Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
A Roger Escama.
Ja ho apuntava el Manel Elias ahir.
Vladimir Putin utilitzarà la massacra d'estat islàmic en un teatre de Moscou
amb almenys 133 morts per retallar encara més llibertats als russos.
Putin ha promès venjança i serà una venjança feta a mida.
Tant se val que l'estat islàmic hagi reivindicat dues vegades l'atemptat,
l'obsessió del Kremlin és ucraïna
i Putin destinarà tots els esforços a incriminar els terroristes amb KIF.
Amb el record recent del 20è aniversari de l'11 a Ima de Totxa,
és inevitable traçar alguns paral·lelismes
que la veritat no t'espatlli un bon titular que diem en l'arrugat periodístic.
A Catalunya som en ple clima preelectoral.
Atenció avui a l'enquesta que publica La Vanguardia
que titula
El PSC guanyaria el 12M i l'independentisme perdria la majoria.
Els socialistes passarien de 33 a 41 escons
i només un tripartit del PSC Esquerra i Comuns
o un bipartit PSC Junts tindria majoria a la cambra.
Els tres partits independentistes perdrien diputats
mentre que el PP creix amb molta força,
passaria de 3 a 15 diputats a costa de Vox
i sobretot de Ciutadans, que desapareixeria del Parlament.
I encara una altra dada,
i és que el 77% dels encastats
creuen necessari un relleu al govern.
Sigui com sigui, caldran pactes
i de certificar una enquesta com aquesta,
Salvador Illa necessitarà almenys el suport de Junts o d'Esquerra
per aconseguir ser investit president.
O això, o el bloqueig i la repetició electoral.
A l'estudio de Catalunya Ràdio,
l'Oriol Marc, cap de Política del Nació.
Bon dia, Oriol.
Què tal? Molt bon dia.
Tenim també la Núria Oriols,
companya del diari Ara.
Hola, Núria, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Marc Molins, advocat penalista.
Com estàs, Marc?
Molt bon dia.
I l'Anna Pardo de Vera,
directora corporativa de Público.
Hola, Anna, què tal?
Què tal, Roger? Hola a tots.
Abans de començar amb tots vosaltres,
deixeu-me incorporar també el Manel Elías.
Manel, què tal?
Hola, bon dia.
Perquè sempre que passen coses a Rússia,
volem continuar sentint la veu del Manel,
que la tenim cada nit al Catalunya Nit,
a Catalunya Ràdio,
i és fantàstic, però evidentment el vincle
i el lligam que té el Manel amb Rússia
doncs ens aclareix moltes coses.
A veure, Manel,
et poso les paraules d'aquestes últimes hores
de Vladimir Putin i ens ajudes a interpretar-les.
Els detinguts van intentar fugir desplaçant-se cap a Ucraïna,
on, segons les primeres dades,
se'ls va preparar una via d'accés des del costat ucraïnès
per creuar la frontera.
11 persones van ser detingudes.
Hem de parlar ja de 133 morts,
150 ferits d'aquest atemptat que ha reivindicat fins a dues vegades
estat islàmic.
El que passa és que Vladimir Putin,
com que ha promès venjança
i fa la sensació que utilitzarà una mica aquest atemptat,
ja ho apuntaves ahir,
per el que més li convingui,
continua apuntant cap a Ucraïna.
Manel.
Sí, ell de fet vigila molt de no dir
qui són i qui reivindica l'atac,
però que es volien escapar cap a Ucraïna.
És l'únic país que anomena.
Per tant, no és casualitat.
Ahir les principals televisions propagandístiques,
que totes les que emeten a Rússia ara ja són propagandístiques,
arribaven a parlar d'un atemptat realitzat per Occident
a través d'Ucraïna.
O sigui, aquest és el llenguatge que utilitzen.
I ja veurem què passa.
De moment el que sabem és que els detinguts
podrien ser del Tajikistan,
és a dir que un país que de fet fa frontera amb l'Afganistan,
per tant la possibilitat que fos estat islàmic
quadraria amb les persones detingudes,
però sí, sí, el fet que l'únic país que es menti,
encara que el relacioni només amb la fugida,
ja el faria col·laboracionista de la pitjor espècie humana
pel Kremlin, que són els terroristes.
El que passa és que la paraula terrorista també,
tant a Rússia, i això també passa una mica com a Ucraïna,
està una mica desvirtuada perquè tothom que els ataca
sempre són terroristes, no?
Però sí, sí, el fet que es menti Ucraïna no és casualitat,
i això també podria respondre a una altra cosa,
i és que si es confirmés que és estat islàmic,
com que Putin sempre diu els trobarem,
els aplastarem, els autors i tal,
si és estat islàmic és molt difícil,
perquè quan dius
i arribarem fins als que van ordenar aquest atac,
si és estat islàmic, fins aquí, fins on has d'arribar.
En canvi, si és Ucraïna,
simplement augmentant el nombre de míssils
que vas enviant cap a Ucraïna
representa que ja estàs responent, no?
Manel, crec que és important que insistim en per què,
si ja ha estat estat islàmic, com ells reivindiquen,
per què estat islàmic ataca d'aquesta manera Moscou ara?
Perquè ens hem de remuntar al paper que va jugar Putin a Síria, no?
Sí, són...
Clar, estat islàmic també és difícil de llegir,
perquè reivindiquen molts atacs a molts llocs
i de proporcions diferents.
Des d'estat islàmic i des d'alguns corrents d'estat islàmic
es critica tant el paper de Rússia a Síria
com algunes de les seves decisions polítiques.
Per altra banda, però, ahir, per exemple,
escoltant els canals de televisió Rússia,
esmentaven molt per desvincular-se una mica d'aquestes teories
que, per exemple, davant del conflicte que hi ha ara a Israel-Palestina,
Rússia està tenint un paper més al costat de Palestina
que no pas d'Israel, a diferència dels Estats Units, etc.
Vull dir que amb això sempre trobaríem arguments molt divergents.
És difícil de saber per què estat islàmic ataca,
però és una possibilitat molt clara.
I recordem sempre que des de dintre de Rússia,
aquests vindrien del Tajikistan, d'acord,
però des de dintre de Rússia, de la zona del Càuques,
es calculava fa no gaire que estat islàmic
tenia 4.000 russos combatent amb estat islàmic.
Aquesta venjança, en què es pot traduir?
Clar, a veure, les declaracions de Putin sempre són grandiloquents.
Ara estem davant de l'atemptat més poderós
en nombre de morts a dintre de Rússia des del 2004.
Ja hauríem d'anar a l'escola de Beslan
per trobar una xifra igual de morts.
Però no pas, per exemple, mentre jo cobria Rússia,
vol dir que havia de ser, i parlo de memòria,
2016, 2017 o 2018,
un avió amb passatgers russos
ja va esclatar també per un atemptat terrorista
i van morir encara més russos.
Les declaracions són les mateixes sempre.
Els trobarem, no només els autors materials,
en aquell cas estaven morts dintre l'àvia,
però trobarem els autors materials
i qui hagi sigut que encarregui això respondrà.
després no ha passat gaire res més.
Què està passant ara ja?
Doncs que, per exemple, el Partit Rússia Unida,
que és el principal que dóna suport a Putin,
diu de recuperar la pena de mort,
però la pregunta quan parlem de Rússia,
perquè sempre ens hem de fer preguntes
quan parlem de Rússia, és...
D'acord, legalment la pena de mort no existeix,
però que no moren les persones
que el règim vol que morin
quan han fet algú que no...
que considera ja sigui ser oposició o el que sigui?
És a dir que...
No sé fins a quin punt canviarà gaire res.
Després imaginem que ha sigut Ucraïna.
Molt bé.
Algú calcula que Rússia no està anant ja a tope Ucraïna?
Que si hagués pogut Putin
no haurien pres ja fins i tot Kiv?
Per tant, una cosa són les paraules
i l'altra són els fets, no?
Aleshores, el que pot passar de manera més pràctica,
el que us comentava ahir,
que augmenti el control i la repressió dintre Rússia.
