A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 22 d'abril del 2023.
Avui, el suplement, Artúlia amb l'Oriol Marc,
cap de política del nació, la Núria Martínez Ribot de Público,
la Núria Oriols del diari Ara,
a les 10 amb l'Hora Negra de la Maica Navarro,
en un dissabte on avui compartirem conversa amb Flora Saurer,
companya periodista, presentadora de televisió,
que ens confessarà que durant molt temps
ha tingut una relació molt complicada amb l'alcohol.
Com fa que no veus ara, Flora?
Crec que farà... el setembre farà 4 anys.
4 anys.
4 anys que vaig haver de deixar de beure alcohol.
Déu-n'hi-do, 4 anys.
Sí, sí, sí, sí, però si ho compares amb tot el temps que he estat foment,
potser no soc tants anys.
Em continues tenint ganes?
De tant en tant.
Sobretot en situacions d'estrès.
Amb bé, amb bé l'alcohol.
No penso tornar a veure mai més,
abans de ser una cançó fantàstica de Mishima,
també serà el títol del proper Sense Ficció de TV3,
aquest dimarts, i que es qüestiona la final·línia
entre veure alcohol de tant en tant o acabar caient en l'alcoholisme.
Un consum que es pot descontrolar, en parlem avui a dos quarts d'onze,
amb la Flora Saurer, que protagonitza i d'alguna manera
també acaba sent el guió original
d'aquest Sense Ficció que veurem aquest dimarts a TV3.
I a les 11...
Tu t'enfies dels humans? Eh, que no gaire?
Eh, que no gaire? Doncs el mateix has de fer amb les tecnologies.
Tu utilitza-les, però sabent que tard o d'hora
n'acabarà sent esclau, perquè deixa'm fer-te una pregunta, Blay.
Amb internet, per exemple,
que prometia ser una tecnologia horitzontal i democràtica
capaç de fugir del control capitalista,
creus que ens n'hem sortit
o creus que el capitalisme ha aconseguit controlar-lo?
Tu et sents lliure, Blay, per exemple, a internet,
o sents com un imbècil atrapat en un entremat d'aplicacions
i informació controlades per un oligopodi
limitadíssim en interessos...
A les 11, nou capítol del comunista.
Joel Díaz resol els dubtes dels audients
a l'atenta mirada d'un convidat misteriós,
dubtes i consultes a suplement.cat,
tot això en un matí on amb el Pep Nogueta
m'entrevistarem el Jordi Roca,
un home a qui fa poc li ha canviat la vida
ja que ha recuperat la veu.
Tot això i molt més en aquest dissabte de radio.
Dissabte de suplement, bon dia als que us esteu despertant,
bona nit als que no ens escoltreu, fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui comencem fent-nos ressò
de la satisfacció dels familiars usuaris
de residències i heriàtriques
per la decisió d'investigar judicialment
els fets de Palau Solità i plegaments.
Ara bé, denuncien que se senten abandonats
per part de les administracions i de la justícia.
Sentim Maria José Cartelen, ho explicava és la senyora.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Joan GarCA, Evelyn, ho explicava és presidenta
de la coordinadora de familiars de residències 5 més u,
ho explicava ahir al CatalunyaNIT de Catalunya Ràdio.
Això que fem ara, això que s'està fent ara,
és una boda en l'ocià, en l'ocià de la injustícia.
És evident que s'han arxivat
pràcticament totes les milers de denúncis que s'han posat.
S'han estat arxivades en el Conjunt de l'Estat,
també a Catalunya, i allà ens agradaria
que el que s'està fent aquí
s'hagués fet a moltes altres residències.
L'Ajuntament de Covelles ha patit un ciberatac
que impedeix l'accés al sistema informàtic.
Els atacants es van posar en contacte ahir
amb l'Ajuntament per donar-los instruccions
per un possible pagament de rescat.
Els Mossos d'Esquadra ho estan investigant
i ara ens ho explica la corresponsal del garraf,
la Montse Gené.
Està afectada l'atenció presencial,
però segueixen actius tant la web
com els principals serveis d'administració electrònica.
L'atac de ransomware ha encriptat dades
que afecten tota la xarxa interna de l'Ajuntament.
Demanarien rescat per desencriptar-les,
però l'Ajuntament no ha obert l'arxiu
dels segrestadors informàtics
on hi havia instruccions que els feien seguir
i ho ha posat en coneixement de seguida
dels Mossos d'Esquadra i de l'Agència de Ciberseguretat.
L'alcaldessa, en Rosa Funoll,
ho ha confirmat a Catalunya Informació.
Els gremis han sent-se a treballar,
que han trigat molt de dir que demanaven rescat
fins al migdia, que normalment no en diuen a primera hora.
Ha sigut un atac molt important.
Hi ha actuacions com empadronar o fer el cens
que ara no es poden fer.
L'Ajuntament assegura que té còpies de seguretat.
S'està treballant per posar un servidor nou
i s'hi estarà tot el cap de setmana.
No saben si dilluns o dimarts ja podran treballar,
però de moment els treballadors
han hagut de marxar a casa per seguir operant a distància.
Molt bones sensacions dels llibreters de cara a demà
per la diada de Sant Jordi.
Els llibreters que ja poden obrir parades
viuen aquest dia amb molta expectació i amb més il·lusió que mai.
Després que l'any passat va ser un Sant Jordi
marcat per una impressionant pedregada al centre de Barcelona.
Hi ha molt bona sintonia entre les llibreries,
que també veuen una molt bona resposta per part del públic.
La directora d'un llibre, Siolanda Batallé,
té clar com serà aquest Sant Jordi.
Serà el Sant Jordi de les nostres vides.
La sensació és que després de dos anys pandèmics
i del darrer any, que també va ser preciós,
però que vam tenir tornados, van tenir pedregades,
vam tenir tot el que vam tenir,
la sensació és que tothom s'hi està abocant encara més que mai.
I aquest any està previst que per Sant Jordi
es venguin 6 milions de roses,
de les quals una tercera part sortiran de Mercabarna Flor,
el gremi de floristes de Catalunya
fa una crida a la compra de roses en floristeries i parades.
Així ho ha fet el seu president del gremi, Joan Guillen.
D'entrada tindrem 6 milions de roses aproximades al carrer.
I sí que això, l'última vegada que va acabar el diumenge Sant Jordi,
va ser l'any 2017, no vam arribar a aquesta xifra.
I per part nostra anem a batre el rècord del diumenge.
