Bona nit.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia.
El govern ha inaugurat la nova delegació a l'Argentina,
coincidint amb la visita del president de la Generalitat,
Pere Aragonés, a Buenos Aires.
Aragonés ha destacat que l'oficina vol demostrar l'agraïment
de la Generalitat a la ciutat d'Aragonès.
Al barri de Belgrano, de la capital argentina,
i al costat d'altres representacions diplomàtiques,
la nova delegació de la Generalitat a Buenos Aires
comença a funcionar amb la mirada posada a tot el cònsult d'Amèrica,
en un mateix espai, relacions institucionals i també comercials,
per impulsar vincles en un continent considerat prioritari
per l'executiu català.
Pere Aragonés és el president de la Generalitat, l'escoltem.
D'un futur en què Europa ha de tornar a mirar Amèrica llatina.
I ho ha de mirar perquè pot ser, estic convençut,
podem ser els millors socis, els millors aliats,
en una relació d'igual a igual,
superant vells d'esquemes que venen d'antic.
48 hores a l'Argentina en el marc d'una gira sudamericana presidencial
amb un fort contingut pel que fa als drets humans.
Fem una notícia.
La notícia de l'any 2021.
La notícia és que s'ha detingut un noi de 23 anys a València
per una possible agressió sexual a una menor
a prop d'un supermercat de la ciutat.
La violació hauria passat dilluns a mig matí
quan la noia es trobava al parc de Marxelenes amb un amic.
S'hi van unir dos desconeguts i la noia es va quedar sola amb ells
quan el seu amic va marxar.
Un dels desconeguts l'hauria agredit sexualment
quan van sortir del supermercat on havien entrat a comprar.
La decisió del Tribunal Penal Internacional
de dictar ordre de detenció de Vladimir Putin per crims de guerra
no comportarà cap actuació immediata per aconseguir-ne la rest.
Ara bé, limitarà els seus desplaçaments als 123 països
que reconeixen aquesta institució judicial.
Així ho ha explicat el Catalunya Nit de Catalunya Ràdio Jordi Palou Lloverdos,
advocat acreditat davant el Tribunal Penal Internacional
i màdia d'un conflicte internacional.
Probablement això limitarà els moviments del president Putin
en alguns dels països en els que d'alguna forma
formen part de l'acord parada internacional
i s'haurà d'assegurar prèviament
que no hi hagi cap maniobra d'algun d'aquests estats
per entregar-lo a l'aïa als països baixos.
El PSC nega que el govern espanyol estigui obstaculitzant
la investigació del cas Pegasus.
El primer secretari del partit, Salvador Illa,
justifica l'absència de Pedro Sánchez
a la trobada amb eurodiputats que investiguen el cas
perquè coincidirà, diu, amb l'emoció de censura
que es debat al congrés la setmana vinent.
No hi ha hagut cap menysteniment.
La setmana que ve vostès saben que hi ha una emoció de censura
i el govern espanyol ha posat altres mecanismes
per explicar-se i per arribar al fons de l'assultat.
Ens hauria agradat que el Parlament de Catalunya, per cert,
a la comissió que es va fer,
haguessin acceptat les peticions de comprensió
que va fer el partit xosavista, no s'ha acceptat cap.
Catalunya podria recuperar ben aviat
alguna de les rutes àries que tenia amb la Xina.
El fet que aquesta setmana el país asiàtic
hagi aixecat les restriccions dels visats estrangers
que s'havien imposat per la pandèmia
pot reactivar l'interès d'Air China per tornar a volar a Barcelona.
Si, a més, tenint en compte que Barcelona és l'únic destí
que Air China encara no ha reobert a Europa,
l'expectativa de recuperar els vols és alta.
Segons ha explicat a Catalunya Ràdio, Jaume Adrobé,
de la Càmbra de Comerç de Barcelona,
Segons ha explicat a Catalunya Ràdio,
Jaume Adrobé, de la Càmbra de Comerç de Barcelona,
Les expectatives sí que són bones,
perquè a nivell europeu ja han començat
totes les bases a operar novament,
excepte el cas de Barcelona, no?
Per tant, això ja també és un símptoma
que Barcelona està segurament en el punt d'obertura ben aviat.
Els esports d'Albert Benet.
Avui a la Lliga de Futbol, 26è jornada,
juguen els partits Rayo Girona a un quart de cinc
i Espanyol Celta a dos quarts de set,
els dos transmesos pel totgira de Catalunya Ràdio.
També avui a la Lliga, el Meria Cádiz
i Atlètic de Madrid València,
jugat ahir a Valladolid 1, Atlètic Club de Bilbao 3.
El Barça jugarà el clàssic de demà contra el Madrid sense Pedri,
el mig campista ha quedat descartat
davant del risc de recaiguda
i s'espera que sí que pugui jugar el Barça-Madrid de Copa
el 5 d'abril també al Camp Nou.
El president del Barça, Joan Laporta,
denuncia que darrere del cas Negreira
hi ha una campanya per desestabilitzar i quedar-se el club.
En un missatge, a través dels mitjans del Barça,
Laporta assegura que es defensaran i passaran també a l'atac.
A la Lliga femenina, golejada del Barça contra el València
per 5-1, després que l'equip valencianista
s'avancés amb un gol al minut 12.
El pròxim partit serà dimarts al Camp de la Roma,
l'anada del quarts de final de la Champions.
La portera Catacoll, que no jugava des del febrer de l'any passat,
va reaparèixer jugant els últims 20 minuts.
A l'Euroliga de bàsquet Victòria del Barça per 85-79
contra l'estrella roja, el Palau, avui a l'ACB,
Joventut, Font Llebrada i Manresa Betis aquesta matinada
ha quedat definida la final del torneig de tenis d'Indian Wells.
La jugueren Sabalenca i Rivaquina,
aquesta última després de guanyar la número 1 del món,
i Gasbiatec.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Sergi Reixac?
Sí.
Que ràpid, Jordi, eh, molt eh brutal.
Té una entrevista, eh? Hòstia, si la té.
Em sembla un personatge únic, mític,
i em fa molta il·lusió que hagi utilitzat el Charlie
per fer aquesta sorpresa.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
11 i 6.
El comunista.
Avui defensarà el comunista, un comunista de debò,
Sergi López, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, Escapa.
Això de comunista de debò ho he dit bé, no?
Bueno, no sé com dir-ho, és escuriós,
perquè, clar, davant de la...
Sí, haig de dir que sí.
És a dir, no sé si soc, tècnicament, no...
Absolutament, no... radicalment.
Comunista, però sí, sí, de banda, ets comunista o no,
prefereixo ser-ho que no ser-ho.
Una mica antissistema.
Exacte, exacte. Home, inevitable, no?
Anticapitalista.
Sí, home, això tope, sí, sí, sí.
Sí, sí, això sí que ho tinc, sí que ho tinc, sí, sí, sí.
Com va la vida?
Doncs bé, aquí, com un...
Com un...
Com un...
Com un...
Com un...
Com un...
Doncs bé, aquí, com un...
Contradictòriament anticapitalista, sí, sí, anafent.
T'has apoltronat una mica amb l'edat?
M'he apoltronat? No, no, no, no,
perquè he tingut la sola desgràcia, vull dir que...
La sola els diners no els porto bé,
llavors, com que m'han amargat bastant cops,
no he tingut temps tampoc de muntar-me...
Però això vol dir que ets molt malgastador.
Sí, soc molt malgestor, sobretot, sembla ser, eh,
això que gent que està prou bé em diu, eh?
