A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge, 14 de maig del 2023.
Avui el suplement, Artúlia i Lluís.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
14 de maig del 2023.
Avui el suplement, Artúlia amb la Núria Oriols del diari Ara,
l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de Público,
i el Marc Molins, que és advocat penalista.
Pendents del que passi aquesta nit a Cornellà al Prat,
amb el derbi català per excel·lència,
el Barça pot ser campió de Lliga, depèn d'ell mateix,
mentre que l'Espanyol necessita guanyar si vol continuar aspirant a la permanència.
Avui en parlarem amb la Sònia Germà, la Sara Jiménez,
l'escriptor Jordi Puntí, el Torquemada, la Udal Serra,
una jornada en què el Barça pot acabar obrint l'ampolla de cava aquesta nit.
A les deu a quarts d'onze també el Ions Indreu a la Setmana Tràgica,
avui parlant de trens nocturns,
perquè si els diuns no funcionen,
veurem també quina xarxa de trens nocturns tenim a Europa,
ara que, mediambientalment, és evident que,
viatjant tren, contaminaments que fer-ho amb avió.
A les onze, llibres, sèries i bandes sorones amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé,
al demà ho deixo, la Marta Ferrer amb els arguments universals,
i a les dotze, el dominical.
A les dotze, el dominical, amb tots els seus personatges com la Mèrit,
bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida el suplement, l'ofici d'educar,
i de seguida també la Terra esplana del Joan Anton català.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
I amb Neus Bonet, bon dia Neus.
Bon dia Roger.
Avui ens llevem mirant a Turquia on avui hi ha eleccions
i on els dos candidats que es presenten han tancat campanya
denunciant ingerències estrangeres.
El president actual, Recep Tayyip Erdogan,
acusa l'oposició de sotmetre's a les ordres de Washington
per derrocar-lo.
L'opositor, Kemal Kilicderoglu, havia acusat Rússia
d'interferir en la campanya amb la difusió d'informació falsa
a les xarxes socials, cosa que en Moscou ha negat.
Les enquestes apunten a un lleugier avantatge per Kilicderoglu,
l'aspirant a trencar amb 20 anys de govern de Recep Tayyip Erdogan.
També hi ha eleccions avui a Tailàndia
on ja han obert els col·legis electorals.
Prou de 52 milions de persones estan cridades a les urnes
en uns comicis polaritzats que després d'una dècada
sota control militar es consideren clau
per poder consolidar la democràcia.
A Catalunya, en la campanya per les eleccions municipals
del pròxim 28 de maig, la gestió de rodalies i l'habitatge
han centrat les intervencions dels candidats les últimes hores.
Els partits independentistes han tornat a creuar retrets,
per això la gestió del transport ferroviari
i també l'ocupació de pisos, que continua generant discrepàncies
entre els candidats a l'alcaldia.
Ha estat també en un acte de campanya que el president
del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha denunciat que es prohibirà
per llei que es denegui contractar assegurances, hipoteques
o crèdits a persones que han patit un càncer.
Un anunci que han celebrat les associacions de lluita contra el càncer.
La coordinadora de programes i serveis a aquesta associació,
Teresa López-Fando, ho ha explicat a Catalunya Ràdio.
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació
per aclarir les causes del vessament d'oli de palma ahir
en un assitge de l'empresa Lipitz-Santiga S.A. de Santa Perpétua de Mogó
del Vallès Occidental.
El partit espanyol ha denunciat que es denegui
el càncer d'assetjament d'aquest càncer.
El partit espanyol ha denunciat que es denegui
el càncer d'assetjament d'aquest càncer.
El partit espanyol ha denunciat que es denegui
el càncer d'assetjament d'aquest càncer.
Es va envassar la riera seca i es va tanyir de color groc.
L'oli vessat no és tòxic i l'incident no hi va haver ferits.
També ahir els bombers van extingir a la tarda
l'incendi d'una nau industrial a Mercabarna,
la zona franca de Barcelona, 12 hores després
d'haver rebut el primer avís.
Els desperfectes pel foc dificuldaran que dilluns
els treballadors es puguin reincorporar a l'empresa.
L'empresa Shara, una càrnea d'origen alemany,
ho ha explicat a Catalunya Ràdio la coordinadora
d'Indústria de Comissions Obreres al barcelonès Ana Núñez.
Estem a l'espera que ens puguin convocar
per veure quines són les mesures de cara als treballadors i treballadores
que dilluns esperen poder incorporar-se al seu poste de treball
i sembla ser que la situació del centre no permetrà
que es puguin reincorporar perquè l'afectació sempre que és bastant greu.
Malgrat la situació, la companyia ha enviat un missatge
tranquil·litzador als prop de 80 empleats per dir-los
que no poden continuar amb l'activitat i que la situació actual
no afectarà els llocs de trepall.
L'atenció primària catalana necessita 800 fisioterapeutes més,
gairebé el doble dels que tindrà aquest any,
per fer front a les necessitats de la població.
El Degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya Ramona Iguadeu
ho explicava ahir al Catalunya migdia cap de setmana.
Estem contents amb aquest número d'incorporacions de fisioterapeutes
a defensar que nosaltres a Catalunya estàvem amb 73 fisioterapeutes
i ara aquesta nova incorporació de gairebé 400
significa una incorporació bastant massiva de fisioterapeutes
en l'àmbit de primària.
Però, sens dubte, en el futur en caldrà més.
I avui també expliquem que la Suècalorina complera els pronòstics
i s'ha endut el festival d'Eurovisió
que s'ha celebrat aquesta nit passada a Liverpool al Regne Unit.
L'Escandinava, que ja va aconseguir la primera posició al Sàrdam
en l'any 2012 amb infòria, ha repetit victòria amb la cançó Tattoo
i s'ha convertit en la primera dona a en guanyar dues vegades
el festival com a cantant.
La il·licitana Blanca Paloma, que representava Espanya
amb la cançó E.A.E.A, ha estat 17è amb 100 punts.
L'escassoport popular l'ha allunyat de les primeres posicions
a què esperava.
I ara a aquesta hora també us volem recordar que a partir de demà
dilluns, atenció, i durant les pròximes dues setmanes
s'ha convocat una vaga als autobusos de transports metropolitans
de Barcelona.
Seran aturades parcials entre les vuit i les deu del matí
i entre les quatre i les sis de la tarda.
Treballa fixat uns serveis mínims del 40%
i també a partir de demà dilluns circularà un tren més cada hora
a la R2 sud entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona
als moments de més demanda.
La campanya més afectada des de l'1 de maig
per la incidència que ha deixat sense senyalització
el tram entre Prat i Castellafels i que limita la capacitat
del corredor d'Algarraf.
