Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
I aquesta hora heu de saber que es mantenen les afectacions de trànsit
a 24 carreteres locals, la majoria a les comarques de Lleida.
Neus Bonet.
Sí, a causa de les nevades que van caure ahir al Pirineu i Prepirineu,
hi ha 7 carreteres on és obligatori circular amb cadenes
perquè hi ha neu o gel a la calçada.
La situació avui, però, és de molta normalitat
després dels problemes que hi va haver ahir
que van provocar retencions a vies com la C-16
a l'entrada del túnel del Cadí
on molts cotxes hi van quedar aturats.
En declaracions aquí, al suplement de Catalunya Ràdio,
la cap del Servei de Gestió d'Emergències del SECAT,
Montse Font, apel·la la responsabilitat individual
a l'hora de sortir de casa en dies de fortes nevades, com ahir.
La gent a vegades porta cadenes però que no les sap posar.
No és el millor lloc on aprendre a posar cadenes
quan et trobes en una carretera amb 20 o 30 centímetres de neu,
si no ho has fet mai, és molt difícil.
Ahir hi havia forces trucades que era de gent
o bé que no portaven cadenes o que no les sabien posar.
Protecció Civil ja ha desactivat tots els plans d'alerta de neu,
pluja i vent.
Mentrestant, a les 8 d'aquest matí s'han reprès les tasques de recerca
de l'home que va desaparèixer ahir a la tarda
a la platja de la Marbella de Barcelona.
A aquesta hora també expliquem que els Mossos d'Esquadra
han desmantellat tres grups criminals interconectats
que es dedicaven al tràfic de xix
que arribava a ocult en camions des del Marroc.
L'operació anomenada Copernic ha permès detenir 18 persones.
El sergent David Carrapisso,
cap de la Unitat Central d'Organitzacions Criminals dels Mossos d'Esquadra
i també responsable d'aquesta investigació,
ha concretat a què es dedicava cadascuna d'aquests grups.
Un grup es proveïen de hachís directament del Marroc
i aprofitaven aquestes tractores
per deixar aquestes substàncies estupafent
en repòs a aquestes naus industrials
per posteriorment extreure-la.
Un grup, bàsicament format pel principal investigat,
es dedicava a través de la seva activitat professional lícita
de la construcció,
era encarregat de muntar les plantacions de marihuana.
Un altre grup es dedicava al tràfic
a petita escala de marihuana,
però també de hachís.
Oberts als col·legis electorals a Portugal,
el país vota avui per escollir un nou president
en uns comissis anticipats
per la dimissió del socialista Antonio Costa,
esquitxat en un cas de corrupció.
Les enquestes no donen un vencedor clar,
però sí que apunten a un important ascens de l'extrema dreta.
Polèmica a l'Argentina
per una pujada de sou del govern de Javier Milei.
Amig de la greu crisi econòmica que pateix el país
i de les retallades que l'executiu està aplicant,
el president va firmar un decret el 29 de febrer
fix en un increment salarial del 48%
per ell mateix i pels seus ministres.
La publicació d'aquest decret va passar desapercebuda
fins que ara l'ha denunciat el partit peronista.
Milei ha reaccionat ràpidament
i en una piulada ha culpat l'anterior presidenta,
Cristina Fernández, d'aquesta situació.
I també heu de saber i recordar aquesta hora
que una quarantena de línies d'autobús de Barcelona
tenen el recorregut afectat avui
per la celebració de la Marató de Barcelona.
Fins a les 3 de la tarda
es recomana fer servir el metro
que s'ha reforçat amb 13 trens més
dels que circulen habitualment un diumenge,
sobretot a les línies 1, la vermella,
i 3, la verda.
Aquest any la Marató, recordem-ho,
hem sortit al passeig de Gràcia
entre Gran Via i Plaça de Catalunya.
Aquest matí arribarà a l'Art de Triomf
i circularà pels llocs més emblemàtics de la ciutat.
10 i 3, Albert Benet, bon dia.
Què testaquem aquesta hora?
Bon dia, que el Girona recupera
el segon lloc de la Lliga de Futbol
i es posa 4 punts del Madrid
de manera provisional
després de guanyar l'Ossasuna-Montilibi
per 2 a 0.
Els gols els van fer Porto a la primera part
i Savinyo a la segona.
Tant el Girona com el Barça
esperen una ensopegada del Madrid
avui al Bernabéu contra el Celta,
dos quarts de set.
El clàssic de la segona volta,
el Madrid-Barça, de la 32ena jornada,
es disputarà dos dies abans de Sant Jordi,
el diumenge 21 d'abril a les 9 del vespre.
Ahir derrota del perseguidor del Barça
a l'Atlètic de Madrid,
el quart classificat al Camp del Cadis per 2 a 0.
I avui a segona al Corcón espanyol,
en un matí amb la Marató de Barcelona.
Aquesta tarda a les 6 es disputarà
la cursa llarga del Gran Premi de Qatar
de MotoGP, el primer de la temporada.
Ahir a la cursa sprint,
tercer lloc d'Aleges Pergaró,
cinquè de Marc Márquez
i victòria per a Jorge Martín.
Avui a calafell final de la Copa Masculina
d'Ugué i Patins,
Barça-Santjust,
a les 8 del vespre,
final inèdita,
també avui Reial Societat Barça
de la Lliga Femenina de Futbol,
a les dues,
i Bascònia-Barça de l'ACB,
a dos quarts de set.
Ràdio amb esperit de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
10 i 5.
A Los Ángeles,
Francesc Garriga,
bon dia de nou.
Hola, bon dia.
Continues d'espera.
Vaja,
se'ns ha aclapat de nou,
de cop.
A l'estudio de Catalunya Ràdio,
Marta Ferrer,
què tal?
Bon dia, què tal?
Àlex Gurina,
bon dia i bona hora.
El GAC m'ha semblat espectacular.
Ha sigut boníssim.
S'ha adormit de cop.
A veure, Garriga,
ets aquí o no ets aquí?
Ens sentim lluny, lluny, lluny,
com si t'hagués engolit,
no sé,
la catifa vermella.
Què dius?
Ara sí, ara sí.
Ara sí.
Hola, Francesc.
Hola, bon dia.
Quina hora tens aquí?
La una,
però d'aquí una hora
seran les 3.
Ah.
Perquè fem canvi d'hora.
Ah, clar,
és veritat,
és veritat.
No, clar, clar,
això és molt important, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè ara tenim 9 hores de diferència,
però d'aquí una hora
en tindrem 8.
I això també ha afectat els Òscars
i per això són tant d'hora aquest any.
Saludàvem l'Ostrell fa una estona,
que evidentment ha anat a clapar,
perquè té moltes hores de ràdio per davant.
No, portava un jet lag.
Sí, no?
No te l'explico.
Sí, sí, sí, sí.
Tu estàs resistint com pots, però...
No, home, però clar,
jo estic en una zona horària
encara bastant friendly,
però l'Ostrell,
que va arribar ahir,
estava destrossat
quan ha fet aquella connexió.
Sí.
Escolta'm,
on ets ara mateix, Garriga?
A tocar del Walk of Fame,
del Passeig de la Fama,
i per tant a tocar,
a tocar,
d'on celebrarà demà
la cerimònia dels Òscars.
Fins fa una hora
podíem ser encara
la catifa vermella,
però ara ja ens han fet fora.
A veure,
a Catalunya Ràdio,
d'entrada,
Gorina,
com ho viurem, això?
Perquè la nit és vostra,
no?,
d'alguna manera, Gorina?
