Bip.
Bon dia, us informa Raül Flores.
Un home mort a Gimanells i el pla de la Fon
el segrià en caure dins d'una foguera,
segons fons al Departament d'Interior i del cos de Bombers.
La foguera s'havia fet al Local Social,
on el poble celebra tradicionalment la revella.
L'alcalde, Dante Pérez, ha assegurat a Catalunya Ràdio
que ha estat un suïcidi.
Està llançat de manera voluntària dins de la foguera.
Està tot el poble aquí. Tot el poble ho veus.
S'ha trucat immediatament al 112
i ja s'han presentat aquí Bombers, Codexos Civil, Mossos...
Hi havia molts nens.
Probablement necessiten ajuda psicològica.
La pizza ha rebut a un quart d'onze de la nit
i quan l'equip del Sistema d'Emergències Mèdiques ha arribat,
al lloc ja no s'ha pogut fer res per salvar la víctima.
És l'accident més greu dels 323 serveis
que han fet els bombers fins a aquesta mitjanit.
La majoria han estat per incendis de vegetació urbana i de contenidors.
A més, el telèfon d'Emergències 112, també fins a la mitjanit,
ha atès més de 2.800 trucades
per alertar de més de 1.600 incidents diversos
vinculats a la revella de Sant Joan.
Més notícies, dues persones han mort en un diluteig
aquest divendres al vespre a Alella, al Maresme.
La policia ha rebut l'avís cap a les 7 de la tarda.
Fons de la investigació han explicat
que han trobat un dels morts dins d'un cotxe
i l'altre a l'interior d'un habitatge.
Els Mossos han desplegat un ampli dispositiu de recerca
per localitzar els autors del tiroteig
que han fugit del lloc dels fets en vehicle.
Precisament Alella ja va ser protagonista d'un altre tiroteig
ara fa tres setmanes, on va quedar ferit un home.
I el cap del grup de mercenaris Wagner i Afgani Prigosin
ha anunciat des del seu canal a Telegram
que el seu exèrcit privat ha creuat la frontera russa
i està entrant a la regió de Rostov, al sud del país,
després de declarar-se en rebel·lia
contra el Ministeri de Defensa rus.
En un vídeo a les xarxes socials,
Prigosin denuncia públicament que Rússia va mentir
per justificar la guerra ucraïna.
La guerra no era necessària per tornar a la nostra guerra.
Calia una guerra, no per tornar als ciutadans,
els russos a casa,
no per desmilitaritzar i desnacificar Ucraïna.
Calia per una estrella embrodats
perquè un home mentalment malalt
quedés bé en un fetre encoixinat.
El portaveu de campanya de sumar, Ernest Urtasun,
ha precisat que la proposta dels comuns per Catalunya
no és fer un referèndum ni a curt ni a mitjà termini,
sinó validar el que surti de la taula de diàleg.
Urtasun diu que amb aquesta proposta sumar sí sent còmode
per la taula electoral, ho ha dit a Ràdio Nacional d'Espanya.
La propuesta concreta para la legislatura entrante
que proponen los comunes
es que se pueda producir algún tipo de votación,
de ratificación de lo que surja de la mesa de diálogo,
de tal manera que se encuentre un nuevo acuerdo de encaje
de Cataluña dentro de España.
El pianista Lukiguri ha mort als 73 anys.
Nascut a Calella al Maresme i de formació clàssica
al principi dels anys 70,
va començar a actuar a la cova del drac de Barcelona
i va acompanyar també grans figures del jazz nord-americà.
Va formar part de moltes bandes, com ara la New Jazz Trio
i l'Espanya,
i també de l'Espanya,
i també de moltes altres bandes,
com ara la New Jazz Trio i Lukiguri Trio,
i també va acompanyar artistes de la nova cançó,
com Guillermina Mota i Maria del Mar Bonet.
A TV3, als anys 90, va aparèixer en molts programes,
com Tres Pics i Rapicó d'Antoni Bassas,
i més endavant ja programes d'Andreu Bonafuente, entre d'altres.
Fa 7 anys que el pianista recordava la seva carrera musical
en una entrevista al Catalunya Vespre.
Sol he tingut de la música per sobreviure.
Hi ha dues coses, que és la música, però la banda,
i aquest mínim sentit de l'humor que tinc.
Lukiguri va tenir únic tots fa 19 anys,
el que el va obligar a aprendre a parlar i a tocar el piano de nou.
I en esports, el Barça de futbol sala s'ha proclamat
campió de la Lliga i ha completat així el sextet de lligues
de les seccions professionals del Club d'Aurana.
El conjunt de Jesús Velasco ha capgirat el tercer partit de la final
i ha derrotat el fein per dos gols a cinc,
tot i que el descans perdia per dos gols a zero.
L'Inter de Miami ha fet oficial el fitxatge
de l'excapità del Barça de futbol, Sergio Busquets.
A Miami Busquets compartirà equip amb Leo Messi.
Els inspectors de la UEFA recomanen l'expulsió de l'Ossasuna
de la pròxima edició de la Conference League,
després que el Club Navarres estigui condemnat
per arreglar partits l'any 2013.
L'Ossasuna ara pot alegar.
I l'Espanyol ha anunciat el primer amistós d'aquesta pre-temporada,
que de fet serà l'últim que jugaran els blancs i blaus
abans de l'inici de la Lliga.
Serà contra Lutreig, a l'estadi, que els neerlandesos,
el dia 5 d'agost.
Fins aquí les notícies.
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio totalment en anglès.
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana.
Tot el que projecta Catalunya al món.
Ciència, cultura, política, economia,
cada dissabte a l'app de Catalunya Ràdio i a 4radio.cat,
amb l'Orkan Doherty.
Qui felicita Catalunya Ràdio per aquests 40 anyets?
Factor energia.
On comença el futur?
Podré conèixer tot el que m'envolta?
Quant s'ha convertit el futur en el nostre present?
Els centres de recerca de Catalunya
investiguem per construir un horitzó millor.
Perquè el present del centre cerca és el futur del país.
A cerca, el futur és el nostre present.
Des que el món és món,
la terra, l'aigua, els boscos, les plantes,
els animals i les persones,
hem sabut conviure en un equilibri perfecte,
un equilibri natural tan savi com fràgil,
que ens diu que els oblits, els focs, els motors
i els actes incívics no hi caben.
Descobreix l'equilibri entre gaudir i protegir a espais naturals.cat.
És un missatge de les Diputacions i la Generalitat de Catalunya.
El proper 23 de juliol se celebren les eleccions generals.
