
I llavors fa el que fan tots els estudiants,
que és sortir bastant de festa,
sobretot quan comparteixes pis i tot això,
i una nit,
mentre està en una festa,
rep un missatge d'aquest amic seu, del Raül,
i és un missatge de comiat.
És un avís com del seu probable suïcidi.
Llavors, òbviament,
el narrador se'n va corrent de la festa on és,
per agafar el tren cap a Vic,
que és on donés el narrador i els seus amics,
i quan hi arriba,
amb una persecució superben explicada,
que narra com tots els seus amics,
que també han rebut el missatge,
s'han posat en marxa per buscar aquest noi,
es troben que el Raül ha fracassat
en el seu intent de matar-se el cotxe,
posant-hi el tub d'escapament a dins.
Llavors, aleshores,
a partir d'aquest fet,
la novel·la desplega tot un imaginari
d'infantesa i d'adolescència
sobre com Ramon Mas i els seus amics
tenien muntada la vida a Vic,
una vida així una mica contracultural,
d'adolescent, diguéssim,
al món dels skaters,
al món de la música,
o sigui, com tocaven els grups,
com muntaven festivals alternatius,
per explicar-nos tot aquest univers
que està ple de referències
cap a la música i cap al cinema.
Llavors, són, diguéssim,
les preocupacions de tots els joves
que se senten com especials i diferents
i que s'estan mirant de crear una cultura pròpia
i vivint la vida al marge dels adults
dels quals, com bons joves,
no volen saber-ne res, no?
I alhora el que passa en aquest llibre
és que se'ns descriuen els dies que passen
des que el Ramon Mas puja cap a Vic
a buscar el seu amic
fins al final,
que ja sabem què passarà,
que és que el noi finalment s'acaba suïcidant,
i com aquest suïcidi provoca
un forat molt gros a tots els amics
i com cadascú, diguéssim,
que viu el buit com ha pogut.
Llavors, la novel·la,
que no era una cosa gens fàcil de fer,
està molt ben feta,
amb un estil molt mesurat,
però no fred,
que costa molt de trobar,
tenint en compte que es tracta
d'un tema molt delicat.
I alhora també és una reflexió
sobre el suïcidi d'un jove
que no és el mateix
que quan algú que és gran
decideix acabar amb la seva vida.
De fet, Mas es pregunta
en quina mena de persona
s'hauria convertit
si aquest noi
hagués arribat als 40 anys
i diu
a què hauria renunciat?
No sé si les feines de merda
li haurien acabat doblegant la il·lusió,
si hauria muntagat responsabilitats
castradores a l'esquena
com hem anat fent
la majoria de nosaltres,
ni si finalment
els convencionalismes
li haurien fet aparcar
la subcultura que el nodria
i l'hauria considerat
una simple etapa
de rebel·lió juvenil,
com he vist fer
a tants de la meva generació.
Diu
Ben mirat,
la por de créixer
i convertir-se
en un d'aquells
viga tants grisos
i conservadors,
defensors a ultrança
d'opinions tradicionals
i existències avorrides,
era el tema principal
de bona part
dels seus escrits.
Hem començat
amb Ramon Mas
Els murs invisibles,
aquest llibre
que ha publicat
l'altre editorial.
Ara,
el suïcidi a la pantalla.
això és una pel·lícula,
Marina.
Sí,
sempre que penso
en suïcidis adolescents,
em ve al cap
aquesta pel·lícula
que es diu
Les verges suïcides.
Va ser el debut
de Sofia Coppola
com a directora,
és de l'any 1999
i diria
que és el primer lloc
on vaig veure
la Kristen Dunst.
i aquesta és una pel·lícula
basada en la novel·la
de Jeffrey Eugenides
que explica la vida
de cinc germanes adolescents
en un suburbí benestant
de Detroit
a mitjans dels anys 70.
Llavors,
la pel·li comença
que la petita d'elles
s'ha intentat suïcidar
i els pares
es tanquen en banda
per protegir-les,
barrejat amb el fet
que són molt religiosos,
la fe catòlica
és com un tema de fons
al llibre i a la pel·li
i llavors,
clar,
això,
aquest tancament
fa que les noies creixin
com amb una vena
de bombolla protectora
però cada vegada
s'aïllen més
i cada vegada
es deprimeixen més.
Llavors,
la novel·la com el llibre
està explicada
en primera persona
del plural
perquè són uns nois
els que expliquen
la història
d'aquestes noies,
uns nois que estan fascinats
per elles,
que són totes
molt guapes
i molt enigmàtiques
i com en el cas
de la novel·la
de Ramon Mas
ja sabem al final
que és que se suïciden.
