Són les 10.
El suplement.
En Roger escapa.
És el moment de repassar el més destacat de l'actualitat d'avui dissabte.
Dia de Reis, Neus Bonet, endavant.
Bon dia de nou. Avui que fa 3 anys de la sala al Capitoli dels Estats Units,
l'actual president nord-americal, demòcrata Joe Biden,
ha començat la cursa per les eleccions del mes de novembre
amb durs atacs contra Donald Trump,
a qui acusa de posar en risc la democràcia.
L'expresident també ja li ha replicat-la. Els escoltem.
L'elecció és clara. La campanya de Donald Trump tracta d'ell,
no d'Amèrica ni de tu.
La campanya de Donald Trump està obsessionada amb el passat, no en el futur.
Està disposat a sacrificar la nostra democràcia, a posar-se al poder.
Anomena plaga els seus opositors.
Diu que la sang d'Amèrica s'està enverinant.
Fa servir exactament el mateix llenguatge que l'alemanya nazi.
Ara tenim un president que és un gran perill per la democràcia.
Realment ho és. És un perill per la democràcia a un nivell mai vist.
Tenim el pitjor president de la història.
Tenim un president que no pot ni ajuntar dues frases.
Donald Trump aspira a presentar-se a les eleccions presidencials
com a candidat del partit republicà, però abans haurà de superar els problemes judicials
que li posen als estats de Colorado i Maine, que li han prohibit optar a les primàries republicanes
per estar suposadament implicat en els greus alderulls del Congrés, com dèiem, avui fa tres anys.
La presidenta del Parlament, Anna R., defensa la negociació amb el PSOE,
el Congrés dels Diputats, com un exercici de responsabilitat i pragmatisme.
Asegura que es mantenen alerta i mantenen la desconfiança per evitar que els enganyin,
ho diu avui en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.
Ens n'hem adonat que, diguem que, junts, ara el paper que li toca
és agafar aquest paper de responsabilitat i fer, amb les cartes que tinguin,
millorar el que pugui ser cada ciutat de Catalunya com també del país.
R. també demana gestos reals al president de la Generalitat, a Pere Aragonès,
per avançar en la unitat independentista.
Avui continua la vaga dels treballadors del Servei de Terra d'Iberia.
Segon dia es preveu, tant o més complicat com el primer, ahir,
en què la gestió dels equipatges va ser la principal problemàtica.
Algunes maletes es van quedar a terra, donant voltes a les cintes,
o acumulades als aeroports, i d'altres van viatjar en altres vols
o per carretera, en camions.
Segons els sindicats, van volar avions sense maletes,
i en aeroports com el de Màlaga hi va haver situacions caòtiques
per l'acumulació de maletes.
Avui també expliquem que Catalunya és una de les comunitats
que més gasten en el sorteig del nen,
que se celebra avui dissabte, avui 6 de gener,
al migdia, a les 12.
Es repartiran 770 milions d'euros,
un 10% més que l'any passat.
A Catalunya es gasten uns 100 milions d'euros,
i se situa en quarta posició al darrere del País Valencià,
Andalusia i Madrid.
Es calcula que les vendes augmentaran respecte a l'any passat,
com ha explicat a Catalunya Ràdio Hermógenes Montalvo,
que és el president de Nepal a Catalunya,
que és l'associació que plega les administracions de loteria.
Hem notat un canvi de tendència perquè la gent els primers dies
després del sorteig de Nadal normalment ve a cobrar els premis d'aquell sorteig
i no compra de Reis.
Però aquest any sí que han comprat,
i jo penso que això farà que augmentin les vendes.
El percentatge, no sé, 2-3% en relació a l'any passat,
jo penso que sí.
Cinc novel·les han arribat a la final del Premi Nadal,
que es lliura aquesta nit, aquesta pròxima nit a Barcelona.
El Guardó ha rebut un total de 824 manuscrits,
una xifra una mica inferior a la de l'any passat.
L'editorial que convoca el Premi, Destino,
ha dit que aquest any les obres presentades
reflecteixen la diversitat del gènere novel·lístic en castellà.
10 i 4 minuts de l'actualitat esportiva
que destaquem a aquesta hora.
Montsemir, bon dia.
Bon dia, que el Giron i l'Espanyol juguen avui
als setzents de la Copa.
El Giron a les 6 i l'Espanyol Getafe a les 5
amb transmissió al Totgira de Catalunya Ràdio.
El Barça, que ahir va presentar Vito Roque,
prepara el partit de demà al cap del Barbastre
sense Joao Cancelo lesionat
i que segurament es perdrà la Supercopa.
També avui, a la Lliga Femenina de Futbol
hi ha dos quarts de 7, Barça llevant les planes.
Amor, Mario Zagallo, llegenda del futbol al Brasil.
Ho ha fet aquesta matinada als 92 anys.
Va guanyar el Mundial de Futbol
quatre vegades, dues com a futbolista,
una com a seleccionador i una com a coordinador.
i destaquem també la victòria del Barça
a l'Euroliga de bàsquet 89-85
contra el Baskònia
amb una gran actuació de Jan Veseli.
Tu és manja fidez
Dos mais finos carapés
Mas agora é minha vez
De te fazer mil carvonés
Quero atuar no texto
Da cabeça aos pés
Quero que sem timidez
Tu supis picoles
Que el que tu mi tens
Tu tu qui tu és
Que el que tu mi tens
Tu tu qui tu és
El suplement
amb Marina Alaminos
Passen 5 minuts de les 10 del matí
I a aquesta hora
en aquest matí de Reis
volem tornar a l'Hospital Vall d'Hebron
perquè allà hi ha el nostre company
l'Albert Postils
que em sembla que està molt ben acompanyat
Albert, molt bon dia
Amb qui estàs?
Què tal Marina?
Bon dia
Doncs mira, ara no estem amb el rei Gaspar
ni amb la responsable d'infermeria
sinó amb Lian
que és un noi
que em sembla
que ahir per exemple
va complir 9 anys
i que avui ha vist com
com rebia els Reis Mags
Ian, què tal?
Com estàs?
Bé, una mica nerviós
però bé
Ahir vas fer anys
vas fer 9 anys
pot ser?
Sí, 9 anys
9 anys
Per molts anys
Sí, 9 anys
que clar
no sé com és que s'acosti
tan junts
l'aniversari
i l'arribada dels Reis
com és això?
Sí, doncs un regal
per la meva mare
que ella també
els compleix el 10 de gener
un regal per la meva mare també
que vaig néixer el 5
el 5 de gener
Escolta, Ian
què t'han portat els Reis avui?
Doncs un rellotge
que té
també deixa els passos
quan els fos fas
et fa vídeos
tens alarma
tens jocs
també
i tens calculadora
tampotjador
i per
per parlar amb gent
Sí
I quina ha estat la teva reacció
quan has fet els Reis
entrar per la porta
a l'habitació
portant-te els regals?
He de fer flipat
perquè
a mi em feia falta
un rellotge
per al col·legi
perquè quan surto al pati
o a
qualsevol puesto
vull mirar l'hora
i clar
no puc
perquè no tinc rellotge
i doncs aquest rellotge
m'ha anat molt bé
sí, sí
Doncs mira, Marina
el rellotge
regal perfecte
il·lusió
i la cara de Liam
no la pudeu veure
però és vaja
una mica nerviós
és veritat
però molt i molt content
Ens la podem imaginar
doncs moltíssimes gràcies
Albert
per molts anys
també que acabi
en aquest dia genial
al Liam
Ens veiem aviat
Albert, merci
Fins ara
Són les 10 i 7 minuts
és l'hora negra
Maica Navarro
Molt bon dia
Bon dia, Marina
Molt bon dia
de Reis
et veig molt ben acompanyada
la veritat
Estic encara emocionada
per Liam
que ha dit
què és això
de fer anys
el dia de Reis
ha dit això
un regal per ma mare
això li podríem preguntar
a la meva germana
que la té aquí al costat
i que també
i avui és el seu aniversari
Per molts anys també
Ella, clar que sí
Ella fa 53 anys
ella quasi li preguntessis
que no sé si
tu vols dir alguna cosa
no, no
jo tot el que ella no parla
ho faig jo
o sigui, això jo
i quan li preguntaven
a tu què
t'agrada això
de fer anys
el dia de Reis
i no li ha agradat mai
perquè diu que clar
que al final
es perd una celebració
i que ja és molt de celebrar
i no sé
si li preguntessin
a la meva mare
si la Maite havia estat
un regal de Reis
o un tros de carró
Bueno, què tal Reis?