Soc malgestor, no em sé de guardar diners.
Però per què? Perquè en deus haver guanyat.
Sí, sí, però jo l'ocino, no, no, si jo quan miro enrere...
Tens un forat a la butxaca? Sí, no se'n te'l tinc.
M'organitzo molt malament, m'organitzo molt malament.
Escolta'm, estàs treballant,
estàs rodant per Netflix això que es diu Mano de Hierro?
Sí, senyor.
Es roda aquí a Catalunya, això, o on es roda?
Es roda aquí a Catalunya, es roda sobretot al port de Barcelona.
Va sobre temes d'aquests de gent
que fa baixar containers d'uns barcos que arriben.
Narcotraficants. Sí, coses d'aquestes.
Fas de dolent?
No sé si algú vol, vull dir, tothom és dolent una mica.
Tothom està una mica implicat.
Et toca molt fer de dolent, per això, eh, tu?
Sí, no, depèn, és una mica això...
Hi ha aquest mite que fins i tot hi ha algun d'aquest espai...
Mira, això també en parlem de...
Aquesta cosa del món en què vivim,
de la informació i d'on te surten les fake news
i de qui se les inventa on surten,
però hi ha fins i tot una pàgina
que la gent professional es mira molt, que és americana,
que és IMDB o IMBD o...
I allà hi ha algú que ho escriu, hi ha algú que ho escriu, això.
I després, hòstia, Sergi López ha especialitzat en dolents, saps?
I això com que corre pel món,
doncs la gent s'ho acaba creient una mica.
Però, de fet, he fet dolents,
però jo diria que he fet més, no sé si més bons,
sí, més bons que dolents i he fet més...
sobretot he fet més coses que no són ni bons ni dolents, no?
Però el que passa és que n'he fet de dolents
alguns que són històrics, remarcables, no?
Has vist el carràs? Sí.
De què rius?
Enric, que...
el Jordi Pujol...
El Jordi Pujol, que el Quimet...
Quanta gent t'ha dit que sou clavats?
No, no, hi ha hagut de tot, hi ha hagut.
Hi ha hagut gent que m'ha dit
hòstia, felicitats pel carràs, això m'ho he dit unes quantes vegades,
molt molt que la pel·lícula,
i després m'he aturat fins i tot ma mare, ma mare,
que diu, vaig al cine amb la Quique Carmen, sa germana,
i diu, jo estava en la pel·lícula,
i al cap d'una rata la tia, la meva germana, m'hi diu,
i em diu, escolta, aquest noi sembla el Sergi,
i ma mare diu, és que és veritat,
estava allà, dius, renega igual que tu, renega igual que tu,
parla igual que tu, es va dir, bueno, sí,
entenc que hi ha una semblança, una...
Tu no vas flipar quan el vas veure o quan et vas veure al carràs?
Quan vaig veure el carràs, sí que vaig...
a veure, suposo que ens ho passa a tots,
quan et trobes gent que és de la mateixa família,
saps que, les cigonyes,
quan es troben amb altres aus, també de pota llarga,
que dius, si no som cosins, no estem gaire lluny,
doncs sí, a ell em va passar que sí que notava
que érem de la mateixa família sanglarística.
L'has arribat a conèixer, al Jordi Pujol?
No, no, no, ja el conèixeré.
Segur, segur.
A ell li deu haver passat al revés, suposo,
i no ho sé, molta gent m'ho ha dit, que ressemblem.
Bé, i després, una altra vinculada a la teva actualitat,
que és que, o sigui, me n'alegro moltíssim,
perquè he vist que tornes a fer en un sòlum.
Això sembla ser, eh, això m'han dit a mi també.
És una obra espectarrant, tu sola a l'escenari vas fer una pila d'anys,
i és que la tornaràs a fer a Vilanova?
Sí, la tornem a activar, en principi era per anar a França,
per fer-la a França, perquè hi havia una proposta
d'uns amics argentins que volien que anessin per allà
a fer una mica de gira,
però la veritat és que el fet de posar-la en marxa
per anar a França m'ha fet reviure el coquet,
i sí, estic, tinc ganes de tornar a fer-la,
i també hi ha una certa reescriptura alguna cosa,
redaptar alguna cosa,
tampoc és ben bé actualitzar-la,
però, no sé, d'alguna manera fer-la més senzilla,
més contundent, més honesta.
I... et presentes a les municipals o no?
Em presento a les municipals? Aquest any no.
Aquest any no em presento, no, aquest any no,
a més a més, no hi presento, i a més a més,
no fa falta, perquè la CUP es presenta,
o sigui, té un candidat brutal, el J,
que és un... no em presento a les municipals,
ni m'hi presentaré mai, a les municipals.
Vaja, sí, un cop m'hi vaig presentar.
El 2015 he llegit abans.
Sí, clar, que et perseguirà tota la vida,
però veig que continues donant suport a la CUP, si més no.
La CUP, és que no, la CUP...
Jo donar suport a lletres, saps?, em costa una mica.
El que passa que, a veure, si ets individualista una mica,
antifascista, si penses que la solució passa per ser feminista
i per carregar-se el patriarcat,
tens poques opcions que siguin una mica radicals, en aquest sentit.
Doncs en aquest sentit, la CUP es converteix...
Tenim aquesta cosa, no?
Però, de fet, la CUP en si, no sé qui són,
sí, són un munt de gent, no? Sí.
Però sí que recullen un sentit polític col·lectiu,
que sí que jo comparteixo bastant.
Anem a les consultes, va. Va.
Arroba el suplement a Twitter, qui s'amaga darrere del telèfon,
d'aquí una estona el personatge misteriós,
l'oïent més ràpid que l'endevini
s'emporta unes bambes munic del seu número.
Abans, però, ens ha escrit un tal Iván de cara de Sant Joan de les Abadeses.
Em preocupa la intel·ligència artificial.
Diu així, hola, Sergi López,
no sé si has sentit a parlar de l'auxa de la intel·ligència artificial,
que, per resumir-ho molt molt,
és un xat amb intel·ligència artificial
que li pots preguntar el que et dona la gana
i et respon en funció de les ades que troba.
Acolloneix una mica, i ja s'ha generat el debat,
si en pocs anys aquests tipus d'eines
podran substituir l'ésser humà en algunes feines,
com, per exemple, professors, analistes, assessors,
dissent gràfic, etcètera.
Tu pots estar tranquil perquè la teva no és una feina de veritat
i la podreu seguir fent persones, diu l'Iván de cara.
Però els que tenim feines normals estem una mica cagats.
Sergi López, creus que els treballadors
hauríem d'engegar algun moviment obrer
en línia amb el ludisme del segle XIX en contra de les màquines?
Creus que hem d'aturar l'evolució de la intel·ligència artificial?
Tinc la sensació que les màquines cada cop són més llestes
i nosaltres més burros.
Signat l'Iván de cara des de Sant Joan de les Abadesses. Endavant.
L'Iván de cara, sí.
Ja anem tard, però, per rebentar coses, cremar coses,
no només sortir al carrer, però...
Sí, anem tard per organitzar-nos col·lectivament.
Fa una mica de por, realment, això de la intel·ligència artificial.
Abans també dèiem aquesta cosa,
fins i tot la informació que ens arriba,
és a dir, les notícies o generades, generades,
generades de manera...
O sigui, que no hi ha ningú darrere.
És molt inquietant, és molt inquietant,
en aquest món on ens porta tot plegat.
Però jo vull creure que alguna cosa farem.
Tot i que soc el que ho creu que no treballa realment,
vull dir que això que fas tu, que no és ben bé treballar,
doncs també tenim...