Llavors,
com sempre
en les pel·lis de Coppola
l'estètica
està molt cuidada,
tot s'explica
a partir de detalls
i hi ha aquesta ratlla
tan fina
entre la frivolitat
i la transcendència
però jo recomano
mirar-la aquesta pel·lis
o tornar-la a veure.
I ara relacionat
amb tot plegat
una cançó.
I no m'afecten
ni el vent
ni la pluja
i encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar
que pensar
que pensar
que pensar
què és això, Marina?
Això és una cançó
desconegudíssima per mi
i per tu també suposo.
És una cançó
que es diu
Presó Mental
d'un grup que es diu
Quits
i que són de Banyoles.
La porto avui
perquè és una cançó important
als Murs Invisibles,
el llibre que recomanàvem
fa un moment.
La lletra d'aquesta cançó
se la troba
al protagonista del llibre
escrita al marge
d'una carta
que li envia un amic seu
de quan els amics
s'escrivien cartes
llarguíssimes
posant-se al dia
i diu
no coneixia
Ramon Mas
no coneixia aquest grup
però des d'aleshores
el segueix amb devoció
i la cançó es diu
Presó Mental
precisament perquè parla
de com
la pitjor tortura
és pensar
i és una mica
el que li passava
a l'amic del llibre
que s'acaba suïcidant
que se sentia
atrapat
dins del seu propi cap
dins dels seus propis pensaments
i això lògicament
el torturava moltíssim
Som al Suplement
Som a Catalunya Ràdio
amb la Marina Porres
llibres, sèries, pel·lícules
cançons, bandes sonores
vinculades avui
a un concepte
que és el del suïcidi
tornem als llibres
Marina
i ho fem amb un llibre
que és també
d'un escriptor català
que té unes quantes novel·les
a les espatlles
que és Joan Vigó
que acaba de publicar
Les platges del Clatell
a la Breu Edicions
Joan Vigó és novel·lista
però també és poeta
i de fet podríem dir
que és investigador cultural
perquè els seus llibres
sempre són la destil·lació
de les seves obsessions
que jo sempre trobo
molt interessants
de seguir
aquesta novel·la
Les platges del Clatell
té una protagonista
Berta Epstein
que potser després
ho explicarem
va ser una poeta
avantguardista
que va morir a París
l'any 1923
amb només 24 anys
a la novel·la
s'especula molt
amb la idea
que la seva mort
va ser clarament un suïcidi
i per això
la porto
en aquesta secció d'avui
llavors el que fa Vigó
en aquest llibre
és que a partir
d'aquesta poeta
desapareguda
explora el París
d'aquells anys
principis del segle XX
on cada artista
que et troba
és com un món enorme
per descobrir
llavors aquí
els protagonistes
són
Francis Picàbia
i Benet Rossell
que són dos personatges reals
que es van moure
al voltant
d'aquesta poeta
i que ens expliquen
la seva figura
i ens descobreixen
els seus poemes
perquè per cert
aquest llibre
té
aquesta novel·la
té un llibre
de poemes a dintre
i també
és un llibre
ple de documents gràfics
amb una última part
fantàstica
llavors
aquest és un llibre
com veurem
molt culturalista
però la gràcia
de Vigó
és que sempre ho explica tot
sense cap pedanteria
amb una prosa
que es mou
per la curiositat
i per les ganes enormes
d'explicar-nos coses
llavors
s'ha de tenir clar
sobretot una premissa
quan entrem
al seu univers
que s'explica
en una cita
al principi del llibre
que diu
la verdadera ficció
acaba amb la falsa realitat
és a dir
que Vigó
ja ens està avisant
que aquest és un món
on la veritat
i la ficció
es troben de ple
més pantalles
sempre que penso
en escriptors
i suïcidi
a banda de
Gabriel Ferraté
perquè l'he estudiat
una mica
em ve al cap
Ernest Hemingway
perquè és un escriptor
de qui
em costa una mica
entendre el seu suïcidi
perquè és una persona
bueno
era una persona
que era
absolutament vitalista
