Adéu.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 10.
Bon dia, us informa Nius Bonet-Vegant.
Més de la meitat del país estan alerta per risc d'incendi.
Al Pla Alpha, 19 comarques estan pintades de color vermell.
La majoria de la meitat occidental de Catalunya
pel risc alt o molt alt d'incendis.
15 comarques més tenen un risc moderat o alt
i només 9 comarques de l'extrem nord-oest,
l'interior de la demarcació de Girona i el nord de Barcelona,
no tenen cap avís.
Fins ara, aquest estiu,
s'han cremat prop de 600 hectàrees forestals a Catalunya,
la majoria fa una setmana, a Purbou.
Tot i això, el nombre d'incendis és inferior a la mitjana,
per sota dels 200 focs.
La cap de regió del cos de gent rural de l'Alpirineu, a Nasservent,
ha fet una valoració positiva del que portem de campanya
en declaracions al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio.
El balanç és força bo.
Tant amb número d'incendis, és inferior a la mitjana,
però especialment amb el número de superfície afectada,
només un d'aquests incendis ha passat aquesta línia
de 500 hectàrees, que ja són incendis de gran entitat,
que és el de Purbou, i la resta són petits incendis.
Aquest cap de setmana no hi ha cap parc natural
tancat per risc d'incendi,
però els agents rurals recomanen evitar fer qualsevol tipus d'activitat
en entorns forestals i sobretot en hores de màxima insolació.
Més notícies, Montse García.
9 balanç de víctimes de l'incendi de Hawai.
Ja són 89 les persones mortes.
La justícia nord-americana ha obert una investigació
sobre la gestió del foc.
La fiscal general investigarà perquè el telèfon d'emergència
es va deixar de funcionar en moltes zones
o perquè les sirenes d'alerta d'incendi no es van activar.
El president de les Canàries, Fernando Clavijo Batlle,
creu que el PNV hauria de presidir el nou congrés dels diputats.
L'únic escor dels nacionalistes canaris de coalició canària
a la cambra baixa
podria decantar votacions importants a la pròxima legislatura.
Per això, tant el PSOE com el PP parlen amb el seu partit
per obtenir el seu suport.
I la nostra aposta està clara, que és pel PNV.
Cita les urnes avui a l'Argentina
en unes eleccions primàries de vot obligatori.
La governant coalició peronista de centre esquerra
pot patir un càstig dels votants
enfadats per una inflació del 116%
i un cost de la vida que ha deixat 4 de cada 10 persones
en situació de pobresa.
Un iot de luxe es va cremar ahir a la tarda
molt a prop de la costa de Formentera, a les Illes Balears.
El foc va calcinar l'embarcació de 28 metres d'eslora
i va provocar una gran columna de fum negre.
Els cinc tripulants i els 12 passatgers
van ser rescatats i lesos.
Només un dels homes tenia cremades lleus
i el van traslladar a l'hospital.
Salvament marítim va haver de remolcar la nau Marendins
perquè l'incendi no afectés la resta d'embarcacions
que foscaven a l'hospital.
L'incendi no afectés la resta d'embarcacions
que fundejaven a la zona a prop de Sesilletes.
Les xarxes socials han fet ressò de les imatges del foc,
que va començar mitja tarda per causes que encara no se saben.
Un incendi que recorda el de fa un any a la costa de Formentera,
quan un iot encara més gran va cremar el litoral de l'illa.
Esports, Albert Benet.
Pau Gasol ha entrat aquesta matinada al Saló de la Fama de l'NBA,
un reconeixement a la seva trajectòria
a la millor lliga de bàsquet del món on va jugar 18 temporades.
Gasol ha tingut un record emotiu per a Kobe Bryant
i la seva filla Gigi,
morts fa tres anys en un accident d'helicòpter a Califòrnia.
Empata un del Giron al camp de la Reial Societat
en la primera jornada de la Lliga de Futbol
amb gol del debutant Artem Dobvik,
el davanter ucraïnès que acabava de sortir al camp,
substituint Estuani, va donar un punt a l'equip gironí
quan faltaven 20 minuts per al final.
L'ex guanya l'Atlètic Club de Bilbao per 0-2, però perd militao.
El mateix tècnic, Carlo Ancelotti,
assegura que a l'alesió el genoll no fa bona pinta.
Els gols els van fer Rodrigo i Bellingham,
elegit MVP del partit.
Avui és el torn del Barça al camp del Getafe
a dos quarts de deu del vespre
amb el gruix de futbolistes inscrits
per començar la defensa del títol.
El partit el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
I l'ex de l'espanyol, Sergi Darder,
va debutar amb el Mallorca sortint des de la banqueta
i va donar-li un aire fresc a l'equip balear,
millorant-lo amb assistència de gol inclosa
per donar l'empat al camp de Les Palmes.
Empat a 1.
L'espanyol s'estrena avui a la Lliga de Segona
a dos quarts de 8 del vespre al camp de l'Albacete.
Dembele va veure a l'agradaria al costat de Kilian Mbappé
l'empat a 0 del PSG a casa
contra l'Orient Neymar Iberati, també descartats.
El Leipzig, campió de la Supercopa alemanya,
després de guanyar 3-0 al Bayern,
amb un hat-trick del català Dani Olmo, Harry Kane,
debutant al Bayern sortint des de la banqueta.
Fins aquí les notícies.
L'enguàrdia, per fer-te sentir com a casa.
L'enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, l'enguàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit i que podeu repassar des d'aquí,
des de Catalunya Ràdio.
L'enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres,
de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira.
A Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Què passa?
S'està cremant el bosc del costat de casa la Marta.
Han tallat les carreteres del voltant
i els han hagut de desadutjar.
Ja fa més de 50 anys d'aquest èxit.
Dels corrals de Mataró, als escenaris de mig món.
L'aventura artística i personal de paret.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
El bosc de casa.
L'aventura artística i personal de paret.
Mai de la vida, mai va dir que era el rei de la salut.
No, no, no.
Jo no sé ni qui és el rei de la salut,
ni el creador, senti?
jo soc la rumba, sense ficció, al TV3 dimarts a la nit.
Els caps de setmana també són podcasts.
Podrà sentir una selecció dels nostres podcasts
a l'antena de Catalunya Ràdio.
Avui dia, els dissabtes, descobrim les superheroïnes de l'esport.
I diumenge, persones que van fer història.
El vespre de dissabte,
nutrició i vida sana als Sants i Estalvis d'Adam Martín.
Identitat metafísica.
I diumenge, misteris o no, amb el professor Sebastià Darbó.
A l'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Tria els teus a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Som podcast.
Aquest estiu emporten l'app de Catalunya Ràdio al mòbil.
Amb l'aplicació Catalunya Ràdio, sempre, sempre, sempre...
Cada cop més intuïtiva, més fàcil, més útil, més personal.
Entre i per seleccionar els teus continguts i programes preferits.
Configura les notificacions
segons els teus temes d'interès i la teva demarcació.
A més dels nostres quatre canals,
t'ofereix una selecció d'àudios a la carta,
una llista cada dia més gran i variada de podcasts
i de continguts digitals exclusius.
Tot a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Emporta-te-la amb tu, aquest estiu, i sempre.