Aquesta és la nostra voluntat. Per què?
Perquè hi ha ganes de celebrar Sant Jordi en plenitud.
I aquestes ganes crec que ens donaran una diada molt important.
I música.
Mishima ha tornat a fer vibrar la Paloma amb música en directe.
La banda barcelonina, un pler de música i poesia,
la sala més solera de la ciutat amb una festa dedicada a Sant Jordi.
I ha anat amb el Ruiz.
Aquests matins
el llavarem...
Mishima ha repassat els temes del darrer disc,
l'Egua clara, publicats aquest vendre fa un any,
però també clàssics de la banda.
Amb títols adients, com menteix la primavera,
un nucli potent del repertori que ha acompanyat
Serkla i Breu, Gospira, Estel o Carícia,
els Vespres Verts, un tros de fang amb el qual el públic s'ha desfet
o quin ha begut.
Semblava difícil de superar, però just abans dels bisos,
la recta final era de traca.
Osos dins d'una caixa, la tard esclata,
qui més estima i l'olor de la nit.
I encara falta una sorpresa quan han tornat a l'escenari.
Roses.
Una versió de Flowers de Miley Cyrus.
Com es compra una rosa
Si dedica una...
I en esports, l'Espanyol ha encadenat la setena jornada de Lliga
sense guanyar a la primera divisió de futbol.
Els blanc i blaus han firmat un de sabadó empat a zero a casa,
davant el Cadis, i continuen en lloc de descens.
Això sí, els locals han tingut nombroses ocasions de gol,
dos pals inclosos en la segona part.
Avui dissabte, Valladolid-Girona,
amb novetats de Calens i Reynier,
i baixes de Borja Garcia, David López,
Tati Castellanos i Bueno pels gironins.
Demà diumenge al Barça comptarà amb De Jong i Pedri
per rebre l'Atlètic de Madrid.
I el femení blaugrana, encara avui dissabte,
el duel d'anar de les semifinals de la Lliga de Campions.
Montxelci-Barça, Moixola i Clàudia Pina ja disponibles.
Pel que fa al temps, fins al migdia ens diuen
que es mantindrà el predomini dels núvols,
sobretot a la meitat oest del territori,
amb algun ruixat al nord de les comarques de Lleida.
A la tarda, els núvols es generalitzaran
i els ruixats s'estendran a tota la meitat oest i nord del país.
Les temperatures seran una mica més baixes.
La Fundació Òpera Catalunya presenta Il Trovatore,
una de les òperes més celebrades de Berding.
Del 26 al 30 d'abril, al teatre, a la faràndula de Sabadell,
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i el cor d'amics de l'Òpera de Sabadell.
Viurem l'emoció de l'òpera amb Il Trovatore,
una història de venjança i emocions a flor de pell.
Entrades a www.operecatalunia.cat.
Tota la vida, el teu club em cuida.
Amb aquesta plorada,
Tota la vida, el teu club em cuida.
Amb aquesta pluja de vals,
amb productes que són ideals.
Per ser del Club Caprabo, 20 vals el més personalitzats,
perquè és al bistre en què acabis enamorat.
Caprabo, el club que enamora.
Quan et deixes anar perquè desapareixen les teves preocupacions.
Quan pots fer el que vulguis,
perquè de la resta ja se n'ocupen els altres.
Quan aquesta sensació pot arribar durant molts anys.
Quan tens un Toyota, relax.
Toyota Relax, amb 10 anys de garantia.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio els dissabtes,
a l'hora que encara no ha sortit el sol, al mans.
A Catalunya Ràdio, Mans, amb Quim Rullant.
Bon dia, bona hora i bon cap de setmana,
un dissabte més benvinguts al Mans,
a Catalunya Ràdio amb tot l'associacionisme
i la cultura de rel a la ràdio nacional.
Tornarem a fer cites clar per tot aquest cap de setmana
ple d'activitats al voltant de Sant Jordi.
Avui passarem per propostes de llibres
al voltant de la cultura tradicional
i ens ajudarà a fer el repàs amb Lluís Marmí de la Tradillibreria.
Si voleu venir a veure, demà, durant tot el dia,
a fer el Passem Royal de Barcelona.
Evidentment, sempre podeu mirar per la web,
però si vinguem a la Passem Royal de Barcelona
sempre és més divertit perquè ens calarem una estona
i demanarem llibres i tot plegat.
Us recordarem que a Montblanc aquests dies
és més medieval que mai.
Al final, el motiu de la nostra festa
és la representació de la llegenda.
A partir d'aquí creix tot el seu entorn.
Creix el mercat, creixen els espectacles en petits formats,
però la base de la nostra festa és la llegenda.
I portem 9 anys a mantenir la mateixa llegenda.
Com vam explicar altres vegades,
tota la gent que participa a la llegenda,
tota la gent que organitza la llegenda,
tots són voluntaris.
També cantarem molt perquè volem explicar-vos
que aquesta setmana que ve
és la llegenda de l'any de l'obra del cançoner popular,
tot aquest any d'activitats que ha recorregut el país,
explicant la tasca íngen de recollida de tonades,
cançons i danses que es va fer ara fa 100 anys.
En parlarem amb el comissari d'aquest any, en Jaume Iats.
Bé, ha anat realment bé.
Evidentment, no és un dels anys estrella
que sortia cada dia a tots els mitjans de comunicació,
ni molt menys,
però sí que ha estat un any en el qual
moltíssima gent que no tenia cap idea
o una idea molt lleugera
de què havia estat l'obra del cançoner
i del que representa el fet de cantar oralment cara a cara,
doncs se n'ha fet una idea
i potser en la seva... algun ser,
vaja, que directament en la seva activitat,
en la seva expressió,
doncs han modificat una mica la manera de fer-ho a punt de vista,
i és això que preteníem.
També cantaran a Prada, les 12 hores de glosa,
que han previst per al proper cap de setmana.
És aquesta trobada anual
de tota aquella gent que en català, arreu dels països catalans,
gaudim del fet d'improvisar tot cantant,
i ja sigui amb el cant d'estil valencià,
amb les porgueres de Menorca, amb els garrotins de Lleida...
És aquesta riquesa i aquesta varietat que tenim
i que posem un dia en comú
i que durant 12 hores xalem, gaudim al màxim.
Tot plegat i molt més,
amb aquest mans que comença ara mateix aquí a Catalunya Ràdio,
la real a la Ràdio Nacional.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans. Comencem.
