Maria Guixà. Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia. Us informa Neus Bonet Began.
El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, defensa obertament l'amnistia
davant del Comitè Federal del PSOE.
I ho fa just el dia en què els socialistes espanyols anuncien una consulta a la militància
que durarà tota la setmana i en què es preguntarà si el PSOE ha de negociar la investidura
amb els partits independentistes. Madrid, Pol Marçà, bon dia.
Una pregunta en la qual no apareixerà la paraula amnistia, però Sánchez ja ha fet referència explícita
per defensar-la, ha reconegut que la tira endavant per necessitat parlamentària,
diu que la tenia en cartera, no per ara, però que el resultat del 23 de juliol
l'obliga a tirar-la endavant. Sánchez assegura que és el moment de la reconciliació total
a Catalunya. Posa en valor la feina que ha fet, diu, el PSC i, a més, també reivindica
els indults, que, diu, han sigut molt més eficaços fins i tot del que estava previst.
Sánchez veu en l'amnistia un cop de porta a un possible govern de l'ultradret a Espanya.
Catalunya está lista para el reencuentro total. Los representantes de más del 80%
de los catalanes respaldan esta medida. Y por esas mismas razones, en el nombre de España,
en el interés de España, en defensa de la convivencia entre españoles, defiendo hoy
l'amnistia en Catalunya por los hechos acrancibles en la década.
Per cert, que Pedro Sánchez finalment només adreçarà una pregunta a la militància,
amb els dos conceptes, aval a l'acord a sumar i aval a la resta d'acords que pugui fer.
Pol Marçà, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, en Raúl Flores.
L'exèrcit israeli està atacant Gaza per terra, mar i aire.
Manté els bombardejos sobre la franja i, des d'aquesta matinada,
s'hi han afegit també columnes de tancs i també soldats
que hagin entrat en combat contra les milícies de Hamas.
D'aquesta manera, segons els responsables militars hebreus,
s'avancen les fases de la guerra, tot plegat com a represàlia
per l'atac sorpresa de Hamas el 7 d'octubre passat,
que va deixar 1.400 israelians morts, 5.000 ferits i 229 hostatges.
El raper Josep Miquel Arenas, més conegut com a Baltonic,
està tornant de més de 5 anys d'exili a Bèlgica.
Ho ha anunciat a la xarxa X aquest matí a primera hora,
on ha escrit que tornar sempre és la millor part de l'aventura.
Baltonic comparteix part del viatge de tornada
amb l'expresident Carles Puigdemont
i en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio,
el seu advocat Gonzalo Boyer ha explicat que el raper pot tornar ara
perquè les condemnes han prescrit i ja no haurà de comparèixer
a la justícia per aquest cas.
Él tenía un total de pena impuesta de tres años y medio
y lo que ha prescrito es la pena,
es decir, las penas en este caso prescribían a los cinco años,
ese tiempo ha transcurrido y por lo tanto
se ha hecho la declaración de prescripción
y el levantamiento de las órdenes nacionales e internacionales
de detención e ingreso en prisión.
El govern dona per fet que Europa ajornarà la decisió
sobre l'oficialitat del català més enllà del 27 de novembre,
la data límit per la investidura de Pedro Sánchez.
La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret,
creu que el més important és no fer passes enrere.
Són declaracions del programa a l'hemicicle de Catalunya Informació.
No és qüestió de ficar a l'atenció potser més en els tempos,
sinó en la necessitat que hi hagi aquesta solidesa,
aquesta unanimitat de tots els països.
Per tant, és posar tots els esforços
perquè el més aviat possible tinguem aquesta unanimitat.
Des d'avui el tall Ferroviari a l'R3
per les obres de desdoblament s'escurça
i és entre Parets del Vallès i la Garriga.
Això vol dir que hi ha trens entre l'Hospitalet de Llobregat i Parets
per una banda i entre Figueró i Puigcerdà o la Torra de Carol per l'altra.
Es mantenen els autobusos directes entre Centelles i Barcelona
i entre la Garriga i Barcelona els matins
i en sentit invers a la tarda, els dies feiners.
I el tram tallat, els autobusos directes
i els que fan parades ara circulen entre Centelles i Parets
cada mitja hora, cada dia.
Esports, Montse Mir.
Kunde, Lewandowski i Rafinha són a la llista de convocats del Barça
per al Clàssic d'aquesta tarda a Montjuïc.
El partit és a un quart de cinc
i la TDT de Catalunya Ràdio començarà a les tres.
El Girona és el líder de primera després de superar el Celta ahir per 1 a 0.
els gironins tenen tres punts més que el Madrid i quatre més que el Barça.
Jorge Martín ha guanyat la cursa Sprint de MotoGP,
el Gran Premi de Tailàndia,
és la seva setena victòria Sprint,
la cinquena consecutiva,
el millor català Marc Márquez d'estat quart,
Aleix Espargaró cinquè i Àlex Márquez vuitè.
A segona partit de l'Espanyol a Gijón,
a partir de dos quarts de set,
el podreu seguir al canal exclusiu digital
del Web i Lab de Catalunya Ràdio.
També avui a l'ACB,
Gironou, Campmúrcia i Saragossa, Joventut.
A la Lliga Femenina de Bàsquet,
Barça, Sant Feliu, Benc Perfumeria i Asavenida de Salamanca,
Benvivre, Unes, Girona i València, Cadí la Seu.
A la Champions de Futbol Sala,
Los Nitsa, Barça,
els Blaugranz seran els primers de grup s'hi empaten com a mínim.
I aquest vespre també,
Sud-Àfrica, Nova Zelanda,
final del Mundial Masculí de Rugby,
amb transmissió al Web i Lab de Catalunya Ràdio.
Fins aquí, les notícies.
Catalunya Ràdio.
El suplement.
Roger escapa.
12 i 6.
Dicen que és un tio que va a l'oculista,
li dice l'oculista,
diu, por favor, caullero,
diu, què letra ve allí en la pizarra?
Dice el tio, la A.
Dicen que no se precipite, por favor.
Diu, fíjese bé, què letra és?
El tio, la A.
Diu, estàs tan nervioso
i m'està poniendo nervioso a mi.
Por última vez, què letra és?
El tio, la A.
El oculista s'acerca, diu, coño,
diu, pues és la A.
What is the plant on the window
still reflect my state of mind
growing and dying all the time.
Salçat de memòria.
D'ahir troba, bon dia.
Bon dia.
L'estaves...
Ja, sí, aquest sí, perquè està a la pel·lícula
i muntes tantes vegades.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
I vosaltres?
Nosaltres fantàsticament.
Com va la vida, David?
Va bé, va bé, no em queixo.
Tu et poses nerviós encara abans d'estrenar una pel·li o no?
Una miqueta, una miqueta d'inquietud, sí.
Continues sense WhatsApp?
Sí.
I molt bé, molt bé.
I cada vegada hi ha més amics que han renunciat, també.
Sí?
Els has portat cap al teu terreny?
Sòs proselitista, sí, sí, sí.
I estan feliços.
És que com que cada dos anys, més o menys,
si fa o no fa, passes pel suplement per alguna història o l'altra...
Això espero, això espero.
I ja portem uns quants anys, dic...
Hi ha algunes preguntes que cada dos anys m'agrada repetir.
Per exemple, cada vegada que Woody Allen estrena pel·lícula,
encara la vas a veure en Pep Guardiola?
No, no, perquè no sé per què s'han anat a Manchester,
però si no, seria un bon plan.
L'última pel·li del Woody Allen l'has vist?
L'última pel·li del Woody Allen...
Bueno, no l'he vist, no diré més.
No l'he vist, no l'he vist.
D'acord, d'acord, d'acord.
L'última vegada que has anat al cine ha estat per la teva estrena.