S'han portat bé?
S'han portat molt bé
aquí estem
presentant el suplement
que més volem
cuidant una miqueta
el jardinet
en Roger tornarà
aviatíssim
perquè el trobem a faltar
també
una abraçada
no, no, no, no
una abraçada ben forta
també per en Roger
clar que sí
els Reis
els Reis s'han portat molt bé
escolta Maica
deixa'm preguntar-te
perquè porto tota la setmana
amb el run run run run
a veure
al cap d'any
sí
què tal?
com va anar?
perquè vas estar fent-nos d'entetes
una mica amb la prèvia
que si el dia ve neto
que si anirem cap aquí
cap allà
escolta això al final
com va acabar?
bé
no, bé
va acabar re
va acabar
cadascun fin
va acabar bé
però bé, bé
molt bé
o sigui
tota aquesta pompa
i un menú fantàstic
i jo anava molt guapa
s'ha de dir que anava molt guapa
això ja ho dic jo mateixa
seguríssim
és que no en tenim cap mena de dubte
estrenava sabates finalment
i bé, bé
va anar molt bé
no, ha estat una setmana intensa
de celebracions
i justament
ahir vaig estar
a la vigília de Reis
a Cana Escrivà
fan una
bueno
es munta sempre
un gran sidral
i hi ha una campana
que té portat una rèplica
a la façana
perquè hi havia una tradició
que sempre es fan moltes cues
allà a la Gran Via
que a més coincideix
amb el mercat
de Reis
de la Gran Via
i cues
de la gent
que tocava la campana
i aquest any
el Christian
ha fet
el campaner
ha iniciat
una tradició
que es nomenà
el campaner
escriva de l'any
ahir va ser
l'alcalde
que va anar
a fer el primer toc
de campana
i diu la tradició
que qui toca la campana
no es mora aquell any
si qui toca la campana
de l'escrivà
no es mora aquest any
toquem la ben fort
o sigui ara mateix
Maica Navarro
en rigorós
directe a l'estudio
de Catalunya Ràdio
us asseguro
que està tocant
la campana
de l'escrivà
molt ben acompanyada
molt ben acompanyada més
sí
perquè hem vingut aquí
amb el
això és una mica
la primera il·legalitat
de l'any
n'hem aprofitat
que no està el jefe
per portar el Simón
i la Lola
que ell les posa
com que ell
aquestes coses
que fora de Guioli
l'atabalen
doncs avui hem pogut
el meu regal de reis
és portar el Simón
i la Lola
avui que hi havia
la Marina a la Minos
t'has despertat
i has dit
vinga va
anem a portar el Simón
i la Lola
que els agrada molt
que els agrada molt
aquests dos gossets
preciosíssims
sí
que són com els nens
que també han tingut reis
oi?
doncs això
o sigui que bé
ha estat una setmana
i ahir vaig anar
a la cabalgata
i a més a més
aquesta pluja
que tots havíem demanat
als reis
i els reis són tan generosos
que ens la van portar
amb la justa mesura
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
de no
o plug en alguns espais alternatius
per a barcelona
tot i la pluja
la van
la van poder celebrar
i escolta
va ser
fantàstic
i rei
i esperant
esperant
ara anirà a casa els pares
que segurament
hi haurà molts regals
i aquest regal
que tothom volem
que a més a més
a més a part de la pluja
doncs
aquesta pau
que necessitem
urgentment
que agassa
va
mai que d'on som-hi
perquè a més avui
l'actualitat de la crònica negra
ve ben carregada
és un dels casos
més mediàtics
del 2023
i que torna a estar
d'actualitat
de fet
no n'hem deixat
de parlar mai
és el cas
de la Rosa Paral
a qui ara
acusen
d'ocultació de vents
expliquem-ho això
ara entrarem
una mica en matèria
però l'acusen
d'ocultació de vents
la investigaran
perquè set dies abans
de la condemna
que ja hem explicat aquí
a l'hora negra
li va donar
a la casa
de Vilanova
i la Geltrú
de la qual n'era
la propietària
el seu pare
sí
de fet
ja ha deixat
de ser el cas
de la Guàrdia Urbana
per ser
ja anomenat
com el cas
de Rosa Peral
és aquesta dona
era Guàrdia Urbana
de Barcelona
i juntament
amb el que era
un company de feina
i havia estat
amant
l'Albert López
van assassinar
el 2017
el que era
la parella
en aquell moment
de la Rosa
el Pedro Rodríguez
que també
era Guàrdia Urbana
la veritat
és que
tots dos
van ser condemnats
ella
a 25 anys
l'Albera
a 20 anys
i
el 2021
el Tribunal Suprem
després dels diferents recursos
havia de ratificar
aquesta condemna
de 25 anys
el que s'està investigant
ara
és perquè
set dies abans
una setmana abans
deu dies abans
d'aquesta ratificació
de la condemna
o sigui
ja era una condemna
ferma
d'aquests anys
de presó
que a més a més
anava acompanyada
d'una indemnització
pels familiars
de la víctima
estem parlant
d'un fill petit
del Pedro
l'ex dona del Pedro
un germà
i el pare
havia una indemnització
d'uns 885.000 euros
a repartir
entre l'Albert
i la Rosa
l'Albert
en aquests anys
ja va posar a disposició
de la justícia
els seus béns
perquè no tenia
aquests diners
en metàl·lics
estem parlant
de la moto
i un pis
a Badalona
que era de propietat
i que tot just
aquests dies
es subhastarà
i la Rosa
que va fer
aquests 10 dies abans
ella ja hi era
la presó
de Mas Enric
a Tarragona
i va fer cridar
amb un notari
i el notari
va anar a la presó
va estar amb la Rosa
i la Rosa
que va fer
doncs va posar
la casa
o sigui
la meitat
de la casa
de Vilanova
que és l'escenari
del crim
i que els oients
segurament
la visualitzen
perquè és allà
on es va
cometre el crim
del Pedro
i on
va ser l'escenari
i a més
reproduïa moltes vegades
amb aquesta imatge
de la reconstrucció
de la Rosa
amb aquella camisa
de ratlles
blanc i negra
amb aquella melena
que mitja
es tapa la cara
el rostre
doncs aquella casa
és la
és mitat i mitat
encara amb el seu
exmarit
primer marit
i pare
de les seves filles
doncs que va fer
que aquesta mitja part
de la casa
el nom seu
el va col·locar
nom del seu pare
del Francisco
Peral
no només
la mitja casa
sinó també
un cotxe
de la seva propietat
amb quina intenció
segons un jutge
que la investiga
en aquests moments
després d'una denúncia
dels famílies
del Pedro
amb la intenció
que un cop
declarada
insolvent
no es pugui donar
part d'aquests béns
a la família
de la víctima
i per tant
es desentén
d'aquests béns
per tal
de dir
que no podrà pagar
aquesta indemnització
perquè no té els diners
i tampoc no té
propietats
per fer front
aleshores
clar
la jugada
era
o sigui
evidentment
els famílies
han presentat
una denúncia
un jutjat
de Tarragona
i és Tarragona
perquè ella
insistim
està a la presó
de Mas Enric
ha acceptat
la denúncia