El suplement d'estiu.
Amb el Fer Montilla.
Cada cap de setmana, de 9 del matí a 12 del migdia.
10 i 9 minuts.
Marina de la Cruz, Enric Soler, bon dia.
Molt bon dia.
Avui toca nou capítol de la secció del suplement d'estiu,
on parlem de dret, és el dret del revés.
Canviem la toga per la de suadora.
Intentem fer fàcil el que sembla difícil d'explicar.
Uns minuts on portarem el caos a la ciència de l'ordre
amb l'objectiu de transmetre coneixement una mica, no gaire,
però suficient, coneixement jurídic als catalans.
En cada episodi intentem entendre una figura del dret,
i avui toca el matrimoni.
Si hay alguien que aquí suponga, que no levante la voz,
que no lo escucha en la nubia, que no cerca en la luna.
Ai, la Rosalia, no hi ha cap mena de dubte
que el Malquerera és la millor obra que ha fet mai.
Totalment. Això és el que jo opino.
Cap dubte. Per mi també, sí.
Fins i tot la revista Rolling Stone
l'ha catalogat com el desè millor àlbum conceptual de la història.
Un àlbum conceptual és una obra temàtica
on les cançons estan filades entre elles
per una idea o un estat d'ànim.
En el cas del Malquerer de la Rosalia
és la història d'una relació amorosa tòxica
inspirada en la novel·la occitana del segle XIII flamenca.
Un clàssic, eh?
Sí, sí.
Cada cançó és un capítol diferent d'una mateixa trama.
Comença amb aquest malamente
que adverteix un mal auguri, el mal auguri de la foscor
de la història d'amor del matrimoni que viurà.
Si hay alguien que quiso ponga...
I continuo amb aquesta cançó que sentíem abans també,
és que no salga la luna,
una cançó on sentim la Rosalia,
tria la neia amb amigues i se l'abranja a la boda.
I on l'home declara que estarà amb ella fins la mort
i la Rosalia jura fer qualsevol cosa per ell.
De tant en tant, la cantant va advertint
que qualsevol que suposi el seu matrimoni
s'ha de mantenir en silenci i no arruïnar la situació.
I després arriba la fúria
de aquí no sales amb sons enèrgics
i efectes sonors de motocicletes.
I continuo amb Bagdad, que fa que l'oient senti la ràbia
i estens-hi encara més.
L'àlbum acaba amb A Ningún Hombre,
una oda a la independència i a l'alliberament femení.
Com va explicar Xavier Cervantes al diari Ara,
són les vicissituds emocionals d'una dona estimada,
casada, anul·lada per la geologia de l'home,
maltractada i finalment alliberada,
però amb memòria, Rosalia o sopralla,
adjudicant un lema cada peça de l'auguri al poder.
En la cultura occidental,
el matrimoni és una figura del dret molt interessant
perquè està reconegut com una institució.
Possiblement, el matrimoni no és un matrimoni,
sinó que és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
El matrimoni no és un matrimoni d'aquestes persones.
És curiós, també, analitzar la paraula veïna, que és patrimoni,
que tindria la regla Pater,
i que, en aquest cas, es refereix als vents que posseixen als romes.
En tot cas, nosaltres, al suplement d'estiu,
vam parlar amb la catedràtica de drets romà de la Universitat de Barcelona,
Maria Eugenia Ortuño Pérez,
i explicava, al suplement,
quins van ser els orígens a Roma del matrimoni.
Originàriament, no hi havia cap norma,
ni cap circumstància,
que donés un perfil del matrimoni,
més que aquesta actitud per part de les dues persones
de voler viure junts.
Després, aquesta situació se li va anar perfilant,
perquè es va donar entrada,
sobretot, a un element essencial del matrimoni,
que és el consentiment,
que és el que després es va anomenar affectio maritalis.
Aquest consentiment no s'acreditava
amb una cerimònia o una firma davant del notari com ara,
sinó que es presumia a part d'unes situacions concretes.
Un d'ells és el que es coneix tècnicament
de la deductio indom de la dona a la casa del marit.
És a dir, que la dona abandonava la seva casa pròpia
i anava a viure a la casa del marit.
Un altre supòsit de poder-ho demostrar
doncs era la convivència efectiva.
És a dir, si viuen sempre junts,
de manera continuada i amb aquesta intencionalitat,
això ja se'n tenia com un mitjà de prova,
si viuen sempre junts.
De pro que Roma era una societat extremadament patriarcal
on un home exercia de cap de família,
no només de les dones, sinó també de molts altres homes.
En aquest cas del matrimoni, en els primers moments,
el consentiment del pàter era imprescindible,
fins que finalment no va ser necessari aquesta qüestió,
i a la millor, hi havia persones que tenien 60 anys
que estaven submeses a la patriarcatestat,
i encara si es volien casar, a pesar de la seva edat,
amb el temps aquest requisit va anar desapareixent,
tot i que es mantenia el requisit
de que el pàter familiars no mostrés oposició.
El que és curiós és que aquí, així com per contraure matrimoni,
inicialment només calia que la parella convisqués junta
en una casa, el divorci també es feia factiu
quan la parella deixava de viure junta,
i això va propiciar que els matrimonis anessin
i vinguessin com qui no vol la cosa.
Ho posem aquí una mica d'ordre, perquè es casaven i es descasaven,
però així com qui va...
Per aquest motiu, amb l'arribada del cristianisme,
es va exigir més formalitat sota la creença
del matrimoni monògam i per tota la vida.
Però, i el matrimoni homosexual existia a Roma?
Sembla que sí que es va arribar a reconèixer
a causa d'alguns emparadors avantguardistes i irreverents
que van contradir la moral romana.
Es donava la convivència entre homes,
eren convivències, de fet, normalment,
però sí que tenim constància d'uns emparadors licenciosos
que contradien a cada moment la moral romana
i la tradició romana, que es van casar amb homes.
El primer d'ells va ser Naró,
que es va casar dues vegades.
Un es va casar amb un tal Pitágoras,
que era un liberto seu, és a dir,
una persona que abans havia estat esclau seva
i després el va alliberar.
Llavors, en aquest matrimoni,
Naró va adoptar el paper de dona.
Després, el segon casament va ser amb un tal Esporo,
que aquest era un eunuco seu.
Llavors, en aquest casament,
Naró va adoptar el paper d'home perquè aquest Esporo
va convertir en la seva dona morta,
que l'estimava molt, una tal Sabina,
i llavors el va convertir, el va vestir com ella i això.
Doni, dona, quina història, eh?
Ara bé, fins als nostres dies només han arribat casos
de matrimonis homosexuals entre homes.
Una cosa que jo, per almenys, no he trobat
és les relacions lèsbiques.
És a dir, les fonts no parlen d'aquestes relacions,
encara que en algun supòsit sí que algun historiador
de l'època parla d'una tal senyora que va fer coses
per conquistar amb una altra.
Però no està manifestat tan obertament com en el cas dels homes.
El que ve després ja ho coneixeu.
Cristianisme, monogàmia, anells, infidelitats,
i el divorci reconegut a dia d'avui.