Si aquell dia has de ser lluny del teu poble,
de la teva terra, de la teva ciutat,
o alguna cosa t'impedeix anar a votar,
pots fer-ho per correu.
Fins al 13 de juliol,
la documentació necessària a qualsevol oficina de Correus.
O si tens certificat digital, a correus.es.
La rebràs de manera gratuïta al teu domicili.
Per correu, el teu vot té tot el valor.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Hola, soc la Bet.
Jo tinc 41 anys i això significa que he crescut amb Catalunya Ràdio.
El record de quan el meu pare em portava a l'escola al cotxe
era escoltant la ràdio, la vida en solfa, la nit dels ignorants,
o sigui, el catacrag.
Molts programes que tinc marcats a la meva infantesa,
així que moltes felicitats a tota la gent de Catalunya Ràdio.
40 anys!
A Catalunya Ràdio, mans.
Amb Quim Rullant.
Bon dia i bona hora, avui és Sant Joan, avui és dissabte,
i el país es lleva amb un munt de revelles i festes majors
i amb una càlida benvinguda a l'estiu, en general.
I com que a dissabte n'hi podem faltar,
comencem ara i aquí, a Catalunya Ràdio, al mans,
tot a la real a la ràdio nacional.
Amb un munt de propostes que han de passar
i una de grossa que també vindrà ben aviat.
Estem parlant de la pleca internacional,
aquesta ja ha passat tot just avui,
però també de la ràdio nacional,
i també de la ràdio nacional.
La pleca internacional, aquesta ja ha passat tot just avui,
fa una setmana que vivia la ciutat austríaca de Filà.
Molt agraïts, molt contents d'aquesta ciutat
que ens ha acollit amb els braços oberts
i que s'ha vist amb el caliu durant tot aquest cap de setmana,
i avui amb aquesta recta final.
Sentirem protagonistes, sentirem esclar
les valoracions de tot el que va passar.
Ja us diem ara que és un dels plecs més participats de tot el temps.
Més coses que passaran en aquest mans d'avui dissabte
i és que arreus estan de plena festa major.
Avui, un dels actes més emblemàtics, la tronada.
Sí, és la manifestació més típica dels Reus,
i del rossanquisme, eh?
I quasi diríem dels països catalans, per això fa 10 anys,
per votació es va elegir
com l'estat més gran dels països catalans.
La tronada és una manifestació pirotècnica
com molts pobles tenen, sobretot de la part mediterrània,
de celebrar les festes.
És la benvinguda a la festa de Sant Pere de Reus, i molt més.
En pocs dies ha de començar un dels festivals més entranyables
del país, el de Llegendes, a Sant Martí de Tous.
Tenir com a objectiu aquest treball a votant de les històries
com material per explicar també el nostre moment,
o sigui, no per reviure-les,
sinó també per viure-les en una contemporaneïtat,
i per fer-ho hem engegat diferents iniciatives
perquè artistes del nostre temps es fixin en aquest material
tan ric per poder fer les seves creacions.
Començarà precisament aquesta setmana, que tot just obrirem,
que es causa motors, és el que fa la Fira Mediterrània,
que ja va donant a conèixer el seu cartell.
Set propostes amb mirades molt diferents, cada una d'elles,
des d'aquest diàleg del Raül Refri,
amb la Maria Matzota de la Puglia al sud d'Itàlia,
per tant aquesta catarsi a partir de la Taranteli,
que serà l'espectacle inaugural de la Fira,
continuant amb música el nou projecte de l'Orquestra de Música
de l'Arrel de Catalunya, de l'OMAC, aquest trance.
Fira Mediterrània posa l'entrada a uns quants espectacles,
i ara a la tardor.
Tot això i molt més ara i aquí, en aquests mans,
que us oferim amb en Josep Lluís Santisso,
i serà sol, muntatge musical,
Laia Nostrell i vaques a la producció,
i Quim Rolla i valls a la locució.
Mans de l'Arrel a la plaça.Som-hi.
I per començar ens posem en música de Joan Garriga.
Ballem.
L'Arrel a la plaça.
Arriba un moment que s'acaba la festa,
baixar la pastilla, s'encén la reserva.
La fatiga es posa al dia i fa mandra la mentida,
és quan mola volar.
Sense res més a fer, ni desfer, ni esperar,
és el temps de ballar.
Ballem.
Ballem-li a la vida.
Ballem.
Encara que trista.
Ballem.
Ballant por a la via.
Ballem-se't al sol tot allò que estimem.
Ballem.
I ara el temps del viscut vol que floti el futur,
quan la vista ja no afina i els cabells van fent figa.
Quan ja no cal demostrar, ni perdre ni guanyar,
és quan mola volar.
Sense res més a fer, ni desfer, ni esperar,
és el temps de ballar.
Ballem.
Ballem-li a la vida.
Ballem.
Encara que trista.
Ballem.
Ballant por a la via.
Ballem-se't al sol tot allò que estimem.
Ballem.
Ballo al teu cos quan subiu, despert.
Ballo als meus fills quan de veritat miro.
Ballo als companys que he tingut al desert.
Del quiet, de blanc, fi, u, si banyo, confio.
Ballem.
Ballem, lia la vida.
Ballem, encara que trista.
Ballem.
Ballem, por la vía.
Ballem sota el cerdo, allò que estimem.
Ballem.
Ballem, lia la vida.
Ballem, encara que trista.
Ballem, ballem, por la vía.
Ballem sota el cerdo, allò que estimem.
Asogeix-lo ara mateix.
A Catalunya Ràdio, Mans.
Entrem en Tamari, la ciutat de Vilach,
a Austrià, acollit aquest darrer cap de setmana.
Just fa 8 dies, els actes de la 35a nació del plec internacional,
la gran mostra de cultura popular catalana a l'exterior,
l'associació per la difusió del folclore.
Un espectacle col·lectiu dels 600 actuants
de més de 25 grups d'arreu de Catalunya,
va posar el polífinal en un dels esplecs
més participats per la població local.
El diumenge al vespre, després de l'acte de Clouendel,
cançament es notava a les cares dels organitzadors i participants
i l'escalaplec en si provoca una catàrsia entre els grups,
que fan de les seves actuacions i de les diverses participacions
una mostra sincera de cultura arrelada i popular,
així com participativa.
L'Òscar Ivesora és el president de la difulc entitat organitzadora.
Sí, sí, la veritat és que ha estat una ciutat que s'ha entregat,
que des del primer fins a l'últim acte
ha estat multitudinària amb totes les activitats,
i això és molt d'agrair a l'hora d'actuar als grups i a tothom.
