Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
La jornada electoral ha arrancat sense incidències
i amb les gairebé 8.500 meses constituïdes sense problema,
més enllà d'alguns endarreriments puntuals.
En aquesta jornada, per les municipals del 2023,
l'explicat en roda de premsa fa una estona
la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà,
qui també ha cridat a la participació de la ciutadania.
Que el Govern de la Generalitat, en un dia com avui,
el que hem de fer és demanar mobilització,
demanar que la ciutadania s'expressi a través del vot,
perquè és evident que el vot és el màxim símbol de la democràcia
i, per tant, en aquest sentit, avui demanem mobilització,
demanem que la ciutadania s'expressi.
En la mateixa línia, fa uns minuts,
s'expressava el president de la Generalitat Pere Aragonès,
que ha votat a la seva localitat a Pineda de Mar, al Maresme.
El que esperem és que hi hagi una alta participació,
que tota la ciutadania expressi quina és la seva voluntat,
doncs escollint l'opció que més vulgui,
i el que esperem, sobretot, és que els nous ajuntaments,
ben aviat, ja estiguin treballant
per la millora de les condicions d'aviat de la ciutadania.
La batalla a Barcelona és una de les més aferrissades
dels últims anys, el primer candidat a votar
ha estat Jaume Collboni, del PSC, i fa una estona ho ha fet també
l'alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau.
Marta Corbalant, bon dia.
Hola, bon dia, Ada Colau ha votat al centre cívic La Cedeta,
al districte de Gràcia de Barcelona,
acompanyada dels seus fills, la seva mare i la seva parella.
L'alcaldessa i candidata a la reelecció
ha fet una crida a anar a votar i no quedar-se a casa.
La democràcia no és només votar cada quatre anys,
però també és votar cada quatre anys,
i escollir quines seran les persones responsables
per al futur de la nostra ciutat.
Crec que aquestes eleccions estan molt disputades,
serà la ciutadania la que tindrà la darrera paraula,
per això animar a tothom realment a exercir el seu dret al vot.
Colau passarà el dia amb la seva família
abans de seguir la nit electoral
en què es preveu una batalla molt disputada a la capital catalana.
Marta Corbalant, Catalunya Ràdio Barcelona.
Hi ha una quarta partida de la bicicleta.
Veiem-la.
Municipals 2023 més enllà de Barcelona,
la Catalunya Central concentra una de les jornades electorals
més intenses amb relleu a Vic després de la marxa d'ANR
amb interrogants a Manresa i en Berga,
amb aquest feu tradicional de l'antiga Convergència
i amb Esquerra Republicana com a segona força.
Castells ha votat amb la seva dona a les 10 del matí
al barri de Sant Ferm, el col·legi electoral més gran de la ciutat,
amb molt moviment, per cert, des de primera hora,
on ha arribat amb bicicleta.
A Manresa, Esquerra Republicana busca desfer l'empat tècnic amb Junts
i consolidar Marc Eloi com a alcalde.
El 2019 els republicans van guanyar pels pèls,
per només 10 vots de diferència.
I a Berga, el municipi més gran on governa la CUP,
la incògnita és la marxa de Monts Aventurós a mitja legislatura.
Si els passarà o no, factura.
Nati Adell, Catalunya Ràdio, Vic.
El país valencià es juga a la continuïtat del govern del votànic
o a la tornada del PP en unes eleccions molt incertes.
A l'Institut Lluís Vives de València hi ha Vicent Mifsut.
Bon dia, Vicent.
Bon dia. Per aigües i algun votant remullat per una pluja intensa
que ha acompanyat a ciabalència el començament d'una jornada electoral
sense incidències destacables.
La pluja no dissuadix els electors.
Més de 3.700.000 valencians poden votar avui.
El PP pot anar de menys de 40.000 vots.
I és clau, si es manté la representació d'unides,
podem tercera pota del govern de Ximo Puig.
Puig, des de Morella, ha demanat una alta participació.
El PP espera replegar la majoria dels antics votats de Ciutadans
per portar Carlos Mazón, el president de la Diputació de la Cant,
al Palau de la Generalitat.
A l'hora de votar, ha dit que comença una nova etapa.
Ara, però, ho hauria de fer de la mà de Vox.
Vicent Mifsut, Catalunya Ràdio, València.
I dos punts, principi d'acord aquesta matinada
entre la Casa Blanca i els republicans
per elevar el sostre de deute
i evitar la suspensió de pagaments dels Estats Units.
Ho han confirmat el mateix president nord-americà Joe Biden
i el líder de la cambra de representants, Kevin McCarthy.
Biden reconeix que el pacte conté concessions dels demòcrates,
però manté també les prioritats clau del seu govern.
I Rússia, hem sabut fa poca estona
que ha llançat un atac amb drones, el més important,
des de l'inici de la invasió,
amb un balanç provisional del menys dos morts i tres ferits,
segons les autoritats ucraineses.
Les defenses antiaèries han abatut 52 dels 54 drones kamikazes
detectats, segons l'Administració Militar d'Aquí.
Avui ha jornada unificada la Lliga de Futbol.
L'Espanyol ha de guanyar amb estalla contra el Valenci
i l'Espanyol amb opcions de permanència a l'última jornada.
Fins a set equips lluiten per evitar el descens.
El Girona juga les opcions europees
en el partit que l'enfrontarà el Betis a Montilivi
i el Camp Nou abaixa el taló en el Barça-Mallorca
abans que comencin les obres de reforma.
Sergio Busquets i Jordi Alba s'acomiadaran de l'afició.
El Granullers jugarà avui la final de la Lliga Europa d'en Vol
contra el Fuxa de Berlín a les 6 de la tarda.
L'últim títol europeu de l'equip ballesà és de fa 27 anys, del 1996.
A la setmana passada destaquem que a l'Atlètic de Madrid
li ha guanyat la Copa de la Reina de Futbol als Penals al Madrid.
I de matinada que els cèltics de Boston han forçat in extremis
amb una cistella a l'últim instant
al setè partit de la final de l'est de l'NBA contra els Miami Heat.
