No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bona nit.
Bona nit.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Bona nit.
Normalitat a les primeres hores de votacions
a les eleccions al Congrés i al Senat d'avui diumenge,
a les 9 d'aquest matí han obert els 22.000 col·legis de tot l'Estat
i ho han fet sense incidències,
Segons acaba d'explicar el secretari de Sat de Comunicació
del govern espanyol, Francesc Vallès.
El 100% de las mesas se ha constituido con absoluta normalidad.
Siempre hay un porcentaje de casos en el que, lógicamente,
hay que disponer de los suplentes,
pero el sistema funciona perfectamente
y creo que el dato relevante es este.
Un dels punts on la jornada electoral
s'està desenvolupant amb normalitat és a Tarragona,
al col·legi del Palau final i de congressos,
i a la Clara Txavarría Domingo.
Hola, bon dia, Clara.
Hola, bon dia.
Segons ha informat l'Ajuntament de Tarragona,
les 9 i 6 ja s'havien constituït els 44 col·legis de la ciutat,
i entre la gent que ha matinat per votar al Palau final on som,
molta gent gran, però també joves,
com és el cas d'aquesta noia que només podia votar a aquella hora.
Jo treballo tot el dia,
us he dit que matinem i venim ràpid, i ja està fet.
Així venim les dues.
Clara Txavarría Domingo, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Més notícies, en Raül Flores.
A Catalunya, el primer candidat a votar
ha estat el d'Esquerra Republicana.
Gabriel Rufiano ho ha fet a dos quarts de deu del matí
a l'escola Mercè Rodoleda de Badalona,
des d'on ha fet una crida a la participació.
Així que entenem perfectament que fa un dia formidable
que tothom tindrà els seus plans,
que la mesura de possible, el primer,
sigui votar, participar,
del que sempre s'ha anomenat la festa de la democràcia,
tenint en compte que, segons el que passi aquesta nit,
no es pot ceder, ha de ser una festa.
Han detingut un home de 30 anys
acusat d'agressió sexual a menors.
La policia nacional l'acusa d'haver aprofitat
la seva condició de membre destacat d'una associació
de caràcter religiós de València per acostar-se a menors
i d'haver agredit sexualment i realitzat tocaments
durant anys a tres nenes.
També l'acusen de dos delictes més d'exhibicionisme
i provocació sexual per mostrar continguts pornogràfics
i incitar pràctiques sexuals i masturbar-se davant de dos nens.
Sospesa la circulació de trens a València
o l'incèndia de les instal·lacions del túnel de Sant Isidre
aquesta matinada fa que a hores d'ara
encara no es pugui prestar el servei.
El foc s'ha declarat a les 5 de la matinada
i els bombers han hagut d'intervenir per sufocar les flames.
A causa del fum, l'aigua acumulada a la via ha quedat inutilitzada
i els tècnics de DIF i els bombers treballen
per retirar-la i poder recuperar el servei.
De moment, hi ha quatre trens a llarga distància
que no poden sortir de la ciutat
i que cobreixen el trajecte a Madrid o Sevilla,
i dos més procedents de Madrid que s'han hagut d'aturar a mig camí.
Els Germans Jackson fan ballar a la Ciutadella de Roses a l'Alhambordal,
ritme de clàssics com Blainey on the Boogie.
I just can't, I just can't, I just can't control my feelings
El Festival Sons del Món ha acollit aquesta nit passada
l'únic concert a Catalunya de la gira de The Jacksons
on va començar la carrera musical Michael Jackson,
Jackie, Tito i Marlon.
Els tres Germans que formen actualment el grup
han ofert un espectacle enèrgic
i amb una coreografia sincronitzada al detall.
Durant més d'una hora han repassat els grans èxits de la banda
com Can You Feel It, Enjoy Yourself or Shake Your Body Down,
que han fet que el públic no parés de ballar davant de les cadires.
Avui es disputa l'última etapa del Tour de França
en final als Camps Elysies de París.
Jonas Wienegor creuarà la meta amb el millor groc de l'Hydar
i sumarà així el seu segon tour.
Pogacar serà segon
i Adam Yates, el seu company de l'Emirates, tercer.
Antenis, el materoní Albert Ramos,
juga d'aquí a poc menys de mitja hora
a la final del torneig de Gastata Suïssa
contra l'argentí Pedro Catxin.
I, al final de la setmana final,
el seu fill, el seu fill, el seu fill,
el seu fill, el seu fill, el seu fill, el seu fill,
el seu fill, el seu fill, el seu fill,
Pedro Catxin, Ramos de 35 anys i número 79.
El rànquing ATP vol aconseguir el seu cinquè títol,
el segon, a Gastat.
En futbol, al Barça confia en poder jugar
el segon amistós de pretemporada davant l'Arsen
al previst per la matinada de dimecres a dijous.
Tot plegat després que ahir se suspengués el partit previst
davant la Juventus a causa d'un brot de virus intestinal
que afecta a prop d'una quinzena d'integrants
de l'Expedició Blaugrana.
Mentre està en espanyol, juga el primer amistós
de la pretemporada contra el Cadis a Marbella
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
En fórmula 1, Luis Hamilton sortirà des de l'Apol al Gran Premi d'Hongria,
Verstappen sortirà segon, Ilando Norris, tercer,
i la selecció espanyola d'Ukeipatins amb entrenador
i 10 dels 11 jugadors catalans
s'ha proclamat campiona de l'europeu masculí
de Sansadorní de Noia després de derrotar Portugal per 4-2.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
Hi ha sons que et transporten el cor d'un bosc d'alzines
a la fusta de les nostres cabanes
i a la desconnexió d'una nit estrellada.
Sons que són immensos quan aprens a gaudir-los.
Escolta'ls a les nostres cabanes.
Et sentiràs lluny estant a prop.
Ullegalmas.com
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
El Festival Internacional de Música de Cambra
a les Terres de l'Ebre, el Delta Chamber Music Festival,
arriba a la vuitana edició, amb barrels i paraules,
un programa que unirà Música de Cambra
amb dues de les millors veus del panorama operístic,
Helena Cupons i Anna Brull Pinyol.
Del 20 de juliol al 6 d'agost a Emposta, Ull de Cona,
Deltebre, Flix, Roquetes i Horta de Sant Joan.
Més informació a deltachambermusicfestival.com,
recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
Arriba la setzena edició del Festival Portal Blau
amb les actuacions de la companyia Sirriquiteu la Teatre,
Anna Ferrer, Blanca Llum Vidal i Maria Callis,
Gio Sinfonia amb Mariola Membrives i Joan Doussard, entre d'altres.
A partir del 15 de juliol, vina a l'escala i Empúries
per gaudir de música, dansa, poesia, teatre, literatura
i conferències en el millor dels entorns.
Més informació a portalblau.cat.
Més informació recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Les golfes són l'indret on s'amaguen els records d'una vida.
Les golfes d'Algorina són sessions de cinema i cançons
que ningú vol incloure als horaris comercials.
Dissabte i diumenge, a les 10 de la nit,
a Catalunya Ràdio, amb Àlex Gorina.
Bon dia, són les 7. Benvinguts al matí de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
al matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Aquest estiu viu al matí amb nosaltres.
Estem connectats a l'actualitat del país i celebrem la vida.
De 7 a 1, al matí de Catalunya Ràdio de l'estiu.
Amb Marina Romero.
Les 11 i 8 minuts.
Des de l'obertura dels col·legis a les 9,
estem fent el seguiment de la jornada electoral
aquí al suplement d'estiu de Catalunya Ràdio.
I per fer-ho, tenim també tot el suport
de l'equip d'informatius d'aquesta casa.
I ara el que farem és anar a les diferents demarcacions
per poder conèixer com s'està desenvolupant
aquesta jornada electoral.
Comencem per Barcelona.
Marta Corbalam, bon dia.
Hola, bon dia.
La Marta està a l'escola mediterrània de Barcelona.
Encara?
Sí, sí, a l'escola mediterrània.
Davant de la platja, eh?
Exacte, davant de la platja al barri de la Barceloneta de Barcelona.
Aquí hi ha un degoteig constant de gent
que ve a votar a l'escola mediterrània,
però sense cues en cap moment.