La nit és de tothom
que li agradi el cinema
i que ho vulgui seguir,
evidentment.
La cosa anirà
de començar
hora local,
la nostra,
a les 11,
fer una prèvia
fins al començament
de la gala,
a les 12,
nostres,
i acabar la gala
a quarts de 4,
per a ser suposa,
i seguir endavant
fins a les 6
de la matinada,
quan comenci
l'Ostrella
el matí de Catalunya Ràdio.
Garriga,
tu,
el tema de l'esmoking,
he vist les fotos
que has anat penjant.
Aquest sembla,
aquest sembla.
No, estàs espectacular.
O sigui,
la meva pregunta és,
l'entrevista a l'Enzo,
que és aquest protagonista
de la Societat de la Neu,
amb el Bayona,
l'has anat a fer vestit d'esmoking?
Ho dic perquè,
si l'has anat a fer vestit d'esmoking,
el deus haver impressionat.
Allà hi deu haver saltat
d'espurnes,
deu haver saltat d'espurnes.
No ho he pensat bé,
ho hauria hagut de fer,
però no ho he fet,
no ho he fet,
no, no, no.
Però el tens preparat
i a punt, eh?
El tinc aquí penjat
a puntíssim.
Tu fins on entres
de la gala?
Perquè tota la història
de les acreditacions,
abans ho comentàvem,
és difícil,
i tu crec que és el segon any
que l'aconsegueixes, no?
Sí, sí, sí,
l'any passat i aquest.
Jo puc entrar fins
a la sala de premsa,
que és on hi serem
uns 300 periodistes
de tot el món,
i allà és on ens passaran
els guanyadors,
és a dir,
que després de cada guardó
entregat,
el guanyador
va per un racó
de la...
surt del teatre
i puja per unes escales
a la sala de premsa
que està enganxada
al teatre
i allà és on veiem passar
tots els guanyadors
i per tant
som els que podem
fer preguntes
als guardonats.
Si tenim sort.
Bé, clar, sí, exacte,
és a dir,
no podem preguntar
a tothom,
tot i que et dic una cosa,
ens hem assegurat
que si hi ha Oscars catalans
ens donin torn de paraula.
Això sí que més o menys
ho tenim ja negociat
amb l'acadèmia.
La Lídia Heredia
la tens per aquí també o no?
Ara mateix no,
però demà la tindré
a tres cadires al costat.
I el seu smoking com és?
Doncs bastant espectacular
també, eh?
Sí?
Jo crec que la foto
que ens intentarem fer
abans de la gala
generarà molts likes.
Això espero, això espero.
Explica'm aquestes hores prèvies
perquè sé que has estat
amb Bayona
i sé que has estat
amb aquest altre protagonista,
Lenzo,
que és el...
Bé, el personatge,
no vull fer l'espoïa...
El narrador.
Exacte, diguem-ho així,
el narrador.
El Numa.
El Numa, el Numa.
El Numa,
que a més a més...
Deixa'm dir una cosa,
és un guapasso, Garriga.
S'ha convertit en un sexímbol
que la xarxa va cap ull, eh?
Deus haver caigut de cul a terra, Garriga,
a l'hora d'entrevistar-lo.
Impressiona.
Mira que he fet entrevistes
a molta gent
i, clar,
vaig veure la pel·lícula
una altra vegada
ara fa dos dies
i quan el tens davant
dius, hòstia, sí, sí, noi.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
És un noi molt atractiu,
certament.
I, clar,
aquests últims tres dies
hem pogut tenir accés
a Bayona,
a Berger,
a Lenzo Bogrinxits,
que és, com deies,
un dels protagonistes
de la Societat de la Neu,
el seu narrador
i potser el personatge
més característic
de la pel·lícula
i el cert és que
l'ambient de tot plegat
és de molta il·lusió,
de poques expectatives
de guanyar l'Òscar,
però de molta il·lusió
i de sensació
que és un any
molt especial
pels Òscars
i l'Àlex
que ha fet Òscars
tota la vida,
pràcticament,
jo crec que aquest any
ens els podem mirar
amb una mica més de prop,
ja ha passat altres vegades,
però aquest any especialment.
Sí,
si vols que em refereixi a això,
des de l'any de Medeus
i Passajer a l'Índia.
He de dir que
és un any importantíssim
pel nivell de les pel·lícules,
per la repercussió mediàtica
que han tingut,
perquè la gent les coneix
en un 90%,
per entendre'ns,
perquè la rabifalla del cinema
s'està produint
d'una manera descarada,
afortunadament,
i per tant
aquesta és una gala
on realment
es pot donar
un tret de sortida
una altra vegada
a una nova etapa
de relació
del món del cinema
amb el món en general.
Marta.
Sí,
que hi ha hagut el fenomen
aquest Barbenheimer,
no?,
que crec que és el que realment
avui farà cap molta gent
que normalment no vegi
aquest tipus de gales,
que recordem,
sempre són difícils,
de veure si no us agrada
particularment el cinema,
perquè fins i tot
als que ens agrada molt
el cinema
a vegades
se'ns fa allò
una cosa molt feixuga
i llarga,
per sort aquest any
acaben abans,
que això sempre ajuda,
però hi ha hagut aquest fenomen
que és això també
una mica el que deia ara
el Gorina,
de Barbenheimer,
de Barbie d'Oppenheimer,
que ha fet que el cinema
torni a ser,
no vull dir accessible,
perquè no crec que és la paraula,
però sí que ha bolcat
la gent a anar
a les sales de cinema,
que la gent
s'hi ha bolcat realment
en cos i ànima,
vull dir que hi ha la gent
allà apostant
per Barbie
o per Oppenheimer
com qui aposta
pel Barça
o per Madrid
o per qualsevol
altre equip de futbol,
i crec que això
fa que sigui una gala
molt atractiva
per un públic
molt més àmpli
que això els Oscars
ho necessiten,
perquè els últims anys
han fet uns baixos
d'audiència
que no els hi ha anat
gens bé.
De tota manera,
he de dir que
no només Barbenheimer,
és a dir,
avui dia
moltíssima gent,
anatomia d'una caiguda
a la zona d'interès,
els que es queden,
fins i tot...
Pobres criatures.
Jo parlem ja
de pobres criatures,
és a dir,
realment les sales
estan plenes
al nivell
de les pel·lícules
que dèiem abans
de versió original,
però és que
s'està demostrant
que fora de 4
mega-hits anuals,
l'espectador
que ha tornat
realment
és l'espectador
que estima el cinema,
i pel que fa a les gales
és l'eterna qüestió.
Però bé,
jo ho entenc,
perquè clar,
a mi em fots
uns gramis
de música rap
i al cap de 10 minuts
estic estabornit,
o sigui,
directament,
no?
O sigui que,
clar,
el que no podem
és contentar tothom,
i no parlem ja
d'uns Jocs Olímpics
o d'un Mundial de Futbol.
Jo ho sento,
em fas veure
els 10 partits
del Mundial de Futbol,
ho sento,
Francesc,
i m'he adormit
els 10 minuts.
Qui presenta
la gala avui?
Jimmy Quimel.
Jimmy Quimel,
que és una garantia,
com a mínim,
de sobrietat,
que ho farà bé,
que serà divertit,
que tindrà gràcia,
i que ja ho ha fet
diverses vegades,
i per tant,
diguem-ne,
que aquí no hi haurà sorpreses.
I que és,
recordem,
el presentador
d'aquella famosa gala...
