Bip.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Bagant.
Els bombers donen per estabilitzar l'incendi que crema des d'ahir a la tarda
entre el Segrià i la Franja de Ponent.
El foc continua actiu, però, segons l'última actualització dels bombers,
l'evolució és favorable, perquè s'ha moderat el vent.
Ha afectat unes 600 hectàrees de bosc, matolls i conreu,
gairebé la meitat dels municipis de la granja d'Escar, Pisserós, el Segrià,
i la resta, a Maquinens, al Baix Cinca.
El que més preocupa els bombers, però, és el flanc esquerre, que continua obert.
És l'avaluació que n'ha fet a primera hora aquest matí,
des de Maialts, l'inspector dels bombers, Oriol Corbella.
Hem d'insistir, també.
El donen per estabilitzar, no per controlar ni per extingir.
Llavors, a l'estar estabilitzat encara ens preocupa el flanc esquerre.
A flanc esquerre encara hi tenim moltes dotacions.
Encara tenim aquí 320 bombers treballant i 40 dotacions,
que estem rellevant les totes per seguir insistint en aquest flanc esquerre,
perquè tenim unes humidats molt baixes
i la sequera que ve acumulada encara.
I un incendi forestal crema des d'aquest matí
el municipi de Cervera de la Merenda, al Rosselló.
Les flames afectarien la zona del cap de Perefita,
entre Cervera i Banyuls de la Merenda.
Els bombers de la Generalitat hi han enviat 8 dotacions.
Segons la premsa local, un centenar de bombers del cos francès
està treballant per apagar-lo,
tot i que no hi ajuda gens el fort vent que hi bufa,
amb ratxes de més de 100 quilòmetres per hora.
La columna de fum es pot veure des de Perpinyà i des del Cap de Creus.
Més notícies, en Raül Flores.
Els ciberatacants del clínic, el grup Ransom House,
han publicat 4 gigabits amb noves dades robades a l'hospital.
En el moment encara no se sap què inclouen,
però el periodista es va generalitzar en tecnologies de la informació
i també col·laborador del Catalunya Night de Catalunya Ràdio,
Albert Cuesta, apunta que podrien ser
sobre pacients amb malalties infeccioses.
Quan els cibertel·linquens van reconèixer
que els Mossos d'Esquadra els havien tombat al servidor
on havien publicat les primeres dades,
van dir que hi tornarien, cosa que han fet,
i que les dades que publicarien en aquest cas serien diferents.
Serien dades sobre personals de pacients amb malalties infeccioses
i també de l'ús de medicaments experimentals amb gent gran.
El G7, els 7 països més industrialitzats del món,
s'han compromès a accelerar l'abandonament de l'energia fòssil,
però han estat incapaços de fixar una data concreta per fer-ho.
Els Estats Units, el Japó, Alemanya, França, el Reu,
la Nite, Itàlia i el Canadà afirmen que aquest objectiu
forma part dels seus esforços
per aconseguir la neutralitat energètica de carboni
l'any 2050 com a màxim.
El líder històric de l'autodreta francesa
i fundador del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, de 94 anys,
està ingressat des d'ahir a la tarda
en un hospital públic de París a causa d'un problema cardíac,
la gravetat del qual encara no s'ha precisat.
Le Pen presentava un gran cansament
quan els metges van decidir ingressar-lo,
però en tot moment ha estat conscient.
Le Pen ja ha estat hospitalitzat diverses vegades,
l'última fa poc més d'un any a causa també del cor,
concretament un atac isquèmic transitori
considerat una forma lleudictus.
L'Associació Celíacs de Catalunya es manifesta aquest matí a Barcelona
per denunciar els sobrecosts que tenen els productes sense gluten
i per reclamar ajudes a les administracions.
Expliquen que durant l'últim any el preu dels aliments per a celíacs
s'han incrementat un 12% a causa de la inflació.
Barcelona, Sergi Ruiz, bon dia.
Ofica!
El temps està allà!
Bon dia.
Amb aquest lema i d'altres com sense gluten i sense ajudes,
l'Associació Celíacs de Catalunya
es manifesta en aquests moments a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
per reclamar ajudes a la Generalitat,
en aquest cas per fer front a l'elevat cost dels productes sense gluten.
Es queixen que el govern català no ha executat
cap de les 15 últimes resolucions aprovades pel Parlament,
en aquest cas per beneficiar el col·lectiu que pateix celíacia
i esperen que la que s'ha aprovat aquest dijous sí que s'executi.
Irene Puig és la porta veu de l'entitat.
Te demanem que ens escoltin
i que realment no vagi continuant donant-se aquesta dinàmica,
que s'aproven, passe el temps, decauen,
i hi ha persones celíacs que ens preocupen
que no puguin fer el seguiment de la seva dieta sense gluten
per un tema econòmic.
Sergi Ruiz, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Montse Mir.
El Girona rep l'Elge aquest migdia a partir de les dues
i se'l tot gira un quart de cinc a fer barça amb transmissió a la TDT.
El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Suteres,
ha fet una roda de premsa aquest matí
per defensar-se de les acusacions de frau
durant el procés electoral Catalunya Ràdio,
Santa Coloma de Gramenet, Sergi Camps.
El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Suteres,
es defensa de les acusacions de frau a les eleccions de la Federació.
Diu que la imputació de Juanjo Izern es deu a interessos personals
d'Izern que buscaria entrar a la Federació
per tenir informació privilegiada de cara a la defensa del cas Soule.
El senyor Andreu Sobies està imputat
i el senyor Izern Aranda és un dels investigats
que ja ha començat a declarar.
El senyor Izern Aranda era, en aquell moment,
el cap d'infraestructures i el cap de la Comissió d'Obres
de la Federació Catalana de Futbol.
Ara, això està intentant, a qualsevol preu,
tenir la Federació Catalana de Futbol al seu abast
per treure una sèrie d'informacions privilegiades.
Suteres defensa la natedat de les segones eleccions,
però diu que, si es tornen a fer,
s'hi tornarà a presentar per tornar a guanyar.
El Barça pot guanyar la Lliga femenina de futbol
si el Madrid no guanya aquesta tarda el camp del Betis.
I a la primera federació femenina d'haver començat,
el Barça B Espanyol, Catalunya Ràdio, Ciutat Esportiva Joan Gamper,
Joel Gadea.
Bon dia, 4 minuts de la primera meitat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper
en aquest atípic derbi de futbol femení entre el Barça B,
que té un 7 per sota del play-off.
El Fidel Blaugrana és líder, tot i que no pot pujar,
i el conjunt per Iquitu intenta esgotar les últimes opcions
d'apropar-se a la zona de play-off.
4 i mig de la primera amb empat de 0 al marcador.
I un punt d'última hora que acabem de veure al Twitter de Trànsit.
Han tallat la Nacional 260 por vau en direcció nord
per l'incendi forestal de què us parlàvem
en començar aquest bulletí de notícies a territori francès,
que talla la carretera RD914
entre Cervera de la Merenda i Banyols de la Merenda.
Fins aquí les notícies.
Vengo aquí a...
Vengo aquí a...
El suplement, notícies, entreteniment i hi-hi-hi-ha-ha.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
El suplement obrim el dominical.
Mitzquadona del migdia, som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Avui es diu Menys, això és el dominical.
Gerard Joan, bon dia de nou.
Bon dia.
Avui més tranquil, perquè per demostrar que a Catalunya
no existeix ni endel·lusofòbia ni cap cosa d'aquestes estranyes,
jo ahir anava amb el Betis.
No sé contra qui jugava.
Ets un cabró, eh?
Realment ets un cabró.
Tens família amb el Lúcio? No, no, per si no.
La setmana que ve contra el Cádiz sí que és una gran final.