Es vota al gimnàs de l'escola, i fa molta calor,
no hi ha aire condicionat, però sí 7 ventiladors
i ampolles d'aigua per als presidents i vocals de mesa.
Ens han explicat que es repartiran 3 ampolles d'aigua de mig litre
per cada membre de la mesa durant tot el dia.
I si tenen molta calor i en algun moment se senten indisposats,
disposen d'un espai aquí a l'escola
habilitat amb aire condicionat.
L'Ajuntament de Barcelona ha repartit 9.000 litres d'aigua
per als 285 col·legis de la ciutat.
Aquí en aquesta escola el més matinè ha estat el Ramon,
que avui fa de conserge i que és qui ha obert les portes,
puntualment a dos quarts de vuit del matí,
i ell ho té molt clar, que passarà molta calor durant tot el dia.
Realment he vingut voluntari,
és una de les coses que van demanar a la meva administració
persones que poguessin venir a treballar aquest dia,
i m'hi vaig apuntar i m'ha tocat aquesta escola.
Patirem bastant, no són encara les 10,
i ja dins del gimnàs, que és on es fan les votacions,
la temperatura està pujant.
Els ventiladors funcionen, com us podeu imaginar,
a ple rendiment al gimnàs de l'escola,
veient també molts ventalls per poder suportar millor la calor.
L'escola ha obert sense incidents,
però sí que hi ha hagut un petit problema de logística,
que no té res a veure amb la refrigeració.
I és que s'estan quedant sense bolígraf.
Ja sabeu que la gent ha de marcar en aquestes eleccions
les creuetes a les paperetes del Senat,
i sense voler, no sabem si és la calor,
s'enduen el bolígraf cap a casa i s'han quedat sense bolígrafs.
Però tot està controlat,
perquè la responsable de connexió amb la Junta Electoral
ja ha fet la corresponent trucada.
Hola, buenos días.
Llamo de la Escola Mediterrània de la Barceloneta,
que nos tendríais que traer más bolígrafos,
porque la gente necesita bolígrafos.
Teníamos, pero se los han llevado,
y me están pidiendo más bolígrafos.
Entonces, si durante la mañana nos podéis acercar bolígrafos,
por favor, los necesitamos.
Muchas gracias.
Ja veieu, no demanen ventiladors ni aigües,
sinó bolígrafs.
Bolígrafs, això ningú no s'ho esperava,
però com que molta gent ha de marcar en aquestes eleccions,
les creuetes al Senat s'enduen sense voler el bolígraf cap a casa.
La calor aquí no sembla espantar molts ciutadans,
que tenen molt clar que avui s'ha de votar,
com aquesta senyora cubana,
que és el segon cop que vota a Catalunya
després de les municipals del mes de maig.
Vengo de Cuba y hay una dictadura de 64 años, 6, 4.
Y no... Allá es una mentira todo.
Todo es una mentira.
Para mí es reocivo votar aquí.
La calor tampoc no ha espantat.
S'ha votat a Surpilar, una monja de la Barceloneta,
que fa 80 anys que viu aquí,
i que té 100 anys i que ha vingut a votar a primera hora del matí
amb cadira de rodes.
Es necesario votar, también, ¿no?
Es una cosa de la sociedad.
La sociedad...
He venido porque me parece que es un deber.
100 anys i ja ha vingut a votar amb aquestes altes temperatures.
La imatge de contrast,
com us podeu imaginar,
està fora de l'escola, l'escola mediterrània,
està al passeig marítim de la Barceloneta,
i només si creues el carrer ja estàs a la platja,
i les platges estan pleníssimes, de goma a goma,
com és típic de qualsevol dia d'estiu.
Algun ciutadà també ha vingut a votar aquí a l'escola amb xancles.
Això...
T'anava a preguntar això, si algú ha arribat amb tovallola,
amb ulleres de sol...
Sí, poca gent,
però perquè aquí hi ha molta gent gran que ve a votar,
gent de tota la vida del barri de la Barceloneta,
hi ha hagut alguna persona més jove,
que ha vingut amb banyador, amb xancletes...
I samarreta?
I samarreta de tirans, sí, sí, perquè...
Però sense samarreta ningú, no?
No, no.
Tothom vestit amb samarreta de tirans,
per suportar millor la calor, però tothom vestit,
i venen aquí, doncs, això, amb el banyador i la tovallola,
perquè tenen clar que quan surtin
se'n van a fer un banyet aquí a la Barceloneta,
que segur que ells podran suportar millor la calor,
que tots els que els hi han tocat
estan avui en un col·legi electoral
suportant aquestes altes temperatures,
com bonament poden.
D'acord, Valent,
moltíssimes gràcies per apropar-nos
totes aquestes anècdotes, de veritat.
Crec que reflecteix molt bé el que està passant avui
en aquesta jornada inèdita d'estiu.
No sé, espero que puguis anar a aquesta saleta,
on l'aire afloeix una amicona.
Doncs ho intentarem,
també per intentar carregar tots els aparells,
els ordinadors,
i que l'escalfor del sol no ens faci petar.
No ens faci petar tots els aparells electrònics
que portem, perquè us asseguro
que jo ara estic aquí al patí de l'escola,
comença a tocar el sol,
i la calor doncs és sufocant.
Apreta, d'acord.
Marta Corbalant, doncs et deixem lliure.
Moltíssimes gràcies, una abraçada.
Molt bé, gràcies, bon dia, adeu.
Anem ara cap a Tarragona.
Clara Chavarria Domingo, bon dia.
Hola, bon dia.
Calor? Hola?
Hola, què tal allà, la calor? Com va? Com apreta?
Doncs mira, fa una estoneta ja ha sortit el sol,
els núvols han desaparegut.
Jo, de fet, estava asseguda...
al sol, diguem,
però com que estava en núvolat no m'afectava, diguem.
Però ara sí que he hagut d'agafar tots els aparells,
tal com deia la Marta,
i m'he hagut de seure aquí a l'ombra,
a resser del Palau Firal,
perquè, si no, no hagués suportat aquesta connexió.
Aquí també ens salva una mica
que estem just al costat del mar, també,
a l'estació, i ens arriba una mica aquesta brisa.
D'acord. Per tant, ho portem prou bé.
Situacions?
Digues? Sí, coneguem la situació,
ara com ens ha desenvolupat aquest matí.
Sí, exacte.
Ara mateix hi ha bastanta fluència de gent.
De fet, durant tot el matí hi ha hagut bastanta fluència.
El que dèiem...
Volia referir-me també al tema de la calor,
perquè sí que els 44 col·legis de Tarragona
no eren sense incidències.
Una anècdota, que és que al col·legi electoral de la Mora,
precisament avui se'ls ha espatllat l'aire condicionat.
I bé, han hagut de recórrer a un parell de ventiladors,
perquè, òbviament, no haguéssim pogut...
portar a terme aquesta jornada electoral en condicions, diguem.
Doncs això, com dèiem,
tant aquí com als 44 col·legis,
són oberts sense incidències.
Nosaltres hem parlat amb la Sílvia,
que és una de les persones que ha coordinat la constitució
de les meses d'aquí del Palau final.
I així ens explicava com ha anat tot.
Doncs molt bé.
En principi bé, s'han presentat tots els titulars i els suplents.
A mi no m'ha fallat ningú.
I hem pogut constituir les taules amb normalitat.
Aquest temor que hi havia,
que tanta gent havia presentat al·legacions,
que molta gent potser ni es presentaria...
doncs a veure...
havien estat cridats, no s'ha adonat, això?
No, perquè la gent que havia presentat al·legacions,
en la veritat que hi havia alguns forats, ja els han tret.
Llavors, directament, ja es quedava el primer suplent.
A primera hora hem parlat amb algun dels electors
que s'han acostat just a obrir el col·legi.
Tots aquestes persones han vingut a votar
el més aviat possible, però per diferents motius.
Un que tenien dinar familiar,
l'altre que simplement es volia quedar a casa
per no haver de patir calor i aprofitar l'aire condicionat,
per aprofitar el dia,
perquè simplement no podien venir,
escoltem aquestes dues persones.
Jo treballo tot el dia, us hem dit que matinem i venim ràpid,
i ja està fet, així venem les dues.