a tràmit
i el que fa
és la cita
a declarar
com a investigada
amb ella
i amb el seu pare
el proper
22 o 23
d'aquest mes
a Tarragona
ella va demanar
declarar per videoconferència
des de la presó
perquè clar
recordem que està a la presó
que per tant
no haurà de sortir
i perquè és conscient
de l'atenció mediàtica
i que tindrà allà
un exèrcit
de periodistes
però el jutge
l'ha dit
no no no
vostè es presenta aquí
i declara
fixa't que hi ha un detall
que a mi
perquè l'altre dia
parlàvem
amb un guàrdia urbà
m'ho feia
m'ho recordava
hòstia
la
la
la
ella
la Rosa
en aquesta
aquest documental
que es diu
les cintes de Rosa Peralt
que una mica
intenta donar
aquesta
aquesta altra imatge
com la seva versió
dels fets
a intentar fer veure
que tot allò
ha estat un complot
misògens
fins i tot
per assenyalar-la
com a responsable
de tots els mals
de la humanitat
i que amb un discurs
excessivament
sexualitzat
per ser una dona
lliure
i bona gent
ostres
doncs
tots aquests fets
dels que ara
se l'acusen
anem a veure
diuen molt poc
sobre les seves
bones intencions
és veritat
que ella
mai ha reconegut
els fets
ella nega
rotundament
haver estat
responsable
la del crim
del Pedro
si reconeix
estar a la casa
però que va ser
responsabilitza exclusivament
l'Albert López
del crim
en qualsevol cas
aquest mes
tornarem
continuarem parlant
de la Rosa Peralt
continuaran sent protagonista
i tota l'atenció mediàtica
tot i que ella
assegura
que som els periodistes
que estem massa
obsessionats amb ella
doncs és clar
és que ella no para
i no para
i és que no pararà
clar perquè com ens explicaves
sortirà de la presó
per tant
hem d'esperar
tot aquest desplegament
mediàtic
per seguir
o sigui
el 22
23
no sé
23
serà escarcelada
pels Mossos d'Esquadra
traslladada
a aquesta
sala
dels jutges
de Tarragona
on declararà
i evidentment
doncs allà
cedem una legió
els que l'esperarem
i seguirem
amb atenció
perquè
bueno
perquè Rosa Peral
ja està
què passaria en cas
que la condemnessin
també per aquest fet
és a dir
em sembla
que podria
ser que estiguen
amb penes
de fins a 4 anys
de presó
si no m'haig errada
per tant
què passaria
s'assumaria?
sí
el que farien
seria
sumar-se
a aquesta
condemna
de vintats
i evidentment
això
cometre
un altre
delicte
un cop
estàs a la presó
i ha condemnat
també
de cara
a tot aquest
el règim disciplinari
intern
de la presó
d'aconseguir
canvi de graus
beneficis
penitenciaris
doncs tot això
no t'ho facilita
no t'ho facilita
en qualsevol cas
és
és que
indiscutiblement
és
dia rere dia
protagonista
de la crònica negra
és que
és així
també és sorprenent
realment
que amb tot el rebombori
que hi ha hagut
en aquest cas
tot el judici
fins ara
no s'hagi fet
aquesta investigació
és a dir
per què ara
diuen
ep
que aquí potser
tant ella
com el seu pare
han comès
alguna
il·legalitat més
a veure
ells
van fer això
o sigui
també
els oients
es podrien plantejar
ostres
no vegis
és l'ètica
del notari
que va allà
i sap evidentment
quan
quan retira
de nom
el nom
o sigui
quan canvia de nom
els pocs
els béns
de la rosa
el notari
ja sap perfectament
quina és la intencionalitat
per tant
perquè en tant
dius
ostres
el notari
ja li val
en qualsevol cas
aquí
hi ha una
en fi
algú no ha fet
les coses bé
perquè normalment
amb una condemna
hi havia la condemna
de la indemnització
estàvem
en la fase
de la confirmació
per part
del Tribunal Suprem
per tant
algú
hauria d'haver pensat
que
es podrien
blindar
aquests béns
fas una peça
separada
de responsabilitat
civil
que té a veure
amb aquesta
indemnització
aquesta responsabilitat
civil
a la que es posen
números
i ja t'assegures
que no es faran
aquests moviments
per tant
algú no va fer bé
les coses
més enllà
dels moviments
de la Rosa
per cert
que els va
una informació
que va marcar
l'agenda
de la setmana
i que va avançar
el Toni Muñoz
a la Vanguardia
més enllà
és que
la Rosa
i el pare
ho van poder fer
perquè
en els jutjats
algú no ho havia fet bé
això està clar
i després
tornar
situat
jo sé que
em sap greu
perquè és una persona gran
i és pare
i segurament els pares
i les mares
pels fills
fan qualsevol cosa
però és que el pare
de la Rosa Peral
ja n'ha fet
no és la primera vegada
que actua
bordejant la legalitat
per beneficiar
la seva filla
durant la instrucció
durant la investigació
ell va mentir
als Mossos d'Esquadra
segurament
li va demanar
la filla
però ell va assegurar
que el dia
que el Pedro
ja estava mort
i s'ha demostrat
que ja havia estat assassinat
ell va dir que no
que el va veure
que va anar a veure
la seva filla
i que el va veure
que el Pedro
li va obrir la porta
i li va donar la mà
la Rosa
pretenia guanyar
24 hores
en el seu relat
dels fets
i el pare
va mentir
per ajudar la filla
finalment
va reconèixer
que havia mentit
però no és la primera vegada
que té una actuació
entre cometes
més que polèmica
segur que
durant aquest any
parlarem molt
de la Rosa Paral
sí
hi ha per això
un parell de casos més
mai que molts sonats
també els quals
haurem d'estar ben atents
perquè pot haver-hi novetats
els repassarem
molt ràpidament
hi ha un primer cas
que de ben segur
que marcarà
l'agenda
de la crònica negra
aquest 2024
que és el cas
de Dani Alves
a més aquesta setmana
amb novetats importants
de moment
l'últim que sabíem
és que hi ha data
pel judici
i sí que és veritat
que una altra vegada
aquesta setmana
n'hem estat
parlant moltíssim
en aquest cas
pels moviments
també
i d'una manera
que em tristeix
perquè fins ara
jo crec que tots
podíem treure pit
de com
evidentment
ara els oients
molts
es posaran les mans
al cap
i creuran
o entendran
que l'explicació mediàtica
o la cobertura mediàtica
d'aquest succès
no els hi ha agradat
i parlo sobretot
en el meu cas
haver entrevistat
el Dani Alves
però crec que
tots els mitjans
de comunicació
d'aquest país
i a tot
l'estat espanyol
ens podem sentir
molt orgullosos
perquè
havíem fet allò
que s'ha de fer
i que hem millorat
tots amb el temps
i que segurament
ens queda molt
per millorar
amb cobertura
de delictes sexuals
i és
preservar
com no pot ser
d'una altra manera
la identitat
de la víctima
ningú ha anat
a buscar aquesta dona
només faltaria
i s'ha preservat
la seva identitat
què ha passat?