Quan es parla de matrimoni avui dia, un dels temes que regna
és el del règim econòmic.
Aquests règims econòmics són els conjunts de normes
que determinen com els vents, els actius i les obligacions
financeres es gestionaran dins del matrimoni
o de la relació de parella en el context legal.
El suplement d'estiu vam parlar amb un notari de Castelldefels.
Ell es diu Pablo Soriano i ens va ajudar a distingir
els diferents règims matrimonials, començant pel més famós
aquí a Catalunya i el que s'aplica per defecte,
que és el règim de separació de vents.
El codi símil d'aquí de Catalunya estableix un règim
que es diu sopletori. A falta d'elecció desinteressats,
regirà el règim de separació de vents.
Què vol dir això? És que cada cònjugue
conserva l'administració, la disposició
i la titularitat de tots els seus vents.
Reconeix el deure d'informació recíproca.
He d'informar a l'altre cònjugue de què vaig rebent,
de què vaig tenint, perquè cadascú sàpiga
més o menys el que té l'altre.
Existeixen altres règims que s'han de pactar sempre
en un document anomenat capítol matrimonial
i que es poden fer abans o durant el matrimoni.
El codi síbil de Catalunya permet o reconeix
dos altres regims d'economies matrimonials
que se poden acollir sempre que fem capítols matrimonials.
El primer és el que es diu comunitat de vents.
Bàsicament implica que tot el que cadascú,
des de cònjugues, vaig rebent durant el matrimoni,
al moment de l'extinció del mateix,
haurà de repartir su permitat de la societat conjugal.
Sí que se reconeix el caràcter privatiu o independent
dels vents que cadascú, des de cònjugues,
tenia fins al moment del matrimoni.
Bàsicament hi ha una llista, però tots els que es rebin després,
per cadascú, des de cònjugues, a títol lucratiu, gratuït.
Herències, donacions d'altres persones...
Això sempre continuarà sent independent o privatiu del cònjugue.
I ens queda un al tercer règim.
I després també se reconeix un altre règim,
que es diu la participació, el règim de participació,
que bàsicament prové més dels estats germànics, Alemanya,
que implica, bàsicament, una barreja entre els dos,
més o menys el seu funcionament t'implica,
que durant el matrimoni cadascú, des de cònjugues,
té la llibre d'administració i disposició dels vents,
continuen sent independents cadascú,
però, al moment de l'extinció del matrimoni,
cadascú, des de cònjugues, té dret a participar
en la meitat de les ganàncies obtingudes per l'altre.
Tòdiga Catalunya, per la seva riquesa històrica
en matèria de dret civil,
existeix en altres règims en determinades comunitats autònomes.
I inclús, també, el codi civil d'aquí de Catalunya
reconeix uns altres règims, comarques d'aquí de Catalunya.
En aquest cas seria, per exemple,
el que es diu l'associació de compres i millores,
que es reconeix més o menys a l'àmbit del camp de Tarragona,
el règim que es diu adgermanament,
o pacte de mitja informitat,
que es reconeix a l'àmbit de Tortosa,
i el que es diu el pacte de convivència o mitjà guadenyeria,
que es reconeix a la Vall d'Aran.
Que no són comunitats autònomes, que són comarques, no?
Perdó, culpa meva.
Hi ha un moment que sorgeixen quan dues parelles
són ara sí de comunitats autònomes diferents,
ja que mentre que aquí a Catalunya s'aplica per defecte
la separació de vents,
gairebé tota la resta de l'Estat s'aplica a la societat de guanys.
En aquests casos hi ha una sèrie de criteris fixats per la llei
per determinar quin règim s'ha d'aplicar,
però és un procés d'investigació llarg i feixuc
que pot arribar a ser tormentós.
Moltes vegades que se pregunten i no ho saben,
o que tota la vida han cregut que era uno,
no, separació de véns o règim de ganancials,
allà al indagar totes aquestes circumstàncies personal
d'un o de l'altre, mira, sí,
entre vosaltres creieu això, però realment no és així.
Que alguna vegada hem arribat a nosaltres
a alguna succesió hereditària,
deman una persona, un matrimoni que té diverses propietats,
unes consten inscrites a favor de dos cònyugues
com a societat de ganancials,
i altres consten com a separació de vents.
Com pot ser això?
Tots aquests règims econòmics només es constitueixen
en cas de matrimoni.
Si les parelles es formalitzen com a parella estable,
no s'aplicarien aquests règims.
En el matrimoni sí que hi ha unes regles
que poden determinar el règim econòmic.
En aquests casos, a les parelles estables
no existeix el règim econòmic matrimonial.
És una plena independència econòmica
i no és una relació estable.
Una parella de fet és una relació normal
entre persones sense efectes jurídics.
Només quan es compleixen uns determinats requisits
la parella de fet passa a ser parella estable.
Una parella de fet és una relació de parella,
però no vol dir que hi hagi cap tipus de règim.
La parella estable és la parella de fet reconeguda legalment
o formalitzada formalment.
Llavors, en aquest cas, aquí a Catalunya
en el cas de persones que tinguin una convivència
d'almenys dos anys ininterromputs,
si durant aquesta convivència,
encara que no arribin aquests dos anys,
tenen un fill en comú,
o en el cas que els propis interessats
vulguin formalitzar-la des de primer moment
amb una escritura pública.
Des d'aquest moment, la parella de fet
es transforma en parella estable.
I en aquest cas, quan és la parella estable,
és la que ja ve reconegut molts dels drets i deures
a través d'aquest codi civil d'aquí de Catalunya.
Però no tant a la parella de fet,
sinó més bé a la parella estable,
que és la formalitzada o la que compleix
uns determinats requisits legals,
per a tenir aquesta consideració.
Constituir-se com a parella estable
té certs avantatges, sobretot pel que fa a herències
per la mort del conjú, en cas que no hi hagi testament.
Per ser parella estable,
implica que si aquesta persona ha mort
sense haver fet testament,
la parella estable té
o bé el dret d'ús de fruit universal
de tot el patrimoni del conjú,
o la de la parella difunta,
si tenen fills, o si la parella té fills,
o bé si falten sense fills,
en aquest cas serà l'ereu o l'ereva aquí a Catalunya.
És a dir, rebrà tot el patrimoni del difunt.
Cal tenir en compte que les bodes religioses
han passat en només 20 anys
de representar el 76% a tan sols el 10%.
El 2020, a tot l'estat, els casaments religiosos
no han arribat als 10.000,
mentre que les xifres d'unions civils
se situaven gairebé en 130.000.
El que sobretot crida l'atenció
és que, segons l'Institut de Política Familiar,
a l'estat espanyol es produeixen gairebé 7 ruptures
per cada 10 matrimonis,
cosa que suposa una ràtio molt superior
a la mitjana europea que no arribar a 5.
Però no recomanen una cosa que a la pràctica ningú fa,
per allò de la il·lusió dels inicis.
La legislació civil aquí de Catalunya
permet la possibilitat d'establir pactes en previsió
d'una ruptura matrimonial o d'una parella.
No és una institució molt aplicada
perquè hi ha un cert desconeixement per part de la gent
de la possibilitat d'establir aquests pactes en previsió.