Perquè votarem dels primers,
i, llavors, aprofitarem el dia per fer unes altres coses.
Una mica d'esplai, i així ho farem tot el dia.
Doncs és el que us deia, que la influència de gent
va ser important durant tot el matí.
També us ho he explicat una miqueta,
quins són els grans temes que potser afecten aquí
a la demarcació de Tarragona, en aquestes eleccions.
Potser són grans temes com el tema de les infraestructures.
Hi ha una infraestructura que fa 15 anys de retard,
que té 15 anys de retard sobre la seva execució,
que és el túnel del coll de l'illa,
que en principi ja hauria d'haver acabat aquest any,
però està a la seva fase final, però encara no.
L'altre gran tema que afecta a la demarcació,
tot i que sí que és veritat que afecta també
altres demarcacions com Girona o Lleida,
és el tema dels trens.
Aquí hi ha els trens de mitja distància.
Hi ha molts problemes a nivell d'horaris,
a nivell d'incidències, a l'Ebre també, Camp de Tarragona,
i l'Ebre, i això són temes que poden preocupar a la població,
i que poden, doncs, una mica...
decidir el vot sobre aquests temes.
A l'Ebre també hi ha un altre gran tema que preocupa moltíssim,
que és la protecció del Delta.
En precampanya, recordem que Vox va apostar de nou
per fer nous transvasaments de l'Ebre,
cosa que va fer aixecar... clamar al cel...
molta gent de l'Ebre.
També està pendent el Pla Integral de Protecció del Delta,
que està pendent tant del calendari com del pressupost,
està pendent de provar tot això encara,
depèn del color del govern que surti ara,
doncs tot això podria variar per col·lament...
Perdona que t'interrompi,
està parlant ara mateix el president de la Generalitat,
que acaba d'anar a votar.
Doncs ja hi havia cues, i per tant això és una bona senyal,
però sobretot el que hem de fer és que durant tot el dia
tothom vagi a votar,
i, per tant, que aprofitem aquesta oportunitat.
President, yo te visitaría...
Estem sentint el president de la Generalitat Pere Aragonès.
Quiero agradecer a todas las personas que están haciendo...
Ara està fent la resposta en castellà.
Estava animant la gent a votar en aquesta metàfora
que sentim dia a dia d'eleccions,
que és la festa de la democràcia.
Clar, algun apunt més abans d'anar cap a Lleida?
No, simplement que us volia explicar per últim
que quan Vox va dir que volia apostar per aquests nous transvasaments,
el PP va dir que tampoc ho descartaria.
Per tant, important el color del govern que surti ara
de cares al futur del delta de l'Ebre.
Doncs gràcies per poder aprovar aquesta informació des de Tarragona.
Clara, molt bona jornada electoral, que avui hi ha feina.
Igualment, que vagi bé. Una abraçada.
Som-hi cap a Lleida. Roger Segura, bon dia.
Bon dia.
Com va la situació per allà? Suposo que acaba fred a la calor, no?
Sí, sens dubte, i aquest és un dels temes més comentats.
Han vist molta normalitat, hi ha bona influència de votants,
han anat de menys a més,
i en el cas de la ciutat de Lleida, efectivament, queixes per la calor
en alguns col·legis electorals, molts col·legis electorals.
Penseu que, en 28 dels 42 punts de votació habilitats avui
a la capital del Segrià,
les altes temperatures s'estan combatent
tot just amb ventiladors de peu,
70 dels quals aportats per l'Ajuntament,
finestres obertes, i per als membres de les meses,
un litre i mig d'aigua freda i presecs i pomes de proximitat,
que sempre van bé.
A aquesta hora, pensa que tenim uns 30 graus
de sentit de valent, com en sombrallaven dos votants
amb qui hem parlat a l'escola Joan XXIII de Lleida,
la Marga i en Marcelino.
Penso que per la gent que estan a les taules, déu-n'hi-do, eh?
Si haguéssim pogut ficar alguna cosa més...
Jo després ho denunciaria, això, perquè no pot ser,
que estiguin aquí tantes hores la gent patint aquesta calor.
Fa molta calor, aquí, eh?
Me semblen horrorosos, perquè podríem estar a la platja, no aquí.
Podríem estar a la platja, fresquets,
i no aquí, votant, passant calor.
És el tema, eh? És el tema, sens dubte.
Mira, alguns municipis com Mollerussa, Gramunt,
o Sant Guim de Freixenet han canviat els punts de votació,
i els han ubicat en espais com Pavellons Firals,
o centres cívics, que estan refrigerats.
I els votants, doncs mira, també, per esquivar la calor a la tarda,
pensa que aquí s'esperen màxims de 36 graus a la plana de Lleida.
Molts han optat per anar als col·legis durant el matí.
No hem trobat ningú que tingués previst votar
i marxar ràpidament cap a la platja,
però cadascú ens donava les seves raons.
Per la calor i perquè les últimes
també vam venir a votar tan aviat com avui.
Sortim a passejar al gos i venim a votar després.
Surto a caminar i, amb la fresca,
surto i ja he vingut a votar.
Entro ahora al mediodía al curro
y así ganamos tiempo.
Si no votes, després no et pots queixar.
A vegades és així de... Tinc 56 anys, ja sé el que hi ha.
Són alguns dels 299.000 electors
que estan cridats a les urnes aquí a la demarcació
i que hauran d'escollir 4 diputats al Congrés
i 4 representants al Senat.
Uns 13.500 han demanat el vot per votar.
Això és un 76% més.
I veurem quina acaba sent la participació aquí avui.
El 2019 va ser del 67,54%.
I com comentava la nostra companya des de Tarragona,
aquí, el nou govern que ha sortit de les urnes,
haurà de resoldre qüestions immediates de molt interès,
com ara el repartiment d'ajudes
per compensar les perdues al camp per la sequera.
També la necessitat d'invertir en modernitzar regadius,
com ara el canal d'Urgell i infraestructures viàries.
Doncs la millora de l'eix Pirinenc, la Nacional 260,
o la seguretat de l'Ene 230 entre Lleida i la Vall d'Aran.
Però últim també un altre punt
que interessa i molt aquí a les comarques de Lleida,
que és com es farà la transició cap a les energies renovables.
Recordem que és l'Estat qui té les competències
sobre les plantes solars i fotovoltaiques i eòliques,
que són de més potència.
Moltes gràcies, Roger, segura.
Des del col·legi Joan XXIII, una abraçada molt gran.
Igualment, bon dia.
Doncs ara Girona, Fèlix Martín, molt bon dia.
Podem explicar des d'allà.
Des de Girona.
Mira, hem estat tot el matí voltant una mica per la ciutat,
hem passat per diferents col·legis electorals de la ciutat de Girona
i sense que hi hagi coàs.
Déu-n'hi-do, la gent que hi estem veient.
Es nota que molts han volgut fer-ho aviat
per tenir la resta del dia lliure
i evitar, si es pot, la calor.
Però, evidentment, no sempre és possible.
Com ha passat a Tarragona, Lleida i Barcelona,
aquí també s'han repartit molts ventiladors.
Funcionen des de primera hora al costat de cada mesa.
Amb uns testimonis començant per la Pilar i en Carles.
Perquè tot i així, aquí dintre, els aplanyo.
Els aplanyo, tenen molta calor.
I han posat ventiladors.
Sí, però...
Jo no aguanto, no aguantaria, no podria pas.
Ostres, és increïble.
Potser algú decidiran a votar per aquesta calor
i preferiran anar a la platja. Què en penseu?
No! I pensar-hi, a la platja, sota un pi.
Que no, que no. O, si no, a casa.
Ai, Déu meu, quines respostes més genuïnes, la veritat.
Si la Pilar tenia clar sota un pi o casa,
això de venir a passar calor a la platja, no, no.
Mira, hem anat també fins a l'oficina d'atenció
a la ciutadania de l'Ajuntament de Girona,
a la plaça del Vi, que avui excepcionalment és oberta,
per qualsevol persona que tingui algun dubte
o algun problema amb el sens.
Allà hem parlat amb el regidor de la ciutadania, Sergi Font.
L'Ajuntament, com explicava,
ha hagut de comprar força a ventiladors
per posar-los en els punts de votacions.