És a dir, que ara es vigilin molt més
els moviments de tothom,
que ja es vigilen molt.
Quan va esclatar aquell avió, per exemple,
recordo que a Moscou, on el metro, per exemple,
tu cada dia quan hi entres per qualsevol desplaçament
ja passes per un arc metàl·lic,
et controlaven més la motxilla, per exemple.
Doncs ara durant uns dies podem tenir això.
Més repressió, a la mínima
que algú posi en qüestió alguna cosa cap a la presó
i ja veurem què passa amb tu.
Aquest tipus de coses.
Però això que diu de buscar els responsables
i trobar-los, ja ho veurem.
Després, perquè veieu com s'utilitzen
les normes a Rússia,
i per això dic el de la pena de mort,
ara estan circulant uns vídeos,
les persones detingudes a Rússia molts cops,
quan hi ha un acte així,
les imatges de com els detenen
i de les seves primeres paraules
les distribueixen als serveis secrets de seguretat.
I les pots trobar per internet
i també veure-les per televisió.
Aleshores, per exemple,
ahir deia un dels detinguts,
a mi em pagaven 5.000 dòlars
més o menys per matar el màxim de gent que pogués.
Una de les persones que mostraven
les xarxes i els canals de televisió,
veureu que porta el cap envenat.
Un vídeo que ja no es mostra tant
i que circula i que s'ha de comprovar l'autenticitat,
es veu com el policia rus que el deté,
i ja dic, s'ha de verificar,
però li talla l'orella i li fa menjar.
Abans d'explicar tot això, no?,
de qui ets, per què ho has fet,
vull dir que les normes...
Això seria il·legal a Rússia,
però les normes a Rússia,
quan hi ha un enemic, són molt laxes.
Ja va dir l'altre dia Putin
que ell les persones que són traïdors
els considera homes armats.
Que li preguntin a Navalny, no?
Per exemple.
Manel Elías, moltes gràcies.
Que tinguis bon diumenge. Una abraçada.
Igualment. Una abraçada.
Un diumenge de perspectiva electoral
que comentarem amb la Núria Oriol,
l'Oriol Marc, el Marc Molins i l'Ana Pardo de Vera,
l'Oriol llegint amb tota mena de detalls
aquesta informació de l'avantguàrdia
amb aquesta enquesta.
A veure, una mica de titulars, Oriol.
És que no us anava a dir
el que em fa més il·lusió d'aquesta enquesta,
que diu,
quina de les següents paraules defineix millor
com us sentiu respecte a aquestes eleccions?
Il·lusionat, 5%.
Animat, 13%.
Has de tenir molts problemes
per estar animat per a unes eleccions.
Indiferent, 24%.
Desanimat, 22%.
Preocupat, 25%.
Em trobo amb el 10%, que és enfadat.
Enfadat?
Enfadat.
Per què estàs enfadat, tu?
Perquè ens ha fotut la primavera en l'aire
i segurament l'estiu, també.
I ara ja estava reflexionant, veient això.
Quan dius segurament l'estiu, per què?
Perquè ja preveus un escenari de bloqueig
o de repetició electoral?
No tant per això, sinó perquè el calendari
sempre diu que el pitjor no és la campanya
ni les eleccions, sinó la negociació posterior
i amb el que diu aquesta enquesta,
que sincerament crec que retrata bé
l'esperit dels últims mesos,
és a dir, un PSC que va primer
i va amb una certa distància
de respecte a la resta.
És important dir quan està feta, eh?
Just abans que aquest dijous
des d'Elna Puigdemont
anuncies la seva candidatura.
És a principis de setmana.
És molt important això que dius, Roger,
perquè si veiem el PSC amb 41 escons
i Junts ja està segon amb 29,
imaginem fins a quin punt
l'efecte Puigdemont pot arribar a...
Tot i que aquí ja donaven per fet
la candidatura de Puigdemont, eh?
Quan s'ha fet l'enquesta.
No hi havia l'anunci oficial,
però sí que donaven per fet ja.
Però el gran públic sap que Puigdemont
es presenta quan, escolta,
Carles Puigdemont presentar-se,
bé nosaltres diumenge passat ho vam dir,
ara ho vam dir amb la Núria,
que el més probable és que Carles Puigdemont
fos candidat i abans de renuncis
a les europees, aquell escenari que parlàvem,
i ara la gent ja ho sap,
hi ha hagut una conferència
amb una visibilitat molt alta,
amb molt engagement,
que es diu en anglès,
a les xarxes socials,
vull dir que això és important,
i es veu que Esquerra ja està
amb 26 escons tercera,
que no capitalitza la presidència
de la Generalitat.
Seria una de les primeres vegades.
Crec recordar des de l'any 2010
que José Montilla es presenta a la reelecció
havent obtingut la presidència
a través d'un segon tripartit,
no ens trobàvem en una situació
en què el partit de govern
es trobava tan desplaçat
de les enquestes per disputar la victòria.
Evidentment, les xifres poden ballar,
però hi ha 15 escons de diferència
entre els que trauria el PSC
i els que trauria Esquerra Republicana.
Crec que són dades preocupants per Esquerra,
i en canvi Junts sí que és cert
que amb els guarismes que tenim a la mà
a dia d'avui,
també pels tràquings que hi ha interns
en els partits,
tot indica que Junts
ha entrat directament
a la competició amb Esquerra Republicana
per superar-los,
i que amb l'efecte Puigdemont
aspira a acostar-se a Salvador Illa,
que de moment està prou fort.
També és veritat que la campanya
ara ha canviat.
S'havia parlat de sequera,
de gestió del dia a dia,
de serveis públics
i de relació amb el govern espanyol
com a molt,
i ara hi ha una cinquena pota,
que és la restitució,
tot aquest segment
que t'obre Carles Puigdemont,
que aquí Illa patirà,
perquè en el fons
si torna Carles Puigdemont
amb qualsevol dels formats que sigui,
la dreta espanyola
i qui sigui
li podrà dir
senyor Illa,
el senyor Carles Puigdemont
està tornant gràcies a vostè
que prou a l'amnistia.
Però un dels titulars
d'aquesta setmana
de la conferència
de Carles Puigdemont
és que només tornarà
si es donen les condicions
per ser president
de la Generalitat,
per ser investit,
Núria,
que també especulàvem
amb la possibilitat
que Puigdemont
pogués tornar
en plena campanya electoral,
que això seria
un gir
molt considerable
també
de cara
al possible votant
en el qual aspira
a l'hora d'anar a votar
o al votant independentista,
però Lluca
només ho farà
si es donen
les condicions
per la seva investidura.
Sí,
jo crec que a la conferència
hi havia dues incògnites
que havia de
resoldre.
Una és
a quines eleccions
es presentava,
si a les catalanes,
a les europees,
a les dues,
va dir que només
a les catalanes
i en quin marc
fixava el seu retorn,
si durant la campanya
o post-campanya electoral.
Va deixar clar
que volia ser
després
de la campanya
electoral
i amb unes condicions
de si té majoria
per ser investit.
Per tant,
sense
passar per la presó
perquè en teoria
l'amnistia
ja estaria
aprovada.
També és cert
que qualsevol
retorn
durant
campanya
tampoc
crec que l'anuncies
en una conferència
abans que comencés
la campanya,
perquè seria
gastar una carta
de forma
innecessària.
A partir d'aquí,
s'ha de veure
quin és l'efecte
d'aquest anunci
oficial.
En aquesta enquesta
no està recollida
perquè va ser
prèvia
i s'ha de veure
si això
augmenta o no
les expectatives
de Junts
fins al punt
de competir
millor
per la presidència.
Perquè
més enllà
de qui queda
primer,
el que és important
és amb qui
es pot formar
govern,
perquè el Parlament
està molt fragmentat,
i l'independentisme
en l'enquesta
de la Vanguardia
cau estrepitosament.
I aquest és el gran problema.
Les tres forces polítiques
que tenen representació
CUP,
Esquerra i Junts,
totes tres
perden diputats.