I la primera sona és una novetat musical d'aquesta mateixa setmana.
Són Marta Casals i Dani Jené,
que han tret una delícia que porta per nom nemòzina,
la deesa grega de la memòria,
i que reinterpreta moltes cançons
de l'àmbit de la cultura popular i tradicional,
que canten bé amb la celebració d'aquest centenari del cançoner.
Un treball que sona així de bé. Jota Marinera.
Sempre mira d'on ves vent
I una dona marinera
Sempre mira d'on ves vent
Tant si és llevant component
I es muntem sempre a l'espera
I es muntem sempre a l'espera
I una dona marinera
De bon capiglosador
Marina, tu qui pretens
De bon capiglosador
Me vols fer una cançó
Que no meni els vuit vents
Me vols fer una cançó
Que no meni els vuit vents
Llevaig ponent dimestral
Llevant xoloqui mitjor
Llevaig ponent dimestral
Tremuntant a y gregal
Bet aquí els vuit vents del món
Bet aquí els vuit vents del món
Llevant xoloqui mitjor
Llevant xoloqui mitjor
Tremuntant i aire surta
Tremuntant i aire surta
Tremuntant i aire surta
12 hores per disfrutar
Eternitat per sentir
Ja us hi diré en cada minut
Cada segon de la vida
Tradició i joventut
En sa glosa més sentida
Abans d'entrar en Sant Jordi us l'hem explicat
Avui a la setmana que ve
volem viure una sessió de 12 hores de glosa
En aquest cas, una activitat
que es fa cada any en algun municipi dels països catalans
Cadascú amb els seus accents, les seves melodies
i la seva mètrica
La jornada és una trobada nacional
que arriba a la quinzena edició
Parlem amb en Cesc Franquesa
Bon dia
12 hores de cançó improvisada, de glosa
sobretot de bon ambient
que ja fa uns quants anys que ronden
per arreu dels països catalans
i posar sobre la taula aquesta riquesa
que tenim al nostre país al voltant del cant improvisat
És això, és aquesta trobada anual
de tota aquella gent que en català
arreu dels països catalans
gaudim del fet d'improvisar tot cantant
i ja sigui amb el cant d'estil valencià
amb les porgueres de Menorca
amb els garrotins de Lleida
és aquesta riquesa
i aquesta varietat que tenim
i que posem un dia en comú
i que durant 12 hores xalem
i gaudim al màxim
Hi ha una activitat prèvia
al proper divendres de les 7 de la tarda
una presentació d'una exposició
que porta per nom juguets i gènere
una col·laboració entre l'Abrasola
i el Museu del Juguet de Catalunya
i llavors l'endemà, el dissabte dia 29
a partir de dos quarts d'ons del matí
hi haurà una obertura castellera
amb espel·lancos del Conflent i tot seguit
l'Abrasola i l'Abrasola
i hi haurà, amb espel·lancos del Conflent
i tot seguit, les diverses activitats
destacar, Cesc, la participació de la gent de l'Abrasola
i la seva tasca al voltant no només del català
sinó també, fins i tot, com dèiem, de la glosa
i del cant
Sí
La cançó i la música a l'Abrasola
sempre han sigut molt present
i ja s'han fet 3 edicions
d'una mostra de glosa interna
on participen alumnes de tots els centres
i, per tant, aquesta cultura de la glosa
ja està com força instal·lada
i, per altra banda, al nord
no tenim glosaires
no tenim un grup de glosaires
que practiquin aquesta cultura
i no ens va semblar interessant
lligar al fet que hi ha un grup de mainada
que ho treballen
que és el futur
en el fons del país
i que fossin representants del nord
just abans de començar estrictament
les 12 hores
ells començaran a les 11.30
fent aquesta petita mostra
de corrandes del Rosselló
que és la tonara pròpia
o més popular aquí al nord
Les minyones de tuï
diuen que estimen pas el vi
L'altre dia em vaig veure una
que s'hi feia amb un topici
Les minyones de canet
diuen que tenen el cul net
L'altre dia em vaig veure una
que s'hi feia amb un rescletzi
Destacar que, també,
la glosa interna
i també s'han recuperat
una melodia
que la gent de la Catalunya nord
diu que la cantaven
el tombant de taula
Les minyones de tuï
són les corrandes del Rosselló
que és una cançó que sí
amb tombant de taula
o el cafè
de vegades s'explica això
que els minaires han pres de la feina
i un cap de bit així més un poc
el cafè acabaven també
i el cantant
d'això, el que ens ha quedat
són unes estrofes de repertori
que són molt conegudes
que també parlen de capellans
de minyones, dels bilatges
però són unes estrofes
repertori que són força conegudes
però s'ha perdut l'hàbit
de cantar improvisant
i una mica el que provem de fer
és això, una tonada que s'ha mantingut viva
però que s'ha perdut aquest hàbit
de reprendre, de recuperar
el costum
d'improvisar cantant
important també que en guany
crec que és la primera vegada
que hi haurà improvisadors
que ens arriben des de l'Alguer
si tot va bé
tindrem l'Àngel Maresca
el barber de l'Alguer
que és una joia
és una institució putella
perquè és un barber de l'Alguer
quan vas i te fas afaitar
sovint agafa la guitarra
i s'aposa a cantar
és tota una institució
i ens fa molt de goig
perquè normalment a les 12 hores
o no ha pogut venir o hi ha hagut alguna dificultat
i en guany serà amb nosaltres
i podrem tenir representació
de País Valencià, de Mallorca, de Menorca
del Principat
amb la particularitat de les Terres de l'Ebre
i aquesta representació de Catalunya Nord
amb la Mainada de la Bressola
vol dir que sí, una quinzena edició
de les 12 hores
amb força completa.
I tu dius que tens fastaquera
però t'has despistat bastant
que cercaves per davant i la tenies a casa
Doncs 12 hores de cançó improvisada
en aquest cas a Prada
amb la tasca de la gent del Casal del Conflent
que és qui acull en aquest cas
l'activitat divendres
hi haurà aquesta prèvia, una exposició de juguets de gènere
i dissabte, com hem dit, a partir de dos quarts d'11
castellers a dos quarts de 12
la participació de la mostra infantil
de la gent de la Bressola
i continuarà la mostra, el dinar de glosadors
el sopar, evidentment
i el Glosabars, que són un dels moments més divertits
i que aquesta vegada seran paral·lels
me sembla que n'hi haurà diversos
i la Cluenda, al vespre
en principi, a les 12, però, Cesc, mai se sap?
