Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Gairebé 13.600 persones s'examenen aquest matí a tot Catalunya
per optar a una de les més de 1.800 places públiques
que ofereix la Generalitat.
Els opositors hauran de fer dues proves tipus test,
una de coneixement general i una de pràctica,
i s'emmarca en el procés d'estabilització
de l'ocupació pública.
Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona,
Alba Barbosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Tots els aspirants comencen amb un tipus test
de coneixement general de la categoria a la qual es presenten.
Tenen 90 minuts per respondre
i després faran una segona prova, també tipus test,
però que en aquest cas ells plantejarà un cas pràctic.
La majoria dels que hem parlat són ja interins,
però també hi ha casos que volen promocionar-se.
Anem a promocionar.
Som auxiliars administratius
i ara anem a veure si arribem a l'administratiu.
Tinc molt pocs mèrits perquè porto poc temps
treballant a l'administratiu,
però si porto molts anys treballant en altres coses.
Som interins i, en el meu cas,
em presento per al cos administratiu.
A la Facultat de Farmàcia de l'UB
s'examenen els de la categoria d'administratius.
També es fan exàmens a altres seus universitàries
de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
La majoria de places ofertades
més de la meitat del total de les 1.825
són per treballar com a funcionari
dins de diferents departaments de la Generalitat.
Alba Barbosa, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, en Raül Flores.
La Generalitat ha expressat la seva preocupació
per l'atac que hi ha hagut a Colòmbia
contra cooperants d'una ONG catalana per part de civils armats.
En un comunicat difós aquest matí,
la consellera d'Acció Exterior, Marisell Charret,
diu que ja s'ha posat en contacte
amb les autoritats colombianes per garantir
que no es repeteixi cap altre atac
i ha posat també el govern a disposició de l'entitat
per ajudar a investigar els fets.
L'atac va passar el dia 11 a la regió de Barranca-Bermeja.
El banc de teixits neurològics del clínic IDIVAPs
ha arribat als 2.300 donants
i actualment té un fons de conservació
de més de 250.000 mostres de teixit nerviós.
Es tracta d'un banc referent a Europa
que permet als investigadors fer recerca
sobre un ampli ventall de malalties neurodegeneratives,
ho ha explicat a Catalunya Ràdio Gemma Aragonès,
que n'és la coordinadora.
El banc de teixits neurològics el que fa és amagatxar mà,
processar i custodiar totes aquestes mostres
per després poder-les oferir a la comunitat científica
i que tots els investigadors puguin fer recerca,
però a més a més fa una tasca clínica molt important
que és fer un diagnòstic neuropatològic definitiu
en aquests pacients.
La Comissió Europea ha arribat a un acord
perquè els socis de l'est aixequin el veto
al pas de cereals d'Ucraïna a través dels seus territoris.
Això permetrà que aquí reprenguin les exportacions.
Aquests cereals no paguen arancels des del principi de la guerra
com a mesura de suport de la Unió Europea a l'economia ocrainesa.
Polònia, Hongria, Romania, Búlgaria i Eslovaquia
van bloquejar el trànsit de blat de moro i blat ocraïnes
perquè perjudicava el preu dels seus productes
i provocava també pèrdues als pagesos locals.
L'acord comportarà, a més, una partida de 100 milions d'euros
destinada a compensar les pèrdues dels pagesos dels cinc països.
Fins ara, ja han sortit de l'àrea metropolitana de Barcelona
prop de 350.000 vehicles
en l'operació sortida d'aquest pòndol de maig.
Aquesta xifra representa més del 75% dels vehicles
que trànsit preveu que marxi en aquests tres dies.
L'autopista P7 és la via que concentra més circulació
i jo coneguem quina és la situació ara mateix.
Equip Viery de Catalunya, Ràdio Carmín amb la Garriga.
Bon dia.
Bon dia, Neus.
Les retencions més destacades les trobem, efectivament, a la P7.
Retencions des de Sant Cugat del Vallès
fins gairebé a Gelida, sentit sud,
i des de Santa Perpètua de Mugoda
gairebé fins a la Roca, sentit nord.
També hi ha retencions a la C55 a Sant Vicenç de Castellet
cap a Benresa, a la C32 a Mongat cap a Mataró,
a la C58 d'entrada a Barcelona i a Barcelona
i a la Ronda de Dalt a l'altura de Sant Gervasi
cap al nus de la Trinitat.
Carmín amb la Garriga, Catalunya Ràdio Equip Viery.
Esforç, Albert Benet.
A la Lliga de Futbol aquest vespre juga el Barça Betis.
Dembele i Christensen tornen a l'equip
després de les seves lesions.
També torna a Busquets després de complir sanció,
mentre que al davanter de 15 anys,
la Min Yamal es manté a la convocatòria.
El partit a les 9 el podreu seguir amb la TDT de Catalunya Ràdio.
El Barça sortirà al camp sabent el resultat del Madrid-Almeria,
que jugarà abans a dos quarts de 7.
Recordeu que l'avantatge és d'11 punts.
En queden 21 en joc.
Som en les últimes set jornades de Lliga.
El Barça de Bàsquet és un pas de la feina al fort de l'Euroliga,
només una victòria, després de guanyar els Algiris
per 89-81 al Palau i posar el 2-0 a la sèrie de quarts.
Bésseli amb 26 punts i Mirocic amb 22 màxims encistalladors.
El jugador del Madrid, Llobosel,
sancionat amb 5 partits per la Betussa de dijous.
Al seu company DEC li cau un partit,
dos al jugador del partisan Panter i una a Les Horts.
A més, tant el Madrid com el partisan
han de pagar una multa de 50.000 euros.
Avui quedarà configurada la grella de sortida del Gran Premi d'Espanya
i es disputarà la cursa sprint a les 3 d'aquesta tarda.
Dani Pedrosa, que hi participa als 37 anys,
com a pilot convidat, va entrar a la Q2
amb el tercer millor temps en la primera jornada,
darrere de l'Eix Espargaró i Maverick Vinyales.
Circuit de Jerez, Damí Aguilar.
Bon dia, ara mateix, bandera de quadres de la repesca de MotoGP
amb Banyaya i Binder, primer i segon,
que són els homes que passarien a la Q2.
Encara hem d'esperar, aviam què fa el líder Marco Betzec,
i que està fent la seva volta definitiva,
però quedarà en fora Quartararo, quedarà fora Alec Rins,
que és l'últim guanyador d'un Gran Premi,
i ho va fer a les Amèriques.
De seguida començarà la classificació.
En el moment que Betzec hi creua la línia de meta
i queda a fora Banyaya i Binder,
passen directament a la Q2 de Damí Aguilar,
Catalunya Ràdio, Circuit de Jerez.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Dani Mateo! Dani Mateo!
Què tens contra posar-te de perfil en general de la vida, Joel?
Doncs ho trobo una manera de viure un pèl covarda.
No, home, no! Ja m'ho preguntes.
Vés a la merda, vés a la merda.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
El comunista.
Música
Camerada Joel Díaz, bon dia a veure.
Bon dia, guapetón.
Poc m'esperava que tu, una persona com tu,
anés a un concert de brus al Princeton.
Perquè ho has publicat a les teves xarxes socials.
És veritat, de vegades me n'oblido, que tinc xarxes socials.
Com va anar?
Sí, sí, vaig anar perquè m'hi van convidar.
O sigui, no vas fer un duro, eh?
No, no vaig fer un duro. Hi ha una gent que té una empresa de...
No, ara no em colis la falca, aquí.
No, no diré el nom.