i ja sé que això
es tira molt de tòpics
que els vitalistes
no es poden suïcidar
etcètera
però
sempre hi penso molt
en Hemingway
des d'aquí
i per això
volia recomanar
aquest documental
que es diu
Hemingway
tal qual
que explica molt bé
dura com 6 hores
carai
és una monstruositat
per capítols
per capítols
sí que són 6 capítols
d'una hora
almenys han tingut
el detall
de separar-t'ho
t'ho prens amb calma
sobre el suïcidi
només
o sobre tota la vida
però és que clar
és una vida
absolutament increïble
movent
Samonia Ball
a tot arreu
bastant regada
amb alcohol
molt regada
amb alcohol
moltes dones
moltes baralles
molts fills
llavors
aquest documental
dura 6 hores
no està disponible
en streaming
per fer-ho més
així més exclusiu
només es pot comprar
i és
bàsicament
l'explicació
de com
la vida
de Hemingway
i com
Hemingway
arriba a un moment
de la vida
en què decideix
posar el punt
i final a tot
és un documental
que serveix
lògicament
per entendre la vida
i no la mort
però sí que és veritat
que anem veient
com va caient
en una espiral
d'esgotament
que l'acaba arrossegant
és un documental
dirigit per Kent Barnes
que el que fa
és combinar
imatges originals
testimonis directes
testimonis pòstums
diguéssim
d'escriptors
que opinen després
i us prometo
que és una classe magistral
sobre com es fan
els documentals
i un altre documental
sobre una escriptora
que va decidir
posar punt final
a la seva vida
és aquest
això Marina es diu
dins de la campana
de vidre
sí
el podeu trobar
a Filmin
i ressegueix
aquest documental
Inside the Bell
Jart
la història
de Sílvia Plath
una escriptora
aquesta sí
mitificada
terriblement
pel seu suïcidi
sovint
s'ha de dir
que és una de les
conseqüències
d'aquest gest
és a dir
quan molts escriptors
o gent famosa
que s'ha suïcidat
llavors
són recordats
per aquest suïcidi
sí
i fins i tot
recordats romànticament
per un acte
que de romàntic
no en té res
totalment
en el cas de
i de fet les associacions
que parlen de salut mental
i que es dediquen a ajudar
gent que té temptacions
d'aquesta mena
diu que un dels grans greuges
que tenim a l'hora
d'explicar
i de parlar del suïcidi
és que a vegades
s'acaba romantitzant la idea
totalment
i es fa un retrat romàntic
d'una cosa
que no en té cap
és que això serveix moltíssim
amb la figura de Sílvia Plath
perquè és una senyora
que es va matar
molt jove
que a més és
amb la imatge icònica aquella
Kurt Cobain també
va passar el mateix
i es va fer el mateix retrat
sí, exactament
fins i tot segurament
Amy Winehouse
que no devia ser un suïcidi ben bé
però sí que al final
es va fer mal directament
sí, amb Marilyn Monroe
o sigui
hi ha moltes icones d'aquestes
que clar
és molt fina la línia
entre frivolitzar això
romantitzar això
i en el cas de Plath
ha passat moltíssim
perquè a més
es va matar molt jove
es va matar d'una manera
molt escabrosa
tot el rotllo
com avisava
diguéssim ella
els llibres de poemes
la història turbulenta
amb el seu marit
i llavors el que fa aquest documental
és repassar la història
de Plath
la vida i l'obra
a partir de testimonis directes
i clar
aquí sí que passa
com es focalitza
tot més cap al suïcidi
inevitablement
una cançó
si nego que et desitjo
si amagues
que m'estimes
si nego que et desitjo
si amagues
que m'estimes
ven a matí
a la vora
i seu a mi
una estona
que la vida
viatjarà
tal com
l'hivern
que s'escola
aquest grup em té fascinat
els vaig veure una vegada
en directe
jo també
doncs bé
l'èxit
és indiscutible
tartarrelena
la proposta
un cop la vaig veure
vaig entrar com una cosa
catàrtica
molt diferent