De la Pífia,
no?
Del Alalant.
En què es va confondre,
sí,
que van dir,
ha guanyat l'Alalant,
i després resulta
que havia guanyat Moonlight,
vull dir,
que això sempre quedarà allà,
que li pesa sobre del cap.
Escolta'm,
Garriga,
abans de repassar,
més enllà de les candidates,
anem al segell català,
però anem,
sobretot,
també a aquestes converses
feta amb l'Enzo,
amb el protagonista de la setmana...
Jo potser no aniria tan enllà,
però vaja, sí.
A veure,
comencem amb Iona, va.
Què t'ha dit
sobre les possibilitats
d'aconseguir l'estatueta?
Doncs mira,
ell ens deia
que ell vol ser realista,
a les cases d'apostes,
per dir-ho d'alguna manera,
la gran favorita
és la zona d'interès,
la societat de la neu
potser és la segona,
i ell mateix és conscient
que està competint
amb una pel·lícula
que té molts números,
però no perd l'esperança
sabent que la favorita
és l'altra.
Que ho tenim molt difícil
perquè tenim
la gran competència
és la pel·lícula anglesa,
els anglesos
són una part molt gran
de l'acadèmia de Hollywood,
i després,
a més,
el tema que tracta
i el fet que
ells estan nominats
la millor pel·lícula
i millor director
fa que la competència
sigui molt,
molt complicada.
Penso que també
és una gran pel·lícula.
És veritat també
que és una pel·lícula
molt estimada,
la nostra.
Doncs aquestes són
les paraules
de Bayona Catalunya,
Ràdio Malgarri,
que fa tot just unes hores,
i Bayona que entenc
que ha vingut acompanyat
dels pares,
no?,
de la família.
Sí,
i li ha fet molta il·lusió
portar els pares
que tenen ja 80 anys,
que explica
que el seu pare
és qui el va,
no sé si dir que portar
a estimar el cinema
i a mirar-se'l de prop,
el pare és molt cinèfil.
I és pintor,
és pintor,
era pintor de parets
i recordo que...
Va fer cartells de cinema.
Exacte,
sí,
ho vam comentar
quan a l'entrevista.
Hi ha un mural al Verdi,
a la segona planta del Verdi,
quan entres al Verdi 4,
i de tot un mural pintat
pel pare del Bayona.
Sí,
sí,
el Bayona ens deia,
em fa molta il·lusió
als meus pares
que per primera vegada
agafin un avió
o vinguin als Estats Units
i sigui per venir als Òscars
i veure els vestits allò
de tal a baix
com si formessin part
de la gala cada any.
I el lector jove
uruguaià talentós?
Enzo Bogrinchic.
És que no m'atreveixo
a dir el cognom
perquè no el s'ho pronuncia.
Bogrinchic, home,
si és com nom de futbolista
això es capa.
Bogrinchic, d'acord.
Tu ves al Barça
i ja te'l sabries.
Amb el número 10.
Exacte.
Què tal,
l'Inro?
Doncs mira,
molt simpàtic.
Teníem el dubte,
parlàvem amb la Vanessa Carrion
que va acompanyar
la productora de la casa.
Dèiem,
a veure si serà,
serà,
li haurà pujat els fums ja,
serà una mica xulet
i no,
no,
ens hem trobat un noi normal
que estava molt content
de formar part
de Totplegat
i de,
gairebé,
de viure un somni.
De fet,
ens ho descrivia així,
deia,
per un noi uruguaià
no entra ni a les travesses
ni en el més remot dels somnis
poder anar a uns Òscars.
Para mí era muy difícil
imaginarte
como un actor de cine,
es algo que es muy difícil
de imaginar allá.
Para mí el sueño
siempre fue el teatro,
siempre fue como ese el camino
y de repente estar en unos Òscars,
es una cosa que no termino de entender.
Cada vez que vuelvo
y hablo con mis amigos de esto,
nos reímos,
porque sí,
es gracioso.
Me vi muchas galas
de hablar con mi vida.
El año pasado
la vi con todos mis amigos
en casa,
con un proyector,
la veíamos
y nos reíamos.
Ah,
el año que viene
vas a estar ahí,
ja,
ja,
ja,
bueno,
ahora estoy de este lado.
Y lo divertido
es que,
vivirla es exactamente
del lado opuesto.
Entonces,
lo que voy a ver
es todo lo que nunca vi
de la gala
desde el otro lado.
Eso es lo que más me dierte.
Aquest riure tonto
des del darrere,
que se et sentia,
Garriga.
Escolta'm una cosa,
era una resposta simpàtica
i ha arribut.
Sí,
home,
sí.
El cas d'aquest noi
de ser com el de tots
els actors del Carras,
ho recordeu?
Sí,
clar.
Que van ser finalistes
a tots els premis
i van anar a totes les gales,
els veia absolutament.
Flotant en un món
que no era el seu
i la seva vida ha continuat
però durant un moment
realment va ser
com una situació d'èxtasi.
Bé,
aquest noi
la vida l'ha canviat
perquè ja ha signat
diversos contractes
amb cases de moda,
de colònia,
vull dir que
en aquest cas
potser això encara
ho podrà sostenir
una mica en el temps
perquè jo crec
que ell podrà viure
de la seva imatge.
Li has preguntat també,
suposo,
com és treballar en Bayona,
Garriga.
Sí,
i també s'ha desfet
analògis de Bayona,
diu que totes les pel·lícules
de Bayona,
diu,
en cap i trobes cap actor
que actui malament
i diguem-ne que ha entès
per què Bayona
fa pel·lícules tan bones.
Per què li salen bé
les pel·lícules
és el que descobri,
és la intensitat
amb la que ell treballa
sin el detall
de búsqueda,
d'improvisació,
d'escucha que ell té,
ell permet que uno proponga,
ell està tot el temps
atent a la proposta
de qualsevol que tingui
alguna cosa per dir
de la escena
i l'escucha.
I això és molt lindo
treballar amb un director
que no té
tot planificat,
sinó que planifica
molt
i després
logra romper
i provar
i trair coses
noves,
investigar.
Com a actor
és espectacular.
I després,
Garriga,
que evidentment
és una pel·lícula
rodada
amb unes condicions
físiques molt dures.
Sí,
perquè clar,
d'entrada
l'actor
ha de semblar
que està més destruït
del que està,
perquè,
vaja,
no farem espòiler,
però vull dir
que els personatges
ho passen fatal
i cada cop
estan pitjor.
I després,
que a més a més,
que si un desastre,
que si a l'alta muntanya,
la neu,
i li he preguntat,
escolta'm,
quina és l'escena
més difícil de totes,
la que us va costar més,
la que va haver de fer
més preses,
mira quina era.
La que,
jo crec que
fue más complicada
de buscar que desde
los ensayos
y desde toda la búsqueda,
toda esa discusión
que ellos tienen
sobre si comeran
o no comeran los muertos
y toda esa escena,
nos costaba muchísimo
una vez,
Bayona se enojó
durante un ensayo
porque no lo logramos
y él decía,
no,
están muy desenfocados,
no logran ver la escena
y entonces,
claro,
empezamos ahí
a trabajar más
en profundidad
de esa escena
que esa fue
de las más complicadas
de ser una escena compleja.
Doncs la resposta
de Lenzo,
un dels protagonistes
de la societat de la neu
en aquesta entrevista
amb el Francesc Garriga
juntament amb el J.
de Bayona
a les hores prèvies
de la gala
dels Òscars.