En esports, l'Espanyol i el Barça juguen avui diumenge
un dels derbies més transcendents dels últims anys.
Els blancs i blaus s'hi juguen les opcions de permanència
i els blaugranes el títol de Lliga.
Si guanyen, seran campions.
Girona aconsegueix la permanència a l'ACB
després de guanyar la pista del Saragossa 88 a 95
i Jorge Martín ha guanyat la cursa Sprint del Gran Premi
de MotoGP de França al circuit d'Elemants.
Brad Binder ha estat segon i Peko Banyai a tercer
per Marquez ha estat cinquè.
La cursa llarga aquest diumenge a les dues,
al Web i l'App de Catalunya Ràdio.
I el temps avui al dia ens portarà un ambient força fresc
Boires baixes a les valls del centre i del nord,
clarianes i estones de sol amb alguns pluixims a la Vall d'Aran.
A partir del migdia llarg de la tarda poden tornar les pluges
al centre i al nord del país.
Avui, un dels derbies més transcendentals de la història
al Tot Gira.
A partir de les 4, la prèvia minut a minut
d'un partit que és una final per a tots dos equips.
L'Espanyol té una de les últimes oportunitats
de salvació. El Barça pot tenir el primer match-ball pel títol.
També us explicarem la final de la Copa de la Reina d'Ukei,
les motos a França i els partits de la Penya i el Barça a l'ASB.
Tot gira!
Avui, a partir de les 4 de la tarda, amb David Clupés.
L'ofici d'educar.
Cada setmana un monogràfic per aprofundir en un tema.
Comencem.
Entenc molt bé que es vulgui que l'escola
sigui el vehicle per tots aquests coneixements,
que no se sap qui els ha de donar, qui els ha d'explicar,
qui els ha de posar sobre la taula,
però, evidentment, a l'escola no hi arribem.
I si hem d'arribar, necessitem ràtios,
més suport, més ajuda d'orientadores,
de psicòlegs, psicòlogues,
molts més recursos per poder arribar a tots aquests aspectes
que es volen tractar amb infants i joves.
Llavors, evidentment, sí és tasca de l'escola
arribar a molts valors i molts temes que s'han de parlar,
però no és només funció de l'escola
i no podem culpabilitzar-la quan no hi arriba.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit l'Ester, professora de secundària.
Ens va dir a Telegram la Marta Butjosa
estaria bé fer un programa sobre què se li està demanant a l'escola.
Cal fer educació emocional, sexual, amb noves tecnologies,
amb valors, detectar problemes d'aprenentatge,
trastors alimentaris, de conducta, abusos,
dificultats econòmiques dels pares i fer-ho quan la societat
va en el sentit oposat, com si l'escola, tota sola,
hagués de resoldre tots els problemes i fos l'única eina
per transformar la societat. Estem sobrecarregant
el sistema educatiu de funcions. En parlem amb...
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
La funció de l'escola és aconseguir l'equitat.
Héctor Ruiz.
Estem sobrecarregant el sistema educatiu de funcions.
Aquesta és la pregunta que ens fem avui a l'ofici d'educar.
Ens va dir el Carles, mestre a Telegram,
amb els suicidis de les bessones de Cellena
he sentit de tot menys docents, diu ell.
A l'escola se'ns demana de tot, donar suport a l'alumnat,
de les escoles, de les escoles,
de la ciutat, de les escoles.
A l'escola,
ens hem de vigilar múltiples sensibilitats.
Hem de derivar alumnes amb dificultats emocionals
a centres privats.
La professora Marta Butxosa, que sentíem a l'inici,
afageix que l'educació ha de donar solucions
a tots els problemes de violència masclista,
que no podem delegar l'educació només a l'escola ni a les famílies.
Ho hem de fer entre tots,
que ella parla de cultura popular, d'avis, vida cultural i social,
administracions i de la societat en general.
Alfonso Espinosa i Núria Ivern, comencem amb vosaltres.
La pregunta s'està sobrecarregant l'escola
i els instituts de funcions.
Núria, comencem amb tu.
Hola, la resposta és sí.
L'escola no és un bolet,
és el mirall de tot el que ens passa com a societat.
Estem en una societat molt agressiva.
Tenim una sèrie de problemes.
Immigració, etcètera.
Problemes econòmics...
Tot això també passa als centres d'educació.
I sí, l'estem recarregant.
La meva resposta és sí.
L'escola pot fer una sèrie de funcions,
però després s'ha de reforçar els agents externs
i organitzar un bon engranatge.
Quins són els agents externs que ens ajuden
i que també estan sobrepassats?
Les educadores socials, les integradores socials,
orientadores, infermeres, tot això.
Alfonso, com us sentiu?
Ho sentiu desbordats, sobrepassats?
La resposta seria aquesta.
Sembla que hi hagi aquesta sensació generalitzada
que l'escola ho ha d'assumir tot
i que se li atribueixen unes funcions
que potser no són les que podem arribar.
I també, com deia ella,
s'ha de tenir molt en compte el concepte d'educabilitat.
L'escola sí que ha fet aquest esforç
de poder generar un entorn segur pels infants
que pugui adaptar-se a l'aprenentatge
a diferents nivells d'aprenentatge.
I ara el que demanem nosaltres, jo entenc,
és que l'altra part de la societat també faci aquest esforç
en aquest sentit de l'educabilitat.
I com deia la companya, es posin recursos
o de vegades tampoc no crec que sigui un problema
tant de més recurs sinó de com es gestiona i quina mirada té.
Jo crec que l'administració i els agents
de l'escola i la societat en general.
Núria, què us esteu trobant i sigueu concrets
perquè ho entenquem.
Parlàvem un dia amb tu i em deies casos de bullying,
casos d'autolesions. Quina és la situació al fons
i, Núria, que us esteu trobant a les aules?
Si et sembla, Núria, mira, jo amb aquesta pregunta
per donar com casos concrets, i ara també ho apuntàvem
a Núria, amb el tema dels serveis socials
i de benestar social, nosaltres veiem que
en el nostre entorn on hi ha actuacions de vegades
intenses o complicades o complexes, diguéssim,
hi ha una diferència molt clara entre el funcionament
de l'escola, de l'entitat de l'escola
i el funcionament d'altres serveis com aquests,
que com deia la Núria, també estan superats,
tenen molta feina per als recursos que tenen,
però també tenen una estructura que encara
jo crec que s'allunya molt de la mirada aquesta que tenim
a l'escola de posar les persones...
Bueno, no vull dir-ho així perquè sembla...
Però que hi ha aquesta estructura més estricta,
diguéssim, a vegades, on ajuda.
