Són les 10.
És l'hora de repassar el més destacat de l'actualitat d'aquest diumenge.
Neus Bonet, bon dia de nou.
Bon dia.
Negociar una llei d'amnistia, segons Jolanda Díaz,
és incompatible amb la via unilateral que defensa Junts per Catalunya.
Per la vicepresidenta espanyola i líder de Suma,
seure en una taula i dialogar implica oblidar la unilateralitat.
En una entrevista que avui publica el diari La Vanguardia,
Díaz planteja resoldre el conflicte català
amb un pacte que englobi partits polítics i societat civil.
Estamos hablando de un acuerdo social y político.
No es una ley d'amnistia.
Acaba en una ley orgánica d'amnistia,
pero le antecede un acuerdo que es social.
Cuando digo que es un acuerdo social
es que tienen que estar los empresarios, los sindicatos
y la sociedad civil dentro de ese acuerdo, y es político.
Y cuando hay un acuerdo, no cabe unilateralidad
alguna.
Un altre membre del govern espanyol,
el ministre d'Universitat amb funcions Joan Sobirats,
des de les pàgines del diari Ara, en aquest cas,
entén que una llei d'amnistia també hauria d'incloure
els policies espanyols processats per les càrregues de l'1 d'octubre.
Avui també estem molt pendents de la situació que es viu a l'illa
de l'Empadusa.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen,
i la primera ministra italiana, Georgia Meloni,
visiten avui l'illa,
coincidint amb l'agraujament de la crisi migratòria.
Recordem que en pocs dies hi han arribat fins a 10.000 persones
mentre creix la demanda de solucions
per evitar que l'illa es converteixi
en una nova presó de migrants al Mediterrani.
Estem explicant que fa una estona hem conegut
la mort del periodista Pepe Domingo Castaño,
que el veterà periodista José María García
ha recordat d'aquesta manera, aquí, al suplement de Catalunya Ràdio.
El hombre que inventó
una forma entretenida,
una forma tremendamente válida
y absolutamente decisiva
para los clientes.
Convertía la radio en espectáculo.
Més de la meitat dels delictes d'odi que es denuncien a Catalunya
els protagonitzen menors de 35 anys
i la majoria són contra el col·lectiu LGTBI,
segons dades dels Mossos d'Esquadra.
L'Observatori contra l'homofòbia reclama més detecció i prevenció
perquè ja ha registrat més de 200 incidències
fins al setembre i tem que aquest any
se superin els casos de l'any passat.
El seu president, Eugeni Rodríguez,
ha parlat amb l'Agència Catalana de notícies.
Cal prevenir, detectar i intervenir.
I nosaltres creiem que no s'estan fent cap de les tres coses.
Si no hi ha polítiques de prevenció ni es detecten,
difícilment intervindràs.
I recordar que si avui us heu de moure per Barcelona,
recordeu que està en marxa la tradicional cursa de la Mercè.
Fins a les 3 de la tarda hi haurà afectacions a la mobilitat.
Carrers tallats i afectacions al servei de bus, lògicament.
L'Ajuntament recomana agafar el metro o moure's a peu.
La cursa té un total de 10 quilòmetres i 10.000 participants
en punt de sortida i arribada
a l'avinguda Reina Maria Cristina a la plaça Espanya.
10 i 3 de l'actualitat esportiva, Albert Benet. Bon dia.
Bon dia. Què destaquem?
Que el Barça és líder provisional de la Lliga de Futbol,
pendent del que faci avui al Madrid
contra la reial societat al Barneveu.
Després de la golejada contra el Betis per 5 a 0 amb un juïc
en la cinquena jornada,
quarta victòria consecutiva, on van sobresortir els dos Joaus.
Joao Fèlix, elegit millor jugador del partit,
i Cancelo amb una bona actuació,
van marcar el dia que s'estrenaven com a titulars
i davant l'afició del Barça.
Lewandowski, Rafinha i Ferran Torres
van ser els altres golejadors.
El de Ferran, el primer gol de falta directa
des de la marxa de Leo Messi.
El mateix davanter va admetre al final del partit
que va tenir sort perquè no havia enviat la pilota on ell volia.
El Barça es queda sense final de la Supercopa de bàsquet
després de perdre el primer clàssic de la temporada,
derrota de 10 punts, 80-90,
a les semifinals disputades a Múrcia.
A la segona divisió de futbol, l'Espanyol rep a Will Alden,
que a dos quarts de 7 una victòria el situa líder.
I avui s'acaba la volta.
El nord-americà Sepp Kuss, guanyador virtual, s'endurà la victòria.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Ah, famoso Alejandro Sán Fruta, Albaricoques.
Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca,
Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca, Marca,
Marca, H i M.
País.
Santander.
Santander.
M, país, Madrid, famoso com la M.
Marca Sánchez.
Marca Sánchez.
Marca, MMV, Animán, Murciégalo.
¡Toma ya!
La setmana tràgica.
Cada diumenge a aquesta hora, el suplement, la setmana tràgica,
un espai on connectàvem sempre amb Londres.
El que passa és que aquest espai que comanden el Lleon Sindreu
i el Toni Rodon cada dia està en un punt del planeta diferent.
A veure, atenció, avui, això encara no ho havia fet mai, crec.
Tirana, capital d'Albània, Toni Rodon,
doctor europeu en ciències polítiques i investigador
a la London School of Economics,
professor de l'U.P.F.
Bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora. Què tal, esteu?
Doncs per estar a Tirana sones molt bé, Toni.
Home, és allò, Toni Rodon, Catalunya Ràdio, Tirana.
Bé, no, saps què passa?
Que el curs comença d'aquí poc i hem de recarregar piles.
Tu ets dels que has anat a Tirana, a Albània, de vacances,
que ho dic perquè és un destí ara molt, molt, molt turístic, no?
Ui, ui, ui, està ple de...
Hem trobat uns quants catalans i, de fet, està ple d'espanyols,
però sí, sí, estem aquí de vacances,
i potser hi ha algun uient que ens vulgui saludar aquesta tarda,
a les 6, que agafarem l'avió de Tirana a Barcelona,
que xiuli, i el saludarem.
O sigui, estàs al final de les vacances, Toni.
Sí, per desgràcia ja inaugurem el curs la setmana que ve.
Sí, sí.
Són els autògrafs o què, Rodon, quan viatges?
Doncs no gaire,
perquè pregunto a tothom coses pel dictador aquest que va tenir Albània,
i no ningú em contesta.
Ion, no sé per què, eh?
Un moment, deixa'm saludar el Ion Sindreu,
una setmana més columnista al Wall Street Journal.
Bon dia, Ion.
Bon dia, bon dia.
Tu tornes o et quedes al Canadà per sempre més, també?
No, no, torno, torno, tot i que la setmana que ve encara estaré aquí.
Molt bé.
Al proper diumenge encara m'estaré llevant de matinada per fer la secció.
Perquè recordem que aquí són les 3 de la matinada.
Sí, sí, efectivament.
Toni, val la pena anar a Albània o no?
Sí, la veritat és que sí.
És un país que, en el fons, els paisatges i la part més natural,
diguéssim, ens ha recordat molt a casa nostra,
perquè en el fons és un país mediterrani.
I la veritat és que molt bé.