Sí, juguem molt la vida.
Però el Cádiz està... I el Cádiz també.
Sí, però estan més fotuts, o què?
Tres punts més fotuts, esteu.
Anirem a matar.
Deixa'm saludar el Xavi Espinosa, bon dia.
Què tal? Bon dia. Tot tranquil per Badalona.
Collacona, Carles Roig, bon dia. Bon dia. Què tal?
Et vull preguntar ara més pausadament per l'estrena
de El temps i els Conway Teatre Nacional de Catalunya,
l'experiment com a Robin, en aquest cas, del fill que torna de la guerra.
Esteu contents? Molt contents, molt contents.
Vull dir que la rebuda ha sigut molt bona.
Bé, o sigui, tenim ple todos los dies.
Direcció d'en Jan Llàcer.
Vaig venir a l'estrena dimecres a dijous va ser, eh?
Dijous. Dijous, dijous. Espectacular, el muntatge.
Sí, sí, sí.
El veies l'escapa des de l'escenari.
No, perquè està a la fila 20 i està bastant enrere.
Ja, ja, ja.
T'he de dir que el número final és espectacular.
Sí, sí, sí.
És una festa, després, com es diuen, un drama, torna a festa,
i al final és espectacular.
I tu està guapo.
Sí, sí, m'ho diu molta gent, eh?
Va vestit d'uniforme.
Va vestit... va amb unes botes?
Va amb unes botes que pràcticament arriben al genoll.
Com es posen, aquelles botes? Van amb cremellera?
Sí, una supercremellera.
Necessites ajuda o te les pots posar sol?
Me les puc posar sol, però si em pot ajudar algú...
Jo t'ajudo.
Veig que hi ha molta entrada i sortida d'actors,
perquè són 10 actors dalt de l'escenari.
Vull dir que no tota l'estona...
Què feu mentre espereu la vostra entrada allà al darrere,
que es fuma un cigarrer?
Jo t'ho puc explicar.
No, no, no. No va per aquí, no va per aquí.
No, però pensa que...
O sigui, fem molts canvis de caracterització,
i llavors anem pilladíssims de canvi de vestuari.
O sigui, en el segon acte no ho vas veure,
perquè no se veu des de la Fila 20,
però jo porto panxa.
Ah, t'has sortit panxetes, veritat.
Saps, vull dir, com una mica el pas del temps...
Està molt bé fet, eh? Sí, sí, sí.
Està tan bé fet que...
Però és molt guai, és molt guai.
Vull dir, cal de venir... Estàs cansat?
Estic cansat, estic cansat. A quina hora teniu funció avui?
A les 6. A les 6.
Crec que han dit que està tot exaurit avui,
però la setmana que ve encara queden entrades, per tant...
L'escenari...
El temps i els Conway, Teatre Nacional de Catalunya.
I els Conway. Està ple de quadres.
Sí, està...
Al muntatge hi ha pastel·les.
Molt bé, sí.
I són tot quadres, una part de l'escenari són tot quadres.
Tots falsos.
Home! No hi ha ni calés ni polles.
Només faltaria que passen de veritat, eh?
Els actors...
Us drogueu després de fer els Conway.
Ja sé que sí.
No, una cerveseta i ja està, una cerveseta.
Passar els nervis i ja està.
Avui, que és 16 d'abril, també volem desitjar...
Molt bon dia. No, per favor.
Risto Mejide, bon dia.
Risto.
Un moment!
Però és que estem fent un programa...
Un moment!
És que estic tocant el piano.
És una peça de Bach.
Tu no estàs tocant el piano, és una cinta gravada.
Hombre! Roger Escapa, m'estàs dient inútil.
No, no, no.
M'estàs dient que no puc tocar el piano amb la meva edat.
No t'estic dient cap d'aquestes dues coses.
Encara pitjor, m'estàs dient mentider.
No, a veure, Risto, ja que et tenim aquí,
t'hem de dir que hem vist el programa.
Que t'has dedicat a tu mateix aquesta setmana,
partint de la pregunta sobre la diferència
de edat respecte de la teva ex,
la Laura Escanes,
i que tant et va fotre, eh?
La pregunta de l'Escapa, dic, no l'Escanes.
És aquest programa que vas fer.
No sé, em sembla que era dijous, potser?
Sí, creo que fue el jueves.
¿Qué ha diseñado en primer lejeado?
¿Eso?
¿Y cuál es el problema?
No, claro. ¿Cuál es el vínculo?
¿Qué pasa que uno no puede elegir libremente
y el otro no?
Pues qué bien ser privilegiado.
No, porque estás ejerciendo una función de poder.
Claro que lo haré, pero que tú sí que eres idiota.
Eso es lo perverso que hay detrás de este argumento.
Si ya no estás eligiendo, estás comprando.
Macabro.
Estás lo que decíamos antes del poder económico,
decir, no, no, pues este viene por el dinero...
No, no, mira, us diré una cosa.
Me alegro que veiéssiu el programa, sobretodo tu, Escapa,
perquè vas veure que al final tots els convidats
van arribar a la mateixa conclusió que jo.
Home, evidentment, però és que només vas protegint
el programa que estava d'acord amb tu, ja de manera prèvia.
Perdona, si me dejas hablar,
porque me he inventado un nuevo format televisiu.
El debate entre personas que están de acuerdo.
I concretament, que estan d'acord amb mi.
Home, perdona,
però això ja ho feia televisió espanyola,
debatent sobre la independència catalana.
Por cierto,
molt bé la Rahola.
No tocarem més aquest tema, d'acord?
Home, Roger, per favor, no m'estiguis...
Pilar...
Com li pots preguntar això al Risto, noia?
Mira, el que no va acabar de quedar clar, Pilar,
és si tu vas anar al programa
com a convidada o com a col·laboradora.
Home, perdona, quina mala folla de comentari, noia?
No, no, és pregunta.
Sí, però ja està.
O sigui, endavant, felicitats a tots i tots d'acord.
El Pilar Rahola fent de comparsa va ser espectacular.
No lo quiero escortar.
O sigui, jo també estic fart de que em prejudis,
que m'assenyalis, que em posis un estigma...
Per què? Perquè sona el piano cada vegada que...
Perquè toca.
Mentre es parlo tot. Mentre es comenta, toca el piano.
Jo llegeixo el meu llibre. No sé si has vist el meu Instagram.
No, és que quan parles tu puja el piano i quan...
Molt bé.
Jo recordo que...
Estàs en contra dels prejudicis
i de posar estigmes a la gent, no?
Ja t'ho vaig dir a l'entrevista.
Just després de dir-te que todos los presentadores de TV3
son indepes.
No prejudis.
Això ho vam desmuntar una mica més aviat, però sí.
La temporada de Chester ja ha terminado.
Volveremos la temporada que viene.
El primer programa, Roger, potser t'interessa, eh?
Doncs a veure...
Què en penseu de les parelles en què hi ha molta diferència d'alçada?
Són viables?
El més alt es troba en una situació de privilegi?
No ho sé, Roger,
potser et pots venir al programa.
Ah, doncs ho deixarem aquí.
Home, jo, si voleu, també puc tornar,
perquè el meu home...
Què es va...
Ja ho vas explicar.
I el que es diu Pax, que té dues portes corredores...
Sí, home, el tenim.
Podríem venir, també. Molt bé.
Estàs invitadíssima, Pilar.
Gràcies per atendre'ns a tots plegats.
Repassem els titulars del cap de setmana.
Vinga.
A veure,
arrenquem primer de tot parlant de municipals.
La directora de cine, Carla Simón,
formarà part de la llista de junts a les eleccions municipals
de les Planes Gustoles a la Garrotxa.