O sigui que hauríem de, per poder alliberar l'escola
d'aquesta pressió, hauríem també de posar el focus
en altres sistemes com el sistema de benestar social
o els econòmics o els d'habitatge
o els mitjans de comunicació perquè puguin tenir
també aquesta mirada que tenim a l'escola.
Jo penso que aquests casos són molt clars,
els casos de serveis socials, com deia la Núria.
Núria, en què us trobeu?
A veure, jo, perquè us feu una idea, quan nosaltres diem
que estem sobrecarregats, no es tracta de resoldre
conflictes entre adolescents, en el meu cas,
que és un centre de secundària, i això ja ho fèiem
i és que qualsevol conflicte, en atenció amb això que dic,
que passa a la vida dels nostres alumnes,
si nosaltres els detectem, per sort,
o un alumne ve i te l'explica, llavors tu passes
a ser responsable de resoldre això,
i tu, a mi m'ha passat, has d'anar a Mossos,
has d'anar a l'hospital si t'explica que hi ha hagut alguna agressió,
a casa, o per part del seu entorn,
i tu, per sort, has d'anar.
I llavors, què passa amb tot això?
Jo he anat als Mossos, per exemple, que he estat fins a les 9 de la nit,
clar, el que deia també l'Alfons, no és?
Sí.
Clar, què passa amb això? Jo crec que la situació ideal,
jo entenc que el centre és un bon lloc on s'ha de detectar
i s'ha de fer aquesta prevenció,
però llavors estaria bé que tinguéssim accés directe,
és a dir, per exemple, nosaltres estaríem
a l'hospital i ens agradaria tenir una infermera un dia a la setmana,
ens agradaria tenir-la sempre,
ens agradaria tenir orientadores, clar, nosaltres en tenim cinc,
perquè veiem que el nostre centre, que és de màxima complexitat,
és imprescindible, no? Però clar,
tenim un equip social amb un ATIS,
amb una educadora social que és superimportant,
i no haurien de lluitar a les educadores per poder-se quedar al centre,
és que hauria de ser així i ens hauríem de donar més recursos,
la detecció està molt bé, però després el pas següent,
que és què fem amb aquest alumne que té aquest problema,
és on se l'anteixa tot, no? Per això jo deia
organitzem un bon engranatge.
Què fem amb aquests alumnes? He d'anar jo i hi ha algú que pot venir,
perquè clar, les xarxes socials van més lents, clar,
llavors aquí tenim un problema i quan parlem de posar recursos
jo crec que ha de ser en aquesta direcció, no?
Perquè clar, a mi, perdona, quan ens diuen que la resposta
a tot això, a tota aquesta problemàtica,
és que nosaltres com a professors hem de fer un curs de bullying,
clar, és que em peto de riure directament, no?
Jo, Núria, això que deies ara...
Aquesta cosa que deies ara de les educadores, de les escoles,
jo crec que és una bona manera, perquè és veritat
que és un recurs que ens ajuda, ara com sabeu a les escoles
hi ha aquesta figura de la integradora social i l'educadora social,
ens ajuda per fer aquesta tasca, però també ajuda
el sistema a conèixer la realitat de les escoles,
que és una mica el que deia la Núria.
Jo sí que crec que l'escola és un lloc segur pels infants
i que ha de garantir els seus drets i que, per tant,
nosaltres tenim aquesta responsabilitat de, bueno,
no sé si detectar però denunciar o acompanyar
amb aquestes cases oístiques, però és veritat que els altres sistemes
han d'anar una mica empapats de la manera de fer de l'escola, no?
I jo crec que aquesta iniciativa d'incloure altres professionals
que no són estrictament docents als centres educatius
farà com una mica aquesta efecta d'atacadòlic
que, bueno, que les altres administracions
o altres recursos coneguin la...
I això està passant, jo crec, no sé si la Núria ho comparteix,
però jo crec que està passant que els serveis socials
coneixen una mica més la nostra realitat o...
I, al fons, Núria, enmig d'aquest context que ens dibuixeu,
que és molt complicat, això passa factura al nivell acadèmic,
és a dir, que queden un segon terme i que esteu en l'urgència
i que teniu la percepció que s'està baixant
el nivell acadèmic de l'alumnat?
Jo no sé... Potser la Núria, perquè és diferent al primari secundari,
o també moltes vegades, jo crec que nosaltres,
precisament en aquest moment, això hem d'intentar que no passi, no?
Que el...
De fet, sembla que hi ha com un contracte vigent
entre la societat i l'escola, que és allà on l'escola
és la que garanteix que els infants aprenen, diguéssim,
una mica els codis, les eines,
per poder desenvolupar-se com a persones,
i això l'escola ho ha de garantir.
Jo crec que sí que ens trobem en situacions,
no sé la Núria què pot dir secundària,
però un llenguatge més empobrit en general dels infants,
moltes situacions, com dèiem abans, que han estat
els primers anys de vida en pandèmia,
que també hem passat factura, menys capacitat de concentració,
però nosaltres hem d'intentar que això no vagi en contra
d'aquest objectiu que també té l'escola,
que és garantir que les persones aprenem, no?
Jo crec que ens hem de posar més alerta amb això.
A veure, jo aprofito aquesta pregunta
per posar una mica el focus sobre aquesta etapa
de secundària de l'ESO,
que jo penso que aquesta franja, és a dir, a primària,
no és que tinguin tots els problemes solucionats ni molt menys,
però sí que està una mica més definit com ha de ser l'escola.
Tenim post obligatòria, també, cicle, formatius, etcètera,
també bastant definits, però jo penso que els grans oblidats
són els alumnes d'ESO,
la franja aquesta de 12 a 16, on passen moltes coses,
on passen de ser infants a adolescents,
i que la tenim, jo crec que l'hauríem de replantejar
en molts sentits, d'espais, d'horaris,
d'estudis més flexibles.
En general tot hauria de ser més flexible,
perquè els alumnes també poguessin evolucionar correctament
i a mi em sembla que aquí tenim feina a fer, també.
Aquesta és la pregunta que ens fem avui a l'ofici educar.
Estem sobrecarregant el sistema educatiu de funcions
en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Jo vull una escola que em faci feliç.
L'objectiu de l'escola és encaminar-se
a que cadascun dels alumnes sigui el millor.
L'escola ha de ser el lloc on el món es desvetlla.
Va escriure en un tuit el professor de secundària Boris Mira
exigir coses a l'escola que la societat no fa és un xic hipòcrita
i força exculpatori. Potser la pregunta que ens hauríem de fer tots
no és quin tipus d'escola necessita la societat,
sinó quin tipus de societat necessita l'escola
per aclarir-ho.