Per tant, gràcies, gràcies, gràcies a la ciutat de Fílac
per aquest gran acolliment.
La delegada del govern de la Generalitat de l'Europa Central,
Cristina Eix Reider, parlava d'aquesta manera de la tasca
que s'ha desenvolupat en paral·lel a tot aquest cap de setmana
És molt interessant perquè la cultura popular
no només és una finestra d'explicar una mica una part
de qui és Catalunya i tot el que podem oferir cap en fora,
la música, el bail, les tradicions,
i els valors, això és molt important,
sinó també això, que té un impacte positiu per la comunitat
que els acull econòmicament i culturalment.
I també va ser-hi present
la consellera d'Exteriors de la Generalitat, la Maritxell Serret,
que posava en valor l'oportunitat que representa la cultura
com a pont entre societats.
Aquí, la veritat és que és emocionant
veure com l'Ajuntament de Vilach,
com tota la comunitat d'aquí de Vilach,
s'han abraçat la proposta de default,
han abraçat aquests tres dies
i han posat no només tots els recursos,
sinó tota aquesta capacitat d'aproximació humana
amb tots els esforços humans, també, perquè sigui tot un èxit,
perquè s'hagi difós al màxim
i que tothom aquí a Òstria sàpigui que durant tres dies
hi ha cultura catalana present en els carrers
i disposats a explicar-la a tothom i fer-la a prop a tothom.
I, per tant, insisteixo,
és una experiència, des d'aquest punt de vista,
única i que hem d'aprofitar al màxim.
El que diem sempre, l'acció exterior, l'acció exterior del país,
la fem entre tots.
Les institucions hi som per acompanyar, per reforçar
i per donar tota la credibilitat,
però és indispensable, també,
aquesta proactivitat de la societat civil
i, aquí, en aquest sentit, de la cultura catalana,
de tot aquest món associatiu cultural que tenim a tot el país,
i que aquí en tenim una mostra,
perquè hi ha gent de totes les comarques de Catalunya
presents durant tres dies a Vilach, a Carintia, a Òstria,
exposant el bo i millor del nostre país pel que fa a cultura popular.
I també hi era el eurodiputàtics president, Carles Puigdemont.
President de la cultura popular com a carta de presentació de país.
És una de les millors cartes de presentació que tenen els països,
i a Catalunya, especialment,
perquè durant molts anys ens hem hagut de basar en la força
de la cultura popular i tradicional,
de l'associacionisme, de la societat civil,
per poder existir i presentar-nos al món.
I, feliçment, ha quedat una estructura molt robusta
que, quan anem pel món, podem lluir païs.
Com que a base els països i tots tenen, també,
el seu patrimoni cultural, tradicional,
gairebé parlem el mateix llenguatge,
i hi ha molts punts de contacte.
I és una carta de presentació,
és una diplomàcia, per entendre'ns, molt efectiva,
i que t'obre moltes portes,
que són molt necessàries que se'ns obrin en aquests moments.
I ens entenen de seguida,
quan ens expliquem a través d'allò que som,
que ens identifiquin qui som exactament els catalans.
El costat austríac vam poder parlar amb l'alcalde de la ciutat,
l'alcalde de Filach, Gunther Alver,
que posava de relleu la capacitat emotiva d'aquesta cultura popular.
Filach és coneguda per ser una ciutat oberta al món.
Ens agraden les tradicions, ens agraden els costums,
i el que hem vist de les tradicions i costums catalans
dels primers grups i de les persones que hi ha aquí,
ja ens ha entusiasmat.
I també Georg Kubas, director de turisme de la regió de Filach,
que parlava d'aquesta manera de la repercussió
que ha tingut la pleca en si.
Estem molt orgullosos i feliços
d'haver tingut aquí tants catalans, un miler pel cap baix.
Això és un reflectirat també al resultat econòmic.
No recordo cap altre acte
que hagi tingut una resposta tan bona per part de tothom.
Hi ha hagut participants de tota la regió,
i això aquí no és habitual.
És un risc i un projecte.
Sí, un projecte com aquest és un gran projecte de pau
entre els pobles d'Europa.
I ben segur que a partir d'ara, molta gent de tot Carinthia
viatjarà més sovint a Catalunya i els nostres dos pobles
estaran més vinculats.
Hem sentit moltes responsables de la PRDEC,
però els veritables protagonistes
són, com sempre, la gent de les entitats.
Les xifres parlen per si sols, ho dèiem fa un moment.
600 actuants, 25 entitats d'arreu del territori català
sentim alguns dels membres de les entitats que hi van prendre part.
Per exemple, la Marina de la Cople de la Plec,
una formació única, amb només dones com a intèrprets.
Aquesta formació és una formació que s'ha format únicament
per a aquest Aplec,
llavors serà una formació que no tornarem a veure,
o potser sí, l'any que ve qui sap,
però... i aquí estem, tocant.
Sí, des de l'any passat es va decidir que tots fossin dones
i aquest any també.
Molt xulo, perquè poder anar a diferents llocs del món
per tocar, passar-ho bé
i per donar a conèixer la cultura catalana,
a la gent que no és gaire coneguda fora d'Espanya i de Catalunya,
està molt bé.
L'Enric, de la Molaça de Tarragona.
Ens venia molt de gust sortir de Catalunya.
És el tercer viatge que fem fora de Catalunya
en els nostres 35 anys d'història.
I ens venia de gust,
de 25 anys i internament és una manera de fer caliu,
però també per sortir de les nostres contrades
i portar el nom de les festes de Tarragona
i de la cultura popular catalana
més enllà de les nostres fronteres naturals, diguem-ne.
Trobo que el més interessant és el contacte amb la gent.
Nosaltres, per exemple, que anem amb la Molaça,
que és un element molt pròxim perquè se surt del recorregut,
juga amb la gent, saluda els infants,
això ens dona una proximitat amb la gent local
que ens agrada moltíssim.
I veure les cares de sorpresa...
Clar, a Catalunya molta gent ja sap què és el que fem i qui som,
però aquí veus moltes cares de sorpresa
que la veritat és que l'alegren.
I alhora aquest punt de contacte d'entitats que...
no sé, és gens que segurament mai havia vist un ball de pastorets.
Exacte, sí, sí.
De vegades fins i tot dins del mateix grup fem certa pedagogia.
Això és un ball de pastorets, això.
Vull dir, trobo que ens enriqueix també
i que es tracta amb colles de diferents ciutats i pobles.