Saludem el nostre expert en cine, Robert De Niro.
Bon dia.
Sí, t'agrada, això.
La Carla Simón.
Aquesta no l'he vista venir, Carla Simón.
T'ho he de reconèixer.
No, no, ningú l'ha vist venir, aquesta.
La Carla Simón se'ns ha ficat en política.
Estem parlant de la Arnold S.Batzanegar catalana?
No tant, segurament.
I a més, a més, a més,
junts per Catalunya.
Ostres, aquesta tampoc me l'esperava, Carla.
No?
Et feia comuns, a la CUP, a Esquerra,
fins i tot a Unió de Pagès.
Però junts...
Sí, no sé per què a tots ens ha sorprès una mica.
Doncs mira què et diré, fill.
A mi m'encaixa.
Ah, sí? Per què, per què?
Home, ja ho crec, perquè el procés ha sigut
com una pel·lícula de Carla Simón.
Llarg, avorrit i no ha passat res.
Per cert, parlant de política municipal,
Laura Borràs, aquesta setmana...
Mira, això t'interessa, Carla.
La Laura Borràs ha estat a Ull de Cona.
Clar que sí, països catalans!
Ull de Cona és Catalunya.
Ostres, ara què hi penso?
Senyor Torull. Bon dia.
Això de la Carla Simón,
la podríem fer presidenta del Parlament.
Què vol dir?
Colteu, això us agradarà.
El restaurant El Bulli reobrirà com a museu
a partir del 15 de juny i només durant 3 mesos l'any.
Parla en Adrià, bon dia.
De què anirà això, no sé què has dit,
això del Bulli 1846?
És una bona pregunta.
El Bulli, 1902...
1846.
No serà...
No, no, no!
Sí que serà.
Saps per què es diu així o no, Ferran?
No en tinc ni idea.
1846 no saps per què és?
No en tinc ni idea.
És el teu museu.
És el número de receptes que va fer el Bulli.
1846.
Jo pensava que era una bota.
No, no és cap data.
I que serà un restaurant on es podrà menjar.
El que passa és que la nota de premsa diu que no faran menjars.
No, no, no!
Perquè es podrà menjar reflexions.
No, no!
Es podrà menjar records.
Es podrà menjar el que va ser el Bulli.
No sé si no s'hi podrà menjar.
No.
Però bueno, ficarem el que són unes màquines penedores...
i després pinyo un Kit Kat.
Unes màquines sí que hi haurà.
Unes rufles, perquè la torre serà llarga.
Serà un gran museu.
Más de 4.000 m2.
4.000, no, no, no!
Que estaran pues todo el rato...
Sí, mira, això és una cullereta de cafè del Bulli.
Després això és un plat del Bulli.
No, no, no!
Després aquí se pot veure un vaso del Bulli.
I així tot arrasa.
Però bueno, hi haurà altres coses.
Unes finestres que es veu el mar...
Sí, però això és una finestra que es veu el mar.
No, no, és perquè se t'activi la creativitat
mentre mires el mar.
És tot així molt conceptual.
Oníric, fins i tot.
Després hi ha una sala de toballons del Bulli.
Molt bé.
Després veurem un cucharón del Bulli,
fer la olla del Bulli, la torre del Bulli...
Inclus uns sacacorchos del Bulli.
Molt bé.
Una pinta completíssima.
Quines ganes d'anar-hi, Ferran, de veritat.
I al final de tot, que és molt important,
hi ha la botiga de souvenirs,
que és la part del museu que la gent estira més rato.
És així, eh? Això passa a tot el museu.
I podreu comprar coses fantàstiques.
Per exemple, Ferrans Adelians de peluche.
Oh.
Gorros de cuiner. Molt bé.
Unos bolis que si tombes a un costat,
surto jo amb la jaquetilla.
Això original.
Però si lo gires per l'altre costat,
se'm treu la roba i estic despullat.
Va ser aquests bolis molt del gany 80.
I vindrem, Ferran.
Moltes gràcies.
Després estem investigant
i mirant el menjar molta estona i pensant...
Perfecte. Gràcies, Ferran.
No te'n recordes.
El Dalai Lama.
Polèmica per les imatges del Dalai Lama
durant un acte a l'Índia,
fent un petó a la boca d'un nen
demanant-li que li llapés la llengua.
Senyor Dalai Lama, bon dia.
Xupa'm el llengua.
No.
A veure, suposo que està al corrent de tota la polèmica
que s'ha generat per la seva actitud amb el nen.
Sí, claro, he pedido perdón.
Sí, és veritat que ha demanat perdó, perquè...
Tú sabe cómo pide perdón.
Dalai Lama.
No, com es demana perdó?
Xupando lengua.
Doncs no...
¿Tú cómo te ama, niño?
Siéntate aquí.
No, és el Xavi.
No vull seure.
A més, té més anys dels que sembla.
Molts més dels que sembla.
Besito quiere, Xavi?
No.
Deixi'm estar, senyor Dalai.
Está incomodando.
¿Qué pasa en la diferencia de edad?
Porque he visto entrevistar...
No, ho diem perquè res del que va fer amb aquell nen
estava bé, encara que les intencions
no fossin tan deshonestes com semblava,
però no va quedar bé.
Xupa lengua, Xavi.
Prou, prou.
Besito solo, ¿no?
Xupa lengua.
Senyor Lama semblant que fos el germà...
Que marxi, que marxi.
Albert Benet, bon dia.
Bon dia, mentre es marxa el Dalai Lama.
La selecció catalana de futbol ja té rival.
Efectivament, Roger, la selecció catalana de futbol
ja té rival.
Sí, però ara ens has d'explicar aquí.
Si jo et dono pas tu la que m'has de dir és si el rival és...
Exacte, us deveu estar preguntant qui és el rival.
Doncs la resposta és Mali.
Mali serà l'equip que es veurà a les cares amb Catalunya,
el proper 8 de juny en una seu encara per confirmar.
En tot cas, Mali és un país de llarga tradició futbolística,
com bé sabeu,
amb jugadors tan coneguts com Seydou Keita,
que va jugar al Barça en una gran època,
a més d'altres com ara...
A més d'altres.
Doncs el Catalunya-Mali amb l'Albert Benet també de...
Un moment, un moment, un moment.
Senyor Garcia Albiol, bon dia, què passa?
M'estan dient que la selecció fictícia d'un país fictici
com Catalunya jugarà contra Mali?
Sí, acabem de dir això.
Aquests senyors de Mali,
els malignos els heu de dir, vindran aquí.
Sí, vindran aquí.
El gentilíssim de Mali és malià o maliana.
No sé amb què aniré, no, si volen que els hi digui,
perquè no m'agrada cap dels dos,
ni los independentistas, amigos de Utegi,
ni els maldits aquests.
Maldits no, ni maldits ni malignos.
Maliants, maliants.
I ara, si m'ho permeten, per favor,
deixi'm dir-los-hi que mal informat,
que s'ha mort aquesta setmana,
s'ha periodit-ho.
Doncs l'escriptor Sánchez Pinyol.
Què?
Doncs no m'agradava, però sempre fa pena que es morin.
No, l'Albert Sánchez Pinyol, ahir va venir el suplement,
el vam entrevistar, de cos present.
Sí, sí.
A veure, és que ja porta setmanes cagant-la
amb els tuits de...
Qui s'ha mort és l'escriptor Sánchez Dragó.
Ah, ostres, aquest, va.
S'ha colfós, eh?
És normal que ho fos, eh?
De què parlem avui, Joan, al Domínical?