Anotaria oberta, juzgado cerrado.
És a dir, quan més se pugui pactar prèviament,
menys problemes, menys discussions, ja haurem un futur.
Pablo acaba recordant-nos
quin és el cost d'assessorar-se davant d'un notari.
Doncs lo millor
es que la visita al notari per demanar informació,
perquè a ell l'assessorem, és gratuït.
És a dir, anar al notari a preguntar,
nosaltres encantats de rebre,
de contestar, d'educar, de fer docència,
nosaltres encantats, i al mòdico precio, de 0 euros.
És a dir, l'únic que tindrà un petit cost
és en el cas que vulguem fer una cosa
o no vulguem fer una altra cosa,
depèn del cost d'aquest document que s'esigne.
Tenint en compte que hi ha molts divorcis
i no són precisament processos agradables,
hi ha solucions que val la pena abordar.
En aquestes interroctures,
el Departament de Justícia, Drets i Memòria
ha apostat per potenciar la figura del mediador en cas de divorci.
I avui amb nosaltres en tenim un d'ells,
Josep Fiter, tècnic del Centre de Mediació de Catalunya i Mediadeu.
Bon dia, Josep. Hola, bon dia.
Gràcies per ser amb nosaltres aquí al Soblament d'Estiu.
Podria preguntar-li, en primer lloc,
en què consisteix el procés de mediació
i després, i potser més important, funciona?
Mira, en primer lloc, la mediació.
Ara escoltava el tall anterior
i m'agrada presentar-la com una eina per ajudar les persones
a fer això que no és fàcil, que és divorciar-se,
per aquella mateixa via del pacte que comentava el notari.
Ja que ens hem de divorciar,
podem assumir nosaltres, com a pròpia parella,
el capdavant com a pares,
ser nosaltres els qui prenem les decisions
que afectaran els nostres fills, si és que hi són,
i que, per tant, puguem prendre les decisions
que responguin millor a les necessitats,
i les preocupacions d'aquella família
que, evidentment, són molt diferents
de la família al costat.
I, en poques paraules, estem parlant d'un procés de diàleg.
Un procés de diàleg que reuneix les parts al voltant d'una taula,
aquella parella de conjuges,
perquè puguin gestionar per si mateixes
les dificultats d'aquesta separació,
puguin abordar cadascun dels temes que els afecten,
les qüestions econòmiques,
els aspectes convivencials amb els fills,
la custòdia o el model de visites que articularan,
i que, per si mateixos,
aquella parella pugui prendre les seves pròpies decisions.
Tot això ho fem assistides, ajudades,
per un professional de la mediació,
totalment neutral i impartial,
i, a més, en un context absolutament confidencial.
Com que és un procés a l'hora de voluntari,
retorna el control,
o permet conservar el control de les decisions que es prenen,
i evita que aquella parella que s'està divorciant
vegi que les decisions que afectaran al capdavant
les prengui una persona externa,
un jutge, una jutgessa o operadors externs,
i només des d'una perspectiva jurídica.
Per tant, aquest procés de diàleg
és un dels sistemes de resolució de conflictes que hi ha.
Els ADR que comentem, ni pot haver d'altres,
però aquest té la virtut que permet que aquella parella
mantingui el control,
i que, ja que ens hem de separar,
siguem com a pares, que seguirem sent pares,
siguem com a pares nosaltres,
què ha de fer, com ens hem de comunicar amb el nostre fill,
com farem front a les despeses, etcètera.
Quan parlem de divorci, molts tenim al cap l'imatge
de la demanda judicial, la demanda de divorci,
que, precisament, jo crec que evoca més un escenari de conflicte
que no pas d'encarar la resolució del conflicte.
I d'aquí una mica la pregunta que també feia abans.
Quines parelles tothom pot passar per un procés de mediació?
Quin tipus de parelles vosaltres heu pogut atendre?
Aquesta pregunta de si s'ha pogut resoldre exitosament,
el cas de divorci que tractàveu?
Sí, a veure, qualsevol parella que estigui en un escenari de divorci
pot acudir una mediació.
Al capdavant, una mediació no deixa de ser
la intervenció d'un professional neutral
que els ajudarà a prendre aquestes decisions per si mateixos.
I, per tant, qualsevol parella, en un moment de divorci,
pot intervenir, pot demanar una mediació,
al centre de mediació de Catalunya,
o qualsevol altre dels espais que hi pugui haver aquí a Catalunya,
i demanant un mediador per iniciar aquest procés.
Evidentment, hi ha una qüestió que és important,
potser ho lligo amb la pregunta que em fas,
quin... Funciona, sí, funciona, però, a més a més,
encara funciona molt millor si podem abordar aquest diàleg
abans d'obrir aquella via judicial.
És a dir, abans que s'activi aquell xip
que moltes parelles tots tenim al capdavant,
com que ens estem divorciant, ja per força,
ho dic amb una certa ironia, si em permeteu,
ja per força haurem d'obrir una demanda contenciosa.
Doncs no, que abans d'això,
les parelles puguin anar a un espai de diàleg.
Són dos quarts de doze, i em venen moltes preguntes al cap,
però hi ha una que és, clar, a les relacions de parella,
i ara que jo crec que entre el jovent cada vegada
ens som més conscients a vegades,
i no són relacions precisament equilibrades,
és a dir, a vegades dins de la relació
pot haver-hi un membre de la parella
que exerceixi un rol de més de dominància,
o més de poder o de control,
i aquí no estem arribant encara a casos de maltracta,
però sí que ens podem trobar davant de situacions
en què una persona tingui més eloquència,
o sigui capaç, no ho sé, per al seu tarannà,
sigui capaç d'encarar la negociació
o la mediació d'una forma diferent.
Què es fa en aquest cas?
A veure, en aquest cas, sempre, amb una parella,
hi ha un desequilibri de poders.
És a dir, pels motius que siguin.
De fet, amb totes les nostres relacions interpersonals,
hi ha un desequilibri de poders,
i fins i tot un mateix pot tenir un...
pot desplegar un rol dominant
en una determinada relació, en un context,
i potser un rol de més de submissió en un altre context.
I això succeeix naturalment amb la parella.
Aquí és una de les feines on intervé el mediador,
com a professional, a restablir
aquest equilibri de poders.
Has posat un exemple molt clar,
molt clar i, a més a més, sovint passa,
on una de les persones té molta més eloquència,
molta més capacitat d'expressió,
molta més capacitat de raonar,
i a vegades t'ho diu la pròpia persona
que considera que en té menys.
I avui és que ell o ella,
quan parlis ja veuràs que té molta àvia i té molt...
La feina del mediador ve aquí,
a restablir aquest equilibri de poders
i crear en una taula un espai
on totes dues parts, d'alguna manera,
se sentin empoderades.
I, per tant, puguin totes dues
expressar-se cadascuna les seves paraules,
per expressar les seves necessitats,
les seves preocupacions,
o allò que per a aquella persona és important que es respecti,
si volem que la solució de divorci que s'ha d'optir
també pugui ser satisfactòria per ella, que és la clau.
Anem a buscar un acord satisfactori per totes dues parts.