Especial eleccions al suplement amb Roser Escapa.
Passen 6 minuts de les 11 del matí.
En aquests moments acaba de votar Salvador Illa,
el cap de l'oposició, tenent els vincents de comunicació
des de la Roca del Vallès.
Assistint a les diferents meses electorales,
donant d'apui a les mesmes.
Doncs Salvador, Illa...
Aquest era el so del 3-24 que teníem punxat i ens han enganxat
perquè ha entrat també la presentadora.
També ha votat fa uns instants en aquest bulletí de notícies
que han votat el candidat d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona.
També ho han fet abans,
Ada Colau, Jaume Collboni i també Xavier Trias.
Per tant, els quatre grans candidats a l'Ajuntament de Barcelona
que hi han votat tots quatre.
A aquesta hora, Laura Rosel, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Què tal, Laura, com ho portem, això?
Doncs bé, mira, escalfar motor ja per començar aquesta especial
que arrencarem a les 7 de la tarda
i que, com deia el Joan Botabans del bulletí, siguem realistes.
Jo prefereixo fer-me la idea
que no pas cap a quarts de 12 amb els resultats,
que no pas cap a les 10 o quarts d'11.
Això te n'anava a dir, perquè...
O sigui, moltes hores de prèvia fins als resultats, Laura.
Sí, moltes hores, però pensa que a les 8
tindrem el resultat dels sondents d'aquest 3 per Catalunya Ràdio
i per TV3.
Per tant, allà ja tindrem molts elements per anar desgranant.
Esperem que alguna primera lectura
per anar entenent què és el que passarà aquesta nit.
Però bueno, estarem molt ben acompanyats.
Tindrem dues taules de tertulians,
els habituals del matí de Catalunya Ràdio,
la Laura Znar, el Joan Fuguet,
la Lourdes Ciuró, la Milagros Pérez Oliva,
la Tània Tàpia, el Ferran Espada,
que ens aniran ajudant a amenitzar una mica l'espera.
I després connexions
amb totes les seus dels partits de Barcelona,
connexions també a Girona, a Tarragona, a Lleida.
Tindrem un ull posat a Madrid, evidentment,
perquè s'hi decidiran moltes coses avui a Madrid.
A Palma, també, amb la Catarina.
A València, perquè atenció al que pugui passar
a la comunitat de País Valencià amb aquestes eleccions,
sobretot pensant en la governabilitat
al conjunt de l'estat espanyol
amb les eleccions a finals d'any.
Per tant, estarem entretinguts amb moltes connexions per tot arreu.
La pregunta que a Catalunya es fa avui és
quantes hores dormirà Laura Rosel?
Les suficients per tirar dilluns.
Però t'hi poses a les 6 demà, o no?
Ho estem negociant.
Saps què passa?
És un dia molt bonic, el dia de les eleccions.
Passen coses.
I veure com la gent s'implica i s'ha de votar
i com els candidats se la juguen i com es mouen.
Minimament es mouen els escenaris.
Llavors, avui és un dia molt emocionant
i demà encara ho serà més, perquè...
Comença el pactòmetre.
Clar, guanyi qui guanya avui, demà haurà de pactar.
Els escenaris, és que jo crec que a Barcelona
només hi ha tres o quatre escenaris oberts
de possibles pactes.
Per tant, a veure qui guanya i amb qui governa
qui hagi guanyat o qui hagi quedat segon.
Per tant,
dormir ara mateix és massa avorrit.
Aprofita per dormir fins les 7 de la tarda, per si de cas.
Mira, és bona idea.
I t'anava a dir, clar, aquesta setmana et vam remudar
en el debat de TV3 amb l'Ariadna,
el debat conjunt a TV3 i Catalunya Ràdio.
Parlaves també del que passava fora de càmeres, Laura,
i de la relació també
amb els candidats de Barcelona, que potser era un pèl millor
del que veiem un cop s'ensenyava la llumeta vermella.
Doncs mira, si això és una cosa que a mi sempre
m'agrada comprovar,
és que tenen bona relació.
És que es porten bé una cosa, són els missatges
de campanya i els mítings
i aquesta manera de marcar perfil
tan descarada que tenen
durant la campanya electoral
per diferenciar-se dels altres,
però al final són persones que porten la majoria
molts anys coincidint
o treballant plegats, per tant es coneixen molt bé,
han compartit molts moments
i tenen bona relació.
Volem veure què passa a partir de demà també,
haurem de posar més a prova que mai aquesta bona relació,
perquè haurem de deixar estar aquests retrets
per la campanya i haurem d'anar a seduir-se
com a mínim de dos en dos
per poder governar,
per tant ja va bé que tinguin
aquesta bona relació.
Sempre els debats o les entrevistes
són un bon moment sobretot per a nosaltres
que som privilegats,
els periodistes que els podem tenir fora de càmera
o fora de micròfon per tenir més dades
de com són, de la seva personalitat,
si són més simpàtics, si estan més tranquils,
si parlen amb tots els periodistes,
o si estan molt concentrats per preparar el que hagin de fer,
és un bon termòmetre, crec, també,
per acabar de perfilar com són aquests candidats.
Laura, t'escoltem a partir de les 7 del vespre
i demà ben d'hora.
Una abraçada.
Vinga, bona feina, Roger, fins ara.
5 minuts per arribar a un quart de 12
del migdia, la Marta Corbalan
és al centre cívic La Sedeta, Barcelona,
on fa una estoneta ja ha votat
l'alcaldessa Ada Colau,
que espera revalidar el seu tercer
i últim, en principi,
que sí que seria l'últim, mandat.
Marta Corbalan, endavant.
Hola, bon dia.
Doncs així és, cap a les 10 del matí
ha vingut l'actual alcaldessa i candidata
a la reelecció Ada Colau,
acompanyada de tota la seva família,
dels seus fills, de la seva parella
i també de la seva mare.
Colau ha fet una crida a la participació,
com acostumen a fer tots els candidats
en qualsevol jornada electoral.