Garriga,
per tancar,
hi ha hagut una polèmica
amb un gos
i Messi,
pot ser?
Bé,
el gos es diu Messi,
és el gos
de la pel·lícula,
espera't ara,
la pel·lícula...
Anatomia d'una caiguda.
Això,
Anatomia d'una caiguda.
El gos,
ha anat algunes,
és el gos
que surt a la pel·lícula,
diguem-ne
que forma part de la pel·lícula,
ha anat en algunes
gales prèvies
on petites cerimònies
l'havien pogut portar
però l'acadèmia
no ho ha vist clar,
va haver-hi algun incident
amb el gos
i alguna persona
que hi va abordar
que va provocar
alguna disrupció
de l'ordre
i al final
el gos
no podrà venir.
No sé si dir que hi ha polèmica
però sí que hi ha hagut
una mica de decepció
d'home,
el gos aquest
que diguem-ne
aquí diuen
va robar el xou
gairebé
de la pel·lícula
en alguns moments
doncs no hi podrà ser
i clar,
com que el gos
es diu Messi
doncs clar,
Messi no vindrà als Òscars.
massa bé,
expliquem-ho tot
perquè si fem clickbait
és molt fàcil
però vaja,
que sí que no hi serà el gos
però vaja,
que tindrem
una desfilada
d'estrelles
molt i molt important.
Gorina,
l'altra proesa catalana
es diu Robot Dreams
en aquests premis Òscar.
Creus que realment
hi ha opcions
o l'Òscar
l'estatuetava molt cara?
Jo crec que té més opcions
Robot Dreams
a la categoria d'animació
que el Ballona
en la categoria
que li correspon.
Però a fer,
home,
hi ha dues oponents
fortíssimes
fortíssimes.
Una es diu Spiderman
i evidentment
ja ho he dit tot
per entendre'ns.
I la pel·lícula
del Hayao Miyazaki
que no és la que més ha agradat
d'aquest director
però que és l'última
de la seva vida
ja va guanyar l'Òscar
en aquesta categoria
i és un home admiradíssim.
Per tant,
jo ho deixo obert
i tranquil·lament.
Podria passar.
Marta, com ho veus tu?
Jo estic d'acord.
Jo crec que en la categoria
d'animació
ho té molt fotut.
És una pel·lícula
que en general
crec que s'ha vist poc.
Jo, per exemple,
la vaig veure al festival
de Sitges
que la van presentar allà
i sí que corria una mica
el xup-xup
d'ai,
diuen que és molt bon
i així,
però no fa la sensació
que hagi sigut
un esdeveniment
tan gran
com sí que ho ha sigut
el Chico la Garça
de Hayao Miyazaki
que a més
té tota aquesta cosa
al darrere
que darrerament
en els Premis Oscars
gairebé compta més
que el talent
o el mèrit real
que és la narrativa.
Que és aquesta idea
que és
segurament no l'última
perquè crec que Miyazaki
ha tornat a dir allò
que es retira
i després no es retira
i està fent una altra pel·lícula
però sí que és una pel·lícula
que ell mateix
es fa una mica d'homenatge
a la seva carrera
que reflexiona sobre el fet
de què significa
tenir un llegat
sobre no tenir-lo
i això als Estats Units
ha agradat molt.
I aleshores,
com té tota aquesta història
de gairebé em retiro
m'auto
faig aquest homenatge
espectacular
a la meva animació
però també a l'animació
en general
crec que això al final
tirarà
i la gent votarà
més per ell
per reconèixer-li
més que aquesta pel·lícula
una trajectòria sencera.
L'altre gran candidata
de la nit
a totes les categories
la pel·lícula
que té més nominacions
la gran vencedora
serà sens dubte
a no ser que hi hagi
una sorpresa majúscula
o Penheimer.
We imagine a future.
and our imaginings
horrify us.
13 categories
Gorina,
t'ha convençut
aquesta pel·li?
a mi em supera
és a dir
és una pel·lícula admirable
tècnicament
clar que sí
té segell
és veritat
em sembla eterna
no s'acaba mai
com passen moltes
té un protagonista
que pot guanyar l'Òscar
però que a mi
em provoca
una mena de sensació
de persona desagradable
que no puc superar
i ja veurem
vull recordar
que no seria
la primera vegada
que
13 categories
es queden
en dos premis
i en canvi
una pel·lícula
que té
6 candidatures
en guanya 5
i diem
que ahir havia fet
un total
no?
per tant
apostes per la sorpresa
doncs?
perquè aquí a Hollywood
tothom dóna per fet
que hi haurà
allò
arrasamenta total
doncs vinga
endavant hi aparella
però vull dir que
hi ha tantes
tantes bones pel·lícules
aquest any
que em resultaria
molt incomprensible
que no hi hagués
un esforç
per intentar
realment
ser generós
amb grans candidats
de títols
que tenen menys candidatures
i per tant
quina és l'alternativa?
si no se l'emporta
Penheimer
quina és l'alternativa
millor pel·li, Marta?
la que té més nomina
sense després d'Openheimer
és Pobres criatures
d'Iorgos Lantimos
però jo crec
que ho té fotut
és que sobretot
en les categories tècniques
vull dir
això que dèiem
que Openheimer
és un gran prodigi tècnic
jo crec que la banda sonora
se l'endú segur
fotografia segur
muntatge segur
Christopher Nolan
jo crec que l'acadèmia
li deu un premi gran
també per tota la trajectòria
per totes les grans pel·lícules
que ha fet
que han sigut èxits
de crítica
de públic
i amb Kilian Murphy
jo estic d'acord
que a mi
és una interpretació
que m'agrada
però em passa que
un cop has vist
Peaky Blinders
perquè Kilian Murphy
també és el protagonista
de Peaky Blinders
quan has vist
el seu Thomas Shelby
i veus Openheimer
diu
és que és una mica
el mateix
que estàs fent
aleshores
ho fas molt bé
evidentment
perquè ja ho fas bé
a Peaky Blinders
però no veig
tanta separació
entre els dos personatges
i a mi això
és el que em va fallar
una mica més
de la seva interpretació
en canvi
la de Paul Ziamatti
per exemple
que és el protagonista
de los que se queden
sí que em va semblar
molt més interessant
que tenia més matisos
que juga molt bé
entre el drama
i la comèdia
d'una manera molt difícil
però que està ajudat
d'un gran guió
i a mi
si hi hagués la sorpresa
en aquesta categoria
que ho dubto
perquè Kilian Murphy
ha arrasat
en tots els altres premis
m'agradaria
que fos per Paul Ziamatti
però ho veig
molt difícil
que alguna altra pel·li
li disputi
algun premi
Compte enrere
per la gala dels Òscars
que tindrà moments
com aquest
Aquest és Ryan Gosling
nominat per Barbie
que en principi
té pocs números
per emportar-se
al guardó
Barbie de fet
hi va haver polèmica
perquè molta gent considera
que va rebre poques nominacions
el que sí que sabem
és que Ryan Gosling
interpretarà
aquesta peça
de l'Angels Kent
de la pel·li
ho faran al·legar
és un tamassu
absolut
està nominada
a millor cançó original
juntament amb
l'altra cançó
de Barbie
que és
What Was I Made For
de Billie Eilish
i que jo crec que
serà la guanyadora
ha arrasat també
en els gramis
està bastant fet
a no ser
que passi aquella cosa
que a vegades passa
que quan hi ha dues candidates
en una mateixa categoria
es divideixin els vots
i llavors no guanyi cap de les dues
però vaja
jo crec que
això també és un tamassu absolut
la de Billie Eilish
també ho és
i jo
és exacte
és aquesta que sentim
que és maquíssima
que també actuarà a la gala
que també actuarà
sí, sí, sí
però sens dubte
jo crec que
el que la gent voldrà veure
és Ryan Gosling
que ho fa molt bé
a la pel·lícula