Sí, bueno, és clar, és oficial-hi diverses vegades.
O sigui, ha sigut el dilluns a Barcelona,
el dimecres a Madrid...
Però l'última vegada ha estat la pel·lícula
d'Ani Moretti, El sol del porvenir,
que m'ha agradat molt.
Saben, aquell és la pel·lícula que estrenarà aquest dimecres
als cines el David Prueba,
amb un estel·lar d'Ibberdaguer encarnant l'Eugenio,
una figura que tots tenim encara molt en ment
i que el David ha portat ara també a la gran pantalla.
Arrencàvem amb aquest acudit de l'Eugenio que t'alçats de memòria.
Clar, la moral del país ha canviat, no?
Aquest acudit es conserva,
però molts acudits de l'Eugenio no han envellit tan bé.
Els que han envellit mal
és perquè eren no massa graciosos,
però és increïble la quantitat d'acudits d'ell
que estan, jo crec, vigents, se diu vigents.
Sí, en vigor.
En vigor.
Perquè jo he fet una larga exploració
i el que he trobat és que no he trobat...
O sea, no feia xistes contra homosexuals,
no feia xistes contra defectos físicos,
no feia xistes de tartamudos,
no feia xistes de bizcos, de ciegos, de tal.
No, no, era quasi sempre...
O sea, els acudits eren sempre de proporcions
que encara estan en vigor.
Per què creus que era tan respectuós
amb aquests ulls de poll
que ara segurament no podria trepitjar,
però aleshores sí que s'ho podria haver permès?
Jo crec que tot forma part d'un accident general, no?
Ell mai havia pensat que acabaria en un escenari
explicant acudits,
i el fet que acabessi fent això
jo crec que li ha marcat també
el contingut dels acudits.
No eren acudits polítics,
eren acudits moltes vegades
amb jocs de paraules,
amb absurditats,
amb la crisi existencial de les parelles, no?
Això és molt significatiu d'una època també, no?
Alguns sí que era masclista.
Sí, i algú feminista també,
perquè els marits també quedaven a vegades...
Tu no saps aquell que està a la pel·lícula
que diu un home que entra a casa
i s'encontra a la dona amb un altre home, no?
I li deem...
Què fa aquest aquí?
Què haces-te aquí?
Maravillas, Tito, maravillas.
Tu ets pocs explicant acudits?
No, dolentíssim.
Dolentíssim.
Ens ha tocat fer-ho a tot.
Però això no m'agrada molt a mi, els acudits, eh?
Fíjate, he acabat fent la pel·lícula
sobre la persona que més acudits ha contat
de la història d'Espanya, però...
No, quan una persona comença a acudits
a explicar acudits a un dinar, a sopar,
per mi és com una tragèdia.
Tragèdia conversacional.
Vergonya aliena, una mica, no?
Sí.
A vegades hi ha gent que els explica molt bé, però...
Ara tindria 82 anys, l'Eugenio.
Uf!
Li hauria agradat la pel·li, creus?
És una pregunta irresoluble, jo crec,
però el que penso és que...
L'hauria agradat molt la importància que té la Conxita,
perquè ell insistia molt en algunes entrevistes
a dir que sense la Conxita l'Eugenio que coneixíem no existiria, no?
I jo crec que aquesta és una pel·lícula que explica molt bé
per què deia això.
Avui al Suplement, David Troeba, que estrena Saban Aquell.
Sonreir, trabajar, es un palco al cor de mira,
la espera, por tiempo al gana, la razón de mi existiria.
Amb aquesta cançó, l'Eugenio i la seva primera dona,
la Conxita Alcaide, van participar al concurs de preselecció
del representant d'Espanya Eurovisió el 1970.
És una història que molta gent desconeixíem, no?
Marta Ferrer, bon dia i bona hora.
Què tal, bon dia.
La Marta Ferrer és la nostra dona de les sèries El Suplement,
de les pantalles, i dilluns va ser a Barcelona
a l'estrena d'aquest Saban Aquell.
Marta, tens el David Troeba davant, vull dir que...
És tot un honor, eh?
Poques vegades puc anar per a una pel·lícula
per tenir aquí el director i preguntar-li tot el que se'm passava pel cap
mentre la vaig veure.
Ara el que diràs tot serà bo, d'aquesta pel·li.
No, però no seria mentida, la veritat,
perquè realment em va agradar molt,
i és una pel·lícula que em va sorprendre,
que d'entrada dius, no sé com em pot arribar a sorprendre
una pel·lícula sobre l'Eugenio,
que és aquesta figura que tots coneixíem més o menys,
però em va sorprendre, i jo és veritat que tenia ganes de veure-la
perquè vaig veure aquella foto promocional
que van estrenar fa molt abans,
en què es veia el David Verdaguer,
caracteritzat com l'Eugenio, vaig pensar,
o sigui, el càsting és perfecte.
A la pràctica em mai hauria dit
ah, sí, David Verdaguer s'assembla a l'Eugenio,
però després, veient-lo, dic, ostres, és que és 100% ell.
I clar, jo m'esperava veure un biopic,
una història de la vida de l'Eugenio
des que va començar fins que va morir,
i clar, m'ha agradat això que has dit
perquè al final és més una història d'amor,
és la història d'amor entre ell i la Conxita,
això que deia que la Conxita
acaba sent gairebé més protagonista
que l'Eugenio a estones.
Clar, no sé si va ser una decisió conscient
de dir que tu volies explicar una història d'amor
i volies fugir del biopic
perquè ja s'ha explicat moltes vegades
la història de l'Eugenio,
perquè també hi ha aquest punt
que just en el moment més morbós de la seva vida,
quan comença a tenir els sonemes amb la droga,
amb l'alcohol,
és la part que tu ja no rodes, diguéssim,
però que és la part que a vegades
el públic més interessa per tot el morbo.
No sé si va ser una cosa conscient de dir
no, jo ja no vull explicar això,
sinó que vull explicar aquesta història d'amor.
Sí, jo he fet una novel·la fa anys
que es deia Blitz,
que significa relàmpago,
i en pec,
i recordo uns versos de Vicente i Alexandre
que es utilitzaven a la novel·la
que deia alguna cosa,
com cito de memòria,
la vida és un relàmpago entre dues oscuridades.
Jo crec que la vida,
en el cas d'Eugenio,
el relàmpago i la lluit
va ser Conchita.
A les hores has de fer sempre...
La pel·lícula és com un tall de la vida,
una cata de la vida,
una esència.
És com la gent que prova els catadors de vins.
Tu mai has vist un catador de vins
que necessiti 20 ampolles de vi
per decidir si és un vi frutós,
o si és un vi tal o bon, tal.
El que fan és un petit sorbo.
I l'essència del vi està.
I jo crec que quan fas una pel·lícula
has de fer el mateix
perquè això és la narració,
això és la història de la ficció.
Aquesta història de contar els personatges
des que nascen hasta la mort,
això jo crec que és més similar
a una pàgina de Wikipedia
que a una pel·lícula.
Clar.
I potser per això també tenen
tanta rellevància aquests dos actors
que per mi estan espectaculars.
Jo tinc la sensació,
no per desmereixer tot l'altre
del que és el film,
però que són ells dos,
són David Verdaguer i Carolina Juste
que tenen molta química
que des del primer moment que es troben
dius, aquests dos estan fets
l'un per l'altre.
I amb el paper del David Verdaguer,
clar, l'Eugenio s'ha imitat
tantes vegades.
Era molt difícil, no?
Era molt difícil,
no creuar aquella línia
de la imitació
i fer una cosa que fos un homenatge
però que també fos ell real.
David estava obsessionat
amb la idea
de fer-ho bé,
de fer la imitació,
veia els vídeos,
s'ha fet el YouTube Premium
per estar tota l'estona
mirant els vídeos.