L'alcaldessa ha demanat que ningú no es quedi a casa,
perquè aquestes edits seran unes eleccions
molt disputades.
Ja sabeu que la batalla per Barcelona
està molt renyida amb tres candidats
amb opcions de tenir l'alcaldia,
la mateixa Colau, que, com deies,
aspira un tercer i, en principi, últim mandat,
el socialista Jaume Collboni,
Xavier Trias, de Junts.
La capital catalana serà, doncs,
de ben segona nit d'infar,
però caldrà paciència, perquè molt segurament
s'hauran d'esperar encara dies o setmanes
per saber qui serà el futur alcalde o alcaldessa,
perquè, com heu vingut dient,
tot dependrà dels pactes.
El col·laborador l'ha amat aquesta nit
per veure les possibles aliances
i, de moment, aquí, al centre cívic,
la CEDET, al districte de Gràcia de Barcelona,
hi ha un degoteig constant de ciutadans
que venen a votar, però sense grans cues.
Gràcies, Barcelona.
A la Tarra Corena, a Tarragona,
i tenim l'Arnau Caral pendent també
del que pugui passar en aquesta pugna PSC a Esquerra.
Bon dia de nou, Arnau.
Bon dia. Ara hem canviat d'obicació.
A la César August de Tarragona,
on en pocs minuts, en poc més de 10 minuts,
votarà l'alcaldable d'Esquerra Republicana
i candidat a la reelecció Pau Rigomà.
De moment ja ho han fet el candidat socialista
Rubén Villuales fa pocs minuts
i la candidata de la CUP, Eva Miguel,
que ha estat la més matinera.
Aquí a Tarragona s'han constituït 159 meses electorals
amb una única incidència a la seua electoral
de l'Associació de Veïns Tarragona a Rabassada, Llevant,
que s'ha hagut de traslladar a l'edifici de la nova escola
de la Rabassada.
Aquestes són les pendents de com avança aquesta jornada electoral
en què es proveu un frec a frec
entre el Partit Socialista i Esquerra Republicana.
El Més Calenes a l'Aiguera, com ho estàvem avançant,
i els pactes postelectorals seran previsiblement la clau de volta
perquè o bé el republicà Pau Rigomà
o bé el socialista Rubén Villuales
siguin investits alcalde.
El Més Calenes a l'Aiguera, Marina Porras, bon dia a monora.
Bon dia, Roger. De què rius?
La festa de la democràcia. Tu votes a Rubí, no?
Sí, a mi no em sembla un dia bonic, ja us ho diré.
No t'entusiasme el vamos a votar.
No, no, a mi em sembla moltes coses, però un dia bonic no em sembla.
No, és que estic en compte de les accions per si,
és que la situació no m'acaba de semblar de bonica.
Girona, Laia Claret, Palau de Fires de Girona, bon dia.
Bon dia aquí, Girona Ciutat.
Doncs hi haurà canvi d'alcaldia seguríssim.
L'actual Marta Madrenes no es presenta.
El govern espanyol ha votat en pendents de 6G major de Junts,
rebel·lida als nou regidors actuals,
i Quim Aguets d'Esquerra, soci de govern,
vol augmentar els 4 que té.
També pendents aquí de pactes.
Caldrà veure si Llucs Alelles de guanyem i Sílvia Paniqui del PSC
rebel·liden els fiscs que tenen ara
i si Ciutadans entreu dos, com fins ara té.
A la demarcació voten 530.000 persones.
També tindrem vista posada en Figueres,
un govern esquerra, amb un quàtril partit,
tot i que va guanyar Junts per Figueres,
Esquerra, Esquira, Mantenia, aquí les comarques gironines,
Sant, la Bisbal d'Empordà o Santa Coloma de Farners,
i Junts sembla que no tindrà problemes
per continuar a Olot o a Banyoles.
Aquí el Palau de Fires de Girona, força votants cada vegada més,
però això què dèiem, eh?
Sense grans aglomeracions.
De Girona cap a Lleida,
des del Col·legi Electoral de l'Institut d'Estudis Llardencs,
a Lleida, Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia, doncs aquí com a Tarragona
veiem el que passarà, qui guanyarà,
perquè fa 4 anys hi va haver una diferència de 81 vots
entre l'alcalde actual, Miquel Pueyo,
que va aconseguir per Esquerra Republicana la cal d'alcaldia,
i el candidat socialista Fèlix La Rosa,
per tant, veurem què és el que passi,
sobretot pendents dels pactes postelectorals,
perquè el que està clar és que no hi haurà majories absolutes.
Però a banda de la ciutat de Lleida,
podem parlar també de què és el que s'hi juga
a la resta de capitals de comarques de la plana de Lleida,
a les Borges Blanques, a les Garrigues,
a l'alcaldessa de Junts, Núria Palau,
opta per primera vegada a la reelecció
perquè va substituir l'anterior alcalde,
Enric Mira, a mig mandat,
quan va plegar per raons personals.
A Tarrega, l'Urgell, l'actual alcalde,
l'alcaldessa Alba Pijuan, d'Esquerra,
aspira a repetir un segon mandat.
Recordem que a les darreres eleccions,
tot i que va guanyar Junts amb Rosa Maria Perelló,
hi ha hagut un govern tripartit format per Esquerra,
la CUP i el PSC.
El 2019 es va presentar amb Junts per Catalunya,
però ara, consolidat com un home fort del PDeCAT,
ho fa amb la marca blanca d'aquesta formació.
A Balaguer a la Noguera,
el republicà Jordi Ignasi Vidal es presenta a la relació
amb el repte de consolidar i revalidar
la majoria absoluta consellida del 2019,
la primera d'un govern de Balaguer en democràcia,
i a Cervera per acabar a la Sagarra.
Esquerra ha acabat la legislatura,
governant després d'una moció de censura.
El 2019 els més votats, però inicialment no van aconseguir
l'alcaldia i va començar governant Junts,
que va pactar amb el PSC
i la formació d'independents, solucions i futur.