a tot el que havia vist
fins aleshores
sí sí
és que realment
és una proposta
per mi
molt
o sigui
molt atractiva
però molt boja
des de tots els punts de vista
és que aquesta cançó
per exemple
que és el suïcidi
i el cant
que per això la porto avui
és la primera cançó del disc
Fiat Lux
que suposo que tant tu com jo
és el concert que vam veure
en directe
és
tartarrelena
i és una cançó
que alhora és el títol
d'un llibre
d'un filòsof afganès
que per cert
el llibre està publicat
per Carguan
el 2018
i aquest filòsof
va morir assassinat
al Pakistan
llavors
les tartarrelena
van trobar aquests versos
en aquest llibre
i van pensar
que n'havien de fer
una cançó
adaptant
aquests versos
al català
i és una cançó
sobre les dones afganeses
sobre la possibilitat
de la llibertat
i el risc de mort
i per això
l'he portada avui
però
si a més
ara hem tret coses noves
no em sembla
vull dir que pots
seguir obsessionant-te
amb elles
va
per rematar-ho
t'he plegat
un últim llibre
Marina
Abans d'acabar
voldria recomanar
un llibre d'assaig
que es titula
O no sé
que no pot tenir
un títol més explícit
l'editorial
Lela Jaminada
el va publicar
l'any 2015
editat per l'Oriol Ponsatí
Murlà
és un llibre
que pensa
al voltant
de la idea del suïcidi
la pregunta
ètica per excel·lència
com diu
l'editor del llibre
i que juga
amb el títol
amb una frase
de Hamlet
sé o no sé
que també
òbviament
Hamlet és un llibre
sobre el suïcidi
de fet
es publica
el llibre amb la premissa
d'una frase
d'Albert Camí
que obre
el mite de Sísif
que diu
no hi ha sinó
un problema filosòfic
veritablement seriós
el suïcidi
i el que vol dir
és que no hi ha cap pregunta filosòfica
que pugui arribar a tenir
plenament sentit
si no ens hem plantejat
prèviament
la qüestió del suïcidi
perquè fer qualsevol cosa
ja implica
haver-lo rebutjat
i haver acceptat
la vida
diu
la premissa
d'aquest assaig
que
ens ha estat donada
la vida
només com a opció
no pas com a obligació
això clar
és així
depèn de qui li preguntis
en tot cas
al llibre hi ha
una antologia de textos
amb noms dels filòsofs
més importants de la història
des de Plató
Seneca
fins a Nietzsche o Hegel
endreçats per ordre
cronològic
de manera que ens ajuda a entendre
què pensaven
sobre la idea del suïcidi
alguns noms
que pensaven
tant com aquests
avui
avui amb la Marina Porras
han sortit
les cançons
de la Tartaralena
de Kitsch
hem parlat
de Hemingway
de Sílvia Plath
de les Verges Suïcides
i hem recomanat
els llibres
Els murs invisibles
les platges del Clatell
o no sé
Marina Porras
moltes moltes gràcies
a tu Roger
Fem una pausa
i ara tornem
El Suplement
Ràdio amb Esperit
de Cap de Setmana
amb Roger Escapa
Així sona la cançó
de l'estiu
de l'estiu
quan gaudeixes
del mar a les Balears
Viatja a les Balears
amb vaixell
i amb el teu cotxe
amb fins un 40%
de descompte
Viatja amb Transmet
Si no hi ha l'Espanyola
no hi ha aperitiu
És l'Espanyola
una aceituna
com a ninguna
com a ninguna
com a ninguna
És l'Espanyola
una aceituna
com a ninguna
la més saborosa
sempre farcida
del millor
De l'eufòria
L'entrada a Barcelona
va ser màgica
a la decepció
No es van escoltar
i prou
ens va faltar preparació
Una mobilització històrica
que no s'acaba aquí
Revolta Pagesa
30 minuts
Aquesta nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
I després
3 capítols
de la docu-sèrie
Punt de No Retorn
Tor
Són moltes històries
dins una història
Dilluns
explicarem
la del Sansa
Es va dedicar
a extorsionar
el meu oncle
i la meva mare
Jo no serveixo
per fotre comèdia
Ens fa crear
en amistats
Tor
Quart capítol
Dilluns
Estrena en exclusiva
al matí