És curiós perquè tens la sensació
que és un país que està en desenvolupament,
i em recorda moltes coses quan jo era petit,
que veies que les coses encara no funcionaven del tot,
però que el país anava tirant i anava creixent econòmicament.
I bé, molt interessant.
Tot i que saps per què he vingut a Albània, es capa?
A veure.
Doncs per culpa d'un llibre.
Això és una història certa, eh?
És un llibre que em vaig llegir d'una professora de l'ELSI,
de l'alumne d'una escola d'economics, que es diu Leah Aipi.
És un llibre que es diu Free
i que fa poc s'ha traduït en castellà com a libre,
i em va agradar tant que vam començar a mirar-nos-ho,
i per això vam decidir venir aquí.
És un llibre que recomano a tothom, per cert.
En parlen molt bé, de les platges, també, d'Albània?
Sí, el que passa, les platges estan bàsicament al sud,
i és veritat que està molt bé, l'aigua està molt neta,
i és un mediterrani fantàstic.
El problema que hauria de dir és que, depèn, si vas molt al sud,
la costa, diguéssim, ja se l'ha encarregada de forma important.
Per tant, s'ha de saber una mica on anar,
perquè la destrucció, diguéssim, ja també ha arribat en aquesta part del món.
Doncs avui, amb un concursant a Tirana, capital d'Albània,
i amb un altre al Canadà, que és el Ion Sindeu,
arrenquem un nou capítol de la Semana Tràgica,
que sabeu que de moment s'ha convertit en un test d'actualitat.
A veure, algunes preguntes...
Avui començarem amb...
La victòria del setembre passada va ser rodó, no?
I tant. Crec que sí.
Anem una a zero rodó. Una a zero rodó.
Però penso en una cosa, eh, jo? Compliment.
Aquesta setmana he estat out total,
per tant, estic més perdut ara mateix que vés a saber què.
Doncs va, mentre et prepares, començarem pel Ion.
Música una mica de tensió.
Jo crec que és un tema que... massa fàcil.
Però ens donarà peu una mica a parlar de la cosa.
A quin país hi haurà la seu de la divisió del Barça
que cotitzarà a la borsa?
Home, això sí, sí, això s'ha comentat, eh?
Es va fer el símil en fer-lo aviat, si ho recordeu.
Països baixos, eh?
Països baixos, que ja no és Holanda.
Per tant, resposta correcta.
A veure, recordem que el Barça vol treure a borsa una divisió,
en concret, Barça Mèdia,
que s'encarrega de la creació de continguts.
Explica'ns una mica...
No sabem molt bé què s'encarrega o què s'encarregarà, però sí.
Correcte.
Hi ha una divisió que el Barça vol treure per...
vaja, fer una atrapalanca d'aquelles que fa la porta.
Vosaltres heu sentit a parlar dels ESPACs?
No, no en tinc ni idea.
És el concepte que aquests dies sé que corre amb aquest tema a Barça,
però ajuda'ns a entendre què és un ESPAC.
Jo m'he passat els darrers tres anys
escrivint, trucant i parlant amb ESPACs.
I un ESPAC és una cosa que en anglès em diu
Special Purpose Acquisition Company, que sona molt estrany.
Concretament, aquesta que està involucrada amb el Barça,
és un ESPAC que es diu Mountain and Co.
U Acquisition.
Per entendre'ns, tradicionalment,
com una empresa sortia a la borsa,
la manera com ho feia era simplement,
doncs, trucaven un banc d'inversió,
i el banc d'inversió buscava gent
a qui col·locar-li aquestes noves accions,
llavors arribava un bon dia, que sonava la campaneta,
i les accions de la teva empresa començaven a fer trading,
a canviar demans a la borsa,
i, per tant, la gent les podria comprar i vendre,
com passa amb Telefònica,
amb totes les empreses famoses que estan a borsa.
El que passa és que en els darrers anys
s'ha popularitzat un nou mètode una mica estrambòtic,
tot i que fa temps que existeix,
en els Estats Units especialment,
que és això de les ESPACs.
I les ESPACs són una manera una mica diferent,
és com una mica sortir a borsa per la porta del darrere.
I la manera com funciona és que normalment
tens algun inversor,
sovint una llumanera d'aquestes del món de Silicon Valley,
tot i que en aquest cas del Barça no és així,
però un inversor amb molt de nom,
que el que fa és demanar a gent del mercat que l'idoni que l'és.
Aquestes gent del mercat li dona calés
sense saber què en farà, d'aquests calés.
I quan aquesta persona famosa
té uns quants centenars de milions de dòlars,
el que fa és que surt a borsa amb aquest fons,
que és un fons que només té diners, no és una empresa,
i per tant és molt més fàcil sortir a borsa.
I una vegada està a borsa,
llavors compra una empresa que no està a borsa.
I fusionant-se amb aquesta empresa que no està a borsa,
l'empresa aquesta, que és l'objectiu,
acaba a borsa, perquè ens entenguem.
És una manera indirecta que tu acabis a borsa
és que vingui un senyor amb molts diners
que ja té un fons d'inversió a borsa
i de cop aquell fons d'inversió passa a ser tu.
Llavors tu ets allà.
Això s'ha fet durant molts anys
perquè resulta que era una manera
en què els reguladors tenien molt menys escrutini.
I per tant acabaven sortint a borsa
empreses molt estrambòtiques.
Jo entre les que he cobert, per exemple,
hi ha moltes d'aquestes empreses que feien taxis voladors.
Diuen que és una mena de helicòpter personal
en què tu surts i diuen que això serà un gran mercat,
i aniràs al teu restaurant preferit amb el taxi volador.
Això, que és una mena d'autopia sense...
S'ha ficcionat centenars de vegades,
però mai ho hem acabat de veure.
Una ciència ficció, sí, sí, totalment.
Això, tradicionalment, tu anaves als inversors i et diuen,
home, no sé si et posaré diners a una empresa de taxis voladors.
Però amb aquesta bogeria que hi ha hagut els darrers anys,
a través d'Espacs, hi ha hagut moltes d'aquestes empreses
que han sortit a borsa.
I qui diu taxis voladors diu empreses de vehicles elèctrics
que després resulta que no arrencaven,
que només baixaven per la pendent i semblava que es rotllessin.
I aquí ara hi hem de sumar el Barça.
I el Barça què els promet, què els promet aquí?
La il·lustra companyia en què està, el Barça, bàsicament,
el que ha fet és que ha posat, a dins d'aquí,
allò que se'n diu el Barça média.
I Barça média és una mica una cosa estranya,
de tota aquesta creació audiovisual que tu explicaves al principi.
Bàsicament, tenim els Barça Studios,
que recordeu que és allò que, en teoria,
fan continguts digitals i audiovisuals,
NFTs, metaverse, allò dels e-sports,
totes aquestes històries que, segons aquests inversors,
aquestes PACs,
deuen valer entre uns 900 milions i uns 1.000 milions de dòlars.
La meva teoria és que això val aproximadament zero.
Però si el Barça...
Jo des d'aquí dono la meva valuació gratis.
Per quan ho ha col·locat, el Barça?
Això està per veure.