La Raquel, mestra a Telegram,
em sembla genial que l'escola promogui valors i treballi
i es cregui motor de canvi, però tota sola no ho pot fer,
cal també exigir a la societat i a l'entorn.
En aquest sentit, també avui hem parlat fins ara amb els fons espinós,
amb la Núria i Berni.
Incorporem a la conversa la Marta Darnés,
és educadora social en centres de secundària de Girona.
La Marta Darnés,
ens ha dit que abans tota la societat educava els roles parentals.
Sovint es dilueixen o desapareixen amb les dificultats per conciliar
i es demana al sistema educatiu que arribi allà on no arriba la societat
ni les famílies.
Problemes que són socials de tota la societat.
Diversitat sexual, ciberassetjament, feminisme,
educació emocional. Per tu, Marta,
què és educar i què ho ha de fer?
Bon dia.
Primer de tot, hem de tenir clar què és educar.
Hem de portar en context aquesta paraula.
I educar és un procés estès en el temps,
un procés de transformació.
On la persona hauria de ser una gent actiu,
hauria de poder participar activament d'aquesta transformació.
I cada persona hem de tenir clar que necessita un temps diferent.
Aquest procés educatiu és el que permet després
d'entrar en una societat.
Però el procés educatiu engloba molts processos,
molts actors, molts condicionants.
Engloba tres àmbits, l'educació formal,
que seria la que es dona a les escoles,
la no formal, la que es complementa,
i la informal, que és l'educació que es dona
amb la interacció amb l'entorn, amb tota la societat.
Hem de tenir clar que no només educa l'escola,
sinó que la societat, com a gran pilar,
i la societat en general després.
Si analitzem aquest primer pilar educatiu de la família,
a mi se'm desperten molts interrogants.
Per exemple, quin temps ara mateix podem dedicar
als nostres fills i filles?
Quines polítiques de conciliació real tenim?
Es pot educar en l'àmbit sentit de la paraula com a família?
Disposem d'aquest temps i d'aquest espai per fer-ho?
És la segona qüestió que se'm genera, és la societat.
Si la societat, pel sol fet de formar part
de les nostres vides i d'aquesta interacció,
també educa, hem d'analitzar quina societat tenim
i què estan ensenyant els nostres infants i adolescents,
política, televisió, xarxes socials.
Quins són els referents ara mateix dels nostres infants i adolescents?
Què ens està ensenyant la societat aquests infants i joves?
I com ho ensenya? És el que volem que ensenyi.
Si la societat és educativa, qui i com,
i torno a fer la mateixa pregunta,
qui i com omple aquest segon buit educatiu?
En resum, la pregunta que em fas, jo crec que es demana
a l'escola i als instituts que supleixi aquestes mancances
que són de tota una societat, aquesta pèrdua de referents
o de temps per educar.
Es demana a tot el sistema educatiu que arribi allà on no arriba
la societat ni les famílies, a tractar problemes que són socials,
no només que es tractin a les aules, com això que dèiem,
diversitat sexual, cibersegement, feminisme.
Això, per mi, genera molta pressió, sobretot el sistema educatiu,
sobre els docents i tots els educadors,
però també sobre l'alumnat.
I tot això sense recursos, amb aules saturades,
amb ràtios d'escàndol, amb diversitat, amb el tema de la inclusió sobre la taula,
i sovint sense una formació específica sobre aquests temes
dels quals la societat ens reclama que formem.
Bàsicament, incorporem a la conversa, ja la quarta pota, diríem,
d'aquesta conversa avui sobre si estem
sobrecarregant el sistema educatiu de funcions.
La Silvi Pérez Lima es pregunta si estem
psicopatologitzant l'educació.
Diu que els docents no necessiten incorporar les seves múltiples funcions,
la de descriure síntomatologia, opinar sobre la necessitat de medicació
o sospitar possibles diagnòstics sobre la base de l'experiència
derivant l'alumne a centres de salut.
L'alerta és correcta, però no cal esperar la tornada
del diagnòstic per a l'aposada en funcionament de les mesures d'ajuda.
Diu ella, és una perversió del sistema quan se sol·liciten diagnòstics
per disposar-ne als centres educatius.
Silvi Pérez, estem psicopatologitzant l'educació?
Estem sobrecarregant els docents
amb múltiples funcions que no els correspondrien?
Sí.
Estic força d'acord amb el que han anat compartint
els companys anteriorment.
De fet,
crec que el problema de base és que una cosa és detectar
i l'altra cosa és respondre, com també subgeria la Marta.
Llavors, dintre d'aquesta detecció,
nosaltres, des dels nostres àmbits,
jo soc psicopedagòga en un EAP
i també estic sobrecarregada, però
nosaltres podem fer alertes, podem fer detaccions,
es poden treballar i és cert que passen moltes hores,
però que el sistema de resposta no pot passar
per fer només formació a docents
sobre tots els temes,
perquè no es pot donar aquesta resposta única
i exclusivament des de l'escola.
Jo volia dir que això, tot i que la pandèmia
ens ha posat sobre la taula aquesta vulnerabilitat
de molts alumnes,
el que no ha canviat, perdoneu, és que estic una mica afònica,
el que no ha canviat al llarg dels temps
és les demandes socials als centres educatius.
És a dir, el que era l'escola de fa cent anys
a l'escola d'ara ha canviat,
perquè les demandes que s'han anat fent a les escoles
s'han anat modificant. És a dir, hi ha una institucionalització
del que és educar i del que és aprendre
i moltes de les funcions que abans es feien
en els núcleis familiars, a la família extensa,
ara s'ha traspassat a l'escola,
s'ha anat traspassant i se seguirà traspassant.
Ara bé, l'escola pot assumir totes les demandes
que la societat li fa, que és la pregunta que planteges
des d'un inici, no la pot assumir.
Ni totes aquestes demandes han de passar per assignatures,
ni per tallers, perquè és que a vegades
penso que faríem assignatures de tot,
una assignatura d'educació vial,
una assignatura de coeducació.
Es fa formació de tot a les escoles, en realitat.
Formació de tot i tot passar per la formació.
Llavors, quina és la funció de l'escola?
La funció de l'escola és crear les condicions
perquè els nens i els adolescents aprenguin
en convivència amb els altres.
Aprenguin en convivència amb els altres.
I què passa? Que s'ha desresponsabilitzat
globalment aquesta funció d'educar,
s'ha institucionalitzat,
tot ha de passar per l'escola,
amb una contrapartida que és, en canvi,
un poc reconeixement a la professió docent,
als professionals de la psicopedagogia,
als orientadors, als altres agents educatius
que estan començant entre les escoles,
i són un sector professional
que se sent poc estimat per la societat
i que se sent poc valorat.