Sí.
I la suma
no arriba
al 68.
Clar,
aquest és el principal problema
de les forces independentistes,
més enllà
de qui de primer,
que és molt important
perquè seria
qui optaria
a la presidència,
és que no sumen
majoria
des de fa...
És a dir,
seria el primer cop
que no sumarien
des del 2012,
que...
Des de fa més d'una dècada.
Des de fa més d'una dècada.
Per tant,
aquesta seria
la dada més rellevant
i el canvi substancial
que hi hauria
en aquestes eleccions,
perquè li donaria
la possibilitat
a Salvador Illa
de ser president.
Tot i així,
per ser president
Salvador Illa,
amb aquesta aritmètica,
necessitaria,
almenys per la investidura,
o un acord
amb Junts
o un acord
amb Esquerra.
Sí,
perquè si no...
Per sumar.
És a dir,
el tripartit
Comuns-Esquerra-PSC
sí que sumaria,
però també sumaria,
segons aquesta enquesta,
PSC-Juns,
l'antiga sociovergència,
perquè ens entenguem.
Sí,
perquè l'altre escenari
seria amb l'abstenció
de Vox
i Salvador Illa
ho descarta,
que pugui ser president
arribant amb l'abstenció de...
Sí,
però aquí també necessites
els Comuns dins de l'equació,
no?
Sí,
sí,
però vull dir que sense Esquerra
i sense Junts
l'altre escenari
seria que Illa
arribés a la presidència
amb una abstenció de Vox
amb aquest resultat.
Això Illa
ho descarta explícitament
i Esquerra i Junts
també descarten
explícitament
fer president
a Salvador Illa.
El tema és
si ens ho creiem
o no ens ho creiem,
després que els dos partits
hàgim pactat
durant aquesta legislatura
amb el PSC-Esquerra
amb els pressupostos
i Junts també ha pactat
en altres ocasions
amb el PSC.
Jo diria per això
que la principal incògnita
ara,
després amb l'anunci de Puigdemont,
és si es mobilitza o no
el votant independentista
perquè aquest dibuix
que la Vanguardia
posa sobre la taula
segurament és
per la desmobilització
que hi ha
dins l'independentisme.
Amb això
només cal mirar
les dades anteriors
de les eleccions
espanyoles,
ja sé que no es pot
comparar
eleccions
que no són
del mateix ordre,
però posaré
espanyoles,
municipals
i les últimes catalanes.
Les espanyoles
a l'independentisme
va perdre
uns 600.000 vots,
a les municipals
uns 300.000
i a les catalanes
que hi va haver
una participació
molt baixa
respecte al 2017
però que van arribar
en formes
relatius
als 52%.
En realitat,
l'independentisme
va perdre
també uns 700.000 vots.
Per tant,
porten
a un cicle electoral
en què
van perdent
veus i esquelles
en cada cita.
i no sentirem
els esquelles
des del que deia
Artur Mas,
Núria.
L'Oriol Marc
ha dit que està
enfadat.
La Núria Oriol,
la Núria Oriol,
és que tenim una Núria Oriol
a Catalunya Ràdio,
també saps,
i entre il·lusionada,
animada,
indiferent,
desanimada,
preocupada i enfadada
de cara a aquestes eleccions
com a votant.
Com estàs?
No ho sé,
no ho sé,
no ho sé,
és que no estic en el món
de votant.
Encara no.
Encara no.
M'hi poso molt
a l'últim moment,
jo.
Un dia de reflexió.
Anna, endavant.
Bueno,
jo crec que
la gran duda
està clara,
si el independentisme
logra la mayoría absoluta
o no,
i,
a més,
si ja de cara
a la política estatal,
si Pedro Sánchez
no logra
que Salvador Illa
sea presidente,
seria una catástrofe,
porque ara mateix
totes les apostes
i totes les expectatives
per a que tenir
una legislatura tranquila
estan puestes
en les eleccions catalanes,
més allà
de les europees,
no diguem,
més allà de les vascals,
que més o menys
se té pensat
com serà el escenari
amb el PNV
i se sumarà.
Entón,
bueno,
crec que són
unes eleccions
importantíssimes,
no só per Catalunya,
que lo són,
precisament
per la crisi,
en mi opinió,
per la emergencia climàtica
en la que està sumida,
i que ara
bien el verano
i la primavera,
o sea,
mal,
no per la crisi,
per la crisi,
si no per la crisi,
a todo el Estado.
Evidentemente,
en funció
de esos resultados
dependerà
molt la legislatura,
no só si ella
consigue la presidencia,
sinó incluso
ella
consiguiendo la presidencia,
puesto que dependerà
dels apoyos
que necessite,
que probablement,
lo más probable, según la encuesta de la vanguardia
al menos, aunque a mí
siempre me llama la atención que son
poquitas entrevistas para
una encuesta tan importante, pero bueno
Tenim la mostra aquí, Oriol
1.425 entrevistas, que son
la mitad de las que hace
el CIS, por ejemplo, será bueno ver
los datos brutos del CIS, no hablo de la
cocina, que ahí no me meto, sino
los datos brutos. En todo caso
yo creo que
el panorama refleja muy bien
lo que estamos viendo. Hay un
liderazgo obvio del PSC
y ya se lo está
currando mucho, según
me dicen, vosotros me desmentiréis
si no es así,
en temas más allá
del independentismo
que es probablemente
la piedra, la china en el zapato de Esquerra
Republicana, porque
su gestión
está muy mal considerada en la
encuesta, por ejemplo, pero
el tema del independentismo y la competencia
conjunta, yo creo que
le está
penalizando, que le está
penalizando las encuestas y que le va
penalizar más durante la
campaña, que por mí puede darse
inaugurada si no lo estuvo antes.
Marc Molins.
Sí, Roger, jo estaria
clarament dintre d'aquest
segment dels animats.
Animat, eh?
un 5%, sí.
Molt bé, home.
O sigui, tu, enfrontat directament a
l'Oriol, Marc, que diu que no
comprèn... Tu estàs animat.
Jo estic animat.
Tu tens ganes d'anar a votar, eh, Marc?
Discrepo amb l'Oriol.
Sí, sí, estaria en aquest segment
minoritari d'animats.
Bàsicament perquè penso que
hem d'anar acabant un cicle
que s'ha demostrat, o almenys al meu
entendre, s'ha demostrat que
implica ineficiències molt
importants. És a dir, el temps ens
permetrà fer una anàlisi del que ha
representat aquesta dècada de viatge
independentista, de discurs i de
plantejament. És evident que a nivell
identitari i a nivell conceptual ha
implicat millores, però també ha
provocat unes disfuncions i unes
sinergies no necessàriament positives,
no? Parlo de presidències en l'exili,
parlo d'unilateralitats, de
judicialitzacions, de tensió, parlo
de reputacionalitat, en aquest cas
per la pròpia Catalunya, i em dóna
la sensació que aquestes eleccions
poden en alguna mesura contribuir a
fer una inflexió, i per tant en
aquesta mesura jo em considero
animat i em considero directament
vinculat a participar d'una forma
explícita. Hi ha un factor del que
parlava la Núria i que jo estic
molt d'acord en fil d'aquesta
mobilització, desmobilització del
votant independentista, l'enorme
potència icònica que pot tenir el fet
de la detenció. És a dir, jo penso que
s'especularà en alguna mesura per part
de Junts, en un moment donat, jugar a la
carta d'una detenció, amb una data
concreta, és a dir, posar-ho dintre del
taulell per tal de, precisament, provocar
aquest efecte mobilitzador, i per tant
és possible que es mesurin molt bé els
temps i les circumstàncies en les que
eventualment es pugui produir. No deixa
de ser, al meu entendre, una certa
alteració discursiva, aquesta especulació
constant amb la interacció amb el poder
judicial. Penso que en alguna mesura
hi ha un cert element de manipulació,
perquè les eleccions s'haurien de produir
en un escenari sense aquestes necessitats
tan icòniques i, eventualment, un punt
artificials. I si em permeteu, pel que fa
exclusivament a l'enquesta, jo crec que
hi ha un factor, a mi em sembla molt
interessant l'aglutinament que es produeix
del vot a la dreta. És a dir, veiem com
Vox baixa, veiem com Ciutadans
desapareix, sempre, evidentment, amb el temps
que falta i sense haver fet la campanya
i amb les prevencions que mereixen les
enquestes. Però veiem com hi ha aquesta
baixada de Vox, aquesta desaparició de
Ciutadans i aquest aglutinar, aquest
aglutinar el vot a favor del Partit
Popular, que té una pujada espectacular
en aquestes enquestes. Bueno, en alguna
mesura sembla que també aquell segment
de la població fa aquesta aposta per un
vot més pragmàtic, per un vot més gestor,
potser menys carismàtic, però per un vot
clarament abonat a una idea de gestió i
de superació, de tancament, d'un capítol que,
insisteixo i acabo, crec que ha deixat
episodis poc afalagadors.
