Bon dia, us informo a Neus Bonet-Begant.
Les víctimes mortals pels terratrèmols de Turquia i Síria ja superen les 50.000.
D'aquestes, 44.000 són a Turquia i gairebé 6.000 a Síria.
És l'últim balanç oficial que les autoritats d'emergències,
gairebé tres setmanes després de l'emergència,
han aconseguit aconseguir que les víctimes mortals
siguin a Turquia i a Síria.
És l'últim balanç oficial que les autoritats d'emergències,
gairebé tres setmanes després del cisme,
una xifra que l'ONU ja havia previst que s'hi podia arribar,
s'han comptat prop de 350.000 habitatges destruïts
i les feines de rescat cada vegada són més restringides
a les dues províncies turques més afectades pels cismes.
I el terratrèmol del 6 de febrer d'intensitat 7,8
també ha causat desplaçaments de la població.
És l'últim balanç oficial que s'afageixen
els dos milions de refugiats de 12 anys de guerra.
Més notícies en Raül Flores.
Una vintena de persones denuncien abusos i agressions sexuals
de tot tipus del capellà Josep Vendrell Cortassa.
A Barcelona i a Caldes destaca el maresme durant els anys 60 i 70.
En testimonis recollits per Catalunya Ràdio asseguren
que era un depredador sexual de manual
i va ser director del 1975 fins al 90.
Segons coincideixen totes les víctimes,
el capellà els va agredir quan tenien entre 8 i 15 anys
i ho feia després de guanyar-se la confiança de les famílies.
Una de les víctimes de Caldetes, Lluís Grau,
explica com el mossèn va abusar d'ell en un viatge a Roma.
Va ser a Roma l'any 70, cada dia que vam estar a Roma.
Havíem de fer mitjada i tothom havia d'anar al seu dormitori
menys jo que anava al seu.
I allà, doncs, tocaments, evidentment, pantalons i calçotets fora
i tocava el que li venia bé.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
descarta per ara enviar avions militars F-16 a Ucraïna,
com demana el govern de Volodymyr Zelensky.
En una entrevista a la cadena ABC,
Biden defensa el nou paquet d'ajuda militar a les forces ucraineses,
sobretot per millorar les posicions de l'exèrcit per aquesta primavera.
Necessiten tanks, artilleria i defensa èria.
Hi ha coses que necessita ara i que els enviem
per posar-los en condicions de guanyar posicions
de cara a la primavera i a l'estiu.
Però no, no necessita ni facetes ara.
Els Mossos d'Esquad han atingut aquesta nit dues persones
a la discoteca Guana Sada, l'avinguda Serrià de Barcelona.
S'ha fet en el marc d'un dispositiu de seguretat en l'oci nocturn.
Se'ls ha atingut perquè totes dues tenien pendents ordres de recerca i captura.
A banda dels arrestats, s'ha identificat a 37 persones
que tenen 72 antecedents policials.
També s'ha actuat en 4 persones pertinents a d'armes
i per substàncies estupefaïns.
Demà comencen les obres per eliminar un carril
de circulació del carrer Entensa de Barcelona
i convertir-lo en un carril de serveis.
Aquests treballs formen part del projecte
Pacifiquem els entorns escolars del carrer Entensa
que va ser escollit i votat en els pressupostos participatius de l'Eixample.
És una demanda de l'escola Joan Miró ubicada en aquesta zona
i, de fet, els centres educatius de la zona seran
un dels equipaments més beneficiats amb aquest canvi.
El regidor del districte de l'Eixample, Pau González,
explica el perquè.
Notarem aquesta reducció de la circulació del trànsit
a tocar dels centres educatius i sí que ja tindrem.
El trànsit més lluny pel fet de perdre aquest carril
guanyant-lo com a serveis.
Això ens permetrà també habilitar places d'estacionament de motocicletes,
ens permetrà baixar els contenidors de la vorera.
Esports Albert Benet.
L'Espanyol rep al Mallorca aquest migdia a partir de les dues
en la 23a jornada de la Lliga de Futbol.
L'Espanyol és 13 amb 24 punts, 7 menys que el rival d'avui al Mallorca
i amb dos punts de marge sobre el descens,
el partit el transmetrà al tot girar.
També avui es disputa el Madrid Atlètic de Madrid a dos quarts de 7,
també per Catalunya Ràdio.
El Madrid està a 8 punts del Barça, que demà juga al Camp de l'Almeria,
després de l'eliminació de dijous a l'Europa League.
En Sufati baixa per jugar demà aquest partit per un cop al genoll,
a més és dubte per jugar el clàssic de copa d'aquest dijous que ve al Barneveu.
El Barneveu ha jugat ahir a la Lliga.