Una gent que distribueix vi, em van dir,
vols anar, tal, donem una entrada doble,
amb dret a canapès i barra lliure.
I jo vaig dir, bueno, com s'hi toca, jo què sé, saps?
Barro tío jurado.
Et va agradar o no?
Em va agradar, em va agradar.
Sí, és un experiment,
com a treball de camps sociològics,
és molt interessant, un concert de brus al Princeton a Barcelona.
I després, també,
he de dir que el tio
fa un concert digníssim
i molt honest.
I molt honest. Jo no sé quants...
quants cantants, quants artistes musicals,
ara mateix són capaços d'omplir un estadi
fent una cosa molt semblant al rock and roll,
amb músics, tocant instruments,
sense necessitat de làzers, ni llumetes,
ni cossos de ball,
amb 45 persones fent el gilipolles.
I amb una primera dama que et surt a fer els coros.
Bueno, clar.
És que... És qui va solucionar, eh?
És molt interessant, realment.
Mira, les consultes, la primera va per aquí.
Ens ha escrit un...
Perdona una cosa.
És que pensava que em felicitaries
per ser coautor del llibre més venut.
Ah, és veritat, m'ho he saltat.
L'enhorabona.
Gràcies, gràcies.
Extraordinari, no? Extraordinari.
Històric, diria. Ho has paït, ja, o no?
Sí, sí que ho he paït,
perquè els membres de la ciutat ja som conscients
del nostre pes específic a la societat catalana.
Cada vegada més alt. Com va anar, com va anar?
I cada vegada més a prop de la creu de Sant Jordi, suposo.
Mira, suposo que sí, l'any que ve. Aquest any encara no ha tocat.
Home, així s'han trigat molts anys a donar-li.
Potser l'any que ve sou vosaltres. Sí.
El Cisa l'hi han donat? Sí, finalment sí.
Me n'alegro molt. Me n'alegro molt.
I vam superar el Salai Martí, en la categoria de no ficció català,
que és el que era un...
Que el Salai Martí va ca a tercer, sí.
Va ca a tercer. El segon el porta i el primer és vosaltres.
A veure si serà que està deixant d'interessar,
el que diu aquest senyor, no ho sé.
Ens ha escrit el Miguel Fuentes, un fan del Bruce,
que diu, hola, Joel, en el moment en què sentis aquesta consulta,
em trobarem al cap de setmana de Springsting.
És un artista que em genera rebuig, no tant per ell mateix,
sinó per les legions de fanàtics que té aquí,
que no et poden parlar del bosc sense anomenar-te la llista
de concerts els quals han assistit,
i els impacts de discos que han comprat amb les mateixes cançons,
però recopilades de manera diferent.
És bastant exacta.
Per no parlar de quan et venen el bosc
com un referent polític, un far socialista,
fins a tu una altaveu de la working class.
Mira, no.
La Springsting té cançons sobre les dificultats
de la classe treballadora, però més aviat ens la presenta
com un infern del qual s'ha d'intentar escapar per situar-se
en una altra capa de la societat on no siguis un fracassat.
No li recordo un can a favor de la lluita organitzada
per millorar les condicions del col·lectiu.
Potser perquè mai no n'ha format part.
No seria un dels germans Muñoz, per entendre'ns.
No.
En resum, no puc amagar el brús, tot i que la passió
amb què l'admira el meu entorn progre em fa dubtar.
Ja, ja.
I així com els conservadors americans l'acusen de comunista,
aquí m'imagino perfectament un Xavier Trias
gaudint de la seva música.
De fet, Xavier Trias avui ahir hi era.
Això t'anava a dir.
Joel, des d'aquesta consulta em sabrà si tu obres Springsting
al punt adequat del panorama polític i fins i tot
em sabràs dir el resultat d'unes hipotètiques eleccions
que t'anava a dir.
Començarem.
Camerada Miguel, fas bé com ha dit ara el Roger
d'imaginar-te el Xavier Trias al concert
del Bruges Springsting, perquè quan vaig anar
a xafardejar a la llotja, efectivament,
allà estava el tio amb unes bambes blanques, guapíssimes,
per poder ballar a tope.
I saps qui hi havia a 10 metres d'ell?
Ernest Maragall.
I t'he de dir que ni un ni l'altre
desentonaven gaire en un esdeveniment
que jo, sense ànim d'ofendre ningú,
diria que feia tota la pinta d'estar patrocinat
amb unes bambes o de bolquers per adults.
No offens.
Aclarit això, la veritat és que coincideixo
bastant amb la teva visió del fenomen Bruges Springsting.
Com tu molt bé dius, el problema no és ell,
el problema són els seus fans.
És una cosa que també passa, per exemple, amb el Laporta.
El Laporta està bé,
l'aportisme és vomitiu.
Per què?
Doncs perquè Bruges Springsting no és ni més ni menys
que un compositor brillant
que ha desenvolupat les últimes dècades de la seva carrera
atenent a un públic,
que és el target, que es diu ara, molt concret,
que és el dels blancs rics que volen sentir-se
una mica canalles, una mica revolucionaris,
una mica roqueros i una mica reivindicatius,
però sense ni tan sols haver-se de treure
la camisa per fora dels pantalons.
Bruges Springsting proporciona al seu públic,
avui ja, doncs, septuagenari,
pobra mateixa, 73 anys,
la dosi justa, justa, justa
de rotllo contestatari i crítica social
que poden suportar els seus seguidors
sense sentir-se violentats
o directament interpel·lats.
Per tant, a la llotja hi havia Xavier Trias
i Ernest Maragall,
però també podrien haver anat perfectament, jo què sé,
Alejandro Fernández del PP
o el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra
o el director de Recursos Humans de Globo, per exemple,
i passar-se la nit amb el puny amunt
i cantant Better Days
o Born to Run
com si realment estiguessin reivindicant alguna puta cosa.
Perquè mantenguis, Miquel, ahir a l'estadi olímpic,
hi havia els avis que es queden amb els nets
la nit que els seus fills van al consell.
I el concert de Manel.
Jo crec que s'hi queda bastant explicat.
També et dic una cosa.
Anar de VIP com vas anar tu convidat no fa molt de comunista.
Ah, no?
No.
No puc acceptar regals, jo?
A mi em diuen...
Estàs corrompent.
Estic corrompent.
No, espera, espera.
Encara no has acabat?
He d'atendre concretament a la pregunta de l'amic.
Diu que situir políticament el Bruce Springsteen
és un llibre de la cançó Dancing in the Dark.
Vull dir, si la primera dama dels Estats Units
puja a fer-te els coros,
és bastant evident a quin costat de la història estàs.
Jo diria que el Bruce Springsteen és un liberal demòcrata
que no ha estat, o fa molts, molts anys,
que és gens incòmode pel poder,
però que ha sabut connectar molt bé
amb el burges d'ordre,
que una vegada l'any necessita fer una mica de catàrsia roquera
mentre la minyona els espera a casa
amb el sopar preparat i calentet.
Per tant, i amb això crec que ja hauré respost les preguntes
si només votessin els fans de l'espanyola
i els fans de l'Springsteen a Catalunya,
suposo que guanyaria junts.
Mira, ens ha escrit el senyor Lolo de Silva.
Lolo de Silva?
Segur que ha arribat a la primavera
sobre la campanya dels casaments
i la seva consulta va precisament sobre això.
Joel, el meu millor amic en Lalo es casa.
El proper 8 de juliol,
contra un úbsis amb la Lali, la seva parella,
a motiu pel qual viu moments d'emoció i de felicitat.