Sí, a primer lloc parlarem de Ferro Vial,
aquesta gran constructora espanyola
que ha decidit traslladar la seva seu social
de manera inminent a pisos baixos,
cosa que no ha agradat gens al govern espanyol,
i a continuació parlarem del Barça,
perquè, com bé sabeu, el club va anunciar
que demà dilluns, a les 11 del matí,
el president Laporta compareixerà en roda de premsa
per donar explicacions sobre el cas Negreira.
Per tant, parlarem amb el president a veure com ho porta.
I els diumenges, Domínical.
Domínical.
Tema Ferro Vial, deixa't d'hòsties, valet?
No hi ha cap motiu per celebrar
la marxa d'aquests mafiosos abesors d'impostos
perquè, bàsicament, això demostra que no hi ha protecció
contra el dàmping fiscal ni tan sols
a dins de la Unió Europea.
Ha tornat la torre comunista, eh? Sí.
La constructora espanyola Ferro Vial
traslladarà la seva seu social a països baixos,
no per motius fiscals, diuen ells,
sinó perquè, d'aquesta manera,
serà possible cotitzar la boxa de Nova York.
La junta d'accionistes de Ferro Vial
va votar la mesura dijous passat
i, amb un 93% dels vots a favor,
es va decidir marxar d'Espanya.
Jo sempre ho he dit,
l'autonomia que ens cal és la de Ferro Vial.
President Aragonès, bon dia.
Bon dia, podeu seure.
Jo sempre havia sentit allò de l'autonomia que ens cal
és la de Portugal, eh?
Doncs no, Gerard, t'equivoques,
perquè, en realitat, Portugal no ha hagut de marxar mai d'Espanya.
En canvi, Ferro Vial sí que ho farà
i ho farà de manera cívica,
pacífica i democràtica.
Mira si és democràtica,
que ho farà després que la seva junta d'accionistes
aprovés el procés amb un 93% dels vots a favor.
Home, és que 93% a favor
és un percentatge que li semblaria legítim,
fins i tot, a la Marta Rovira.
Sí, sí, sí.
Per això, des del govern de Catalunya
denunciam que Ferro Vial l'han deixat votar en referent.
Només nosaltres no.
Clar, Ferro Vial és una empresa privada,
i és el que desitja així la junta d'accionistes.
Desconvertirem Catalunya en una empresa privada.
Ara.
Catalunya S.A.
Que podeu començar a comprar accions,
i el proper 1 d'octubre
celebrem junta d'accionistes per votar que marxem d'Espanya.
¿Y dónde os marcharéis? ¿A Holanda también?
President Pedro Sánchez, bon dia.
Buenos días.
M'imagino que deu estar molest
després de no haver pogut aturar la fuga de Ferro Vial.
Sí, és que és molt difícil parar una votació
sin mandar la Guàrdia Civil.
Pues adiós, no volverán a haber un contrato público
en su puta vida.
Sí, però això no ho pot dir, eh.
No, no, no, no lo he dicho.
No, no, no, no.
Si no preguntamos al juez...
Mercè, Presidente.
Hombre, espera, no te había visto.
Yo estoy aquí abajo.
M'imagino que ja li ha arribat la notícia
que tinc intenció de posar en marxa
l'acord de claredat.
De poner en marxa el què?
L'acord de claredat!
No sé, muy bien.
Tens por, oi?
De què?
De l'acord de claredat, collons!
Però què és?
És l'acord entre partits que ha de fixar les condicions
i el full de ruta perquè els catalans
puguin exercir el dret a decidir.
Ja, ja, ja. En fi, hasta otro día.
Chao, chao, chao.
Està cagat. Sí, ho hem vist.
Amb l'acord de claredat el tindrem acorralat.
Moltes gràcies, presidenta.
Nosaltres seguim parlant d'aquesta operació
per traslladar la seva seua social.
Per això hem parlat amb l'únic holandès que coneixem.
Ronald Cuman, bon dia.
Sí, buen día.
Què tal? Com estàs primer de tot, Ronald?
Yo pienso tranquilo, sobretodo viendo cómo
pasa de chavi, juega,
igual de mal que pasa de Cuman.
No tornis a despodrigar el Barça, que de dos per tres
estàs igual. Yo solamente digo
que veo, ¿no?
Otro día, partido contra Girona,
el lunes me he dormido en medio parte
y he despertado ayer, ¿no?
Sí, pero a chavi le hacen fichaje.
Y a tú no te hacen fichaje.
Yo he jugado con la calle.
A veure, Ronald, parlem de ferrovial.
Per què creus que l'empresa es trasllada als Països Baixos?
Primero que todo,
Holanda es un bien país.
Ara ja no podem dir Holanda.
Països bajos.
Si lo dice un holandès, lo puedes decir tranquilo.
Holanda es un país todo plano,
por lo tanto,
el constructor es fácil.
Li ha faltat dir tulipes.
Un puente, carretera, pared, un castell...
Clar, el que vulguis.
Després, a més,
tenim coses molt interessants
per visitar, per exemple,
el barrio Jojo.
El barrio Jojo.
No. No ho entenc jo.
El de putes.
El barrio Rojo.
Que és perfecte per a la junta
d'actionistes que dura un parell de dies.
Va, va, avança, Ronald.
També tenim molta droga de porra.
Deixem de caure en els tòpics, sisplau.
També a Amsterdam
necessitem construir més canals,
perquè a l'hora hi ha més llengües de merda
que fan amfes de Barça.
Deixa tranquil·lar el Barça, sisplau.
Penso en el sentit
ferrovial amb la traslladació a Holanda.
Transllat a Holanda.
O sigui, una mica de doctrina cruïfista.
Ah, sí? Ferrovial és cruïfista.
Sí, evidentment.
Què deia sempre el Jojo a sus jugadores?
Moltes coses, segurament.
Salir i disfrutar, no?
El que has de fer a ferrovial
és salir, salir d'Espanya, concretament,
i disfrutar de vantages fiscals.
Ben bé, sí, senyor. Salir i disfrutar.
Per això jo et dic que és cruïfismo.
Llavors, bé, no? Clar.
Moltes gràcies, Ronald Cuman,
per analitzar-nos la fuga de ferrovial als Països Baixos.
Sí, jo dic Holanda.
Ens ha quedat clar. Saps de què parlarem ara, Ronald?
Pan.
Me gusta el pan. No.
De La Porta, el president del Barça.
Este también gusta pan, eh?
Però no m'interessa. La pota...
Adéu, adéu, vinga, se n'ha anat el Roneu.
Sí.
A Polisme Dominical,
si a aquesta hora penses trobar taula per avui del restaurant,
és que ets idiota.
Tenim ja dia i hora per la roda de premsa de La Porta sobre Negreira.
Serà dilluns 20, a les 11, a l'auditori del Barça.
No penseu que m'emociono per debilitat.
M'emociono perquè tinc moltes ganes
d'enfrontar-me a tots aquests poques vergonyes
que estan tancant el nostre escut.
Ara ho sentíem.
Demà dilluns, a les 11 del matí, des de l'auditori 1899,
el president del Barça, Joan Laporta,
oferirà una roda de premsa per donar explicacions
sobre el cas Negreira.
Serà una roda de premsa difícil i es preveu que llarga,
perquè hi ha moltíssims mitjans acreditats.
No tinc por!
Pregunteu-me el que us doni la gana!
Porto el tema superbé preparat, hòstia!
Està emocionant.
Encara no han començat la roda de premsa per gent.
No em faig una emoció plenenasa!
Una emoció forta i dura!
Una emoció grossa!
No ha de donar cap explicació.
Si s'emociona en públic, no passa res.
No és una cosa dolenta.
No us penseu que ploro per debilitat?
Mira quines llàgrimes que trec!
Són espeses com petroli!
Som fortes com l'aigua arras!
Que sí, que sí...
Amb una.