Perquè una de les característiques d'aquestes PACs,
que això és una cosa molt curiosa,
és que aquí tenen uns inversors originals,
perquè ens entenguem, que són els inversors d'aquest fons d'inversió,
però després, entre el període que passa,
entre que el fons d'inversió diu que es fusionarà amb una empresa,
en aquest cas, Barça Mèdia,
i el moment en què passa,
que, per cert, aquesta setmana s'ha retressat fins l'any vinent,
en aquí els inversors existents poden guiar
i deixen uns altres aguantant allò a la bossa, a veure què passa,
i, a més, en el moment de la fusió,
una cosa que tenen aquestes PACs
és que tu, com a inversor, pots guiar,
és a dir, tu pots dir que això ja no t'interessa,
i llavors que et donin els calés,
i, per tant, no se sap fins a l'últim moment,
perquè ens entenguem quants calés queden en aquest pot.
Però sí que és veritat que, considerant la meva...
la meva anàlisi absolutament rigorosa,
que els NFTs i esports del Barça valen aproximadament 0 euros,
home, tot el que arribi...
Tot el que arribi, no? Està bé, no?
I ràpidament, ràpidament, per què els Països Baixos i on la seu?
Ah, bé, sí, això, a veure, recordem que aquí, les accions aquestes,
no estaran en la borsa de Madrid, perquè ens entenguem,
estaran en el Nasdaq, que és aquesta borsa tecnològica,
d'un caira més d'empreses així guais que hi ha als Estats Units,
i, per tant, en el Nasdaq hi ha un gran avantatge,
no només a la fiscalitat,
sinó també a l'estructura legal que es dona a l'Amsterdam,
als Països Baixos,
en què la teva empresa tingui la seu aquí als Països Baixos.
Per tant, és una mica la manera en què aquest tipus d'empreses,
quan venen des d'Europa per anar a la borsa americana,
acostumen a estructurar-se,
i en aquest cas el Barça ha fet el mateix,
això no vol dir que hi hagi ningú del Barça
que se'n vagi a muntar una seu a unes oficines als Països Baixos.
Proves superades, una zero i on sindreu contra Toni Rodó.
Una altra pregunta. Vinga, va.
Us fa il·lusió o no, això del Barça?
Poca, la veritat és que poca.
Però no hem vist mai cap visioner d'aquests, Jon.
Si amb el teu pronòstic, si n'aconseguim rascar alguna cosa,
doncs l'enhorabona i ens traiem al barret.
Jo t'ho pregunto a tu, com a expert mediàtic que ets,
i persona que fa programes,
exactament quin avantatge creus que deu tenir el Barça
en produir contingut audiovisual?
Digue-m'ho tu. Si m'ho preguntes, deus tenir alguna teoria.
A mi que m'ho expliquin, no ho sé.
És mai cap vídeo que han fet?
No, no, clar. No hem vist mai res.
Que jo sàpiga, de moment no han produït el Carras,
ni han produït... no han produït res, no?
En què diguis, home, és que aquí hi ha un talent en el Barça,
o hi ha una marca a Barça que et ven pel·lis als Òscars.
No sé, jo de moment no l'he vist.
Si els hi venen, aquesta pel·li, jo encantat.
Pregunta pel Toni Rodon.
Van començar la setmana amb la celebració de la Diada
i una manifestació a la qual van assistir 115.000 persones.
Ara bé, com a politòleg,
quina és la manifestació de l'11 de setembre
que ha plegat més gent segons la Guàrdia Urbana?
Et puc donar opcions si les necessites, Toni?
Home, jo et diria la de la cadena humana,
però, clar, si és la Guàrdia Urbana...
Segons la Guàrdia Urbana, eh?
Endavant, opcions, va.
2012...
2014, que va ser la de la V.
Sí.
O la del 2017.
Però quina és la cadena aquella humana? Jo ja m'he perdut, eh?
Home, la de... La via catalana.
La via catalana. Però això quin any va ser?
A veure, un moment, un moment, via catalana, perquè també he perdut.
Això va ser...
No ho recordo.
Això va ser la via... 2013, 2013.
Perquè hi havia un any que també hi havia com una mena de punter
de Microsoft que es movia entre la població.
Bé, no embolicis la troca, que no et toca a tu.
2012, 2014, 2017.
O sigui, la via catalana està exclosa d'aquestes opcions, eh?
Home, jo diria... 2017.
Doncs aquesta és una resposta incorrecta.
El 2017 va sortir un milió de persones
perquè recordem que va ser aquell estiu prèvi al referèndum, no?
Però la que...
poc després, també, dels atemptats a la Rambla,
la que s'hi va aglutinar més gent, 2014,
va ser la manifestació de l'Ave Baixa
i van sortir al carrer 1,8 milions de persones.
1,8 milions de persones.
Déu-n'hi-do, el 2012 va ser un milió i mig.
Això és la següent via urbana? Sí. Sí, sí.
Caram. Déu-n'hi-do.
Però això de comptar manifestants escapa, no?
Ah, això et vull preguntar.
Com pot ser que l'any 2023, o el 2012, o el 2014,
amb tot el que s'ha aconseguit inventar l'humanitat,
no siguem capaços de comptar manifestants en una diada?
O en una manifestació?
Sí, a veure, això, clar, en primer lloc això no és fàcil, eh?
Perquè, clar, aquí hi ha un problema
a l'hora de comptar manifestants en una manifestació,
perquè ens movem, no?
I, per tant, com que la gent es mou,
i, a més a més, quan mires des de l'aire,
hi ha objectes que t'impedeixen comptar de forma correcta,
aleshores no és tan fàcil com el que home diria des d'un principi.
Però, en tot cas, hi ha diferents mètodes per comptar manifestants.
El tradicional és el que jo anomeno a aixecar el dit a l'aire,
llapar-lo i veure d'on bufa el vent.
Aquest és el que utilitza la gran majoria de la gent.
I això per què ho dic?
Bàsicament perquè les xifres de manifestants,
una xifra empírica real que tu pots trobar i certificar,
és una xifra política que cadascú utilitza pels seus interessos.
Per tant, això és el que ho complica més.
Tot i això, és un àmbit d'estudi que, al cert, és que ha avançat bastant.
Normalment, el que es feia servir
era un mètode que es deia el mètode de Jacob,
d'un home que es deia Herbert Jacob,
que el que bàsicament feien era dividir la superfície de la manifestació
en quadrats, com si fossin pixels,
feien una estimació del número mitjà
de manifestants que hi havia en cadascun d'aquests pixels,
d'aquesta grella,
i després ho multiplicaven pel número de pixels.
La gràcia era trobar aquest número mitjà.
Ara, avui en dia, fan servir mètodes més sofisticats
i que no poden oferir, tot i que són molt avançats,
la xifra la mateixa nit.
Perquè el que fan són una mena de metodologia
que es diu estratègies neuronals,
que bàsicament el que fa és, a través d'imatges aèries
i d'uns supòsits matemàtics que no explicarem aquí
per no adormir l'audiència,
seguir les cares i comptar el número de manifestants
que hi ha en una manifestació.
Que la majoria d'aquests mètodes
necessiten un temps per fer els càlculs i no són immediats.
Però, en tot cas, una mica per resumir,
el principal problema de les manifestacions
és una mica a vegades com les enquestes,
que és que es fan servir com una eina política,
i aquí, en tot cas, hi hauria una solució fàcil,
que és que ens poséssim d'acord, tots nosaltres,
en la manera de comptar manifestants,
i a partir d'aquí s'aplicés un mètode,
tot i que tindria problemes,
però com a mínim sabríem quins problemes té.