que en un món ideal
perfecte per mi
se l'hauria de considerar
seriosament
en la categoria
de millor actor secundari
tot i que Robert Downey Jr
també per Oppenheimer
ho té bastant fet
perquè a l'acadèmia
ja li passa això
que destaca més el drama
que la comèdia
però si més no almenys
ens quedarem
amb aquesta actuació
de Ryan Gosling
Què en penses tu
de tota aquesta polèmica
gorina
al voltant de la pel·li Barbie
que va ser un superèxit
de taquilla
però en canvi
no ha rebut
el reconeixement
de l'acadèmia
en les nominacions
Mira, jo soc una persona
molt a favor de Barbie
és a dir
no m'agrada el món Barbie
no el suporto
i també
realment discrepo
que la pel·lícula
realment
no acabi servint
més aviat
com un gran espot
per tornar a revifar
el gran negoci
de les nines
però
entenc que
el plantejament
de la pel·lícula
era molt interessant
molt divertit
molt insòlit
i m'agrada molt
com està feta
és a dir
jo crec
que aquí
s'ha produït un fet
i és que l'acadèmia
o els votants
de l'acadèmia
millor dit
han tingut
una reacció
en plan de dir
però no li podem donar
no podem afavorir Barbie
és a dir
de cap manera
ara
semblarem ridículs
jo diria que
aquell
Barbenheimer
que s'ha parlat tantíssim
s'ha acabat
convertint
en un tema
de pel·lícula masculina
poderosa
i solemne
com és
Oppenheimer
contra una pel·lícula
femenina
discutible
i tonta
i aquí
vull fer
allò que es diu
va
el Machito
li acaba
de fer
l'altra banqueta
a la directora
de Barbie
i no m'agrada
no m'agrada
què vols que et digui
jo estic d'acord
sobretot
crec que la polèmica
la que a mi em sap
més greu almenys
és la de la categoria
de direcció
perquè
ja no Greta Gerwig
que per mi fa un excel·lent
treball de direcció
i es mereix la nominació
sinó que
tres de les pel·lícules
més importants
més transcendents
de l'any
les han dirigit
tres dones
que són Greta Gerwig
a Barbie
a Justin Trieta
a Anatomia d'una caída
que és l'única dona
nominada en la categoria
on hi ha
quatre senyors més
i Celine Song
per Past Lives
que em sembla també
una obra mestra
per ser una òpera prima
el treball que fa
Celine Song
a direcció és espectacular
i en canvi
només n'han reconegut una
i tenint en compte
que a part de l'èxit
o quasi tot l'èxit
almenys a la taquilla
d'Openheimer
és degut a Barbie
i degut a aquesta
rivalitat
inventada
pels fans
i per la premsa
que hi havia
entre aquestes dues pel·lícules
em sembla especialment greu
que la feina
de Greta Gerwig
que sí que se la reconeix
després en guió
i en producció
a nivell de direcció
no se li reconegui
Escolta'm
Garriga
després de la gala
avui què?
Doncs jo he quedat amb Lenzo
No
després de la gala
doncs
després de la gala
cadascú anirà
a la festa que pugui
jo aniré a fer
el matí de Catalunya Ràdio
com em correspon
però la ciutat de Los Ángeles
després de la gala
és un espectacle
de festa
rere a festa
rere a festa
n'hi ha d'oficials
n'hi ha de secretes
n'hi ha de revistes
que són on van els actors
més importants
tothom es reparteix una mica
i és molt important
tenir una bona connexió
per poder entrar
en una d'aquestes festes
perquè certament
és una nit
per ser a Los Ángeles
El que passa és que
o sigui
tu realment
la festa no l'has pogut
gaudir mai
perquè sempre t'ha tocat
treballar
perquè amb el canvi horari
quan ells estan de festa
nosaltres estem engegant
el matí
sí, sí, tal qual
vull dir que l'any passat
ja et va passar una mica
això suposo
sí, l'any passat
a més era més tard
per tant tot va acabar
molt més tard
i aquest any
home, a veure
sí que si
quan acabem amb l'ostrell
a les 10 vostres
que seran les nostres
dues
no sé si quedarà res dret
ja a aquella hora
sí, alguna cosa trobaràs
remena?
remenarem
remenarem
remena, remena
alguna incògnita més
Corina
sobre el que ha adonat
sí que ha estat nit
o ho matem aquí?
no, hi ha una polèmica
d'última hora
que és l'acusació
del guionista
de Luca
la pel·lícula d'animació
al guionista
dels que es queden
de plagi
això ja no pot afectar
perquè
les votacions
es van tancar
i per tant
ja es veurà
qui s'endurà el premi
el guió original
que jo crec que
estaria bé
que fos per ser l'insom
precisament
el que ara mencionava
la Marta
no, però
sí, sí
hi ha una acusació
que s'ha fet pública
avui
de plagi
línia per línia
pàgina per pàgina
d'un guió
que ella havia fet
i per tant
la pel·lícula
dels que es queden
ara de cop i volta
queda com una mica tocada
espero
imagina't que guanya
perquè ja està votat
i ara resulta que
que li han de retirar
el premi
per plagi
d'aquí un temps
no sé
jo volia preguntar-li
al Gorina
si és de Lili Gladstone
o d'Em Stone
perquè jo soc molt d'Em Stone
i guanyarà Lili Gladstone
i això sí que em farà
molt de mal
és la categoria
que pitjor porto
aquí
hem estorn
teòricament
perquè de cara a tothom
ha guanyat premis
a tot arreu
i és la que hauria de guanyar
esclarament
el que passa
és que el factor
racial
per entendre's
en aquest cas
la narrativa
la narrativa
passarà moltíssim
i ja que la pel·lícula
d'Escorsesi
finalment
no aconseguirà
els reconeixements generals
que com semblava
que havia de tenir
fa uns mesos
l'opció
Lili Gladstone
és la
és la que
més brillaria
no?
Jo
si hagués de donar el premi
li donaria l'Em Stone
evidentment
i respecto molt
el treball
de la Lili Gladstone
però
em sembla
un treball
d'una riquesa
d'una
en fi
que destaca tantíssim
que no tinc cap mena de dubte
a partir de
les 11 de la nit
connectats a la finestra
indiscreta
amb tot l'equip de la finestra
i després
ho encadenem tot
amb el matí de Catalunya Ràdio
amb el Garriga
des de Los Angeles
i l'Ostrell també
una abraçada
cuideu-vos
que vagi bé
que vagi bé
que Garriga
gràcies
descansa una mica
adeu adeu
i Marta Ferrer també
moltes gràcies
gràcies
que vagi bé
passa un minut de dos quarts d'onze
del matí
farem una petita pausa
i el suplement
conversa
amb el periodista
Enric González
fins ara
el suplement
amb Roger Escapa
quantes vegades has dit
algun dia jo
doncs bé
aquell
algun dia
és avui
no perdis aquesta oportunitat
i aprofita ara
els Lion Days
de Pau Jot
amb avantatges exclusius
en tota la gamma
només del 4 al 22 de març
aprofita aquesta oferta
a Pau Jot Bonès
això
confeti
de Jordi Puntí
el desig de ser feliç
a qualsevol preu
confeti
de Jordi Puntí
premi Sant Jordi
de novel·la
Ja no cal ser
8 vegades pilotador
per marxar a Miami
perquè amb Level
ara tens vols a Miami
i com sempre
des de Barcelona
sense escales
i el millor preu
i per celebrar-ho
sortegem cada dia
un vol d'anada
i tornada
per a dues persones
continua escoltant-nos
i descobreix
com hi pots participar
S'està produint
una catàstrofe
en un dels estats
més grans
de l'Àfrica
que potser
podríem evitar
si algú és digna
intervenir
Sembla una neteja
de la teva imatge
Virguit
i vols que faci
de musulmà
decent
per guanyar
més prestigi
oi que sí?