Llavors, s'està demanant que responguin
els grans mals de la societat
educant els fills quan, en canvi,
no hi ha una valoració d'aquestes persones
i això influeix per acabar ara, per no extendre.
La Marta, em sembla que era,
com que comentava que l'ESO no està definida
i l'altre sí, en això discrepo una mica,
perquè jo crec que cadascú en el seu àmbit
se n'adona de lo poc definit que està
cadascuna de les etapes educatives,
de lo poc definides que estan les transicions
entre aquestes etapes, i aposto, com ella,
a una major flexibilització.
És a dir, l'Alfons també comentava
que estic molt a favor d'aquest engranatge
que hi ha proposta i que en petites poblacions
o en alguns llocs ho estem aconseguint.
És a dir, podem trobar-nos
les persones que representem les institucions
educatives de benestar social,
de salut mental, de pediatria,
i podem fer trobades sistemàtiques
que optimitzen la resposta educativa.
Però si no, cadascú per separat,
tot està tan extremadament parcialitzat
que si no busquem una flexibilització
a l'optimització dels recursos, no ens en sortirem.
Jo, amb això que deia Silvi,
m'agrada molt aquesta diferenciació entre detectar
i actuar, diguéssim que de vegades no s'entén,
l'escola és com que detectar, o que també deia la Marta abans,
nosaltres detectem una situació i és l'escola
que ha d'actuar. Jo també ho relaciono
amb que sí que és veritat que a l'escola
detectem aquestes situacions i aquestes problemàtiques
perquè ho hem de permetre a l'escola,
aquestes preocupacions socials han de ser presents a l'escola.
No volem evitar que l'escola sigui un lloc
on no es pugui parlar de tot això,
però l'altra part que seria la d'actuar,
moltes vegades l'administració o el departament
ha d'actuar en forma d'assignatura, com dèiem ara.
Hi ha un problema, la societat té un neguit
a nivell de salut sexual.
Fem una acció, posem una persona, un protocol...
Moltes vegades es fa molt d'esforç
en l'actuació concreta, però no amb aquesta mirada
de com entomem els neguitats de la societat
dintre de l'escola. No sempre hem d'actuar,
però hi han de ser presents. Jo crec que està bé
que hi hagi una diferència entre aquests dos nivells.
La Marta Darnés explica que està en una aula d'acollida
amb una desena d'alumnes provenents d'Ucraïna, alumnat rus,
alumnat de països castellanoparlants, hindús, marroquins...
Quina problemàtica us esteu trobant?
Abans ens ho explicaven l'Alfons i la Núria.
Dius que en ocasions us sentiu abandonats.
Sí, volia fer una petita reflexió
abans d'entomar aquesta pregunta
que deia abans la Núria, que el tema de la coordinació
entre diferents agents implicats en l'educació,
que això és molt important, perquè el que no pot ser és que
des de l'escola o des de secundària on estic jo es detecti
un cas de salut mental com altres lesions, per exemple,
i el protocol derivi a salut mental infantil i juvenil
i es donin hores al cap de dos mesos.
Són casos a vegades molt urgents i crec que aquí sí que
posaria molt d'èmfasi en aquesta coordinació
entre tots els agents implicats en l'educació.
I ara retomo la teva pregunta.
El primer problema que ens trobem a l'aula de collida
on estic jo a secundària són les ràtios.
Són ràtios molt bèsties. Penseu que treballem
amb una diversitat molt gran. Ara mateix jo, per exemple,
soc l'encarregada com a educadora de suport a l'alumnat
provinent d'Ucraïna. Llavors, clar, és alumnat
que arriba a Catalunya
i no parlen... només parlen rus i ucranès.
És que amb prou feines anglès, depèn de quins,
encara et pot salvar l'anglès com a llengua vehicular
per poder ensenyar el català. Clar, tens alumnats acabats d'arribar,
penseu que nosaltres juguem amb alumnes de primer fins al quart
d'Eso, tenim a l'aula barrejats. Això què implica?
Implica que tens alumnes que no parlen ni una paraula
en català amb alumnes que potser ja porten un any aquí
i que ja estan avançats, que estan fent...
Llavors, a més a més hem d'ensenyar altres assignatures
aquí dins, amb uns alumnes que, a més,
porten unes càrregues emocionals molt bèsties, un dol migratori
que estan intentant gestionar, o problemes socioeconòmics,
o famílies desestructurades, o família en el país en guerra.
Tenim alumnes que tenen els dos pares a Ucraïna i estan aquí sols,
o amb un avi. Clar, com ho fem? Com ho fem si som
dos docents per trenti i pico alumnes
amb aquesta varietat tan bèstia de primer al quart d'Eso.
L'altre problema que ens trobem a secundària també
és el tema de la inclusió. Es parla molt d'inclusió,
però inclusió implica crear un entorn en què totes les persones
puguin participar de forma activa i poder-les atendre
de forma més individualitzada.
En una aula ordinària, hauries de poder atendre aquesta diversitat
i el que es fa és segregar. S'està segregant
en aules de suport educatiu específic com aules CIEI
o en l'aula de collida, en el meu cas, que són alumnes
que no passen o passen molt poques hores a l'aula ordinària.
Això no és inclusió, estem segregant. Ens falten recursos
per poder incloure de veritat, per poder parlar d'inclusió,
almenys a secundària. Parlo de secundària.
Nosaltres estem en el mateix cas, és a dir,
som un centre de màxima complexitat i l'aula de collida
també la tenim pleníssima. Aquest any estem a 35
i sense comptar els sudamericans, que no compten, saps?
I nosaltres també ens trobem tota aquesta problemàtica
i la tenim exactament igual.
I volia dir que, per exemple, una funció més que tenim
amb l'alumnat que arriba de fora, que, a més a més,
moltes vegades és matrícula viva, és a dir, que es va incorporant
al llarg del curs. Et pot aparèixer un alumne
que fa tant, de Marroc, d'on sigui,
a quart des o perquè té l'edat, al febrer,
i l'has d'incorporar al sistema, a córrer cuita i com puguis.
Nosaltres també fem tota aquesta funció d'integrar
a la família, és a dir, d'escoltar-los.
Els fem una entrevista, llavors, moltes vegades,
abans de tenir la targeta sanitària, entren al centre
i després ve tota la resta. Perquè feu una mica la idea
de quines funcions tenim, a més a més
de totes les funcions acadèmiques.
I no sé...
Amb això què dius, Núria? Amb això què dius, ara, aquest exemple
quan tu aculls la família, moltes vegades,
en el tràmit o la primera gestió de l'escola,
jo, en aquest sentit que deia abans, hauríem de demanar
també des de l'escola o la societat o des de la ràdio, o qui sigui,
que també aquests altres departaments facin aquest...