Ciutadans ha passat en menys de sis anys de
guanyar les eleccions al Parlament de
Catalunya el 2018, a minés arrimades amb
36 diputats, a, previsiblement segons
aquesta enquesta, desaparèixer del
Parlament. Atenció, eh? En menys de sis
anys, eh? I aquesta enquesta que també atorga
14, no, 15 diputats del PP, 15, en té 3 ara,
això vol dir que es multiplica per 5, i
sense candidat, perquè no sabem exactament si serà
Alejandro Fernández, si serà Dolors Montserrat.
aquí fins fa un parell de dies hi havia
negociacions obertes entre el PP i Ciutadans per
vestir una espècie de plataforma electoral.
El fracàs d'aquestes negociacions ha portat
Adrián Vázquez, que és el secretari general de
Ciutadans, bueno, ja ho era a plegar.
Adrián Vázquez és una d'aquelles persones que
porta tatuat el pit del todo por España, perquè
és un dels dirigents de Ciutadans que més ha fet
el Parlament Europeu per anar contra Carles Puigdemont i
contra l'independentisme en general, i els fruits del
projecte polític de Ciutadans, és evident que havent nascut
a Catalunya moriran també a Catalunya. És fort com han
acabat revitnicant més la sobirania la direcció o el que
vulguis dir les persones més representatives de Ciutadans a
Catalunya davant les ingerències, entre comentes, de
l'Estat, que no pas la gent del PP que té unes perspectives
electorals que són bones. És molt curiós com a vegades
com fallen les antenes del PP a Espanya respecte del que
passa a Catalunya. Crec que això ha passat històricament, els
han fallat molt les antenes, i al final aquí tenen una persona
a Catalunya que és Alejandro Fernández, jo ni sóc amic seu,
hi he parlat molt poques vegades, no tinc res a favor seu,
tampoc res en contra, les seves intervencions al Parlament,
tu el veus aparèixer amb aquella quartilla que porta amb
les coses a mà, que això ja a mi sincerament ja m'inspira
confiança, eh? I veus que repassa una sèrie de qüestions que
és incòmode en la dialèctica, és incòmode a vegades
en el llenguatge, perquè incomoda els seus interlocutors,
és així. També és veritat que és un dels portaveus del PP
més eficaços que hi ha hagut en els últims temps, una persona
que és capaç que el seu grup passi de tenir tres diputats,
i està al caire de la desaparició, a mantenir la posició,
mantenir-se al cap de banda del PP desafiant, desafiant
l'autoritat d'Alberto Núñez Fijo, i també de Pablo Casado,
perquè ell tenia problemes molt seriosos amb aquell personatge,
crec que ara ja es pot dir, tirana grotesca, era Teodoro García Géa,
secretari general del PP amb Pablo Casado,
no sé què més falta perquè Feijó vegi
que és el seu home a Catalunya.
És una persona que és suficient...
Però això ha passat sempre, o sigui, a Lisbide al Quadres
quan van voler pactar el PP i en Pujol
el van a raconar, Josep Piqué, que va treure uns grandíssims resultats,
també el van acabar a raconar, en Pau Descansi,
i ara Alejandro Fernández, perquè mira què diu Dolors Montserrat
a aquestes últimes hores.
Som una força que representem aquesta unitat de tots aquests catalans
que volem una Catalunya millor, fora del procés i fora de la independència.
Per tant, amb els votants de Ciutadans, aquí estem,
aquí tenim les portes obertes i sempre tindran el Partit Popular
per continuar lluitant per una Catalunya millor.
Clar, el PP veu com pot abraçar tots els votants de Ciutadans
i Dolors Montserrat, que ahir van ser bastant insistents
els periodistes preguntant-li si seria la candidata,
i la reacció seva va ser de deixar-se estimar
i un somriure que se'n poden fer moltes lectures.
Vull dir que, potser, si fossis Alejandro Fernández
no les tindries gens totes.
És que no les té totes, bàsicament, perquè hi ha persones que...
Si hi hagués hagut una plataforma electoral entre el PP i Ciutadans,
la primera opció, n'estic convençut, era anar a buscar una persona independent,
amb aquells independents, ja ens entenem,
que els independents en aquest país tots tenen carnet,
però anar a buscar una persona que fos validada pels dos partits
i que fos allò, com que és diumenge, es pot parlar més clar,
d'un espanyolazo espectacular, que tu el puguis presentar,
no faci vergonya de mirar, que porti tarajo i corbata,
que sigui una persona que l'espectre més espanyolista de l'electorat
pogués apadrinar i votar.
Com que s'anirà per cicles?
Carlos Carrizosa segurament farà un intent amb Ciutadans.
Per què? Perquè Ciutadans té drets electorals,
pots anar als debats, i què voleu que us digui,
és una persona coneguda, qui no recorda aquell senyor Carrizosa
per què hem demanat la paraula de la tardor del 2017,
i després tens Dolors Montserrat, que ha sigut cap de llista del PP a Europa,
però jo diria que el seu grau de coneixement
entre l'electorat català, que pot sentir-se tret pel discurs del PP,
crec que Alejandro Fernández, de feina, n'ha fet una mica més.
Sí, jo també crec per això que té difícil repetir com a cap de llista,
perquè aposten més per Dolors Montserrat,
tot i que estic d'acord que Alejandro Fernández ha aguantat el PP
amb uns resultats molt dolents, fins i tot amb humor,
perquè recordo aquella frase que deia que havia anat en un taxi,
i això sempre s'agraeix, i sempre donant marge
perquè els resultats millorin en els seus discursos.
Per tant, és una persona que ha estat aguantant el partit
quan segurament tothom posava els ulls més en el Vox o Ciutadans
i el PP quedava arraconat, però sembla que no se li reconeixerà
aquesta feina i no podrà repetir cap de llista.
Llavors, a partir d'aquí, els resultats de l'enquesta de la Vanguardia
donen una aglutinació de vot al voltant del PP,
però no pugen tampoc sumats moltíssim.
Pensem que són tres diputats de diferència
respecte als que tenen actualment,
per tant, qui igualment del bàndol, per dir-ho d'alguna manera,
constitucionalista, qui s'endú el peix gros és el PSC,
i el PP sí que es beneficiaria d'aquesta al·lutinació de vot a la dreta.
Llavors, Ciutadans, és curiós que acaba aquest cicle electoral
plantant-se respecte a Madrid,
i que reivindiquen l'autonomia del partit de Catalunya
perquè està fent una cosa que no volia la direcció estatal,
que és anar en solitari i condemnant-se gairebé a l'extinció.
El que passa és que anar en una plataforma amb el PP
sense una coalició electoral,
que és el que reivindicava Carlos Carrizosa,
era també anar a l'extinció,
perquè volia dir desdibuixar Ciutadans en l'escenari polític català
i quedar difuminat dins d'una plataforma més àmplia del PP
sense poder fer sobreviure el partit,
perquè sense la coalició electoral era evident
que el que acabava fent el PP
era absorbint tots els dirigents.