De tota manera, si malgrat els esforços professionals
d'aquell mediador o aquella mediadora
no es pot restablir aquest equilibri de poders,
probablement entrarem en un escenari
on no és oportú continuar aquella mediació.
I, de fet, el propi mediador pot ter la putitat,
d'acord amb el que estableix la llei,
té la putitat de donar per acabada una mediació
si entenc que no es donen les condicions per continuar-la.
I un bon exemple seria aquest.
Un desequilibri de poders tal que no s'ha pogut reequilibrar.
Perquè penso, per exemple, en el meu cas,
m'imagino que era encara una negociació difícil.
A vegades jo he preferit fer-ho per escrit
perquè és un llenguatge reposat, això comentaven, no?
Evita, per exemple, haver d'encarar-te amb un narcicista
o una persona de personitat narcicista
que segurament portarà tot el terreny emocional
i, a vegades, el paper ens ajuda a ser més freds.
¿Hi ha la possibilitat d'expressar-se per un mitjà escrit?
A veure, mediació, busquem la clau...
De fet, allò que justifica la mediació
és poder restablir o poder reforçar
la comunicació directa entre les parts.
Des del moment que són les pròpies parts
les quals per si mateixes han d'arribar aquestes solucions,
busquem restablir la comunicació directa, d'acord?
Per tant, estem parlant de comunicació,
i, evidentment, comunicació que, òptimament,
és molt més eficaç que sigui presencial.
Perquè podem transmetre'ns no tan sols
la informació que ens donen les paraules escrites,
no tan sols el que ens facilita la veu,
sinó tota la informació no verbal, gestual,
que va acompanyada en la nostra expressió comunicativa.
Per tant, busquem aquesta comunicació directa.
L'expressió escrita, amb una mediació,
el document ens pot servir com a eina.
És a dir, jo, com a mediador,
puc que, fins i tot, proposar-vos a la parella que estic tenent,
que em racionalitzeu, que m'estructureu,
una mecanica de deures.
Diuen, mira, nois, a la sessió de la setmana que ve,
us poso deures.
Articuleu amb un full per escrit
quines poden ser les vostres aspiracions,
les vostres necessitats que hem d'avaluar.
Quins creieu que són els elements clau que hem de treballar?
Perquè això a mi em permetrà molt
i em facilitarà poder crear una agenda de treball
de quins són els punts, els temes que hem d'anar abordant.
Per tant, l'escriure és extremadament útil i necessari
com a eina complementària,
però amb mediació el que anem a buscar
és la comunicació directa entre les parts.
D'altra banda, no és per caprici,
estem parlant de dues persones que deixen de ser parella,
per tant, desfer un vincle que tenen però et mantenen un altre,
que és el parental.
No deixarem de ser pares,
evidentment estic parlant si tenim fills menors implicats.
I per tant hem de mantenir una comunicació
que ens haurà de permetre en el futur
poder anar responent a totes les necessitats
que van aparèixer en la vida dels nostres fills.
Qui no està fent bé de mediador soc jo
perquè estic monopolitzant totes les preguntes,
tot i que us demanaré fer-ne una última
abans de donar-vos pas a Marina i Enric.
Quin cost té? Hi ha cost?
Sí, la mediació que gestionem des del Centre de Mediació de Catalunya
es regeix per unes tarifes públiques
de 56 euros actualment,
més IVA per part i per sessió.
Quantes sessions poden haver-hi, perdó?
Pot haver-hi fins a un màxim,
la normativa ens estableix un màxim
de fins a 6 sessions poques vegades i arribem.
Articulables molt flexiblement
i de fet es poden prorrogar si arribem a la sisena
i desitgem continuar.
D'acord. Mare, sí, no sé si...
Jo tinc una pregunta,
és sobre si, per exemple,
una parella s'ha divorciat o s'ha separat,
en aquest cas,
que no han vingut a mediació a curt plat,
o sigui, just després del divorci,
us trobeu amb casos que arriben
dos, tres anys després d'haver-se divorciat,
cinc anys després d'haver-se divorciat
perquè no arriben acords
en temes dels fills, per exemple?
No arriben acords de la custòdia compartida?
No arriben acords importants?
I tant. De fet,
malauradament,
és l'escenari majoritari el que comentes.
Dic malauradament perquè la mediació
es coneix poc.
És a dir, aquí a Catalunya la tenim institucionalitzada
i es regulada per llei
des de fa més de vint anys,
altres països dècades,
però es coneix poc i la gent no la coneix.
I per tant, lamentablement,
és poc habitual que una parella
en el moment que es divorcia
i en el moment en què veu que apareixen temes
on no s'estan posant d'acord,
és poc habitual que acudeixin a una mediació.
Cada cop més. Però és poc habitual.
En efecte,
ens arriben les persones quan tenen
un conflicte, quan potser no van arribar
a formalitzar uns acords,
quan veiem que no ens posem d'acord
amb com articularem les vacances,
habitualíssim els mesos de juny i de juliol,
o bé no ens posem d'acord
amb com organitzem les estresculars
dels nostres fills, molt habitual al mes de setembre.
I aquestes persones,
o potser que venen amb conflictes
cronificats, amb temes que fa temps
que estan escalant,
és quan arriben a la mediació.
Però lamentablement no ens arriben al principi.
Dic lamentablement perquè també
vol dir que aquell conflicte ens ha arribat
en un punt d'escalada on serà més difícil
poder-lo recuperar
per un espai de diàleg que és el que és la mediació.
És que a vegades potser seria millor arribar a la mediació
abans de posar alguna...
hi ha vegades que no, vaig a un abocat
i el vull denunciar perquè no sé què, no sé quantos.
Totalment d'acord.
I llavors hi hem de passar per aquest primer esglaó
que seria la mediació, que podríem arreglar
moltíssimes coses més. I abans, no?
Sí, de fet, jo ho comentava també al notari,
hi ha molts aforismes al món del dret que diuen
que més val un bon pacte que no en el notari,
juicios tengas y los ganes, per exemple.
En Enric.
Jo li volia comentar
que, correu-vos si m'equivoco, però la mediació
tal com està en la legislació vigent a Catalunya
pot acudir-hi
persones particulars, com estem comentant ara
en cas de ruptures matrimonials,
però també persones jurídiques, com poden ser empreses.
Exactament, i tant.
Ho comento perquè el catedràtic
de dret processal civil, el doctor Jordi Neva Fenoll,
va publicar un article
que comentava, l'article
es titulava L'uberització de la justícia.
I ell mostrava una certa inquietud
en tant en quant els processos de mediació
la legislació pot ser ben intencionada
en temes de matrimonis, per exemple,
per evitar conflictes entre les parts
i enquestament pot estar
és una via molt interessant, però clar,
en l'àmbit de les empreses
i en un context del globalitzat
podria acudir a una mediació, per exemple,
a una petita empresa tecnològica
de 10-20 treballadors
per un tema d'una patent, etc.
que estigués enfrentada
en una multinacional tecnològica,
se podria donar aquest cas, i en cas que es donés
com podríem, com ha comentat molt bé abans,
reequilibrar aquesta relació asimètrica
entre una petita empresa
i una gran multinacional?