Mai se sap
i sol no ser, veritat
Deixa'm afegir, Quim,
que la importància d'aquesta exposició
que no és com un afegitó
és una feina que s'ha fet
des de la mainada i els equips
i amb col·laboració amb el Museu del Juguet de Catalunya
per replantejar el rol dels juguets
en la construcció del gènere
i és una exposició interessant, necessària
i que estem molt orgullosos
de que la Bressol ens obri les portes
per poder-la mostrar
i que els àpats són oberts
que la gent s'hi pot inscriure, si vol
ens treparan en el...
tant a Twitter com a Instagram
amb l'arroba Glosa Conflent
nos hi treparan
i des d'allà s'hi poden inscriure
treparan els enllaços
i que esperem ser molt nombrosos aquest cap de setmana
per gaudir al màxim.
Doncs esperem que sigui xes, també, qui vulgui, més informació
a casaldelconflent.cat
Gràcies per haver-nos trucat al programa.
Molta sort i a glosar molt.
I gràcies a vosaltres, com sempre, glosarem, glosarem,
no patiu per això.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Aquesta és Arpes del Bosch,
sordana d'en Ric Urti amb la Copa Sant Jordi,
que es podrà escoltar aquest matí
a la Festa de Cultura Popular de Nou Barris, a Barcelona,
on hi participa el president d'Arpes del Bosch.
El president d'Arpes del Bosch
ha fet una petita presentació d'un llibre
que es diu l'Arpa del Bosch.
Aquesta és l'Arpa del Bosch.
Aquest llibre es diu l'Arpa del Bosch.
Aquesta és l'Arpa del Bosch.
Aquesta és l'Arpa del Bosch.
Aquesta és l'Arpa del Bosch.
Aquesta és l'Arpa del Bosch.
On hi participarà la copla principal del llobregat.
En aquesta festa, a la tarda,
hi haurà concert amb músics,
amb la banda sinfònica de les roquetes,
habaneres i nit de foc.
Ets mans! Ets festa! Ets a Catalunya Ràdio!
Mira la tomàxina com va pel carrenau
Porta xicetlla llarga que no hi cap sinó, no, no
Mira la tomàxina com va pel capotxin
Va de calaixinella i al davant dels padrins
Divendres que ve, Reus o Cull de Cluenda,
de l'any de l'obra del cançoner popular,
un acte que es farà al Teatre Vertina
i que tanca un any d'activitats per explicar quina va ser la tasca
que va endur a terme tota una colla de recollectors,
de cançons, de tonades, de danses i de molt més.
En Jaume Ayaz n'és el comissari d'aquest any.
Bon dia, Jaume. Molt bon dia.
En primer lloc, com tota Cluenda, com sempre toca fer una valoració.
Recordem que ara fa una mica més d'un any,
perquè es presentava una mica abans,
es volia posar de relleu el fet de la tasca Ingen,
que va fer aquella gent ara fa 100 anys
al voltant del que es va dir l'obra del cançoner.
Com valoreu com ha anat aquest any?
Bé, ha anat realment bé.
Evidentment, no és un dels anys estrella que surti cada dia
a tots els mitjans de comunicació, ni molt menys,
però sí que ha estat un any en el qual moltíssima gent
que no tenia cap idea o una idea molt lleugera
de què havia estat l'obra del cançoner
i del que representa el fet de cantar oralment, cara a cara,
doncs se n'ha fet una idea,
i potser en la seva, en algun ser,
vaja que directament a la seva activitat,
en la seva expressió han modificat una mica
la manera de fer-ho a punt de vista,
i és això que preteníem, definitivament.
Escolta'm, hi havia moltíssima activitat programada,
però hi ha hagut alguna cosa que com a comissari t'hagi sorprès
del que ha passat aquest any,
alguna proposta que hagi vingut de fora o algo que no us esperàveu?
Sí, bé, hi ha hagut sorpreses, per exemple,
reformulacions de cançons de l'obra del cançoner
que s'han fet aquest any,
que han estat d'ordre molt diferent
i hem parlat amb compositors, amb músics,
s'han fet coses molt diverses,
i d'una expressió, jo diria que relativament nova, diferent.
Probablement aquests joves compositors,
per exemple, quan el cor recambre del Plau de la Musca
els hi han carregat, amb uns joves compositors,
noves composicions sobre melodies recollides per a l'obra del cançoner,
el que ens hem trobat és amb unes peces,
amb una força i una frescor
que és molt diferent del caràcter, en general,
més melancòlic, més abocatiu, abocador,
a més d'una altra estètica, evidentment,
que es feien anys enrere, sobretot a l'època,
a l'època modernista nouscentista.
Per tant, es veu ben bé que a partir de les feines d'obra del cançoner
hi ha una força a recuperar
unes exploracions artístiques i personals expressives
que poden ser realment molt interessants
de cara al present i al futur.
Això més a gent jove que s'hi ha interessat
i que no en teníem a la majoria ni idea de què anava això,
i que sobretot ho veuen amb menys prevencions,
amb menys, algú diria, prejudicis,
comparat amb altres èpoques,
que tot allò tradicional, antic,
són una mica a carrincló
o una cosa que és del passat,
no, no, ho veuen amb clau de futur,
i això probablement és la gran experiència d'aquest any.
Ara toca tancar-lo.
La setmana que ve, divendres, serà al Teatre Bertina de Reus,
a partir de les 7 de la tarda.
Com us heu plantejat, aquesta cloenda?
Bé, primer he de dir que hi esteu tots convidats,
perquè el Teatre Bertina de Reus és gran, és potent,
i, per tant,
i aquest gent podeu venir el divendres vinent,
a les 7 de la tarda,
i el que ens hem plantejat és fer una experiència, també,
amb un cert caràcter innovador.
Hem agafat persones, músics, que fan, i cantants, vaja,
que fan gloses,
que fan improvisació de versos a tot cantant,
de 4 gèneres i 4 llocs diferents,
n'hi haurà de Mallorca, del País Valencià,
de l'àrea de Tortosa Baix Ebre,
i més de la part nord de Catalunya,
i cadascun d'ells farà servir
els models musicals i cantats de la tradició
que ha viscut, que ha mamat, que ha fet,
i alhora dialogaran amb un poeta.