És un home que ha tingut uns casaments i les seves emocions
i que quan li diuen cunyadismes com
ara home casat, home espatllat,
es molesta i rebat pacientment aquesta idea
d'esperit masclista.
Abraça els postulats copaires
i sempre has sentit admiració cap a la figura de Fidel Castro
com a dada que et dono per situar-te a Lolo.
Per què t'explico tot això?
Doncs perquè als seus amics li estem fent el comiat de solter
i de moment cap de les propostes plantejades li agrada.
Ni fer un paintball, ni anar als cars borratxos,
ni crec que aprovi l'actuació d'un stripper,
tampoc contempla anar pel carrer.
Ni voldrà anar pel carrer disfressat de penis,
ni voldrà veure nines inflables saltant
al seient d'un minibús.
Des de la nova crua de pública contra el consum d'alcohol
iniciada pel suplement,
potser tampoc vol que hi hagi begudes alcohòliques.
Sí que ara esteu amb aquest tema bastant atòric.
Per tant, com a padrí i millor amic d'en Lolo,
tinc per davant la tasca d'organitzar-li
un comiat de solter llunyat dels típics cretinismes
donant-li fins i tot un caire marxista l'animista
que ens permetri cometre alguna barbaritat
que puguem recordar durant molt temps.
Joel, ets la nostra esperança.
Aviam, Lolo, qui és el Lolo i qui és el Lalo?
És igual.
A veure, Lolo, Lalo, camarada,
els casaments, o més ben dit, les festes de casament,
són l'anèsima conquesta del capitalisme
d'un espai que té la seva arrel en l'amor
i que acaba sepultat per tones i tones de cinisme
i de consumisme absurd
convertit, com el Nadal o com els aniversaris,
per exemple,
en un negoci que funciona com una mena d'estafa piramidal
de la que tothom acaba participant per pura pressió social.
I, per tant, em sembla perfecte
la decisió del teu amic amb consciència social
de voler un comiat de solter
que no li passi fàstic ni vergonya.
Em sembla molt bé, de veritat.
Perquè si el capitalisme ha pervertit grotescament
els casaments,
el que ha fet amb els comiats de solters,
que estan convertits en processons de puteros
cremant bitllets pels puestos, ja és directament vomitiu.
Per tant, i atenent a les demandes del teu amic Lolo o Lalo,
perquè l'amic em sembla que era el Lolo,
i aquest és el Lalo.
Qui descriu és el Lolo?
Doncs el Lalo, el teu amic Lalo,
el seu amic amb el seu pensament marxista, l'animinista,
però que a la vegada sigui emocionant
i tingui aquest component unga-unga
i us deixi algun record imborrable,
doncs se m'acudeix que podríeu anar tots a sopar,
botifar-la amb seques i cervesa artesana,
imbavible d'aquesta que fa en algun casal popular del vostre barri.
I han acabat quan les seques
i l'alcohol facin efecte al vostre estómac,
doncs anar tots junts a fer de ventre
a la porta del IESE Business School,
per exemple,
llavors això tindria tot el significat del món
i els teus amics, per tant,
que us proporcionaria aquest moment èpic,
emocionant i divertit
que esteu buscant per tenir un record d'aquella nit
per tota la vida.
Fantàstic.
Ara que no se'n facin.
Bona sort, Lolo de Silva.
Tercera pregunta.
Primer de tot, Juel,
dir-li a l'oïen de la consulta d'abans
que l'espectacle de l'stripper
podria representar que el capitalisme
li ha après a la noia a la roba.
Veus com sí que vaig entenent les teves ensenyances?
De fet, inspirant-me en tu,
he pensat que escriuré un llibre, Juel.
La gran enciclopèdia del comunisme.
La millor doctrina del món, com mai no te l'han explicada.
Què et sembla, tio?
En pròleg de Xavier Sala y Martín.
Una de les coses que s'hi podria consultar és,
per exemple, com ser comunista
i poder fer el pont d'aquest odamat
amb la consciència tranquil·la.
Amb en Moja i en José Carlos aquí al taller
vam parlar de fotre algo dilluns,
i al final no cardem res.
Em sembla que això de l'1 de maig
es dilueix cada any que passa,
tot i que sobren les raons per cagar-se en tot.
I això vol dir que la consciència de classes
troben vies d'extinció
i vol dir també que els dolents estan guanyant.
Això s'ha de revertir, Juel.
He pensat que una bona manera de fer-ho
seria convertir l'1 de maig en dia laborable
i també de protesta,
de manera que en lloc de fotre el camp a la platja
haguessis d'anar al curro a queixar-te de tot
i, per tant, no sé si t'he dit alguna vegada
que ets ben bé la personificació d'aquella dita
que diu que fins i tot un rellotge espatllat
dona bé l'hora dues vegades al dia.
Sense que serveixi de precedent,
crec que no has tingut del tot una mala idea.
Perquè la veritat és que l'1 de maig
ja fa molts anys que, com tu dius,
és un dia profundament depriment,
cada vegada menys combatiu,
segrestat gairebé ja completament
per la tristó de les manifestacions
organitzades pels sindicats.
A més a més de les manifestacions organitzades
pels sindicats del règim,
CCOO i UGT,
evidentment que encara ens queden les manis
i els actes organitzats per la CGT, per la CNT, per la IAC,
sindicats que aquests sí combatius,
que no es venen a la Patronal per un plat de llenties,
però, sincerament, tal com estan les coses,
crec que la teva idea podria ser interessant
perquè, precisament perquè és festiu,
l'1 de maig és un dia massa plàcid
pels qui realment aquell dia haurien de patir
una mica per la seva integritat
o ni que sigui pels seus timpans,
perquè és la Patronal.
Aquesta gent, des que el dia dels treballadors és festiu,
se'l passen a l'Avartola,
a la seva segona, tercera o quarta residència,
absolutament aliens a les manis, als mítings
i a tot això que organitzen els sindicats.
En canvi, en canvi, camarada Blay,
si tal com tu apuntes l'1 de maig fos laborable,
almenys el poc soroll que encara fan els treballadors
que encara tenen esma d'organitzar-se,
cridar i cremar quatre merdes
molestaria una mica més a qui ha de molestar.
Per tant, compro la idea.
Blay, l'enhorabona, perquè crec que és la primera
vegada. És la primera vegada.
El partit polític que està muntant, que ens va explicar
la setmana passada per presentar-se a les municipals.
No, jo li vaig dir que no el muntés.
Va, misteri. Ah, hòstia.
Arroba el suplement a Twitter, qui s'amaga darrere del telèfon.
Podeu enviar les consultes aquesta setmana
a suplement.arroba.radio.cat.
Ara és el torn del Personatge Misteriós,
hi ha una persona... I les bambes, no regalem les bambes?
Sí, el més ràpid de l'oest a endevinar
el Personatge Misteriós se'n porten les bambes del seu número.
Arroba el suplement.
Per què especifices del seu número?
Perquè no es pensa que tenim un 42, perquè deu ser
el número universal. Tu fas un 46 i un 35.
Tu creus que hi ha algú que pensa això, eh?
Bueno, per si de cas. Ai, Roger.
Bé, la primera pregunta podria ser, ets Barack Obama?
Ariu...
No, tu no tindries Barack Obama al suplement.
No l'ha fet ningú, no crec que el faci ningú.
No, però si algun dia el fa, serà l'Ostrell.
Pot ser. No?
Pot ser. Jo si veig algú a Catalunya ara tenint l'Obama,
Basté o Ostrell? Són els dos grans popes, no?,
de la comunicació ara mateix, o què?
No ho sé.
Què?