O sigui, que hi hagi també o que es millori
en els serveis d'acollida a nivell de salut
o d'estrangeria quan venen les famílies,
perquè és veritat que nosaltres ho fem de bon grat
i suposo que vosaltres també, però és, moltes vegades,
el primer contacte que tenen amb el país,
amb la nostra realitat i, al millor, això no cal
que només ho fem les escoles. Jo crec que hem d'insistir
que les altres administracions també han de tenir la seva
responsabilitat. I en aquest sentit,
que jo penso que és molt important, ho deia abans la Silvi,
que hi hagi una administració molt
simplificada en el sentit que no sigui farragosa,
també ho deia, que no hi hagi tants...
i molt propera.
Jo crec que la clau són els recursos, està clar,
perquè sense recursos necessitem el 6%
de dedicat a educació, i això no ho tenim.
Però, un cop tinguem aquests recursos, el que hem de fer és que cada escola
tingui el que necessita, que algú ens pugui escoltar,
com nosaltres fem amb els infants, amb molta atenció,
pensant qui som, què necessitem, d'on venim i on volem anar.
I això jo crec que l'administració s'hauria de posar al cap,
i també ha de fer aquest canvi de mirada.
I a sobre també deia la Marta que s'intensifica la pressió
sobre el sistema educatiu i per tant també sobre l'alumnat
per tenir resultats qualitatius, o sigui que a sobre...
perquè els resultats siguin bons, perquè els alumnes
tinguin bon nivell. Consequències d'aquesta pressió
sobre el sistema educatiu que cau sobre els docents
i cau també sobre l'alumnat.
Qui em respon?
El meu problema, ai, el meu problema,
el meu entendre, el problema per mi com a educadora,
que porto anys estudiant tot aquest tema, va començar quan l'educació
es va convertir en objecte d'estudi o en ciència empírica.
Llavors tu com a ciència empírica necessites uns resultats quantitatius,
exacte, dades, per poder-me valorar aquest resultat.
Clar, això condiciona com i què eduques.
Aquesta mena de teorització de l'educació que provoca
la psicologització, com deia la companya,
i unes etiquetes, una mena d'homogenerització educativa
i una segregació. Clar, l'educació
pròpia ben dita no pot ser una ciència empírica,
perquè no és un fenomen natural que tu pots reproduir en un laboratori
amb sempre els mateixos resultats, és una pràctica social.
Clar, això què passa? Com a conseqüència, aquesta pressió,
els docents estan atrapats en tamaris, en sistemes d'evolució i burocràcia
que els acaba cremant i els treu un temps molt valuós
que podrien estar dedicant a innovar o buscar de quina forma
pot arribar aquell alumne que potser està més desmotivat.
El sistema educatiu hauria d'adaptar-se a l'individu
i no a la inversa. Els docents haurien de poder plantejar
els seus propis plans d'estudi, respectant els temps,
els ritmes i interessos de cada un dels alumnes.
S'hauria de poder treure aquesta pressió sobre els resultats
quantitatius i qualitatius per poder afavorir
una educació plena i crítica, que és que al final
l'educació, la fi final de l'educació
és transformar la societat, és transformar l'individu
perquè pugui el dia de demà transformar aquesta societat.
Hauria de tenir una entitat pròpia a l'educació,
diferenciada d'altres ciències. I resumint,
a respondre a la teva pregunta, ja acabo,
les conseqüències per a mi en són moltes. Entre elles,
docents que reneguen la seva tasca educativa cremats pel sistema,
lligats a mans i peus, obligats a seguir una estandardització
que no funciona. Per altra banda, tens alumnats desmotivats,
i al final l'estàs preparant per servir un sistema que es diu
capitalisme. I l'estem educant
per l'o secundària, sobretot, per obeir, no per pensar
ni protestar. Talla una possibilitat de transformar
la societat, així com a un anàlisi molt generalista,
ja ho sé. Estem sobrecarregant el sistema educatiu
de funcions. Aquesta és la pregunta que ens fem avui
en temps de suplement, a l'ofici d'educar.
L'escola té el deure
de dotar els alumnes de coneixements,
però no tan sols de saber-s, sinó també de saber-se
i saber com viure amb els altres. Marta Borguet.
Diu la Silvi Pérez Lima
sobre el que fa una psico-pedagoga d'UNEAP.
Són hores de reunions, de trucades, de videoconferències,
de desplaçaments invertides, en vez d'anar a l'escola
per fer-ho.
Gràcies per atendre totes les necessitats
que us arriben o que detecteu.
I què demanaríeu?
Gràcies, perquè fa temps que volia dir parell de coses
i així ho ajunto.
L'escola té el deure
d'anar a l'escola
per fer-ho.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per acompanyar-nos.
La tasca nostra als EAPs
és molt complexa i molt variada
i sovint no es veu o no s'arriba a veure
perquè el desbordament que hi ha
també és molt potent per nosaltres.
Una de les tasques que no es veu
i que intentem treballar molt és precisament
intentar liderar d'alguna manera
les escoles que intentem construir al voltant
de cada centre educatiu.
El que comentava en el fons de fer-ho proper
és així, si nosaltres treballem
pensant en clau, manesta social,
departament d'educació, salut,
tot això se'ns en va.
Però, en canvi, si jo soc la referent psicopedagoga
d'una població i em puc trobar amb les directores
si el CESMIC té una referent
que és una psicòloga, si Serveis Socials
té algun referent que són educadors
i baixem a que ens reunim, ens trobem,
ens coordinem i treballem les professionals
que estem en el dia a dia amb els alumnes,
jo crec que és el camí o la solució
per poder donar resposta a tot el que està passant.
De fet, a vegades podem arribar a coordinar-nos
a l'hospital, ens van de 10 hospitals de dia.
Clar, això suposa una planificació molt gran
que se't desborda amb alumnes de matrícula viva,
com comentaven els companys,
deteccions de nen des de P2 amb moltíssima fragilitat
i moltíssim retard en el seu desenvolupament.
Llavors, hi ha tota una funció de construcció
d'aquestes xarxes de treball
al voltant de cada centre educatiu
i jo trobo que és la gran aposta
amb la que hem de fer dels EAPs.
Però tenim tota una altra tasca, que és tota aquesta detecció
dels alumnes amb necessitats educatives especials
de dictaminar d'alguna manera
i orientar quins suports necessiten,
que arriba un moment que no es dona l'abast,
perquè si fem un a un tots els alumnes
que realment ho precisen,
menys que no podria, seria impossible.
Llavors moltes vegades intentem fer orientacions
i treball de tutories,
de transversalitats al centre
per intentar transformar metodologies.