I un dia li vas dir,
David,
no t'equivoquis,
la pel·lícula estarà bé
si portes el personatge
dues hores
i això no és una imitació,
això és una interpretació
que és una cosa molt diferent
i que no té res a veure.
La interpretació és una cosa
que va a l'ànima,
a l'ànima del personatge
i que la càmera,
no sé,
captura
la mirada de l'actor
i hi ha una fusió
entre el personatge
i l'actor
que ho interpreta
i si aquesta fusió
no funciona
això perds la credibilitat
i això amb la imitació
no passa,
és una cosa
completament diferent.
Per què vas decidir
rodar-la en català?
Perquè és una pel·li
que podries haver fet en castellà.
Una de les qüestions principals
o de les causes principals
és quan vaig descobrir
que la Conxita,
precisament,
era una dona
que havia nascut
a la cena a Huelva
i que havia vingut a Barcelona
quan tenia 17 anys o així
i parlava perfectament el català
i cantava perfectament en català
perquè el repertori
d'Eugenio i ella,
de cantants,
el duo aquest que es deia
els dos
era un duo
majoritàriament
de cançons en català
i
bueno,
em va semblar
que era
una posició
també vital,
que
jo crec que
no era l'habitual
tampoc
als anys 70,
als anys 60,
però
que és molt
interessant,
jo crec que
la gent
pren decisions
vitals
i es transparenta
la persona
amb aquestes decisions
i jo crec que el català
era interessant
perquè també
l'entorn
civil
de l'Eugenio
era un entorn
majoritàriament en català
de família,
fills,
etcètera,
no?
Aleshores em costava molt
fer una pel·lícula
sense aquest entorn,
no?
El que passa és que
des d'un punt de vista
comercial
no sé si
perds calés
fent-la en català.
No,
no soc jo el productor,
així que
no,
no,
perquè hi ha
també ajuts
quan fas una...
Però que és una decisió
valenta,
no?
Entenc,
també,
i política,
fins i tot.
Sí,
sí,
ja ho vaig fer
quan vaig fer
Soldados de Salamina,
que probablement
la gent no l'ho ha apreciat
tant,
perquè feia
fa 20 anys,
no?
Però ja
els personatges
que sortien allà,
els supervivientes
de la història del
Sánchez Mazas
i tal,
ja parlaven en català
en una pel·lícula
que era totalment
de produció
totalment espanyola,
madrilenya,
etcètera,
etcètera.
Però sí,
m'agrada,
m'agrada que la gent
parli la llengua
del seu entorn,
no?
I la llengua natural,
no?
Que no siguin
aquestes pel·lícules.
Jo crec que inclús
la Meryl Streep
ha acabat per no fer tant
aquestes històries
de polonesa,
de txeca,
de tal,
perquè jo crec que
els temps han canviat
i ara això
no és tan acceptable
com era abans.
Que fàcil que és
de sentir-ho,
d'escoltar-ho
i de comprar aquest discurs
i que difícil que és,
per exemple,
que el català
hagi arribat
al Congrés dels Diputats,
que és una cosa
que no sé si t'esperaves
veure tu.
No, bueno...
Perquè ens ha sorprès
a tots això.
Ja saps que arriba
momentàniament
i perquè la conjuntura
política ho demana,
eh?
No siguem bojos.
El que m'agradaria molt
és que arribés
als instituts.
A mi m'agradaria molt,
sempre ho he dit,
fa anys que ho dic,
que els divendres,
una hora,
o una horeta,
una assignatura
fossin les lengües
de l'estat espanyol.
Totes, eh?
Totes.
Perquè totes les persones
que són espanyoles.
L'eusquera,
el gallec, no?
Exactament.
Uns conceptes petits,
clars,
algunes cançons,
alguns poemes
que són molt significatius
de la lengua galega,
de la lengua eusquera,
catalana,
etcètera, etcètera.
Això seria fantàstic,
ajudaria molt
a la comprensió del món,
no?
I a la comprensió
del país que tenim,
no?
Bones notxes.
I hoy,
como habrán notado,
estoy muy contento.
Y el saben aquel.
Y ese tío
que va a una tienda
de ropa
y dice,
perdone,
¿tienen trajes
de camuflaje?
Dice,
sí, señor,
pero llevamos dos años
buscándolos,
¿sabes?
Has tingut la llibertat
per fer el retrat
que tu has volgut.
Ho dic també
a nivell de l'Eugenio,
tota la història familiar,
del tema dels fills,
és a dir,
no sé fins a quin punt
la pel·lícula
que veiem al cine
és la pel·lícula
que el director
de la pel·lícula
ha volgut que sortís.
Totalment.
Totalment.
La llibertat total.
Totes les decisions
s'han pres
llibrement
i a vegades
l'altre dia
em va demanar
una persona
que pensaria
a l'Eugenio,
o tu em vas demanar
que pensaria a l'Eugenio
i sempre penso
en la mateixa cosa
que jo he fet
i ho he fet
en aquest cas
i en d'altres.
He fet la pel·lícula
que m'agradaria
que fessin
o he tractat
el personatge
com m'agradaria
que em tractessin
a mi
si algú
fa una pel·lícula.
jo he fet
coses a la meva vida
que no estan bé
he sigut dolent
en moltíssimes coses
i també
també he fet
algunes coses
que estan bé
jo crec que l'equilibri
és parlar de totes
i no fer
una etiqueta
d'una persona
per algun problema
que ha tingut
al final de la seva vida
jo no etiquetaria
mai a una persona
per els problemes
del final
de la seva vida
i això
jo crec que
són decisions pròpies
però són decisions
que naixen
de la meva sensibilitat
al retrat
dels personatges.
Les coses bones
que ha fet David
Troba a la vida
les sabem.
Les coses dolentes
quines són?
Ui, les dolentes.
També les sabeu ja.
Demana, demana
algun crític cinematogràfic
o algun crític literari
i et diran
no, aquesta novel·la
està molt mal.
No sé.
He fet moltes coses mal
no solament públicament.
Hi ha un moment
que l'Eugènio diu
no he sigut un bon pare
no he sigut un bon fill
no he sigut un bon marit
com jo.
Qui ho és?
Jo crec que aquesta gent
que presumés
de ser un bon pare
de ser un bon fill
de ser un bon marit
és gent que no ho és.
El que té
és un problema
jo crec
d'acceptació
de les seves carències.
Tothom
ha fet coses malament.
Han vist la pèl
els teus fills?
Sí.
El dimarts
sí, sí, a Madrid
estàvem molt contents
molt contents
i això no és fàcil, eh?
Jo tinc una família
gran de germans
i fills de nebots, no?
Exacte.
I ara els nebots
i tal, bueno, no saps.
Però fer una pel·lícula
que tingui la...
Com són els dinars
de Nadal
dels Troeva?
Increïbles.
Bueno, són massius.
Sí, sí, massius.
Massa gent, massa gent.
Avui no hi ha famílies
tan grans
com aquestes
de vuit fills i tal.
Però és molt divertit,
això,
perquè hi ha opinions
per tot.
I els teus fills
entenen
que tu et criessis
en una família
amb vuit germans, no?
És a dir,
clar,
jo penso en els meus pares
que també tenien
molts germans, no?
I se'n fa molt difícil
d'entendre
o d'imaginar
com era una casa
amb dos pares
i vuit germans.
Sí, sí.
I un vàter.
Sí, sí.
És difícil,
però jo crec que
quan ho expliques
hi ha una certa enveja
perquè són famílies,
si són famílies
que estan bé
i que tenen bona relació,
jo crec que és
molt interessant
perquè hi ha una quantitat
d'informació
que arriba
a cada minut,
no?