En aquest col·legi de l'Institut d'Estudis i L'Erdens
es desenvolupa la votació amb normalitat.
Hem estat testimonis d'una anècdota
a l'anterior col·legi on hem visitat el Frederic Odàs,
on una persona ha votat en una mesa on no li pertocava,
i això ha paralitzat momentàniament la votació.
Vaja.
I l'últim punt de connexió, aquesta hora és a Madrid,
on també s'hi juguen uns quants les garrofes,
especialment amb la batalla d'Isabel Diaz Ayuso
per intentar governar en solitari,
sense dependre de Vox,
això depèn de si treu majoria absoluta o no.
Àngels Lafuente, Madrid, bon dia de nou.
Bon dia, a hores d'ara, aquí a Madrid.
Hem tingut un Pedro Sánchez molt matiner
que ha votat tan bon punt
en obert les portes del seu col·legi electoral.
Ho ha fet acompanyat de la seva dona,
i ha demanat, com ha fet al llarg de tota la campanya electoral,
que la gent no es quedi a casa, que vagin a votar massivament,
perquè és conscient que l'abstenció sempre ha perjudicat
el vot de l'esquerra.
Mentrestant, des del centre de dades,
el secretari d'Estat de Comunicació, Francesc Vallès,
ha explicat que l'obertura dels col·legis electoral
s'ha produït sense cap tipus d'incidència,
que la jornada electoral s'està desenvolupant amb total normalitat,
fins i tot, ha dit a Melilla, envoltada, recordem-ho,
per l'escàndol del possible frau dels vots per correu.
En aquest inici de la jornada electoral.
Passen tres minuts d'un quart de dotze del migdia,
som als suplements, som a Catalunya Ràdio,
en aquest 28 de maig de 2023,
un dia que recordarem per unes eleccions municipals
que sabem com comencen, però no com acaben.
Tio, ¿qué vamos a votar?
Oye, tío, ¿qué vamos a votar?
Oye, tío, ¿qué vamos a votar?
L'Aero Lá洗 visitors
À fucked!
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
L'Aero Lá i no
De fet, a veure, el sarcasma, l'expliquem una mica, eh?
Aquesta setmana parlarem d'humor,
però no d'un tipus d'humor
simpàtic i divertit,
sinó d'una cosa una mica més fosca.
És a dir, parlarem de sarcasma,
que és un tipus d'humor com corrosiu,
amb mala llet, un humor ofensiu,
que el que busca és una mica ofendre.
Llavors, buscant
coses sobre sarcasma,
no ho sabia, però he trobat que etimològicament
la paraula llatina
sarcasmus vol dir
mossegada de llavis.
M'ha semblat una definició molt gràfica
d'aquest humor corrosiu ofensiu.
Quin llibre t'hi ha fet pensar en tot això?
M'hi ha fet pensar un senyor
que d'entrada no sembla gaire humorístic,
que és Edgar Allan Poe.
Aquesta setmana he llegit un llibre
que es titula El corb burleta
i té un subtítol que es diu
Contes tragi còmics
i és un recull de contes d'humor
que ha fet l'Àlvaro Muñoz
i el Jaume Ponsalorda,
una traducció de bojos, ha fet el Jaume aquí,
per una col·lecció nova de l'editorial Coma Negra
que es titula Cul de Sac
i que és una col·lecció de llibres
que estaran dedicats a l'humor,
entenc que a tot tipus d'humor.
Llavors, clar, en principi
ens pot semblar que un senyor com
Edgar Allan Poe, que és el mestre
com de la narrativa de terror
escrigui contes d'humor
i la veritat és que aquests contes
no són els més famosos de la seva obra.
Llavors, per situar-nos una mica,
tot i que Edgar Allan Poe és un nom bastant icònic,
estem parlant d'un dels escriptors
més importants de la tradició
nord-americana, un senyor que va
escriure durant la primera meitat del segle XIX
i va influir, jo diria que
gairebé tots els escriptors americans
que van venir després.
Llavors, ell va escriure poesia, va escriure
novel·la, però, com dèiem, sobretot
és conegut pels seus contes de terror.
Llavors, si voleu fer una entrada
a Edgar Allan Poe, us recomano un llibre
també a Coma Negra, que hi hem
recomanat en aquesta secció alguna vegada
que es titula Contes Foscos
i que és un recull dels seus millors
relats de por i d'intriga.
Allà hi ha relats com
El gat negre, la caiguda de la casa Asher,
l'enterrament prematur, que és un conte
terrible sobre un senyor que l'enterren
en vida, o la màscara de mort
escarlata. Però,
si no coneixeu Edgar Allan Poe jo hi
entraria per aquests contes foscos.
Però si ja coneixeu el terror d'Edgar Allan Poe
i voleu passar a una altra faceta seva
us recomano aquest recull de contes
com dèiem, el Corp Borleta.
Són contes on Poe se'n fot
amb una malalleta enorme de tots
els temes sobre els que escriu.
Llavors, a mi m'han agradat especialment
els que dediquen a fotre-se'n
dels escriptors, dels periodistes,
dels editors i del món literari
en general, on ens explica
que bàsicament són una colla
de pedants que es guien per tot,
menys per la literatura que diuen
que han de defensar.
Llavors, en aquests contes trobarem editors
passateros, escriptors amb ínfoles
que són dolentíssims,
periodistes benitosos que es creuen qui sap què,
autors frustrats, o sigui,
és una autorretat bastant cruel
que en realitat aguanta molt bé el pas del temps,
no sembla que estigui escrit a principis del 19,
algú podria adaptar ara
i funcionaria.
T'interessa Eurovisió tu o no?
A mi Eurovisió...
És que recordo la nit d'Eurovisió que
em va costar dormir després de sentir aquesta cançó.
Ara ve la tornada.
Quin país ve?
Áustria, Pou, Pou, Pou, Pou, Edgar Allan Pou.
Ara que m'ho poses em sonava com d'alguna cosa,
aquesta veu d'ultratomba.