Aconseguir la pau
a l'Àfrica
serà només
pura estratègia
per guanyar
més vots
Borgen
a TV3
aquesta nit
després del 30 Minuts
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques
i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei
integral i proper
hem obtingut
el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors
de Barcelona
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat
Finques Carbonell
Ah, i si vol
també l'ajudarem
a vendre el seu pis
carbonell.com
Si quan penses
què vols ser
no saps
si prefereixes
programar
dedicar-te a la física
al periodisme
la farmàcia
l'astronomia
la informàtica
la psicologia
la ciència
Deixa de donar-hi voltes
i vine al Saló de l'Ensenyament
del 13 al 17 de març
on t'orientarem
perquè descobreixis
a què et vols dedicar
i et puguem ajudar
a ser el que vols ser
T'esperem a Fira de Barcelona
Recinta de Montjuïc
I a un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules de cap de setmana
Paraules sonores
I paraules sordes
El Suplement
Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
Ens connectem
Som 3Cat
El Suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
Passen 4 minuts de dos quarts d'onze
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio
La vida d'Enric González ha estat un accident
Anava per veterinari
però finalment es va decantar pel periodisme
i no li ha anat pas malament
De fet, molts, la gran majoria
somia o somiaria
tenir la trajectòria
d'aquest periodista barceloní
que ara està instal·lat a Madrid
Si alguna cosa ha fet
és viatjar al llarg de la seva vida
ha estat corresponsal
a Londres
a París
a Nova York
a Washington
a Roma
a Jerusalem
a Buenos Aires
La seva vida
La seva vida ha estat una fugida permanent
i avui el saludem
amb connexió
amb la delegació de Catalunya Ràdio
a Madrid
Allà hi tenim l'Enric González
Enric, què tal?
Bon dia
Bon dia
Com estàs?
Bé, digue, estem bé
Estem bé
Molt bé
Quantes mudances has fet
Enric Callar
al llarg de la teva vida?
Perquè ara
crec que la teva última instal·lació
no sé si és la permanent
és a Madrid
No, no hi ha res permanent
Mudances
no ho sé tantes
Un dia em vaig posar
a comptar a domicilis
i en sortien
trenta i pico
T'he llegit alguna vegada
que tu tens la sensació
que has estat tota la vida fugint
no?
De què has estat fugint, Enric?
Bé, ja
hi ha un moment
bastant crític
i és quan
quan mor la meva filla
i
marxo primer
a cobrir
la caiguda del mur
de Berlín
i després
a la guerra del golf
i després
m'ofereixen
anar
a Londres
Era un moment
en què jo
preferia no pensar
massa
i ja he seguit
fugint
és a dir
un cop
comences a córrer
tampoc trobes
moltes raons
per parar
i
aquest
aquest és el punt
perquè
el moment crític
és el 89
jo fins llavors
havia sigut
un redactor
d'economia
que s'ocupava
d'economia internacional
havia fet
bastants viatges
però
en fi
viatges
de periodista
de redacció
després del 89
doncs ja
no estic por ahí
has cobert l'11S
som a les portes
de l'11M
has cobert
la guerra del golf
les proves nuclears
a la polinèsia francesa
el genocidi de Ruanda
què és el més bèstia
que t'ha tocat cobrir
com a corresponsal
l'Enric
Ruanda
Ruanda
clarament
és a dir
bé
és
estar
a Gaza
quan hi ha
algun
bombardeig
això
doncs
o quan no hi ha
bombardeig
doncs és
és fumut
és un lloc
molt
molt
molt
depriment
però
però
el pitjor
clarament
Ruanda
veus tantes coses
que no
no hauries de veure mai
que
que
se't queden dintre
a Ruanda
crec que anaves
amb la teva pròpia
antena satèl·lit
i un dia et va deixar
de funcionar
no?
sí
sí
sí
sí
perquè
un insecte
es va ficar
dins
de l'alimentador
de la corrent
i no
no carregaves
i es va espatllar
i
i sí
vaig tenir
que buscar-me la vida
què vol dir
buscar-te la vida
què va passar?
en fi
jo portava
aquest equip
per satèl·lit
pesava uns
10-12 quilos
i a més
portava una
petita motxilla
perquè
perquè em movia
a peu
passava la
frontera
cada matí
i
i caminava
perquè no costava
massa veure-me
tant
el cas és que
m'havien parlat
d'un traficant
de diamants
grec
que vivia
a dalt d'una
muntanyeta
i que tenia
un telèfon
per satèl·lit
vaig pensar
va
provo
pujo
i truco
a la porta
i em surt
un
paio
un
un natiu
molt alt
i
li vaig demanar
en anglès
si em podia
deixar
o llogar
el telèfon
em va dir
que
que
l'amo
no hi era
i que
no hi havia
telèfon
i que adeu
adeu
i jo estava
una mica
desesperat
i llavors
li vaig dir
que havia
d'enviar
una cosa
molt urgentment
i vaig dir
Barcelona
que en realitat
la tenia
a canviar
a Madrid
perquè era
a Barcelona
i
en canviar
una cosa
a Barcelona
el tio
es va quedar
una mica
parat
llavors
va aixecar
el puny
i va dir
visca Catalunya
lliure
i socialista
em va
deixar de pedra
i
em va
fer passar
fins al
telèfon
i vaig
poder dictar
la crònica
i no em va
cobrar
res
resultava
que
de petit
havia anat
a una escola
del pare
Magrinyà
i un
capellà
català
li havia
ensenyat
això
i l'havia
fet del
Barça
i
en fi
sentia
Barcelona
i aixecava
el puny
i deia
visca Catalunya
lliure
socialista
i així
em va sortir
gratis
i bé
aquella aventura
al·lucinant
deus ser
clar
tu d'anècdotes
en deus tenir
de tots els països
diferents
però aquesta
segurament
aquesta és estranya
això no t'ho esperes
era la frontera
Congo i Ruanda
en fi
trobar-te un paio així
ara
la manera
no només de fer periodisme
sinó d'enviar les comunicacions
com ha canviat
tu imagina't
necessitaves aquest aparell
amb la teva pròpia antena satèl·lit
que havies de
si et deixava de funcionar
t'havies de buscar la vida
esclar
hi havia una època
en què
la gran preocupació
no era recollir informació
sinó
com enviar-la
dedicades moltes hores
això
a les comunicacions
i
bé
ara
és a dir
la guerra
en el cas de
per exemple
la guerra a Rússia
a Ucraïna
sí que la veiem
en temps real
però a Gaza
no sabem ben bé
què hi està passant
a dins
perquè no hi deixen entrar
periodistes
no
això és un clàssic
és a dir
quan
de tant en tant
hi ha bombardejos puntuals
i en aquest cas
si estàs a Gaza
no hi ha
no hi ha problema
però quan hi ha una guerra
la premsa estranyera
queda fora
i només
informen
els periodistes
palestins
que
com sabem
doncs
els maten
amb molt entusiasme
i
per altra banda
no són
totalment
independents
perquè
en fi
Gaza
està governada
per Hamas
i
controlen molt
el que
es diu
per tant
rebem imatges
però
però no sabem
exactament
no podem saber-ho
tu no aniries a cobrir
aquest conflicte
tu no aniries a Gaza
ara mateix
oh sí
esclar
com
crec que
com qualsevol periodista
si
si pogués entrar
jo no ho tinc clar
que inés
vull dir
perquè no tinc fusta
de corresponsal
de guerra
no
ni jo
no
a mi
aquestes coses
m'espanten molt
jo sempre he estat
a les guerres
per casualitat
perquè
jo què sé
el que havia
anàli
es posa
malalt
o perquè
estic a prop
o perquè
casualment
estàs a un lloc
i de repent
es compliquen
les coses
però
aquestes situacions
per un costat
et marquen
i et fan mal
i són
són terribles
de
de veure
i de viure
però
per un altre
les descàrregues
d'adrenalina
són tan potents
que
ambició una mica
això de la guerra
l'amig
i va veure un llibre
de l'Enric González
que em va marcar
moltíssim
que és el Memòries Líquides
que ja té uns quants anyets
això Enric
no?