Aquest poeta és en Josep Pedrals,
un poeta molt de la paraula viva,
de l'expressió directa,
i molt de...
també de... ell mateix canta i puja a l'escenari de manera constant,
i aquest poeta prepararà uns poemes,
i prepararà uns versos i unes expressions
per dialogar i fins i tot diria provocar els que canten
perquè afinin l'engin, es molin la llengua,
i, per tant, es creï un diàleg en directe creat allà mateix.
I això crec que és una de les forces del fet de cantar
sons els models tradicionals, aquells models d'expressió directa,
que coneixem a vegades de les caramelles,
els pastorets, altres llocs,
però que no sempre hi veiem la força artística que pot tenir,
i en aquest cas espero que això es demostri amb el nivell més alt.
Portarà per nom la proposta versal cançoner
i serà, com dèiem, l'acollenda de l'any de l'obra del cançoner popular.
I n'hem pogut parlar amb en Jaume Iats, qui n'ha sigut el comissari.
Jaume, gràcies per tenir la trucada del programa. Bona feina.
I, escolta, ara a seguir gaudint dels fruits que dona aquest any
del cançoner que s'allargarà encara durant el temps.
Sí, perquè l'exposició continuarà fent-se, s'ha fet a més de 30 llocs,
i entenem que el fet de cantar
pot formar part de l'imaginari
de moltes noves propostes que van sorgint.
Doncs esperem que sigui així. Jaume, una abraçada.
A reveure. Fins d'un aviat.
Deixa't de manies. Mans, amb Quim Rullant.
Seguim al Mans, seguim a Catalunya Ràdio,
amb tota la rel a la Ràdio Nacional.
I ara, en aquest cap de setmana de Sant Jordi,
fem un repàs amb en Lluís Marmi, de la 3D-Llibreria.
Bon dia, Lluís. Bon dia.
Un Sant Jordi que, abans de començar,
digue'ns on et trobarem amb les millors propostes
al voltant de la real.
En principi, si voleu venir a veure, demà,
durant tot el dia, serà al Passegallal de Barcelona.
Evidentment, sempre podeu mirar pel web,
però si veniu allà al Passegallal de Barcelona,
sempre és més divertit, perquè ens acabarem una estona,
i remenarem llibres i tot plegat.
És molt de gust comentar la jugada amb totes les novetats
i amb tot el bagatge que hi ha dintre de la 3D-Llibreria,
que és moltíssima i que val la pena deixar-s'hi perdre una estona.
Escolta'm, va, novetats.
Ja sé que és complicat,
però destaca'ns alguna novetat per aquest Sant Jordi,
si encara aquestes alçades no sabem què regalar.
Sí, a més, allò va...
Comencem, diguem-ne, pels més benvenguts,
els que seran més fàcils de trobar,
o que podeu quedar més fàcilment bé pels públics,
i comencem per una gran obra
que està passant des del mes de desembre.
I és complexa, dir-ho en cultura popular,
que un llibre estigui passat,
però ara mateix m'acaba d'arribar
la cinquena edició de mitologia dels països catalans,
el Daniel Regió i la Laia Baldevell.
Una vista de llibre visualment expressiós,
però a més a més el que trobareu i descobrireu
tots els éssers màgics de la cultura popular,
fins al parellops,
ja veig molt ben treballat, el text.
I la feina brutal, brutal.
No cal anar gaire lluny per trobar mitologia,
també al nostre país, els països catalans hi ha moltíssim,
i en aquest treball els recollim. Què més?
I una miqueta en els que estan, diguem-ne,
els fàcils de trobar,
i que seran bastant...
dins la llista dels 10 més benvenguts de la nostra llibreria,
per dir-ho d'una manera, si en deixem una mica la broma,
un gran llibre que ha sortit explicant la vida d'en Jaume Arnella.
En Ferran Riera, periodista i autor d'altres llibres,
com El grup de folc,
o Inventari cultural de música col·leccional,
ha dit a Mediciens Sidilla
una entrevista amb en Jaume Arnella,
una entrevista com...
una miqueta de districcions d'espais,
de manera que ens explica la vida d'ell, els seus moments...
I, de fet, ens està explicant tot un moment cultural
que ens ha marcat molt,
que és dels anys, diguem-ne, set anys d'endemà.
I la feina, Jaume Arnella, que, en aquest cas,
queda en aquesta gran entrevista que li fa en Ferran,
i en la qual hi participa molta gent posant-hi el seu punt de vista.
Un molt bon treball, per tant, també,
que és una recomanació per a aquest Sant Jordi.
Seguim amb música?
Sí, i amb un bon treball, també,
que el fet de l'Aneis Falco, per la Litoria del Brau,
i instruments de música tradicional.
Més que res, perquè és un treball i un funcionament molt interessant,
perquè quan arriba un llibre d'aquestes menes,
l'últim que et penses és que parlarà de violí, sax, flaviols, accordions...
i fins a la pàgina 40, aproximadament,
no comença a parlar d'aquests instruments que nosaltres tenim al cap,
perquè abans fa tot un treball explicatiu d'instruments,
des de la veu, al tema de les joguines...
És un treball molt interessant, perquè també,
tot i que és molt didàctic, i per a tots els públics,
ara també entrareu en conceptes que, de vegades,
o no sabeu, ho hem donat percebuts, que és interessant recordar.
Per exemple, el concepte de sac de gemecs,
inicialment era un mal nom,
era un insult que li dèiem a l'instrument,
però que ara hem acceptat com si fos el seu nom.
Un bon nom, en aquest cas.
Els amants de la música, aquesta proposta que ens té...
que ens presenta en Lluís.
Alguna cosa més, Lluís, ja per anar a recomanar aquest Sant Jordi,
anar tancant?
Sí, perquè, com que els amants de la música, com tu ho has dit,
sempre m'agrada molt també cantar.
L'era Humil, un personatge que...
Més que Joan Tomàs havia recollit moltíssimes cançons d'ell,
i ara s'ha recollit tot el material que li va donar a en Joan Tomàs,
s'ha recollit en un llibre editat per la Bargana de Funculor i Total,
i que en trobeu molta cançó,
molta partitura i molta explicació de l'obra La cançó de popular,
que ara, si tot va bé, s'ha de tancar amb tu.
Exacte, ens explicava en Jaume Ayats,
que divendres que ve es tanca a Reus,
amb aquest gran actor on també hi haurà molt de cant.
Per tant, l'era Humil, un també dels noms d'aquesta obra,
d'aquesta obra del cançoner.