El que passa és que això no interessa,
perquè aleshores la lògica política desapareix d'això,
de les portades dels diaris,
l'endemà que hi ha una manifestació, una protesta.
Mira, estic veient el 2012.
Catalunya, nou estat d'Europa.
2013, via catalana. Després, la ve baixa.
La diada descentralitzada. La flecha.
La flecha. Barcelona, Berga, Lleida, Sal.
La diada del Sí. Fem la República Catalana.
Objectiu independència. Lloitem i guanyem la independència.
Tornem i pervença independència.
I l'últim que ha estat via fora.
Déu-n'hi-do, han passat... via fora.
Doncs sí, sí, sí, sí.
Però, clar, és que aquí també veníem d'unes manifestacions,
recordem, contra la guerra d'Irak, per exemple,
que van ser molt multitudinàries,
i llavors es va dir, aquí hi ha un milió de persones.
Llavors, clar, si després en fas una,
perquè veus constatablement que hi ha més gent,
doncs és el que diu el Tori, no?
Si tu barrufes, jo també, i anem inflant.
Clar, i a més, aquí les organitzacions
entren en una mena de joc que es fan, atenció,
un tret al peu, en certa manera, no?
Per què? Perquè si al primer manifestació que fas
infles molt la xifra i dius,
oh, han sortit dos milions de persones,
ou, com a cinc milions de persones.
Clar, la propera que organitzes no pots anar menys,
perquè, si no, la cosa ha anat malament.
Per tant, vas seguint inflant.
Però arriba un moment que això arriba al paroxisme,
perquè, clar, no pots inflar tant la manifestació
com un element natural,
que és el nombre de persones que viuen en un país.
Clar, és que... Bé, doncs tenim guanyador que...
8 milions de persones, no?
Si dius que han sortit dos milions,
és un quart de la població, això?
Vull dir, redon, és possible
que ens acostem a un quart de la població
concentrada allà amb una mani?
És possible, però és poc probable.
És a dir, la gran majoria de càlculs
que s'han fet
amb aquests mètodes més avançats neuronals
que veies ians, de fet, que es mentava al principi,
normalment acostumen a reduir a la meitat
les xifres que dona
tant l'organització oficial
com els propis organitzadors
de la manifestació.
És a dir, les xifres reals d'assistents
pels mètodes més avançats acostumen a ser
molt més baixos que les xifres que dona
tant la policia o les institucions
com els organitzadors d'una manifestació.
Bé, abans de tancar aquest espai,
us volia preguntar pel nou iPhone
que ha estat el merder que hi ha hagut,
perquè Apple ha presentat aquesta setmana
un nou model d'iPhone que incorpora per fi
la connexió USB, la que tenim la majoria de mòbils.
Ara bé, França, paral·lelament,
ha prohibit un model concret d'iPhone
per les zones electromanectèriques que s'emet.
Aquest és l'iPhone 12,
que de moment continua vigent
aquí, a casa nostra.
Aleshores, no sé quin volum de pèrdues
pot representar una notícia com aquesta,
en un moment en què Apple tampoc va sobrat,
perquè vaig veient que les vendes d'iPhone
no passen pel seu millor moment, no?
El gran problema el tenen a la Xina,
perquè hem de recordar que...
És que a Apple hi ha gent a vegades al mercat
que fins i tot diu que és una empresa xinesa,
perquè té tanta exposició a les seves vendes allà
que el que ha passat, doncs, en les darreres setmanes,
per exemple, que és que el govern ha dit
que els funcionaris ja no podran comprar aquests iPhones,
a favor dels productes locals,
i, a més a més, el fet que el seu competidor xinès Huawei
ha llançat un nou telèfon que, per primera vegada,
es veu que s'acosta al rendiment computacional
dels millors iPhones.
Tot això, aquesta tensió geopolítica amb la Xina,
i el fet que els productes xinesos cada cop són millors,
ja ha fet caure molt les accions d'Apple.
A més a més, ens hem de donar,
com que vosaltres us n'heu adonat,
perquè jo dedico a això, sempre soc una mica...
No sé, no m'agrada rascar-me la butxaca per els smartphones,
però es veu que la tendència, les xifres ho demostren,
és que cada vegada són més cares,
que aquí hi ha cada vegada més smartphones
que pugen dels 1.000 dòlars, i fins i tot els 1.000 euros.
No només és l'iPhone, també tenim aquests que es pleguen,
tenim Samsung, Google...
Com que els pagues,
i termines amb dos, tres anys,
i et posen una quota de 25, 30, 40 euros,
a veure, vas sumant i dius...
Però clar, al final t'arribes a canviar el mòbil
i encara continues pagant l'antic, no?
Perquè jo crec que l'últim l'estic pagant a dos anys.
I el fet que el mercat s'ha saturat,
i per tant les empreses el que han intentat fer
és si venen menys, com a mínim,
que cada mòbil no els porti més calés,
però clar, sumem-hi això,
perquè ara que, a una nova regulació de la Unió Europea,
els iPhones ara hauran de venir amb aquests adaptadors USB-C,
que tenim la majoria de la població,
excepte els Apple, que tenien els Lightning aquells,
clar, si tu ara amb el nou model resulta que també va amb USB-C,
i tu tens el cable antic,
també t'has de gastar, no sé, 30 euros,
per comprar-te un adaptador o el que sigui.
Clar, tot això ha fet que hi havia l'expectativa en el mercat
que Apple anunciaria uns preus més cars per aquest iPhone 15,
però al final, quan es va fer la presentació, no va ser així.
I això, que potser pel consumidor sigui bona notícia,
al mercat no li va agradar,
i les accions d'Apple, que ja estaven baixes per tot el mar de xinès,
encara han caigut més.
Per exemple, d'Apple, és a dir, la venda d'iPhones,
què representa pels ingressos d'Apple,
perquè entenc que deu ser una part importantíssima,
més enllà de les tablets i els ordinadors.
O sigui, l'iPhone, el telèfon, deu ser de les coses que...
O sigui, és dels productes més rellevants que tenen, no?
Si no, el més rellevant.
Sí, home, és el principal producte que tenen.
Parlem aproximadament, perquè us en feu una idea,
d'un 60%, gairebé un 60%, dels seus ingressos.
Això varia, evidentment, depenent del trimestre.
Però clar, penseu, els iPads o els ordinadors...
són menys d'un 10%.
De fet, els rellotges aquests són més que els iPads i els ordinadors,
cosa que és bastant sorprenent.
Sí, sí, sí, sí.
Mira que són una mica més al... Sí, jo no entenc molt bé...
Això ja em va passar amb l'iPad,
que jo no entenia exactament qui era el comprador d'això,
però després resulta que n'hi ha molts.
I després tenen un percentatge important,
que cada vegada creix més, que és una mica el que han buscat,
de tot el que se'n diuen els serveis,
tot això de les aplicacions i aquestes històries.
I, clar, Apple, que les seves accions estan...
ho han fet fantàsticament bé els darrers anys,
estan en un moment en què el mercat, jo crec, està reevaluant...
si realment les accions haurien d'estar als nivells que han d'estar.