que aquesta setmana
alguns ja ho sabíem
el que passa
és que consideràvem
que explicar-ho
fomentaria
la búsqueda
d'aquestes imatges
a Brasil
circulava
un videomuntatge
amb imatges
antigues i recents
de la víctima
de la presumpta
violació
que va patir
una dona
de 23 anys
la matina
ara just fa un any
a la discoteca
Sutton
uns fets
que van provocar
una denúncia
contra aquest jugador
el Dani Alves
que com deies
el febrer
ja està marcada
a l'audiència
de Barcelona
aquest judici
doncs bé
aquestes imatges
que ja voltaven
fa una setmana
primer el germà
un dels germans
del Dani Alves
es comparteix
al seu Instagram
i després
dies després
ho fa la mare
del Dani Alves
fent-se ressò
també
d'un videomuntatge
d'una advocada
que en fi
és igual
és que no mereix
ni parlar-ne d'ella
perquè és una dona
que està especialitzada
o sigui
atenció
en desmuntar
falses denúncies
d'agressions sexuals
en qualsevol cas
el que va passar
és que aquí
es va denunciar
que això
estava rondant
que quedava
en evidència
i es publicava
la identitat
de la víctima
això és un delicte
i el que va fer
la advocada
de la víctima
l'Ester García
se'n van a la comissaria
de Mossos d'Esquadra
va presentar
una denúncia
a UCAS
i en aquests moments
no és UCAS
que és la unitat
d'agressions sexuals
sinó
aquesta altra unitat
especialitzada
amb delictes informatis
els que
estan
en aquests moments
treballant
contra el rellotge
per neutralitzar
qualsevol difusió
d'aquestes imatges
aquí
a l'estat espanyol
perquè
és raonable
pensar
la sensació
i la situació
que en aquests moments
està patint
en aquesta dona
pot ser també
il·legal
creus que el judici
que començarà
el 5 de febrer
pot afectar
d'alguna manera?
a veure
en els fets
no
perquè en una sala
de vistes
es jutgen
els fets
hi ha una denúncia
per una agressió sexual
i el tribunal
els tres membres
de l'audiència
han de jutjar
allò
amb les proves
que es presentin
a la sala
però és cert
que en aquests moments
tot i que
Daniel Alves
al seu entorn
aquí
ha negat
qualsevol responsabilitat
en la difusió
d'aquestes imatges
tant per part
de la seva
advocada actual
Inés Guardiola
com d'ell mateix
per part de la presó
és veritat
que clar
la sensació
que dius
que hi ha una estratègia
per pressionar
la víctima
doncs és inevitable
per tant
beneficiar-li
no el beneficia
però jo no crec
que això
entri a valorar
el tribunal
que ha de valorar
les proves
sobre si
va haver-hi o no
una agressió sexual
aquella matinada
en aquell
vall del reservat
del Sutton
i Maica deixa'm parlar
també molt ràpidament
d'un altre cas
que segur que també
anirà sortint
a l'hora negra
aquest 2024
és el del crim
de Sosqueda
està en instrucció
des del 2017
i pot ser que ara
el 2024
hi hagi alguna novetat
a veure
2017
intentava sumar
17, 18, 19
i 21
7 anys
mira veus que jo
anava amb els dit
7 anys
clar
és una instrucció
de 7 anys
intento posar-me
la pell
dels pares
del Mar
i la Paula
aquesta parella
que se'n va anar a fer
calla
al pantà
i no van tornar
mai més
aquest mes
desapareguts
la torballa
l'assassinat
i una instrucció
complicada
diuen que la més
complexa dia d'avui
en tota la història
de Mossos d'Esquadra
una instrucció
que s'ha portat
amb molta
amb molta
molt blindada
és veritat que
l'acompanya
Tora Soler
des del punt diari
en fa un seguiment
molt molt acurat
ha fet fet tot un llibre
però hem de recordar
que a dia d'avui
hi ha
hi ha un investigat
hi ha una persona
que és Jordi Magentí
que va estar uns dies
a la persó
que continua
com a investigat
i haurem de veure
si en aquest 2024
finalitza
per fer aquesta instrucció
complexa
i sabem
si Jordi Magentí
seu o no
a la banqueta
dels acusats
i es pot celebrar
aquest judici
perquè a dia d'avui
no ens consta
que hi hagi
cap altra línia
que no sigui
que Jordi Magentí
presumptament
aquell cap de setmana
va assassinar
el Marila Paula
Clar
és complicat d'entendre
com pot ser
que d'alguna manera
hagi quedat
no sé si podem dir-ho així
encallat
no?
Bueno
aquesta és una manera
de veure
Mossos et diu
que en l'encallat
res
es continua treballant
són proves
molt
són
proves
que va sol·licitar
en el seu moment
la fiscalia
també
l'advocat
del Magentí
el Benetzalelles
molt complexes
molt tècniques
que entren a jugar
molts tècnics
d'una gran complexitat
pensem
recordem
que en aquell moment
del crim
el Pantà
estava ple d'aigua
ja no recordo
quin volum
deu tenir ara
Sosqueda
però deu estar
sota mínims
i això vol dir
que determinades proves
no es poden reproduir
perquè l'escenari
no és el mateix
i tot això
encara ho fa més complex
però ens agradaria
molt tenir bones notícies
notícies
notícies
no sé si bones dolentes
però notícies
sobre la investigació
del crim
del Mar i la Paula
doncs si són
les explicarem aquí
a l'Hora Negra
Maica Navarro
t'escoltarem
moltíssimes gràcies
a tu
i bons reis a tothom
igualment
que acabi d'anar molt bé
aquest dia de reis
que el passis molt feliç
amb família
menjant tortell
el que sigui sobretot
ara anem a buscar el tortell
i les espelmes
per la Maite
fens una ben fort
la campana
sí
que no morirem aquest any
vinga
per gaza
sisplau
per gaza
Maica Navarro
moltíssimes gràcies
la Lola s'ha tirat un pet
ho has sentit o no?
t'has tirat un pet no?
sí veritat
s'ha tirat un pet
no he fet soroll
però l'estic olorant guapa
fins aviat Maica
una pausa i torrent
de seguida
el suplement de Catalunya Ràdio
el suplement
amb Marina Alaminos
ara vi Nadal
tío tío
caga en torró
el pot de banducar
amb TV3 i Catalunya Ràdio
vio el millor Nadal
amb 3CAT
i la gamma Delícies de Noel
productes de xarcuteria
frescos com acabats de tallar
a veure
coses a fer abans de morir
per sort
la majoria ja les he fetes
una comèdia
per morir-se de riure
uau
i ara quan es queden
4 dies de vida
això de veritat
per què?
saps què no hi ha
en aquesta llista?
què no hi ha?
fer-me una banyera
amb la meva dona
sona bé no?
això sona estupent
quant temps em queda
a TV3
diumenge a la nit
el suplement
da-vi-da-vi-da-vi-da-pa
da-vi-da-vi-da-pa
da-vi-da-vi-da-pa
ué
sort que no he decidit marxar
m'ha viat a quedar
ara però i em fas falta
manel em va dir
deixa-la
Toni va deixa-la
sort que vaig pel meu compte
sort que no he decidit marxar
m'ha viat a quedar
ara però i em fas falta
manel em va dir
deixa-la
Toni deixa-la
deixa-la
deixa-la
deixa-la
amb Marina Alaminos
són dos quarts d'onze del matí
som al suplement
som a Catalunya Ràdio
per a molts
encara és el reporter de TV3
que vestit amb una armilla fluorescent
i un casc
cobria les mobilitzacions
posentència del procés
un jove que va cridar
l'atenció dels espectadors
i també de les xarxes socials
pel seu aspecte
molt més jove
del que realment és
i que també va suscitar
tota mena de rebre
reaccions humorístiques
en forma de bromes
també memes
és l'Abraham Urriols
té 27 anys
i des d'aquella primera aparició
s'ha consolidat
en el món periodístic
d'aquest país
ara des de la delegació
de Lleida
de la televisió pública
també ha trobat
un moment
per escriure
el seu primer llibre
Una vida a les muntanyes
que ja és un dels més venuts
dels últims mesos
Abraham Urriols
molt bon dia
molt bon dia
molt bon dia
què tal
com s'han portat els Reis
molt bé
molt bé
aquestes festes
han anat molt bé
estic molt content
he pogut fer moltes coses
he viatjat
he pujat a Bruguera
justament
a veure la Marina Vilalta
en fi
han estat unes festes
molt ben aprofitades
clar
més aquest any
et deu haver passat
aquella cosa
que és que la gent
et deu haver escrit
per dir-te
que els Reis
o el Teó
li han portat
al teu llibre
una vida a les muntanyes
sí
ha estat molt fort
ja em va sorprendre molt
pel Tió
sobretot
perquè
és veritat que
aquella cosa
que surt setmanalment
de les llistes
de llibres més venuts
etc
bueno
tu veus una llista
i fa il·lusió
però és una mica fred
però de cop
aquestes setmanes
he rebut això
moltes fotografies
de
ei
mira que m'ha cagat el Tió
mira els Reis
que m'han portat
i realment
fa molta il·lusió
de debò
il·lusió
i no sé si una mica
de vertigen
també
top 1
de llibres més venuts
a les llistes
estàs allò
amb grans noms
consolidats
i apareix aquesta
Una vida a les muntanyes
des de fa
ja una pila de setmanes
com es porta això?