Llavors, jo puc intentar treballar amb els centres
perquè hi hagi una major flexibilitat,
però també es necessita que institucionalment
es permeti aquesta flexibilitat
i que no es facin les tasques invisibilitzades
que nosaltres tenim per poder fer unes demandes de l'ogopèdia,
per poder fer unes demandes d'atenció de fisioterapeutes
que també estan desbordades,
perquè també hi ha fisioterapeutes a les escoles.
Hi ha tanta necessitat posada sobre la taula
i que és cert que es pot treballar des de l'entorn escolar
que realment ens reconeixem els uns als altres
les nostres tasques, les nostres funcions,
i apostem una mica per fer-ho de manera millor coordinada possible
però no delegant a l'institució,
sinó que m'hi poso jo amb la persona de Serveis Socials
o et poses tu director amb la persona del CSMIC
i ens autoflexibilitzem
i ens permetem aquest acompanyament mutu
o la nostra solitud ens sobrepasa.
La Maria Folch del Ferro és mares,
assessora de Famílies i Escoles
El treball de les famílies
permita un potencial enorme.
Allà és on es donen alguns dels vincles principals
i on es poden transmetre un munt de valors.
Unes que tenen hàbits importantíssims,
també com l'alimentació, l'amor per la lectura,
la conversa i un llarg, etc.
Tots aquests vincles són importantíssims
i són importantíssims.
Tots aquests aspectes tenen un ressò a l'escola
i també el contrari.
Per tant, la col·laboració és indispensable.
Crec que seria ideal poder mantenir amb les famílies
un diàleg fluït,
que no es basés només en xerrades unideraccionals,
formatives o en entrevistes puntuals,
sinó crear oportunitats d'intercanvi de col·laboració
en diferents formats, que vulguin ser més creatius,
i que permetin que tota la comunitat educativa,
mestres, pares i altres professionals puguin col·laborar
pel bé dels infants i els joves,
respectant això sí els límits que suposa el fet
que determinades decisions pertanyen a la família
i que cada família té la seva singularitat.
La família de la Maria Creta Itàlia Reggio Emilia,
la seva filla ara va a una escola de pedagogia a Waldorf
i forma part de la xarxa d'ajuda mútu al Guinardó
Mama G és una ONG nascuda al barri de Guinardó
fa més d'una dècada i és en realitat una xarxa d'ajuda mútu
i d'intercanvi de coneixements que es basen
als principis de la criança positiva i sostenible.
Per tant, el que fem són tallers per passar un temps
de qualitat amb família, desenvolupar oportunitats de vincle
però d'una manera lúdica, com espais de psicomotricitat
o també de música. També són molt importants els espais
de cura de l'adult, com ioga o moviment conscient,
també els espais de formació per aprendre coses del món
dels infants i d'altra banda d'autoconeixement
perquè és una peça clau per a aquesta criança positiva.
Dispusem d'un espai amb roba i estris d'infant de segona mà
a preus simbòlics que prové a més a més de gent
que ha fet donació dintre del mateix barri.
També organitzem moltes activitats entre famílies
que poden ser espais de joc, de creativitat sostenible,
de lectura de llibres, veritables xarxes de cooperació.
A l'hora oferim gratuïtament roba i algunes places
dels nostres tallers a famílies que ens arriben
derivades de serveis socials.
En el moment en què portem un fill o una filla al món
ja ve formar part d'una comunitat, per tant no podem
no educar en comunitat. La comunitat comença amb els vincles
familiars més propers i de manera natural es va ampliant
a mesura que l'infant o el jove va creixent. Ara, més que mai,
la comunitat s'ha individualitzat, però també en un bon sentit.
Cada persona i cada família i també cada escola té unes
característiques pròpies. Això té però una doble mirada.
És més difícil posar-se d'acord, però a l'hora és més enriquidor.
Per educar en comunitat cal reduir jo crec la velocitat
a la que ens relacionem, sortir d'espectatives molt tancades
i de curt termini i obrir-nos a una manera d'enriquir-nos
mutuament que sigui fruit d'un intercanvi més lent,
més creatiu. Jo crec que val la pena fer aquest intercanvi
o ens tancarem progressivament en el nostre castell
d'idees pròpies i què ens sortirà perjudicats seran
les nostres infants i alumnes. Jo vull un institut
que em faci millor persona.
Ronda final en aquesta conversa sobre si estem
recarregant el sistema educatiu de funcions.
Comencem amb la Marta Darnés, siguem breus.
Marta, com voldries acabar?
Jo voldria acabar dient que per mi les possibles solucions
passen per repensar el sistema educatiu, que volem educar
i com, amb més flexibilitat i menys èmfasi als resultats
quantitatius, amb recursos fixes a tots els centres
tant de secundària com a escoles, educadors socials,
tècnics integradors socials fixes.
Apareu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa. Tornem la setmana vinent
amb l'educació sexual per prevenir abusos.
Us deixem amb Miqui Núñez i Albert García.
Electricitat, sigueu lúdics, positius i alegres
i una mica d'empatia per salvar el món.
Patons de la Núria Venturi i la Rosa Silluei
fins la setmana vinent. Roger, bon diumenge.
Fins la setmana vinent. Un abraçada, Elisabet.
Miqui Núñez.
Miqui Núñez.
Venim de fora,
però et cridem a venir
a la festa de la vida amb tu i amb mi.
Que tinc una neu
que em porta a casa
i vull imaginar
que tot esclata
si tinc al davant
Catalunya de tu.
Tenir una bona visió ens permet gaudir de plaers,
com la lectura. A l'HIMO Group Mirances
som oftalmòlegs experts en la salut dels teus ulls.
Si tens un problema ocular o vols posar a punt la teva vista,
truca al 93-400-007
o entra a imo.cat.
Els teus gestos èpics
inspiren Zúrik assegurances per ser millors.
Per això, amb la teva nova assegurança de la llar,
participa i guanya 12.000 euros i digues adeu al teu lloguer
o hipoteca durant un any.
Consulta les condicions a Zúrik.es i fem-ho èpic.
El Suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí,
i demà repassem els millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web,
carradio.cat, parla al suplement i a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
Diumenge vam parlar amb 3 persones que va temps que busquen feina
i que no en troben, perquè les empreses demanen massa coses,
perquè els sous no són els que toquen o perquè es consideren massa grans
segons els seus estàndards.
Sobre com buscar feina i com buscar feina és una feina,
em van parlar amb el Rubén, la Lola, dos dels testimonis
que acaben la seva experiència.
Jo no tinc la sort del Rubén, jo no arribo a les entrevistes.
No puc sospitar, perquè no tens proves que hi ha darrere un edadisme
exagerat, però només que vegin l'any que s'ha acabat el batxillerat,
no tens que calcular gaire més.