També tenim, eh?, això.
Hi ha gent que li agrada molt als ninots.
És a dir, ara pots agafar la teva cara gravada en tridimensional
pels quatre cantons i et poden fer parlar.
Jo penso que quan ens tinguin a tots ja registrats,
ja no caldrà ni que anem actuant
i ens faran servir per un copyright i endavant.
Però és molt inquietant, és molt inquietant,
pensar que depenem d'una cosa que no és ningú de fet.
T'inquieta.
M'inquieta molt, sí, sí. Molt bé.
Sí, sí, m'inquieta molt.
Ho assumim de manera... Ja anem tard,
amb tot això que ha explicat el senyor Ivan de Cara.
Vull dir que ja està aquí, aquesta cosa.
Forma part del nostre quotidià,
sense donar-nos aquesta vinculació,
amb aquesta intel·ligència que no sabem tan bé
i que no és humana.
Gràcies, Ivan, per la consulta.
Fèlix Bitllet diu el següent.
Hola, Sergi Ròpet, no sé si ets del Barça
o si ni tan sols t'agrada el futbol.
En tot cas, a mi sí que m'agrada i demà hi ha el Barça-Madrid
que, en l'animent, el Barça portarà una samarreta especial
en què, en el lloc on normalment llegim
el nom del seu patrocinador, Spotify,
demà hi llegirem Motomami,
que és el nom de l'últim disc de Rosalia.
Paral·lelament, aquesta mateixa setmana,
el club ha posat a la venda aquesta edició limitada de la samarreta,
Motomami, a un mòdic preu de 400 euros.
I s'ha esgotat.
N'hi ha una altra que a més està firmada pels jugadors
i també les jugadores dels equips masculí femení, i costa 2.000 euros.
I també s'ha esgotat.
Considero una persona de principi, Sergi,
compromès amb la justícia social
i la lluita contra la desigualtat i el capitalisme,
però... m'he comprat la samarreta Motomami del Barça.
Ets la primera persona que ho confesso.
De fet, no li penso dir ningú del meu entorn,
perquè em fa vergonya.
En realitat, no me la posaré mai fora de casa.
El neguit se'm menja.
Sergi, soc un mal comunista
o creus que em puc permetre pecar de manera capitalista de tant en tant?
T'has avergonyit d'haver-te comprat alguna tonteria molt cara?
Jo soc el Felix Bitllet,
nom també d'Intel·ligència Artificial.
Ets un mal comunista, anem molt malament.
És veritat que fa...
No ho sé, és que jo tinc una al·lèrgia especial
a aquesta cosa tan...
quasi tan infantil, tan immadura de la publicitat,
de les marques, tot plegat...
Fa una mica de ràbia.
I alhora també estem aquí.
Hem d'acceptar la contradicció
de viure en una part del món on les coses més o menys van bé
i sentir-nos comunistes o d'esquerres, això.
I al mateix temps sabem que...
que estem a la banda...
mirem els toros de la barrera, no?
Tu mires els toros del Barça?
Els toros del Barça, sí.
El Barça no puc evitar mirar-ho,
perquè em ve de lluny i sempre he tingut una vinculació
mig emocional estranya,
perquè això no fa més que parlar del meu desequilibri mental,
però sí que tinc una vinculació amb el Barça una mica.
O sigui, m'estàs dient que et sents culpable perquè t'agradi el Barça
i això, però sí que també em dono compte de la contradicció.
També em dono compte que és un món que cada cop el trobo més lluny,
cada cop em fa més ràbia,
cada cop és més evident la vinculació amb el consum,
amb això, amb una marca, amb unes samarretes.
La Rosalia mateixa, una tia que a mi em cau la merderia,
a mi m'agrada el que fa, m'agrada com és,
tinc la sensació que té una certa llibertat i tot plegat,
però també em fa molta ràbia...
Els 400 euros.
Els 2.000 euros, formar part d'aquesta mena de roda
on estem tots enganxats com a mosques, una mica.
Formem part d'aquest mecanisme i fa una mica de ràbia.
Sí que em fa una mica de ràbia, sí, sí.
Tenim més consultes, però després potser les recuperarem.
En qualsevol cas, a l'altre banda del telèfon,
hi ha una persona que fa estona que s'espera.
La identitat del qual només coneixem l'equip del suplement,
aquesta persona ja ens està sentint.
El més ràpid a Twitter s'emporta unes bambes munic del seu número.
El seu número vols dir de la persona o del que el truqui?
Del guanyador.
Només pots fer preguntes que el convidat misteriós
pugui respondre amb un sí o un no.
D'acord? Perfecte.
Ja saps de què va, tu, sí, sí, endavant, com vulguis.
Estàs bé?
Sí.
Sí, posa't els auriculars. Ha dit que sí que està bé.
Sí, sí.
Sí, sí, ja ho ha dit.
Estàs bé des d'un punt de vista general, de salut estàs bé?
Sí.
I tu et dediques a una feina normal o fas com jo,
que fas una mica aquesta mena de treballar que no sap què és?
Sí o no, és a dir...
Clar, és veritat.
Et dediques a una feina...
Consideres que la teva feina és normal?
Sí.
Et sembla que seria normal per mi, també?
Sí.
Ah, sí?
Molt bé.
Tu ets de províncies?
O sigui, no ets de la capital?
Ets de la capital Barcelona?
Sí.
Hòstia, tio, que trist, no?
A mi això em grinyola una mica.
Vas néixer a Barcelona?
No.
Ah.
Ja ho saps.
Vius i treballes a Barcelona, llavors ets barceloní,
però en realitat ets nascut...
ets nascut fora de...
fora del país?
Ets nascut fora del país?
Fora de Catalunya?
No.
Bueno, noi, no ho sé.
Escolta'm.
Ets artista?
Ets artista?
Sí.
Sergi, tira, va.
Ets del món de la música?
No.
Ets del món de...
dels actrius?
I els actors? I els sàtim banquis?
No.
No, tu penses molt, oi?
Aquest silenci m'iquieta molt.
Ets guionista, que fas silencis dramàtics?
A veure.
Sí.
Escrius.
Escrius.
Ets del món del cine?
Per què aquest silenci?
Ets del món del cine?
Sí.
Has treballat amb Sergi López?
Sí.
Veus? Ja et ve a venir.
Però saps qui és? No, no.
Has treballat amb mi escrivint...
Has participat en algun dels guions d'alguna pel·lícula
en què he participat?
Hola, que ets viu?
Sí.
Ets viu.
No.
Has participat en l'escriptura d'algun guió d'alguna pel·lícula
en què jo he participat?
Sí.
Ets de Vilanova?
No, de Vilanova no és.
Un moment, que t'ajudo.
A veure. Ajuda'm, ajuda'm.
És que una pista molt...
Has estat nominat als Premis Goya a l'última edició?
Uf.
Ja veuràs.
No.
No.
No has estat nominat als Goya?
Si m'hagués dit que sí, tampoc ho sabria gaire bé.
Has trepitjat mai la polinèsia francesa?
Per favor, sisplau, convidat misteriós,
contesta, que m'està agafant un atac de cor.
Sí.
Sí.
Sergi, ara no et facis el desmenjat.
Vaja, ja t'entenc.
Escolta, és sincer, viu?
Tu tens lligams amb un estany?
Amb un estany.
Lligams emocionals, em refereixo.
Albert.
No.
Digues el nom, perquè has dit el nom ja.
És el Serra, no?
Ets Albert Serra?
Sí.