Que sí, que sí. És difícil avui el convidat o no?
Li pregunto ja coses o...?
Jo faria la primera pregunta del Obama,
i si no, Michel Obama, i si no, Spielberg, i si no...
Jo crec que algun d'aquests al final...
Però ara no t'hi fiquis. Estàs molt intervencionista
en aquesta secció, abans callaves més.
Jo no parlo, ara. No parli, sisplau.
Bon dia, no contestis, ets Barack Obama?
No.
Què és això?
Semblava l'Alexa de casa meva.
Ets l'Alexa de casa meva?
No.
Ets una dona?
Sí.
Ets una dona humana? Sí.
Ets una dona cisgènere?
No.
Sí.
Ja sé qui és. No.
Home, és que ha rigut.
En l'àmbit de la comunicació catalana,
últimament només hi ha una persona que rigui així.
Michel Obama, bon dia i bona hora.
How are you, my friend?
Seguim o no?
Però com és possible?
Ets la Maria Nicolau.
Però com és possible, Joel? Com és possible?
Perquè tens una veu molt particular,
fruit d'haver viscut bastant fort a la teva vida.
Però que no heu posat una màquina que fa sorolls
i que em camufla la veu.
No ho sé, no ho hem posat.
Però és que ha rigut, ha rigut.
I ara què fem?
Doncs xerrades, entrevistar-la.
I les bambes aquí els hi donem?
No, és que hi ha hagut gent que ho han devinat abans que tu.
Abans que jo? Sí, i tant.
Mira tu, Ter, com està.
Tenim 70 respostes. No, 40.
Ets la dona del moment, eh, Maria Nicolau?
Mira, sempre em dieu això.
Maria, estàs pertot arreu,
però cada cop que et truquen de la ràdio la meitat ets tu, Joel.
Ets un passat.
A mi també m'ho deien, que estava pertot arreu,
però no em deia res.
Un dia hi ets i un dia no hi ets.
I el formatge sempre hi som a temps.
Mentre no et fiquis amb el PSC, tot anirà bé.
Escolta, Maria Nicolau, m'agrada molt el teu llibre.
El teu llibre, Cuina i Barbària,
vull aprofitar per reivindicar-lo.
De fet, casa molt amb l'esperit de la secció, no?
Sí, sí, sí.
És un llibre d'esquerres.
Home, és un llibre que té una portada vermella
i que fa una mica de lligama amb Rosa de Luxemburg.
Jo crec que aquí estem entre col·legues i camarades.
Sí, sí, sí.
No, i el contingut del llibre,
la manera com tu empoderes la gent
perquè aprengui a cuinar i a alimentar-se
d'una manera menys consumista
i una mica més, diguéssim, conscient del que està fent,
jo ho trobo profundament d'esquerres, això.
És que ho és.
És power to the people, no?
Poder pel poble, que faci el que bonament consideri.
Power to the people.
De fet, és un llibre que incomoda una mica
el representant de l'alta cuina, per exemple.
Jo no l'he llegit, eh, vull dir que no...
Vull dir que tu què el coneixes més, Joan?
No ho sé, no ho sé.
Jo no conec cap representant de l'alta cuina.
Home, n'hi ha alguns que han manifestat obertament
que els ha agradat molt.
Ah, sí?
Hi ha altres que no.
El Ferran Adrià, saps algú que t'ha dit algú, el Ferran Adrià?
Oh, jo sé que l'hi vaig enviar.
L'hi vaig enviar i li vaig dir, escolta, titu, fes vacances,
vés a mullar-te una mica els peus allà al cap de creus,
relaxa't i fes-te un platet de llenties.
Ah, molt bé.
Escolta'm una cosa, és que clar, totes aquelles preguntes
que jo faig per endevinar el convidat no te les he fet,
llavors et faré la bateria ara ràpida.
Tu, políticament, com et defineixes?
D'esquerres.
D'esquerres, d'extrema esquerra, de centre esquerra?
És que això d'extrema esquerra, centre esquerra,
ara mateix està tan difós i tan poc...
Tu faries la revolució o no la faries, Maria Nicolau?
Totalment, cada dia.
I a més, no en condicionals, jo, per exemple,
Em sembla que la que jo sento la faig.
Tu aboliries la propietat privada dels mitjans de producció,
en un moment donat, eh?
Sí, sí, sí.
Hauríem de veure realment quin és l'organisme
que després se'n fa càrrec, no?
Però el que sí que faries seria poder renegociar-ho
i replantejar-ho tot.
Molt bé, l'altra pregunta que normalment faig
és si t'agradaria que Catalunya esdevingués
un nou estat independent d'Europa.
Entenc que sí, no?
No.
Si t'agradaria que Catalunya esdevingués un nou estat independent
d'Europa, entenc que sí, no?
Òbviament, sí, sí, clar.
Escolta'm una cosa, ara que parlem de cuina,
no estem parlant de cuina, però aprofito l'abiliència.
Home, de cuina no n'estàs parlant.
No fa gaire vaig llegir que el Ferran Adrià,
que dèiem abans, ha obert una moguda.
I el bulli 1846.
Que diu que pagues...
27 euros que ha entrat.
Però a mirar el menjar, no? Diu que no te'l javes.
Estàs al dalt d'aquesta iniciativa?
Jo crec que la pregunta seria, tu saps que és el bulli...
Sí.
A veure, heu entès, com tu que és un museu,
una mena de panteó, no?
De mausoleu.
És la gran obra pòstuma perquè Ferran Adrià no mori mai.
Ahà.
Cosa que com a aspiració humana,
crec que tots tenim aquesta por a morir-nos
i a ser oblidats.
Ell ha construït això perquè el seu llegat no es perdi.
Saps que és del 1846, Joel, o no?
Eh, no.
Vull dir que no és l'any de la fundació ni del Barça ni del bulli.
No, són el número de receptes que van fer
el bulli.
Hòstia, que interessant.
No, jo voldria preguntar-te, Maria,
tu creus que l'obra, diguéssim,
de Ferran Adrià
ha contribuït al...
O sigui, sé que gastronòmicament és molt important,
noves tècniques i tal,
però creus que té algun valor
en quant pròpiament
el fet d'alimentar les persones?
Home, té el valor
d'haver-ho canviat gairebé tot,
perquè realment la revolució que va fer
és incontestable
i el que passa és que no hi ha cap revolució
que es mogui en termes de blanc o negre,
és a dir, sempre hi ha matisos
i hi ha crítiques a fer,
hi ha persones que críticament o no críticament
o més o menys argumentari
poden no estar d'acord en parts, fragments,
moments d'aquesta revolució
i crec que aquesta conversa és molt més interessant
i capaç de cristalitzar una cosa en un museu
i fer-la incontestable.
Però és que parles de revolució
i clar, a mi associar la idea de revolució
és una cosa que només se la podrien permetre els rics,
bàsicament,
amb grinyola una mica, però bueno, sí,
en certa manera suposo que és una revolució.
Tens tota la revolucionària, tens tota la raó.
De fet,
jo penso que una de les coses més revolucionàries
que va fer o dels llegats més importants
de Ferran i Adrià van ser, precisament,
la que va collar a les capes més baixes,
diguéssim, dels estaments de les classes socials,
que és la truita de patates chips.
Ah, la truita!
La seva truita de patates de bossa
és una cosa que dependo en 5 minuts
i que per mi és un dels llegats més importants
i ningú en parla.
Jo me l'he aplicat a casa, per exemple.
Tu la fas, si us escapa la truita de patates de bossa.
És una cosa més senzilla del món de fer,
és un cuiner pèssim.