Escolta'm, i si et sembla, acabem amb una proposta més d'imatge,
que és la que ha sortit a partir del micromecenatge,
i que és una feina d'en Mariano Pagès.
Sí, és un treball espectacular, eh?,
el Ball de Gitanes, el Ball Montseny.
Em vaig estar a darrere de la creació
i em va arribar molta informació
i semblava que era una cosa molt potent,
i veritablement és molt potent.
I aquest, a part dels teus textos,
molt correctes i molt interessants,
visualment és espectacular, fotogràficament,
tot el vestuari, tot el Ball de Gitanes, del Ball Montseny.
Per tant, imprescindible, no només pels amants del Ball de Gitanes,
sinó pels amants del ball, de la dansa tradicional,
o inclús de la fotografia.
Exacte, si no us agrada tant llegir, també tenim aquesta proposta,
a la qual fins i tot el Mariano s'atreveix a descontextualitzar
una mica, eh?, les figures del Ball de Gitanes, del Ball Montseny,
i les porta a l'estudi,
i les porta a altres llocs on no els trobaríem habitualment.
Escolta'm, Lluís, són moltes les propostes,
ens hi podríem estar molta estona,
però amb aquests quatre o cinc títols que hem donat,
volem donar alguna recomanació.
Si voleu fer un cop d'ull,
demà a la plaça Rial trobareu en Lluís Marmi
amb tot el carregament de la traïllibreria.
Gràcies per atendre el programa, que tingueu un bon Sant Jordi.
Igualment, fins una altra.
No volem marxar sense oblidar que estem en plena setmana medieval
i que Montblanc acull aquest dissabte
la representació de la Llegenda de Sant Jordi.
En Matías Martí ens ho explicava d'aquesta manera al programa.
Al final, el motiu de la nostra festa
és la representació de la Llegenda.
La partida aquí creix tot el seu entorn.
Creix el mercat, creixen els espectacles a partir de formats,
però la base de la nostra festa és la Llegenda.
I portem 9 anys a mantenir la mateixa Llegenda.
Com vèiem, ho he explicat altres vegades,
que tota la gent que participa a la Llegenda,
tota la gent que organitza la Llegenda,
tots són voluntaris.
Fa uns anys, un altre jove de Montblanc,
va decidir crear el nou guioner de la Llegenda,
i es va dueter-lo.
Un grup de joves van decidir
que dirigissin altres persones a la Llegenda,
i ells es dedicaven a crear altres espectacles.
I els nous directors de la Llegenda diuen,
a veure, podem posar el nostre granet de sorra?
I ens reunim tots perquè vam dir entre tots,
tant els creadors de l'antiga Llegenda, l'antic guió,
com el Jordi, perquè no creem una nova,
i així li donem una volta a tot.
Al final, creem una nova trama.
Al final, tots sabem com s'acaba la Llegenda.
Però has de crear nova trama, has de crear...
noves incògnites, i què veurem?
Veurem una nova Llegenda,
que s'està treballant fa molts mesos,
amb nous personatges, nou guió,
noves interpretacions, nova banda sonora.
Hi haurà activitat tot aquest cap de setmana,
i la setmana medieval, a més a més,
s'allargarà fins al dia 1 de maig.
Però és clar, hi ha imperdibles,
com us dèiem, la representació de la Llegenda de Sant Jordi,
o ve demà mateix l'entrega de la Rosa a la Princesa.
S'adica de representacions de Sant Jordi,
n'hi ha força arreu del país,
representacions amb dracs que surten a Cercavila,
però que no falten llocs, són les parades de llibres i roses,
i la sensació que per un dia tot és una mica millor.
3 milionets i a la muntanya
i allí sobre d'una roca
que amb prou feina el sol hi toca, rampa-ta-pam,
amb prou feina el sol hi toca, rampa-ta-pam.
Més coses aquest cap de setmana
i a Festa Major de la Sagrada Família Barcelona
i també a Sant Jordi dels Valls.
I si voleu bona música, el proper dimecres,
al CAT a la Vila de Gràcia, al vespre,
hi haurà el Concert de Clouenda de la Gira del Treball Vega
amb Ana Ferrer i Paula Grande,
un treball que ha voltat i que va al voltant del cançoner del Càntut.
D'aquesta manera, en parlaven Ferrer i Grande d'aquest projecte.
És sorpresiu i és guai veure
veure que hi ha molta gent ara
agafant i bevent això de la tradició, d'aquests repertoris,
i que alhora em sorprèn que molts grups d'aquí
no estiguin prement de la tradició d'aquí,
que això en el procés del Càntut també ha sigut molt guapo
de dir que aquí hi ha molt de material
i no ho veig sovint.
Moltes vegades veig que aquests repertoris veuen molt més
de la tradició de Balears o del País Valencià o d'altres llocs,
i dic, valla, però si aquí hi ha moltes cançons.
Jo crec que també ara hi ha aquest ressorgiment d'esfolclor
per una espècie de...
no sé, som una generació que estem tot el temps cercant
d'una nova forma d'espiritualitat, d'alguna manera,
perquè som orfes d'aquesta espiritualitat,
perquè som fills d'una generació que s'ha enfrentat a la religió,
una mica, i nosaltres no tenim referents espirituals.
I els estem cercant.
I jo diria que aquest vincle amb la tradició
no deixa de ser una recerca d'aquesta espiritualitat
o d'aquest creure en algo.
A l'escenari també les hi acompanyaran en Carles Belda
i en Carles San José,
qui van fer la primera producció del festival Càntut.
I quan acabi el concert hi haurà taberna del Cat
amb el grup Germà Negre.
Sota una olivera oliva,
sota una olivera un ram,
sota una olivera un ram.
Si n'hi havia una nineta,
si n'hi havia una nineta,
que em va vestida de blanc,
que em va vestida de blanc.
A la plaça en fan cerdanes,
ai, mare, deixeu-m'hi anar.
No hi vagis, Caterineta,
que ton pare pres vindrà.
Que arribi l'hora que vulgui,
jo a la plaça en vull anar.
Es cap la mitja horeta,
son pare ja va arribar.
On és la Caterineta,
que no hi sigui per sopar?
A la plaça fan ballades
i ella no ha volgut anar.
I son pare agafa ses cordes
i un garrot a cada mà.
La primera, derrotada,
un braç li va fer saltar.
La segona, derrotada,
mig morta la va deixar.
La tercera, derrotada,
ben morta la va deixar.