a la plataforma
3CAT
i a la nit
a TV3
3CAT
Líders
en crònica negra
Aquest estiu
descobreix amb la teva família
la bellesa
de les Illes Gregues
amb vols des de Barcelona
o visita el Mediterrani
amb embarcament
des de ports espanyols
i bus gratis
des de la teva ciutat
tot inclòs de begudes
des de 743 euros
reserva a
MSC Cruceros
Punes
o a la teva agència
de viatges
MSC Cruceros
un viatge
cap a la bellesa
A les 10 de la nit
s'encén un llum
a la redacció
de Catalunya Ràdio
per veure
les notícies
del dia
i més enllà
amb Manel Elies
us convidem a mirar
els esdeveniments
de l'actualitat
de manera reposada
i reflexiva
Catalunya nit
les notícies pensades
i amb context
i com sempre
amb la força
dels serveis informatius
de Catalunya Ràdio
de dilluns a divendres
a les 10
Catalunya nit
amb Manel Elies
l'evolució
de les notícies del dia
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
A Catalunya Ràdio
tenim la millor manera
de passar a la tarda
Exacte
Amb un programa
amb col·laboradors
que valen per dos
Gonzalo Bernardo
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
I els clients
amb més empenta
del panorama radiofònic
El diciente
Digues
Forte
Forte
Amb uns convidats
que treuen ferro
a la seva feina
La nada
vam perdre 11 a 1
Veu Palma
11 a 1
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15
La tarda de Catalunya Ràdio
Carles Cuevas
Bona tarda
Bona tarda
Sí, em caus molt bé
De dilluns a divendres
de 4 a 7 de la tarda
Sí, està molt bé
Amb Elisenda Carot
La nada de la tarda
Molt bé
És una cobra, és un pau
És Joan
És José
És un espín
Na mão
És un cort
No pé
Són as águas de mar
Feixando o verão
E a promesa de vida
No teu coração
És pau
És pedra
És un fil
Do camí
És un resto
De toco
És un poc
Sozinho
És un pas
És una fonte
És un sap
És un marrã
És un bel horizonte
És una febre tensa
São as águas de mar
Feixando o verão
É a promesa de vida
No teu coração
El suplement
Amb Roger escapa
Música
Música
Música
Roger Mas
Bon dia i bona hora
Bon dia i bona hora
David Carabin
Què tal, com estàs?
Molt bé
No em puc treure del cap
la careta de Tor
la nova sèrie del Carles Porta
que sona així
Me'n vaig a dormir
Me'n vaig a dormir
i em ressona Roger Mas
de fons
a la sota dels lençols
i no puc dormir
Home, és que
aquí hi ha
la ribera aquesta
i sembla
una cançó de bressol
La cançó de bressol diabòlica
Diabòlica, diabòlica
Sí, sí
per no dormir
Com va anar això, Roger?
Va trucar el Carles Porta
i et va dir
Necessito que posis veu
aquest misteri
El Carles Fanys
que porta això
al cap
i no sé si el 2020
em sabeu
que recosteu
aquell que es canta
de Coroca
que és
amb qui vaig parlar primer
i ja feia anys
que batallàvem
per trobar
i llavors
veia aquesta cançó
jo vaig fer
aquesta cançó
Mort, quita, mort
el disc
Tot a les Flors
amb un altre compàs
i d'una altra manera
que parla
això d'Andorra
el jutge de Pau
a Andorra
quan algú es moria
per declarar-lo mort
li fotia
tres trucs al cap
un truc al front
i deia
Mort, quita, mort
s'esperava
si no responia
i tornava
un altre truc
al front
pam
Mort, quita, mort
tres vegades
i la tercera vegada
si el mort no responia
el donava per mort
i la Pau deia
Mort, quita, mort
mort és qui no parla
ara encara em farà més por
després de conèixer
aquesta història
i llavors el donava per mort
i clar, jo
i amb el porto
vam pensar
que era molt adequada
també per la proximitat
amb Andorra de Tor
doncs que
tenia doble joc
la cançó
per tant
la vas regravar
la cançó
per adaptar-la
a la careta
de la sèrie
es va fer un arranjament nou
es va fer un gòsting
que es diu
un gòsting
es diu?