A partir d'aquí, Carlos Carrizosa se la juga,
també posa més difícil el PP,
aglutina el vot,
perquè sempre quan hi ha més opcions hi ha fugues,
i s'ha de veure què passa amb el tema finalment del cap de llista.
Cal tenir en compte que Alejandro Fernández
es va afrontar a Feijó quan precisament Feijó estava intentant fer contactes amb Junts.
Per tant, va ser l'únic dirigent del PP, fins i tot més que Ayuso,
que va posar el crit al cel per aquests contactes amb Carles Puigdemont.
s'ha de veure ara si finalment queda relegat o no,
malgrat que sembla, per les informacions que hi ha,
que aquí té més números de repetits d'Olors Montserrat.
Anna, Marc, i vull fer-vos un parell de preguntes també a l'Oriol de la Núria.
Digues, Anna.
Nada, yo, con respecto a lo de Alejandro Fernández,
yo creo que es una cuestión de, desde luego,
lo que dicen en Génova es que sí, que es un gran orador,
que ha estado muy bien como portavoz,
pero que tiene el partido hecho unos toros.
Ese es el mensaje que estás trasladando,
que es un hombre que no se ha ocupado del tema orgánico
en el PP de Cataluña y que, por lo tanto, no lo quieren.
Mi impresión, después de hablar con unos y con otros,
es que no lo quieren porque se ha enfrentado a Feijó, y nada más.
Y se ha enfrentado a Feijó, es decir,
ha dicho cuando se salió lo del intento de pactos con Junts
por parte del PP, se ha enfrentado a eso,
y, o sea, lo que podría ser considerarse una línea coherente
con la política del Partido Popular,
porque ahí el que estaba siendo incoherente
obviamente era Feijó.
Entonces le penalizan por eso,
y encima le penalizan por tener unos resultados,
o al menos de momento unas encuestas
que le son muy favorables.
Resulta incomprensible, pero teniendo en cuenta,
como decíais, el pasado del Partido Popular,
con Piqué o Vidal Cuadras,
pues no resulta tan incomprensible.
El Partido Popular no quiere un PP catalanista
en Cataluña, valga la redundancia.
No lo quiere, no lo quiere.
Quiere un Partido Popular en Cataluña
que le sirva para las elecciones generales.
Lo demás le importa un bledo.
Y es así.
Y los hechos lo demuestran.
No estoy diciendo nada nuevo.
Cada vez que se ha intentado un acercamiento
a posiciones más plurinacionales,
a posiciones, bueno, me parece exagerado,
plurinacionales, pero bueno,
por llamarlo de alguna manera en el Partido Popular,
pero más catalanistas,
Piqué probablemente era el emblema más de esa etapa,
cada vez que eso tumban al candidato.
O el candidato desaparece por puro agotamiento,
porque fue el caso de Piqué,
por puro agotamiento,
porque es imposible luchar contra eso.
Quieren una maquinària que les dé votos en Madrid.
Punto.
Eso es lo que hay.
El que pasa, Ana,
que amb aquesta estratègia
tampoc aconsegueixen que sigui una maquinària
a favor dels resultats de Madrid,
perquè el que ha passat últimament...
Pero genera crispación.
No, que no han recollit.
I en el cas d'Alejandro Fernández
no és perquè tingui una visió més catalanista
o vulgui acostar-se més al sobiranisme,
sinó al contrari,
que volia tenir una línia més dura, no?
Pero sí, efectivamente,
pero quiere ser de independiente.
Clar, és això.
És l'autonomia que reclaman respeto
i, en cierta manera,
ese és su catalanismo,
autonomia.
O sea, l'autonomia que reclama Catalunya
la reclama el Partido Popular,
digamos.
És que és un catalanismo peculiar,
no són els intereses de Catalunya,
són els meus intereses com a partidò propi.
I el Partido Popular dice
tú què partidò propi de què?
Tú eres un partidò d'una comunitat més
i acataràs com acataron Extremadura.
Bueno, que és el mateix que Ciutadans
li ha passat ara,
que és la direcció de Catalunya
que s'ha revalat contra la direcció estatal
perquè volia tenir autonomia.
Digues, Marc.
Sí, molt ràpid.
A mi sempre m'ha donat la sensació
que el Partido Popular,
d'una forma molt singular,
té un problema greu
amb la gestió del talent.
És a dir,
sempre que apareix una figura talentosa
i normalment aquest atribut
va associat a independència,
esperit crític,
sempre que apareix una figura d'aquest perfil,
tendeixen al maltracte.
És a dir,
la sortida d'Alejandro Fernández,
al meu entendre,
seria un flag favor pel PP a Catalunya.
És a dir,
és un polític que crec que ha seguit representar el partit
en moments d'una extrema dificultat,
perquè hi ha hagut uns anys
on el Partit Popular ha sigut el veritable dimoni a Catalunya.
Crec que l'ha defensat amb dignitat,
amb rigor,
en un moment molt complex,
i ara,
que és el moment en què eventualment
podria capitalitzar un cert discurs
i un plantejament,
ara se'l desplaça.
Jo crec que seria un error important,
però és l'error o és la conseqüència
que comporta en aquest cas el ser independent
respecte d'un partit que és molt unívoc,
que vol donar sempre una mateixa versió.
el qual és en si mateix contrari
a l'esperit de la política.
Oriol,
tu diries que hi ha nervis al govern aragonès
després d'aquesta convocatòria electoral
i de veure, no sé,
l'enquesta d'avui
o els ondejos que deuen tenir interns
aquests últims dies?
Sí, n'hi ha...
Perquè al final qui avança en les eleccions
són ells mateixos.
Sí,
de fet avança en les eleccions
en el moment en què era menys lesiu per ells.
Al final,
tu podies anar allargant la legislatura,
però la minoria parlamentària
anava acorcant.
Podies haver-ho fet una mica endiferit,
fer-ho a l'octubre,
però a l'octubre tampoc ningú diu que estiguis millor.
Segurament a l'estiu caldrà adoptar
noves restriccions per la sequera
i això,
evidentment,
que hauria pagat el pato
que es diu col·loquialment
no hauria estat el govern d'Esquerra.
Per tant,
aquests nervis hi són des de fa temps.
Jo recordo,
fa uns quants més,
una conversa amb un responsable d'aquest govern
que el que deia era
que ells havien intentat
per totes les vides possibles
fer lluir la gestió,
però que les eleccions ara no es guanyen.
En gestió era la constatació
que s'haurien pogut fer les coses millor.
Segur que sí.
Va haver l'Io amb unes oposicions.
La sequera segurament
no ha estat una gestió genial.
També és veritat
que segurament
tothom s'hi hauria trobat
en els mateixos termes
en la mesura que les inversions
que s'haurien d'haver fet
per superar-la
no s'han fet en l'última dècada
perquè hi ha hagut altres prioritats.
Convoques les eleccions
i tens un problema grandiós
a les presons.
Vull dir que al final
el calendari també ha conspirat
una mica contra ells
en la mesura que hi ha hagut
qüestions que han anat passant
en moments nuclears
que no s'han pogut atendre
amb la rapidesa
o amb la prestància
que s'hauria pogut fer.
I és evident
que ells havien arribat
a la Generalitat
l'any 2021
amb la intenció
de recuperar
la institucionalitat perduda
en la presidència
de Quim Torra.
Ho han intentat
i segurament
la figura del president
no ha lluit tant
com ells haurien volgut.
I ara, fins i tot,
si ens hi fixem,
aquesta setmana
crec que és bastant palmària
aquesta comparació
que faré.
Pere Aragonès
presenta una proposta
de finançament singular,
la presenta dimarts
la consellera d'Economia,
del Consell Executiu,
l'explica el president
l'endemà
en una conferència.
És una proposta
que és raonable,
podem entrar
en els termes que calgui,
però és una proposta
llargament demanada
per Catalunya,
fins i tot
i estan a favor
totes i cadascuna
de les patronals.
Amb què contrasta això?
Amb la il·lusió
que projecta
Carles Puigdemont
en la conferència d'Elna.