A veure, l'empresa,
sigui la petita empresa, sigui la startup,
sigui fins i tot el professional autònom,
des d'aquí fins a la gran corporació
de fet no només és efectible
sinó que és extremadament
aconsellable i eficient
en quant a costos
que puguin acudir a un procés de mediació.
De fet, sobretot en mediació empresarial,
s'hi està treballant molt
des d'aquí a Catalunya,
des de la cambra de Barcelona,
a través del Consolat de Mar,
que, per cert, ara aquest any en guany
estan celebrant el tres quarts de milèny,
el 750 aniversari,
i es treballa molt en mediació empresarial.
Perquè, de fet, és un recurs
que proporciona a les empreses
la capacitat de gestionar
els conflits que les afecten
i els costos de temps associats a la via judicial,
la qual cosa, evidentment, per una empresa
o des de la petita fins a la gran empresa
que té uns accionistes
a qui hi ha de retracomptes
és extremadament important,
com també per gestionar
els conflictes organitzacionals
que es puguin produir dins d'aquella empresa.
Per tant, qualsevol empresa,
qualsevol petita empresa
pot acudir a una mediació empresarial.
Meteorològicament té les seves
pròpies especificitats, però
el conflicte, una mica,
torno al que comentava, quan comentaves
això d'aquest desequilibri de poders.
És aquí on intervé
la intervenció professional
del mediador.
Un mediador, certament, evidentment, ha de ser
especialitzat i expert en mediació empresarial
i organitzacional.
Aquella persona l'acaba facilitarà
aquest reequilibri de poders
i aquesta capacitat que permeti una negociació
de les parts
amb un escenari d'equilibri, d'acord?
Estem amb el mateix que comentava,
és a dir, serà molt més
fàcil reequilibrar,
mantenir l'equilibri, si parlem
de dues grans corporacions o de dues petites
empreses, que no pas si parlem
d'un conflicte entre una gran corporació
i una petita empresa, però que és on intervé
el mediador o l'equip de mediadors empresarials
que intervinguin en aquell conflicte.
Jo tinc una última pregunta, que és,
clar, la responsabilitat
efectiva, que són les paraules
que han aparegut fa relativament poc
i sí que nosaltres, que som joves,
suposo que ens som més conscients
de l'existència que existeix,
que es pot ser responsable, efectivament,
amb les parelles, tot i que no ho hem sigut
des d'un inici, perquè molts ho hem hagut
d'aprendre.
Clar, això, el que estàvem comentant ara
de la mediació, lliga molt
amb la responsabilitat efectiva,
amb el fet que, escolta, quan acabes
una relació, no hi ha per què
no parlar-se mai més, sinó que el vincle continua
i casos d'afiliació també.
I, per tant, la pregunta va enfocada a dir
heu vist un augment en els casos
de mediació? Venen moltes parelles joves o no?
Quin és el perfil de persona
que ve a la mediació? Potser ara
tampoc hi ha hagut molt de temps perquè ens casem
i estem veient que tampoc ens casem gaire.
Però vaja, li faig aquesta pregunta perquè vostè
potser coneix una mica més l'escenari actual.
Hi ha hagut un, a veure, hi ha hagut
un augment progressiu del nombre
de casos que ens arriben a mediació.
D'acord?
També, ara, durant la pandèmia,
vam veure una caiguda
dels casos que ens arribaven, lògicament,
i en aquest moment
hem recuperat una mica
els índexs que teníem anteriorment.
D'acord?
Hi ha un augment progressiu que, a més a més,
va vinculat amb
la mesura que augmenten
també les accions de difusió
d'aquesta mediació. És a dir, allà on
la mediació va arribant molt més
a les persones, augmenten els casos
que ens arriben. De fet, augmenten els casos
on, com comentaves tu abans,
les persones espontaniament
s'adrecen a nosaltres
per dir, escolta'm,
vull obrir una mediació perquè el meu advocat
m'ha recomanat que obrim,
intentem una mediació per gestionar
aquest tema o perquè
he anat a presentar una
demanda o potser una denúncia penal
fins i tot al jutjat de guàrdia
i m'han dit, escolta'm, vés
a primera mediació o amb ossos d'esquadra,
d'acord? Per tant, hi ha un augment.
Un augment. El
perfil
s'enfada amb contestar aquesta pregunta
i voldria ser molt prudent, però sí
que, certament,
en la mesura que augmenten els casos
de divorcis i de separacions amb
parelles més joves, també
el perfil de la
persona, de les parelles que venen a nosaltres
és un perfil d'una parella més jove. Evidentment,
ja vivim separacions
de parelles d'una edat
molt més gran, molt més avançada, però
seria una minoria dels casos que rebem.
Normalment estem parlant d'una parella
jove amb fills de
deu, dotze, quinze
anys, aproximadament,
que són el gruix de casos que
ens poden estar arribant. Faig una aproximació
molt en pinces,
però una mica seria
el perfil genèric dels casos
que ens arriben. D'acord.
Josep Fite, més tècnic del Centre de Mediació
de Catalunya i mediador, també, moltíssimes
gràcies per haver vingut avui al Soplevent
i haver-nos il·lustrat, crec, d'una forma
molt clarivident i didàctica, el que és la mediació.
Una abraçada. Gràcies a vosaltres.
Adéu. Nosaltres fem una pausa per la publicitat
i tornem ara amb el Mitalet. Som-hi.
061, salut, respon.
Oh, si no et condo.
Amb la pujada de les temperatures
és molt important protegir-se per evitar la deshidratació
o un cop de calor, sobretot
en el cas dels col·lectius més vulnerables.
A casa cal controlar la temperatura.
Amb aparell de climatització, o bé tancant
les persianes de les habitacions on toqui el sol
i obrint les finestres a la nit.
A l'exterior eviteu sortir durant les hores
de màxima calor. Busqueu sempre les zones d'ombra.
Protegiu-vos amb una gorra o barret
i crema de protecció solar.
I, sobretot, beveu aigua freqüentment
encara que no tingueu set.
061, salut, respon.
Un diamant robat
i els homes de l'emperador
decidits a recuperar-lo.
En general, què representa això?
El tinent bitxam
és un lladre i un traïdor.
En Joan és innocent.
Però com ho sabien? Qui l'ha traït?
Si et vagues a testificar,
no veuràs mai més la teva família.
La menció bitxam.
Últims capítols a TV3
aquesta nit.
El sol, la platja.
No haver de conviure amb el teu agressor.
Gloria Fuertes, el 8M.
El 016, estimant sis llengües.
Assistència jurídica sense necessitat
de denunciar per víctimes de violència masclista.
Sentir-te segura, ser lliure.
Estar viva.
Espanya, delegació del govern
contra la violència de gènere.
Ministeri d'Igualtat, Govern d'Espanya.
Bon dia, són les 7.
Benvinguts al matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Amb Marina Romero.
Aquest estiu ens encanta
que el visquis amb nosaltres.
Estem connectats a l'actualitat del país
de dilluns a divendres de 7 a 1 del migdia
al matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Amb Marina Romero.
Ha tornat la Lliga
i ha tornat el tot gira.
Aquesta tarda viurem l'estrena de l'Espanyola segona
amb el primer partit de l'Operació Tornada a Primera.