jo crec que
saps què passa
que vertigen o no
perquè encara no ho he
ni acabat d'entendre
o d'assumir
no sé com dir-te
és que de veritat
i això
és que els meus amics
ho podrien certificar
jo en cap moment
vaig pensar
que aquest llibre
funcionaria molt bé
de vendes
i ja em semblava bé
fer-lo
per convenciment
perquè crec que
s'han de fer
aquest tipus de llibres
pel periodisme d'històries
perquè crec que
la Marina Vilalta
havia de tenir un llibre
i per tant
ho feia per això
però sempre pensava
que potser
que quedaria
en un lloc
molt concret
del Ripollès
o el món de la pastura
i de mica en mica
la sorpresa ha estat
que hi ha hagut gent
que hi ha arribat
des de molts punts diferents
del periodisme d'històries
les cançons populars
o l'estima a la muntanya
en general
sense haver de ser
pastor
ni ramader
ni agricultor
etc.
i quan vas veient
que sí
que cada setmana
que funciona molt
dius
uau
no ho sé
em sorprèn una mica
i encara no ho he acabat
de
no ho sé
no entenc molt
la traducció d'això
encara
però
quan algú m'ho diu
que se l'ha comprat
i en parlem
de debò
que és
agraïment
i satisfacció
i alegria
la Marina Vilalta
és la pastora
més vella
de Catalunya
quants anys té
ara mateix
té 96 anys
i és que encara ara
treu a pasturar
les ovelles
cada tarda
i és una dona
en fi
extraordinària
singular
que és molt dura
i és molt resistent
per tota la vida
que ha passat
aquest ofici
solitari
sacrificat
etc.
però que també
és molt riallera
és molt
amb molt de sentit
de l'humor
la seva família
viuen a Calcibí
aquest és el nom
de la casa de Bruguera
i viu amb el seu fill
el Jesús
la jove
que és la Núria
i el net
que és el Josep
i tots quatre
en fi
munten allà
un equip
un grup fabulós
i ens hi hem entès
molt bé
des del primer dia
perquè també
em sembla que el llibre
no hagués estat possible
si realment
no hi hagués hagut
una combinació
personal
bona
si la barreja
no hagués estat
prou fina
no sé com dir-te
doncs hauria estat
molt difícil
però d'aquesta manera
tot el contrari
perquè jo tenia ganes
d'anar-hi
ells tenien ganes
que jo hi anés
i la prova
més fafaent
i més evident
és que
hi he acabat pujant
molts altres cops
un cop ja ha sortit
el llibre
i no estem escrivint
una segona part
d'Una vida a les muntanyes
però hi segueixo
pujant molt
perquè m'agrada
molt pujar-hi
i fins i tot
quan hi pujo
acompanyat
i per fer altres coses
és que vull passar
i passo
i passem
una bona estona
i al final
això és el més important
més enllà d'això
de llistes
i regals
clar
d'alguna manera
també és una mica
el retrat
de dues generacions
tu ets molt jove
ella és la pastora
més vella de Catalunya
són dues generacions
que es troben
d'alguna manera
que conflueixen
sí
és que ens quadripliquem
l'edat directament
és a dir
ella és nascuda
abans de la guerra civil
i jo després dels Jocs Olímpics
ella en té 96
jo en tinc 27
imagina't
però no és només
aquesta distància generacional
evident
sinó també
una distància de vides
d'ordre de prioritats
de maneres
de veure el món
i a mi em sembla
que sortir
de la pròpia bombolla
que ja en sabem
els límits
les mancances
els avantatges
també
doncs
enriqueix
la mirada
i pot ser
una experiència
fantàstic
si escoltes l'altre
des de l'empatia
i des de
sense prejudicis
i també en temps
perquè fins i tot hi ha hagut gent de Bruguera
que coneixia la Marina
feia molt temps
molts anys
i em deia
l'he acabat coneixent
a través del llibre
perquè moltes vegades
amb la gent del nostre entorn
hi parlem
i tenim una bona relació
i ens sembla que la coneixem
però poques vegades
potser
hi parlem de debò
una estona llarga
i sobre
sobre mil coses diferents
i això és el que he pogut fer
anar a visitar la Marina
durant tot aquest any
i per tant
doncs
des d'aquesta distància
que ens separava
ens hem ajuntat
i a més a més
deixa't dir-te
que també és una distància
que tot i que
és gran
tampoc
jo no
perquè jo no soc pastor
ni soc aprenent
de ramader
etcètera
però tampoc no soc
un
ningú s'ofengui
però un pixapí
que veu una cabra
i fa una foto
vull dir
soc del Berguedà
més o menys aquest món
ja em queda mitjana
ben proper
i a la tele
els telenotícies
ja faig molts temes
d'espoblament
de sobirania alimentària
de sector primari
etcètera
i per tant
doncs
en fi
és des d'aquesta posició
que m'hi he acostat
de fet últimament
estem veient pel·lícules
com El Carràs
llibres també
com Canto jo
i la muntanya avalla
que estan triomfant moltíssim
creus que d'alguna manera
hi havia aquest deute pendent
amb la terra
per dir-ho així?
si hi havia un deute pendent
encara hi és segur
perquè durant molt de temps
s'ha menystingut
o no hi hem donat
la importància que tenia
aquest és un dels aprenentatges
que m'enduc de la Marina
de fixar-me en coses
que potser abans no veia
o de donar valor
i importància
a coses que abans
no ni donava
i una d'aquestes
és justament
això
ser conscient
de la importància
que té el sector primari
al país
perquè el fa únic
perquè l'enforteix
perquè el cuida
les muntanyes
només les cuida
si te les estimes
si ets una macro explotació
una gran granja
explotes aquella terra
des del punt de vista
més negatiu
de la paraula explotar
de xuclar la vida
en canvi
si te l'estimes
sí que tens una petita
explotació ramadera
etcètera
però
tu vols que aquella muntanya
tiri endavant
un any
i un altre
i un altre
i un altre
perquè hi tens records
ja no és només una carena
sinó que és la teva vida
i per tant
fer-ho
això
ser-ne conscient
crec que
que és important
i si hi ajuden
peces
des del cinema
des de la literatura
des d'on sigui
doncs benvingut sigui
a mi el que sí que
em semblava
i em semblava
és que falten llibres
sobre gent anònima
n'hi ha molt
sobre gent coneguda
gent famosa
diríem
i estan bé
i han de ser
i són importants
i jo mateix
n'he llegit
i n'he consumit
però també em sembla
que n'hi ha d'haver de gent
que ha fet la seva vida
sense afany de protagonisme
sense estar en cap escala mediàtica
sobretot perquè és la gent
que crec que
explica la majoria
del país
i que pot explicar
a través de la seva vida
i de la seva trajectòria
moltíssimes altres coses
i una trajectòria
que a més
no sempre és fàcil
aquesta naturalesa bucòlica
idíl·lica
no
en aquest cas
vull dir
la primera frase del llibre
ja és
escriuràs una vida de misèries
perquè aquesta
és una vida de misèries
és un llibre que també
té aquesta part
més dura
més cruel
no?