Ah.
Com que no tens lligams amb un estany?
Albert Serra, bon dia.
Els lligams són per dins.
Albert Serra, com estàs?
Bé.
I hem posat una mica d'emoció i de dramatisme
tot plegat amb aquests silencis.
No, perquè tu l'hi has dit, no l'hi has de dir,
si no, no té cap gràcia.
Clar.
L'he vist molt...
L'he vist molt perdut, ja l'hi havia dit jo.
Jo, quan escoltava això, trobo que van molt ràpid.
Jo soc molt patat.
El que feia amb en Dalín encara durava més.
Si no, no té gràcia.
Exactament.
Doncs culpa meva, em sap molt greu, Albert.
Com estàs, Albert, com va la vida?
Bé, per aquí.
Per aquí què vol dir, Banyoles, França?
No, ara estic a Castellón de la Plana.
Ah, sí?
A Castellón, Catalunya.
Què hi fas, a Castelló?
Filmem una pel·lícula sobre toros,
estic seguint uns toreros.
Estàs amb allò, ja? Que xulo.
Com va la pel·lícula?
Bé,
dintre de tot,
que era un instrument
per assolir una altra cosa que és la pel·lícula,
el resultat final.
I si el resultat final va anar bé,
vol dir que l'estat allà va anar bé.
L'enhorabona per tots els premis que t'han donat,
especialment a França,
perquè els Goya, sorprenentment,
no van nominar una pel·li,
que després ha rebut tot el reconeixement més enllà
d'aquest certamen.
Ajuden, sobretot, per les pròximes pel·lícules,
per la pròxima.
I, bé,
no ho sé, sempre parles dels Goya
com si fos una cosa molt important,
per mi no té cap importància.
No sé, no sé quina paraula,
jo ni en Goya penso en el pintor.
Igual que en Gaudí pensem en l'arquitecte.
Sí, sí.
Què tal treballar amb l'Albert Serra, Sergi?
Què tal treballar amb l'Albert Serra?
Doncs mira, com abans m'ha dit aquell,
tu que fas aquesta feina que no és treballar,
doncs ja tinc una feina
que és una mica estar lligada a una cosa
bastant inconsistent, que és això d'actuar,
sortir per allà davant d'una càmera
i fer veure que ets una altra persona,
posar-te una camisa brillant o fer coses així.
Però amb el Serra
en cas és més accentuat encara,
això, la sensació
d'abandonar, de perdre,
de no saber què estàs fent, saps?
No saber què estàs fent i alhora, jo penso,
els actors estem aquí, estem per això,
ho visc bastant bé, diguem-ne.
Jo tinc clar
que sempre que nosaltres estem al servei
d'una història, d'un autor,
d'algú que té una visió,
d'algú que té un punt de vista,
i en aquest sentit amb el Serra és molt contundent.
És molt contundent, en aquest sentit,
en fi, sense saber
ni el meu personatge ni què...
Què volia, què et demanava?
Bueno, que estigués allà.
Al final, és el que li has demanat als actors.
Estudiem o no estudiem,
o ens mengem el coc o anem cap aquí i en cap allà,
però per a tots és una revelació,
com veus actors,
bueno, i les seves pel·lis, en el Serrat i això,
hi ha gent que gairebé semblen animals
al mig de la natura, en llibertat.
I això és una lliçó de presència
que, bueno, en fi,
que fa reflexionar, fa...
Albert, què tal treballar amb el Sergi López?
Com va anar?
Bé, perfecte, és una persona molt,
dic que sí, simpàtica i molt entredada.
Va tenir una mica la mala sort
que va tenir la mala sort
de que vàriu fer escenes maques,
fins i tot dues o tres de molt divertides
que feien bastant de riure
i que van anar a la línia d'una que ja està a la pel·lícula,
també hi havien dues o tres més
que donaven una mica més de presència
al seu personatge,
per coses d'amuntatge i d'estructura,
sobretot perquè anava el seu personatge
ligat a una cosa que era més aviat,
coses d'especulació immobiliària
i així coses més de cine negre.
I al final, bueno,
va quedar una mica més diluït
l'amuntatge final,
però hi havia escenes boníssimes, dues o tres més.
O sigui que et vas carregar les escenes bones del Sergi López?
Sí, perquè era culpa seva,
era culpa de que això,
temes d'especulació immobiliària,
ja ho hem vist moltes vegades,
moltes sèries i tal, i feien una mica menys impacte
que tota aquesta trama
lligada al nuclear i a la paranoia,
de si hi havia tot això del nuclear o no.
Llavors, cada cop es va anar fent
més evident que la pel·lícula era més original,
que si el tema, diguéssim,
se'n anava més cap a aquesta banda,
i de fet es va demostrar que sí,
amb això de la invasió d'Ucrania
que va tornar a fer el tema nuclear de moda.
No va posar molt el tema aquest de moda.
Però bueno, eren escenes com la que ja fa,
que estan allà intentant,
diguéssim, emborratxar
en un diplomàtic portugès,
doncs n'hi havia dues o tres més.
Crec que li haguéssim donat un volum que fins i tot
ens havia agraït perquè era una mica massa abstracte
per la presència que té,
doncs, Sergi, se li escapa el riure per sota el nas,
se t'està escapant el riure, Sergi, no dissimulis.
Jo crec que hagués tingut una presència
una mica més important,
que hagués, crec, fet
tots els personatges principals
una mica més coherents.
Jo és que estic d'acord amb tot el que diu el Sergi,
jo trobo que la pel·lícula
és brutal, és una animalada,
i no ho trobes a faltar.
Fins i tot tinc amics meus
d'aquí, però belgues, francesos i tal,
que s'han tornat bojos bé en la pel·lícula,
els he agradat molt,
i molts amics que m'han dit que el teu personatge
és al·lucinant allà darrere,
i jo tinc la pressió que formo part del decorat
una mica darrere, però bueno, com tots els humans
formen part d'aquest decorat estrany en què vivim, no?
Però jo no ho trobo a faltar,
les escenes aquestes que diu, que van rodar,
jo penso que no...
Clar, ell sí, ell ho ha vist
i sap de com són les escenes, com han quedat i com d'allò,
amb aquella arbre tan maco.
Quan tens veu estat aquí?
Aquesta era la més bona de totes, era molt divertida,
a més estava molt més muntada, i era molt bona,
i jo una altra també era molt bona,
però bueno...
Tu t'interessen els premis? Els Òscar els ha seguit?
No.
No.
Tu tampoc, suposo, Albert, eh?
No, ni sé absolutament el que és.
És una pel·lícula que li han donat l'Òscar.
Sí, però vull dir que no sé exactament
ni quina pel·lícula es refereix, ni he vist mai cap imatge,
ni cap actor, ni cap altre pel·lícula, sí,
i això no sé exactament ni de què es refereix.
Em deixeu un segon,
perquè falta un minut per arribar a dos quarts de dotze del migdia,
i ha passat una cosa extraordinària,
que és que li hem preguntat al Sergi López
pel Jordi Pujol del Carràs.
Sí.
Que us assembleu moltíssim.
Jordi Pujol, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Ja hi som tots, aquí.
Hola.
A veure, Jordi Pujol del Carràs, Albert Serra
i Sergi López, cadascú pel seu costat.
Jordi Pujol,
tu suposo que t'ho han dit 70 vegades,
que t'assembles moltíssim al Sergi López,
tant físicament com amb la manera d'interpretar aquest personatge, no?
Ni se creu que tinc ganes de conèixer-lo,
perquè durant dos anys m'ho ha dit més de mil vegades.