Però no queda molt salada, perquè aquelles patates
porten molta sal.
No hi has de posar sal a la truita.
Però és sensacional, eh?
Està molt bé.
Ara, també, que el gran llegat de Ferran Adrià
sigui posar patates chips a una truita Maria con Nicolau
no és cap d'art.
Saps què passa? Que té raó una mica, potser, en Joel,
quan diu que aquesta és una revolució
que es va circunscriure a la part més accessòria
del fet de menjar.
És a dir, a la part de la qual podem prescindir
que és la cuina molt cara i la cuina que no entra
en el dia a dia.
Passa que sí que és cert que en el dia a dia
no ens n'hem adonat, però hi ha coses que ell va fer
que han fet que hagin canviat
la nostra relació amb la cuina
i la nostra percepció de com cuinem.
I això se n'ha de parlar, i això és molt guai.
A mi m'interessa la cuina de Maria Nicolau.
Això t'anava a dir.
Una altra cosa per la qual considero que la Maria Nicolau
és una cuinera d'esquerres
és perquè jo tinc entès que el restaurant
que regentaves abans, perquè ara l'has deixat, no?
Fa quatre dies, o està a punt de deixar...
El Ferrer del Tall.
Tinc entès que tu, diguéssim,
acotaves bastant el teu marge de benefici, no?
Bueno, és que un restaurant és una empresa
i, de fet,
la idea de fons de la forma que a mi
em sembla bona de gestionar un restaurant
és que tots els que viuen de treballar en aquell restaurant
puguin efectivament viure,
a part de només pencar
i recordar tots plegats que un restaurant
com qualsevol empresa viu del marge
i no de la facturació.
I s'ha de ser intel·ligent en com dediques
i on poses els teus esforços
per treballar al mínim possible
traient el màxim rendiment i que els clients
estiguin feliços i contents.
Aquesta fórmula és la bona, penso jo.
Però tu, el que a mi m'havien dit és que no hi he anat mai,
però que oferies preus populars,
o sigui, no ho sé,
amb 30 euros podies menjar allà, no?
Amb 25!
De fet és que em feien banderes i...
Tu vas a fer menús de 30 euros cada dia, Joan?
No, ni molt menys.
De fet, li vull comentar a la Maria Nicolau
una altra cosa que estic molt preocupat,
a la ciutat de Barcelona.
Cada vegada és més difícil...
Ja no et dic menjar bé,
sinó directament no passar fàstic
per 10-15 euros.
I això sí que és un problema de classe.
Aquí, en aquest carrer, no hi ha cap menú
que vagi de menys de 15 euros?
No és un problema tant de preu com de...
Abans, diguéssim, hi havia bars i restaurants
que t'oferien menús ben cuinats,
una cosa molt digna,
per aquest preu, i això està desapareixent.
No sé si t'hi has fixat, tu, Maria, o...
O sigui que els bars de menús a Barcelona estan desapareixent.
Això és una cosa que té molt a veure
també amb el tema de la gentrificació,
ens hem de posar a mirar per un cantó
també com ha evolucionat el preu del lloguer
del metre quadrat al centre de Barcelona
els últims 10-20 anys.
I preguntar-nos, tenint el cap
a quins són els marges d'un restaurant,
a quin preu hem de vendre les coses
per poder-ho amortitzar.
Clar.
I al final és que és contrasèntims,
és a dir, són faves contades.
Si això ho poguéssim revertir d'alguna manera,
tenim a la nostra disposició un receptari
que està forjat en temps de postguerra
i que ens dona uns fideus a la cassola
amb un preu de cost fabulós
amb un resultat a nivell de plaer
meravellós
que podria substituir les burgers
potrefactes, aquestes mitges plasticoses
que serveixen per 25 euros.
Sí senyora.
Escolta, Maria, i tu ara què vols fer,
perquè t'he sentit dir alguna vegada
que tens un projecte entre mans
que no es ve ni en un restaurant
ni en un programa a la tele,
per dir-ne així, però de què va tot això?
Encara no es pot explicar.
I enaltint les masses, no fent això,
no faci de fer com apostolat
d'aquesta manera de cuinar.
Tinc moltes ganes de fer més llibres
i si Déu vol i m'inspiro una micona
jo crec que sortiran.
I això vol temps, per exemple.
També tinc ganes de seguir-se a la ràdio,
d'aparèixer de tant en tant per la tele
i d'intentar...
O sigui, tot el que...
Una de les coses grosses que farem a partir d'ara
és intentar arribar
amb aquesta mena de cuina tradicional
espullada de puto de rància
o de pols o de cosa vella
a les generacions més joves
i mirada de salvar-lo.
O sigui que et vols dedicar a divulgar tu ara, bàsicament.
Home, seria molt divertit divulgar,
cuidar les gallines, tenir una cabreta,
regar les plantes...
Que mona.
Rollo neorural una mica, no?
Digit al nòmat.
Ets bon cuiner, Joan?
Bueno, em defenso.
A mi m'agrada entendre
que hi ha moltes coses que es fan a la cuina.
I per això el llibre de la Maria Nicolau
és molt interessant, perquè t'explica...
El sofregit, no?
Doncs ella t'explica
els processos químics que es produeixen
darrere de la idea de fer un sofregit
d'una manera que tu ho entens
i ho entens prou
com per després tu,
com que entens l'essència del sofregit,
no és una recepta que tu vas seguint passapàs,
sinó que entens la lògica de les combustions
i de les coccions dels aliments
i aleshores tu, a partir d'allà,
pots ser una mica creatiu perquè has entès
la base de la cosa.
I això la Maria Nicolau explica de puta mare.
A més, jo crec que fa riure
de tant en tant us pico la cresta.
M'ho ha passat molt bé escrivint-ho.
Et renyen.
Està molt bé la Maria Nicolau.
Maria Nicolau, et continuarem sentint
també en aquesta casa, evidentment.
Tens ganes de més?
Una o un parell de preguntes més, molt ràpides.
La mitja hora ja l'hem feta.
En aquest enganxat, eh?
Digue'm un lloc per dinar a Barcelona
per menys de 30 euros.
Bé, eh?
Que diguis, hòstia, allà jo hi vaig
i sé que halo de puta mare per menys de 30 euros.
A la Nova Farga, al Barri de Sants,
per 15, per 12, menjaràs de puta mare.
Nova Farga, Barri de Sants.
Una proposta de la Maria Nicolau, fantàstic.
Doncs mira, que no hi vagi avui, eh?
Maria, moltes, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins aviat, digues dies.
Adéu, adéu.
Adéu i fins una altra.
Raposa, Joel, descansa, moltes gràcies.
M'ha sortit un mussol.
Em fa molt mal a dir-lo lluny.
Ara me n'aniré a buscar una cremeta.
Això és de Teresa.
Ahir el Bruce Springsteen no va cantar The River,
que és la cançó que m'agrada.
És l'única que en sabies.
Un cançó trista, però maca.
Com tu, una mica.
Gràcies, Joel, una abraçada.
Fem una petita pausa i de seguida
El suplement, amb Roger Escapa.
Del 28 de juliol al 9 d'agost.
Festivals Jardins Terra-Mar de Sitges.
Sara Baras, Zúquero, Zas i molts més artistes.
Festivals Jardins Terra-Mar de Sitges.
Entrades al web oficial del festival.
Aquest estiu, jo soc Terra-Mar, i tu?
Les dones i els dies.
Les dones tenen el cervell més petit.
No saben llegir mapes i no els van veure les ciències.
No tenen dots de lideratge perquè són golemotives
i el sexe no els interessa.