A partir de les 6,
el Bacet d'Espanyol amb la narració de Sergi Andreu.
Anirem a Getafe
per saber l'última hora del nou Barça de Xavi
abans de jugar el primer partit de Lliga.
A més, us explicarem
el cap de setmana del Mundial Femení de Futbol
i viurem el primer gran partit de la Premier.
Chelsea-Liverpool.
El programa esportiu líder dels caps de setmana.
Avui, diumenge, a partir de les 6 de la tarda.
Amb David Clopès.
Benvinguts a l'univers vertical.
Benvinguts al Tres Rondes,
l'informatiu casteller de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Una hora setmanal amb l'actualitat i l'anàlisi
de les principals diades castelleres
amb Josep Almirall i David Prats.
Tres Rondes.
Diumenge de 9 a 10 del vespre,
apuntaran d'enviament casteller a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Tres rondes en només una hora i tot descarregat.
Segueix-nos també a catradio.cat i al Twitter.
Arroba Tres Rondes.
Arroba Tres Rondes.
Cada dia,
ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Anguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, l'Anguàrdia,
no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit
i que podeu repassar des d'aquí, des de Catalunya Ràdio.
Anguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres,
de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
Tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Serveis informatius
de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
La tecnologia ha d'estar al servei de la ciutadania.
Per això la Generalitat de Catalunya
impulsa l'estat del benestar digital.
Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans
i ciutadanes a l'hora d'accedir digitalment
als serveis públics en tots els àmbits.
I això vol dir tenir una cura especial
dels col·lectius més vulnerables
i assegurar la connexió a la xarxa per a tothom.
La transformació digital s'ha de centrar,
sobretot en les persones.
I per aquest motiu, l'administració
ha desenvolupat noves modalitats i nous canals d'atenció
perquè ningú quedi fora de la tramitació digital.
Si tens qualsevol dubte,
truca al 012
o entra al web atencióciutadana.gencat.cat.
Humanitzem la tecnologia.
Practiquem el benestar digital.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Ja fa més de 50 anys d'aquest èxit.
Dels corrals de Mataró,
als escenaris de mig món,
l'aventura artística i personal de Paret.
Mai, de la vida,
mai va dir que era el rei de l'Espanya.
No, no, no.
Yo no soy el rey de Narancía y el creador.
Quien diga lo contrario, miente.
Paret, jo soc la rumba.
Sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país,
trepitjar el territori.
Ciberseguretat.
Trencar tòpics sense aïllissismes.
Els nous oficis digitals.
El podcast LGTBI cuines.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català.
Tenim paraula. T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
escolta podcast.
L'estiu emporta-t'els podcast de Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
10 i 50 minuts, que tant, 10 minuts per les 11.
I ara connectem-me amb el Miquelet.
Miquelet, on ets?
Hola!
Ui! Sento de fons...
Sento de fons... Què és això? Una paella?
És una paella, efectivament.
Estan just començant a encendre l'Ara.
Ostres...
No són ni les 11 al matí, ja estan cuinant per dinar.
Imagineu quantes persones deuen estar cuinant,
que ja han començat.
Per més de 4, segur.
Sí, sí.
Cuinant, ja n'hi ha més de 4.
Només que haguessin de menjar els cuiners,
ja hauríem de cuinar per més de 4.
Miquelet, explica'ns on som avui i què hi busquem.
Avui som al Parc dels Pinatons de Cardadeu,
on des de les 10.15 s'està organitzant
la paella dins el marc de la Festa Major de Cardadeu.
Llavors, digue'm...
No, no, te m'ha preguntat com és l'ambient.
L'ambient ara està tranquil.
Com he dit és Festa Major,
llavors l'Ajuntament convocava el programa a venir a gaudir
de com es feia una paella, però la gent s'ho ha pres amb calma,
perquè ahir havia sortit de festa mig poble.
Per tant, ara encara se'n deuen estar despertant,
alguns començaran a veure els primers globs d'aigua
per passar la ressaca, la gent va a poc a poc.
Vindran més tard aquests avis que miren obres,
doncs aquests que fan braies en paelles,
com van avançant el procés, encara trigaran una miqueta.
Vull dir, no hi són.
No hi ha ambient de cunyadisme, no?, de...
Ui, li hauries de llançar això. Ui, t'has passat.
De moment encara no, jo crec que també comença a tancar per això.
Jo crec que ell preferir servir la paella freda, el xef, l'Eduard,
que ara tot just parlarem amb ell,
preferir servir-la freda que no aguantar totes les persones
que hi hauria aquí si es posés a cuinar a la una.
Home, és que és normal, l'Eduard vol cuinar tranquil.
Sí, sí, no, i de moment... A veure, tranquil no, perquè va estressat.
L'Eduard va estressat, ja l'estic veient jo d'una volta,
ara puja el camió, ara baixa... Ataca'l, ataca'l.
No va tranquil. L'ataco ja?
Eduard, vine cap aquí, para de treballar un moment,
que et veig molt ofegat. Home, directament a per ell.
Bon dia. Com estàs, Eduard?
Bé, home, aquí, enfeinat. No, ja, ja, no cal que ho juris.
Perquè per quantes persones cuinaràs, avui?
Avui som 1.000 persones. 1.000? 1.000 persones?
Fem una paella de 800, mixta, pollastre, costella, calamar,
pollastre, costella, conill, calamar, sípia, musclos, llagostins,
i porta un sofregit i el fumet.
Hòstia. Això és un marimuntany, llavors.
Aleshores en fem... I l'altre és de verdures.
Ah, espera, que falten 200 persones per menjar.
No heu ben dit el menú de 800.
Els altres 200 què mengen? L'altre és de verdures.
Ah, pels vegetarians, eh?
És un sofregit, ceba, pebrota, aix, oliver, pimentona, etcètera,
i després, carxofes, fava, mongeta tendra, pèrzols,
i després porta una barreja de bolets.
Xampinyons, portobello, sitaque, una mica de barreja deshidratat,
l'arròs i el fumet de verdures.
I per què li poses tants ingredients?
No tens prou de feina cuinant per 1.000 persones,
com perquè a sobre t'hagis de currar cada paella?
No voldries fer una mica d'arròs, una mica de colorant per sobre,
i ja n'hi ha prou?
El que passa és que ja que ho fas, ho fas una mica bé.
No, no, jo treballo molt.
És de la filosofia, home.
Me n'alegro per tu.
El que passa és que el secret és posar-li bon ingredient.
Si li poses bon ingredient, que tot sumi, la paella sortirà bona.
Ara, si comences a posar la meitat de cada, malament ho tens.
I la nostra intenció és que l'any que ve ens tornin a trucar.
Nicolet t'acaba de lliçonar, aquest home.
Sí, sí, no m'ha acabat lliçonant amb la bona feina.
És una cosa que no m'aplico, però potser a partir d'avui,
gràcies a l'Eduard, començo.
T'he d'anar a preguntar quantes persones sou per fer això,
perquè a casa meva som 3 i prou feina tenim
que hi hagi menjar pels 3 habitualment.
Tu, que cuines per 1.000 persones, hi ha 2.000 persones cuinant?