Llàgrima meva, treus la pintura de tota la paret!
Collons!
Tota la pintura!
Posa'm una seriosa, sisplau.
Aquests dies s'ha publicat
que vostè i gent del club han estat assajant la roda de premsa.
Evidentment.
Fa un mes que convoco directius, periodistes, jugadors lesionats
per assajar la roda de premsa,
per explicar-me bé, per controlar les emocions.
I crec que ara ja estic a punt.
Molt bé.
Vols que fem un últim assaig abans de la roda de premsa?
Home, i tant!
Home, i tant!
M'agrada molt bé!
M'agraeixo!
Voleu ajudar perquè...
Ploro com un búfal!
Heu vist mai un búfal plorar?
Un búfal no treu llàgrimes pels ulls!
Treu l'esperma!
Com un búfal!
Grrr!
Va, continuem assajant la roda de premsa.
Búfal!
Si vol, pot començar, president.
D'acord, d'acord, va.
Et pot començar donant la benvinguda a tots plegats.
Bon dia.
Veig que avui heu vingut tots.
Sou com unes rates que voleu perjudicar el club!
No, president.
Voleu sac! Fort d'aquí!
No, president, calma, calma.
No, això no, sobretot no ataqui els periodistes d'entrada.
D'acord?
Preguntes obertes, preguntes obertes.
Primer pregunta.
Aquí, sisplau.
Hola, bon dia, president.
La meva pregunta seria,
per quin motiu, quan vostè va arribar a la presidència el 2003,
va quadriplicar el club?
Això és un atac personal!
Fora d'aquí!
Per la bèstia!
Si t'enxapo, et remet!
No, president, demà no pot anar així.
Calma, calma, calma.
Sisplau, president.
Ha d'intentar encaixar totes les preguntes, encara que siguin dures.
D'acord, d'acord, perdoneu.
Provem una altra vegada.
Un segon.
Aquí, Albert Benet, que ets un tio calmat.
Albert Benet, endavant.
Albert Benet, en directe per Catalunya Ràdio,
Catalunya Informació.
La meva pregunta seria,
vostè pot demostrar que el club no ha comprat mai els favors
d'un àrbitre per tal de...
El que t'hauràs de comprar tu és una adaptadura nova!
No, no, no.
Vinga amb la cara, si ets collons!
Mira aquí!
A veure, president, respiri.
No, perquè amb aquesta actitud,
demà no anirà bé la roda de premsa.
Respiri.
Namasté.
Va, controlo les meves emocions,
equilibri...
Vinga, una pregunta, va.
Aquesta és la bona, aquesta és la bona.
No!
Sí, home, fins a Florentino!
Aquesta gent no entra a la sala!
Sí, que entra a la sala...
Exclusiva! Jo a la porta!
Fem l'últim intent,
si no, pleguem un periodista assenyat
i que parli amb coneixement de causa,
per plantejar-li una pregunta al precís.
President, bon dia. Home, bon dia.
Ricard, com estàs?
Tu sí que saps preguntar, i no aquesta banda...
La pregunta, la pregunta.
President, el Caix Degreira ha posat en dubte
probablement l'etapa més brillant de la història del club,
que és l'etapa de Guardiola.
Creus que aquells èxits tinguts
poden estar sota sospita?
Gràcies, la Caixa, parlem?
A veure, president...
Pfff...
Pfff...
Pfff...
Pfff...
No, no, no, no,
hem dit que no.
No puc?
No, no, no.
Últim intent, últim intent i ho deixem córrer.
Últim intent.
Buenos días, aquí, president.
Sí, una pregunta.
¿Vostè creu en l'amor entre dues persones
entre les que hi ha una gran diferència d'edat?
Hòstia, doncs per fer una pregunta que m'agrada.
Clar que sí, Risto.
Jo també crec en l'amor malgrat la diferència d'edat.
Perquè l'amor no té edat.
Ni les persones sensibles, les persones crenyoses,
com tu i jo, com jo, Risto,
ens enamorem superant l'estigma
i l'oposició dels pares de les nostres parelles, hòstia.
Molt bé, fins aquí...
Intent de dir que hi ha dies
que el Gabi em fot calent.
I 18 anys.
Però és d'una altra manera, això.
18 anys, sí, 18 anys.
Jo penso que seguirem intensament, evidentment, en aquesta casa.
Suposo que deu caure això
a l'hora del matí de Catalunya Ràdio a partir de les 11.
Gràcies, es capa, per...
Per aquestes paraules, perquè...
Tothom s'està atacant...
Però jo, por i president...
Hi ha una campanya contra el Barça!
No passa res.
Els penso rebentar tot!
Canteu, hòstia, tots a mi!
Ole, ole, ole!
Ara no cantarem, president.
Fins aquí el Dominical.
El Barça és del Barça o no?
És sòcia del Barça.
Que em pregunti la Marta Ferrer!
Ara tornem al suplement.
El suplement dominical del suplement.
La més aplicada, la millor de la classe,
sempre havia sigut jo.
Però va arribar un dia que la cosa va canviar.
Jo he fet moltes coses a la vida,
però cap amb convicció.
La Lila, en canvi, era ferma.
M'agradava sentir-me exposada a un món desconegut,
i em vaig deixar portar.
Vens a escriure tota la teva història.
Besada en una novel·la de gran èxit mundial.
L'Amiga Genial, la nova sèrie de TV3,
aquesta nit, estrena.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El 22 i el 23 d'abril, a Batea,
la música i el vi seran els grans protagonistes
del Cruïlla DO Terra Alta.
Amb les actuacions dels Amics de les Arts,
Eme Clan, La Fúmiga, Dàmaris Gelabert,
i DJ Mickey Puig,
i una enorme oferta de vins d'aquesta DO.
Més informació a concerts.cruillabarcelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Lincoln.
Gaudeix de la música en família
amb l'espectacle Tutti Fampiu.
Els dies 22, 23, 29 i 30 d'abril,
l'auditori s'omplirà d'ocells que cantaran i ballaran
al ritme de melodies d'èpoques i estils diferents,
de Tchaikovsky a The Beatles,
passant per música popular catalana i folk americà.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Dilluns 17 d'abril, la tarda de Catalunya Ràdio,
en directe vés a l'Observatori del Mas de Coloma a Targa
per celebrar els 125 anys de Borges.
Vindrà la de parellada, parlarem d'eufòria,
amb l'ai de fites, sortirem de ruta amb l'Edgar Fornós,
farem l'última i marxem amb en Biel Duran,
i també seran en Pau Torres i en Fran Domènech.
Ui, amb aquests dos ja han begut oli.
Que vingui també el Maclari, i així ja els sap desaparèixer, tu.
Aquest dilluns 17 d'abril,
la tarda de Catalunya Ràdio, en directe vés de Mas de Coloma a Targa.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Carod.
Per cert, tots els que vingueu a veure'ns en directe,
us endureu un lot de productes Borges, tots.
Si està bé a Targa, eh? Si està bé a la tarda.
Llibres, roses i la ràdio al carrer, com sempre per Sant Jordi.
Per Sant Jordi, Catalunya Ràdio estrena el nou estudi mòbil
que instal·larem al Passeig de Gràcia de Barcelona
entre Consell de Cen i Diputació,
des d'on farem una programació especial.
I farem el suplement, sumant l'esperit de cap de setmana
amb l'ambient festiu de Sant Jordi.
Parlarem amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes del dia i actuacions musicals.
Potser també cuinarem el drac al restaurant Cannibal.
A partir de les 3 farem la tertúlia literària des de Ciutat Maragda.
I a continuació seguirem omplint la tarda d'ambient festiu
des d'aquest nou estudi mòbil, l'espectacular que estrenarem.