Ells dos, Betis tres.
El Barça de bàsquet es referma al tercer lloc de l'Euroliga
després de guanyar el Mònaco de 10 punts al Palau 80 a 70.
El Materó, el Sabadell i el Mediterrani disputen avui la tornada
dels quarts de final de la Champions femenina de Baterpolo.
O van a la final a quatre o en queden eliminats.
Els partits són aquests.
Materó, Olímpiacós, a tres quarts d'una del migdia,
Donambaros, Mediterrani a les cinc de la tarda i Roma-Sabadell a les vuit del vespre.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Què tal Mireia?
Molt bé Jordi. Ara fa temps que no ens veiem.
Sí, que és un nen.
Quan ens petarem els creuers d'aquest coi de país?
Quan, perdona?
Ens petarem els creuers del port de Barcelona.
Ja m'agradaria.
Preguntes l'Ajuntament de Barcelona?
No, això no en sabem res.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Passen cinc minuts de les onze.
El comunista.
Avui el comunista, el Peyu. Bon dia, Bonora.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Em fa molta il·lusió això.
Ai, que bé.
Tio, home, com estàs, Peyu?
Ens dius a tots, segurament.
No.
Ara buscaré a la pàgina web de Catalunya Ràdio,
repassaré totes les entrevistes...
No, perquè a vegades...
Com que el programa és tan llarg,
dic això que passi ràpid.
Molt poques vegades.
Jo crec que fa cinc anys que el fem,
m'ha passat una o dues vegades.
Que no et fes il·lusió, o que et fes il·lusió.
Que no em fes il·lusió.
Escolta'm, tens molta feina a casa,
perquè tens totes les cabres parint, no?
Ara és l'època, sí, sí.
Ara fa cinc mesos que van quedar aprenyades
al parc d'una cabra durant cinc mesos
i ara estan parint totes, totes, totes.
De cop, eh?
De cop.
De cop, perquè nosaltres...
Explica l'escena que hi ha al teu corral.
Ara, doncs, hi ha 90 cabres prenyades.
A dia d'avui, jo crec que deuen quedar 83,
perquè sis o set ja han parit
i ara comencen a aparèixer cabrits per allà a terra
i és un cristo gros.
D'un amb un o quantes?
Van fent, van fent normalment,
la mitjana és d'un i mig.
La mitjana, no apareixen un mig cabrit.
Entre un i dos.
Alguns en fan un, alguns en fan dos,
algun a tres puntualment.
Hi haurà el ramat per dos o per tres, no?
Sí, exacte, hi haurà molts de cabrits.
Aquests cabrits nosaltres el que fem és deixar-los mamar,
creixen amb la llet de la seva mare
i després van creixent
i ens en quedem uns quants per reposició de ramat, diguéssim,
per anar rejuvenint el ramat les femelles més bones.
Fem com una llista allò genèticament.
El que va fer Hitler amb humans, diguéssim,
ho fem amb cabres.
No sé si la comparació és encertada.
No.
Però les filles de les millors mares, diguéssim,
tenen un ramat
i després la resta intentem vendre les altres ramats,
tot el que podem vendre viu.
L'encoloma és algú, eh?
Exacte, ho vens viu, alguns mascles també per altres ramats
que volen renovar sangs
i després la resta van a escorxador perquè amb carn de cabrit.
Escolta'm, portes una samarreta de l'Illusionista,
que és aquest espectacle fantàstic
que bona part de l'equip del suplement
ha anat a veure.
Excepte tu.
Excepte un servidor.
I que continua girant, no?
Mal m'està a dir-ho perquè ho fem nosaltres,
però estem molt contents de l'espectacle
i vam depositar molts esforços
i molta il·lusió a l'Illusionista
i estem molt contents de la resposta de la gent.
Avui estem a Molins de Rei,
llavors anem a Vic, Manresa, fem gira,
passa estat gairebé tot exaurit a tot arreu,
és meravellós.
O sigui, no et cal promo.
De moment no, hi arribarà un moment que sí.
Tornes al Coliseum després, al final?
Fem cinc dies al Juliol.
La primera setmana de Juliol
estem cinc dies al Teatre Coliseum,
a les cinc hores, evidentment, perquè és el Juliol.
Acabo amb el capítol unanimisme una mica.
Sí.
A veure, el búnquer, el búnquer és una cosa extraordinària
que et demana a aquesta casa.
Que cada setmana quan miro allò les audiències digitals del suplement,
em fot ràbia perquè el primer que trobo és allà al búnquer.
Dic, hòstia, és que no hi ha una manera mai...
Et pots veure els dels altres?
A mi només m'envien lo meu.
No ho sé, no hi...
Ara parlaré en direcció.