D'un,
d'un altre,
l'altre ha fet això,
l'altre opina això,
està molt bé.
I fell in love again
All things go
All things go
Drove to Chicago
All things go
All things go
We sold our clothes
Som els oblements,
som a Catalunya Ràdio,
estem xerrant
amb el David Troebas,
sabent aquell,
és aquesta pel·lícula
que arriba aquest dimecres
sobre una part
de la vida
de l'Eugenio.
Vas arribar a fer càsting?
Sempre,
per els papers dels fills,
has de trobar i has de trobar els fills
que s'ha de fer càsting.
Però per l'Eugenio no vas fer càsting?
Per l'Eugenio no,
ni per la Conxita,
ni per la resta
de personatges principals.
El que m'agrada
és mirar les pel·lícules
que ja han fet
o el teatre
que han fet,
també,
en el cas de la Conxita,
per exemple,
de Carolina Juste,
ha sigut definitiu
una obra de teatre
que es deia
Prostitució,
que jo he vist
a la Carolina
i he pensat
aquesta tia
és molt bona,
ja treballarem
algun dia.
I me'n recordo
que al David
li vaig veure
en una obra
que es deia
Litus
perquè està molt bé.
Com jo dic,
és un NNC,
un neuròtic
nacional de Catalunya.
I això m'agrada.
El català
de la Carolina
també diuen
que és extraordinària.
És fantàstic.
Jo vaig al·lucinar
perquè sabia
que era
del sud d'Espanya
i quan la vaig veure
a parlar
dic
però com pot ser?
És que és un català
gaire millor que el meu
i actuar
en un idioma
que no és
la teva primera llengua
em va semblar
espectacular
i fer gràcia
que aquesta és l'altra.
O sigui,
per mi una cosa
de la pel·li
molt guai
és que,
clar,
quan l'Eugenio
explica els acudits
fan gràcia,
evidentment,
perquè el David Barraguer
ha clavat
els tempos perfectes
però quan,
o sigui,
més enllà de l'escenari
també hi ha moltes
situacions molt còmiques
que també és un humor
així com molt blanc
però recordo ara
una escena,
no farem espòilers,
però en un tren
que jo m'estava
pixant de riure
i dic com pot ser?
I és perquè
tot aquest humor
impregna tota la pel·lícula.
I ella barreja
el castellà
i el català
en les seves expressions
perquè els diàlegs
estan escrits per mi
amb una...
Jo crec que
això m'ha ajudat molt
el que jo parlo
en català
molt primari,
amb una construcció
sintàctica
molt senzilla
perquè no et compliques
perquè et falta
vocabulari,
et falten estudis
de sintàctica,
de subjuntius,
reflexives,
etcètera,
no?
Aleshores,
tots els diàlegs
en català
de la Conxita
eren com diàlegs
que jo podia dir,
no?
I ella arribava
molt bé
i a vegades
l'he de corregir
l'accent
perquè era massa bo.
i l'he deia
no, no, no,
que eres d'Aracena
no et passis,
no et passis.
Tu el continues practicant
al català
o costa?
A la ràdio
principalment
quan vens de l'altre.
Sí,
a la ràdio
perquè els amics
és la costum
de parlar
en castellà
i és difícil de canviar.
Amb el Pep
parleu en castellà?
En castellà.
Ah.
Sí,
perquè parlem
de coses
molt importants,
no?
I aleshores
la meva precisió
també és un problema
i quan li explico
com ha de posar
els jugadors
per guanyar
la final
de la Champions
no ho puc explicar
en castellà
perquè podria,
no sé,
que no li digui
malament la indicació.
He de fer-ho en castellà
perquè si no
pot ser un disastre.
Mira,
parlant de futbol,
avui han contraprogramat
aquest clàssic
a Montjuïc
i això és notícia
que jugo a Montjuïc,
amb un concert
a Barcelona
de Miguel Riós.
Bé,
això de contraprogramat
no és del tot cert
perquè el partit
el clàssic
és a quarts de cinc
i el Miguel Riós
toca a quarts de deu.
Si tu haguessis de triar,
tu que ets matalacer.
No,
és que Miguel Riós
ha posat l'horari
per veure el partit.
És un boig,
un boig del futbol.
No t'estrani, eh?
Juga amb els veterans
del Real Madrid encara
i és del Madrid a mort,
això sí.
Tu siguessis de triar
entre clàssic
i Miguel Riós
avui tindries futbol,
no?
Home.
Tu és de l'Atlètic,
no?
Soy de l'Atlètic
de Madrid.
No ho sé,
si no,
Miguel Riós
m'agrada molt,
no?
És amic meu
i va estar a Madrid
al passe del dimecres.
Ah, sí,
va venir?
Sí, sí,
va venir
i li va agradar molt
la pel·lícula,
estava molt content.
I m'ha dit
has fet un homenatge
a Serrat,
has fet un homenatge
a Víctor Manuel,
has fet un homenatge
al Lluís Llach
i jo, què passa?
Els roqueros?
Amb què estàs treballant ara,
David,
que es pugui explicar?
Perquè suposo que això
ho va rodar,
recordo que em van parlar
ja al Liceu
la temporada passada.
Ja, és veritat.
Sí, que el rodatge,
això deu estar enllestit
des de fa més de mitjany,
almenys.
Sí, però la postprodució,
clar,
és molt complicada.
Ara,
el projecte més important
és el meu debut
al teatre,
que faré una obra,
he escrit una obra de teatre
i la posaré en escena
amb l'Anna Larcón
i el Vito Sanz
a l'abril
a Maria Guerrero
de Madrid
i al setembre
aquí a la Sala Becket.
Així que és un projecte
que em fa molta il·lusió
perquè és una cosa nova
a la meva edat.
I què tal això
de ser a teatre?
Uf!
Molt diferent
de fer un cine?
Molt diferent.
amb una inseguretat total.
Seguretat total
perquè és la primera vegada
que he acabat una cosa,
no?
Perquè sempre era com...
començava amb una idea
i tal
i era com
jo no sé fer això,
com ho fan,
com ho fan, no?
Però bé,
no sé,
la confiança
i també els actors
que sempre
venga, venga,
has de fer-ho,
has de fer-ho
perquè et fa molta il·lusió.
És com una vocació
d'adolescència, no?
Tu treballes per encàrrec
o pots fer el que et dóna la gana?
Jo fec inclús dels encàrrecs
amb els encàrrecs
el que em dóna la gana
perquè si no,
no ho sé fer.
Sóc molt dolent.
Hi ha directors
que són magnífics a l'encàrrec
i encara escritors
que són magnífics a l'encàrrec.
Jo no.
Jo he de fer coses
que sento personalment
perquè no sóc un tècnico
molt imaginatiu,
sóc una persona
que la escriptura,
el text,
els personatges...
He de...
No sé,
de treballar en coses
que conec.
Les meves limitacions
són les meves dimensions,
com a escriptor
i també com a cineasta.
David Treba,
moltes, moltes gràcies,
molta sort amb aquesta aventura.
Tant de bo
el cine s'ompli
de dalt a baix.
Després d'això
va a alguna plataforma o...?
Després,
però molt, molt després.
Que es gastin la pasta a la cine?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula
que respecta a això
que diem
les ventanes d'explotació
i aquesta és una pel·lícula
per sales de cinema
i serà a sales de cinema
únicament durant mesos.
I ara,
quan...
És a dir,
més enllà de Catalunya
entenc que
versió original,
sobretot,
amb subtítols,
no?
O hi ha un doblatge...
Versió original
amb subtítols,
hi ha un doblatge
al català
fet amb els mateixos actors
per les zones
o els cinemes
que els espectadors
no són habituals
dels subtítols,
no?
I que has també
de respectar,
no?
Que és una...