No sé per què, d'on ve la cançó i la història de la cançó,
però vaig quedar dic, uau, Áustria
dedicant...
i a més a més aquesta tornada, eren dues noies que cantaven.
I a més, amb aquesta veu d'ultratomba
que han posat abans de la tornada,
que és com si fossin una mena de mortes vivents,
ho buscaré, ho buscaré.
Avui amb la Marina Porres parlant del sarcasma
a través dels llibres d'Edgar Allan Pou,
també les cançons d'Eurovisió d'Àustria
i les pantalles.
Què és això que sentim, Marina?
És una sèrie amb una de les protagonistes
més sarcàstiques que he vist últimament.
No em pot caure millor, és aquesta senyora
que escoltàvem. Això és el tràiler
d'una sèrie que es diu Happy Valley.
Happy Valley,
la vall feliç.
Una sèrie de tres temporades que trobareu a Movistar Plus.
És una sèrie de la BBC
que es va estrenar el 2014,
però la tercera temporada és de 2023
i ha servit perquè molta gent,
com ara jo, la conegués.
Llavors, és una sèrie
ambientada a Halifax,
a Yorkshire, a l'Anglaterra rural
i a l'actualitat.
Llavors, la protagonista es diu Catherine Catwood,
i és
una sergent de la policia
del poble rural d'Anglaterra.
Quan comença la sèrie,
ella té 47 anys, com sentia la mare
que ens deia, està divorciada
i té una història familiar molt fosca.
La seva filla es va suïcidar i ella cuida
el seu net, que és el fill que va tenir aquesta filla
suïcida, viu amb una germana
que és exedicte a l'heroïna, o sigui que viu
en un entorn molt complicat
que és igual que el poble pobre
on viuen,
però la gràcia és que la sèrie
no és gens tràgica, no és gens lacrimògena.
De fet, aquesta és la gràcia, és que
la Catherine s'ho pren tot com amb una mena d'entusiasme
admirable i fa bromes
bastant fosques, per això la porto avui, que parlem de sarcasme.
I aquesta
Catherine, aquest sergent de policia, realment
és un personatge molt ben construït perquè
és una altra manera de mirar-nos la feina típica
de policia, és a dir,
les sèries tòpiques d'acció no sempre presenten
el mateix tipus de poli, i en canvi
aquí, amb aquesta senyora tan real,
és una altra manera d'acostar-nos
a la realitat, de fet.
Llavors, a més, la sèrie és realment d'intriga,
o sigui, és una sèrie policíaca, perquè
tot comença quan la Catherine sap
que l'exnòvio de la filla,
un noi que la va violar i que la va deixar embarassada,
i que és el culpable del suïcidi,
acaba de sortir de la presó perquè hi ha complert
la condemna. Llavors, just quan
surt aquest noi, segresta
una noia del poble, llavors, clar,
com us podeu imaginar, els dos fets estan
correctats. És una sèrie
molt recomanable perquè té totes les virtuts
d'una sèrie policíaca d'acció,
i alhora, totes les virtuts d'una sèrie
psicològica que explica bé un personatge.
Happy Valley.
No us ho empareguireu. Música.
Música.
Ets tan cregut, ets tan estirat, ets
tan presumit, ets tan benitós, You are so vain
La porto avui perquè és realment una cançó
molt sarcàstica
que la Carly Simon va dedicar
al seu ex Warren Beatty
i és una d'aquelles cançons
on es veu tota la burla
però alhora tota la mala llet que provoca una ruptura
perquè és evident que
se n'estan fotent d'ell en aquesta cançó
però clar que alhora li importa molt el tema
perquè si no, no faria una cançó sobre això
és una cançó que parla això
com de benitós és aquest noi
tan benitós diu que segur que et penses que aquesta cançó
va sobre tu i li diu
em vas tenir durant alguns anys quan jo encara
era innocent em vas dir que no marxaries
i clar jo vaig creure-m'ho
i la cosa no ha acabat d'anar bé
llavors l'únic recurs és em fotre-se'n
Avui amb la Marina Porres
músiques, cançons, bandes sonores
llibres, pel·lis
sèries al voltant
del sarcasma, més llibres va
tornem els llibres
amb un clàssic fantàstic
que encara no havíem recomanat en aquesta secció
i es tracta de l'abadia de Northanger
una de les novel·les menys conegudes
de l'escriptura anglesa
Genosten, que fa no gaire la publicada
a l'editorial Viena
llavors la porto avui que parlant del sarcasma
faig una mica de trampa
però és que aquesta és una novel·la
on Genosten juga de ple
amb l'humor i és més irònica
i més assida que mai
la història és molt simple
la Catherine és una noia que té dos pretendents
un és el germà de la seva
futura cunyada i és un senyor
arrogant i insuportable i l'altre
és un clerga més madur i més intel·ligent
però com sempre aparentment més
avorrit i més pesat
la cosa és que Catherine és una noia que té el cervell
abduït per tots els llibres
que ha llegit, o sigui que són novel·les
gòtiques plenes de misteri, de fantasia
d'aventures i com li passa a tanta gent
es pensa que la vida és com
aquests llibres que ha llegit
llavors no us diré com ha acabat el llibre
perquè per poc que heu llegit Genosten
ja us ho podeu imaginar
però la gràcia és el dilema constant en què viu la protagonista
que no sap com enfrontar-se
a un món que no hi ha gens ni mica
com els llibres que estima
li havien ensenyat
llavors és el llibre més sarcàstic de Genosten
perquè fa servir la mala llet
per explicar tot el que ella pensava
sobre les falsedats, sobre les impostures
de la literatura de la seva època
és a dir, no cal que ens digui que trobava ridícules
les novel·les romàntiques
perquè llegint aquest llibre ja ho entenem perfectament
de fet és que tot el llibre
la Badia de Northanger és una paròdia
de les novel·les gòtiques i juga tota l'estona
amb els clixers
això he vist algun capítol
no et va fer molta gràcia
és la història
que se n'en fot de la història
és una història
que és una cosa molt absurda
molt graciosa, molt boja, tota l'hora
llavors, clar, la porta avui que parlem de sarcasma
però francament no sé definir gaire bé
quin tipus d'humor és aquest
això com deies és Canc on Earth
la trobareu a Netflix
i és una paròdia dels documentals d'història
llavors aquesta senyora
que el sentim parlar amb aquest accent
terrorífic
a la sèrie es diu Filomena Canc
és la presentadora d'una sèrie d'episodis
que expliquen la història del món
és una actriu
exacte, és una actriu, llavors cada capítol
està dedicat a un període històric
i ella va pel món explicant
la fundació de les piramides d'Egipte
la revolució industrial d'Anglaterra
el naixement d'internet
per fer-ho ho explica
en tot el documental de la BBC
i copia tota la manera de fer dels documentals
d'aquests com sèries normals
tots els llits de guió i tots els trucs
parla amb experts
com fan
en els documentals
llavors on és la gràcia?