A mi també m'ho han dit,
però a mi m'he dit que ens assemblem
tu en una mica més jove, també, és veritat, això, eh?
Però sí, sí.
Fins i tot jo, veient-te,
hi va haver una cosa que em ressonava,
és de la mateixa família de Sant Blasca, jo.
A part, me sembla que és un tio de puta mare,
oi?
Dic que algun dia ens hem de conèixer.
Sí, sí, ens coneixerem, ja veuràs.
Jordi Pujol, continuaràs fent d'actor o no?
O ha estat una cosa espontània amb la Carla Simón?
Doncs no ho sé, no ho sé.
No, no...
Jo, me sembla que buscar-ho no crec que ho busqui, eh?
Perquè jo, la vida que tinc,
ja estic bé i tranquil,
i no ho sé, en principi no,
en principi no, no ho buscaré.
La vida que tens que és tranquil,
a què et dediques? Ets pagès, tu?
Bueno, no, de pagès ja no ho faig de hobby,
ho vaig dir fa molts anys, perquè això no es pot aguantar,
i ara treballo l'obligada municipal
de l'Ajuntament del meu poble, de Sorres,
i a les tardes faig de pagès.
Tinc una finca i encara faig...
Bueno, no ho dic, no m'ho acabes de dir mai, si pot, no?
Bé, s'està bé, s'està bé aquí al camp.
Doncs Jordi Pujol, et presento l'Albert Serra,
que, com saps, és director de cine,
i acostuma a treure el seu llibre
i acostuma a treballar, no sempre,
amb actors no professionals, Albert.
No sé si t'interessa algun dels actors
del càsting del Carras amb la Carla Simón
o vas per un altre costat, Albert.
És que no tinc una petita oportunitat
de veure la pel·lícula encara,
o sigui que no puc opinar.
Què mires tu, mires cine o no, Albert?
Sí, la meva cine.
L'última pel·li que has vist, quina és, per exemple?
Bé, he vist moltes pel·lícules als festivals,
quan vols operar, però no són pel·lícules
que s'estén la majoria de vegades.
Llavors és difícil de comunicar.
Són coses que m'interessen a mi,
però al cine contemporani
la gent que fa coses similars
o que tenen una trajectòria
que estic seguint i ja està.
Tu, Sergi, ets cinèfil?
Jo no.
Veig coses a vegades en els avions,
vaig anar a aquella amic de Dusi
que estava nominada el César,
vaig anar a l'Inocent,
moltes de les pel·lícules nominades el César,
moltes.
I tu tampoc ets gaire cinèfil, Sergi?
No, jo no gaire.
L'Albert diu això,
però l'Albert sí que sap de cine.
No, jo no, jo no soc gaire cinèfil.
M'agradaria ser-ho.
Ho trobo a faltar i estic envoltat de gent
als rodatges i al món aquest nostre.
La gent és cinèfila.
Els elèctrics, cinèfila.
Cinèfila no sé què vol dir,
però he vist pel·lícules que estan al corrent
una mica de la indústria, de allò que es fa.
Jo no aconsegueixo agafar el ritme,
però m'interessa el cinema,
m'agrada descobrir pel·lícules,
però no...
A vegades els actors també ens posen un micro
i hem de parlar de coses i hem de ser intel·ligents
i dir coses profundes i interessants.
I a vegades no.
I a vegades som igual de capullos, per sort,
que la resta de gent.
Moltes gràcies avui per jugar al comunista
d'Albert Serra una altra vegada
i gràcies al Jordi Pujol també per saludar-nos.
No sé si... tu no ets del Carràs,
de Jordi o sí?
No, de Sozes.
Escolta'm, gràcies,
una abraçada ben forta.
A vos, Albert.
I gràcies a l'Albert Serra que vagi molt bé per Castelló
amb aquesta feinada que tens.
Tenim títol de la pel·lícula o no?
Tardes de soledat.
Fantàstic. Quan s'estrena, això?
No ho sé, no ho estem filmant.
De moment esteu filmant.
En parlarem, evidentment, quan surti
i no sé si quedarà nominada aquesta vegada.
La anirem a veure.
Si la nominaran els Goyes.
No ho sé, és igual, és irrellevant.
Diu l'Albert que és irrellevant.
Jo tinc ganes de veure-la,
perquè les pel·lícies de l'Albert Serra
sempre et diuen alguna cosa.
Albert, gràcies,
una abraçada.
Gràcies a vosaltres, adeu.
Sergi, gràcies també a tu.
Gràcies a vosaltres
de convidar-me a fer el comunista.
Ara anirem cap a Washington, allà hi tenim la Lydia Heredia
que ens explicarà què està passant
amb tot això del Silicon Valley Bank
a veure si rebenta i ens veu una altra crisi
o ha estat només un ensurt.
Tu on tens els diners? On guardes els diners?
Al banc, Sergi? Jo?
O sota el Matalàs? No, sí, al banc, al banc.
Inevitablement, sí, sí.
Inevitablement? No, no.
Nosaltres ja fa molts anys que...
d'això que no podem cobrar res en negre.
Fa molts, molts anys que factura per on tothom.
Sota la rajola no en tinc. Molt bé.
Sergi, moltes gràcies. A vosaltres.
Fins i tot amb Roger Escapa.
Més enllà dels sorolls,
més enllà dels despatxos,
l'autèntic jutge de la Lliga és...
la pilota.
El clàssic a la TDT.
La transmissió d'En Torquemada.
Diumenge, a partir de les 8,
la TDT del Barça-Madrid a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Si escoltes aquest partit des d'una ràdio,
quan acabin hauràs consumit 60 watts d'energia.
Però si tens plaques solars a casa i una bateria,
serà com si n'haguessis consumit zero.
Solideo t'ofereix la millor tecnologia,
un equip d'instaladors propis i 25 anys de garantia
per assegurar un estalvi màxim.
Informa't tant a solideo.cat
i suma't a la transició energètica.
Respecte, rigor, professionalitat,
valorar la feina dels metges,
cuidar amb tot detall el pacient,
llibertat dels dos per triar i decidir.
Per tot això i molt més,
assistència sanitària és la seguredora
més ben valorada pels metges.
Assistència sanitària, la millor, segons els metges.
Pare, què és el poliamor?
A veure, tu saps que el pare i la mare tenen un cotxe, no?
Doncs aquest cotxe els agrada molt,
però a vegades necessiten o enveuen un altre que els agrada més.
Doncs el van canviant quan volen.
Com la subscripció d'OK Mobility,
un servei on pots gaudir del cotxe que vols,
quan vols i on vols, tot inclòs.
Tingues un cotxe sense tenir-lo.
Subscriu-te a la multimobilitat a okmobility.com.
Que la gent gran pugui envallir a casa amb dignitat,
autonomia i qualitat és el propòsit
de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments.
Treballem per oferir serveis com teleassistència,
millora de l'accessibilitat,
atenció a la soledat i activitats socials al barri.
Informa-te en el teu ajuntament o a diva.cat
barra serveis gent gran.
Diputació de Barcelona.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
conèc-te a Catalunya Informació.
A tu torna.
A tot hora.
A tot arreu.
A Catalunya Ràdio.
Ets un petó i ets un sospir
aixits d'un raig llunari.
De Poesia completa.
De Gironi Zané.
Dia Mundial de la Poesia.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio.
Amb la literatura.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Com podem convertir l'eparcitat en un repte?
Cap on va?
El món de demà en comunicació?
Això és l'Enguàrdia.
A aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'Enguàrdia de l'Enric.
L'Ofici de Viure d'en Gasper Nandés.
El Revolució 4.0 de la Xantal Llovina.
L'informatiu en anglès Feeling the Sink.
I la música popular del Sarda.net.
Catalunya Audio.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El jove pianista holandès Florian Fairwey
actuarà per primera vegada a Barcelona
amb un repertori per piano
que inclourà peces de Schumann,
Debussy i Tchaikovsky.
El 24 de març a l'Ateneu barcelonès.
Més informació a ateneubcn.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
Del 25 de març a l'1 d'abril
el festival Blues i Ritmes de Badalona
presenta 4 concerts inèdits a Catalunya
amb llegendes i noves promeses del rock,
del gospel i del blues.
Alejandro Escobedo amb The Rant Band,
The Harlem Gospel Travelers,
Kitty Daisy i en Luis
i North Mississippi All Stars Duo.
Més informació a teatrezorrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
6 minuts per arribar a 3 quarts de 12 del migdia.
I gotta carry em back.
This is America.
Don't got you slippin' on me.
Washington, Lídia Heredia, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora.
Com estàs, Lídia?
Bé, a Washington, em sembla.
I això és notícia, que siguis a Washington,
perquè portes una setmana a Califòrnia.
Sí, sí, ha estat una mica una setmana
que fa una hora el títol de la pel·lícula
guanyadora dels Òscars.
Everything, everywhere, all at once, a Califòrnia,
a Washington, ja.
El que passa és que a tu et va enganxar a Califòrnia
amb tota la fallida del Silicon Valley,
perquè tu ja eres, en aquest cas, a Los Angeles,
concretament amb els Òscars diumenge passat, no?
Efectivament, efectivament.
Sembla que a l'actualitat allò ens ha favorit.
Sí, mira, l'altre dia estàvem justament a Silicon Valley
amb el tema dels bancs,
i a la taula del costat estaven fent un mos
amb un restaurant xinès al mig de la carretera,
i hi havia un grup d'asiàtics,
i el tema de conversa en aquella taula,
i eren uns quants, era si havien vist
la pel·lícula guanyadora dels Òscars,
que t'haig de dir que un va dir que sí,
l'altre va dir que no.
Bé, si havien vist no, si els hi havia agradat,
un va dir que sí, l'altre que no,
i l'altre va dir que s'havia aixecat
i se n'havia anat a mitja pel·lícula.
I després l'altre tema de conversa era el tema dels bancs.
Just al costat d'aquest lloc on dinàvem
hi havia una seu molt gran del Fair Republic,
que també ha estat aquest banc,
que després l'han hagut d'acabar salvant
la resta de bancs grossos dels Estats Units,
i per a taula asiàtica del meu costat
aquests eren els temes.
Per tant, t'has passat la setmana treballant,
començant per la cultura i acabant amb l'economia.
Quina cobertura t'ha sorprès més?
Perquè tot era nou per tu, no?
Tant els primers Òscars de cobertura i després l'endemà
tornava a s'obrir l'informatiu,
però amb una cosa que no t'havies res a veure
i totes les pors que hem vist aquesta setmana
de l'Eman Brothers i la crisi del 2008,
que sembla que finalment no n'hi haurà, per tant.
Però ja ho veurem, eh?
Ja ho veurem, Roger, jo...
Crec que ens hem de curar molt amb salut, eh?
Perquè és veritat que aquí el fantasma del 2008,
d'una banda ha estat molt present i de l'altra,
també s'ha volgut foregitar de seguida,
però la sensació és d'un cert nerviosisme, eh?
I a mi et diria que del tema aquest de Silicon Valley,
a mi el que més m'ha sorprès,
que és una cosa que ja sabies de llegir o no,
però veure-ho allà és que realment el risc,
el risc financer, el risc empresarial,
és el seu modus vivendi i disfruten, eh?
És a dir, és el cor i l'ànima d'aquella zona.
És curiós que aquests bancs,
que ja se sabia, sobretot,
que treballaven amb les empreses tecnològiques,
amb les petites que comencen,
aquelles empreses que el banc tradicional no vol finançar
perquè a l'empresa no li pot donar cap garantia
que li tornaran els diners, no?
Però en canvi aquest banc està dissenyat
d'una manera que feia l'aposta
i, curiosament, també treballaven amb el sector dels vins,
no hi pensem, però el sector dels vins,
i això ho saben els nostres païesos també,
és un sector de molt de risc perquè depèn de la meteorologia.
És a dir, que en el fons dos temes tan diferents
com la tecnologia i la viticultura, la vinya,
trobaven en pare en aquests bancs
perquè són bancs que sabien treballar amb el risc.
De fet es dedicaven a això, sí, sí.
Efectivament.
Em sorprèn aquestes reserves, no?
Li diria que perquè aquí estem donant per fet
que això només ha estat un ensurt, però tu no ho tens tan clar, eh?
Mira, escolta'm, jo no sé res.
No, ja ho sé, no, però sensacions, i si més no,
des dels Estats Units, que també vam veure Joe Biden
l'altre dia que no responia a preguntes dels periodistes, no?
Per això ho fas sempre, eh?
A mi m'encanta aquest moment Biden, m'encanta.
Espera, que el tenim aquí, el tenim aquí.
Thank you, God bless you,
may God protect our troops, see you in California.
Mr. President, what do you know right now about why this happened?
And can you assure Americans that there won't be a ripple effect?
I a la mateixa cosa,
el senyor Granfi en marxa enrere i marxant...
Exacte.
Mentre els periodistes li van llançant preguntes, eh?
Això és un moment que passa molt a aquestes rodes de premsa,
també a la sala Oval, quan ell rep algun mandatari,
que quan ells acaben llavors hi ha com un...
I ells, ell ho fa molt bé,
perquè es queda com amb una cara mirant a les periodistes
i dient, molt bé, molt bé, aquí us quedeu.
Fa temps que penso que hauria de fer una crònica sobre això,
perquè és un moment, i de parlar amb els periodistes
que estan sempre en aquestes rodes de premsa,
que mira, es queda mirant com amb condescendència,
i marxa per la porta tan tranquil.
Alguna vegada pica, també t'ho haig de dir,
algun insert d'alguna crònica que va sortint...
Jo crec que d'aquest moment que ell diu,
bueno, escolta, doncs sí, ara et vaig a dir.
I fa una mica d'un passet enrere i torna.
O es posa a parlar que no té el micro davant,
que a vegades passa també, llavors et queda aquell insert.
Però sí, sí, és una cosa que el Biden fa bastant.
Aleshores, la sensació aquí és de prudència, si més no,
per això, Lídia.
El govern ha fet una cosa que no havia fet mai,
que és garantir no només els 250.000 dòlars
que estan garantits al fons de dipòsit,
sinó qualsevol dipòsit.
I el que li passava a aquest banc és que la gent hi tenia molts diners,
perquè aquesta és una indústria que movia molts diners.
I era un banc que treballava no només amb les empreses de tecnologia,
sinó amb els capitals risc, els capitals d'inversió,
que finançaven aquestes empreses i que t'oferien un pack.
Eren els diners de la teva empresa per pagar les teves nòmines,
però si volies una hipoteca i si volies un altre crèdit,
amb la qual cosa, aquests clients d'aquest banc
tenien molt més que 250.000 dòlars.
Per tant, si tots els teus clients que tenen molt més que 250.000 dòlars
et treuen els diners tots de cop, i a més a més, amb un clic,
i a més a més, són una gent, això ens ho explicaven aquests dies,
allà, que funcionen com un club, estan superconnectats
a les xarxes socials...