Hi ha molta literatura pseudocientífica
que segur que heu sentit
que vol acreditar totes aquestes aberracions i en fa negoci.
Aquest dissabte a les dones i els dies
enderroquem les mentides d'alguns científics amb dades reals.
Les dones i els dies amb Montse Virgili.
Els dissabtes a la mitjanit.
També en podcast i a l'adiweb de Catalunya Ràdio.
Amb el suport del festival floral.cat
del 12 al 14 de maig a Vilassar.
El prestigiós coreògraf Vilià Givoll
estrena al Vallet les quatre estacions de Max Richter.
Un treball per 16 ballarins
inspirat en la música del compositor alemany.
El 6 de maig a l'Effect Cultural de Terrassa,
el 7 de maig al Teatre Auditori de Sant Cugat
i el 26 de maig al Teatre Portuïn de Reus.
No et perdis aquesta producció.
Entrades a les webs dels teatres.
Quan et deixes anar perquè desapareixen
les teves preocupacions.
Quan pots fer el que vulguis
perquè de la resta ja se n'ocupen els altres.
Quan aquesta sensació pot arribar durant molts anys.
Quan tens un Toyota, relax.
Toyota Relax.
Amb 10 anys de garantia.
Les empreses i les institucions
necessiten professionals amb perfil digital.
El nou grau en gestió de la societat digital d'Humanresa
et prepara per entendre i dominar les eines digitals actuals
i les que vindran en el futur
i com utilitzar-les per fer un món millor.
Descobreix aquest nou grau a la jornada de portes obertes del 6 de maig.
Inscriu-t'hi a humanresa.cat.
Era el primer cop que me n'anava de casa
que feia un viatge.
Un viatge per mal.
Benvinguda. Benvingut.
Endavant, passeu.
Cada dia ho tenim tot a punt
per fer-te sentir com a casa.
Ja hem ganes de fer vacances?
Amb MSC Cruceros, aquesta primavera aprofita
els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb còmodes vols.
Vuit dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSC Cruceros punès
i descobreix el futur dels creuers.
Com seria la vida si no sentíssim els sons que ens envolten?
Heu dit que som experts en salut auditiva
i sabem la importància de tractar una pèrdua auditiva.
Per això et convidem a revisar-te gratis l'uïda.
Reserva cita Audica punès i comença a mimar-te l'uïda.
Audica, la teva audició és la nostra experiència.
Crims.
La majoria dels morts de la mina clara eren andalusos.
1.944. Més de 30 miners queden atrapats
a la mina clara al Berguedà.
Una fossa comú, però bé, cadascú dintre del seu ataúd,
però els ataúds una darrere l'altra enganxats.
Entre els morts i els morts,
hi ha dos homes que avui encara no tenen nom i que ningú no busca.
Són els anys més foscos del franquisme.
Tantes visites a la conca minera,
tantes relacions amb els alcaldes de Berga,
em fa suposar que no era una cosa humanitària,
sinó que també hi havia un cert interès econòmic.
L'accident amb més víctimes mortals de la història de la mineria
a l'estat espanyol. Què va passar a la mina clara?
Escolta-ho a Crims, amb Carles Porta.
Disponible a partir d'aquest dissabte
en podcast a l'api web de Catalunya Ràdio.
La primera sorpresa a l'arribar a Turquia
va ser que el mar negre era blau.
La pluja i les tempestes veia una mica negre, però sí,
de dia en sol blau.
La travessa de Turquia a peu.
Bé, el mar negre,
amb Gen Valko i Lluís López Ballona caminant.
Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Toni Arbonès.
Aquest dissabte, de 3 a 4 de la tarda,
i tota la setmana a catradio.cat.
Amazing, great.
Que guanyis els marges i molt de gent torna, torna.
Washington, Lídia Heredia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, com esteu?
Molt bé, Lídia, com estàs tu?
Jo bé, segur que no tinc ressaca de concert de Bruce Springsteen.
Jo tampoc, però amb bona part dels audiences,
i almenys 100.000 d'ells, són susceptibles de tenir-ne.
Escolta'm, estem aclaparats amb tota la moguda aquesta
dels Obama, d'Steven Spielberg, de Tom Hanks,
de Bruce Springsteen, per suposat.
Però és que, clar, veure desfilar Obama,
pels Obama, pel Bourne, i els serveis secrets
coordinats amb els Mossos... Déu-n'hi-do, Lídia.
No, clar, és una moguda, és una moguda.
M'ho puc imaginar, perquè és veritat que, clar,
ell ara ja no és president, però tots els sèquits
que porten aquestes comitives, aquí a Washington
es paralitza la ciutat quan ha de passar el Biden.
Tens helicòpter, els cotxes, no és això, però m'ho puc imaginar.
Escolta'm, s'ha disfrutat, ja ho veig.
Sí, amb l'afegit que Obama té aquesta àurea
d'un president diferent, i que va marcar un capítol diferent
també amb la història americana i global,
i que va envoltat d'aquesta àuria espectacular.
Pràcticament no ha fet declaracions, o no n'ha fet,
però li hem anat molt al darrere, a Lídia.
Ja m'ho imagino, ja m'ho imagino, res, per recuperar-se.
Ara, tots faran del bosc o no? O no t'ha interessat mai el Bruce?
No, mira, això t'he d'anar molt en compte perquè estic envoltada
com tothom, no?, perquè com que n'hi ha tants...
Jo no soc una persona que reconec el mèrit
i reconec la música, però no...
O sigui, de la secta autèntica no soc.
No he aconseguit fer-me'n.
No és obligatori, eh?, no és obligatori.
Sí, però a Catalunya hi ha un moment que us sembla, eh?
No tens aquesta sensació?
Sí, home, porto tres hores parlant només d'això avui al programa.
No és que no m'agradi ni molt menys,
però no he estat picada pel verí d'aquesta manera,
perquè per la gent, Roger, hem d'estar a favor,
i clarament, Bruce Springsteen ho és.
Parlàvem de Barack Obama, que va tenir com a vicepresident,
quan aleshores va ser president,
aquest senyor carespresident, Joe Biden.
Sí, i que ho vol tornar a ser.
Sí, sí, efectivament, el vicepresident carespresident,
que això ha passat altres vegades,
i que, a més a més, aquesta setmana ha llançat el vídeo,
que, com deia, és una mica l'anunci de l'anunci
de l'anunci més anunciat de la història dels anuncis,
perquè ell ja ho havia insinuat més d'una vegada,
però és veritat que fins que no ho ha fet oficial,
no s'ha posat en marxa d'una banda la campanya
i de l'altra el debat sobre si aquest senyor que té 80 anys,
que ja és el president més gran de la història del país,
està o no en condicions d'intentar-ho una segona vegada.
I ell diu que sí.
Quan se li pregunta, ell sempre surt amb aquell
i li surt amb aquell
mireu-me i mireu el que he fet, però hi ha debat.
És veritat que jo crec que els demòcrates
són conscients que segurament no és el millor,
però en aquests moments és el millor que tenen.
I això s'ha agafat,
perquè no crec que ningú li discuteixi
en les primàries que començaran,
és a saber, falta molt temps,
però ara mateix no sembla que hi hagi cap altre candidat demòcrata
que no hagi de discutar-li el lloc.
L'anunci és aquest.
Vull acabar aquesta feina, diu Joe Biden.
En quin lloc queda Kamala Harris, que és la vicepresidenta?
Perquè durant molt temps s'havia especulat
amb la possibilitat que Biden s'hi estarà quatre anys
i després posaran la Kamala Harris, però tampoc ha tingut
aquest paper des del punt de vista mediàtic tan rellevant.