No, no, no, no.
Mira, ara mateix aquí som 5 persones que fem els sufregits.
I després, a les 12.30, perquè comencem a repartir a les dues.
Després, a les 12.30, venen 4 persones més, que són els ajudants,
que ens ajudaran a decorar la paella després amb la gamba i el múscul,
i ens ajudaran a repartir.
A més, veig que... En total som 9 persones.
9 persones, o sigui, cuineu per més de 100 cada una.
Sí.
Hòstia, això ho heu fet alguna vegada, els de l'estudi?
Una vegada per més de 100 persones, vosaltres.
Una cosa, poc em semblen 9 persones, eh?, és que és una bogeria.
A més, a Cardaleu viuen 18.000,
o sigui, una de cada 18 persones avui menjaran a costa de l'Eduard
i els seus 8 treballadors. Exacte.
És indignant, avui hi ha persones que a Cardaleu no fotran res.
Miquelet. Digue'm.
Tenim una pregunta aquí de l'Enric.
Miquelet, aquí l'Enric. Escolta, que l'Eduard, el cuinem,
es pot sentir? Té els cascos o els tens tu?
Els tinc jo. D'acord, no res, superràpid.
Pregunta-li, important, sense que digue marques,
d'on és l'arròs que estan fent servir i quina varietat?
D'on és l'arròs que estàs fent servir, Eduard, i de quina varietat?
L'arròs és un arròs rodó. Ara.
Espectacular, blanc.
El compro fa més de 20 anys que treballem amb aquest arròs,
i estem encantats.
Espectacular.
Es nota que l'agraden.
Les heu anat geogràfica, les sabem?
Una de les coses importants per fer un bon arròs
és conèixer el teu producte. D'acord.
Una paella, va, conèixer el teu producte.
El més important és l'arròs. I d'on és l'arròs?
Fa 20 anys que treballem amb aquest arròs, i és que no falla.
D'on és, pregunten? València.
De València.
Països catalans, països catalans.
Ho comprem, no hi haurà ningú indignat, aquí, avui.
Potser hi ha el Delta.
Sí, clar, ja està, Albert, ja has obert una guerra.
Perdó, perdó, perdó, no volia la guerra.
Diu que per què no és del Delta, l'arròs?
A veure, Eduard. No ho han dit, això.
És broma, és broma. No puc dir res.
Miquelet, centre't una cosa.
Li pots preguntar a Eduard
si fa servir algun producte de proximitat de Cardedeu?
Eduard, que s'apropa a la paella, no et cremis.
Eduard, fas servir algun producte de proximitat de Cardedeu?
O no són d'aquí, els productes?
Nosaltres venim de Martorell,
i ho comprem tot entre Mercabarna,
entre Mercabarna i un...
i el fruter és d'allà del costat de Martorell.
És de Martorell.
Llavors tu que ets de Martorell no vas sortir de festa ahir per aquí.
Ahir vas dormir tranquil·lament...
Sí, però no vaig sortir aquí a Cardedeu, no hi vaig estar.
Nosaltres venim de Martorell.
Vale, vale. Fantàstic.
Com veieu, l'Eduard ja el deixo fer una mica,
perquè està molt, molt enfeinat.
Però és que és una animalada, vull dir, la paella...
Com és, això? Quin diàmetre té?
Quin diàmetre?
Per rostir, 4 miquelets, tranquil·lament.
I sabeu que jo no soc petit.
Quina estampa, el miquelet.
Si la imatge ha sigut molt clara.
Sí, sí, no, però 4, com jo, hi caben.
A l'Ariadna i a la complementària de la mixta, també hi capiu jo,
com a mínim una vegada.
Una i mitja. Uau.
No, no, és immens, és immens.
Però ja has ajudat tu, o no, a fer de pinxe?
Home, estic animant molt, eh?
No, suport moral, eh? Anima no.
No, has d'ajudar, Miquel.
Des que he arribat...
Vinga, Eduard, que no pari el foc, que no pari, que no pari.
Jo vaig fent això, els comentaris de Cunyat,
com que no hi ha ni un, estic fent jo aquest paper.
Però fes de vitollament, Miquel, dona-li aigua, no sé...
A veure, Marina, que estic parlant amb la boca seca.
No puc ni beure aigua jo, i vols que li porti aigua a l'Eduard?
Mira, prets de cardedeu, que és festa major.
I has descobert que es meridarà aquesta paella?
No ho ha dit ell en tota la llista llarga d'ingredients que ha dit,
perquè jo m'he perdut.
Hi ha hagut un moment en què n'ha dit tants que ha dit...
Això és una paella o és una Macedònia de peixos carn?
Perquè és mixta.
Vosaltres sou partidaris de les paelles mixtes, o no?
Sí.
A mi m'agrada més la que és de marisc i peix, la de peix, no?
Però la de mar i muntanya també estic molt bona.
És que a mi el conill em molesta, he de dir.
Jo a conill no em vull dir no.
No té carn, no té carn.
En una percepció personal, potser a Catalunya li agrada el conill,
a mi no, ho sento a Catalunya, però interromp tota l'estona.
Estàs allà menjant tranquil·lament, vols agafar una bona cullerada
d'arròs i mai pots perquè està plena de coses.
Sóc una persona que disfruta l'arròs,
sóc una persona senzilla, no us passa a vosaltres,
també ens podem dir mandrosos perquè ens fa com mandra, no?
A vegades de...
La Grècia una mica de la...
La Grècia està aquí, no tens l'arròs per un costat,
i si estàs parlant el conill és com fent un aperitiu.
O sigui, el conill seria...
Tu vols pipes pelades, aquelles que es venia pelades,
o en la càscara, en la...
En la coberta agafes els ossos, vas jugant, vas comentant la jugada,
dóna el peu a allargar més l'àpat, crec jo.
Ai, quina reflexió. Un moment, un moment.
No vull cobrir un debat sobre el conill o no el conill.
Home, no, és que en algun moment ja l'està menjant, d'estar parlant.
És que això no pot ser, en algun moment ja s'ha d'entrar.
No us baralleu, després vindran les rivalitats històriques
amb la Marga Codina i el Frans.
És que no sé, ja ens barallarem, però ho parec a l'hora.
40 segons, Miquelet, on aniràs ara? Què faràs?
Jo no em moc. D'acord, ja està.
Estan fent una paella aquí, em pensaràs que em moureu o què?
A Galassó ens tornarem a connectar amb tu, per això.
Porta una carmejola. I intenta descobrir...
Vull trobar el cunyat, el cunyat que...
Sí, busca'm el... Ui, si us plau, Miquelet,
busca'm aquest cunyat, aquest perfil, o cunyada, que també n'hi ha,
i que es meridarà tot aquest menjar.
I si la gent comença, vaja, però tu no em prenguis, eh, si us plau.
Fantàstic.
Perdó, com a mínim fins les 12. Després fos el que vulguis.
Miquelet, moltes gràcies, connectem amb tu d'11 a 12,
ara aturada pel bullet informatiu
i després tornem amb moltes altres coses,
entre elles els 40 anys de Catalunya Ràdio, no?
Ja ho veurem. Fins ara mateix.
Fins ara mateix.