Sí
clar
deu tenir més de 10 anys
que era un retrat
de l'època daurada
de les vaques sagrades
del periodisme
un retrat també
crec que era la redacció
del País
aleshores
no?
Sí
d'un periodisme
que ja no existeix
d'alguna manera
i del qual tu
on vas poder créixer
no?
i el vas poder jaudir
durant una pila d'anys
Sí
Sí, sí, sí, sí
va haver-hi una època daurada
que les empreses periodístiques
guanyaven molts diners
i es podien fer moltes coses
en molt bones condicions
això s'ha acabat
però de fet aquest llibret
de Memòries Líquides
el títol ve
que jo havia pactat
amb una gent
fer un llibret
sobre els bars
que he conegut
i les coses que han passat
i xerrades que he tingut a bars
etcètera
una cosa amable
i de més
però
però
però en aquell moment
em van despedir
del País
junt
no sé
quantos
130
o així
i
i tenia poques ganes
de parlar de bars
i llavors vaig pensar
que valia la pena
doncs
deixar un
un petit testimoni
de
del que havia passat
els
els
últims
30 anys
el periodisme
fent-ho en primera persona
perquè
perquè era
en fi
explicar
situacions
que jo havia viscut
em va semblar
que era el més honest
Memòries Líquides
també per la quantitat
del qual
que s'hi bevien
aquelles redaccions
no sé Enric
si has descobert
ja on es fa el millor Martini
de Madrid
no sé si ho he descobert
però tinc
tinc opinions
bastant sòlides
sobre la qüestió
i què
quines són
aquestes opinions
el problema
és que
el
el lloc més bonic
no té el millor Martini
el millor Martini
està en un lloc
que no és especialment bonic
però
jo diria que
a Del Diego
fan
el Martini
més canònic
el Martini
és la teva beguda preferida?
suposo que
que sí
no no
no és que el consumessi
a litres
però
sí
sí
sempre m'ha
m'ha agradat
o des de fa molts anys
sí
m'ha agradat
com descriuries
la teva relació
amb l'alcohol?
molt afectuosa
t'acostumes
a beure
ja
hi ha
hi ha èpoques
setmanes
que no veig res
perquè penses
a marxa
tampoc és qüestió
de fotre't copassos
cada dia
però
però un Martini
el plegar
l'acabar la jornada
és una cosa
que m'agrada
perquè t'ajuda
a desconnectar
a separar
el que
en fi
aquesta estona
en què la gent et truca
i tens que escriure alguna cosa
o anar
aquí o allà
i ja està
i ja comença
el descans
la teva companya de Martini
continua sent la Maruja Torres?
la Maruja
no
amb la Maruja
no bevem Martini
bevem Jameson
bevem whisky
és veritat
és veritat
però és que em va fer
aquesta confessió
el que fa és que no recordava
quin
què triava
però em va dir que
que bé
que
que amb l'Enric
doncs era el company
de viatge
en aquest cas també
sí
sí
de tant en tant
bé
amb alguna freqüència
quedem
i sí
però
no per Martini
sinó per whisky
i és curiós
que tots dos
som barcelonins
ara estigueu tots dos
instal·lats a Madrid
eh?
i casualment
som veïns
sí
estem els dos
a Arguelles
de casualitat eh?
de punyetera casualitat
sí
ens hi hem trobat
i tenim
com que a més
ens coneixem de tants anys
i tenim alguns amics comuns
i això
doncs és
és fàcil quedar
i despotricar
una mica
contra tot
i
i fer unes risques
i ja està
quin diari llegeixes
ara Enric?
mira
diria que
llegir
llegeixo
en part
el New York Times
i el Financial Times
eh
ara m'ha respost
com un polític
no no no
i de la
i de la
premsa espanyola
jo tinc
diverses
subscripcions
el que passa
és que
com que
no sé
a vegades
m'emprenyen
les portades
digitals
i això
vaig més
a
a buscar
coses
concretes
entro
a
País
Confidencial
Mundo
i Vanguardia
de
de
premsa espanyola
i
però no
no
no
no vaig
passant
pàgina
a pàgina
sé
què
m'interessarà
de cada diari
i ho busco
perquè si no
m'hi passaria
mitja jornada
no amb els diaris
del país
en vas marxar
un parell
de vegades
i l'ara
i l'ara
només tens que
subscripte
a l'ara
perquè escric
a l'ara
doncs així
passes per tot
no te'l deixis
que si ja escrius
vol dir que paguen
una part de sou
efectivament
creus que
la feina que has fet
durant una pila d'anys
en un futur
no gaire llunyà
l'acabarà fent
un redactor
generat per
intel·ligència artificial
la que he fet jo
és més difícil
perquè
perquè no és
no és el mateix
la presència física
que l'acumulació
de dades
i d'imatges
que és
pel que serveix
la intel·ligència artificial
bastantes coses
sí
però penso que
la mirada
directa
d'un humà
sobre una situació
humana
on
en fi
tens una
una
una
sèrie de
no sé
dubto molt
que en un futur
previsible
una màquina
pugui fer
aquestes coses
parlar amb algú
intentar entendre
què hi ha
darrere de les paraules
que et diu
aquesta
aquesta persona
en una situació
més o menys crítica
ara
gran part
de la feina periodística
si efectivament
no sols periodística
sanitària
de gestió empresarial
això
això farà una màquina
i jo tinc molta confiança
que
la
la
la
la
la intel·ligència
natural
serà
molt més eficient
que la
que la
estupidesa
natural
de l'humà
penso que
això
no sé
si un dia
la màquina
s'emprenyarà
i acabarà
amb nosaltres
però
però mentrestant
serà molt
molt útil
seguis l'espanyol
encara
enri González
o no
soc soci
tinc ser gent
sí
sí
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
perquè
perquè visc a Madrid
però sí
segueixo patint
sí
d'una manera absurda
i racional
per l'espanyol
ser de l'espanyol
ha marcat el teu caràcter
diries
jo penso que sí
penso
sí
sí
sí
sí
almenys en el sentit
en que
em costa molt simpatitzar
amb un club gran
perquè
perquè
abusa
és a dir
a mi em fa molta gràcia
quan
el Barça es queixa el Madrid
i el Madrid del Barça
són exactament
la mateixa cosa
l'únic
en
en fi
un folclor diferent
però
en fi
quan poden
abusen
i abusen
tot el
tot el temps
i marca
marca caràcter
sempre t'esperes
el pitjor
i si no passa el pitjor
penses
ui que bé
encara que el que
hagi passat
doncs sigui més o menys
desastrós
no
sí
et fa com una mica
fatalista
i
et dona un punt
de
de resignació
davant
de les coses
de la vida
més enllà
de l'espanyol
tens una relació
especial
amb el futbol
en general
perquè recordo
que la teva etapa
a Itàlia
també vas escriure
un llibre
sobre el calci
o sobre el futbol
italià
no sé si
d'alguna manera
el futbol
també ens pot
ajudar a entendre
com és un país
penso que sí
no tots
països
com
Itàlia
o Argentina
només es poden
explicar
si inclous
el futbol
i Espanya
i Anglaterra
Déu-n'hi-do
perquè
el futbol
acaba sent
el lloc
on
trobes
la caricatura
de la societat
amb les virtuts
i els efectes
molt extremats
per la passió
de la
de la qüestió
els fanatismes
la irracionalitat
és absolutament
irracional
dir mira
jo soc d'aquest equip
per què
perquè vull
i en endavant
i per la resta
de la meva vida
m'alagraré
o patiré
per les coses
que li passin
a la gent
que porta
aquesta samarreta
és
una cosa
bastant arbitrària
però
ho fas
i el futbol
té històries
molt
molt divertides
i sobretot
més que
a les grans ciutats
a les ciutats
mitjanes
i petites
el club
de futbol
a països
com Itàlia
significa
moltíssim
de quin equip
de futbol
era el teu pare?