Sí, sí
mira
de fet és que aquesta frase
és literal
quan els vaig proposar
de començar
a escriure el llibre
és la primera frase
que em van dir
és que escriuràs un llibre
de misèries
perquè aquesta és una vida
de misèries
i la segona ja era
i jo no em mereixo
cap llibre
què he fet jo
d'extraordinari
jo he fet
el que feia tothom
abans
no sóc diferent
a ningú altre
i fins i tot
encara em deia
a més jo no he llegit
mai cap llibre
perquè no puc
no vaig anar a escola
no sé ni llegir
ni escriure
per tant
li quedava molt lluny
el món del llibre
i em sembla
que tot el contrari
justament
és importantíssim
que es facin
un llibre
això sobre
la Marina Vilalta
sobre
gent com la Marina Vilalta
de fet
crec que la gràcia
és que
i això és una de les coses
més boniques
que m'han anat dient
aquests dies també
de presentacions
etcètera
és que la gent
ha acabat canviant
el nom de la protagonista
del llibre
perquè la gent
ja s'hi ha vist
ella mateixa
d'infantesa
o ja ha vist
l'àvia
ja ha vist
la besàvia
o ja ha vist
la tieta
que li havien explicat
que es dedicava
a això
i per tant
això que passa
amb la Marina Vilalta
al Ripollès
a Bruguera
a Ribes de Freser
també pot passar
amb una altra persona
al Pallar
Sobirà
a l'alt Berguedà
a la Garrotxa
a l'alta Ribagorça
etcètera
etcètera
malgrat això
la Marina
diu
que tornaria
a triar
aquesta mateixa vida
tu Abraham
tornaries a triar
aquesta vida
que t'està toquen viure?
sí
home
jo estic molt content
escolta
no em puc queixar
gens ni mica
qui m'ho hagués dit
a més a més
vaig acabar
el periodisme de rebot
un cop
i ara què
i ara què
perquè és allò
que tothom et diu
és un sector
precaritzat
no trobaràs feina
etcètera
i no només n'he trobat
sinó que
és que he descobert
que m'agrada molt
en fi
quan em sona
el despertador a les 7
com tothom
dic
hòstia
em quedaria al llit
avui
però de debò
que m'agrada
molt la feina
sí
clar
plaça d'Europa, de mica en mica
l'ambient s'ha anat escalfant, i ara
doncs... Tu quants anys tenies en aquell moment?
Mira, jo soc del 96,
això era el 2019, era abans
del desembre, que és
quan faig, diguem, els anys,
per tant, tenia 22, 23.
I estaves cobrint
les manifestacions, i va haver
moltíssim rebombori a xarxes amb aquella imatge,
no? Vas aparèixer per xarxes,
per televisió, per tot arreu. Tu com ho vas gestionar, allò?
Amb molta normalitat.
És que saps què passa? A mi sempre m'han dit que semblo més jove
del que soc. Ja en el meu
grup d'amics era el que demanaven el DNI
a la cua de la discoteca o al bar
quan demanàvem cerveses, però tu ja en tens
18 o no? Per tant, a mi això no
em suposava una gran sorpresa. Ara, és veritat
que de cop ja no només ho fèiem
diguem-ne, m'ho deien els meus amics
familiars o gent que em trobava, sinó que
m'ho deia molta més gent. Però
de debò que, amb
humor, en fi, sense
donar ni massa importància,
sí que es va generar el seu rebombori, però
també era molt des del respecte.
des de la broma, però també des del
respecte. I per tant,
en fi, no en tinc gens de
mal record. I si la gent em recorda pel cas,
doncs mira pel cas, que escolta...
Sí que és veritat, no? Que potser va ser aquella imatge
com de mem. No sé si tu tot també
vas dir, ostres, això potser d'alguna manera
em marca en el sentit
que em quedo una mica estancat en aquesta figura
del reporter que surt
per TV3 i que sembla un nen.
Mira, això al principi
no ho pensava, després sí que vaig tenir
potser uns moments de dir
perquè se'm començava a fer una mica pesat.
Més que res que les bromes,
capdavall, per molt que tots ens pensem que som
molt enginyosos, tots fem les mateixes.
I per tant, ja senzillament no m'acabaven de fer
molta gràcia. I pensava
uf, això, quina mandra. Fins que
algú em va acabar dient
és que això t'acompanyarà tota la vida, probablement.
I no passa res. És a dir,
no vol dir que no valorin també
el que fas després o les altres coses
que hagis fet, etcètera.
I vaig pensar que tenia raó.
I des d'aleshores que no...
Ja et dic, no em suposa cap neguit
ni em genera cap dubte de res.
En el moment segur que no.
Després potser aquesta fase que et dic de dir
uf, mare de Déu, això es farà llarg
i ara és com un...
Bueno, el noi del casc. Doncs el noi del casc.
No passa res. La sort és que he pogut
seguir treballant i segueixo fent moltes altres coses.
I allò del casc va ser
una cobertura. Molt bé, però cada setmana
em faig més. No passa res.
Però sents que encara, de certa manera,
encara ho arrossegues?
Sí, per suposat. Per suposat.
És a dir, hi ha gent que em deman
alguna fotografia perquè...
Ah, és que amb el casc!
O algú que coneixes i...
És com la meva família el 2019, quan et vèiem.
I penses, ostres, però jo entre mig
he fet moltes altres coses, eh?
Però no passa res.
Saps què passa? Que també jo crec
que n'he d'estar fins i tot agraït
perquè gràcies a aquell petit rebombori
amb això hi va haver
ofertes de feina, fins i tot,
de fes una secció aquí, fes una secció allà,
un article, etcètera, etcètera, etcètera.
I jo, senzillament, el que vaig intentar fer
és no decebre a qui em trucava
i demostrar que, en fi,
que més enllà del mem,
també podia fer la feina ben feta.
I ja està, i ho he fet d'aquesta manera.
I crec que fins i tot, ja et dic,
m'ha, potser m'ha fins i tot,
beneficiat, ja et dic, no,
no em guardo gens de mal record,
amb tot això del casc.
Potser d'alguna manera creus que encara sorprèn
veure cara joves als mitjans de comunicació?
Sí, tot i que crec que
també cada vegada s'està resolent més.
A TV3, per exemple,
crec que segurament no s'hagués
generat tanta sorpresa
ara, perquè ara,
si mires els telenotícies
o qualsevol franja horària,
tot es mou, els matins, el planta baixa, etcètera,
hi ha moltes cares joves.
El 2019 probablement eren menys.
Per tant, això vol dir que s'està corregint.
Evidentment que als mitjans
hi falta gent jove.
no vol dir que hi s'obri
la gent de més edat.
Tot el contrari.
El que faltaven
eren aquests binomis.
Era que uns poguessin aprendre
de l'experiència dels altres
i els altres poguessin aprendre
d'una nova mirada lliure d'inèrcies
o de context,
fins i tot, en cert moment,
dels que acabaven d'entrar.
I això jo crec que
de mica en mica s'està fent
i és com ha de ser
i és molt més enriquidor.
No només per la redacció,
sinó per l'audiència.
Hi ha molts joves, no?
Potser que salten a la fama
d'una manera molt ràpida
com va ser el teu cas.
Després hi arriben
i tenen una...
Perdona que talla,
però és que jo no em sento
gens això de la fama.
Jo de veritat que a mi
ho sento com si parlessis
d'una altra per complet.
Però bueno, digues, digues.
No, eh?
Vull dir, tu vas pel carrer,
per exemple, tu ets de Berga.
Pots anar a la Petum tranquil·lament?
Mare de Déu, per suposat.
És a dir,
només no pot anar a la Petum tranquil·lament
si ets Bruce Springsteen.
És a dir, que a mi algú m'aturi
a Berga, a Lleida, a Barcelona,
on sigui,
vull dir que
hi ha gent senzillament
que com que tens una feina
d'exposició pública
et reconeix
i li ve de gust
dir-te alguna cosa.
Doncs escolta,
què millor?
Vull dir,
els meus pares
que fan més hores que jo a la feina,
diguem,
i fan feines igual d'importants,
ningú els diu
pel carrer,
que bé que ho fas.