Per exemple, naltros sortim poc per Catalunya,
sortim sobretot a les festes de Santa Tecla el setembre
i, per tant, també establir aquests vincles que segur que donaran forits,
que potser l'any que ve estem en una altra trobada
o algú ve a visitar-nos,
i això també ens ajuda a continuar fent cultura popular, no?,
cultura als carrers.
L'Àngels de la Coll Aire Gironins.
És un sociisme molt anar-hi
i la veritat és que ens accepten i aquí estem.
Nosaltres aquesta és la quarta vegada.
Vam estar a Cracòvia el 2010, a Verona el 2013,
a El Bas l'any passat i aquest any doncs aquí.
Repetim perquè volem promocionar la cultura catalana
junts amb els altres grups,
o sigui, conèixer-nos entre nosaltres,
perquè moltes vegades, a dintre de Catalunya mateixa,
no coneixem tot el que arribem a tenir.
I aquí, doncs, jo diria que estan tots representats.
L'Alfred de la Coll Et Toca de Dança.
N'hem fet molts i darrerament hem passat a Portugal,
a Copenhague i en guanyo aquí.
Què té la plec que faci que repetiu?
Home, doncs, té que... una que trobes a l'estranger,
que és un punt de trobada amb molta gent diferent.
I després que ens ho passem molt bé.
Si no ens ho passem bé, no vindríem.
És molt estressant, això sí, però ens ho passem molt bé.
La Maria de les Bars Som-Riu-Tor de Sant Fruïtós del Bages.
És el segon any que tenim la sort de formar part de la pleca default
i ho vivim com una oportunitat molt gran
d'ensenyar tot el que treballem durant el curs
i de conèixer altres entitats
i portar la cultura catalana arreu del món.
En Miquel, de la Colla de Pastorets de Vilafranca del Penedès.
Van venir una generació, el 2015, on van fer la plec de Turí.
No sé si la 28a o la 29a edició de la pleca internacional.
La veritat és que teníem ganes de fer una sortida internacional,
perquè des del Vall de Pastorets,
sobretot vèiem per la festa màgia de Vilafranca,
després sempre fem anualment alguna sortida
per persones properes a Vilafranca,
però mai havíem fet aquesta generació una sortida internacional
i teníem ganes de participar i de difondre la cultura catalana
per a Europa.
La veritat és que, positivament, sí que és veritat que nosaltres
esperàvem trobar altres danses tradicionals
i el que ens hem trobat és més a figura de bestiari,
però la veritat és que tant uns com els altres
contribuïm a la cultura catalana, així que perfecte.
Potser faltaria alguna golla castellera,
però bé, la veritat és que bé.
En Jordi, de la banda i copla del Col·legi Sant de Maria de l'Anas.
La veritat és que molt positiu tot, molt engrescador,
i ho estem passant genial.
És una emoció molt gran.
El fet d'estar a aquest país, a Òstria,
sembla que estem allà, no sé, en una festa de poble del Penedès,
o de qualsevol poble de Catalunya, vaja.
Ho estan passant bé, els nanos? Sí, la veritat que sí.
Ho estan passant molt bé, i sobretot la part personal
i la part musical, també, la veritat, sí.
Clar, suposo que d'alguna manera també els toca descobrir
altres formes de cultura popular.
Sí, la veritat que sí,
i sobretot el fet d'estar fora de Catalunya
i trobant-se en una festa totalment catalana,
i la gent d'aquí...
Són estranges per nosaltres, però, clar, són residents aquí,
i ho estan passant genial, de veure la nostra cultura,
la nostra festa, i sobretot la cultura musical, sí.
L'assumpte de les gitanes de Lliçà damunt.
Home, és una experiència molt, molt xula,
perquè, a més, per la nostra colla és la primera vegada,
l'altra vegada hi va venir la colla jove,
és conèixer molta gent d'altres llocs,
i, a més a més, poder ensenyar el que fem nosaltres
a un lloc ben apartat de casa.
Mira, ara mateix estava parlant amb els cerdanistes d'allà de Lleida,
i és que et relaciones amb molta gent que no coneixes
i comparteixes molt.
Està molt bé.
L'Enric del Lleó de Lleida.
Un canvi, no?, cada any és un canvi, això.
Bueno, un canvi sobretot per la ciutadania,
que sempre és diferent, països diferents,
i, bueno, doncs sempre és impactant, no?
Cada any impacta, doncs, veure la gent,
veure també la cultura d'aquí.
Bueno, per nosaltres, com diem, per Lleida,
és una estratègia d'entitat, no?,
el fet de poder fer divulgació i visibilitat
de la cultura catalana o de la cultura de les Terres de Lleida
arreu del món, doncs, és una oportunitat per nosaltres,
però, a més, penso que és una oportunitat pel país
de poder-nos visibilitzar.
Capacitat d'intercanvi, de poder-nos conèixer
entre altres grups, altres entitats del país,
doncs, també és importantíssim, i és una suma.
Per tant, doncs, penso que és un cap de setmana
que per nosaltres, personalment, doncs és un 100%, no?
I també la Gemma, que és la Pobilla de Catalunya.
És a dir, aquest any hem volgut innovar una mica
i que no sigui com la típica figura que des de fora
pot semblar que som com adornos, per dir-ho així,
com una cosa que està allà i ja està,
però realment volem fer com un paper important
i aquest any se'ns ha donat l'oportunitat
de participar una mica més i fer un discurs,
que és el que ja fem de normal com a Pobillatge,
que és el que se'ns dona veu, és a dir, el jovent,
i també se'ns ha donat l'oportunitat
de fer presentar els actes a alguna part.
Per tant, estem molt contents.
És a dir, està molt bé perquè la cultura
és un tret que et fa sentir, que et dona un significat,
és a dir, una entitat.
Per tant, que el poble català és una cosa que tenim, no?
La nostra entitat és la cultura, les tradicions, el ball.
Per exemple, en el nostre cas, el Pobillatge
és una cosa que vivim molt i ens agrada,
el fet que la plec ho pugui transmetre en llocs més enllà
que el que és el nostre territori, Catalunya, està superbé.
Cal dir que, a més a més, a tots els que heu sentit,
també van ser presents els grups com a Igo Barretx d'Artez,
el Drac Esparrac de Trago,
el cor de cambra de la Federació Catalana d'Entitats Corals,
el cor Pradescor,
els Diables de Canaurell de Terrassa,
la Federació Catalana de Joc Tradicional de B,
la Colla Cerdanista Font de Valldans,
el president de default i l'ambesora
va voler donar les gràcies a totes aquelles colles
que han participat enguany.