I és normal, perquè, com dic,
hi ha problemes no només de saturació en el seu principal mercat,
sinó també problemes de relació amb la Xina.
Ara, tot i això, per posar en context,
amb excepció del primer iPhone,
que això va ser gener del 2007, quan el va presentar Steve Jobs,
cada vegada que n'han presentat un de nou, les accions han caigut.
Per tant, al final, això tampoc ha acabat significant molt.
El que no acabo d'entendre és
per què l'iPhone 12, a les autoritats franceses,
el consideren que la radiació que emeten aquests telèfons
són superiors a la que marca la normativa europea,
i la resta de països d'europeus, no.
Bé, no ho sé. Els francesos sempre van a la seva, amb això.
Sí, sí.
Jo també tenia un...
Un iPhone 12 que és dolent per un francès no ho és per un català.
Això passa amb les vacunes, també. Sí, sí.
Preguntes als francesos i també...
Clar, ara tens un iPhone 12 i, per molt que et diguin que endavant,
aquí no passa res,
a veure qui dorm amb l'iPhone 12 al costat de la tauleta del nit.
Jo, perfectament, eh? Jo, si me'l donen...
Tens altres problemes, no?, a la vida, sí, sí.
Sí, sí. Al final, són dos dies, jo...
Bé, doncs ho deixarem aquí.
Això és la setmana tràgica,
un capítol més amb el Toni Radon i el Ion Sindreu,
el Ion Sindreu des del Canadà, columnista de Street Journal.
Avui ha guanyat Ion Sindreu, per tant, tenim un empat final,
perquè anem una a una, aquesta temporada.
Una a zero, una altra a una a zero.
Som amb el vaixell de Xavi.
Toni Radon, bon vol de tornada, eh?
Gràcies, gràcies.
Si no torno, m'he quedat aquí a una gasolinera,
que per cert, Ion, n'hi ha moltes, aquí al bany.
Hi ha una gasolinera que ha de ser en metres, tu.
Sí? És curiós, això va per països.
Jo recordo, per exemple, a Polònia,
i això, l'escapa, que ara és amic íntim de Anna Lewandowska,
segur que ho sap, a cada 100 metres hi ha un dentista.
A cada 100 metres hi ha un dentista.
Però és espectacular, hi ha gasolines a tot arreu,
moltes d'elles tancades,
i es veu que és perquè és molt fàcil obrir-ne una,
i en algunes d'elles, diguéssim,
et venen gasolina amb una qualitat doctosa, diguéssim.
Se sap d'on ve, la benzina aquesta?
No, no, investigaré, amb les poques hores que m'he quedat.
Després...
Records als sogres, Ion, des del Canadà.
Sí, home, això sempre.
Això sempre. Una abraçada.
Fem una pausa i de seguida tornem al suplement
amb una conversa amb Xantal Llovina.
Ara tornem, fins ara.
El suplement, amb Roger Escapa.
En Espresso cuidem l'origen de cada gra de cafè,
però també cuidem el destí.
Perquè sabem que el teu amor pel cafè de qualitat
és per tota la vida.
Per aquest motiu, en la teva propera comanda,
treuràs un detall que et transportarà els orígens del cafè.
Apropa't a la teva botiga Nespresso
i gaudeix de your special days fins al 17 de setembre.
Consulta les condicions a nespresso.com.
Nespresso, what else?
L'empresa que et cuida. Som connexió.
La telefonia conscient.
Conscient? Què coi vol dir telefonia conscient?
Que t'oferim mòbil i internet com qualsevol altra operadora.
Però a més, som ètics.
Ah, ja us he clissat. Comerciós i bla, bla, bla.
O sigui, carreros.
Doncs com que no tenim afany de lucre ni expolítics de sou,
tenim preus molt competitius.
Som connexió. Telefonia conscient.
Nye, nye, nye, nye.
Si aquest any en fas 18, tens els 400 euros del bo cultura, jove.
400 euros per òpera, teatre, cinema, museus, llibres, premsa,
concerts, dansa, música, pel·lícules i series online, videojocs.
De 400 euros, se'n pot treure molt de suc.
Aconsegueix el teu bo cultura a bonoculturajoven.gob.es.
Ministeri de Cultura i Esport. Govern d'Espanya.
Amb l'agenda Espanya Digital 2026,
tots som protagonistes de la transformació digital del nostre país.
Tenés si ets l'Edu, la Judit o l'Aureli, si tens 20 o 80 anys,
i tenés el teu origen, si ets del camp o de la ciutat.
Benvinguda a Espanya Digital.
Aquí i ara. Govern d'Espanya.
Campanya finançada amb el fons Next Generation Pla de Recuperació.
Predapio, braçol de Mussolini i meca de neofeixistes.
L'alcalde ha lluitat deu anys per canviar-ho.
La casa del fascio e de l'hospitalitat.
Vaig decidir fer-ne el primer museu del feixisme a Itàlia.
Però ara té un successor de dretes.
Un museu sobre el feixisme?
No necessitem una cosa que diviteixi.
L'alcalde i Mussolini. Nits sense ficció.
A TV3, dimarts a la nit.
Què tal, com esteu? Benvinguts al Matí de Catalunya Ràdio.
Aquesta hora els protagonistes del dia...
Es comença a concretar que el català...
Senyores i senyors, això ja ha arrencat.
Repassem el titular del dia. Sempre pendents de l'actualitat.
Avui el dia començarà amb algun...
Al Matí de Catalunya Ràdio, farem que passi tot.
Cristina, bon dia, truquem del Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, de 6 a 1,
al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricardo Estrella.
Ens ho passarem bé.
Aquesta temporada han canviat moltes coses.
Cada dia ens llevem amb el Matí de Catalunya Ràdio amb Ricardo Estrella.
I a les 12 del migdia, arriba l'última hora.
El de l'ellas humorístic del matí amb Ricardo Estrella.
Un programa que compta amb la col·laboració de Ricardo Estrella
i les col·leccions exteriors amb el Ricardo Estrella i també amb...
Para, para. Jo ja tinc prou feina amb el matí.
De l'última hora, que se n'ocupi el Quim Morales i el seu equip.
Doncs res.
De dilluns a divendres a les 12, l'última hora amb Quim Morales.
No, perquè ho diu en Ricardo Estrella.
Només faltaria. La gent té una barra.
Catalunya Ràdio presenta un nou programa de...
No sé, del que realment vol saber la gent.
És que ja era hora, tio. Per què ningú ho feia?
Esteu segurs que això no s'ha fet mai?
Però que no hem dit l'hora.
Que no surti d'aquí a Catalunya Ràdio.
A la una del migdia, Juliana. És que quina crispació, tu.
Però segur que no s'havia fet mai s'afretge Catalunya Ràdio.
Marta, estàs pesadeta, eh?
No surti d'aquí amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
S'afrets públic de qualitat.
Catalunya Ràdio, el suplement.
Roger escapa.
Passant 5 minuts de dos quarts d'onze del matí,
9 mesos després que li diagnostiquessin un càncer de mama,
Xantallabina, la veu del Revolució 4.0,
es torna a posar davant dels micròfons de Catalunya Ràdio.
Ha passat per quimioteràpia, dos ingressos hospitalaris,
i un procés que li ha canviat la manera de veure i de viure al món.