I segur que ho fan molt bé.
Entén-me?
Vull dir que
ja que tenim això,
agraït i prou.
Ara, això de la popularitat,
la fama,
en fi,
em sona com a coses
una mica lluny.
Però bueno, digues, digues, digues.
No,
en aquesta exposició,
diguem-ho així,
no?
Molt sobtada
i que després
pateixen una mica
aquesta síndrome de l'impostor.
A tu t'ha passat això?
No.
No.
D'entrada, perquè ja et dic,
crec que
això de
que la gent em reconegui
més o menys
no hi dono més importància
més enllà de l'agraïment
i perquè, per altra banda,
síndrome de l'impostor
és que jo vaig estudiar
una carrera universitària,
la de periodisme,
vaig estar col·laborant
durant molts anys
als mitjans locals,
a Televisió del Berguedà,
que és d'on soc,
he picat pedra,
he picat pedra,
he picat pedra,
he picat pedra,
he treballat gratuïtament,
he treballat per 4 euros,
he treballat, en fi,
de nit,
festius,
el que sigui,
i ara treballo a TV3,
molt bé.
Però, en fi,
vull dir,
em sembla que és una evolució normal
i que el que tinc,
sincerament,
en fi,
no sé,
no vull que soni pedant,
però que m'ho he guanyat.
Toques molt a peus a terra.
Bueno,
és que,
en fi,
no som estrelles,
som periodistes,
sí, sí,
per suposat.
I em sembla més
que els principis,
no?,
que en parlaves,
te'n vas a Lleida,
no és fàcil del tot,
no?
Com vivies
quan arribes a Lleida?
Bueno,
home,
com vivia?
És a dir,
va ser tot una mica precari
perquè em va arribar la trucada,
diguem,
per començar al cap de dos o tres dies,
i jo sóc de Berga,
a Lleida no hi tenia massa tirada,
i, per tant,
també coneixia molt poca gent.
I tenia una amiga
que ja estava estudiant
ciències animals,
i també un altre amic
que estudiava
café,
no?
Vull dir,
això,
esports,
en fi,
i els vaig demanar,
si us plau,
deixeu-me el vostre sofà,
i, en fi,
vaig estar durant el primer mes de la tele
dormint al sofà
d'un amic
en un pis compartit a Lleida,
que potser eren cinc o sis,
eren una bestialitat,
i jo dormia al sofà tan tranquil.
Després em vaig poder agafar una habitació
i em va anar millorant,
diguem.
Però sí, sí,
en fi,
l'estampa era una mica divertida.
Ara et guanyes millor la vida.
Sí, i en aquell moment també,
el que passa és que no havia tingut temps
de maniobra,
i ara, doncs, escolta,
ja visc, diguem,
ja dormo en un llit normal,
que sí,
que això ja és guanyar-se bé la vida,
estic d'acord.
Som al suplement Som a Catalunya Ràdio,
amb l'Abraham Urriols.
Abraham, fa un temps,
tu vas explicar a través de les xarxes
que tens una malaltia neurològica,
una malaltia minoritària,
que t'afecta sobretot el sistema immunitari.
Ara mateix com estàs?
Com et trobes?
Bé, molt bé.
Per això també estic tan content,
perquè aquest any l'havia començat
una mica amb el peu esquerra,
i afortunadament ho hem anat solucionant.
Com dius, és això,
és una malaltia neurològica,
associada a uns anticossos,
que es diuen MOC,
M-O-G,
que el que provoquen són inflamacions
del nervi òptic o a nivell distal.
El nervi òptic es diuen
les neuritis òptiques.
I a mi m'afecta a l'ull esquerre.
I quan tens inflamacions,
com que xafa el nervi òptic,
perds visió.
Hi ha gent que en fa una a la seva vida
i ja està,
i d'altres que en fem molts.
I jo sóc del segon grup,
malauradament.
Però, en fi,
tampoc queda molt clar
com s'ha de solucionar,
com s'han d'aturar aquests brots,
quina és la tecla que cal apretar.
I ara, aquest any,
de moment sembla que l'hem trobat,
que duri.
L'única manera de saber-ho
és que el temps corri,
i, per tant, com més corri,
millor.
Però em trobo bé, eh?
Comencen els símptomes el 2016?
Sí, el 2016, de fet,
tinc la primera inflamació,
que és a nivell distal, a l'esquena.
Em fèiem molt mal a l'esquena,
em fèiem molt mal a l'esquena,
em fèiem molt mal a l'esquena,
fins que...
Però jo m'associava a l'Apatum,
justament,
havia anat a concentrar els sprints,
tinc moltes hores dret, etcètera,
fins que no,
fins que veus que no,
que aquell dolor,
ja no pots caminar,
t'empedeix caminar.
I els meus pares em porten
a l'Hospital Clínic aquí a Barcelona,
i ja comença tot plegat.
Dues setmanes de proves, etcètera,
a veure què és.
Sense cap pista,
i molt perduts,
fins i tot de...
Has viatjat a algun lloc exòtic,
has tingut algun accident,
has pres alguna substància d'algun tipus,
i era com un no, no, no, no.
I finalment troben aquesta malaltia.
I ja està.
I s'apaga.
S'apaga això.
Sembla que haurà estat
un episodi concret a la vida,
doncs mira,
ho deixem així.
Fins que el 2018
comencen a aparèixer
les neuritis òptiques,
que de cop això,
perds visió.
no és dolorós,
però evidentment
cal posar-hi remei,
i a vegades els tractaments
sí que són una mica més
punxeguts,
i no és només una vegada,
sinó que es van succeint.
Clar,
ha de ser fumut,
no?,
adonar-se
que no pots caminar,
i que no saps ben bé
què és,
què passa,
dona't bé això.
Sí, sí, sí,
no, no,
realment el del 2016
va ser molt més bèstia,
és a dir,
el de l'ull al capdavall,
no ho vull
tampoc fer petit,
però com que és un ull,
en fi,
segueixes fent
la teva vida normal,
però allò de les cames
sí que impressiona,
molt,
i justament
quan no saben què és,
fas la pregunta,
però podré tornar a caminar?
I la resposta és
que no ho sabem,
perquè no sabem què tens.
Clar,
això,
home,
costa una mica d'encaixar,
però és veritat
que al cap de dues setmanes
ja era a casa,
i en fi,
vaig haver de fer rehabilitació,
una mica,
com tornar la memòria
a les cames,
i ja està,
i va quedar com un episodi superat,
i de moment mai més,
ha passat,
i no per què passar mai més,
eh?
És l'ull que el que dóna pel sac.
Clar,
perquè arriba el diagnòstic,
no?
Entenc que també deu ser
un moment d'ostres,
encaixem això,
però també de tranquil·litat
de posar-li,
no?
És així de dir,
d'acord,
és això?
Sí,
és així,
i també saps què passa,
que a casa afortunadament
som bastant optimistes,
i tampoc no tenim,
no passa res,
eh?,
per sentir-se trist,
ni malament,
ni enviar-ho tot a rodar,
diguem,
però sempre tenim bastant
una visió no forçada
de les coses,
positiva,
i per tant era com,
ah, mira,
ja sembla que podrem marxar
d'aquí una setmana,
ah, ja som a casa,
doncs ara,
és a dir,
sempre, doncs,
què ve després,
i per tant no som de fustigar-nos,
i això,
i per tant ràpidament
doncs hi vam poder posar nom,
i quan hi poses nom,
sobretot el que et tranquil·litzes
perquè saps millor
com posar-hi solució,
i ho vam fer d'aquesta manera,
i és d'aquesta manera
com ho hem anat fent tot,
també la sort és això,
eh?,
que tinc,
en fi,
uns pares que valen un imperi,
una família que valen un imperi,
tota sencera,
i també uns amics que,
en fi,
que jo no faria res la meva vida
sense els meus amics
que m'han acompanyat,
moltes vegades
a coses d'aquestes
d'hospitals,
de mandangues,
d'aquestes
una mica pesades,
i ho vas fent,
i jo ho tinc molt,
és que ho tinc molt normalitzat,
i per això també ho acabava explicant,
perquè si jo ho tinc tan assimilat,
i al meu entorn també,
i no passa res,
doncs per què no dir-ho?