Molt agraïts, molt contents d'aquesta ciutat
que ens ha acollit amb els braços oberts
i que s'ha vist amb el caliu durant tot aquest cap de setmana,
i avui amb aquesta recta final,
un agraïment molt especial amb ells a la ciutat,
però també un agraïment molt especial als grups
que ho han donat tot perquè fos un èxit
a aquesta 35è plec internacional.
Nens, pareu bé les orelles,
una història, us contarem.
La Llegenda de Sant Jordi va passar fa molt de temps.
A les contrades de Montblanc un drac farotge va arribar
que treia foc pels caixals i es menjava el bestial.
Proposta per la setmana que ve.
Sant Martí de Tous rebrà de dijous a diumenge
una nova edició del Festival de Llegendes,
el Festival de Llegendes de Catalunya,
festival que dirigeix la gent de Teatre Nú,
el coscodirector del festival. Bon dia, Víctor.
Hola, bon dia. Tot a punt?
M'imagino que sí, aquestes alçades, no?
Doncs sí, molt a punt,
amb moltes ganes que arribi el dijous
i que pugui començar el festival.
El Festival de Llegendes es nodreix d'aquelles històries populars
que han anat succeint,
que han anat passant de boca a orella,
al llarg de les generacions,
i la gràcia és que els darrers anys
s'ha fet una aposta per la revisitació
de totes aquestes llegendes
des de no només una contemporanització,
sinó també des d'una recreació artística.
Aquest és el gran valor del festival d'enguany?
Doncs sí, la veritat és que, quan vam agafar la direcció,
doncs tenir com a objectiu
aquest treball al voltant de les històries com material
per explicar també el nostre moment,
no per reviure-les,
sinó també per viure-les amb la contemporaneïtat,
i per fer-ho hem engegat diferents iniciatives
perquè artistes del nostre temps
es fixin en aquest material tan ric
per poder fer les seves creacions.
I sí, aquest any, d'una manera ja molt consolidada,
hi ha bastantes propostes que s'estrenen
o que han sigut en residència, per exemple, a tos durant l'any,
i que d'alguna manera es podran veure
i es podran formar part de la gira d'aquests espectacles
que ja estan al carrer.
En el camp de les llegendes en si,
d'aquestes representacions de les llegendes,
ja m'imagino que deu ser molt difícil dir-te,
recomanant-me'n un parell,
però sí que què ens destacaries?
Quins són els principals cardills?
Crec que hi havia alguna llegenda,
fins i tot alguna companyia que ve de fora del país.
Quina és la línia d'enguany?
Doncs la línia és recuperar...
D'una banda, recuperar el carrer,
perquè si bé l'any passat vam poder fer un festival amb normalitat,
la programació encara va ser amb clau Covid,
o sense saber massa, amb certa incertesa,
i aquest any es recupera l'oralitat del carrer,
es recuperen els racons de llegendes,
en què hi haurà llegendes de Sant Martí de Tols,
hi haurà en racó, però hi haurà llegendes de muntanya, de mar,
llegendes del Montseny,
llegendes també del país de Gales,
perquè una de les narradores és catalana, però d'origen galès,
i això també ens lliga amb altres llegendes del país valencià,
i això de la presència de Gales ens lliga amb que també
hi ha altres cultures convidades, cultures que algunes venen de fora,
com, per exemple, una companyia argentina,
que ara està fent residència i farà la seva estrena,
però també altres persones que viuen a Catalunya, que són catalanes,
però que tenen la seva arrel en altres cultures europees
o llatinoamericanes,
i que faran les seves presentacions.
Ens fa molta il·lusió, per exemple,
que hi ha una companyia, un grup de persones ucraineses,
residents de Catalunya actualment,
algunes diàl·lites de fans però altres fruit de ser refugiats de la guerra,
i que faran una presentació o una llegenda
de l'esprit de la llibertat en clau també del món que estan vivint.
També una companyia d'origen colombià que ve,
també diferents cultures
i, evidentment, les més tradicionals
que veuen de la cultura més dels països catalans,
de l'arrel, diguéssim, de la llengua catalana.
És evident que una de les apostes, també,
és jugar amb la música d'arrel, formacions que treballen,
que al final no deixa de ser, a vegades, relats de tradició oral
que han anat generant espectacles musicals,
com, per exemple, el que ofereix la gent de Fenyarray,
en aquest cas, que venen des de Valls,
la... vaja, un munt, ve en Guillem Ballas,
ve l'espectacle de la Lireta, de la Joana d'Arc...
Aquí també hi ha una aposta molt ferma, aquest any.
Sí, també és una part de la música que s'uneix,
també va ser una línia que vam voler endegar
quan vam agafar el festival, el 20,
totes les condicions que hi han hagut des de llavors.
I, sí, estem...
Realment, la música és una transmissió d'històries molt potent,
i és el que servia perquè això que era el principi,
de que passés d'una boca a una altra orell o a una altra boca,
la musicalitat, la cantarella,
és el que feia que les històries previstessin,
i realment moltes d'elles tenen aquest mecanisme de transmissió,
que és la música,
i em semblava que hi ha de ser molt present,
amb tots aquests que has dit, també la inauguració de l'Hibèrica,
amb l'Hibèrica,
i em semblava que poden ser...
pot ser un mecanisme de transmissió que és molt potent
i que cal que el festival de llegendes formi part,
no només per la melodia popular, que hi ha per ella mateixa,
que té un component de tradició o de passada d'uns als altres,
sinó també perquè serveixen per explicar històries.
Les històries es comuniquen molt a través de la música.
L'orquestinar drama, el Julibert,
la gent que ens arriben des del Zambau,
que, per exemple,
aquesta formació pensada pels més joves també seran presents.
Vaja, moltes coses. Dança, també.
És a dir, punt de vista de les llegendes,
però des de tots els costats es poden explicar de moltes maneres,
no només a nivell oral, sinó també fins i tot ballat.
Per tant, Samardia Toys aconseguirà, a partir del proper dijous,
ser una vegada més el gran aparador de tot aquest àmbit.
Un moment màgic, un moment imprescindible,
sense dubte és aquest catarzi social i col·lectiu
que viuen tota la gent del municipi amb la pagada,
que aquí sí que, vaja, no pot faltar-hi.
És un espectacle únic, en aquest cas.
Serà tant dissabte com diumenge, en aquest cas.
Bé, és dissabte i és la matinada diumenge.
Ah, clar, perquè són dues vegades.
És a cavall, és a cavall de dissabte i diumenge,
però és en una sola nit, la nit de dissabte i diumenge.