L'altre tema ha sigut la rapidesa, és que no hi havia res a fer.
És com si...
Ens ho explicava un professor.
Si tots els que tenen passe per tot l'any a Walt Disney
es presenten el mateix dia,
el parc d'atraccions no pot obrir, no hi cabem tots.
I això és el que va passar aquí.
Amb una quantitat de diners ingent.
Després el banc va fer una mala gestió del risc
i una mala gestió financera en un context de pujada
de tipus d'interès, que no van saber calcular bé.
No sé si era aquí cap banc que hagués resistit el que li va passar
a aquest banc.
El govern ha fet una mesura extraordinària,
ara hem vist un segon pas, amb aquests grans bancs,
salvant un banc més petit, com per donar-los allò de dir
que no, no, no, no, no, escolta,
és que nosaltres estem tan convençuts que això està bé,
que fins i tot el salvem nosaltres, no?
Però... tot això ho pots dir, tot això vol dir que s'ha salvat,
però també vol dir que s'ha de donar molt el missatge
que el risc de pànic i el risc de col·lapsa és important.
I aquí també sentia gent que deies que potser...
Aquí hi havia aquesta expressió americana
de too big to fall, no?, a l'època del 2008,
de dir, els bancs grossos no els podem deixar caure,
perquè si deixes caure un banc gros, tot se'n va pel pedregar.
Aquest banc no era tan gros, tot i que tampoc era petit,
però si tampoc els estàs deixant caure,
és que no hi ha banc petit, ja, no?
És a dir, que tu, l'efecte contagi i l'efecte pànic
te'l pot fins i tot provocar un banc petit.
Per tant, l'has de salvar, cosa que també crees un precedent.
No ho sé, jo, Roger, allò... Prudència, prudència.
Coorden-nos els cinturons, i esperem una mica més.
Escolta'm, i tota aquesta por,
creus que també l'has pogut retratar aquesta setmana
en una conversa amb un conductor d'Ober, no?, a Washington.
Explica'm aquesta història.
Mira, aquesta història no és d'aquesta setmana,
és de fa uns dies faig pensar.
I en quina relació amb el que està passant
en el món de les tecnològiques que estan fent,
aquests acomiadaments, no?
Vam conèixer, bueno, realment,
cada Ober que puges o cada taxi que puges
podria ser un llibre, pràcticament, eh?
Però era un cas molt paradigmàtic, no?
Era un boliviar que estava des del 2007 aquí a Washington
i que a finals de desembre el van acomiadar,
ell treballava a UPS,
que també és aquesta empresa de missatgeria i transport.
Clar, per què l'acomiaden amb ell?
Confia que el tornaran a agafar.
Llavors es posa a fer Uber,
que Uber és una segona o tercera ocupació
per moltíssima gent aquí, eh?, aquests taxis.
Llavors ell diu, bueno, mentre no em torni a recontractar,
doncs torno, en el seu cas crec que no era Uber, era Lyft,
em tornaré a posar a fer el taxi fins que em recontractin.
Què passa?
Que UPS li feia, ens ho va explicar ell,
a Amazon el 20% de les entregues.
Amazon no podia gestionar totes les entregues que li encarreguen.
Per tant, subcontracta UPS un 20%, sobretot de coses grosses.
Ell ens va dir que potser entregava al dia 30 ordinadors,
sobretot coses una miqueta més grosses.
Amb la qual cosa, si Amazon pateix
i Amazon fa fora gent i Amazon té menys feina,
que tot això té a veure amb...
no concretament amb Amazon, eh?,
però perquè aquest banc peta, també,
perquè les tecnològiques necessiten més cash,
retiren els diners, ta-ta-ta-ta-ta-ta,
té un efecte en cadena, també,
amb el tema dels llocs de treball, no?
I aquest conductor ens ho explicava,
de dir que no són només els acomiadaments d'Amazon,
sinó tot el que en penja. Això passa sempre, eh?
També ho veiem aquí, a casa nostra,
amb el tema de la indústria de l'automòbil, no?
Una gran fàbrica peta
i tot el que són les indústries auxiliars,
també pateixen.
Doncs bé, amb tot aquest món digital,
amb el que ens ha tocat viure,
això també passa.
Això també passa.
Doncs hem arrencat amb aquesta història econòmica,
que, evidentment, en continuarem parlant.
I amb el suplement, i ho continuarem fent,
perquè les borses estan com estan,
també a casa nostra,
i veurem quina evolució acaba tenint tot plegat.
Però, però, però, però, fa enfàrria.
Bueno, els Òscars, què, Lídia?
A veure.
Els Òscars són... són la bomba.
Però n'hi ha per tant o no n'hi ha per tant?
Mira, t'haig de dir que jo em vaig sentir molt petita.
I t'ho dic així, de clar, eh?
És a dir...
Jo una vegada li vaig dir...
Me'n recordo, la Inés Arrimadas,
en una entrevista que jo ja ni sento ni padezco una miqueta,
perquè... Has vist de tot.
Bueno, no, eh? No he vist de tot.
Però t'ho juro que vaig pensar, home, doncs això...
Saps que normalment quan veus les coses de prop...
Encara et va impressionar, això.
Normalment et passa el contrari,
dius allò del mal imaginava més gran.
Home, doncs déu-n'hi-do, els grans que són, Roger.
Sí, sí, perquè jo crec que...
jo crec que, a més a més, dedicar-nos al que ens dediquem,
anar a un lloc on tot passa per l'ull de la càmera,
tot és filmable, tot és fotogènic,
i ara allà els grans explicadors d'històries i dius...
I tot està guionat i, malgrat tot,
se'ls escapa el cop de puny del passat.
Se'ls escapen coses, sí, sí, sí, sí.
Però jo vaig pensar, ostres, i què faràs, tu, aquí, no?
Si aquí hi ha allò...
El millor de cada casa.
Jo sí, em vaig sentir una mica impressionat.
Després un cop hi ets, ja està, eh?
Però al principi vaig tenir un punt de mal d'estendal, saps?
Allò de dir... Ah! Tot això és...
Tot això és... és molt gran, és...
Sí. Sí, sí, una miqueta sí, eh?
Et vas posar tan elegant com Francesc Garriga o no?
Perquè em va explicar la història de l'smoking,
que es van allogar un'smoking...
No, no, no.
El Garriga estava guapíssim i elegantíssim
i jo també...
Jo vaig anar amb un perfil una mica baix,
perquè també penso que o vas a totes, saps què et vull dir,
o et poses com es posen elles de dalt a baix,
o les mitges tintes no funcionen.
Per tant, jo vaig anar bé, elegant,
amb un traje jaqueta,
però tampoc sense gaire lluantó.
És més, t'haig de dir que vaig fer una trepitjada
de catifa amb xandal, eh?,
primera hora del matí del diumenge.
Encara hi, encara hi. Em vaig sentir una mica gamberra, eh?
Perquè... perquè ens havien espantat molt
amb això de la... de la vestimenta.
És veritat, reps centenars de mails
amb centenars d'destruccions,
i una és que has d'anar de fosc,
sobretot els que fan càmera allà a la catifa vermella, eh?
Com que després vam saber per què era,
perquè, com que havien canviat el color de la catifa,
jo crec que volien que hi hagués una mica uniformitat de to
amb els que estan...
amb els que tenen l'acreditació
que allò que els hi passen els actors per darrere
i els hi posen el micro.
Però sí, sí, ens havien espantat molt,
i jo pensava que és que no, no...