Jo m'agradaria
que tothom respectés
la llengua original
de les pel·lícules,
però és un costum
que a Espanya
està molt arraigada,
als Estats Units
no existeix,
a Portugal no existeix,
a Dinamarca,
a França,
però a Espanya
està molt arraigada
i encara jo crec
que és important
treballar per la gent
i perquè la gent
vegi la pel·lícula
sense condicionants,
no?
David,
trobo moltes,
moltes gràcies,
molta sort,
fins aviat.
Gràcies a vosaltres.
Fem una pausa
i de seguida
tornem al suplement.
Catalunya Ràdio
El Suplement
Roger Escapa
Per la castanyada
que a Bravo comprarem
i la nit
a Halloween
li va espantarem.
Aquest dissabte
28 d'octubre
a Capravo
i a Capravo
a casa
emporta't l'IVA
de la teva compra
acumulat
a la teva targeta
Club Capravo
perquè estalvís tant
que acabis enamorat.
Capravo.
Més informació
a capravo.com
El dilluns 6 de novembre
Mundo Deportivo
celebra la tercera gala femenina
del futbol europeu.
Les millors futbolistes
de les 5 grans lligues
europees
se citen
en un esdeveniment únic
on seran premiades.
El futbol femení
es basteix de gala
a Mundo Deportivo
amb el patrocini
de CaixaBank
Agbar
de Zon
i Hyundai
Estrella d'Am
Sofascor
i Alianz
Mercè Ibars
Luis Carroll
Safo
Aurora Bertrana
Joan Brossa
Ties Elliot
biblioteques
escoles
llibreries
contes
contes
novel·les
poemes
cançons
tots
tenen en comú
una adreça
a tots
els trobareu
el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
Cada dissabte
a les 11 de la nit
la literatura
a Ciutat Maragda
amb David Guzmán
i també a l'àpia
el web de Catalunya Ràdio
L'Agència Catalana
de Notícies
i Catalunya Ràdio
us ofereixen
el primer programa
de Catalunya Ràdio
totalment en anglès
Feeling the Sing
el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana
Cada dissabte
a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat
amb Lucía Benavides
És addictiva la sal?
Addictiva
en el sentit
que alguna vegada s'ha dit
d'algunes drogues
no
Tot sobre el condiment
més utilitzat
a la cuina
i a la indústria
En la mesura que es pugui
que es pot
reduir el contingut de sal
d'aquests productes
Es consumeix
molta més sal
de la necessària
està claríssim
Un restaurant
Caníbal
a Berlín
diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molès
També en podcast
i a l'app web
de Catalunya Ràdio

L'Arca de Noguer
L'Arca de Noguer
Passant tres minuts
de dos quarts d'una
del migdia
els moments més destacats
de la conversa
amb David Troeba
a les xarxes
de Catalunya Ràdio
arroba
Catalunya Ràdio
a Twitter
i a Instagram
alguns dels fragments
més destacats
amb l'etiqueta
suplement
Car Ràdio
Ara arriba
l'última mitja hora
del suplement
setèna hora
de suplement
d'aquest dissabte
28 d'octubre
del 2023
un dissabte
de clàssic
un dissabte
de prèvia clàssic
que viurem
a partir d'un quart
de cinc
des de les tres
a la TDT
de Catalunya Ràdio
Ara arriba
un altre clàssic
dels dissabtes
suplementaris
Pep Noguer
Bon dia
Bon dia
Des de Girona
Fires de Sant Narcís
que esteu de festa
i d'enhorabona
aquests dies per aquí
Home
a més a més
ahir el Girona
va guanyar
No és que això
és extraordinari
tu
la història del Girona
has sentit el Solà
al matí
com narrava el gol
o no?
Perquè l'hem hagut de recuperar
Els hi van fotre
una galeta
al minut 90
nano
que tela això
això és una delícia
Tu no t'agrada
aerofutbol
no Noguer?
Jo soc
del Barça i del Girona
A veure
jo per exemple
allò
un Sevilla
Valladolid
no me'l miraré
però un Barça
o un Girona
sí
home i tant que sí
I més amb la narració
del Solà
mira mira
La pilota per Daniel
frontal de l'àrea gran
이었 a Daniel
Gol, gol, gol, gol
Gol, gol, gol
Gol, gol, gol, gol
Gol, gol, gol, gol
Ho veus fa en Ternau
Tu acabo de dir
frontal de l'àrea gran
i Daniel amb la frankly
ha ajustat el pal esquerre
de la porteria de Guaita
i eren amb deu de fallit
al Girona
tot li porten
al Girona
tot li surt
i Angel there
amb deu de fallit
الس玩意u
què ha fet Daniel
s'fallen
el S yüksel Salvador
ha fotut un pata
que si no passa res de nou,
deixa el Girona, líder de la primera divisió.
T'infart, eh?
Noguer, fa patir, eh, el Solà, a vegades?
Mira, només falta ara aquí una galeta.
Mira, els hi hem posat, a la gent que ens està escoltant,
els hi hem fotut un plat de galetes
i una miqueta de vidals de l'Empordà
perquè aquesta galeta les puguin assaborir.
Tu t'imagines ara una galeta que posi patatam?
Li hem de portar, li hem de portar per al Girona.
Avui, a l'arca de Noguer, des de les fires de Girona, la galeta.
Quan parlem de galetes, el ventall és immens,
és molt ampli, des de les galetes més senzilles,
les típiques galetes, Maria, que tots hem sucat a la llet
o hem esmorzat o berenat al pati de l'escola,
fins les més gastronòmiques, dolces, salades, integrals, sense sucre.
A veure, Noguer, definim una mica més el concepte de galeta
perquè jo tinc la sensació que dintre d'aquí dins hi caben moltes coses.
Clar, és que el concepte de galeta és una cosa molt, podríem dir,
molt tridimensional, no?
I ja només fa falta que diguis la paraula cookie en anglès,
que llavors aquí ja hi entra tot.
Clar, si ho dius, per exemple, en un català,
per molta gent la galeta és aquella mena de massa,
més o menys cruixent, normalment molt cruixent,
fina i que et sols menjar sola o acompanyada de, no?
Clar, una galeta te la pots prendre al dematí,
ja crec que tots hem fet allò d'aquelles típiques galetes Maria
que hi ha, diguem-ne, jo crec que el món es divideix
amb qui li agrada xocar la galeta Maria amb llet
i qui odia xocar la galeta Maria amb llet.
És una mica com allò del niscuit i el colacau.
Però clar, és que saps què passa?
Que avui en dia la galeta ja no és només una galeta senzill,
una galeta humil, una galeta, diguem-ne, per acompanyar,
sinó que la galeta ha agafat una tridimensionalitat tan gran
que avui en dia hi ha galetes, moltes galetes molt gastronòmiques
i galetes que ja van més enllà, és a dir, galetes pels restaurants,
galetes com a acompanyament o com a part integrant d'un postre.
I nutritiva, no? Nutritiva també, no?
Molt. Home, mira.
Hi ha galetes que fins i tot els hi diuen galetes funcionals.
Imagina't.
Jo sóc molt de galeta artesana també, eh?
Eulàlia Pallarès, propietària de la galeta artesana Girona.
Bon dia, bona hora.
Espera't, que ara l'acabem de micrófonar una mica bé.
Eulàlia, bon dia.
Sí, ara sí, ara sí, eh?
Quants anys fa que et dediques al món de la galeta, Eulàlia?
Aviam, fa ara sis anys que vam obrir l'obrador aquí a Girona,
al centre de Girona, i, bueno, vam començar...
abans fent proves, abans d'obrir l'obrador, vam fer proves amb el soci, som dos,
que vam començar aquesta aventura.