Segona edició d'Eufòria de tarda,
Lil Dami, Carol Rovira, Helena Gadel,
jutjaran els anònims que us acosteu a cantar amb nosaltres.
Sant Jordi a Catalunya Ràdio.
Serem al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Veniu a veure'ns per Sant Jordi, la vida és el carrer.
I Catalunya Ràdio, també.
Un restaurant Cannibal a Berlín.
Resulta que a mi em van regalar un gos molt maco
quan va sortir la pel·lícula d'en Walt Disney, Pinocho.
I mira, amb aquest bolset que tinc jo, li diré Pinocho.
Recordem Juanito del Pinocho, l'home que va fer de la buqueria
al mercat més estimat.
Bueno, un dels plats que ha fet molt bo
són els xipillonets saltejats amb mongetes de Santa Pau.
És un plat nano sensacional.
I la buqueria és, serà tota la vida la buqueria.
Un restaurant Cannibal a Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Dos quarts i mig.
Bon dia, bona hora, Marta Ferrer.
Bon dia, què tal?
Molt bé, i tu?
Molt bé, mira, aquí estem.
Fa una setmana ens prometies que te'n vas a veure Quentin Tarantino.
Quentin Tarantino, més o menys sabem el que va dir.
També vam descobrir fa poques hores,
gràcies als companys de Ràdio Mollet,
que va haver d'anar d'urgència de visita al dentista,
i vam poder saludar el dentista que el va tractar,
que va dir que era un noi molt normal.
Exacte.
Et va decebre una mica?
Em va decebre una mica.
Ara que ho penso en fred i han passat una setmana,
sí, perquè en el moment d'impressionar molt,
perquè dius, ostres, és Quentin Tarantino,
el tinc aquí a menys d'un metre.
Això passa a vegades, que són decepcions.
No és que ell, de saber,
em va decebre una mica el format del col·loqui.
Perquè jo, si vaig a veure Quentin Tarantino,
i pago 90 euros per veure-lo,
primer vull una foto que ho demostri, cosa que no tinc.
Vaig anar a veure Quentin Tarantino,
però podria estar mentint, perquè no tinc proves reals.
El dentista li va deixar fer una foto.
Ah, vaja, a ell no li va fer posar el mòbil
en un sobre d'aquests magnètics que havies de treure,
com si fos l'etiqueta aquesta de les robes,
les alarmes de quan vas alzar o on sigui a comprar roba.
Per tant, no tinc foto,
van donant euros per no tenir cap foto,
i l'altra cosa és que vull que em parli del seu cinema.
Com vas fer Pulp Fiction, Reservoir Dogs,
o sigui, digue'm alguna cosa de com vas rodar alguna escena.
I ell havia vingut allà a parlar del seu llibre,
que és un llibre que està bé...
De què va, el llibre?
Del Hollywood, del cinema americà, als anys 70.
Una cosa molt concreta.
Està molt bé, però ja m'ho ha explicat a la universitat.
Ja ho sé, ja sé, lo dels movibrats,
i el Spielberg i l'Escorcese trencant-ho tot,
ja sé el panorama que hi havia.
No cal que vingui Quentin Tarantino a explicar-m'ho.
És la sensació d'un senyor, qualsevol,
que ha vingut aquí a fer una xerrada
perquè ha fet un llibre sobre el cinema nord-americà dels anys 70,
que no Quentin Tarantino parlant de cinema.
Aleshores, va fer això com durant una hora i mitja,
va fer una aturada de com mitja hora,
necessària, molt innecessària, mitja hora.
Per tant, no sé què devia fer, però mitja hora.
Potser s'estava recuperant de l'urgència dental
que havia tingut, ara ho estic pensant,
i després va sortir a llegir l'últim capítol del seu llibre.
Que no vaig entendre per què.
Ell.
Ell va fer una lectura dramàtica.
Durant quanta estona?
Durant un quart d'hora, mitja hora, ben bo, que es va estallar.
Clar, un capítol llarg, que va anar...
I dramatitzada vol dir que hi posava intenció.
Sí, hi posava veus.
Que està bé, perquè, no sé, és Quentin Tarantino fent el seu,
però no he pagat jo tampoc,
perquè Quentin Tarantino em llegeixi el seu llibre,
i he pagat perquè Quentin Tarantino em parli de cinema,
perquè té una visió molt específica del cinema.
I per què va venir a Barcelona?
Està fent bolos pel món venint el seu llibre
amb aquest format en què deu cobrar, suposo.
Molts diners. Molts diners per cada bolo.
Entenc que sí, i que per això no ens deixaven tenir telèfons mòbils,
però és que no només telèfons mòbils, no podies entrar ni un micròfon.
Em vaig trobar amb companys periodistes que em deien,
és que he de fer una crònica d'un minut,
i clar, no sé com la faré,
perquè no puc entrar a un micro, no puc treure cap tall de veu.
Va concedir alguna entrevista a algú?
Una al diari Ara, em sembla.
Jo no l'he llegit.
I ara no sé si alguna altra, ho estic dient de memòria,
el diari Ara segur.
La Sònia em diu El País, però no ho sé.
El País, que clar, per allò que he llegit així per sobre
és una mica el mateix que va explicar en aquest col·loqui que va fer.
Però clar, suposo que la idea de no deixar entrar telèfons,
no deixar entrar micròfons, ni res que pugui enregistrar,
res del que explica és perquè farà un tur i anirà a més llocs
i explicarà una maquillata al mateix,
perquè no faci spoiler i perquè la gent bàsicament pagui
per veure'l fer el que fa.
No sé, jo vaig dir que faria més llibres,
segurament un sobre el neorrealisme italià,
sobre altres moments històrics del cinema,
i jo necessito tornar-hi a parlar.
Quanta informació, titular del País.
Tinc pistola i m'he quedat les espasses de Kill Bill.
Doncs per què no ho va dir, això, el col·loqui?
Veus? Jo volia que expliqués això.
Que Bambi el va traumatitzar.
És l'única cosa així mínimament personal que va explicar,
després, al través del seu últim capítol del llibre,
va explicar una mica l'origen de Django desencadenado.
Però clar, jo m'esperava una cosa més personal en aquest nivell
i em va decebre que no tornaria a pagar 90 euros,
segurament, per tornar a veure això.
Anem a les estrenes de la setmana.
I'm really sorry.
I didn't think it would end up like this.
I'm a good person.
That is who I am.
You better run for your life.
Barry, you're a hero.
Això que sentim és la quarta i última temporada de Barry,
la sèrie d'Akbeomax sobre un exmilitar convertit en assassí a sou
que decideix que vol ser actor.
Encara no s'ha estrenat.
És la sèrie més ben valorada de la setmana,
inclús per sobre de Succession,
que després de l'últim capítol que vam publicar,
té molt mèrit.
L'últim capítol de Succession encara l'estic peint.
Tinc la pell de gallina només de sentir el tràiler de barri
i de pensar en l'últim capítol de Succession.
Sense espòilers i sense paraules.
Parlem de barri, que farem menys espòilers.
S'estrena avui.
Podreu veure els primers testets
del que serà la quarta i última temporada.
A mi m'han deixat veure tots els capítols menys l'últim,
cosa que ho diu profundament.
Ja entenc que és perquè no es desvetlla res,
però no vull haver d'esperar-me 8 setmanes
per veure el final d'aquesta sèrie
i menys tal com va aquesta temporada.
És una obra mestra.
Ja està, aquest és el titular.
Mestra ja ho era en la seva primera temporada.
Només ha fet que millorar, ha anat a millor.
Comença sent això que has explicat tu.
La història d'un exmilitar convertit en assessor a sou
que de cop i volta un dia diu
vull deixar aquesta vida de sang i de matar
i vull fer una cosa diferent i em faré actor.