Podem entrar
en les incoherències
de Carles Puigdemont,
fer-li preguntes
de l'estil
però vostè
representava el procés
que vostè mateix
va aturar el 2017 o...
Costa fer-li aquestes preguntes
perquè no fa entrevistes.
Seria molt interessant
crec sentir-lo.
Crec que fa set mesos
que no aconsegueix
cap entrevista
cap mitjà.
M'atreviria a dir
que les entrevistes
no seran el punt fort
de la campanya
de Carles Puigdemont.
Una campanya flash
com aquesta,
una campanya express,
es dona més
a la part més emocional
que no a la part racional.
Hi ha preguntes
que per ell
són dolentes.
Per exemple,
preguntar-li
si tan vàlid
és el mandat de l'octubre
per què torna
a demanar
un referèndum acordat
o, tenint en compte
el president de l'octubre,
si no s'arriba
un referèndum acordat
què farà vostè
per superar
aquesta negativa
de l'Estat?
Però clar,
tu trobes
un expresident
de la Generalitat
que aposta
per la seva restitució,
que té l'èpica aquesta
de potser torno
i em detenen,
que projecta
un cert sentit
d'una institucionalitat
paral·lela
a la que hi ha hagut
aquests anys
de la Generalitat
i llavors tens un president
que en exercici
de les seves funcions
legítimes,
el que fa és demanar
un finançament singular
per Catalunya,
l'electorat independentista
que encara no ho ha llançat
tot per la borda
que encara existeix,
pensa
què vull,
il·lusió
o un nou finançament?
S'ha fet tot el que s'ha fet
aquest any
per arribar a un nou finançament,
hi ha una part racional,
hi ha una part sentimental
i és aquí
on les projeccions d'Esquerra
no acaben d'encaixar.
Núria.
Sí, jo crec que a Esquerra
el que li costarà més
és fixar un marc de campanya
que li va beneficir
perquè el PSC
està molt clar
que va
a intentar exhibir
que pot gestionar
millor la Generalitat
o ser un candidat
d'ordre
i Carles Puigdemont
pot exhibir
pedigree independentista
amb aquesta èpica
que parlava de l'Oriol.
Llavors,
el govern d'Aragonès,
la gestió,
doncs,
ha tingut molts problemes
de gestió
ara mateix
amb la qüestió
de les presons
i amb el pedigree independentista
també sempre
en aquesta competició
Junts-Esquerra
ara
se l'emporta
més
Junts
per tots aquests
anys,
no?,
que ha tingut
una estratègia
més pragmàtica
i Junts
més dura,
el que passa que ara
els dos tenen
una estratègia
més pragmàtica.
En tot cas,
el relat
se l'han portat
Junts
des del punt de vista
d'aquest pedigree independentista.
Fixar una campanya
que beneficia
a Esquerra
li costarà
molt
entrar
en aquesta
competició
i més si les enquestes
van dibuixant
Esquerra
en un tercer lloc
i que la competència
per la presidència
acaba sent
entre
Illa
i Puigdemont.
I després,
en el cas
de l'avançament electoral,
crec que
Pere Aragonès
va calcular
que
encara no hi ha
restriccions
per la sequera
si n'hi han d'haver,
que no tenia
majoria al Parlament
i li havien acabat
de tombar uns pressupostos
parlant,
podria tenir
un cert relat
a l'hora de reclamar
el suport electoral
i després
crec que també
va calcular
que Junts
no tenia candidat
i que no s'esperava,
ja sé que li vas preguntar
ahir a Laura Vilagrà
i va dir que
sí
o que era indiferent.
Va driblar bé.
Sí, va driblar bé
però crec que no s'esperava
que Puigdemont
fes el pas
sense
haver aprovat
l'amnistia encara.
Era un marge
de 15 dies
i
Puigdemont
al final
ha decidit
tirar endavant
i crec que també
ha decidit
fer aquest pas
perquè pensa
que Esquerra
ha fet aquest càlcul
i s'ha sentit
un altre cop
atacat.
Molt ràpidament,
sisplau,
Anna i Marc,
he de fer una pausa.
Bueno,
no tengo mucho más
que añadir
que añadir a parte
de lo que habéis dicho.
Para mí los dos efectos
sorpresas
de momento
no los está
amortizando nadie.
Veremos a partir
de aquí
las encuestas,
los dos efectos
sorpresas,
convocatoria electoral
y candidatura
de Puigdemont.
Marc.
Jo també
molt ràpid.
A mi em preocupa
una mica
la sensació
de dissociació
que en ocasions
em provoca
la nostra política.
És a dir,
crec que els reptes
són còsmics
els que ens estan venint
a nivell mundial.
Em refereixo
al que parlava
Manel Elías
al començament,
els grans problemes
col·lectius,
que és importantíssim
que tornem a focalitzar
correctament
la gestió
i la coordinació
a nivell de governs
per tal de poder
portar endavant
i poder assumir
amb garanties
aquests grans reptes
que ens venen.
Per tant,
que passin
aquestes eleccions,
que la ciutadania
en democràcia
es manifesti,
que es conformi
un govern
i que puguem començar
a posar fila a l'agulla
cap a les qüestions macro
que cada vegada
són més presents
i més punyents.
Dos minuts
per arribar
a tres quarts de deu
del matí.
Som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Faré una pausa
amb la Núria Oriol,
l'Oriol Marc,
el Marc Molins,
l'Anna Pardo de Vera.
Tots quatre
teniu carnet de conduir?
Sí.
Us l'heu tret,
bé,
el cas de l'Anna,
a Catalunya?
Sí.
Sí, eh?
Sí, sí, sí.
A on t'has de treure
el carnet de conduir?
Ara t'explicaré
que molts catalans
van a Cuenca
a treure's
el carnet de conduir.
Jo en conec un, Roger,
jo t'ho comentaré.
Amb nom i cognom
conegut?
Amb nom i cognom.
Conegut?
Relativament conegut,
sí, sí.
Ho has d'explicar, això, eh?
Potser que abans
aprofitaré el descans
per demanar permís, eh?
Demanar permís.
Pausa, pausa
i fem vista.
El dèvio no,
penso explicar-ho.
Fem vista
i expliquem
per què la gent
se'n va de vacances
una setmana
a una pensió
amb tot inclòs
carnet de conduir
pràctica i teòrica
i en una setmana
et torna a Catalunya
amb el carnet de Cuenca.
Fins ara.
El suplement
amb Roger Escapa.
Quan vas deixar de creure
que tot és possible?
El nou Hyundai Kona.
Elegit millor cotxe
de l'any 2024
a Catalunya.
Arriba amb la seva
innovadora tecnologia
per demostrar-te
que res no és impossible.
Supera els teus límits
amb el nou Hyundai Kona.
Hyundai,
l'única marca
amb 5 tecnologies elèctriques.
Fins el 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva.
Entra a 3cat.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web
Visum,
caixer automàtic
o transferència.
Recordeu,
més informació
a 3cat.cat
barra Marató.
La Marató
que dona llum.
Si ets amant
de l'òpera,
prepara't.
Dimarts 26 de març
a un quart de nou
del vespre
viu la grandesa
de Madame Butterfly
en directe
des del Royal Opera House
al teu cinema
més proper.
Aquesta coproducció
amb el Teatre del Liceu
presenta Smith Gregorian
com a Xocho San
i Joshua Guerrero
com a tinent Pinkerton.
No et perdis
aquesta experiència
enlluernadora.
Més informació
a roencines.es
És essencial
que la meva família
tingui l'oportunitat
de superar
aquests moments difícils
i per tant
he decidit
deixar temporalment
el meu càrrec
de primera ministra.
Borgin
a TV3
aquesta nit
després del 30 minuts.
Ja disponible
a la plataforma digital
3CAT
Descarrega-te-la.
Paula,
qui has superat?
Doncs un trastorn de...
He superat
la insuficiència renal
que en el meu cas.
Que siguis avui aquí
curada
amb aquest...