Una malaltia que li van diagnosticar
quan s'estava separant de la seva, ara Jaques Perella,
el també comunicador Quim Masferrer,
la Mira Rosalent, Marc Antoni, la seva família, els amics,
i una gorra l'han acompanyat durant tots aquests mesos.
Amb ella parlem avui de com ha viscut la malaltia
i els projectes radiofònics que ara en toma.
Música
Estoy me acostumando conmigo, revendo a casa a los vizinhos,
y los vasamientos, y eso ya no me asusta más.
Xantallabina, bon dia.
Bon dia, Roger Escapa.
Com estàs?
Bé, molt contenta de ser el suplement,
perquè m'agrada molt el teu programa,
però aquesta banda no m'agrada tant,
m'agrada més entrevistar que ser entrevistada.
T'he deixat triar el lloc on fèiem l'entrevista?
Sí.
Que és Sant Joan d'Espí, és una pista de bàsquet significativa.
Molt. Aquí hem viscut el càncer de mama.
Una de les coses d'aquest càncer de mama,
que han estat els nou pitjors mesos de la meva vida, Roger,
i una de les coses que em deien els metges és
fes exercici per recuperar-te abans, fes exercici.
Llavors vaig localitzar el Fran, que ha estat molt important.
És un fisioterapeuta de malalts oncològics,
treballa a hospitals, i també va estar treballant amb mi.
I fèiem exercici a les 9 del matí,
hivern, fred, amb perruca, enfadada...
Jugaves a bàsquet o exercici de tota mena?
O sigui, com a entrenador personal, també?
Sí, de fet, com que quan he estat malalta no he sortit,
és a dir, no he sortit en molts mesos,
no m'havia de comprar roba perquè estava a casa,
vaig invertir els diners de no sortir amb un entrenador.
I fèiem exercicis de força, en aquest cas,
de pit, de cames...
I es tractava que quan estàs fent químio,
estàs molt cansada, perquè les defenses
et baixen amb la quimioteràpia i no fas un exercici normal.
De fet, ell m'havia de controlar el cor perquè no ens podem passar,
perquè estic fent exercici i estic molt cansada.
Però com més vol, fem.
I llavors, doncs, corríem per aquí,
caminàvem i anàvem fent diferents exercicis per...
per millorar la salut.
Com et trobes, ara?
Ara bé, contenta, estic curada,
que és aquesta frase que a totes les dones
que pateixen càncer de mama, que són 6.000,
a Roger, a Catalunya,
i que jo crec que val la pena fer divulgació,
perquè no coneixem tant el càncer de mama com pensem,
i hi ha una frase que m'agrada dir, també,
que jo que el càncer, des de fora,
abans em feia molta por i el veia molt negre,
ara m'he curat, clar. Des de dins no fa tanta por el càncer.
O sigui, el càncer fa més por des de fora
que un cop te'l diagnostiquen?
No el dia que et diagnostiquen, però sí amb la químio.
És a dir, jo, quan vaig començar a fer quimioteràpia,
em vaig fer amiga de la químio.
I és una cosa que em va recomanar la psiconcòloga d'Oncolliga,
la Lídia Cava,
que, clar, hi ha gent que es tensa molt a l'hora de fer quimioteràpia,
perquè estaràs endollada dues hores, en el meu cas,
també pot ser més hores, tres, quatre, depèn del...
I aquí, màdicament, t'està curant.
Per tant, tot i que et deixa cau i et deixa amb ganes de vomitar,
sense gaire força, amb fatiga, t'està curant.
Llavors, jo dic que aquest no és el que em va fer més por,
no va ser la quimioteràpia.
El que em fa posar el dia, que el metge em diu el 24 de novembre,
tens un tumor,
un tumor de...
Una pilota era, de tres i mig centímetres, 2,5.
Que era bé. Tu te l'havies notat?
No. Va ser sorpresa.
Va ser una revisió ginecològica rutinària?
Sí, que és curiós, eh?
Per això jo ara estic dient, toqueu-vos els pits, no?
I a vegades no ho fem i mira que ho recomanen, no?
Va ser, sí, amb el meu metge, el doctor Enric Genove,
que feia una revisió i llavors em va tocar les mames
i em va dir, ostres, no has vist que tens un bulto?
I dic, no.
I clar, em vaig posar a plorar molt perquè a més, com saps,
jo també estava vivint en aquell moment
una separació i una custòdia a la vegada,
per tant, un estrès emocional bèstia,
i clar, en aquell moment, a sobre que et diuen...
Veig un bulto, tens... Corre a fer-te la biòpsia, no?
Mamo, i quan veig les cares dels metges,
quan em fan les proves i veig que no hi ha bona cara,
doncs vaig plorar molt, molt, molt.
Em vaig espantar molt perquè, clar, quan entro en tumor
és allò que no saps si et curaràs o no.
Sí que al cap d'uns mesos vaig saber que anaven bé,
però, com he dit alguna vegada,
ja hi ha sort, les cèl·lules malignes,
no saps si poden fer metàstasi,
i el meu tumor em va dir que hem de fer quimioteràpia corrents
i podien fer metàstasi.
M'has explicat moltes coses.
Tot el tema de la separació el guardem per després.
Què és el primer que vas pensar, a banda de plorar molt?
Amb qui vas pensar?
Amb la meva filla, la Xantal, de vuit anys,
amb els meus pares,
i li vaig fer la broma al metge, li vaig dir...
Escolta, jo moriré d'això,
perquè si em moro, deixo la feina, em vaig a vacances
i, escolta, hi vaig anar al final de la meva vida,
i diu que això ho podem curar, ja es pot curar,
i anem mirant, no?
Diu que mai se sap del cert què passarà, no?
Però que, en principi, ja em va dir que quimioteràpia,
o se't caurà el cabell, o et trobaràs malament,
has de deixar la feina, has de deixar la revolució.
Estàs en les defenses molt baixes,
no pots estar en contacte entrevistant amb gent,
per això vaig publicar-ho i dir que deixava la ràdio.
I fa por, perquè ja et parla d'una perruca,
perdoni, i això el 24 de novembre, no?
És a dir, clar, no t'ho creus,
i dius on està el guionista de la meva vida,
no vull aquest guió, me'l poden canviar, i era una pel·li que dic...
Puc preguntar-te quants anys tens ara, Xantal?
Ara, quants em posaries, Roger?
40 pocs.
48.
48.
Amb nou mesos, que és el que dura un embaràs,
estàs aquí explicant que t'has curat.
Sí, molt bé.
Sí, la veritat que sí, perquè tinc altres amigues,
que jo dic amigues càncer, aquest procés no l'he fet sola,
també l'he fet amb la Susana Valdés i amb la Montse Lluçà, de RAC1,
que elles van tenir càncer de mama diferents tipus,
perquè cada una tenia un tumor de...
hi ha quatre tipus diferents del tumor,
però sí, i em deien, m'ho han dit,
diu, tu has anat molt ràpid, no, a 40,
i van prendre més calma i jo tenia pressa per curar-me.
No ho sé.
Sí, l'únic que en el meu cas,
hi ha uns tipus de tumors que t'has de medicar amb pastilles,
en el meu no cal,
però ha anat ràpid,
perquè en aquest cas, la químio,
jo m'ho vaig fer com una feina, és a dir, m'havia de curar.