Malauradament, no tots els espais estan amb aires acondicionats
i, per tant, no poden tenir una temperatura
o no podem garantir una temperatura
que fos l'adequada per aquell dia,
però som conscients que hi haurà gent
que s'estaran les meses electorals durant tot el dia,
per tant, que hem de garantir que no tinguin
una temperatura excessivament alta.
És per això que s'han contractat 69 ventiladors,
que es complementaran amb alguns altres
que ja tenia en propietat l'Ajuntament,
i que s'han repartit per tots els col·legis electorals
per dalt d'aconseguir ajudar una mica
a passar aquesta jornada electoral d'avui.
69 ventiladors, que han comprat des de l'Ajuntament de Girona,
que, per cert, han costat 5.000 euros.
I malgrat aquesta calor,
més d'un dels que hem parlat ha coincidit aquest matí,
és que avui és un dia en què el país s'hi juga molt i cal anar a votar.
En Marçal i la Goretti ens deien, per exemple,
que en cap cas ells s'havien plantejat no venir avui a votar.
No, de cap manera.
I menys en aquest any que tot és o blanc o negre.
Sí, sí, s'ha de fer.
Però com està tot, s'ha de venir i votar,
que és un dret i quasi una obligació ara mateix.
Això els electors del Col·legi Verde de Girona
hem parlat a primera hora amb un jove, en Jordi Guixeres,
que és el president d'una de les meses,
i no per primera vegada ens ha explicat
que és la tercera vegada que li toca.
Fa dos anys, o sigui, fa dues eleccions generals,
em va tocar com a vocal,
a les següents em va tocar com a suplent, i ara president.
T'han repetit llista, ara, que no torni a tocar.
Déu-n'hi-do, aquest noi no té, no sé si ho podem dir,
molta bona sort o no, eh?
Però si més no, ja sap la feina que ha de fer.
Vull recordar que hi ha més de 68.000 veïns i veïnes de Girona
que estan cridats a votar.
El conjunt de la demarcació són 546.000 persones
per triar 6 diputats, 4 senadors.
La gent que busca l'ombra,
som al pati escolar del Col·legi Verde de Girona,
sota un porjo,
i intentem també defugir la calor d'aquesta hora, 29 graus, a Girona.
I va passar gent per votar en aquest centenar de meses
que s'ha repartit avui a tota la ciutat.
Un dia tranquil i calorós.
Exacte, aquest apunt al final, que és important, també, recordar-ho.
I tant, i tant, sí.
Mare meva, amb la situació, els ventiladors, tota l'aigua...
Quina barbaritat.
Són dos litres, el consum recomanat, el dia, o una mica més?
Diuen, diuen, diuen, diuen.
Felicitats.
Però suposo que n'hi haurà més d'una i que podran...
El dia és llarg, eh? A veure què passa.
A tu també, no? Per això?
No goso.
A més, com que vas amb un llavall i tal, amb els estris,
ara agafarem una de ben fresca.
Perfecte, doncs et deixem que ho puguis fer.
Fèlix Martín, moltíssimes gràcies. Gràcies.
Fins després, bon dia. Adeu, adeu.
I ara, ara anem cap a Madrid, perquè... Ai, Madrid.
Dani Sainz-Edanja, bon dia.
Hola, Albert, bon dia.
Estàvem aquí parlant per WhatsApp amb el Dani,
perquè hem de parlar de força coses.
Comencem al principi. Qui ha votat? Ha votat Pedro Sánchez, l'hem vist.
Sí, ha votat Pedro Sánchez, que és el primer que hem explicat.
Fa molt poca estona ja ho ha fet Santiago Abascal,
i ara veiem a Berto Niuncejo
que ja arriba al seu col·legi electoral.
Però comencem per Sánchez, que és el que ja ha votat,
i ho hem explicat, ha estat el mes matiner,
ha votat, quan passaven 5 minuts de les 9 del matí,
al col·legi de Nuestra Señora del Güell Consejo,
al barri de Montclovarabaca,
un barri que vota majoritàriament el PP
i que l'ha rebut i l'ha acomiadat amb alguns aplaudiments,
però sobretot amb molts crits.
¡Muy bien!
¡Jetebote Chapote!
Un clàssic, que Jetebote Chapote en aquestes eleccions
també ja el van rebre amb escridesades
a les eleccions municipals i autonòmiques del maig.
En el cas del president espanyol
i candidat socialista a la reelecció,
ha estat el president de la Mesa
el que ha introduït a l'urna
les seves dues paperetes al Congrés i al Senat
en lloc de tornar-li a Sánchez,
perquè ho faci ell mateix tal com anà el reglament
del Ministeri de l'Interior.
Després Sánchez ha comparegut als mitjans,
ha fet la clàssica petició a la ciutadania
que vagi a votar i ha demanat una participació històrica.
Lo único que puedo pedir
es la mayor de las participaciones,
la mayor de las movilizaciones,
porque haciendo eso, que haya movilización,
que haya una participación histórica,
haremos también que el gobierno que salga de las urnas
sea un gobierno fuerte
para que España pueda avanzar durante los próximos cuatro años.
I no ha volgut anticipar cap resultat,
s'ha mostrat expectant
i ha dit això sí que té bones vibracions.
No quiero tampoco decir si estoy optimista o no,
tengo buenas vibraciones,
pero en fin, son los españoles y españolas
los que van a decidir hoy
el futuro de nuestro país,
el avance de nuestro país
y desde luego si hay una voz que hay que escuchar hoy
es precisamente la de ellos y la de ellas.
Bé, Albert, doncs això era què deia el president
del govern espanyol candidat socialista.
Parlem de la resta de candidats també.
Fa una estona crec que podíem veure
votar Santiago Abascal.
Què ha passat?
Sí, Santiago Abascal ha votat al col·legi Cristo Rey,
el candidat de l'extrema dreta,
ha demanat una movilització massiva,
no sé si el nom del col·legi és el que ens ha nerviat
a l'entreprensa i... D'acord, d'acord.
És Cristo Rey, no? Cristo Rey, sí.
Va bastant lligat amb el candidat.
Doncs ha demanat una movilització massiva
per facilitar, ha dit, un canvi de rum,
s'ha queixat amb optimisme
perquè les eleccions es convoquin
enmig de les vacances de molta gent
i també que no han pogut fer una campanya
com ells haurien volgut,
perquè, segons ells, s'ha mentit molt sobre Vox.
Després, gairebé quan acabava Abascal
de fer aquestes declaracions,
ja podíem veure imatges d'Alberto Núñez Fejó
anant a votar al seu col·legi,
que és el col·legi Ramiro de Maestu,
que segur que és conegut per ser el bressol
de l'equip de bàsquet Els Estudiantes,
que és justament on Pedro Sánchez
va jugar molt de temps d'Alè en aquell equip.
És curiós, és un col·legi
que està també a la zona de Salamanca,
al carrer Serrano, una mica del de tot.
Bé, en el cas de Núñez Fejó,
el PP fa un comunicat
dient que no deixaria
els mitjans gràfics accedir
al moment de la votació,
que seran ells mateixos
que oferiran les imatges de Fejó votant.
I això?
Diuen que per motius espai,
per motius espai reduït, encara que és habitual
que tots els mitjans facin sempre
les fotografies i imatges dels candidats votant.
Després, sí que hi ha declaracions
que també es poden seguir per streaming
i no hi soc allà,
perquè ja ha tornat la delegació
de Catalunya Radio TV3 a Madrid,
però entenc que sí que hi haurà preguntes.
L'última en votar, bé, a la mateixa hora,
però encara no tenim imatges,
és Jolanda Díaz, que també vota 2 quarts de 12,
igual que el candidat popular,
la candidata ha de sumar,
ho fa molt a prop de Núvols Ministeris,
que és on la ministra de Treball
i vegi presidenta té el seu despatx.
Dani,
vull preguntar-te també
per si hi ha hagut cap incidència a Madrid.