Llavors comença a fer classes a Los Angeles
i a partir d'allà coneix una sèrie de personatges secundaris
que són el professor d'aquesta classe,
el Henry Winkler,
que ja tenia una gran carrera a la televisió,
però aquí fa un paper que l'ha revaloritzat
i no sé si l'ha rescatat perquè encara havia fet alguna cosa,
però sense dubte li ha provocat un gir a la carrera espectacular
i li han donat mil premis i se'ls mereix tots.
I en aquesta última temporada és com l'aclusió final
de tot el que ha passat al seu personatge i és increïble.
I després el No Ho Hank,
que és el personatge de l'Antoni Carrigan,
que és el típic comafiós però que no vol ser-ho,
que no se li dona gaire bé
i que fa lliçó rere lliçó del que és la comèdia
i la comèdia absurda i surrealista sense anar molt a fondo.
Aquests són alguns dels personatges que coneixes
arran d'aquest canvi de vida que fa
i la sèrie va començar a ser això,
però al final ha esdevingut una reflexió brutal
sobre el que és i el que no és la naturalesa humana.
Bàsicament el que et diu la sèrie és, tu ets un tipus de persona
i només la pots canviar si tens unes conviccions molt fortes
i si ho intentes molt.
I no n'hi ha prou amb dir això que deia el barri,
que deia jo soc bona persona, jo no mereixo això com està passant.
No, és a dir, costa molt canviar la naturalesa d'una persona
i és una mirada molt xunga, en el fons, d'aquest tòpic
de cadascú com és.
És un tòpic que s'ha celebrat molt i que s'ha utilitzat com a clam
de ningú ha de canviar i cadascú com és i ens hem d'estimar així.
I aquesta sèrie dona un punt de vista com molt tèrbol i molt negatiu
i molt interessant també d'aquesta afirmació.
En aquesta quarta temporada per mi el nom propi absolut
és Bill Hader, que és el protagonista, és el barri,
però a part també ha dirigit tots els capítols,
que és una cosa que ell va començar a fer a la sèrie,
va dirigir un o dos capítols i ara ja els ha dirigit tots
i té una mirada increïble, molt única i realment la direcció
de cada capítol és d'aquelles que es ressalta moltíssim
i és un moment de pensar, wow, això és increïble
i és molt diferent al que es fa a la televisió habitual
i també escriu i és un dels creadors,
juntament amb l'Alec Berg, que és el creador de Silicon Valley,
aquesta sèrie.
Per mi és el nom indiscutible perquè ho fa tot, ho fa tot molt bé
i és algú que ha tingut una carrera molt interessant
perquè se l'havia conegut per fer comèdia de sketchos,
per ser un dels protagonistes de Saturday Night Live,
que és aquest programa de sketchos que es fa els dissabtes en directe
i s'ha conegut com un actor que feia comèdies una mica tontes
dels Adapto, un és el de Super Salidos, per exemple,
i ara s'ha convertit en un dels creadors més brutals
de l'escena televisiva que qualsevol cadena
hauria de pagar molts diners per tenir-lo a sou.
Berri, HBO Max, que per cert,
HBO ha dit que es dirà Max a seques,
o sigui, primer era HBO, HBO Max i ara Max.
No ho entenc, qui està assessorant les campanyes de marketing?
És curiós, no? Sí, és molt curiós perquè, a sobre,
no només és Max, sinó que el subtítol és Max,
tot el contingut d'HBO.
Home, ho deuen haver estudiat, no? Clar, però crea molta confusió.
Tu vols aguantar la marca d'HBO, que és una marca molt bona
perquè té grans sèries, històricament,
ara, per exemple, Barri i Succession, que són dues de les sèries
més ben valorades d'aquesta temporada, però històricament
ha tingut milers i milers de sèries boníssimes.
I tu vols aguantar la marca, però la treus de la marca,
però no la treus perquè la poses en el subtítol
i no... De veritat, els tràgics.
M'agradaria molt que ens expliquin el perquè
darrere aquestes decisions, que jo crec que
el públic general confondrà. Max, per cert,
o HBO Max, nova sèrie sobre Harry Potter, també?
Sí. No s'ha fet mai, eh? Però per què?
És que no ho entenc, de veritat, senyors de Max.
No hi ha cap problema amb el concepte fins a rebentar-lo.
Però fa molt poc de les adaptacions cinematogràfiques.
I acaben de treure un videojoc, també, nou, no?
Sí, però el videojoc, veus, ja surt una mica de l'univers
estrictament Harry Potter. I van fer aquestes preqüeles
d'animals fantàstics que també... O sigui, està lligat
al món de Harry Potter, però ja no són els protagonistes,
no són el Harry, el Ron, l'Hermione... Però aquí sí, aquí sí
que ho seran. És una readaptació dels llibres en què, a part,
això significa el nom de JK Rowling amb totes les polèmiques
en què s'ha ficat amb la comunitat trans,
però només fa deu anys de les pel·lícules.
O sigui, ara ens hem d'imaginar un altre Howard,
ens hem d'imaginar una banda sonora que no sigui la de John Williams,
ens hem d'imaginar un altre Harry que no sigui el Daniel Radcliffe.
Jo crec que per la gent de la nostra generació
serà pràcticament impossible, perquè sembla que fa dos dies d'això.
I com ho superaran? És que no m'explico.
És una de les pitjors decisions que s'han pres últimament
en la televisió. Una altra proposta, va.
Amazon Prime, la meravellosa senyora Maisel.
Sí. També acaba amb una cinquena i última temporada
i no ho fa tan bé com Barri, t'haig de dir.
Acabar bé és molt complicat, eh? Acabar bé és molt difícil.
El succeix fa la sensació que acabarà en el moment més alt i t'ho deixaran.
Però no diguis res més. No diré res més, però queden cinc capítols.
Ja veuràs, jo crec que ho faran molt bé. Home, i tant.
No tinc cap mena de dubte després de veure l'únic capítol.
La Maisel no ha tingut aquesta sort i és que té una enemiga
que és molt difícil de superar, que és la seva pròpia creadora,
Amy Sherman Palladino. Per què?
No entenc. Crec que entra ella sola en un bucle.
Amy Sherman Palladino és la creadora també de Les Tiques Gilmore,
que és una altra sèrie que li va passar exactament el mateix
que li ha passat a la meravellosa senyora Maisel.
Què és? Ella escriu personatges molt bons,
sobretot personatges femenins. O sigui, la Lorelai Gilmore,
a mi em sembla un graníssim personatge femení.
La Maisel em sembla increïble. Són personatges molt eloquents
que parlen molt ràpid, que fan unes bromes com molt elaborades,
molt jugant amb la cultura pop, amb referències.
I després, a mesura que va avançant la sèrie,
que és una cosa normal que passa en totes les sèries,
i les teves trames fins a cert punt,
les sèries, orgànicament, a vegades es desenvolupen d'una manera
que tu com a creador no preveus, perquè hi ha dos actors
que tenen més química del que pensaves inicialment,
perquè hi ha un personatge que cau millor o pitjor,
perquè un personatge que tu pensaves que podia tenir un desenvolupament
molt ampli i després té un desenvolupament que no ho és tenir no donar,
com és el cas del marit de la Maisel? No m'interessa.
El marit de la Maisel prou és un tio molt avorrit.
No m'ha interessat cap de les seves trames
des del capítol 3 de la sèrie i aquesta senyora
vinga va, el marit de la Maisel ara fa no sé què...
No, és que no, no, és que prou, prou amb el marit
de la Maisel, no, no, no, no.