Em vaig documentar, com una entrevista, com ens documentem,
em vaig documentar sobre el càncer, què havia de fer,
quines solucions.
Evidentment que m'ho diu el metge, jo fumava.
L'alimentació, millorar-la a la que ja tenia,
treure tots els processats, fer exercici.
Relax, calma, perquè no es vol estrès amb el càncer.
Fer cas a la psiconcòloga, que clar,
jo no sabia ni que tindria una psiconcòloga gratuïta
a l'Oncolliga que anava parlant sobre la vida, l'amor,
i sobre les emocions, perquè això passa amb el càncer.
Amb l'amor hi vas pensar molt?
Vaig somiar un dia al meu enterrament.
Però després ja no, després vaig dir, no, no, superpositiva,
jo soc bastant positiva, a curar-se, a curar-se.
I em va agradar molt una trucada del Jaume Pedrós,
que és el president del Col·legi de Metges,
que també és el metge de Catalunya Ràdio.
El tenim corrent per la ràdio sovint.
Xantal, sobretot, sigues positiva, sigues positiva.
I jo, sí, sí, Jaume, vull dir que ja em coneixes,
i això és molt important, per això faig aquesta entrevista
per divulgar, perquè m'han esquit moltíssimes dones
per Instagram que estan passant càncer de mama i em pregunten
on he comprat la perruca, on compro les gorres,
i els hi explico a través de la xarxa social,
que sobretot és important sortir, encara que estiguis cansada,
de casa, aixecar-te del llit, que no hi hagi tristesa
en aquest procés de curació, això és molt important.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
som a Sant Joan d'Espia, a tocar d'una pista de bàsquet,
que ha estat una de les eines de recuperació de la Xantal Llovina,
que fa just 9 mesos li van diagnosticar un càncer de mama,
i avui ens explica que està recuperada.
Gràcies.
Xantal, parlaves de la quimioteràpia,
que a la vegada és la medicina que et salva,
però implica, més enllà del cansament físic,
unes seqüeles físiques,
més enllà de la caiguda del cabell, no?
Sí. Doloroses.
Com ho has portat, això?
El mes de gener no gaire bé, perquè el mes de gener...
em va agafar pulmonia i em va agafar febre a casa,
i això vol dir que quan amb la quimioteràpia,
m'ha passat dues vegades,
no ho he explicat a les xarxes socials, avui ho explico,
t'han d'igressar,
i llavors no podia ni aixecar quatre llibres,
estava molt cansada,
i llavors en aquell moment que vas a l'hospital de Barcelona,
per cert, deixa'm agrair la feina dels metges i infermers,
de l'hospital, del Miquel Prats, també molt important,
i ja et veus estirada, amb oxigen,
sense cabell, amb el gorret,
i la meva família petit, no?,
i en aquell moment no sabíem si s'estava reduint o no el tumor,
que els mesos més durs van ser desembre, gener i febrer,
i clar, no et trobes bé,
i jo dic, m'he de passar tota la químio ingressar a l'hospital,
em pensava, dius, uh!
Llavors aquí vaig passar por, i pau, oi?
Venia la meva filla, me'n recordo que era a l'hospital,
i em posava la perruca,
i jo maquillava perquè em veiés bé, perquè feia molt mala cara.
Totes aquestes fotografies no les he publicat i m'ho he reservat,
però ho passen, eh?, les dones que ho viuen,
i els homes, que també, per cert,
hi ha càncer de mama d'homes, es parla poc, però també n'hi ha.
Com li vas explicar a la teva filla que tenies càncer?
Doncs...
va ser estrany, jo li vaig dir que era una malaltia,
perquè amb un nen petit tu no li pots explicar
que les cèl·lules muten, perquè no sap què és una cèl·lula,
en vuit anys, sí o no?
No sap què és una cèl·lula en aquell moment,
i que muten, i per diferents motius muten, no.
Llavors, com un conte, no? Expliquem-t'ho ara que també ets pare.
Com expliquem les coses com un conte?
Però jo, més senzill, i també m'ho va dir la psicòloga,
li has d'explicar doncs que la teva mare estarà cansada
durant uns mesos,
perquè normalment jugo amb ella, vaig a córrer, vaig amb bici, no?
I ara no podia, és a dir, estarà cansada,
no es trobarà bé, em veuràs al llit,
se'm caurà el cabell, anirem perruques,
això li va fer molta gràcia,
que en aquell moment em va sorprendre,
perquè els nens, no en té ni idea, no? Jo li deia.
Després un dia li vaig dir, escolta, la mare ha estat fotuda,
ens hem recuperat, però no és conscient,
jo tinc ganes d'explicar-l'hi quan en tingui 16, també.
I llavors ella estava contenta perquè ha estat més temps a casa,
jo m'he passat nou mesos llegint llibres,
molt al llit, jo no podia anar a fer la compra,
me l'havien d'anar a fer la compra,
jo no podia dur pes, pel pit,
després al gener vaig estar a l'hospital ingressada sempre,
i després sí que ja vaig poder sortir una mica més.
La música ha estat important en tot aquest procés?
Molt. Què has escoltat?
Mira, jo soc una dona molt alegre,
molt alegre en el sentit que m'agrada viure la vida amb optimisme,
i jo pensava, dic, quan estigui amb la Quim,
jo em posaré música per ballar.
I jo soc molt fan de la Shakira, he escoltat Shakira,
m'he posat...
Has gaudit d'uns mesos prolífics de Shakira.
Sí, és que clar, a vegades, soc molt fan...
Heu coincidit amb la separació amb això, també?
Sí, sí, ara tocarem aquest tema.
Fue culpa tuya, y tampoco mía,
fue culpa de la monotonía.
Nunca dije nada, pero me dolía,
yo sabía que esto pasaría...
Però deixem la música al moment,
doncs, per exemple, la de Vivir la vida, com es diu?
El Marc Anthony. Aquesta.
Voy a ver y voy a bailar,
y vivir mi vida, la, la, la, la, la...
Que és supervitalista, no?
I llavors, en aquells moments t'adones
que quan estem a la feina i ens preocupem per l'audiència,
per la GM, per la rara que he fet, res és important,
només t'importa en aquell moment la teva família, la feina,
i doncs és això, no?, escoltar la música que t'agrada,
perquè això també m'ho van recomanar, és a dir,
escoltar música que t'agrada, bones sensacions,
tenir benestar és molt important,
i l'energia també que t'acompanya, què més escoltar?
I he escoltat Vivir de Rosalind d'Estopa i no t'ho perdis,
llavors em vaig trobar els d'Estopa i li vaig explicar,
em vaig trobar el David d'Estopa quan estava fent,
estava recuperant-me del càncer i li vaig dir,
mira David, doncs aquesta cançó m'ha ajudat molt,
molt content, coses que et passen, no?, que m'agrades.
Ahora se reir
Quizá tenía que pasar
No es justo, pero solo así se aprende a valorar
Xantal, tota aquesta malaltia
ha coincidit, com deies, amb la teva separació del Quim Masferrer,
era una parella pública,
dos personatges molt coneguts de la societat catalana,
i dius que era una època en què estaves estressada, no?,
abans del diagnòstic.