Bé, a Madrid no tenim
notícies que hi ha hagut incidències,
ara farem un repàs de tot,
el que sí que sabem ja a nivell espanyol,
a nivell de tot l'Estat,
són les dades que s'han donat
des del centre de dades d'IFEMA
per part del Ministeri de l'Interior
i de la Secretària de l'Estat de Comunicació
i de les quarts d'11,
han informat que ja s'havien constituït
al 100% les meses de tot l'Estat
sense incidents remarcables,
sí que és veritat que l'última mes
van constituir-se a les Illes Canàries,
que han començat més tard,
total són 60.314 meses a tot l'Estat,
totes les mirades
estaven posades en com afectaria
la calor i el fet que molta gent
marxava de vacances,
i des del govern espanyol han dit
que no ha afectat, que s'ha desenvolupat en normalitat,
això sí, no han donat els detalls
de quants suplents
ha estat necessari per constituir les meses
i si aquest nombre de suplents
ha estat superior o no en altres anys,
és una dada que donaran més endavant.
I bé, en el col·legi que hem estat abans,
sí que ens han explicat
que n'hi havia ventiladors
a les meses, hi ha aigua,
la temperatura a Madrid ja arriba als 30 graus,
ha començat a fer calor bastant de matí,
i bé, sí que hi havia gent
al voltant del col·legi,
sí que es lamentaven de la gent
que segurament li tocaria passar la jornada
en col·legis amb força calor.
Els que ja han acabat de votar
i ja n'hauran de passar més calor
és la població de Villarroya
a la comitat de La Rioja,
que és el municipi de l'Estat que més ràpid
ha votat. Feina feta, eh? No fa d'estorb.
26 segons.
I per 3 segons
han batut el seu rècord anterior.
26 segons. L'explicació és que són
7 votants, 4,
i els 3 que estan a la mesa... Fan l'esmorzar,
suposo que no queden, fan l'esmorzar...
Roca. I clar, i ara tornen a fer
l'altre esmorzar o la canya, perquè ja han acabat.
Li tenen tot el dia per davant, però és el que vulguin.
He llegit que han tardat
26 segons, són 3 menys que el seu rècord,
però haguéssim pogut trigar menys si no hagués estat
perquè a un dels votants li ha caigut la papereta
abans de posar-se l'algurna.
A més, nervis de voler batre el rècord.
Ostres, me'ls puc imaginar tots junts allà,
un darrere l'altre...
Ostres, Déu-n'hi-do. Sí, Déu-n'hi-do, sí, sí.
Quines anècdotes...
¿Algún apunt més? Fins ara...
No, ja et dic, ara votarà a Facebook,
sentirem les declaracions, i també ho farà Jolanda Díaz,
i ja hauran votat els 4 principals candidats a la Monclova
aquí a Madrid. Perquè les dades d'actualització
les començarem a rebre ja fins al migdia.
Sí, efectivament, fins a dos quarts,
de 3, si no hi estic arrat. Perfecte.
Llavors ho haurem de seguir amb la Neus Bonet.
Nosaltres acabarem a les 12.
Dani, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
en aquesta jornada electoral des de les 9.
Una abraçada molt gran, i qualsevol cosa ja saps.
Si passa res de tu, demana entrada, eh?
I tant, Albert, una abraçada per vosaltres, també.
Adéu, Dani. Una abraçada.
Fem una pausa nosaltres, ara que són les 11 i 34 minuts,
i després tornem amb en Miquelet i rivalitats històriques.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que teleministres com vols,
escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't als podcasts de Catalunya Ràdio.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Tot gira a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio, casa teva.
Aquest estiu, celebrem els primers 40 al teu costat.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
Si per tu el bar és el lloc on esmorzes cada matí,
si 433 et sona un codi de desbloquetge
o si creus que pitxitxi és una salsa mexicana,
no ets qui busquem.
Torna a Fantasimíster Demonte.
Torna a Fantasimíster Demundo Deportivo.
Juga i demostra que ets el millor míster
i dirigeix el teu equip amb jugadors reals.
Jornada rere jornada.
Baixa't l'APP de míster.
Hi ha molts premis en joc.
El coronavirus és una crisi...
La guerra ha tornat a Europa.
Davant del més inesperat,
sempre hem donat la resposta que esperaves.
El president del govern espanyol
ha decidit avançar les eleccions...
El 23 de juliol també ho farem.
Amb totes les dades a temps real.
Una gran cobertura digital per arribar on siguis.
Un nou equip d'analistes
i el sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio.
Avui, especial eleccions generals a TV3.
Més i més a prop.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país,
refitjar el territori,
ciberseguretat,
trencar tòpics sense aïllissismes,
els nous oficis digitals,
ja manté el podcast LGTBI Cuiners.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català. Tenim paraula.
T'agrada algú?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
escolta podcast.
Aquest estiu, emporta't als podcast de Catalunya Ràdio.
40 anys.
40 anys d'emocions.
40 anys de companyia mutual.
Teatro!
40 anys que hem viscut junts.
Comparteix amb nosaltres el teu moment amb Catalunya Ràdio.
Digue'ns qui ets.
Sóc el Patrick. Des d'on ens escoltes.
Nascuda a Maceia.
I quin record especial tens relacionat amb Catalunya Ràdio.
He començat a aprendre orcatona amb Catalunya Ràdio.
Et volem sentir.
Molt bé!
Envia'ns una nota de veu al WhatsApp 677-250-900.
677-250-900.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Gràcies!
De seguida saludem el Miquelet abans,
però voldria saludar el Francesc Canosa i la Marga Codina.
Molt bon dia.
Què tal? Molt bona nit. Com esteu?
No, comencem ja.
La nit és el dia, el dia és la nit.
Ai, heu votat?
Sí. Jo ho vaig fer per correu.
Així que ja fa dies que estic despreocupada i feliç.
Feliç d'haver-ho fet. Ja veurem després com estaré.
És el resultat, no? Sí.
Jo he decidit... No, no, és veritat, he decidit.
Jo he decidit que no.
Jo he decidit... No, no, és veritat, he decidit.
Ara, a última hora de 6, agafaré el cotxe
i me n'aniré a votar a Balaguer.
A Balaguer, clar.
Bueno, voto a l'Hostal 9, que vaig fer bona de Balaguer,
i, sí, sí, vull dir que...
Sisplau, manteniu-me al col·legi, a l'Hurna,
a les 8.
Que no facin com el cotxe.
Ai, el poble aquest de La Rioja, que han votat en 26 segons.
Ràpid, pim-pam-pum.
Connectem amb el Miquelet.
Miquelet, on ets?
Hola, Albert, bon dia.
Albert, bon dia. Seguim aquí, com esteu?
Molt bé. Aquí?
Nosaltres bé, tu? Suposo que ha calorat.
Això t'anava a dir,
que tota aquesta emoció que porto a sobre és impostada,
perquè ara s'ha complicat la jornada aquí,
com amb el pavelló munició de Salou,
perquè han marxat els núvols i ha començat a tocar el sol,
i això s'ha convertit en un forn.
O sigui, ara veig ventalls.
Veig coses que es mouen.
Papareta també fan servir de ventall, ho dieu.
Festa la democràcia aplicable a tot, perquè...
Miquelet, perdona que et talli,
perquè tenim un altre problema de cobertura,
sembla, no sé què està passant avui,
amb l'aparell, però vaja, si pots reconnectar-te,
si pots buscar una altra posició, intentem connectar amb tu.
Abans era la pluja, ara és la calor.
L'hem perdut definitivament.
Ai, mira, l'encara va... És com si estigués ofegant.
L'heu perdut definitivament. Sí, l'hem perdut.
Pots reconnectar-te i intentem connectar amb tu.
Vinga, fins ara.
Nosaltres el que podem fer és començar
amb les nostres rivalitats, si voleu.
La secció que fa treure els ganivets a Catalunya,
amb dues persones a cada diumenge,
venen convenientment armades a Catalunya Ràdio.
Acabarem de nou aquest cap de setmana de suplement
amb una de les rivalitats nostrades més il·lustres.
Ja els hem saludat.
Per una banda, tenim la Marga. Bon dia.
Bon dia. Tornem a saludar. Francesca Nosa, bon dia.
Què tal? Bona nit.
Francesc.
No tens cap cosa a explicar-nos?
No.
No.
No.
Tens cap cosa a explicar-nos?
Ah, home, sí, clar, sí, home, sí.
Doncs res, no, escolta'm, que com deia,
començaré noves vides.