Ai, mares que teniu filles,
ai, mares que teniu filles,
no les deixeu festejar,
no les deixeu festejar.
La pobra Caterineta,
la pobra Caterineta,
la morlinia ben custat,
la morlinia ben custat.
Aquesta era Caterineta
amb Paula Grande i Anna Ferrer des del Vega.
Recordeu dimecres que ve el Cat Cluenda
de la gira d'aquest Vega.
Fins a les 7 del matí, mans,
amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
I pleguem, per tant.
Ja hem estat amb en Josell Lluís Santis i Seràs
al muntatge musical L'Einostrell i Vaques a la producció
i Quim Rullant i Valls a la locució.
Moltíssimes gràcies per ser-hi una setmana més.
Marcharem amb una proposta de concert per aquest vespre a les 9
a la plaça dels dies feiners d'Aulanes, a la Selva.
Un concert que porta per nom trencadís
i que agrupa la Flama de Farners i la cantant Neus Mar.
I que sona així de bé, la balanguera.
Bon dia, bon cap de setmana de Sant Jordi.
La balanguera
misteriosa
com una aranya garç sutil
cuida que avui
de sa filosa
de nostra vida
triomfil
La balanguera
misteriosa
com una aranya garç sutil
cuida que avui
de sa filosa
de nostra vida
triomfil
La balanguera
com una part que ve cavila
teixint la tela per demà
la balanguera
filosa
filosa
Catalunya radio
Hola, culers!
Soc el Xavi Hernández i el David Clopés
m'ha demanat que us expliqui
què farem aquest cap de setmana al Tot Gira, no?
Ojo, dissabte, eh, perquè el Barça jugues tan fort brits.
Total, que el Tot Gira estarà molt al tanto
d'aquest partit, eh, però també de la Lliga esclar.
Què fas, això és una promo, és a dir, missatges clars i directes.
Què tenim aquest cap de setmana?
El Valladolid Girona, el Barça Atlètic de Madrid...
La semis i la final del Godó, el penya madrid de la CB,
les semis de la capa anglesa, la Final Four de la Sergi Duquei...
No et falta dir les hores del programa.
Avui tot gira després de la TDG del Chelsea-Barça
i demà diumenge després de la TDT del Barça Atlètic de Madrid,
amb David Clopés.
Per 50 cèntims, coses molt nostres de Sant Jordi.
Regalar-se llibres.
Queixar-se que hi ha roses de massa colors.
Preguntar-se exactament qui és el pa de Sant Jordi.
Molt bé. I ara, per dos milions d'euros...
Per dos milions d'euros, la Grossa de Sant Jordi.
Correcte.
27 d'abril, sortets de la Grossa de Sant Jordi.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya. És la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
La revista Enderrock celebra 30 anys amb un número especial i doble,
un nou disseny i més continguts.
El món ens escolta.
A poc a poc i bona lletra, la recomanació dels amics de les arts.
1.000 efemèrides de la música catalana
i 30 articles d'anàlisi d'artistes i periodistes.
Demana la revista al teu quiosque o llibreria
o regala't un any d'Enderrock a casa cada mes.
Enderrock.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement. Som a Catalunya Ràdio, camí de les 7 del matí.
Aquesta hora, els dissabtes i diumenges,
repassem els uns dels millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
carradio.cat, barra el suplement,
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
els podeu recuperar quan us vingui de gust.
Dissabte, en parlar amb l'antropòleg i escriptor Albert Sánchez Pinyol,
acaba de publicar, pregària, prosèrpina,
un llibre amb éssers de ciència ficció ambientat a l'antiga Roma.
El llibre és un llibre d'aquest llibre.
És un llibre d'aquest llibre.
Ja ha sortit el llibre,
que fa una darrera edat de l'ackciutat de la Mésser de Ciència Ficció
ambientat a l'antiga Roma.
Amb ell vam aprofitar per comentar l' Developer's Edition
de la intel·ligència artificial
i si en un futur s'apropiarà de la feina dels escriptors.
Jo crec que una màquina pot arribar a tenir un bon estilisme.
Una màquina pot arribar a tenir, per què no,
una bona estructura narrativa.
Però compaginar-ho tot d'una manera original,
això és molt difícil.
Jo també he mirat algunes proves d'això, de aquest xat,
i continua sent molt infantil.
Sí, que algun dia faran alguna cosa...
Però jo encara soc optimista
en el sentit que no crec que ens substitueixi una màquina
a un creador d'històries.
És relativament difícil, perquè hi ha...
hi ha un punt que accedeix a la pura,
simple mecànica narrativa, oi?
Que en tots els relats són tres actes.
Ara, el seu contingut, la seva capacitat per fer-ho
d'una manera diferent cada un,
això és el que crec que encara no arriba a la màquina,
tot i que tingui certes possibilitats.
Això és el que explicava l'Albert Sánchez Pinyol,
i el cap de setmana passat també vam recuperar
el retorn del comunista original, el Joel Díaz,
que va resoldre les consultes dels uients
o de l'atenta mirada d'un convidat misteriós.
En aquest cas es va topar amb Berto Romero.
Tots dos vam parlar de la lletamil,
i en concret, el de Joaquín Sánchez, el futbolista del Betis.
¿Em preguntava, tu, Berto,
de quina forma de mamentament eres més partidari?
Nosaltres de casa, bueno, jo,
que la decisió final l'hauríem de prendre.
Mai tetes, mai rulls, no?
La Marta va fer... va donar pit a tots en 10 mesos.
Tota la meva admiració per la meva senyora.
Bravo, bravo des d'aquí.
Saps que el Joaquín del Betis va estar mamant fins als 5 anys?
És una dada que et dono...
Ja no tenia ni les dents de llet, eh?
Em sap greu perquè no tinc al cap gaire informació sobre Joaquín del Betis.
És aquell que explica xistes.
Sí, sí, em consta que existeix,
però és que tinc una llacuna molt gran
amb tot el que fa referència al futbol.
Hi ha un jugador que es diu Joaquín i és molt graciós.
Molt graciós.
Em consta que la gent riu molt, no?
Sí, sí, però la gent riu amb cada cosa.
Home, si tinc el teatre ple, què m'has de dir?
Això és el que passava al comunista avui,
nou capítol a partir de les 11.
També l'hora de llevar-se amb l'Alba Riera i l'Andreu Joanola.
El cap de setmana passat vam parlar dels aniversaris
i de la gent que no vol dir la seva edat.