doncs que tot és una paròdia i tots són bromes
autorreferencials sobre aquests documentals
el guió ja és bo de per si
perquè és molt bo
però els moments més curiosos com deies són aquests
quan aquesta senyora es presenta amb pinta
i ambient i amb to
de documentalista de la BBC
entrevista experts, llavors es comença a fer
preguntes absurdes
i ho saben i llavors la gent està profundament incòmode
contestant coses que no tenen sentit
fins que se n'adonen en algun moment
a vegades més d'una vegades més tard
que clar tot allò ha de ser una broma
explicat perd molt la gràcia
però us prometo que veient tu
jo no hi vaig acabar d'entrar del tot
però he vist que la crítica de tothom la deixa sensacional
bueno perquè simplement has d'acceptar de dir
estic veient aquesta bogeria absurda
i efectivament és així
hòstia és molt bo
música va
Russa
aquesta és la clara Vinaldi, Renaldo i Clara
cantant que s'està Crown relying on Gypsy
és una cançó molt sarcastics
que no em puc recordar del cap
la veu escoltant directe
la semaine passada
i és una cançó
que des del primer moment la tinc
em fa molta gràcia perquè
és un exemple molt clar d'una cançó
que té un humor amb una mala llet molt marcada
que en principi no us sembla
s'està millor al carrer que dins de casa
és una frase feta que es fa servir tothom
per mil coses, no?
però aquí està feta servir amb el doble sentit
que qui canta la cançó ens està explicant
que en realitat no és per la temperatura
que s'està millor al carrer que dins de casa
sinó perquè s'havia pensat
que una relació seria una cosa molt bonica
i es troba quan està dins de casa
que la realitat no és ben bé així
que com diu ella
tan bonic no podia ser
i alguna trampa hi havia d'haver
Va, acabarem amb una última recomanació
més enllà de l'últim disc de Renal de Clara
que tot ell sense és fantàstic
La boca aigua es diu el títol del disc
és veritat
Diu unes últimes recomanacions, va
Últimes recomanacions, perquè jo no volia acabar
sense recomanar un llibre molt sarcàstic
de fet una novel·la breu
que sempre que parlem de sarcasm o d'humor hi penso
El fantasma de Canterville d'Oscar Wild
que em sembla una de les històries
amb més mala llet i més bones
que podeu llegir
Per si no ho coneixeu, més enllà del tòpic
que tothom que li dius fantasma de Canterville
s'ha d'imaginar alguna cosa, aquesta és la història
d'un ambaixador americà i de la seva família
que compren un castell a Anglaterra
llavors el venador
Lord Canterville els diu
Valeus el Venc, però la casa està encantada
hi ha un fantasma que és un home ampassat meu
i està per aquí voltant
llavors el senyor americà
amb el seu pragmatisme s'enfot
evidentment del Lord anglès
i la família van tan tranquils que pel castell
resulta que quan s'instal·len
el fantasma comença a actuar
a presentar-se, a passejar-se per allà
però la gràcia del llibre és que
els americans descreguts actuen
passant completament del fantasma
o sigui, netegen les taques de sang que va deixant
li ofereixen l'ubricant perquè les cadenes
de nit no facin soroll, els nens
l'ataquen i li fan la vida impossible
i tot es converteix en una paròdia
enorme de les històries de fantasmes
de sempre, per tant és un llibre super sarcàstic
i acabarem amb aquesta sèrie que
te'n recordes o no? No, jo no me'n recordo
és que no sé si reconeixeu
aquesta veu, però és una sèrie que jo
suposo que tothom que l'hagi reconegut
igual, la va conèixer pel 3XL
a dalt del canal 33
és una sèrie que es titula Dària
i els americans la fan servir
és una sèrie americana de dibuixos
i els americans la fan servir per explicar
què és el concepte del sarcasma
llavors, és una sèrie de dibuixos
de l'MTV de principis dels 2000
i bàsicament és una crítica
des de l'humor com a la societat
americana del moment, llavors si
busqueu i mireu els dibuixos és molt
icònica, era com una paròdia de les
sèries d'adolescents i dels seus problemes
banals i tot s'explicava a partir
de la protagonista, la Dària
que era una noia ultra-seriosa, mulleres
que vestia sempre igual i que trobava absolutament
imbècils, els seus pares, els seus germans,
els seus companys de classe, els seus professors
i és una aquella de sèries del 3XL
que va fer imaginari
Avui amb la Marina Pores hem parlat
del sarcasma a través
de les sèries com
Dària, Canc on Earth
de Netflix, Happy Valley, Movistar Plus
de la música de Carles Simon i Renat Loic
Clara i dels llibres de
Jane Austen, Oscar Wilde
i Edgar Allan Poe
Marina Pores, moltes gràcies, molta sort
Igualment
Fem una petitíssima pausa pendents d'aquestes
municipals, de moment la cosa està calmada
votacions amb normalitat des de primeríssima
hora, col·legis oberts a tot Catalunya
sense incidències, els principals candidats a
Barcelona que ja han votat els hem sentit
també ho ha fet Pedro Sánchez el president de la Generalitat
al cap de l'oposició, Pere Aragonès
el president de la Generalitat de Barcelona
i el president de la Generalitat de Barcelona
per tant, jornada on bàsicament la notícia
és la normalitat, cap a les dues del migdia
coneixerem les primeres dades de participació
ara farem una petita pausa i posarem música
també la del Roger Mas i el David
pendents de com evoluciona també
tota aquesta jornada electoral
ara tornem
Aquest estiu no passis calor
equipat amb la samarreta del MIC
i els seus amics
la gorra d'estiu i l'ampolla tèrmica del MIC
a la vent de la botiga de TV3
més i més a prop
El compositor català més important
del segle XX continua sent encara
força desconegut pel gran públic
Robert Gerard va ser
reconegut internacionalment
i la seva obra ha influït poderosament
en el panorama musical actual
en parlarem en el proper episodi
de l'En Guardia, també disponible al web
de Catalunya Ràdio
Exclusivament en podcast
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
Bona tarda, Roger
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Demà ho deixo, Roger Mas
Bon dia, bona hora
David Caravent, com estàs?