He estat a cinc anys, bueno, més de cinc anys,
perquè vam estar dos anys preparant, diguem-ne, la mira, no?,
que és aquest mitjà, també, multimèdia,
que continuaré vinculat amb ella,
al tant que una de les coses que faré ja és que s'esperi tot,
o més, escriure tot el que no he pogut escriure,
però, certament, tinc ganes de...
ja fa temps que tenia ganes de començar nous projectes,
que mica en mica...
ara, descansem una mica, setembre, etcètera,
us aniré dient,
però aquí estarem, com sempre, a tot arreu,
de manera penteïsta, absoluta.
Hi ha algun detall que ens puguis avançar?
Si no, t'ho preguntaré des d'avui fins l'últim diumenge.
Ah, bueno, algunes coses van per escriure.
Algunes coses van per escriure,
però també es pot escriure de moltes maneres.
D'acord, d'acord.
Deixem-ho així, m'agrada molt.
No sé, Marga, tu tens algun projecte?
Tinc molts.
Sí, sí, sí, jo tinc molts projectes,
de fet, jo no paro de pensar projectes,
que després els he de realitzar.
I no acabo de trobar el moment.
És molt modernista, això.
Perdona, perdona.
Sense projectes, el nouscentisme no hauria existit.
Un moment, un moment.
Comencem, perquè hem fet una enquesta a Twitter
perquè tothom pugui dir la seva.
Perquè el tema d'avui quin és?
Modernisme versus nouscentisme.
Doncs ja hem preguntat a Twitter,
teniu una enquesta que la gent ja està responent.
I què diuen, què diuen?
Estem a 50-50, de moment.
Quina feinada tindrem avui, doncs?
La Catalunya fracturada.
Això és actualitzant, 55.
Mira, 25-75, ara.
Què dius, ara? Per on, per on? Qui guanya?
Això anava a dir qui guanya. Qui serà president del govern?
Qui formarà el govern? Guanya el modernisme.
No podia ser d'una altra manera.
Imagina't un govern de coalició modernista, nouscentistes.
Això m'encantaria. M'agrada molt la idea.
Crec que no funcionaria. No, jo crec que sí que funcionaria.
Una mica hi va ser, en el seu moment.
Una mica, una mica, fins que hi era, cosa...
Bueno, Catalunya, això ja entrem en una terribilitat,
però és bastant així, eh? És bastant així.
A veure. Vinga.
Us agrada la raixa i el seny?
Perquè una podria ser identificada amb la raixa
i l'altra amb el seny.
En tot cas, el que farem és que comenci l'streetfighter
entre les persones que abracen el modernisme
i les que abracen el nouscentisme.
Abans de tot, aquestes dues corrents
han servit fins i tot com a model
molt identificatiu sobre com havia de ser una persona.
Així, volem que ens presenteu, a través d'algun perfil cèl·l·labra,
com era un home modernista o una dona
o com era el nouscentisme.
Bé, començo parlant una miqueta de Santiago Rosinyol,
que seria aquest model, d'alguna manera.
Una de les coses que els passa a molts modernistes
i, de fet, a molts artistes,
és que, en aquest moment, neixen amb una família burgessa
que té diners,
que es dedica, en el cas de Rosinyol, al teixit,
i ell està destinat a continuar la saga,
a continuar treballant.
Però, esclar, a ell li crida l'art.
I, per tant, això vol dir que s'ha d'enfrontar amb la família.
És a dir, s'ha d'enfrontar a la burgessia.
És un burges que s'ha d'enfrontar a la burgessia.
L'auca del senyor Esteve
és una de les grans maneres d'explicar-ho.
Però, aleshores, què passa?
Hi ha algunes convencions, ell també és casa,
però això no li acaba de funcionar i diu, jo me'n vaig.
I ha de provar altres coses.
Llavors, què fan els modernistes, sobretot,
buscar el seu camí, buscar la seva veritat,
i a mi no ho dic en un sentit místic, precisament.
Clar, és un transgressor.
I en aquesta transgressió
arriba a fer coses com tastar
i enganxar-se a la droga.
Són persones que busquen sempre els límits
i els volen anar més enllà
per tal de crear
i fer de la seva pròpia vida una mena d'obra d'art.
Però no una obra d'art,
diguem, com una estàtua,
una obra d'art, mòbil, en acció.
I el senyor Santiago Rosinyol,
una de les coses que fa també és anar a París
a conèixer la boèmia, perquè ell se sent.
Sí, la boèmia.
Qui no hi aniria? Qui no hi aniria?
I, a més, si tens diners darrere, d'alguna manera...
I droga, no? I droga, sí.
Què més es pot demanar?
Doncs bé, ho fa, ho fa,
i allà, clar, coneix els grans pintors del moment,
i ell, de fet, té la doble creativitat.
Ell se'n va per la pintura
i també se'n va per l'escriptura.
I són dos as en els quals surt bastant reixit.
Clar, s'ha de desintoxicar
de la morfina, i llavors sí que la dona, pobra,
diu, va, ja t'ajudo, li dones suport,
perquè a vegades la família té això.
Sí, eh? I bé...
És curiós perquè mor Aranjuez
pintant jardins, pintant jardins,
que li agraden molt.
I, de fet, he descobert aquests dies
que hi ha un senyor d'Aranjuez
que ha fet una tesa interessantíssima sobre aquest senyor.
És un químic, un químic d'Aranjuez
que de cop diu, ai, m'interessa molt aquest personatge.
I no sé si potser vincle amb la morfina,
que les substàncies poden fer.
Però, en qualsevol cas, molt interessant i bé.
En Rocinyoles,
un personatge del qual s'ha dit una miqueta de tot,
s'ha ficat la gent molt amb ells,
han rigut molt, va dir que aparentment,
jo no sé si es distingien molt dels nous cientistes,
perquè també anaven elegantets, anaven arreglats,
eren senyors que els agradaven haver-hi vestits,
una miqueta d'Andi, tipus Cargual.
Igual es deixaven el cabell una miqueta més llarg,
i la barba potser no se la cuidaven tant.
Són els hipsters de la... Exacte.
Perquè entenguis hipsters pijos, eh?
Aquesta és la dualitat, avui. Sí, sí, sí.
Hi ha una miqueta en aquesta línia, per tant.
Perdoneu, però... Hi ha la cosa del hippie-jo?
Sí, però és un barri de Barcelona, en ostenta.
Però és una mica això, perquè qui ho paga, això?
Qui paga la mort final? Qui paga la festa?
Al final, l'auca els Nosteve, que és un dels millors llibres,
diu, escolta, i per què jo sigui artista?
Aquí va bé la botiga de petes i fils, eh?
Allò, a veure, perdona, qui paga la festa?
Qui està pagant aquí les medes clíniques de desintoxicació,
i tot això? Per tant, qui està pagant?
Home, la gent d'ordre, home, que hem d'endreçar el país,
Perdoneu, clar, és que el noucentisme...
És ordre, i també aventura, vull dir, el tanto.
Francesc, qui has triat?
Josep Carnet, que no és nom de carrer,
és el príncep dels poetes,
que té un dels versos més meravellosos
que a mi sempre m'han marcat i el tinc,
que és tota com un dia d'agost que no vol crips.
Els fruits sabrosos, que és el model,
els fruits sabrosos, l'ideal, les pomes, les peres, les sireres,
la Catalunya ideal, que és de ver real,
perquè, clar, els noucentistes, l'ideal el fan real,
tota Catalunya ha de saber que si tenim escoles públiques,
que si tenim biblioteques, que, o sigui, tenim absolutament tot,
com va dir Enric Prat de la Riva,
tots volem per Catalunya un cos d'estat.
I arribaven els pobles, els telèfons, les carreteres,
els col·legis, les biblioteques,
i, per tant, tota aquesta Catalunya ha estat,
i ha estat del benestar,
és aquesta Catalunya ideal,
que gent com en Josep Carnet, a partir del 1906,
amb els fruits sabrosos...
Perdoneu, si tenim fruita és perquè aquells noucentistes...
Sí, l'han conreat a Califòrnia...
Ja ho veig, en Josep Carnet, allà...
Són reals, donaven de menjar a la gent.