És una cosa molt expectativa,
molt d'expectació en el seu moment,
era la primera dona en el càrrec, no blanca,
i després ha estat aquests dos anys escaig desapareguda.
Aquí corren un munt de teories sobre el perquè,
que la seva gent de la seva cartera no era d'alluïment,
com si en algun moment les relacions amb Biden,
amb el marit, s'haguessin trencat una mica,
però jo m'hi vaig fixant en el vídeo de Roger
en 15 planos surt, que és molt, és un vídeo de 3 minuts,
que és veritat que és molt picat, hi ha molts planos,
clarament, de la primera visió d'aquell vídeo,
una de les primeres coses que veies és, ostres,
és a dir, la Kamala torna a posar-se a primera línia.
Jo crec que estan obligats a fer-ho, primer,
perquè seria molt estrany que no n'essin junts,
hauria de ser que ell hagués renunciat,
i seria com admetre que t'has equivocat
i que la gent no ho hauria de saber.
El que passa és que ningú aposta gaire perquè aquest sigui el relleu.
Jo crec que Joe Biden, una campanya electoral és dura,
una campanya electoral nord-americana és molt dura,
per tant, Joe Biden necessita repartir,
i després, aquesta setmana, hi ha hagut la d'allò de dir
que potser sí, es presenta per segona vegada,
però no pensa fer els 4 anys sencers, per tant, qui serà?
És a dir, la Kamala, realment, està més situada a substituir-lo
si és que eventualment guanyessin aquestes segones eleccions.
No ho sé, ja et dic, jo crec que ella ha estat desapareguda,
però que la que s'ha posat en marxa la campanya, per exemple,
el mateix dia ja va tenir un acte a la nit
amb tot el tema del dret a l'avortament,
jo tinc la sensació que l'agenda que rebem cada dia
de la Casa Blanca i el resum que ens fan de tots els actes
s'ha exercit bastant més, per tant, jo crec que veurem una Kamala
com a mínim d'intentar-ho, ella té també els índexs de popularitat
molt baixos, és veritat que el seu paper, el paper de vicepresident
és un paper d'estar de guàrdia, és a dir, tampoc...
Home, mira, a Joe Biden li va tocar estar de guàrdia
i va acabar rellevant el cap d'uns anys, no?
En el seu cas sí, però no és tan habitual, és un paper una mica ingrat
i ella també hi ha qui diu que ha patit un cert sexisme
i racisme, eh?, segurament és un cúmul de circumstàncies
i veurem si aquesta segona oportunitat, en fi,
ella l'aprofita millor o també li dissenyen
una més bona campanya, veurem.
En aquesta llarguíssima campanya electoral, perquè la campanya
electoral si les municipals ja s'allarguen a Catalunya,
les americanes durant dos anys, aquests dies a la revista Político
han publicat un article sobre les intimitats de la vida
de Joe Biden, a veure, rutina matinal, la rutina matinal
del president en què consisteix, Lídia?
És veritat que molt d'hora, molt d'hora no es lleva.
Diu que es lleva quarts de vuit, però després he llegit també
altres ajudants, antics ajudants, que deien que abans de les nou
ell no fa cap acte.
També li han de pamar una mica la gent de l'edat que té,
però vaja, ara sabem que mira la tele, que la mira
mentre es fa bicicleta, que, a més a més, com tothom,
està pendent del que diu ell, no?, i que si cal...
T'has trucat a artolians, no?, he vist, també.
T'has trucat a artolians, he sentit un missatge,
això segurament tu també t'hi has trobat, Roger.
Algú t'ha trucat a un missatge.
Sí, però això no està bé.
Del que he llegit sembla que sobretot quan truca
és una mica per agrair, no?, és a dir, que quan s'ha de queixar
jo crec que fa servir una altra via.
Però sí, sí, a veure, com tothom, i més algú,
que està a la primaríssima línia política mundial,
que és el servei de premsa, que funciona una mica diferent
de com estem acostumats nosaltres,
tenen un sistema de mailing que quan hi ha alguna cosa
en algun diari que parla a favor d'ells, t'ho envien.
És a dir, no només ells expliquen el seu,
sinó que quan la premsa fa una lectura positiva
d'accions governamentals, ells et fan un recull
i te'ls envien. Òbviament, no ho fan,
quan hi ha algun article crític, només t'envien el que parla.
Tenen com una cosa allò, què estan dient de nosaltres?
I t'envien tots els articles que alloen la tasca governamentals.
I, Lídia, més enllà de la figura de Biden,
que tot apunta que s'acabarà enfrontant amb Donald Trump
el 2024... Sí, que tampoc és tan jove, que aquesta és l'altra.
Té 74, no?, Trump. Per això et dic, que jo crec que si s'ha d'enfrontar
Trump, jo crec que el partit ho veu clar,
una altra cosa serà que al final d'aquest camí
el candidat republicà sigui un altre.
Que llavors, jo crec que sí que a la diferència d'edat
jugarà un paper. Si al final és Trump,
és que té quatre anys menys.
Escolta'm, i què està passant amb tot el dret
de les persones trans als Estats Units?
Perquè aquí també hi ha polèmica. Explica'ns-ho, això.
Aquest tema s'està enmarinant aquí des de fa temps.
Aquí, a casa nostra, també és veritat que és un tema delicat
i que té un momentum anti-trans que fa la sensació
que ha substituït una mica... O sigui, que aquests esforços,
sobretot dels sectors més conservadors i radicals
de restringir tot el que són els drets relacionats
amb la comunitat transgènere, és com si hagués desplaçat,
per exemple, la batalla contra els matrimonis homosexuals.
És com si hagués dit que aquesta batalla ja està perduda
des del seu punt de vista, anem cap aquí.
I és veritat que hi ha diversos estats que han aprovat
lleis restrictives d'accés a teràpies, a tractaments,
fins i tot a parlar-ne a les escoles.
És veritat que han estat contestades per altres iniciatives
per mirada frenar. Per tant, hi ha una estira i arronça constant,
legislatiu, en aquest sentit, però la temperatura ha pujat
fins a nivells que, aquesta setmana, han expulsat
a una parlamentària de Montana, transgènere,
perquè tenen aquesta cosa del decòrum.
Les normes en un Parlament van considerar que el seu espitx,
que el discurs que va fer, va faltar el respecte,
i han votat expulsar-la, perquè tenen majoria,
i han votat expulsar-la.
Per tant, és un debat que s'està enverinant,
és un debat delicat.
Va haver-hi un moment en què jo vaig pensar,
no seran capaços, i sí que ho van ser,
que una de les persones que van protagonitzar
un dels últims tirotejos es va publicar
que era una persona que a les seves xarxes socials
s'identificava, ara no me'n recordo exactament,
però feia servir pronoms diferents
del seu sexe biològic, per entendre'ns,
i llavors ja vas veure que començava una campanya
d'un sector dient, és que és clar,
és que tota aquesta història trans, el que fa...
Vaig venir a dir que havia agafat una pistola
i havia començat a disparar per la qüestió trans.
És a dir, que la guerra cultural aquí sobre aquest tema
em preocupa perquè s'està tornant
a una cosa molt crua i portada a l'absurd
de posar en qüestió, cosa que no fan mai
quan la majoria d'autors de tirotejos
són homes blancs, a ningú se li acut dir
que ser home blanc et porta a ser un assassí.
Doncs bé, només va faltar que hi hagués aquest matís
sobre la identitat de la persona, i ja va sortir tot un debat
a segons quines cadenes de televisió.