Aleshores, és com que ella no deixa que la seva sèrie
es desenvolupi de manera orgànica i, per exemple,
una relació entre dos personatges que funciona molt bé
i que podria enriquir molt tot el que està passant, ella diu no.
Perquè com que no estaven als meus plans inicials, no.
I això ha passat sobretot en aquesta última temporada,
que no ha deixat desenvolupar coses i ha tancat coses molt malament.
I l'últim capítol ens porta fins al cine,
això és una pel·lícula que es diu Renfield
i és la nova pel·li de Nicolas Cage que interpreta Dracula
que es pot veure a les sales. Què tal?
Tu mateix ho has dit, Nicolas Cage interpreta Dracula.
A mesura que em troba més... Sí, oi?
Però, o sigui, tu d'una pel·lícula en què Nicolas Cage
interpreta Dracula, què t'esperes?
Vas amb les espectatives baixetes, jo aniria amb les molt baixetes.
Clar, jo aniria amb les espectatives de trobar-me una cosa absolutament absurda
que em faci riure només ja de la seva actuació,
perquè m'agradaria molt dir que Nicolas Cage fa una actuació
molt especial i molt espectacular, però fa de Nicolas Cage,
que és el que porta a fer en els últims deu anys, segurament.
En aquest cas concret li funciona, aleshores, la pel·lícula,
perquè us poseu una mica en situació, parla del Renfield,
que és l'ajudant i el servant del Dracula, que se n'adona
que està en una relació tòxica amb el seu cap, que l'explota a mort
i que allò no funciona, llavors va com un grup d'aquests de suport
per dir, hola, soc el Renfield, estic en una relació tòxica
amb el meu cap, que resulta que a part és el príncep de les tenebres.
Aleshores, al punt de partida ja és molt divertit
i ja veus que allò serà una cosa surrealista i absurda absoluta.
I llavors quan passa això amb una pel·lícula,
una, o que la pel·lícula intenti com refer-se
i dir, no, en realitat som una pel·lícula molt seriosa
i aquí hi haurà reflexions molt profundes sobre la vida,
o que no es prengui gens en sèrio i vagi a fondo
amb el lo absurd i surrealista de tot, i aquesta pel·lícula
fa això segon, i per tant és una grandíssima pel·lícula,
si us ho voleu passar bé al cine i us agrada la sang i el fetge
i cossos desmembrats i escenes d'acció boníssimes,
aneu a veure-ho en Renfield. Gràcies, Marta.
No, doncs mira, jo tampoc m'ho esperava.
Ara tornem.
El suplement, amb Roger Escapa.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'En Torquemada.
Avui, a partir d'un quart de quatre,
la TDT del Getafe Barça a Catalunya Radio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
No és tan sols aconseguir podis.
És superar-se en cada esclau.
L'esport ens ensenya que tirar endavant no és tan sols guanyar,
sinó aprendre a aixecar-se.
Per això a CaixaBank estem en l'esport sempre.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
El 29 d'abril a l'Auditori,
la banda municipal de Barcelona i la Cubana
ens porten de viatge a l'Amèrica Llatina
amb l'espectacle Mambo.
Tango, salsa, xa-xa-xà i mambo
en aquesta proposta per tota la família
plena de ritmes i colors.
Més informació a auditori.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Rickus Animació Familiar
arriba a Palafrugell amb Rickus i els Cromàtics.
Un gran viatge pel món amb bon humor i bona música
per fer que la Terra torni a brillar.
El 23 d'abril a la plaça de Can Mario de Palafrugell.
Més informació a escenafamiliar.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Resulta que a mi em van regalar un gos molt maco
quan va sortir la pel·lícula d'en Walt Disney, Pinocho.
Dic, mira, amb aquest goset que tinc jo, li diré Pinocho.
Recordem Juanito del Pinocho,
l'home que va fer de la buqueria el mercat més estimat.
Un dels plats que ha fet molt bons
són els xipilonets saltejats amb mongetes de Santa Paula.
És un plat nano sensacional.
I la buqueria és, serà tota la vida la buqueria.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
L'Enguàrdia.
L'Enguàrdia amb Enric Calpena ja ha arribat a l'episodi número 1.000.
I, per commemorar-ho, enregistrem 5 episodis del programa
fora dels estudis de Catalunya Ràdio.
Aquest dimarts, 18 d'abril, serem a Capellades, a l'abric romaní.
On a les 11 del matí conversarem amb Palmira Saladier
i Josep Vallverdú sobre prehistòria.
Us convidem a acompanyar-nos al costat d'Enric Calpena
i de Josep Maria Soler i Sabater.
18 d'abril, dimarts, a l'abric romaní de Capellades.
Enguàrdia.
Cada setmana, dos programes.
Dissabte en podcast i diumenge a les 3 de la tarda a Catalunya Ràdio.
Tres minuts per l'una del migdia.
Quina tarda que ens espera d'esports.
David López, què tal?
Com estem?
Comencem les transmissions una darrere l'altra.
Comencem a les dues amb el Girona Ells,
a veure si avui el Girona manté aquesta bona línia
que va mostrar dilluns passat al Camp Nou contra el Barça.
Seguirem amb la TDT del Getafe Barça.
No es pot fallar, perquè ahir el Madrid va guanyar.
Ja sé que són molts punts de diferència, ara en són 10,
però si guanya el Barça en tornaran a ser 13.
I aquesta lliga, evidentment, la tindrem ben encarrilada.
Ja saps allò que passa, perds un partit i a Madrid es creixen
Després del Getafe Barça, Barça-Madrid.
Lliga CB de bàsquet.
Arriba el moment decisiu de la temporada pel que fa al bàsquet.
La setmana que ve comencen els play-offs de quarts de l'Euroliga.
El Barça jugarà contra els Alguiris.
Avui tenim un Barça-Madrid molt interessant perquè tots dos equips
lluiten per ser líders d'aquesta Lliga CB de bàsquet.
Ara ho és el Vascònia.
Tots dos equips estan empatats a una victòria de Vascònia.
Per tant, ser primer és molt important,
perquè de quedar als play-offs aquell que sigui primer
tindrà sempre fins a la final la pista a favor.
Això serà dos quarts de set.
I quan acabi el Barça-Madrid enllaçarem amb la cursa de MotoGP
del Gran Premi de les Amèriques, que serà a les 9,
que l'explicarem també en directe a l'FAM a Catalunya Ràdio.
Encara sense mark market, però amb l'Àlex Rins,
que sortirà des de la segona posició a veure si avui tenim
una victòria catalana.
I ahir l'Espanyol no s'ho n'acaba de sortir.
Malament el resultat, bé el joc, millor el joc.
Es nota que Luis García està fent feina,
que va millorar l'equip.
El que passa és que és un equip molt fràgil al darrere,
i aquesta derrota de la sisena consecutiva els torna
una jornada més a condemnar la zona de l'ascens.
Ara són a 3 de la salvació i avui estarà molt pendents,
ahir va perdre el Cádiz, per exemple, del partit que jugaran
l'Almeria al camp de l'Atleti de Madrid,
el partit que jugaran València i Sevilla,
i el Getafe contra el Barça.
A l'Espanyol li interessa que guanyi el Barça.
Queden 9 jornades per l'Espanyol.
Hi ha 5 o 4 d'aquests 9, en té 5 a casa.
Un any d'ells al Barça. Complicat, complicat.
T'escoltem, Clopés, gràcies. Adéu-siau.
Gràcies a l'Ajuntament de Cruz, a la producció serà Llobetesone,
a l'Ofeu, al control tècnic, el Marc Peyron i el Macé Closes,
i al control central, el Víctor Lorenz.
Tornem dissabte que ve des de les 6 del matí i fins que faci falta.
Salut i ràdio a tothom. Bona tarda.
Bona tarda.