Ei, que és veritat. Com de balaguer.
No, no, és que mireu, és que és inacabable.
La mancomunitat de Catalunya és tot.
L'Institut d'Estudis Catalans, Pompeu Fabra,
l'home al qual tots els catalans van fer cas,
l'únic, van dressar la llengua.
Tenim, ho tenim tot gràcies als noucentistes.
Perdona, perdona un moment.
No, no, no, no.
Tallem-ho, tallem-lo, perquè això ja se'ns ha anat.
A veure, per endreçar una llengua,
caldria utilitzar-la, utilitzar-la i utilitzar-la bé.
Com? Al·lògi de la paraula viva.
El senyor Maragall. Eh, vers.
Jo ho contrata com un altre vers.
Brandant llanguidament la llarga cua.
Perdoneu, qui no coneix la vaca cega?
La pobra vaca abandonada,
que se'n va sola a beure l'aigua,
i clar, va topant aquí i allà,
i llavors quan se'n va, ha de brandar aquesta cua.
És un ésser incomprès que la societat ha abandonat.
Què fan els noucentistes? Avancem tots junts.
Agafem-nos de la mà i caminem. Modernitzem l'agricultura.
L'escola d'agricultura és dels noucentistes.
Aquella vaca, ara, estaria com aquest hipster, allà,
amb la morfina i l'absenta.
Jo et rep-lo, perquè mira què deien.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita,
en el camí i el marge i el dròs, sobtadament,
sent una escarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard s'hi puja a la llum infinita.
De quin any és el fruit sabrosos?
El 2106, home, si me'l sé de memòria.
Ai, Déu meu, senyor.
És or poètic, és or real,
que vam inundar Catalunya de pomes, de pèrers i tot.
És que, a veure, que no ho enteneu, que ho tenim tot?
No ho entenem, des d'aquest punt de vista,
perquè els altres s'ho fumaven tot.
A veure, Marga, digues. Jo dic, l'art és transgressor.
És a dir, si no transgredim, no podem fer art.
Llavors, si Josep Carnet escriu sobre pomes, cireres, etcètera,
és perquè algun dia va transgredir
i va decidir que d'una llavor hi sortirien coses
que després endreçaríem.
Però, primer, l'agricultura no existeix com a tal.
S'ha d'endreçar. Sí que existeix, sí que existeix.
No, primer, no, en principi, no, no podem...
Però si tira tot el programa... És a dir...
És a dir, sí, sí, jo aquí, jo aquí, jo aquí...
Anem a veure, si jo no tinc artistes
que són capaços d'enfrontar-se a la seva família,
començar a moure's i dir...
No, senyors, jo ja no vull vendre més vetes i fils que em va bé
que les continuo fent amb vosaltres,
però jo pintaré i jo crearé.
Algú s'imagina, per un moment, eh?
Que hi hagi molta gent davant d'un edifici com és l'escola Ramon Llull,
i no vull recordar moments històrics recents,
sinó l'escola Ramon Llull de Barcelona.
Anem a veure. Edifici neuscentista, per excel·lència.
Escoles. Algú s'hi para, allà.
Sí, escoles. Mercats.
Algú la va veure més enllà d'anar-hi a estudiar? No.
És més, si algú després, per casualitat,
passa per l'escola Pau Vila del Paget,
és en Joan té com una mena de déjà-vu i diu...
Ai, sí, aquesta escola ja l'he vist.
No, perquè són dos edificis identics.
Contra la Catalunya elitista, una Catalunya...
Mercat, mira, mira, dius escoles.
Escoles Ramon Llull, escoles Miradí Fontanal.
Escoles i no sento mai. Marga, sisplau, eh?
El Mercat Galbany, el Cinema Coliseum, el Cafè de l'Òpera,
tot Montjuïc, el Mercat del Ninot.
És una Catalunya per a tots.
És una Catalunya que té un programa.
Imperialisme, que és la globalització.
Catalunya en dins, Catalunya en fora.
L'arbitrarietat, que és que cadascú assumeix
una responsabilitat individual per fer la col·lectiva com a país.
La civilitat, que és el civisme!
Tota aquesta paraula que tenim, la crena als nous científics!
Hi ha un problema, hi ha un problema.
Un moment, un moment, el classicisme.
Per què es diu nous cientisme?
El nou, de nou segle, i de nou, de novetat,
i la crida, aquesta Catalunya que hem estat,
aquesta Catalunya mediterrània, clàssica,
que nosaltres vam dominar tot el Mediterrani.
Vam ser l'imperi blau.
Per tant, què més vols? Tornem a ser...
Perdona, davant de modernisme.
Anem a la paraula. Paraula modernisme.
Què hi ha més modern que ser modernista?
D'entrada, clar, nous cientisme està bé,
perquè és veritat, ho creen en el moment del 1900,
i clar, és 900 ja, però neix amb caducitat,
amb nata de caducitat, perquè el 900 un dia o l'altre s'acabarà.
No és anar bé amb bruts.
No, la modernitat no s'acaba,
el 900 s'acaba i ja no hi som, allà.
Per tant, és un moviment que neix amb nata de caducitat.
Sí, no, mira Eugeni d'Ors, perdona.
Eugeni d'Ors, el gran creador del glosari, l'article modern.
El qual va respondre en Santiago Rosinyol sempre molt encertadament.
El d'Ors estava de tritus.
Mira, el d'Ors no va acabar de tritus, va acabar a Madrid a Falange.
Però pensa que els modernistes anaven, tots negres, polsegosos,
tota la pols, la nicotina...
És que ni s'afeitaven, totes aquelles barbes...
Quin és el mal d'això? No ho acabo de veure.
No ho acabo de veure.
Algú havia de posar el sabó lagarto.
Home, clar, perquè poguessin continuar consumint.
Clar, algú havia de pagar la festa.
És que per això el Rosinyol fa l'auca del SenyorsTV, que és una delícia.
Aquest marbre, clar, collons, l'ha pagat el Ramonet.
Perdona un moment.
Tornem a allò que deia civilitat.
A veure, civilitat, ciutat, sí.
Les ciutats els n'encanten molt bé, però tot és tan equilibradet...
que s'obliden de tota la Catalunya rural.
Tenim una Catalunya molt plural.
I els modernistes van a descobrir-la.
I a més a més, escriuen novel·les meravellosos...
Fent els 10, eh?, fer allà.
Al Sots Ferestegs, algú ha llegit el Sots Ferestegs,
Raimon Casellas, messiànic absolut, un personatge que balla...
i s'enfronta a la societat, l'enemic del poble,
que ens ve d'Ibsen.
Qui són els que introdueixen la literatura moderna i l'art modern?
Maragall i els modernistes. Qui va a buscar Metterling, Ibsen?
Perquè s'estrena aquí tot això, els nou cientistes.
No, ja s'ho van trobar fet.
Perquè ho van fer els modernistes primer.
Són els camacos de l'època.
Són els camacos de l'època.
Aquests viatges en carro que feien...
Clar, ens van ensenyar els demés d'aquesta Catalunya rural,
que també l'estereotipen des de molts punts de vista.
El nou cientisme, fixa't què és més important.
Aquestes biblioteques, aquesta xarxa de biblioteques,
aquestes carreteres, l'eïsa transversal,
ja està definit des d'aleshores.
És aquesta socialització, aquest estat del benestar,
des del 1714,
és la primera pedra de l'estat i de l'estat d'un estat.
Tot d'en peus.
La primera pedra de l'estat la posen els modernistes.
Com? Cadascun d'ells creant, buscant, transredint i dient,
molt bé, fins aquí, mos sent-sinto,
fins aquí el que teníem, ara anem a trencar.
I llavors un senyor com Gaudí,
que crea l'arquitectura no pot ser aquesta cosa tan avorrida.
Que li paguen la festa, perdó, li paguen la festa.
I els nous cientistes també li paguen la festa.
Evidentment, és que de vegades sense diners
hi ha poques coses que es puguin fer.
On ve, Gaudí?
Per cert, aquí tenim un dilema, també.
Aquí tenim un dilema, ahir vam rebre per tot arreu.
Sí, ja m'ho imagino, ja m'ho imagino.
Però què va aixecar, Gaudí?