Jo el que tenia era la vergonya
d'estar malalt,
i la por de ser etiquetat
amb el de l'ull,
o el de la malaltia,
i que hi havia d'anar als llocs
només a parlar sobre això,
perquè,
tot i que ho tinc molt assimilat,
i no és un tema
que em generi
una profunda tristesa,
per exemple,
tampoc no tinc ganes
de parlar-ne
cada dia,
contínuament,
no passa res,
quan en parlem,
i vull dir jo,
vaig al clínic sovint,
i ja està,
però no em sembla
que tampoc tingui
ni les ganes,
ni la força
d'estar-ne fent activisme,
i per tant,
era com un ni portaveu,
ni activista,
senzillament ho explico,
ho normalitzem,
tots plegats,
i investigueu,
feu el favor,
perquè fa 30 anys
no hi haurien pogut posar nom,
ara hi han pogut posar nom,
doncs tant de bo,
també d'aquí 30 anys
hi puguin trobar una solució
directament,
i no haver d'estar
prova,
error,
prova,
error,
prova,
error,
com jo he estat.
Has hagut d'aprendre
d'alguna manera
a conviure amb aquests brots?
I tant,
i tant,
i tant,
això ho explicava molt bé
la Maria Climent,
que en una entrevista
de fa molts anys
a Islàndia,
amb l'Albert Tom,
que deia,
ella té esclerosi múltiple,
i deia que és com
viure amb una companya
de pis
que no et cau bé,
però que hi has de conviure,
i per tant,
doncs només el que pots fer
és intentar-t'ho manegar,
intentar-ho acceptar,
i ja està,
i clar,
sí,
quan tinc un brot m'emprenyo,
però ja he après
a fer la meva vida
d'aquesta manera,
i a gestionar-ho,
i no passa res,
escolta,
és que qui no té un all
té una ceba,
a mi m'ha tocat aquesta,
doncs escolta,
ens ho agafarem
de la millor manera possible,
i també sense
romantitzar-la gens,
perquè algú també em deia,
no, però t'ha ensenyat
moltes coses,
home,
no m'ha ensenyat res,
l'única cosa
que t'ha ensenyat una malaltia
és que seria millor
no tenir-la,
punt,
punt,
res més,
però quan ve,
l'afrontem,
i quan no,
a gaudir del temps,
i ja està.
Sí que és veritat
que ho explicaves,
no,
en aquell moment
en què decideixes
dir-ho,
fer-ho públic,
com és la reacció
de la gent
en aquell moment,
és tal com te l'esperaves,
o sí que ara
de vegades dius,
ostres,
ja m'ho estan tornant
a preguntar.
No,
no passa res,
perquè m'ho tornin
a preguntar,
i a risc
de semblar folclòric,
que ja sé com sonarà,
jo em vaig sentir
molt estimat,
és horrorosa,
m'està fent vergonya
haver-ho dit,
però vaig rebre
molts missatges,
molts missatges,
i sobretot
quan treballava,
que és quan ets
com més visible
amb el trípode
de la càmera,
el micròfon,
se m'aprovava molta gent
a dir-me
jo també vaig passar
per una malaltia
d'aquest tipus,
o fins i tot
algun va escriure
dient
aquesta setmana
m'estan fent proves
perquè creuen
que tinc això
i m'ha servit,
m'ha anat bé
saber que
gent com tu
ho té
i que pot fer
la seva vida
normal
i ja està,
per tant,
en fi,
la reacció
va ser
fantàstica.
Has fet llista
de propòsits
pel 2024?
No,
però si el 2024
em va una mica
com aquest final
de 2023,
ja hi signo,
estic content.
Et veus treballant
a la tele tota la vida?
Crec que sí,
perquè m'agrada,
perquè s'hi poden
fer moltes coses
diferents,
perquè volto molt,
perquè xerro molta gent,
sí,
sí, sí, sí, sí.
També hi ha bastanta gent,
escolta,
que compagin això
de la televisió
que ara ho estem veient
amb Twitch,
amb TikToks,
amb Instagrams,
no?
Què,
t'hi veus aquí
o no?
No.
Habrà morriols
a TikTok,
per exemple?
No m'hi trobes,
en tinc, eh,
tinc perfil,
però vull dir,
penjo les meves coses,
en fi,
personals,
per passar el temps
i no m'hi he volgut
dedicar mai
a això de les xarxes
ni qualsevol,
també,
més a més,
proposta concreta
de fer coses
a les xarxes
i treure'n diners,
he dit que no,
perquè és que em fa vergonya,
fins i tot,
això de,
és collonut perquè
no em fa vergonya
fer una connexió
en directe
pel Telenotícies,
però en canvi,
gravar-me jo
amb el mòbil,
amb vídeoselfi,
no puc,
em supera,
vull dir,
no, no, no,
amb això de la tele
ja n'hi ha prou.
A veure,
doncs tocarà menjar
tortell de Reis avui,
suposo que acaba
de passar el Reis
en família.
Bueno,
aquest cap de setmana
toca treballar,
però,
en fi,
ja farem,
ja farem.
Doncs Abram,
Oriols,
moltíssimes gràcies,
molts èxits
amb aquesta Una Vida
a les muntanyes
que els està tenint,
que continuï així,
ha estat un plaer.
Igualment,
moltíssimes gràcies
per tot
i que vagi molt bé.
El suplement
amb Marina Alaminos.
Molt bona,
jo sóc en Salvador Sobral
i estaré
al Gran Teatre
del Liceu a Barcelona
el 8 de febrer
per presentar
el meu nou disc
timbre.
Espero que pugueu venir.
El 8 de febrer
al Teatre del Liceu,
organitzat pel Diari Ara.
14 anys
veient-nos cada dia.
Parlant el mateix idioma.
Confiant
l'una en l'altra.
Creixent junts.
Sempre fidels
a la nostra essència.
TV3.
Líders indiscutibles
14 anys consecutius.
l'inca.
L'inca.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Javier Camarena
debuta
a l'Auditori de Girona.
El 14 de gener
obrirà
la nova temporada
amb un recital líric
amb cançons
i àrees d'òpera.
Una de les veus
més destacades
de l'actualitat
en un recital
per als amants
del Bel Canto.
Més informació
a Auditori Girona.org
Recomanat per
Catalunya Ràdio.
L'inca.
L'inca.
L'inca.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana
el Tot Gira
viu l'emoció
de la Copa.
comencen els setzents
de final
a partit únic
i entren els grans.
Dissabte
a les 5 de la tarda
Espanyol Getafe.
Un equip de primera
per posar a prova
l'Espanyol de Ramis.
A les 6
Els Girona.
El Super Girona
contra l'equip
que el va deixar
sense ascens
ara fa 3 anys.
També seguirem
el primer derbi
de l'any.
Barça llevant
les planes
a la Lliga F.
Diumenge
us acompanyaran
fins a la TDT
del Barbastre Barça
i seguirem
la Supercopa
de Futbol Sala.
L'última jornada
de la primera volta
a l'ACB.
I l'inici del Dakar
amb Damià Aguilar
des de l'Aràbia Saudita.
Tot gira.
Dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda
amb David Clupés.
Els dissabtes
a la mitjanit
Enpar Moliner
ens convida
a fer un tast vertical.
El tast vertical
és el programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén
donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes.
Els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb Enpar Moliner
també a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio.
Nena,
anem a fer un vi.
de Catalunya Ràdio.
de Catalunya Ràdio.
de Catalunya Ràdio.
de Catalunya Ràdio.