jo en dic un gòsting
d'agafar una cançó
i marejar-la
per mi un gòsting
és enviar un missatge
que no et responguin
de fet un gòsting
un gòsting amb música
de fet
és copiar una cançó
d'una altra
sense que es noti
fer veure que has fet
una cançó nova
que no és el cas aquí
perquè mantenim la lletra
i la melodia
és la mateixa
però sí
l'enhorabona
i ara
anem al nostre negociat
el suplement
amb Roger Mas
i David Carabent
això és el demà
ho deixo
cada diumenge
amb el Roger Mas
i el David Carabent
posem cançons
mentre un servidor
se'n va fer el vermut
avui la cosa va de pactes
perquè tenim l'actualitat
com la tenim
bé i l'actualitat
jo crec que ja és una tendència
als últims anys
en política
no només local
domèstica
o nacional
ja no hi ha majories
o costa molt
que les majories
acabin sent majories absolutes
llavors el pacte
és fundamental
i posarem banda sonora
tot això
jo me'n vaig
i us deixo vosaltres dos
comencem amb aquesta
això és l'últim disc
que ha sortit fa molt poques setmanes
ho han dit River
és una absoluta meravella
que és la cançó
que dóna títol al disc
i tanca el disc
i parla d'acordar-se
una mica
amb la mort
o sigui
no un pacte
com els que fan els polítics
que el fas
enfadadot
sinó
abandonat
now the highway is sleeping
the planes are still
the steel rails are silent
the sun's going down
behind the hill
then the night comes falling
with the evening storm
wherever you're going
wherever you are
you are
one deep river
old friend
one deep river
on deep river
sembla que ells espirituals negres
I shall not be moved
aquest arbre que allà s'aguanta
i és el riu
el Tain
em sembla que és el riu
de Newcastle
on és ell
que la porta a la infància
és com aquesta cosa
que és sempre
i sempre s'aguanta
no és aquesta cosa espiritual
i
ells teniu
no en sabia que li ha
de Newcastle
sí
crec eh
potser que m'he equivocat
no no no
si m'he acabat
algú ens dirà
però sí que per dir
una cosa
el Mar Renofler
un dia el David Soler
el nostre gran guitarrista
patri
doncs em va dir
el Mar Renofler
és aquell músic
sobrevalorat pel públic
infravalorat pels músics
i trobo que
és molt encertat
perquè és un musicàs
fa grans cançons
i la resta de músics
en general
és un músic
que no se'l valora
prou
i aquest disc
és un disc
de maduresa
és un disc
de diumenge
és un disc
per escoltar-lo
de cap a cap
i sentir-se
molt a gust
jo l'estic ratllant
aquestes setmanes
és que a més
d'aquests greus
aquests greus
oculosos
que últimament
en aquestes produccions
a mi sempre
el Mar Renofler
per la seva manera
de clamar
de cantar
de pronunciar
em recorda
sempre molt
el Bob Dylan
jo crec que té
aquesta mateixa
la musicalitat
del vers
la va agafar
d'allà
i els últims discs
de Bob Dylan
també tenen
aquests greus
supergolosos
hi ha una sintonia
en el to musical
aquests mitjos temps
aquesta cosa gustosa
aquesta música
que t'acompanya
gustosament
sí
doncs mira
jo t'he portat
jo et diria
el pacte
arquetípic
diguéssim
de la història
del rock
que també és
el pacte
arquetípic
del romanticisme
o de la
modernitat
és el Faustic
que és el
del crossroad blues
de Robert Johnson
però t'he portat
la presa
la presa
número dos
com saps
el Robert Johnson
doncs
va
va gravar
aquesta cançó
dos vegades
i la més popular
almenys entre guitarristes
doncs és la
la segona
el blues
del creuament
de carretera
vaig anar
al creuament
de carreteres
al crossroads
i em vaig
genollar
aquí
es veu
que en el
plus del delta
del mississipi
era un lloc
comú
això del crossroads
crossroads
els creuaments
de camins
eren llocs
on evidentment
els cotxes
aminoraven
la marxa
i
bueno
amb una gent
molt
alerta
o amb una gran atenció
als fenòmens espirituals
i relacionar-los
amb els fenòmens
meteorològics
doncs
el creuament
de carreteres
doncs
era el lloc
on et podies trobar
el diable
o et podies trobar
amb el senyor
en aquest cas
Robert Johnson
aquí fa referència
doncs
o la tradició
feia referència
doncs a això
que era un lloc
on
pactar amb el diable
en el seu cas
doncs
desenvolupar
una carrera musical
extraordinària
i amb molt poc temps
doncs accedir
a la
bueno
al domini total
i a la virtuositat
a l'hora de tocar
a la guitarra
Robert Johnson
és un dels guitarristes
doncs
més venerats
i més celebrats
per la història