de l'espanyol
també era de l'espanyol
sí, clar
sí, sí
això és com
una espècie
de formació
genètica
és a dir
si
si
si
si
ets nascut
a
Barcelona
el normal
és que et facis
de l'equip
gran
que
possiblement
guanyarà
algun dia
ets de la majoria
quan et fas
de l'espanyol
és perquè
et ve
ja
des de
de la infància
i també
perquè
potser tens
un caràcter
que et predisposa
a aquesta opció
el teu pare
era el Francisco González
Redesma
guanyador
reconegut
escriptor
va guanyar
el planeta
et va marcar
d'alguna manera
el fet
o et va condicionar
el fet que
ell escrivís
de la manera
que ho feia
doncs
potser una mica
però
però en un sentit
negatiu
tenia molt clar
que jo no
no volia
fer el que feia ell
passar
tantes hores
davant de la màquina
d'escriure
i
em semblava
em semblava dur
i poc satisfactori
després
mira
les coses
han anat
com
han anat
jo no soc
escriptor
jo soc
un periodista
i sí que era
sí que era
escriptor
però
més o menys
també he acabat
passant bastantes hores
davant d'un teclat
en aquest cas
d'ordinador
ara
però
mai vaig pensar
mira
m'agradaria
fer el mateix
que fa aquest paio
aquí ha segut
l'home de la màquina
a escriure
mirant el sostre
a veure què se li acudeix
no
som el suplement
som a Catalunya Ràdio
amb l'Enric González
en conversa
des de la delegació
de Catalunya Ràdio Madrid
nosaltres a diegona
el 614
segueixes l'actualitat
et mires també
l'actualitat catalana
des de Madrid
Enric
no sé si
tota la qüestió
de l'amnistia
el cascoldo
les eleccions
a Catalunya
els pressupostos
hi estàs al damunt
o no?
home més a més
jo segueixo
si entro
entro a l'avantguàrdia
a l'ara
això de l'amnistia
si ens ho haguéssim dit
fa no gaires mesos
segurament
no ens ho haguéssim cregut
és que
jo no sé
si he acabat
de creure-m'ho
perquè com que
la versió
canvia
cada
cada tarda
o cada dos dies
i és
un procés
tan
i em refereixo
al procés
de l'amnistia
no el procés
procés
tant de disbarat
és a dir
el Pedro Sánchez
en fi
ha canviat
tantes vegades
d'opinió
que
bué
em té una mica
cansat
aquest tema
i
no m'agrada
massa
com s'ha fet
és a dir
en fi
no sé
penso que
una amnistia
és una cosa
prou important
com per no
comprar-la
o vendre-la
i en aquest cas
doncs
és una operació
sembla purament
comercial
en un sentit
polític
vols dir
que si s'ha fet
és perquè
Pedro Sánchez
necessitava els set
vots
per ser president
del govern espanyol
no per convicció
per molt
que ara digui
que
sempre he pensat
que això era la fórmula
màgica
el Pedro Sánchez
de fa un any
deia tot el contrari
i això és el que
a mi no
no m'entusiasma
de la part
dels
futurs
amnistiats
ho entenc
no han canviat
massa
d'opinió
la part del govern
de Madrid
que em sembla
bastant lamentable
diries que
que Espanya està preparada
per veure el retorn
de Carles Puigdemont
a Catalunya
i tant
les hem vist
de tots colors
suposo que
hi haurà gent
que estarà contenta
hi haurà gent
que
s'emprenyarà
i
al cap
de dos dies
hi haurà un escàndol
arbitral
i ningú parlarà
d'en Puigdemont
i ja està
Enric González
una abraçada
ben forta
cap a Madrid
desitgem
que continuïs publicant
i et continuarem llegint
i
vosaltres sabreu
el que feu
jo
no em declaro
responsable
una segona part
de Memòries Líquides
també ens aniria molt bé
així que t'animo
a començar
a redactar
una abraçada
Enric
moltes gràcies
una abraçada
gràcies
sobretot
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger
escapa. Torna a la Can We Run
Barcelona, la carrera solidària per córrer
amb el teu gos. El diumenge 14
d'abril vine a Santa Coloma de Gramenet
amb la teva mascota i participa en totes
les activitats. Organitzat per El Periòdico
i el Diari Esport amb el suport
de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet,
Eurofitness i Bísel. Tota la informació
i inscripcions a canwewrun.com
Recolector de clavells, repartidor
de paquets, porto japonesos de tablau en tablau
i nens d'escola en escola. Distribueixo taronges
i mell de vella i faig transfers d'aeroport de 12 a 2.
Si vols fer un bon business, has de ser molt ràpid.
Només fins al 20 de març, Business Day
Citroën amb avantatges especials en tota
la gama Citroën i punt de càrrega, inclòs
a la gama elèctrica.
Citroën. Condicions a Citroën
Pones.
Encara no has de tenir notícies
dels vuit adolescents i la seva monitora
amb els quals ahir a la tarda es va perdre
el contacte. No han trobat tres.
La Nur, la Rita i el Billy.
I la Sofia?
I la resta?
Jo mai mai, a TV3, dilluns a la nit,
últim capítol.
Ja disponible a la plataforma digital
3CAT.
Quantes vegades has dit
algun dia jo...
Doncs bé, aquell algun dia
és avui.
No perdis aquesta oportunitat
i aprofita ara els Lion Days de Paujot
amb avantatges exclusius en tota la gamma.
Només del 4 al 22 de març.
Aprofita aquesta oferta
a Paujot Bonès.
I a un lloc on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
Paraules sonores.
I paraules sordes.
El Suplement.
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-Cat.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
Bye.
Boes pmies.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
B-CAT.
Now meats!
B.CAT.
B.Cat
B.Cat.