Això ens fa una mica de mal fer quan les entrades estan a la venda,
perquè la una ja salta diumenge i a vegades hi ha gent que es confon.
Però és la nit de dissabte i diumenge, la pagada de misteri,
en què s'apaguen els llums de tot el centre de Samardia Toys,
del núclei antic,
i si il·luminat només amb llum d'espelmes,
s'hi representen diferents escenes de misteri,
de por, d'ocultes, algunes d'elles fins i tot,
d'origen dels països catalans, en aquest cas,
i que són escenificades
per voluntaris i voluntàries del municipi,
per actors i actrius del poble,
i també del voltant d'Igualada,
d'altres pobles del voltant d'Alenòia.
És un espectacle que d'alguna manera
exemplifica tota la dedicació
que tenen voluntaris i voluntàries del municipi,
perquè realment fer un espectacle amb més de 50 persones
no és fàcil,
perquè és un poble de 1.200 habitants,
doncs que cada any sortir la gent
per fer un espectacle així és meravellós,
i sí, recomano moltíssim que qui no ho hagi vist s'hi acosti,
i qui ja ho ha vist...
Repeteixi.
Molts de ells repeteixen,
és un dels espectacles que no cal fer gaire promoció,
perquè d'alguna manera ja crida moltíssim, no?
I sí, estem molt contents que sempre tingui aquesta acollida,
perquè és un espectacle de les senyals d'identitat del festival
que ja des del principi, des del primer any,
amb la direcció del Sergi Vallès i de Nidia Tosal,
el festival va encertar de crear aquesta proposta,
i que ha anat creixent en aquest any.
Res més, només senzillament dir que comença dijous,
s'allargarà fins al diumenge,
que hi ha un munt de propostes per a totes les edats,
que és molt recomanable,
a més a més Sant Martí de Tous és un espai increïble per visitar,
en aquest cap de setmana.
Hem pogut parlar amb el director de les llegendes,
conjuntament amb la Maria Arbàs, des del Teatre Nú,
en Víctor Roborràs.
Gràcies per haver-nos trucat al programa.
Que vagi molt bé, que tingueu molta sort.
A Catalunya Ràdio, mans.
Dijous que ve, es clausora Sabadell, l'any Manuel Oltra,
tot un any d'activitats amb edicions de discos,
per part de músics, per la cop la xerrada es concerts,
i també, esclar, la redescoberta de la seva obra,
que posarà el puny final en el concert d'aquest proper dijous,
la Copla Mediterrània i la cantant Marta Valero Concert,
que es farà a les 8 del vespre a la sala del Casal Pere Quart,
de Sabadell, i que organitza joventuts musicals.
En Josep Maria Sarragan és un dels seus responsables.
Bon dia, Quim, bon dia a tots.
Un concert, com no podria dir-ho d'una altra manera,
perquè toca, d'homenatge Manuel Oltra.
Sí, home, hem fet el 2022,
com any del centenari,
i aprofitem aquesta vinentesa d'aquest concert important,
per fer com una mena de cloenda de l'any,
que és una cloenda per dir...
hem tocat Oltra i continuarem tocant Oltra.
En aquest cas, el concert, que, per cert, serà el proper dijous,
dia 29 de juny, a partir de les 8 del vespre, el Casal Pere Quart,
de Sabadell, un concert que anirà amb la Copla Mediterrània,
a la direcció Bernat Castellajó,
acompanyat de la soprano Marta Valero.
Parlem del repertori, què destacaries d'aquest repertori?
Farem com una mena de...
de visita als diferents gèneres
en els que Manuel Oltra va escriure
i on hi ha la cobla implicada.
Dient-ho clar, hi haurà danses tradicionals,
arranjades per ell, hi haurà música simfònica per cobla,
hi haurà dues sardanes,
hi haurà cançons de les que hem arranjat després,
per la mezzo, per Marta Valero i cobla.
Aleshores, és un programa molt eclèctic
i faré el possible per explicar-lo bé a la gent que vingui.
És sens dubte un concert d'aquells únics,
serà difícil que es pugui repetir, per tant,
vaja, no ens cansem de dir el proper dia 29,
a les 8 del vespre, al Casal Pere Quart,
un concert de compromís per la cobla, tot sigui dit,
amb la Marta Valero també cantant soprano,
i per tant, un concert que segur que serà una delícia musical
per tots aquells que s'hi puguin arribar.
Josep Maria, enhorabona una vegada més per la feina,
esperem que vagi molt bé, aquest concert, i que el Déu ho diu molt.
Molt bé.
Doncs agrair a joventuts musicals
que ho hagi volgut incloure en el seu cicle d'estiu,
i farem també un agraïment extensiu,
en el decurs del mateix,
a totes les persones, entitats,
que durant aquest 2022 i tros de 2023
han fet coses dedicades al Mestre Oltre.
I ara, per arrodonir al final,
us puc dir que hauran estat una trentena d'activitats
que van des de conferències, concerts,
ball masvars,
i que l'extensió geogràfica ha arribat fins a Noruega.
O sigui, donem-nos per contents de l'acollida
de la proposta de l'any,
i bé que anem continuant celebrant, recordant,
el que sigui tots aquests compositors nostres
que han deixat petjada.
Doncs perfecte, moltíssimes gràcies,
un bon dia, una abraçada ben gran.
Gràcies igualment a vosaltres.
Fins a les 7 del matí,
Mans amb Quim Rullant a Catalunya Ràdio.
Aquest cap de setmana,
que és el cap de setmana de Sant Joan,
hi ha un munt de festes majors en dansa.
Us parlem, per exemple, de Valls,
la gran festa major d'aquesta població de la capital del camp,
i que dona, tradicionalment, l'inici a la temporada castellera.
La Laia Castells és la regidora de cultura de la ciutat.
Al llarg de la història s'havien anat incorporant,
s'havien anat modernitzant la festa major,
s'havien anat incorporant nous actes,
i ens trobàvem amb un programa que estava com a molt desdibuixat.
Hi havia actes molt tradicionals barrejats amb actes molt moderns,
i aquest any hem volgut fer un treball
amb la comissió de seguici
per endreçar tot aquest panorama.
Palamós també està de celebració.
La Sandra Mateu és la tècnic de cultura i festes de la ciutat.
Aquesta majoria de Palamós
dona el tret de sortida a moltes coses aquí,
bàsicament a la temporada estival.
Estem en un poble de costa meravellós,
que us recomano que vingueu a gaudir.
I per Sant Joan comencem amb festa en gresca,
amb moltes activitats,
i comença tota la temporada per a nosaltres.