del rock'n'roll
és un ídol
d'Eric Clapton
de Keith Richards
i de tants altres bluesmans
i clar
aquí l'interessant
és que aquest pacte
faustic
el que fa faust
amb Mephistòfeles
amb Mephistòfil
vull dir
doncs
és el mateix
que després
es reprodueix
en la cultura popular
si primer és el teatre
doncs després
és a la música popular
i dones la impressió
que sembla
la mateixa idea
que va
acompanyar-nos
al llarg dels anys
Mephistòfeles
en la garganta
però el bico
se dio cuenta
i me dijo
che con elga
te pareces
a Sabina
ese que canta
era una noche
cualquiera
puede ser
que fuera trece
que más
la pudiera ser
que fuera martes
solo sé
que algunas veces
cuando menos
te lo esperas
el diablo
va y se pone
de tu parte
cuando te lo esperas
el diablo
va y se pone
de tu parte
d'aquest pacte
entre
Sabina
que es un calavera
i tres yonquis
que el robaven
per subvencionar-se
un pico
però el visco
el genyo
el borni
no sé
és el que el reconeix
i dius
que tots
Sabina
que ells fan
un pacte
entre caballeros
entre cometes
lògicament
aquest caballeros
que és que
a canvi de
a canvi
que se l'emporten
de festa
i li paguen
totes les birres
i li tornen
els diners
i el rellotj
i tot el que
li han robat
ell els ha de fer
una cançó
algun dia
i aquí la cançó
los encantos
de maruja
la cachonda
nos pusimos
como motos
con la birra
y los canutos
se cortaron
de meterse
algo más fuerte
però no, clar
és que
de pactes
n'hi pot haver
de tota mena
de vegades
doncs
sí que
s'arriba
a un acord
allò que es diu
el punt d'equilibri
que els economistes
parlen del punt d'equilibri
que és l'equilibri
entre l'oferta
i la demanda
just allò
el lloc precís
per atorgar
valor a les mercaderies
però clar
de vegades
aquests pactes
són
què vols que et digui
una mica precaris
aquest ho és
If you got the money
I've got the time
We'll go honky-tonking
and we'll have a time
We'll make all the nice spots
Dance, drink, beer, and wine
If you got the money, honey
I've got the time
Si tu tens els calés
jo tinc el temps
o sigui
és un intercanvi
en què
tu em dones calés
i jo et dono temps
i llavors
anem a passar
una nit fabulosa
Si tu tens els calés
jo tinc el temps
això és el
Lefty Frizzle
és un d'aquests
deixebles
claríssim
de Hank Williams
un dels fundadors
o un dels pares
fundadors
del country
tal com l'entenem avui dia
que bueno
va influenciar
Merle Haggard
Roy Orbison
i és un clàssic
s'ha convertit en un estàndard
del country
si tu tens calés
jo tinc el temps
Tornies mitja
agafada
el meu braç
ha sonat un clacson
de cotxe
engallat
has obert
un ull
mandrós
i callat
i has tornat
al teu somni
privat
bueno
a vegades
doncs hi ha
gent que no estem d'acord
no hem fet un pacte
i no estem d'acord
i aquí el protagonista
d'aquesta cançó
del Pla Quincanal
del Primer Dix del Manel
dels professors europeus
que de fet surt
d'aquesta cançó
el títol
doncs té un pacte
amb la seva parella
no són parella
tenen un pacte
però ell no està d'acord
amb com funciona aquest pacte
ell no se sent estimat
i per tant
ordejo un pla diabòlic
que és un Pla Quincanal
estalinista
perquè Plans Quincanals
eren d'Estalin
que consisteix
en simular
que la deixe
per reconquerir-la
posteriorment
amb aquest Pla Quincanal
que té ben ordint
amb la intenció
que el pacte
que sorgeixi
en Cavat
quan ella
doncs
s'abandoni
l'amor
doncs
sigui un pacte
més d'acord
amb
amb les seves necessitats
emocionals
és el que vol fer
Catalunya
des de fa temps
amb la Constitució
renegociar-la
ara està pensant
que una mica
allò de proclamar
o proclamar
la independència
és una mica
que encara
el color d'aquesta
que ens la faré a veure
que ens la faré a veure
i llavors
tu em vindràs a buscar
i esclar
ja sabem
que això
se sol acabar
de tota una altra manera
el primer any
compraré
una corbata
ben llarga
estampada
amb colors grus
i el segon
els millors
professors
europeus
m'ensenyaran
a fer-nos
pel tercer
guardo
l'antologia
de grans
de síl·labs
que parlen
de tu
i pel quart
l'edició
limitada
forrada
amb bellut
jo per allestit
he portat
una cançó
més greu
més solemne
però que és una meravella
és d'aquestes
que
de l'últim àlbum
de Leonard Cohen
que com saps
és pòstum
el van publicar
el novembre del 2019
ell va morir
el novembre del 2016
i en realitat
és una mena de cançó