I no te n'adones
que estàs patint
aquest maltractament?
No,
perquè...
Ho he superat
és el podcast
on flueix la conversa
amb persones
que han patit
una dificultat
i l'han superat.
Quan tens la sort
de tirar endavant,
compartir el que has viscut
pot ser una bona ajuda
pels qui ara
es troben
on tu vas ser.
Ho he superat
amb Xantal Llevina.
Un podcast
per ajudar
a entendre
i encarar la vida.
A l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT.
El suplement.
Ràdio
amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger
escapa.
Passa un minut
de 3 quarts de 10.
Aquí el Guillem Gisbert
cantava
que anava conduint
la man manalta
encara amb Manel.
D'aquí una estona
a partir de les 10
al suplement
avui ajuntem
Jaume Sisa,
Guillem Gisbert
i Quim Carandell.
Tres generacions
de la música
de la cançó
feta en català.
Els hem batejat
com el pare,
el fill i el net.
Això passarà
d'aquí una estona
però aquesta cançó
de la man malalta
que parla d'un cotxe
ens serveix
per il·lustrar
aquesta informació
que us volem explicar.
Treure's el carnet
de conduir
fora de Catalunya
és un fenomen
cada vegada
més habitual.
S'ajunten dues coses.
D'una banda,
Barcelona no dona
l'abast
i el temps d'espera
per examinar-te
a la pràctica
oscil·la
entre els 3 o 4 mesos
en funció
de cada autoescola.
Al darrere
hi ha diversos factors
com la manca
d'examinadors,
el fet que hi ha
molts alumnes no aptes,
la primera tanda
d'exàmens.
Això també passa
a casa nostra.
I d'altra banda
hi ha ciutats com
Conca,
Castella-la-Manxa,
he de dir Conca,
he anat variant
Conca i Conca,
ara hem fet la consulta
amb els serveis
lingüístics de la casa,
he de dir Conca.
A Conca,
Castella-la-Manxa,
s'han fet populars
alguns cursos
que ofereixen
intensius
que permet
treure's
la teòrica
i la pràctica
en pocs dies,
en un parell
de setmanes
com a molt.
Això s'ha convertit
en un reclam
per persones
d'arreu de l'Estat,
especialment també
de catalans,
que van a passar
uns dies a Conca
amb una pensió,
ja tenen l'hotel a punt
i tornes a casa
amb el carnet.
El Rafael Lozano
és director
de l'autoscola
Sant Cristóbal de Conca.
Rafael,
què tal?
Bon dia,
buenos días.
Hola,
buenos días,
buenos días.
Per què?
¿Por qué Cuenca
se ha convertido
en un polo
de atracción
de alumnos
que quieren sacarse
el carnet de conducir?
Bueno,
nosotros llevamos
ya mucho tiempo
haciendo estos cursos,
fuimos los pioneros
que empezamos
a hacer los cursos
intensivos
y la verdad
es que la demanda
ha ido creciendo,
creciendo,
de tal manera
que ahora mismo
todas las semanas
se examinarán
entre 80 y 90 personas
y efectivamente
muchas de estas personas
son de la comunidad catalana,
sobre todo
de Lérida
y de Gerona
y Barcelona,
un poquito menos
de Tarragona,
pero también te vienen
de San Sebastián,
de Bilbao,
incluso de Canarias.
Y son intensivos
porque hacemos
hasta nuestros propios libros,
damos las clases
de 8 de la mañana
a 2 de la tarde
y luego desde las 4
hasta las 8
y en 2 días y medio
como máximo
3 días
hacemos todo
lo que es la teórica.
¿En 3 días
te sacas la teórica?
Haces todo
lo que es el curso
de teórico
más luego
en un día y medio
hacemos la batería
de test
que va acompañado
para esa teórica.
Sí,
ponle en 5 días
haces tu teórico.
¿En 5 días
la teórica?
Y luego la práctica
supongo que tardas
un poco más
porque tienes que aprender
a conducir básicamente,
¿no?
Efectivamente,
pero la práctica
es distinta.
Bueno,
también debo de confesarte
que depende mucho
también en persona,
no es lo mismo
una persona
con 35 o 40 años
que un chaval joven
a lo mejor
con 18 años,
pero vamos,
no más a lo mejor
de 6 o 7 días
porque damos 3 clases diarias
y luego vas apoyado
continuamente
mirando a otros alumnos
que están haciendo
lo mismo que tú.
Se hace un ambiente universitario,
es que todo cuenta,
tú cuando estás allí
estás involucrado
en sacarte el carnet
y con la gente
a tu alrededor,
es como un equipo,
debería reverlo.
¿Y para subir al examen
no hay lista de espera?
Ahora mismo no,
no,
en el sentido
de que tú
antes de venir
lo puedes reservar
de dos maneras
o bien lo reservas
porque toda la gente
no puede hacerlo seguido
tampoco por el trabajo,
en fin,
por motivo.
entonces ellos te dicen
mira,
voy a ir tal semana
a hacer el teórico
y reservo para otra semana
a hacer el práctico
y hay otra gente
que te lo reserva
teórico y práctico seguidos
en el mismo día
que ha aprobado el teórico
empiezas ya a hacer
lo que es tu curso práctico también.
¿Y ofrecéis alojamiento
y comida
o eso va aparte?
O sea,
¿ofrecéis todo el pack?
¿La estancia,
el examen,
el carnet?
Sí,
nosotros tenemos concertado
pues cerca de,
pues no te exagero,
a lo mejor 7 o 8 hoteles
y a lo mejor 10 o 12 restaurantes
lo que pasa es que
es muy económico
comparado con otros sitios
pues la vida aquí
¿Cuánto cuesta?
¿Cuánto cuesta?
Pues mira,
hay un sitio,
por ejemplo,
que lo demanda mucho la gente
que son 35 euros
comer,
dormir
y cenar
y con tu habitación individual,
con tu baño,
o sea,
genial,
hay muchas veces
mujeres ya casadas
que vienen
y dicen
yo si lo llego a saber esto
me voy antes
y es unas vacaciones
donde han sacado
el carnet de conducir.
¿Y es más fácil
aprobar en Cuenca
que en una gran ciudad
como Barcelona?
No,
la gente cree
que porque es un sitio
más pequeño
es más fácil,
verdaderamente
no es por eso,
yo creo que es por el sistema
y porque lo haces seguido,
date cuenta
que una persona
que lo tengan esperando
tanto tiempo
para sacar el carnet
de conducir
pierdes,
pierdes interés,
pierdes motivación
y sobre todo
cuando son 3-4 meses
como mucha gente
viene de allí
en lista de espera
ocurre un problema
que cuando tú
te examinas
y suspendes
hasta a lo mejor
3 meses
no te vuelven a dar
otra vez
la oportunidad
y no vas a estar
3 meses dando clases,
no hay bolsillo
que permita eso.
¿Y qué está fallando
en la DGT
para que ocurra esto
o para que la lista
de espera en Barcelona
sea de 3 meses?
Bueno, yo creo que es un poco
a nivel nacional
pero sobre todo
hay comunidades
en las cuales
es más grave
pero para mí
el sistema
ha caducado
y no salen examinadores
no se entiende
porque no sacan
de una vez
plazas y plazas
de examinadores
y sobre todo
a zonas más afectadas
y yo opino
que deberían
ser un sistema
pues como el portugués
por ejemplo
que es público
y privado
en el cual
examinan mañana y tarde
incluso sábados
y se quitaría
todo el tapón
pero automáticamente
y darle la oportunidad
a la gente
de sacar un permiso
conducir
date cuenta
que hombre
está mal
que tú no puedas
sacar el permiso
conducir
para llevar
tu coche
o tu motocicleta
pero imagínate
la gente
que es para trabajar
y que le están esperando
para un puesto de trabajo
tanto para la empresa
como para esta gente
Estic veient
la lista de famosos
que han passat
per l'autoscola
del Rafael Lozano
a Cuenca
no hi veig
el nom de l'Oriol Marc
pero sí
el d'Àlex Moné
Mago Pop
Hugo Silo
Abelanca Suárez
Belén Esteban
Xabelita
Bayona
Marta Turné
Úrsula Corberó
Macaco
Laura Escanes
Malú
Tamara Falcó
Quico Rivera
Marc Molins
Marc Molins no
Marc Molins no
Marc Molins no
les han sentit
a conducir
ya prácticamente
a todos
¿no?