Llavors és un moment de plena fervescència
de tota la part comercial,
de tota la part administrativa,
diguéssim, a part de l'Ajuntament, organitzant activitats,
totes les entitats que ofereixen el programa d'un munt d'accions.
I una altra gran festa major és la de Reus, marcada per Sant Pere,
una de les festes que més arrodada té el protocol festiu,
i entre elles, dins aquest protocol, la Tronada.
Aquest va ser un element que ara fa 10 anys
l'audiència d'aquest programa
va proclamar l'instant més gran dels països catalans.
En parlem amb en Jaume Lluís Grau
de la confreria de guardadors de la Tronada.
Bon dia, Jaume. Bon dia.
La Tronada potser és aquell acte imprescindible
de la festa major de Reus,
la qual tothom espera amb una mena de...
no sé si dir amb una mena de protocol,
no sé, gairebé és atàvic, no?, el que passa allà.
Sí, és la manifestació més típica dels Reus,
i dels Reus sanquisme, eh?
I casi dividim dels països catalans, per això fa 10 anys,
per votació es va elegir
com l'estat més gran dels països catalans.
És una manifestació pirotècnica,
com molts pobles tenen sobretot de la part mediterrània
de celebrar les festes.
Però així com la pirotècnica moderna
s'ha convertit en una cosa aèria
de festivals de llums i cirolls i molta parafrenàlia,
doncs la Tronada,
que és una manifestació que ve del segle XVII,
continua sent una pirotècnica a ras de terra.
Un regarol de pólvore
que s'intercalen uns quants trons,
i l'encens de la pólvore va posant en foc
els trons que es diuen, aquí al darrere hi ha mascles,
que són com uns mortarets petits, d'uns 20 centímetres,
que estan per sits de pólvore, ataconada,
i coberta de regiolí.
I l'espotà surt el regiolí amb un esclat de cirot molt fort,
amb fum, olor de pólvore,
i és l'únic típic de la Tronada de Reus.
Un element molt ancestral
que, de fet, demostra molt com la festa major de Reus,
aquesta festa major de Sant Pere,
ha sabut també mantenir un peu la tradició,
recordar quines són les arrels i, alhora, mirar cap al futur,
i assegurar-se que aquesta tradició es perpetui.
Això passa no només a la Tronada,
sinó també amb seguicis i amb tots els elements
que fan particular aquesta festa reusenca.
Doncs sí, la tradició aquesta de la Tronada,
ve del segle XVII,
i també es donava amb altres contrades de Catalunya,
però s'ha anat perdent, s'ha anat perdent en molts llocs.
Encara per aquí, a les nostres contrades,
es conserva el falset, que aniria una topinada,
perquè en lloc de mascles es fan topins pres de pólvore,
també es conserva les barges del camp,
i més llunyadament crec que a Solsona
també fan una tronada amb un regarol de pólvore pel carrer,
però en molts llocs s'ha anat perdent.
I és llàstima, perquè aquestes coses han anat rebifant molt.
Són reminiscències dels gremis del segle XVI, XVII,
però com que els gremis han anat perdent l'actualitat,
també s'han anat perdent els seus costums.
Totalment, moltes han anat rebifant per aquestes coses,
en forma de valls de bastons, o valls de gitanes,
o valls de cercolets, valls de cabells, cavallers...
En fi, moltes coses s'han anat rebifant.
Ara som-hi, darrera tornada de festa major de Sant Pere...
Doncs, escolta, Jaume, avui primera tornada,
quantes en podrem veure al llarg de la festa major, i com...?
Actualment s'en tiraven quatre, abans s'en tiraven cinc,
la primera es tirava el mateix dia de Sant Pere
per despertar, per desvellar el personal,
es tirava a les cinc del matí.
A les hores eren les hores de sol,
però, quan sortia el sol, es tirava una tornada per despertar.
Questa ja s'ha perdut,
però es tira el dia del prògol, es tira la primera.
La segona és aquesta de completa, és el sortida completa.
La tercera, el mateix dia de Sant Pere, el migdia, les dotze del migdia.
I també el dia de Sant Pere,
el vespre, quan passa la processó,
amb el bus de Sant Pere per davant de l'Ajuntament,
també es dispara una tornada, llavors.
O sigui, ara s'en tiren quatre de les cinc que es tiraven abans.
Molt bé, és una bona representació, sí, sí.
Sí, sí, es vien anar perdent després de la guerra,
jo dic, per desiries, els que manaven,
i també per la cosa econòmica,
però s'han anat recuperant de les cinc, quatre s'han recuperat.
Avui dia de Sant Joan, de fet, avui dia 24,
per tant, al dos quarts de vuit hi haurà l'obertura del Saló de Plens,
a les vuit del vespre el pregó de festa major,
amb el lliurement del tro de la festa de 2023,
i tot just quan acabi el pregó,
el pregoner farà la crida a la festa des del balcó
i serà quan s'encendrà la primera de les tornades
d'aquesta festa major de Reus.
Per tant, moment solemne, i no hi ha festa major sense tornada,
per tant, celebrem que Reus arribi un dia més.
Jaume, gràcies per tenir la trucada del programa,
i bona tornada.Gràcies a vosaltres.
Una minyona de Reus, filla de molt bona casa,
per anar-se'n a ballar se'n posa ben pinfollada, hola-i-la.
Per anar-se'n a ballar se'n posa ben pinfollada,
i han trobat tres fadrinets de la primera bolada, hola-i-la.
I han trobat tres fadrinets de la primera bolada,
el primer li renta els peus, l'altre li renta la cama, hola-i-la.
El primer li renta els peus, l'altre li renta la cama,
i el petit més aixerit passa de la lliga cama, hola-i-la.
I el petit més aixerit passa de la lliga cama,
ai, la mare que em dirà quan beurà tan mullada, hola-i-la.
Ai, la mare que em dirà quan beurà tan mullada,
ni dir que era l'aire fresc, l'aire de la marinada, hola-i-la.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
L'aire de la marinada.
Jo que estic benioneta
em puc anar a ballar
a la regleky n'ha dit.
Es podria tornar a ballar
l'aire de la marinada.
L'aire de la marinada
Pureu l'estrella
que cremem en les velles
i fos cremada.
Acabem d'escoltar la Minyona de Reus,
un tema de la copla catalana dels sons essencials
que podeu trobar en el treball Terra d'Espores.
Entrem en camp musical.
Atenció, ja estan a la venda algunes de les entrades
dels principals caps de cartell de la Fira Mediterrània,
en l'espera de saber tota la programació,
que dirà d'aquí a 15 dies,
i que es desenvoluparà precisament al mes d'octubre.