Entre ells, l'Alba Riera.
La gent aquesta que no t'avisa del seu aniversari
és perquè hi ha passat una edat que no vol fer anys.
En quin moment decideixes?
Puc dir que soc aquesta persona des dels 27 que no els dic.
És a dir, els dic, però no m'agrada gens.
I de fet vaig demanar, a partir de fer 30 anys,
ja en tinc 30, ara ho estic dient,
i no ho estic passant bé, o sigui, és que m'incomodo,
que no em posessin espelmes al pastís.
Aquí vaig. Si esteu en un aniversari...
És que alba, sempre vaig contra tu.
Si veus un aniversari... Estem fets l'un per l'altre.
Podríem fer una sèrie.
Si vas a un aniversari i treuen un pastís
i les espelmes són uns interrogants,
marxeu d'aquesta festa, perquè és la festa més avorrida.
Això no ho he vist mai.
El que he vist és que en comptes dels números de l'edat que fas,
hi hagi espelmes normals, no?
Encara que facis 80 anys... 80 anys?
No passa res! 34 anys, hòstia!
Però hi ha gent que no hi arriba als 30!
A mi no m'arriba als 34, per exemple.
Estic molt content d'haver-lo superat.
Això és el que deien l'Alba Riera i l'Andreu Joanola.
Ara anem a les estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer. Bon dia.
Al cine hi arriba posició infernal el despertar.
En la cinquena entrega de la saga,
l'Abet fa una visita a la seva germana gran
que cuida dels seus tres fills a Los Angeles,
però la reunió esperada entre les dues germanes
es veurà interrompuda pel descobriment d'un misteriós llibre
que alliberarà terribles dimonis.
I això que sentim ho trobarem a Apple TV
La comèdia romàntica d'acció està protagonitzada
per Chris Evans i N. D. Armas
i explica la història d'Alkol,
un jove que s'enamora de l'enigmàtica Sadie.
La relació, però, aviat es veurà frustrada
perquè ell en realitat és un agent secret
encarregada de dur a terme una temible missió.
S'hi estarà només 5 setmanes, fins al 19 de juny.
El monòleg, escrit i dirigit per Josep Julien,
segueix un actor en hores baixes
que decideix donar un cop de timor a la seva vida
i, contint-se per una nit, l'heroi l'ha fugat d'una pel·lícula.
Avui hi ha funció a les 6 i a dos quarts de 9 de la nit.
Bon dia, Sònia, on ho feu? Molt bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevat,
fem 3 propostes avui al Baix Ebre.
La primera és fer la via verda de la Val del Safant.
És una ruta turística que transcorre per l'antiga via.
És una ruta turística que transcorre per l'antiga via fèrria
que es va crear per l'interès que tenia el govern d'Aragó
de tenir un port de mar per explotar els seus productes.
La via va estar en servei durant 31 anys,
fins al 17 de setembre de 1973.
De punta a punta són gairebé 150 quilòmetres,
però avui us proposem fer el tras del Baix Ebre
de Tortosa Benifallet, que en són només 22,
una excursió de dificultat moderada, 400 metres de desnivell,
amb un camí que combina asfalt i terra
que es pot fer a peu, amb bici o a cavall.
Durant el recorregut travessem 6 tunnels il·luminats,
2 aquaductes, antigues estacions de ferrocarril,
àrees de lleure i algun pont.
Creuem també les muntanyes del Parc Nacional dels Ports,
i durant molta estona reseguim el recorregut que fa el riu Ebre.
Durant la ruta, que és una ruta adaptada
per a persones amb mobilitat reduïda i per a totes les edats,
es recomana portar un bon calçat, cant implora i, atenció,
una llanterna.
Quan arribem al final, a Benifallet,
també podem visitar les Cobes Maravelles.
I després d'aquesta ruta podem dinar,
podem sopar al restaurant botànic de Tortosa.
Situat al centre de la ciutat,
al carrer Teodor González número 38,
fan cuina mediterrània de proximitat
i fusionen la cuina catalana i la cuina tradicional
amb altres cuines d'arreu del món, com la japonesa.
És per això que entre els seus plats més característics
hi destaquen el tataki, el tartar de tonyina,
la sortida de makis i el nigiri d'anguila.
A banda, també recomanem la manida de bacallà amb taronja,
l'arròs amb llamàntol,
les angules amb gambetes a la llet
i el tartar de bacallà.
Per postres, tasteu el culant de xocolata d'oreó.
Fan menú migdia, per 14 euros,
entre setmana i 23 els caps de setmana i mig
també tenen carta i menús per a grups.
Té una cabuda de 90 començals,
zona de terrassa exterior amb tocs de naturalesa
i un vàrem a sortit de tapes i sushi per picar,
i una gran varietat de combinats i còctels,
obert de dilluns a dium i setmana, migdia i migdia.
Música.
Un paisatge, una història, un vent de l'oest.
La vigília d'un nou dia, un cor effervescent.
Quan puguis més, tio, me jo vindré.
L'hora blava de la tarda, la llum del meu carrer.
Per rematar el dia, concert avui de Joan Rubira Tortosa.
A les 11 de la nit, al Teatre Auditori Felip Pedrell.
Ahir, el cantautor Brenc va publicar el seu quart disc,
titulat El meu lloc preferit,
perquè diu que connecta les seves arrels amb la guitarra,
un treball que combina la seva essència més íntima i delicada
amb ritmes més festius i llatins.
Aquest cop, l'artista ha gravat i ha autoproduït el disc a casa seva
i ha aconseguit un so molt més càlid i proper.
Les cançons que el conformen estan escrites en català,
tret d'una a mi lugar en ti,
que col·labora amb la seva germana Carol Rubira,
la coach i membre del jurat d'Euphoria.
Avui, a Tortosa, primer concert de la gira presentació,
on ell i la seva banda oferiran un concert de primer nivell
que ens faran vibrar amb un repertori
que combina les cançons més noves amb els seus temes més coneguts.
Una gira que començarà avui a casa, a Tortosa,
però que també el portarà a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.
Fins les 7 del matí lliure i forta del Joan Rubira.
Frontera.
Saps on aniràs, tot el món al teu abast.
Quan una porta es tanca, saps,
tu tens la clau per volar amb la teva nau.
Ara que ets lliure i forta.
Llibre i forta.
Llibre i forta, llibre i forta.
Llibre i forta.
Ara que ets lliure i forta.