Molt bé
La festa de la democràcia
amb el Roger Mas i el David Caravent
A Barcelona, l'Eixample
voto a la plaça Universitat
Les eleccions municipals no ens estalviaran
un nou capítol del demà ho deixo
converses de tavernes revestides de cançons
amb el Roger Mas i el David Caravent
Avui portarem el vostre territori musical
a la cosa local
perquè hi ha 947 municipis, pobles, ciutats
a Catalunya que escollen nou alcalde
o nou plenànic municipal, si més no
i això també és una bona excusa
per posar-hi cançons
I tant, i tant
La democràcia us aboca també
coses musicals
us fa florar
els serveis municipals
Home, i la cultura popular
vol dir que no és una festa de la democràcia
per ella mateixa, diguéssim
Pot ser que cada diumenge vingueu
amb la veu més greu?
Que cada diumenge la ressaca sigui més dura?
Bueno, és que ja és la ressaca
són els anys que has viscut
és la ressaca de tots aquests anys
i es va acumulant
És com les al·lègies, això
Però si això és la primavera
Aquest cony de temps
Us deixo sols, quinze minutets
vaig a fer l'aperitiu, si hi ha alguna última hora
avui us interrompo
Tranquil, tranquil, no pateixis
No passis pena
La qüestió és estar al servei de l'audiència
Doncs això, estar al servei de l'audiència
quina ensabonada
és una sensació
Clar, quan pensem
en un tema
què vol dir això
de les eleccions locals
què vol dir la proximitat
al fet de les ciutats
dels pobles, de les viles
del país el que fa
les aglomeracions aquestes humanes
és que finalment acabis
tenint contacte amb la intimitat
dels altres
i això és el que m'ha fet a mi pensar
De l'últim àlbum de Sparks
Sparks és una banda que van començar
a principis dels 80
els podríem familiaritzar
amb el New Wave
amb l'art pop que es diu
que és aquesta música
sofisticada
però que va una mica
al gra
La cançó m'agrada molt pel títol
i pel que ve a dir
La noia està plorant
damunt del seu cafè de llet
i el bo que diu la cançó
és que quan deixa de plorar
en marxa n'hi ha un altre
que també entra a la cafeteria
i també es posa a plorar
damunt d'un cafè de llet
El títol de la cançó
també és el títol de l'àlbum
que va sortir divendres
es va publicar divendres via Island Records
els Sparks em sembla que venen al Primavera
gran banda
molt divertits
Hi ha moments que n'hi ha
per poder
a vegades
per exemple
a l'hora d'agafar l'autobús
quan està tan ple
hi ha una cançó
de Leo Maslia
que és un cantautor uruguayo
bastant divertit
que fa unes lletres
i té una cançó
que fa un temps que es diu El Omnibus
on ens va descrivint
aquest autobús a cada parada baixa
una persona però en pugen unes quantes
acaba passant
el que acaba passant
si només baixa una persona
en pugen unes quantes cada vegada
al final acaba
Los guardas no dicen señora
si señor
le salió y se ha puesto a la venta este nuevo boleto
solo dicen sin gracia quien no tiene boleto
boletos, boletos
que pregon de nudo y triste
de corto y descolorido
como el mismo boleto
cada vez iba subiendo más imagen
de una vieja luchaba
por llegar a la puerta
una mujer sentía que la estaba manoseando
de un tipo discotilla
con el guarda por el vuel
lo otro sentado miraba por la ventanilla
no és brutal aquestes descripcions
Leo Masli és una institució
d'Uruguai, escriptor
cantant, compositor
per una carrera molt llarga
i ha fet moltíssima feina
i bé els discos són bastant
divertits perquè té aquest sentit de l'humor
hi ha molta densitat
en els discos del Masli
però la veritat és que
jo crec que això és dels vuitantes
això es diu exactament
jo diria que aquesta
gravació dels anys vuitantes
clar, bueno, ens trobem aquí
al final explote l'autobús
lògicament al final volaran les xapes
els rematges, la gente, les pietes del motor
la mujer embarazada, la cualitat de flancor
surt tot volant pels aires
és com una mena de camarot
dels germans masli
és aquesta capacitat
o incapacitat de la ciutat
per tenir tot el món, tot l'univers
totes les variants, totes les coses
i si abans jo t'havia portat una cançó
on diguéssim que el joc
que canta és un voyeur
del que està passant, de la intimitat
d'una altra persona que està plorant
damunt del seu cafè amb llet
doncs la que et porto ara és ben bé l'inrevés
és una persona que té el cor trencat
i llavors sent l'aparació
de la ciutat a l'hora de llevar-se
és un clàssic de Randy Newman
Living Without You, però en aquest cas
una cantat per la Mary McCaslin
que era una cantant folk
dels anys 70
perquè la versió m'agrada molt, és molt xula
It's a lonely day
And it's so hard
Living without you
And it's so hard
So hard
And it's so hard
Living without you
És molt dur viure sense tu
la cançó comença dient
el camió de la llet fa sortir el sol
el diari
xoca amb la meva porta
el metro
fa tremolar el meu pis
llavors penso en tu
és hora d'enfrontar-se al gris de l'alba
d'un altre dia solitari
nena, és tan difícil
és tan difícil viure sense tu
és a dir, la ciutat ens està trucant a la porta
perquè tornem a reincorporar-nos
al brújit, diguéssim, mundà
però nosaltres tenim el cor trencat
a dintre
i llavors és l'experiència aquesta
de viure en una situació
en una situació
rodejat d'altres llistes romans
que et posa en tensió
les nostres intimitats
So hard
And it's so hard