que és un comiat
de la vida
com si mantingués
una conversa
del senyor
amb ell
o d'ell amb el senyor
no se sap ben bé
i es diu
gràcies per la dansa
gràcies pel ball
Diu
gràcies per la dansa
em sap greu
que estiguis cansat
el cap vespre
tot just comença
gràcies per la dansa
mira de semblar inspirat
1, 2, 3
1, 2, 3
durs una rosa
al cabell
les espatlles nues
portes aquest vestit
des de sempre
o sigui que puja la música
serveix el vi
atura't a la superfície
la superfície està bé
no cal aprofundir més
això són els versos
millors de cançó
d'una persona
que és
tan profunda
i tant
amb unes inquietuds
espirituals tan grans
com Leonard Cohen
que en la cançó
diguéssim una mica
de testament
digui això
atura't a la superfície
la superfície està bé
no cal aprofundir més
i més endavant
en la cançó
diu una cosa meravellosa
que diu això
i no hi ha res a fer
que no sigui saber
si tu estàs tan desesperat
com jo
i ets tan decent
estem units en els perits
units
per la cintura
units en el pànic
preguntant-nos
si hem arribat
a alguna mena d'acord
és una mica
doncs l'acord
entre els éssers humans
i la creació
Roger Masi de Vic Carabent
Roger Masi de Vic Carabent
Roger Masi de Vic Carabent
creieu que algun dia
se us posarà la veu
tan greu com el Leonard Cohen
perquè li van evolucionant
molt
van anar sortint greus
i aquest disc final
sí, sí, sí
el que passa és que
hem de saber diferenciar
d'un baríton i un baix
sí
i n'altres són barítons baixos
però allò és un baix
és una tessitura de veus
jo crec que en el cas
del Leonard Cohen
més enllà de que
tenia una veu preciosa
greu i tal
també cantava
molt lent
és a dir
les cançons
les podries accelerar
saps allò que posen
ara avui dia
1,5 o 2
i sonen igual de meravelloses
quan han fet discos
de versions d'ell
normalment
no hi ha cap artista
que
que canti greu
no, no
que s'assenyeixi
el tempo
mai
sempre
sempre tothom
accelera les cançons
de Leonard Cohen
i molt probablement
la seva
el seu pes
estigui en aquesta lentitud
però li va canviar molt la veu
se li va anar
tornant molt
més greu
vosaltres també heu notat
que amb els anys
jo crec que sí
suposo
suposo
bueno sí
mort, quita mort
home, allà
fas por, eh
teoria de la caixa ressonància
teoria de la gent
que tenim la ben greu
és perquè fotem el cap
com un timbal
com els tres
que estem aquí
Roger Masi de Icaroen
moltes, moltes gràcies
a tu
ara tornem al suplement
salut
el suplement
amb Roger Escapa
i després de les notícies
de les 12
l'eclipsi
si vols que
sorti el sol
la millor nit
de la meva vida
jo crec que va ser
la nit
després de sortir
de l'armari
crec que va ser
la millor nit
de la meva vida
perquè era
la sensació
de l'inici
d'una nova etapa
per mi
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
te la cobran
i molt cara
per exemple aquesta
surt un euro al litre
un metre cúbic
serien mil euros
entre cent i mil vegades
més cara
que la de la geta
el negoci
de l'aigua mineral natural
de moment
sense restriccions
per sequera
les empreses
d'aigua mineral
han de complir
aquestes indicacions
que protegeixen
l'aquífer
per nosaltres
l'aigua
és un dret bàsic
fonamental
un dret humà
i com a dret humà
mai no pot ser privatitzat
un restaurant
que aniva la Berlín
aquest diumenge
a partir de la una
del migdia
amb Paula Molés
entre 1963
i 1975
el sultanat Domán
va ser l'escenari
d'un dels conflictes
més oblidats
de la Guerra Freda
les forces armades
del sultan
assessorades
de ben a prop
pels britànics
van enfrontar-se
a una guerrilla
separatista
i posteriorment
marxista
en parlarem
en el proper episodi
de l'enguàrdia
també disponible
a la plataforma
3K
Enguàrdia
amb Enric Calpena
cada cap de setmana
dos programes
el diumenge
a les 3 de la tarda
i cada dissabte
un altre exclusivament
en podcast
El món es mou
no s'atura
i així sona
Mapa Mundi
Catalunya Ràdio
presenta
Mapa Mundi
el podcast
de la secció
d'Internacional
i els corresponsals
de Catalunya Ràdio
les històries globals
que modelen
el segle XXI
Mapa Mundi
el món a fons
sense presses
i amb mirada pròpia
el podcast
d'actualitat
internacional
de Catalunya Ràdio
amb Quim Olivares
Mapa Mundi
Mapa Mundi
els dijous
a l'àvia web
d'aquest ràdio
i al 3K
mapa vu
i al 3K
i al 1K
l'anima
de l'anima
de l'anima