Vam començar a fer proves de les galetes a casa, vam estar potser mitjans fent proves,
i quan vam obrir l'obrador, doncs teníem unes quinze, entre quinze i vint galetes.
I, bueno, i aquesta aventura va començar, doncs farà sis anys, ara.
Però escolta, Eulàlia, i quin és el secret de l'èxit?
Perquè, per exemple, un tipus, un model de negoci, o un model, diguem-ne, artesà, com és la galeta,
una cosa, diguem-ne, molt... galeta i galeta, i ja està.
Hi ha molta gent que ha començat i que, malauradament, ha hagut d'acabar.
I, en canvi, vosaltres aquí a Girona talleu el bacallà amb la galeta artesana?
Sí, de moment sí. Creuem els dits que durem molts anys, eh?
Doncs, bueno, nosaltres vam veure que era un sector interessant,
era una alternativa que volíem donar, una alternativa saludable
i de qualitat en les galetes industrials, d'acord?
I després, bueno, nosaltres, el secret de l'èxit, ens diem la galeta artesana.
Per tant, fem honor al nostre nom.
Les nostres galetes són artesanes 100%.
Què vol dir, això?
Que les fem una a una, amb les mans.
Els estris que utilitzem són supersenzills.
Fem un corró, aplanem la massa, i amb el tallapastes tallem la galeta,
també una a una, les enfornem.
I això és el secret del nostre èxit.
Una a una, una a una, és una feinada...
Exacte, és una feinada, és una feinada, per això les galetes artesanes no són barates, tampoc.
També utilitzem productes de molta qualitat, la matèria prima,
intentem també que sigui de proximitat, com les farines de Vic, per exemple,
o els ous del Pla de l'Estany, o les avellanes de Brunyola, per exemple, d'aquí de la selva,
i tot això és clau de l'èxit.
Explica'm, la clàssica, quins ingredients porta?
Podríem dir que a les galetes hi ha quatre ingredients bàsics.
Seria la farina, la mantega, el sucre i l'ou.
Després, a partir d'aquí, hi ha infinitat de variacions, però aquests serien els bàsics.
Clar, és que una galeta bàsica, com dius tu, Roger, a partir d'aquí hi podem posar-hi moltes coses.
Hem de comptar que hi ha l'element farinaci, el greix, que és el que amalgama i el que ajuda, diguem-ne,
amb la seva humitat a barrejar tots aquests elements,
i després hi ha tots aquests, diguem-ne, inputs, aquests aliments que nosaltres hi anem posant,
que solen ser sempre aliments sòlids, que si fruits secs, que si llavors, una pipa, una miqueta de sèsam,
unes panses, figues, espècies, que no deixen de ser també un element que, com que va triturat més o menys,
també ens donen secretat. Per tant, hi ha aquesta amalgama entre els greixos, els sucres,
dic sucres i, hauria de dir, adolcorants, eh?,
i els elements farinacis i secs, que això fan després que,
depenent de com tu amasses aquesta barreja,
i com tu també la planes més o menys, perquè, per exemple, un emmellat
també és una galeta, eulàlia, no?, i no és tan baixeta.
I, en canvi, aquesta, podríem dir que està en el...
és una dels top ten, podríem dir, de les galetes més estimades pels gironins.
Bé, en els emmellats, precisament, ens han donat un premi de Girona excel·lent,
i nosaltres fem un emmellat especial, que és aquest.
Mira, però aquí no hi ha l'emetlla sencera, eh?
No, no, però hi ha farina d'emetlla.
Té molt de gust d'emetlla.
Hòstia, tu.
I posem una mica, també, de canyella, una mica de ratlladura de llimona,
per fer-les una mica més especials, més diferents,
a el que coneixem com a emmellats.
També hi ha una cosa important, i és les ametlles, perdó, les galetes dolces,
o les que ja fem en format salat, no?,
perquè unes, diguem-ne, te'ls menges més tal qual,
les altres més per aperitiu, o com a base d'altres coses.
Sí, les salades també tenen el seu públic.
Hi ha gent que no és tan de dolç, que li agrada més el salat,
i en fem quatre tipus,
que les salades, aviam, també és una altra història.
donen...
Perquè has de combinar, podríem dir, la dolçor amb el punt de salat, no?
Clar, una galeta salada...
No, no hi posem pas sucre.
No hi poseu sucre?
No, no, no, no, gens de sucre.
Clar, i per fer una galeta una miqueta més saludable,
això, encara que està molt de moda...
Bé, penso que les nostres galetes són saludables,
tot s'ha de menjar en mesura, aviam.
Les nostres galetes, si tu mires els ingredients,
en porten cinc, sis, set ingredients.
Amb la bàsic, hem dit abans, dels quatre ingredients bàsics,
més, si és d'avellana, poso que afegim l'avellana,
o coco, si són de coco.
Porten molt pocs ingredients,
ingredients que pots trobar a qualsevol casa.
Si tu mires els ingredients que hi ha a la bolleria industrial
i a la pastisseria industrial,
no n'hi ha en sis o set, n'hi ha en quinze,
i la meitat són, bueno, jo no ho sé,
posen noms molt raros i el E amb números també raríssims
i olis de palma, i porten un munt de coses
que això sí que no és saludable.
Ara, les nostres galetes, perquè portin mantega i sucre,
tota la vida s'ha menjat mantega i sucre.
Roger, digues, on sou que hi ha aquest xivarri?
Perquè...
Home, som aquí a la fira,
i què passa? Que aquí tenim la gent...
Ja us podeu menjar la galeta, eh?
Sí, home, sí, que mengin, que mengin, vosaltres que podeu.
Sí, perquè si no després, clar...
O sigui, estàs al mig de les fires de Sant Narcís,
però on exactament, a quin pavelló, perquè...
Som al pavelló final, a la part de dalt...
Espera un moment, que truquen al propietari.
Puja, puja.
Sí, hi ha...
Al guàpercà tot no tocava, eh, crec.
Al guàpercà tot no tocava.
No, a veure, on és?
Ets al Palau de Fires, eh?
Sí, sí, som aquí al Palau de Fires, a la part superior.
Sempre estem aquí amb un reconyet que ens ho passem molt bé aquí.
Ho controlem tot, eh?
I va molt bé perquè, a més a més, aquí estem acompanyats
de molts productors i productores de casa nostra,
que això és important, saps?
A veure, d'avui parlant de la galeta,
la galeta artesana especialment,
que, mira, aprofitant que som a Girona
i també que aquestes últimes hores hi ha hagut el pregó
i crec que, a més, aquest any les protagonitzaven
algunes jugadores de l'Uni Girona.
Crec que teniu algunes d'aquestes galetes personalitzades, no?
També amb escuts...
Sí, sí, sí.
Explica'ns-ho, això, Olàlia.
Sí.
Bé, hi ha empreses que ens demanen
galetes personalitzades.
El que fem és un disseny.
El soci és dissenyador industrial,
per tant, ell fa el disseny.
Llavors, ho portem a imprimir
amb una màquina d'aquestes de 3D
i fem una galeta que normalment...
A l'hora de marcar de ser una galeta
amb una massa especial, no?
De vegades no marques bé amb qualsevol galeta.
Nosaltres la fem amb una galeta d'espelta integral
i amb farina d'enmetlla, que ens va molt bé.
I marquem les galetes, doncs,
qualsevol empresa,
que fem bastantes d'empreses amb el seu logo.
A Girona Excel·lent també ens han demanat ara
per fer el logo de Girona Excel·lent
i ho fem també al futbol club de Girona
i al bàsquet de Girona
també els hi fem la galeta personalitzada.
Escolta, i una del suplement quedaria molt bé.
Home, i tant.
Ja la podem posar en marxa, i tant.
Doncs si voleu...