Per tant, és un tema complicat.
Hi ha hagut aquesta marca de cervesa que va fer un anunci
amb una persona trans i ha patit un boicot tremendo.
És a dir, que s'està extremant
i preocupa, i preocupa.
I lliga'm amb la demanda que va posar Disney
a Desantis. Què ha passat aquí?
Ha passat que ara Disney ha demanat a Desantis.
Aquí hi ha una guerra que comença justament quan Florida
que amb Desantis al capdavant, que Desantis
amb tots aquests temes va molt fort.
És a dir, que si acaba sent el candidat republicà
també n'haurem de parlar. Disney va criticar
la llei en què Desantis restringia tot el tema
de com tractar aquests temes a l'escola.
Desantis va contraatacar, mirant de treure poder a Disney
sobre com gestionava, perquè Disney gairebé és un districte més
de Florida. Tenia un poder molt gros a l'hora de no només
de governar el seu parc d'atraccions,
sinó gairebé els impostos de la seva àrea.
Hi ha hagut una guerra cultural-política
que ara li ha tornat a Desantis, perquè Disney una mica ha dit prou.
Ha dit, escolta, amb tot això que ens vas fer no està bé,
en el fons t'estàs venjant per una cosa que nosaltres
vam dir en veu alta utilitzant la llibertat d'expressió,
que a més a més és una cosa sagrada en aquest país,
però tot neix una mica d'això, d'aquestes lleis
relacionades amb les llibertats sexuals
i de gènere i d'identitat,
que arriben a enfrontar tot un governador
amb tota una macrocompania com és Disney.
Crec que estem veient només el principi.
Les coses bones i dolentes acaben venint
d'aquesta banda de l'Atlàntic cap a la vostra.
Penso que és un camí preocupant
del qual s'haurà d'estar pendent,
s'haurà de filar molt prim aquí.
Tu diràs. La Lídia Heredia amb les cròniques des de Washington.
Lídia, per tancar, en el teu capítol
de costumisme americà, com va la cosa?
A veure, tu als restaurants a Barcelona,
tu t'hi veus? O sigui, hi ha llum?
Sí. Si vas per xerrar, per passar-t'ho bé.
Que si estan il·luminats.
Tots? No hi ha una moda ara de restaurants
en què no t'hi veus, eh?
Hi ha aquests restaurants que et tapen els ulls directe?
No, jo vull dir un restaurant normal que vas a sopar.
Són molt foscos o què? Però no t'ho pots ni imaginar.
És més, jo m'estic fent gran, que a vegades hi veig menys,
vaig a posar ulleres per mirar les cartes,
però és a dir, al punt d'haver d'obrir la llanterna del mòbil.
I un dia em van renyar perquè em van dir que això trenca la màgia.
Dic, bueno, doncs escolta, posi una llum, posi una bombeta.
Perquè vas a restaurants molt íntims.
No, no, no, t'ho prometo, que és una passa generalitzada.
Tu vas a un restaurant per un dinar de feina
i també és un lloc fosc i opac, eh?
A veure, si és de dia, com que t'entra la llum de fora,
a vegades ajuda, però t'ho prometo que són molt foscos.
Què és? Bueno, no ho sé, tu tens gos, oi? Un dia em vas dir, o no?
No, jo gos no en tinc.
Però tinc el meu fill de 16 mesos molt aficionat al tema gossos.
El gos.
Ja saps que jo m'hi fixo molt amb els gossos d'aquesta ciutat.
He detectat que aquí la gent sempre demana permís
abans de tocar un gos.
Home, això estic molt a favor, eh?
Jo també, pel bé de tothom, del gos.
Jo sempre mosega o no mosega,
perquè bàsicament si li ha d'escapsar l'orella al fill,
però m'agraden, i no, no.
He vist que aquí hi ha com una mena de...
El puc tocar i penso, mira, no està mal, això, no està mal.
Fantàstic. Doncs a veure si això també ho prenem d'exemple.
Ara segur que vindrà un i dirà, no?
Però si això ja es fa sempre aquí.
Però jo, com a mínim, era una mica més...
Vaja, no ho respectava gaire, això, la intimitat del gos.
I veig que aquí, abans de tocar res, s'ha de demanar molt permís.
Lídia Heredia, des de Washington.
Ja donarem records als Obama de part teva, eh?
Sobretot, que tornin, eh, per això.
És de gira per Europa, que crec que se'n va a Zurich, ara, al Barack Obama.
Però sí, ja te'l tornarem.
Però va seguint el Bruce o no? No, no, no.
Ell va fer conferències, perquè amb aquest senyor...
també ha de treure un rendiment a tots aquests anys de...
No patiríem, no patiríem.
Una abraçada, Lídia, gràcies.
Adéu-siau.
El suplement, amb Roger Escapa.
Para un...
Tenta obrir la porta per al...
Oh, que em vola!
No, de l'Extega!
De l'Extega!
Tot és possible un dia de partit.
De l'Extega!
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Barça Betis a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclaó.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això, a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank. Tu i jo, nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de...
Dam, assistència sanitària, RAC, Solideo i CaixaBank.
CaixaBank.
Linca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Del 10 al 14 de maig, Reus viu al circ en estat pur
amb la 27a edició del Trapesi, la Fira del Cir de Catalunya.
5 dies d'espectacles de circ
amb una cinquantena de propostes de les millors companyies
que ompliran reus d'acrobàcies, humor, música i molt més.
Més informació a trapesi.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Blaumut celebra 10 anys
amb un concert en format sinfònic a l'Auditori de Girona.
El 13 de maig, la banda repassarà el repertori d'aquesta dècada
amb l'acompanyament dels 50 músics
de la jove Orquestra Sinfònica de Barcelona.
Més informació a auditorisgirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linca.
Catalunya Ràdio.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès.
Feeling the Sink, el podcast en anglès
sobre l'actualitat social catalana,
tot el que projecta Catalunya al món,
ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio
i a catradio.cat, amb Lorcan Daherty.
Som els de Catalunya Ràdio
i el Mundial és nostre.
Quan hi ha Mundial de motociclisme,
connectem amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió
a l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Als dissabtes, la cursa de sprint,
i als diumenges, la cursa tradicional.
Als caps de setmana, a Mundial de motociclisme,
Univers MotoGP, amb Daniel Aguilar.
Aquest cap de setmana, al Gran Premi d'Espanya.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio.
Dos minuts per arribar a les 12
de seguida a les notícies de la Neus Bonet.
Però abans, recordar-vos que diumenge, 21 de maig,
ens veiem les cares del Teatre Romea de Barcelona.
Última oportunitat per veure
que a les 12 de cinc anys del suplement
arriba el puny final diumenge, 31 de maig,
Teatre Romea amb un redu show
que compartirem amb aquests cassonants
que són els Renaldo i Clara, també la Paula Valls i Julieta.
Amb el Dominical en directe,
amb els principals col·laboradors del programa,
amb sortejos en premis, tot carregat de sorpreses.
21 de maig, Teatre Romea, diumenge.
Si voleu venir de públic, només cal que us inscriviu,
que ha redifuncat barra al suplement.
A través de la pestanya Gira 35 anys,
rebreu un correu de resposta amb la confirmació
a partir de quarts d'11 del dissabte del diumenge, 21 de maig.
Ens veiem les cares al Teatre Romea de Barcelona
amb aquest final de gira dels 35 anys del suplement.
Notícies de les 12 i de seguida l'hora de llevar-se,
amb l'Alberriera i l'Andreu Jonola. Fins ara.
Fins ara.