Ara hi ha uns quants caps de cartell, com us diem,
per aconseguir les primeres localitats.
Jordi Foses és el director de Fira Mediterrània.
Doncs ara hem posat a la venda
les entrades dels set primers espectacles
que s'han anunciat d'aquesta Fira Mediterrània.
Set propostes amb mirades molt diferents,
cada una d'elles, no?
Des d'aquest diàleg del Raül Refri,
amb la Maria Matzota de la Puglia al sud d'Itàlia,
per tant, aquesta catarsi a partir de la Taranteli,
que serà l'espectacle inaugural de la Fira.
Continuant amb música,
el nou projecte de l'Orquestra de Músiques de Real de Catalunya,
de l'OMAC, aquest trance,
que també veurem a la sala gran del Corsal,
la presentació del nou disc Romeria del Rodrigo Cuevas,
el nou treball de la Núria Endorrà,
que parteix de les cançons de Pandero,
però que les treballa a partir de l'Intel·ligència Artificial,
que serà un dels eixos que travessarà tota la Fira Mediterrània,
fins al nou projecte para públic familiar del Pony Pisador,
que és aquest pony menut que podrem veure en el Teatre Conservatori.
També el Pony Pissador,
que podrem veure en el Teatre Conservatori.
També projectes de dansa,
com és el nou treball del Víctor Pere d'Armero,
que també és un projecte que forma part d'aquest pàdium,
que fa dos anys que estem desplegant des de la Fira
i amb molts altres còmplices.
I també des de l'Associacionisme de Cultura Popular,
en aquest cas, el diumenge, el vespre, a la tarda,
a la sala gran del Corsal,
i tindrem el nou projecte de gran format
de l'Esbarra d'Ensaïda de Rubí,
que aquest any compleix 100 anys, el seu centenari,
i que el celebrarà creant aquest projecte de nou format
que podrem veure a l'estrena absoluta a la Sala Gran del Corsal.
Més al·laborant el temps,
l'Ondarius de Girona el propi cap de setmana,
un festival intens i recomanable.
Ens ho explica des de l'Escampillem amb David Ripoll.
L'Ondarius de Girona va néixer a partir del campus de Cultura Popular,
on s'hi va fer activitat formativa
destinada als docents, als estudiants de la universitat,
i que va anar creixent a partir de l'incorporació
de les més associacions de la ciutat, també de fora,
i té, sobretot, la característica invasible de l'Acadès,
que té una clara musculació,
que es fronteria amb el seu festival de veure una regió
d'aquest triangle format per a Barcelona,
Tolosa i Montpaller, on Girona es troba just al mig.
La música i la dansa són els nens protagonistes del festival,
però hi trobem tota mena d'activitats
al voltant de la Cultura Popular,
d'imatgeria festiva,
de no portar ni teta d'història local.
El programa de l'Ondarius d'aquest any
té una novetat molt important, just a començar,
que és que es presenta una nova peça d'imatgeria festiva
del ciutat,
i els amics de Caixa de Trons
seran just en aquest acte inaugural que veurem
aquesta nova figura.
A part d'això, es pot tenir moltíssima presència als barris,
en van trobar la gent de Caixa de Trons,
amb la Jornada de Cultura Popular del barri de Sant Narcís,
i, naturalment, amb tot el que són els concerts,
protagonistes amb la música d'Occitània,
de Flandes, de Nord de França, del Crec,
de Bretanya,
i, per primera vegada, també el País Valencià,
un altre punt fort és el Familiari,
tot el que aconseguim d'activitats recomanades per anar-hi.
La setmana que ve a Ibanyola es viu La Fònica,
un gran festival de la veu que dirigeix Francesc Viladiu.
La Fònica és un festival dedicat a la veu,
que aquest any arriba a la seva XIX edició,
i que, a través d'aquest instrument de la veu,
intentem arribar a tot tipus de punts,
a tot tipus de lletres.
La Fònica és un festival dedicat a la veu,
que aquest any arriba a la seva XIX edició,
i, a través d'aquest instrument de la veu,
intentem arribar a tot tipus de públics i estils
que van des del rap, la cançó d'autor, el pop, el rock o la rel.
En total, en aquesta edició,
tindrem més de 44 activitats repartides
en els 24 escenaris de la ciutat de Banyoles.
A nivell estilístic,
intentem combinar propostes més desconegudes, més emergents,
podríem parlar de noms com Marc Pujol o Toni Casasses,
amb propostes ja molt més consolidades,
Pau Ballvé, Mireia Vives i Borja Penalba,
les mateixes Cocanya, Maria Coma...
També tindrem la Ludwig Band,
on estaran fent un dels tres concerts d'aquest estiu,
amb aquest espectacle, gràcies per venir,
i potser el que és el cap de cartell
seria la nova gira de Rodrigo Cuevas.
Aquest músic historià que estarà per primera vegada
presentant el seu La Romeria a Banyoles,
i ho farà com l'estrena el seu nou espectacle
amb un espai a dins.
Macomère, quand je danse, mon cotillon va-t-il bien?
Macomère, quand je danse, mon cotillon va-t-il bien?
Il va de ci, il va de là, il va fort bien,
Macomère, il va de ci, il va de là,
il va fort bien, comme il y va.
T'ha explicat també que la fònica
té molt en compte el seu entorn més immediat,
a nivell social, a nivell cultural,
amb moltes entitats i equipaments que hi participen,
també amb artistes, com poden ser els alumnes
de l'Escola Municipal de Música de Banyoles,
Cor de Teatre, 97 Onzes, i, evidentment,
també tenir en compte el que passa arreu del país
buscant col·laboracions amb entitats,
com poden ser Fira Mediterrània de Manresa,
la Fira de Vilaseca, el Mercat de Música Viva de Vic,
i una mica amb la voluntat d'establir una xarxa
i tenir molta més presència arreu del país.
Ets mans, ets festa, ets a Catalunya Ràdio.
I pleguem, gràcies a tots per fer-nos companyia,
i hem estat a Manjuset Lluís Santisso i Serasa
al muntatge musical, la Ine Ostrella i vaques a la producció,
i Quim Rullanimals a la locució.
Gràcies una setmana més per ser-hi,
i per marxar ho farem amb una cerdona de Juli Garreta,
que no pot ser altre que juny, amb els mongrins.
Tornem dissabte que ve aquí al Mans a Catalunya Ràdio,
amb tota la real a la Ràdio Nacional.
Gràcies a tots per acompanyar-nos.