Sí, hi ha alguns teus que no puc tocar,
però jo dic que tota persona quan es separa
i està decidint la custòdia de la seva filla,
en moments de tensió, no?, perquè és un sentiment molt important,
i una mare separar-se uns dies de la seva filla
li costa moltíssim, va ser així en el meu cas,
per tant, vaig patir, no?,
i llavors, si feu un Google i busqueu conflictos emocionals
i el càncer de mama, us sortirà molta informació.
Després, quan arribo a un codi que em diu,
sí, hi ha moltes dones que separen que tenen càncer de mama,
i dic, perdó, això no es coneix, i voldria fer un documental,
que això no ho he dit, Roger, sobre el càncer i l'estrès,
perquè és un tema que jo, com a periodista, no coneixia.
Estrès pot ser emocional, laboral,
o estrès de diferents casos,
però té a veure, també, aquesta part,
la relació entre les emocions i el cos.
Això és un tema per investigar
i també m'encantaria que tu també en parlis.
Jo vull fer un documental.
Quan l'amor s'acaba, has fotut, no?
Sí, és a dir, a veure,
s'ha acabat una relació de 12 anys
que jo, escolta, em quedo amb els bons moments,
també n'hi ha hagut decepcions, això sí, perquè si no et separes.
Però, per respecte de la meva filla,
jo crec que no les he d'explicar.
Sí que potser em ve de gust escriure un llibre,
perquè he viscut coses de pel·lícula.
Tu ho guardes per un llibre?
Què et sembla? Ficció? Ficció a realitat?
Em donaràs l'exclusiva el dia que el publiguis, també, de l'entrevista?
Ai...
Ja.
En poc temps, a la teva filla de 8 anys,
li has hagut d'explicar dues coses molt difícils d'explicar.
Una que estaves malalta i l'altra que els seus pares se separaven.
Sí, ella ho ha anat en...
Ha tingut més temps per entendre-ho tot.
és molt important explicar una separació dels dos pares
i la salut mental dels nens, avui dia, i ella ho porta bé.
Ja, estem separats des del juliol i, per tant, ho porta bé.
I l'altra, la malaltia, jo crec que serà conscient
als 15, 16, ara no sap.
En vuit anys, encara que és la paraula càncer,
però sap que és una malaltia que pot ser mortal, això sí que ho sap.
I suposo que encara et deu costar molt posar-hi una mica de perspectiva,
però amb aquests nou mesos que has viscut,
t'adones, en els moments fututs... Sí.
...de qui val la pena i qui no val tant la pena, no?
Sí, home, m'he sorprès l'estima, no?
He rebut molta estima de moltíssima gent del passat,
de la meva vida que m'ha vingut a veure,
del present i també del futur,
a les xarxes socials, això, m'he sentit superestimada,
per molta gent, i fas llistes mentals, sí que t'adones, no?
Una de les coses positives del càncer, perquè tot és bastant negatiu,
no és rosa, és gris, és marró, és negre, hi ha dies molt fotuts,
entre cometes és una putada,
com diu el meu metge, el meu còleg, Xantal és una putada.
Hi ha una cosa que és que vius més intensament,
jo ara estic vivint més intensament tot,
i l'altra, que fas una llista de qui et ve de gust està més a prop,
fas llistes mentals i fas una llista del que vols fer
també la resta dels anys que et queden per viure.
I segurament el dia que vingui la Gem estaràs menys nerviosa.
Ui, sí, ui, sí, no, no. No, no.
Tens ganes de ràdio?
Sí, de ràdio, del Revolució 4.0,
que ja estem a la vuitena temporada,
i estrenarem un podcast. Ah.
Ah.
Home, els podcasts ara, qui no té un podcast no és ningú.
A veure si espavilem tots.
Ha estat una idea que hem fet amb la direcció.
Es diu poques coses. Ho he superat. Ah.
I serà la conversa amb deu persones conegudes
que, com jo, han viscut una malaltia o un trauma.
No vinculat estrictament amb el càncer, eh?
No. I serà una conversa pausada,
així com les teves que fas també.
I jo vull que siguin històries de superació,
i que la gent s'escolti aquests 35 minuts
i, ostres, jo també...
I els hi donem una injecció d'optimisme i de superació.
Santam, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu, Roger.
M'has portat unes gorres. Ah, sí.
Aquestes gorres estan acompanyades aquests mesos?
Sí, recomano, doncs, en el meu cas...
Ara vas amb perruca, encara, o vas amb extensions?
Vaig amb extensions. Amb extensions.
Que si m'ho han preguntat, també, a les xarxes,
és a dir, el cabell cur... Soc una mica presumida.
És a dir, el més important és curar-se, que això ho hem fet, eh?
Jo m'agradava amb el cabell cur i, en aquesta vida,
un s'ha d'agradar a si mateix, no, Roger?
Clar, i tant. T'has d'agradar a tu mateix.
I, doncs, porto unes extensions d'una noia africana,
que es diu Nana,
al carrer Còrcega de Barcelona, molt recomanable.
Senta'l, t'escoltem a la ràdio, content de retrobar-te, una abraçada.
Una abraçada, gràcies.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada per metges.
Gestionada per metges.
Dirigida per metges i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Torrons Vicenç, Catalunya Ràdio i TV3.
40 anys formant part de la teva vida.
Aquest estiu, no passis calor.
Equipat amb la samarreta del Miki i els seus amics.
La gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del Miki.
A la venda a la botiga de TV3.
Lincoln.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
La France Schubert Philharmonia inaugura temporada
amb el Concierto de l'Enjuez
i la Sinfonia de l'Espanya.
Una gira de concerts del 30 de setembre al 8 d'octubre,
que portarà l'orquestra i el guitarrista Milos Karadaglits
a actuar al Teatre Tarragona,
l'auditori Enric Granados de Lleida,
l'Atlàntida de Vic,
la Factoria Cultural de Terrassa
i el Palau de la Música Catalana.
Més informació a franceschubertphil.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
L'orquestra sinfònica del Vallès
reviu la sinfonia més vital i expressiva de Beethoven,
la setena, dirigida per Andrés Salado,
i presenta Anastasia Kovekina,
que interpreta les variacions Rococo de Tchaikovsky.
Divendres, 22 de setembre,
a la Feràndula de Sabadell
i dissabte 23,
al Palau de la Música Catalana.
Més informació a osvallès.org.
Més informació a osvallès.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Aquesta tarda, el tot gira,
tornarem a sentir-la.
A dos dies de l'estrena de la Champions,
analitzarem l'envers,
el primer rival del Barça,
i obrirem el nostre bar
després del partit d'ahir contra el Betis.
També us explicarem l'Espanyol al Deng
amb Sergi Andreu,
i l'operació-retorn.
A més, seguirem el derbi barceloní
a Europa Sant Andreu
i riurem amb els minuts escombraria.
Tot gira.
Avui, a partir de les 4 de la tarda,
amb David Clopets.
Aquí fa moltes nits
que es combat la ignorància.
Què li sembla?
Fa moltes nits d'una aliança poderosa,
amb complicitat i coneixement.
Escolti.
Digui'm, digui'm.
És el Xavier. Jo mateix.
Puc parlar? I tant.
De diumenge a dijous i de dotze a dues de la matinada.
La nit dels ignorants 3.0,
amb Xavier Solà.
Per saber i sentir.
Cora.
El suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3Cat.