Edificis que ara passes pel davant, te'ls mires, els contemples,
i has estat una estona, i passes per davant de la Ramon Llull,
i dius... Déu.
Quina gent s'han educat a la Ramon Llull?
Quanta educació han donat? No és important l'educació
en una societat. Evidentment.
És a dir, clar, el reequilibri territorial i emocional
dels nous cientistes. Voleu una Barcelona que sigui
com un cap gros que absorbeix, absolutament honesta.
Els modernistes són d'aquí, però si són èlits,
si són els d'ara, són els que ens diuen
que ens han de fotre un cancià.
Els nous cientistes el que són són uns uniformitzants.
És a dir, d'alguna manera, totes les ciutats iguals,
les avengudes iguals, els nens tots a l'escola
amb aquell uniforme... No, perdona.
S'han d'ensenyar, és a trobar el camí.
Un moment, sisplau.
Perdó, perdó. Vinga.
Una pausa. Una pausa. Ja està.
Com està l'enquesta ara mateix
per poder donar suport als nous cientistes modernistes?
Es creu que la gent ha dit la seva a Twitter
i ens han dit...
Els resultats són 25 amb 9 i 71 amb 1, perdoneu.
Qui ha guanyat? Vosaltres què penseu que ha guanyat?
Modernisme. No ho sé.
No tinc opinió.
Però defensa el teu. No opina, no opina.
Ell és neutre, sempre.
No guanya, segurament, els modernistes,
perquè sempre l'estètica ben més, tot i que ho paguin els altres.
Teniu 30 segons per defensar, per fer...
Aquests 30 segons d'or que entreguem,
perquè pugueu debatre i donar l'última llança.
Ja s'acaba, ja s'acaba. Molt bé.
Què diria modernisme?
És el que obre el camí a què l'individu es pugui desenvolupar
descobrir, conèixer i sigui capaç de transgredir allò que tenim al davant.
Si no transgredim, estaríem tota la vida fent sempre el mateix.
Això d'una banda.
Busca la inspiració en els països nòrdics, no en el Mediterrani,
que al final ja el teníem aquí.
I de fet, és veritat que també,
Efigènia, Anausica, són obres que en Maragall també destaca.
Paraula viva, el sentiment, buscar l'autenticitat,
no es tracta com els nous cientistes descriurem
amb aquell equilibri.
La muntanya de Matistes, algú s'imagina que la muntanya de Matistes
és el Montseny?
És el moment que així ja ens entendrem i descriu-lo.
Fes com fa el Sots Faresc de Raimon Casellas.
És a dir, busca el sentiment per sobre de la raó.
Després ja vindran altres a equilibrar-nos, segons com.
Però si l'art no transgredeix, no farem mai res.
I els nous cientistes no tindrien res a endreçar.
30 segons.
La Catalunya de tots és la Catalunya nous cientista,
perquè va ser per a tots.
La Catalunya de les escoles, la Catalunya de les biblioteques,
la Catalunya que va donar oportunitat a moltíssimes dones,
la Catalunya que ens fa la llengua que nosaltres tenim.
Aquesta Catalunya, aquesta Catalunya ciutat,
aquesta Catalunya que era tot arreu,
aquesta és la Catalunya dels nous cientistes.
Menys rameca, més realitat.
Menys drogues.
Ja està, ja està. Perfecte.
Doncs revelem qui ha guanyat, això.
A veure, 73,3% ha guanyat el modernisme.
No podia ser de cap altra manera.
Doncs nosaltres tanquem.
Deu-n'hi-do, avui, falsa polseguera.
És que no deixa parlar, no deixa parlar.
M'ha de caure molt fort.
El que hem de fer nosaltres és deixar parlar a altres, avui.
Jornada electoral que hem començat seguint
des d'Altussuplement a les 9.
I ara tenim amb nosaltres qui s'encarrega
de cobrir la informació electoral.
La Neus Bonet, al capdavant del Catalunya,
migdia a cap de setmana.
Continuarà amb la de... Salutem-la, Neus Bonet.
Bon dia. Com estàs? Molt bé.
Un cientista o modernista, tu?
També tenim amb nosaltres en Ricard Ostrell,
que farà el programa especial de les eleccions generals
juntament amb en Joan Bota, a Catalunya Ràdio Partida.
A les 7 de la tarda, amb ells podreu seguir
minut a minut el desenyes de la jornada electoral.
Bon dia, Ricard Ostrell.
Bon dia. Què tal? Com esteu? Ja ho veus.
Ara mateix ple de ganivetades tots,
perquè estem aquí intentant dilucidar...
Esteu fresquets? Sí.
Està bé. Jo ara estic aquí en un col·legi electoral
que he anat a votar, perquè a mi tocava sempre
a una escola que és l'Escola Ribatallada.
L'Escola Ribatallada no té aires acondicionats
i han decidit a l'Ajuntament passar-ho a camp Balsac,
que sí que té un aire acondicionat.
I està tot obert i no es nota l'aire.
Llavors fa una calor i la gent s'està morint bastant.
I no hi ha ventiladors? Hi ha un ventilador raro.
Ara em fixo que sí que hi ha un ventilador,
però no acaba de funcionar.
I deixeu-me dir una cosa.
Es pot votar amb DNI, amb carnet de conduir o passaport?
Ho dic perquè hi ha gent que no ho sap,
trobava una persona que tornava cap a casa
perquè no portava el DNI i portava el carnet de conduir.
Sí, li he dit, i al final ha pogut votar.
Perquè a vegades, com que fa molts anys que votem,
ho deixem passar a paral, però que està bé saber-ho, recordant-ho.
Veus? Molt bé.
Nosaltres aquí hem pogut fer una mica de seguiment
de tota aquesta situació, de tota aquesta calor,
de tots els litres i litres d'aigua que s'estan repartint,
però encara no hem pogut avançar cap dada electoral.
O sigui, no sabem el somni, no sabem què està passant.
Neus Bonet, tu sí que podràs fer, oi?
No, perquè l'informatiu s'acaba a dos quarts de tres,
i a dos quarts de tres són les primeres dades.
Són les primeres dades.
És a dir, el bulletí de les tres tindreu tota la informació puntual.
Ah, no sé què es filtri, que a vegades sí que passa,
que una estona abans de dos quarts de tres es filtri,
per tant, puguem donar-ho.
Però en principi, la compareixença per dir les primeres donades,
les primeres dades de participació, està de tarda a dos quarts de tres.
Oh, quina llàstima, tu tampoc.
Llavors haurem d'esperar fins en Ricard Ostrell,
que ell sí que podrà donar-nos, a més...
Ell ja podrà donar-les de dos quarts de set,
que n'hi haurà les segones ja, les de la tarda.
A partir de les vuit, que és quan tanquen les escoles,
els col·legis electorals aquí a Catalunya,
podrem donar els sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio,
que és una primera aproximació.
És un sondeig que no són les dades exactes,
però que sí que fan una fotografia cap on pot anar la cosa.
És veritat que si la participació és molt alta, com pinta,
els sondeig perdrà credibilitat,
perquè, al final, com més alt és la participació,
menys probabilitats ja que els sondeig l'acabi clavant.
Però, en tot cas, és un primer lloc on agafar-nos,
on fer una primera fotografia del que pot ser aquesta nit,
que serà segur molt intensa, tot va que ara ho creu,
i, per tant, haurem de seguir amb molt interès.
Sí, serà una d'aquelles nits per seguir,
per passar-s'ho bé periodísticament parlant.
Sí, sí.
Neus Bonet, et deixem el rellot ara tu amb el bulletí?
Vinga, som-hi. Adéu-meu.
En fi, com bé sabeu, a partir d'aquest migdia amb la Neus Bonet,
després, a partir de les set de la tarda,
amb Enric Arrosta i en Joan Bota,
i, evidentment, tot l'equip d'informatius,
també les connexions que hem fet avui al suplement d'estiu.
Una abraçada als dos, i aquí tenim el relleu.
Espero que també tingueu aire. Fantàstic.
Moltes gràcies. Gràcies. Que vagi bé.
Que vagi molt bé. Adéu, adeu.
I nosaltres també ens acomiadem fins la setmana que ve.
Més suplement d'estiu, però ara sense eleccions.
Adéu.