Pensa que el suplement, com a marca,
és un títol molt llarg, eh?
No sé si ens hi cabrà, eh?
Bé, però...
Ja li farem cabra.
Mira, tenim aquí davant, aquí darrere nostre,
tenim la teva silueta,
que no hi escapa, un tio guapo...
No me la posis en 3 dimensions, sisplau.
No, no, sí, no.
És que fots 3 metres per 2,5 gairebé.
Amb la galeta sí que no hi cabo.
A veure, jo tinc la sensació
que amb el tema de les galetes
sí que s'acaba perdent a vegades
el nom de la marca, no?
Vull dir...
O sigui, l'Oreo, no?
La Maria...
No sé si amb les artesanes
us ha acabat passant una mica el mateix, o no?
Bé, no ho sé.
No, no ens ha passat que una galeta...
Que la gent digui la galeta i sàpiga...
Com que en fem tanta varietat,
no n'hi ha una en concret
que la gent identifiqui amb la nostra galeta,
amb la nostra marca.
O la que veniu més.
La més...
La que...
Vale, la xocolata agrada moltíssim.
Home, veus, clar.
Vale.
I en fem unes de brownie.
Normalment, totes les galetes
són cruixents.
Ja ho veus, són planes, cruixents.
Les de brownie tenen un punt
tovet,
que s'assemblen quasi a un bombó,
i les de brownie aquestes
les venem moltíssim.
En fem amb xocolata blanca,
amb taronja confitada,
que li posem ratlladura de llimona
per donar-li més gust de taronja.
En fem una sense gluten, de brownie,
que hi posem farina d'arròs,
hi posem nous trossejades,
que aquesta també agrada moltíssim.
I la més estrambòtica, què heu fet?
La més estrambòtica...
I qui ni què no us han demanat?
Mira, ens van demanar...
Bé, que encara les fem.
És una botiga de Barcelona
que ens demana galetes amb bolets.
Home, bohó.
Sí.
Ai, carai.
Que tenen propietats molt bones,
anticanceriges i antiinflamatòries
i no sé quantes coses més.
i llavors li fem galetes
amb shiitake,
amb aitake i amb reishi.
Així d'entrada no les compraria aquestes,
però bé, no ho sé.
Són bones, eh?
Són especials per ells.
Home, jo agafes una galeta d'aquestes
i fots al damunt una bona cullerada,
per exemple,
de brandada de bacallà.
Què vols dir ara, eh?
Massa gustos diferents.
Massa gustos diferents.
Nogué, ja que som a les portes de Tots Sants,
no sé si la base de fer la galeta,
perquè, és a dir,
també és un producte que molta gent s'anima a fer a casa,
la galeta, no?
Amb nens, amb...
Vull dir que a vegades ve de gust
a merdar la cuina per preparar.
No sé si la base té alguna semblança
amb si ens posem a fer panellets aquests dies o no.
Mira, una galeta bàsica sol portar farina,
una proporció que va més o menys cap al voltant de la meitat
amb greix, amb salsa i mantega,
i, evidentment, una part de sucre o de dulcorant,
sigui el que sigui,
i després tots els amaniments que vulguis.
Això seria, podríem dir, una mena de pasta brisa.
Clar, el panellet què porta?
El panellet porta...
no porta farina, diguem-ne, de melat o una farina de cereal,
porta farina d'ametlla,
amb una proporció, també, de sucres,
d'dulcorants, en aquest cas, sucre,
i després porta, diguem-ne, l'amaniment
que el pot portar interior, però que el sol portar exterior.
Per tant, un panellet i una galeta és bastant diferent.
Ara bé, clar, què ens passa?
Que ara, per tots sants, tenim els panellets,
tenim els moniatos, tenim les castanyes,
també podem fer una galeta o un panellet, per exemple,
amb una mica d'amoniato.
I quan dic moniato,
no ho dic per agafar i treure, diguem-ne, part de farina d'ametlla, eh?
Senzillament, també, mira,
jo tinc un amic en Morera, un gran flaquer,
que ell sempre diu que posar un 5% d'amoniato
en el panellet
no és per treure la farina d'ametlla,
sinó per treure sucre,
perquè l'amoniato ja és dolç.
Llavors, a part de donar-li gust, doncs, home, també queda bé.
I si el panellet és fet amb pinyons de veritat,
amb pinyons d'aquests d'aquí, d'aquests que són llargs,
no d'aquests pinyons que són, que semblen rodons gairebé, eh?
Que són molt foranis,
els pinyons d'aquí tenen un gust molt i molt bo.
A quant van els pinyons aquest any, Noguer?
Doncs mira, ho he preguntat a un amic meu pastisser,
i aquest any, de moment, de moment,
ell els ha pagat a 97 euros al quilo.
Per tant, hem de menjar, en tot cas,
pocs panellets, però que siguin bons, tu.
Home, és que són prohibitius els pinyons, eh?
Bueno, clar, noi, però tu t'imagines allò,
agafar i anar a collir pinyes i treure els pinyons
i trencar els pinyons i tot?
Sí, que sí, que és molta feina,
una feina molt costosa, d'acord, però sí, sí, però bueno.
Clar, clar, clar.
I si no, castanyes.
Sí, sí, castanyes, com més.
Que una galeta de castanyes, o sí, si en feu a Eulàlia?
No, no en fem, però tenim pendent.
Jo crec que tens de feina, eh?
Ara, quan tenim menys feina, ara tenim molta,
però hi ha èpoques que ens permet experimentar,
i tenim pendent treure una galeta sense sucre,
que ja en fem una, però en volem treure una altra,
perquè això és el que la clientela ens demana.
Sense sucre, eh?
Sense sucre, sí, sí.
Quina és l'època de l'any en què es venen més galetes?
Ara, l'últim trimestre de l'any és el...
De cara a Nadal, eh, també?
De cara a Nadal.
Perquè regal, no?
Nadal ho fotem tots allà, vinga, panellets allà,
barregem els panellets amb els polvorons,
els torrons, la galeteta,
i vinga, a veure, aquí arriba el mes de gener fotent un pet com una glana.
Escapa, aquí passa una cosa, a les comarques gironines.
Tu bé saps que les comarques gironines en qüestió de galetes
des d'un punt de vista històric i tradicional, eh?
Hi ha aquells, diguem-ne, que són més de les galetes de Camp Rodon
o els altres que són més de les galetes de Santa Coloma de Farners, no?
Perquè antigament, quan érem petits,
doncs teníem aquestes dos grans marques, podríem dir, de galetes.
I a més a més, inclús l'altre dia parlant amb la gent de Santa Coloma de Farners,
molta gent són aquells que tenim aquelles caixes metàl·liques, no?
La caixa de les galetes, o inclús la galetera, una galetera de ceràmica,
perquè qualsevol que vingués a casa teva,
tu sempre tenies la caixa de galetes a punt
perquè era la manera que hem fet avui aquí, a les fires de Girona,
de donar alguna cosa a la gent que et ve a veure a casa.
Unes galetes, una copeta de birranci, de garnatxa, de vidols,
de ratafia, de moscatell, de birranci...
Sí, i això ja és una cosa, diguem-ne, de tradició.
Una tradició que, malauradament, hi ha molta gent que perd
i que jo crec que és una d'aquestes que no s'ha de perdre, Eulàlia.
No, de cap manera.
A més, les galetes combinen molt bé amb tot això que has dit.
I tant.
I a més a més, Roger, les galetes són part integrant
d'una de les grans maneres, diguem-ne,
de lligar els guisats de casa nostra, que és la picada.
La picada.
La picada catalana.
Unes bones amelles, avellanes, alls, julivert, galetes.