Han venido
muchísima gente
date cuenta
que fuimos los pioneros
empezamos con los cursos
y hay muchos actores
o presentadores
gente
que necesita hacerlo rápido
y que no puede esperar
entonces
la verdad es que vienen
con mucha presión
vienen con presión
porque a lo mejor
tienen que empezar
una película
o un rodaje
y les interesa hacerlo
cuanto antes
y la verdad es que
nos sentimos orgullosos
nos sentimos orgullosos
porque
lo hemos conseguido
y funciona el método
vamos
también
provoca una mica
d'indignación
Marc
ver que
tú te'n vas
allá
10 días
y tornes aquí
con el carnet
pero a casa nuestra
es que
tenemos un problema
¿no?
Marc

porta a treure's
el carnet
a Cuenca
jo crec que
amb el propio
Rafael Lozano
en un moment donat
ella fa un càsting
fa un càsting
per una pel·lícula
d'aventura
a Pons
i guanya el càsting
per tant
li donen la condició
d'actriu
en una pel·li
que es deia
La deriva
10 dies
o 15 dies
abans
de l'inici
del rodatge
explica
la meva germana
que el truca
a l'aventura
la truca
a l'aventura
i li diu
escolta
suposo que tens carnet
perquè necessito
és imprescindible
que apareixis
conduint
si no recordo malament
un camió
o un vehicle pesat
és a dir
suposo que tens carnet
la meva germana
era aquest tipus
el perfil
que jo crec
que tothom situa
de persona
que anava
al copilot
donant ordres
i queixant-se
sobre com conduïa
el pilot
però que no tenia carnet
ni semblava
que tingués intenció
de treure sal
la resposta
que li dona la Maria
a l'aventura
és
sí, sí
evidentment
no hi ha cap problema
a pesar
que no tenia carnet
recordo la trucada
Marc
d'aquí 15 dies
començo un rodatge
i és imprescindible
que tingui carnet
i no tinc carnet
què haig de fer
i com a bon jurista
li vaig dir
l'obvi
no Maria
no hi ha cap ser humà
a la història
de la humanitat
que s'hagi tret
el carnet
de conduir
en 15 dies
per tant
truca al Ventura
i diga-li
que tens aquest problema
i la meva germana
com a bona
humanista
que és
es va posar
a buscar alternatives
va trobar
la possibilitat
de cuenca
i efectivament
jo crec que no van ser
ni 15 dies
en una setmana
10 dies
havia fet tot el teòric
tot el pràctic
i apareix conduint
feliçment
la primera i única vegada
perquè crec que no ha tornat
a agafar el cotxe mai més
però va aconseguir
el seu propòsit
que era rodar la pel·lícula
doncs el Marc Molins
que ens ha donat
el nom que buscàvem
hem après dues coses
era un Molins
era un Molins
però no era jo
gran actriu
i gran pel·lícula
a la Darío
del Ventura Pons
que ens va deixar
que ens va deixar
fa pocs mesos
efectivament
4 minuts
per arribar
a les 10 del matí
Guillem Albà
bon dia i bona hora
bon dia
com esteu?
molt bé Guillem
tu també vas anar a Conca?
home
i tant
sí, sí
és una de les experiències
més guapes
que he viscut a la vida
o sigui
ho defineixes
com una experiència
sí
mira, de fet
sé que no estava fet expressament
però sé que
havia sentit
parlar de l'escola
i vaig veure una entrevista
de la Maria Molins
parlant d'això
i vaig dir
hòstia
i llavors vaig buscar l'escola
després de sentir
la Maria Molins
que ho explicava
vull que imagina't
ara estava flipant
quan he escoltat
que explicava l'anècdota
o sigui
i el Rafael Lozano
va ser el teu professor
el director de l'autoscola
Sant Cristóbal
estava per allà
sí, sí
és el que em va fer
la broma
en el moment
quan et diuen
si has aprovat o no
si ets apte o no
a la teòrica
s'ha de dir que
bueno
per exemple
no sé si ho fa sempre
però ens feia esperar
al carrer
i ell sortia
per una finestra
i llavors
anunciava
diguéssim
en moda una mica
d'espectacle
si ha sigut apte o no
i em va dir
Guillem Albà
lo siento
eres apto
una broma
que deu fer
15 vegades
cada setmana
sí
però
a la nostra classe
m'ho va fer a mi
i vaig tenir aquells dos segons
de dir
merda
què faig aquí
a Cuenca
o sigui
vas aprovar
a la primera
tant la pràctica
com la teòrica
sí
sí
vaig arribar
un diumenge
a la nit
allà a Cuenca
sense saber què fer
el dilluns
vaig començar a estudiar
i el següent dilluns
m'examinava
de teòrica
i el mateix dilluns
a la tarda
ja començava a fer pràctiques
quants anys fa d'això?
hòstia
fa uns quants
més de 15 segur
no sé
en tenia 20 i cocs
que no és un fenomen nou
és a dir
que potser ara s'ha greujat
perquè el temps d'espera
a Catalunya cada vegada
s'eixampla un pèl més
però que
gent que se'n va
més enllà de Catalunya
a treure's el carrer
no és un fenomen d'ara
no
jo de fet allà
bueno
ho havia sentit a parlar
i ara en aquests anys
hi ha gent que ho ha anat preguntant
també gent del Mondillo
a vegades actors
actrius
que diuen
hòstia
jo de Cuenca
què tal
perquè també s'ho volien treure
jo allà recordo
coincidir
amb tot tipus de gent
a més
gent que no
que ho he pensat
vull dir
m'agrada perquè ser com
és gent que no hagués quedat
jo mai a la vida
ni hagués tingut converses
saps
és una barreja
tan diferent de gent
gent de tot arreu
vull dir
gent de tot arreu
i una senyora
gran de mullet
vull dir
una mena d'Erasmus
o de programa Seneca
per treure't el carnet
de conduir
avui l'història
del Guillem Alba
també
el soplement
Guillem
suposo que deus tenir
projectes en marxa
gira
aprofita ja
que t'hem trucat
per explicar
amb què estàs immers
últimament
no
doncs res
estic fent bolos
ara avui estic a Madrid
que estic per aquí actuant
amb els espectacles
i un espectacle
que fa des de fa 10 anys
que es diu Marabunta
doncs fem
la girada comiat
i acabem el 26 de maig
a Barcelona
allà al Pèl de 62
i el Festival Grec
es treu un espectacle nou
i anar fent coses
una abraçada
un abraçada Guillem Alba
enteniment a la carretera
vinga
que vagi molt bé
i gràcies també
a la història
que avui ens ha apropat
el Rafael Lozanol
director de l'autoscola
Sant Cristóbal
el professor de la Maria Molins
i el Guillem Alba
des de Coenca
on se'ls acumula la feina
i segur que després
d'aquesta entrevista
doncs encara reben més trucades
gràcies Rafael
Bueno, muchas gracias a vosotros
Una abraçada
Feliz domingo de Ramos
Igualment
que vagi bé
no sé si us celebrareu
anant a comprar
aquest diumenge de Ramos
no teniu fe vosaltres
el Marc Molins
potser sí que és un home de fe
Jo segur
ja em coneixeu al perfil
a més aquesta Pasqua
me l'he preparat especialment
o sigui que la gaudiré
amb intensitat
Una abraçada Marc
gràcies Anna
una abraçada també cap a Madrid
Cuideu-vos
Arribem a les 10 del matí
i ens actualitzem
la Neus Bonet
과爱
i veiem
el Bublé
deary
El Bublé
deary
deary
que
sonra
y
la
motriz
deary
el
deary
e
de고
o