És el que jo penso, perquè qualificada...
Ja no anem a parlar de cursos, que també, sinó professionalment, moltíssim.
Us heu trobat en situacions incòmodes en aquests processos de selecció?
Per exemple, l'Anna, que és una dona que et preguntessin
si vols tenir fills o si tens parella.
Jo sí. Me'n pregunten, primera o segona entrevista, si tinc parella.
I això què té a veure per la feina que ocupes?
Això ho he dit jo. Creieu que això és important per fer la meva feina?
Si tinc parella o no tinc parella. I què et diuen?
No tenen resposta. És que és veritat, jo crec que això no...
I si vols ser pare, t'ho han preguntat? No, això no m'ho han preguntat.
I diumenge vam comptar també amb la setmana tràgica
de Lleon Sindriu i el Toni Rodon, que es van fixar
al cap de setmana, que era la coronació de Carles III.
Això és el que deia Lleon Sindriu sobre com va viure
aquest moment històric les escoles braçals del Regne Unit.
Arribes a la llar i allà tens un pòster immens
en principi fet pels nens amb la cara
de Carles III, que diu la coronació de Carles III.
Hi ha com múltiples cares de Carles III
i la meitat és com una foto, diguem,
i l'altra meitat l'han dibuixat cada nen.
La qual cosa Carles III sembla Terminator,
i per tant fa bastanta por.
Realment, si li demanes a una criatura d'un any que et pinti la cara
de Carles III, la cara surt com surt. Feia menys por
la cara de Carles III en el mural que la realitat,
perquè jo el vaig veure bé, no ho sé.
Tu i jo no ho vas seguir? Tu que tens passaport britànic també?
Sí, sí, més o menys ho vaig seguir, i de fet fins i tot
a la tarda vam anar a fer una volta i hi havia esdeveniments
per celebrar la coronació. Què et va semblar?
Destacar la cara d'absoluta depressió de tothom.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
A Netflix hi pot veure la reina Carlota una història
de los Bridgerton.
Al mateix títol ja ens dóna la pista, la sèrie és
una spin-off preqüela de los Bridgerton que se centra
precisament en la joventut de la seva reina i que posa especial
focus en el seu matrimoni amb el rei George, una gran història
d'amor que va causar un important canvi social.
La sèrie ens porta entre bambolines de l'escàndol
del Watergate, quan els dos sabotejadors polítics de Nixon,
que són interpretats per Woody Harrelson i Justin Theroux,
enderroquen accidentalment la presidència que estaven
intentant protegir.
L'obra és una comèdia dramàtica de la companyia Alamaià Útica
que denuncia la violència obstètrica a través de la història
de la Isabel, que té una dona de 6 mesos i que comença a notar
que alguna cosa no va bé. Quan un dia es retroba amb una amiga
que serà mare, totes dues s'acompanyaran per descobrir
la seva funció a les 8 del vespre.
Bon dia, Sonia, on ho feu? Molt bon dia. Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes de llevat, fem tres propostes avui pel Barcelonès.
La primera és visitar la Fira Retrobarcelona a la farga
de l'Hospitalet. Un saló recreatiu de 5.000 metres quadrats
dedicat al videojoc clàssic i vintage per passar un diumenge
de nostàlgia i diversió. S'hi han programat moltes activitats
per als amants del videojoc dels anys 80 i 90, com ara
Conferències, Zona de Mercat, tornejos oficials, podcasts en directe
i també s'hi poden provar màquines, ordinadors i painballs d'època.
L'objectiu és reivindicar i divulgar tota aquella tecnologia
arcaica sobre la qual s'ha fonamentat una indústria
que avui mou xifres milionàries. Els visitants tindran al seu abast
més de 200 sistemes originals. També repetirà l'iniciativa
solidària Videojocs per aliments per recaptar productes
pel banc dels aliments. Aquesta fira és un referent
a nivell nacional i aquest cap de setmana torna amb la vuitena
edició, amb energies renovades i amb la voluntat de recuperar
l'esperit funcional. Les entrades es poden comprar
a través de la plataforma Entràpolis per 14 euros.
I després d'això, podem dinar el sopar al restaurant La Manteca,
a l'Eixample de Barcelona. Situat al carrer Consell de Cent,
número 90, molt a prop del Parc de Joan Miró i de la plaça d'Espanya
i fan cuina mediterrània i creativa. Cada vegada costa més
trobar bars i restaurants de platets a Barcelona on els productes
siguin de qualitat a un preu raonable. I aquí sí,
tenen una carta reduïda però exquisita amb tapes i entrepans
d'autor. I podem tastar una assassina de vaca de lleó,
les patates braves manteca, espaciades i picants, l'albergini
a la brasa, amb tomàquet fresc i mel, el brioix al curry
planxat amb galtes de vedella i salsa ciratge i el biquini
de burrata amb mortadela i trufa. Per postres,
el flam cremós de la iaia Antònia o el brownie de xocolata
amb nata de carmel. A més, la seva especialitat és el vermut.
El preu mitjà per persona és d'uns 20 euros, local petit
i acollidor, amb una terrassa en zona pacificada, oberta
dimarts a divendres de 5 de la tarda a les 11 de la nit i els caps
de setmana i festius de les 12 del migdia fins a la una
de la matinada. Música.
Música.
A Barcelona, avui concert de Montse Castellà.
A les 7 de la tarda al Casinet d'Ostafrancs, dins la programació
del Festival Barna Sants. La cantautora Brenca fa pocs dies
que ha enllestit el seu sisè disc, titulat Orgànic, un treball
fet amb sons naturals i, com diu ella, més despullat
i més visceral. No ho ha explicat gaire, però la idea de tot
el que acompanya aquest disc va néixer al llit d'un hospital
després d'una difícil intervenció que va patir a finals de l'any passat.
Són sons amb vibració pròpia que busquen l'essència,
bioritmes nascuts de l'entranya, amb el fetge i els pulmons,
melodies i arranjaments bàsics on la teoria que més és menys
és de bé realitat. Podríem definir-lo com l'anatomia
de la real, ja que parla de l'origen de tot.
Si voleu anar, encara queden entrades i es poden comprar
a la web del festival per entre 15 i 20 euros.
Fins a les 7 del matí avui a Montse Castellà.
Música.
Som aquí,
mirant la vida als ulls com ho va fer Dalí,
tenint-lo sempre lucids i oberts,
sabem que tota pedra fa pater.
Som aquí,
mirant la vida als ulls com ho va fer Dalí,
tenint-lo sempre lucids i oberts,
sabem que tota pedra fa pater.
Som aquí,
som aquí,
som aquí.