Una mica d'incluso una petita presa de xocolata,
tot això ben deixetat, et lliga els platillos, et lliga els guisats,
et lliga qualsevol plat, podríem dir, de carn o inclús de peix,
o fins i tot una sopa, allò posar-hi una miqueta de picada al final.
Sempre s'han de tenir galetes a casa.
Escapa.
Deixa'm donar les gràcies a l'Eulàlia Pallarès,
la propietària de la Galeta Artesana,
que avui ens ha acompanyat des d'aquestes fires de Girona,
amb el Pep Noguer, avui també connectats a Sant Narcís des del suplement.
Una abraçada, Eulàlia.
Vinga, moltes gràcies per convidar-nos.
Girona Excel·lent, el segell de qualitat alimentària de la Diputació de Girona,
us ofereix aquest espai.
En marxa el concurs de l'Arca de Noguer la setmana passada.
La persona que s'emporta el lot de productes Girona Excel·lent és el Marcel.
El Marcel, que té un nom d'usuari Twitter...
Garramanxo.
Garramanxo, efectivament.
La pregunta era, l'hamburguesa va lligada a un bon nombre de salses.
N'hi ha una que va aparèixer cap al voltant de 1756.
Quina és aquesta salsa que va aparèixer al 1756 i que va lligada a l'hamburguesa?
Avui, aquesta setmana, ha estat fàcil, fàcil, fàcil.
És la maonesa, tot i que hi ha gent que ha dit maionesa i també li ha setem.
Però, clar, digue'ls-hi els de Maó de Menorca, que es diu maionesa, que sortiràs calent d'allà.
El Garramanxo és qui s'emporta aquest lot de productes Girona Excel·lent.
La consulta d'aquesta setmana, lot de productes Girona Excel·lent en marxa.
Quina és la pregunta, Noguer?
Doncs mira, ja que parlem de galetes avui, quan va costar la galeta més cara del món?
Quan va costar la galeta més cara del món?
Sí.
Però que la van subhastar, o què va passar?
Sí, sí, sí, va haver-hi una subhasta amb una galeta, amb una, eh?
Una galeta, una galeta que va ser...
Però què tenia aquesta galeta, que era...
Va ser una supervivent, saps?
O sigui, tu saps que les galetes, si els hi fotem una mica d'humitat, es reblandeixen.
Sí, home, i tant, sí, sí.
I, saps, saps? Doncs n'hi va haver una que no es va reblandir.
Va ser una gran supervivent.
Però a què va sobreviure la galeta que van subhastar i va ser la més cara del món?
Molt bé, molt bé.
Com celebraràs la castanyada, Noguer?
Doncs, home, jo espero que la pugui celebrar amb 7 o 8 galetes que li foti el Barça al Madrid aquesta tarda.
Sí.
I amb bona companyia.
Vas al camp, no? Et quedes aquí dalt, no?
No, no, no, aquí, aquí a les fires de Girona, saps?
Aquí darrere, amb el telèfon allà mirant així amb...
Tu fas panellets o no, per això?
Jo no tinc gaire temps per fer panellets perquè ens tenen aquí 5 dies, allò que no ens deixen gairebé ni sortir, només per fer un pipí i prou.
Aquest és el comandant que tenim aquí i, clar, va com va la cosa.
Però, bueno, intentarem, eh, intentarem.
El que he vist és que...
Jo aquest any em faig a casa.
Sí?
Sí.
Hòstia.
Bueno, a l'allar d'infants en fem.
Ah, mira.
S'han convocat, allà.
Has de fotre un bon efecte, tu, fotent aquest any.
Sí, jo els preparo, però no tinc nassos de tastar-los, eh, els de l'allar.
No.
No, perquè, home, no, perquè allò la...
Hi ha bastes coses d'aquelles mans, no?
Ja ha passat per massa mans, allò.
Però, home, tu pensa que el forn, a 250 graus...
Ho mata tot, eh?
Ho mata tot.
Creu-t'ho.
Creu-s'ho.
Sí, no?
Home, els papes de nens i nenes petites sempre sou aquells que ho agafeu tot, ara, no?
Si no et poses malalt després de la setmana dels panellets, vol dir que el teu cos ja és immun a qualsevol història.
Gràcies, Nogué, cuida't.
Roger Escapa, hi ha una senyora aquí que em diu que ets molt guapo.
Molt bé.
És guapo, Roger Escapa, i tendre, jove, eh?
Com es diu, com es diu?
Saluda-la, saluda-la.
Es diu Maria.
Com la galeta.
Clar.
Ai, mare de Déu.
Saluda-la, Maria, saluda-la, Maria.
Maria, salut, eh? Ja ho veus.
Mira, diu que si vols pots anar un diumenge a veure el suplement.
Sí, que vagi, que vagi, que vagi de Sa Girona.
Fem una pausa i ara tornem. Adéu.
Afecieu.
El suplement, amb Roger Escapa.
Fa molt temps que la Barça no marca un gol de falta.
Tres anys.
Tres anys.
Farrat.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 3, la TDT del Barça-Madrid a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
A CaixaBank sabem que acompanyar-te és estar amb tu sempre que ho necessitis.
I com que volem que protegeixis el més important,
et mantenim al preu de les assegurances de salut i de vida
i de l'alarma a seguretat directe sense pujades durant tres anys.
Informa-te a la teva oficina o a caixabank.cat.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
S'aplica les assegurances Mybox.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de
Dama, assistència sanitària i CaixaBank.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Torna al Terror Molins en una 42a edició dedicada a les Bruixes.
Amb cinema per a tots els públics, activitats professionals
i una exposició i un llibre dedicats a la cultura pop i a la Bruixeria.
Del 3 al 12 de novembre,
el Festival de Cine de Terror de Molins de Rei
oferirà 10 dies d'aquell arre cinematogràfic
amb els films més destacats de l'any
i la marató de terror més antiga d'Europa.
Més informació a molinsfilmfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
Des de 1993,
Sant Cine lidera la revolució ambiental
perquè gaudeixis del millor cinema.
Del 2 al 11 de novembre,
el festival més antic en el seu gènere,
el de l'activisme i la consciència ambiental,
celebra 30 anys de passió per un futur sostenible.
Més informació a sanscinefest.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
11.58 AM,
quartier general del matí de Catalunya Ràdio.
A partir de les 12,
avui una última hora impecable.
S'ha entès?
Sí, ostrell.
Aida, no permetis prometes de matxinulós, d'acord?
Tot controlat, Ricard.
Quim Morales, et vull ben atent i concentrat.
Eh, jo?
Per quina és la pregunta?
I tu, Joel Díaz,
fes el favor de no dir parauletes.
Hòstia, és que joder,
me cago en la puta
que em va arribar a parir
els 3.000 milions de camions carregats...
De dilluns a divendres a les 12,
l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Humor gairebé sense censura,
amb Quim Morales.
Que al final no es podrà dir res, tu.
En un món ple de canvis,
dilluns arriba un gran canvi.
La nit dels ignorants 3.0.
de diumenge a dijous i de 12 a 2 de la matinada,
amb Xavier Solà.
Un minut per arribar a la una del migdia,
ho deixarem aquí aquesta tarda,
connectats al Tots Ira i a la TDT,
amb aquest clàssic Barça-Madrid,
amb el Torquemada,
el Bernat Soler i companyia.
Avui a la coordinació d'informatius,
Gemma Bonet i Raül Flores,
amb el suport de la Neus Bonet,
a la redacció Núria Pujadas,
Nil Dia, Marta Ferrer,
Marina Laminos,
Miquel Olós i Gemma Carseller.
Producció Sònia Olofeu i Eva Catalán,
el control tènic el Dani Rodríguez
i el Blai Iniesta,
i el control central el Manel Gil.
Demà a les 6 tornem ben puntuals.
Salut i ràdio.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Bé, bé, bé, bé.