I el matí, que teníem una acreditació
que caducava la catifa vermella a les 12 del migdia del dia d'autos,
i jo vaig anar a mirar per on havíem d'entrar,
per situar-me bé, però jo vaig anar, literalment, amb xandal, eh?
I quan vaig entrar, em vaig sentir una mica gamberra,
perquè estava ja tothom molt mudat.
Però molt. Des de les 12 del migdia.
Però ningú em va dir res. Ningú em va dir res.
Jo em vaig passejar per allà.
Vas aconseguir apropar-te a alguna celebrity?
O algú que et va... algun actor, algun actriu que et fascinés
i que poguessis veure de prop? O no?
A veure, no. No.
No, no, no. Nosaltres estàvem a la sala aquesta,
que es diu la sala d'interview room,
en diuen que és on passen els guanyadors
un cop han fet el seu espitx d'agraïment al Dolby Theater,
els passen per allà per fer una mena de roda de premsa.
A veure, clar, que estan a prop.
Bueno, sí, sí, pots fer el titular de...
La Gemily Curtis, per exemple, la vas veure...
La vas veure de carn i ossos, eh?
A carn i ossos, a 8 metres. Per tant, bastant a prop.
A 8 metres. A 8 metres.
A 8 metres. A 8 metres, sí.
I quan veu que va a la feina cadascú a la seva a dormir,
o hi va haver festa?
No, ja m'hauria agradat.
Cadascú a la seva a dormir, no.
A fer directes i a fer connexions pel TV4,
pel matí, pels programes de la casa.
I mirar de raull les bosses i el silicone ballet,
i a la tronturia.
Mira, en aquell moment vaig fer veure que no ho veia,
però quan vam dormir 5 horetes
i ens vam llevar per fer els programes de la tarda,
a banda del whatsapp de la gent de cultura,
ja tenia el de la gent d'economia.
Sí, sí, ja estàvem una mica amb el canvi de xip.
Escolta'm, per anar tancant, Lídia,
a tot això crec que avui o ahir és el St. Patrick's Day,
que és una cosa que celebrem els Estats Units,
que això ve d'Irlanda,
però aquí també s'ha arrelat, eh?
No, no, ha arrelat moltíssim
perquè hi ha una comunitat irlandesa.
De fet, avui a l'agenda de la Casa Blanca tot és irlanda, eh?
Crec que Biden aquests dies té reunió amb el primer ministre,
tot s'omple de verd,
i a mi el que també m'han dit, ja et dic,
m'ha donat poc temps perquè hem acabat d'aterrar,
però que bàsicament s'ha convertit en una festa.
No duc tu que els irlandesos la visquin amb passió
i amb sentiment de pertinença, eh?
Però de molt d'alcohol, eh?
És a dir...
A fondo.
A fondo.
A fondo, vestits de verd, amb barrets,
i celebrant-ho i... i brindant.
A Pere Aragonès no l'ha de rebre, Joe Biden.
Ho dic perquè està fent les Amèriques, també.
Està encara de viatge oficial per l'Amèrica del Sud,
el president de la Generalitat.
He vist alguna cosa per Colòmbia.
Amb algunes dificultats per quadrar l'agenda, també.
És difícil, a vegades.
No tinc notícia.
No tens notícia.
No tinc notícia aquí a la Casa Blanca.
Em deixes dir una cosa que em consta que...
A vegades et sembla impossible que a Los Angeles
puguis allò trobar-te gent per casualitat,
però deixa'm dir que hi ha un noi que es diu Blay,
que estudia a Los Angeles,
i que un dia em va fer un mail dient que li havia fet il·lusió
saber que jo venia cap aquí, molt al principi, eh?
I em va dir que, per tant, per un carrer
que podia haver pujat per mil carrers de Los Angeles
anant a cobrir els Òscars, era Blay.
Carai, tu.
Sí, i em va dir que ens escoltava.
Fantàstic.
Per tant, que sàpigues que una mica com passejant...
El buscarem, el buscarem, el Blay.
El buscarem i un dia us ajuntarem.
Et pots trobar algun català a Los Angeles?
Sempre hi ha catalans per tot arreu, en aquest país,
en aquest planeta.
Lídia Heredia, des de Washington, moltes gràcies.
Fem una pausa i ara tornem al suplement.
El suplement, amb Roger Escapa.
L'Adela té 85 anys i viu sola a casa, però no està sola.
Cada setmana rep la visita del personal
d'un centre públic d'atenció domiciliària,
per veure com es troba o per si necessita ajuda en el dia a dia.
A més, revisen que el seu polsador d'emergència
funcioni correctament, cosa que li permet viure molta tranquil·litat.
No és màgia, són els teus impostos.
Agència Tributària, Ministeria d'Isenda i Funció Pública.
Govern d'Espanya.
Som així.
A Bonpreu Esclat Energia tenim l'electricitat més barata del mercat.
Ho has sentit bé.
El millor preu.
A data 13 de març, segons la CNMC,
som els més econòmics del mercat amb el pla.
Fem-ho fàcil.
Consulta les condicions a bonpreuesclat.cat barra Energia
i Festa de l'Energia de Catalunya.
A Catalunya sempre hem parlat l'idioma dels negocis.
No poses tots els ous al mateix llestell.
Fem bufar i feia ampolles.
I a Acció, l'agència per la competitivitat de l'empresa.
També.
Per això, si tens una empresa i vols transformar-la
per fer-la més competitiva, entra a acció.gencat.cat.
Perquè parlem l'idioma dels negocis.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Folleja.
Amplia.
Clica.
Cada dia, gaudeixo del meu moment d'independència diari.
I ho faig.
Amb el Punt avui.
El trobaràs al quiosc, al mòbil i al puntavui.cat.
Més de 200.000 ulls en directe a la ràdio.
Més de 3 milions d'espectadors als 33 capítols televisius.
Més de 46 milions de reproduccions digitals.
I encara n'hi ha un de més.
Més llum a la foscor.
Crims de Carles Porta.
Nova temporada.
Estrena a TV3 dilluns a la nit.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La Mostra Igualada,
la fira d'espectacles infantils i juvenils,
arriba amb una desena de propostes de teatre, música,
dansa i circ per a joves.
Del 30 de març al 2 d'abril.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
Torna al Festival de Pasqua de Cervera.
El saltamen referent de la música clàssica catalana.
Del 30 de març al 8 d'abril,
15 concerts únics amb el Cor Madrigal,
l'Orquestra Barroca Catalana,
l'Orquestra Julià Carbonell,
Roger Padullès i Francisco Poiato,
Nexus Piano Duo,
Lluís Llea, Roger Illa i Lluís Capdevila.
Un festival de música clàssica
comenatjarà la figura de Pau Casals
i d'altres compositors catalans que van patir exili.
Més informació a festivalpasqua.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Líncat.
A Catalunya Ràdio.
A TV3 viuràs l'aventura de la teva vida.
Tria un amic, una companya de feina,
el teu ex o la sogra.
I prepara't per fer una travessa pels Pirineus a peu i en parella
des de la Vall d'Aran fins al Cap de Creus.
Proves de resistència,
habilitats, una competició a l'aire lliure
amb un premi final de 10.000 euros.
Inscriu-t'hi a castingaroba.latravessa.tv3.cat.
La travessa. Expedició Pirineus.
Apunta't al repte de la teva vida.
Catalunya Mitzdia.
Catalunya Mitzdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a TV3.
Catalunya Mitzdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Benvinguda, benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
El suplement de Catalunya Ràdio.
Casa teva.