Living without you
And it's so hard
So hard
And it's so hard
Living without you
Living without you
Doncs ara això em recorda
d'una cançó de Nicolo Fabi
que es diu A perso la xita
ha perdut la ciutat
Com ho has traduït això? A perso la xita
La ciutat ha perdut
Avui és un dia que votem
esperem guanyant
Esperem que les ciutats guanyin
per això qui va a votar va amb aquesta ània
i generalment qui es presenta també
El que passa és que ja sabem
que a vegades
surt malament
Hi ha una cançó bonica i un pèl
trista perquè és un pèl pesimista
de Nicolo Fabi que es diu A perdo la ciutat
que parla una mica de la deshumanització
de la ciutat
A mi et recorda una mica
el personatge de Marco Baldo
d'Italo Calvino
Aquest home ha perdut una mica
en aquesta ciutat que es va deshumanitzant
els brugits de la moderno
els carrers i les avingudes
els cotxes
bon bolíg
Hanno vinto le corsie preferenziali
Hanno vinto le metropolitane
Hanno vinto le rotonde i i ponti
a quadrifoglio
alle uscite autostradali
Hanno vinto i parcheggi in doppia fila
que li multiplano
vicino agli aeroporti
per tangenciali
Hanno vinto le corporazioni
infiltrate nei consigli comunali
i lo schiaffari dei palazzinari
gli alveari umani
e le case popolari
i bed and breakfast
affittati agli studenti americani
Hanno vinto i superatici
a 3.000 euro al mese
le futtane lungo i viali
sulle strade consolidari
per la ciutat
per la ciutat
per la ciutat
per la ciutat
per la ciutat
per la ciutat
i ha perdut la ciutat
ha perdut el somni
i hem perdut el cor per parlar-nos
ha perdut la ciutat
ha perdut la ciutat
que els lloguen
com es ve en la ciutat
a preu d'or
i al costat les prostitutes
i llavors m'ha fet pensar
que potser els americans aquests del breakfast
són els que em trobo jo al meu carrer
i les prostitutes
són les que es trobaven
al segle XIX
quan la gent que venia del camp
i entrava a la ciutat
i descobria que la dona
aquest tipus de dones
amb els dins més baixos
amb vestiment provocador
això va canviar la sexualitat
del món
i la ciutat
el fet de confondre-nos sempre amb l'altre
sigui qui sigui
és el que ens fa evolucionar
però és una
estem obligats
a conèixer l'altre
ara m'has fet pensar
en una cançó de Daniel Dark
que és un
un dels grans talents de la música francesa
dels anys 80
que ja és mort
era un politoxic home
però un tio amb una ploma molt brillant
i aquí Etienne Daho
que és un altre
dels grans mites del pop francès
sobretot dels 80
li va retre homenatge fa poc perquè va publicar
aquesta cançó que van gravar
junts
Daniel Dark era el compositor
i cantant de la cançó
que va publicar fa poc el 2015
amb un best-of
es diu La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Vill
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
La Ville
Margarida és un accident de no res
El que sempre ha estat de dret
Cap al cel s'ha encaminat
Més m'estimo, les esquerres
i al infern me'n vaig anar
El meu bon amic en Jordi
bona fe, xicot com cal
al paradís demanava un seient de senyor tal
Sant Pere mirant-se'l deia
les dretes que fluixes són
d'una forta vantzegada l'envià de nou al món
Jo que de fred em moria
al infern vinc a trucar
No m'obrien, jo cridava
soc d'esquerres, vull entrar
Satanàs que s'ho mirava
com si tingués un malson
d'una forta vantzegada m'envia de nou al món
Jo que de fred em moria
com si tingués un malson
d'una forta vantzegada
A la dreta, David Carabent i a l'esquerra, Roger Mas.
Moltes gràcies, avui, que la cosa va de política.
Al centre, Roger Escapa.
Fem una pausa i actualitzem el Mercado.
Ara tornem. Gràcies a tots dos. Bon dia.
El suplement amb Roger Escapa.
Avui, a partir de les 6, a Catalunya Ràdio,
especial la TDT amb la prèvia de la penúltima jornada de la Lliga.
I a partir de les 7, a l'àpia web de Catalunya Ràdio,
la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 6, a Espanyol València,
Girona Betis i Barça Mallorca, a la TDT de Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cadasclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Estamos en Butxa, la localidad donde los militares rusos
se cebaron con la población civil.
Descobrim la història d'un corresponsal de guerra i cooperant.
Esto nos ha montado para hacer el dinero,
porque entonces tiramos todas las paredes que hay aquí
y te monto 200 mesas y hacemos calçotadas.
Que un bon dia va obrir un restaurant
per conscienciar els seus comensals.
Le dijeron a este restaurante que la gente no desconecte.
De hecho, mucha gente que dice, oye, tengo 40 minutos para comer.
Digo, no, pues aquí no te vas a poder ir.
Y al final se pegan 4 horas.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
El Revolució 4.0 conversa amb els amics a les arts
que arriben amb nou disc, nova gira
i les mateixes ganes de fer música que sempre.
I també l'economia amb Santiago Nino Becerra,
una aplicació que revoluciona l'atenció cemitària,
experts en blockchain, intel·ligència artificial, metaverse
i una proposta perquè els joves siguin molt tecnològics aquest estiu.
Revolució 4.0 amb Xantal Llovina i Adam Martín.
dissabte i diumenge a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Benvinguda. Benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.
Catalunya Ràdio.