Ferran! No, l'enhorabona.
L'enhorabona, perquè us han nominat als Ondes.
Ens han nominat als Ondes,
que em faria molta il·lusió anar a Màlaga a recollir un premi,
més que res perquè no he estat mai a Màlaga.
Màlaga. Molt maco.
I em fa molta il·lusió...
Faries el discurs amb català o amb castellà?
Dèiem que per no ofendre ningú faríem amb andalús,
amb accent una mica malagueño.
Segur que no ofendries a ningú, eh?
Segur que no ofendries a ningú.
No, hòstia, molt contents,
perquè ara tothom s'apunta al carro i és molt fàcil,
però en l'època que va néixer això,
que estem a la tercera temporada,
inventar-te un programa
completament descontextualitzat de l'actualitat,
desobicat dels estudis de Catalunya Ràdio,
fet íntegrament a Osona,
en una època en què tot ha d'anar molt ràpid
i que sembla que tot ha de ser molt curt,
explicar-li a algú que et dedicaràs a fer
biografies de personatges històrics del 1400, del 1800,
hòstia, no semblava una idea com molt trencadora
i molt que anés una mica amb el que es portava en aquell moment.
I ara ens hem adonat que sí, que es pot fer,
que a més a més interessa...
Jo crec que la clau és la complicitat que teniu
amb la Neus i el Jair, no?
Sí, segurament, segurament.
I després, encara que ens encardem nosaltres mateixos,
la divulgació, perquè la gent...
Sempre fiquem el jovent tots en el mateix sac,
hi ha canalla i hi ha jovent que estan interessats,
també, a banda de riure a prendre alguna cosa pel camí.
I jo crec que la clau del búnquer és aquesta, també,
que rius molt, però dius, hòstia,
he descobert un personatge que és molt interessant.
Bé, això és el comunista.
Tu de comunista, poc.
Jo? No, molt, hòstia.
Tu fas molt negoci tot arreu.
Sí, sí, sí, però soc comunista forçat.
Reparteixes de parts iguals?
Home, sí, perquè el 50% del que guanyo
m'ho quedo jo l'altre 50 i zenda.
O sigui, més comunisme que aquest, o no?
Vaja, jo estic bastant d'acord en aquest comunisme
si el 50% aquest que es queden del que jo genero
anés amb benefici dels més necessitats
i de la gent que ha tingut menys oportunitats.
El problema és que sospito
que la gran part d'aquests 50%
se'n va a partir de putes i vàries.
Arroba el suplement.
Vols guanyar unes bambes munic del teu número?
Arroba el suplement a Twitter.
Qui és el personatge misteriós que s'amaga darrere del telèfon?
De seguida li farem intentar esbrinar al Peyu.
Abans, però, les consultes.
A veure, un client que es diu Elionor
no ens diu el cognom, és de Cornellà a Llobregat.
La consulta és la següent.
Com estàs, Peyu?
Em fa molta il·lusió saludar-te.
És major d'edat?
No ho sabem encara.
M'agrada tot el que fas.
Et sento a la ràdio, et veig a la tele,
et gaudeixo al teatre,
fins i tot a vegades espero que surtis al teatre
i et contemplo des de l'interior del meu cotxe
i observo com t'allunyes.
Esperem que sigui major d'edat.
Seriós.
No és només això, Peyu.
Fa uns mesos vaig descobrir
una altra faceta de la teva vida
i ja fem la meva vida.
Volia deixar la meva feina a la caixa,
anar-me'n amb el meu marit i la meva família
a viure a un poble que vam veure
en un capítol del Foraster,
comprar-nos una masia i consumir els productes
que cultivàvem a l'hort
i que elaborarem a partir dels animals que cuidarem.
No ho facis.
Ens llevarem quan canti el gall,
no tindrem tele i anirem a dormir
després d'explicar un conte a la vora del foc
als meus fills que encara no saben
que no podran tenir telèfon mòbil.
I sí, també m'agradaria fer formatges, Peyu.
S'ha de fer a l'Ajuntament de Cornellà.
Això sí que ho ha de fer.
Què ens aconsella, Peyu,
per iniciar una nova vida de poble?
Uient, signat, Letícia, que ens exposa el seu cas.
Hòstia, tu.
Jo els diria que no ho facin.
O, en tot cas, que si ho fan,
que s'ho pensin molt bé
i que plantegin bé el projecte.
I que el poble, els pobles, a Catalunya en general,
i diré a Catalunya, si no et sap greu,
per no dir-li aquesta merda de territori,
que normalment no es fa servir aquesta expressió,
el territori.
No es diu Catalunya, no es diu territori.
Benvinguts a la Generalitat de Territori.
En fi, doncs a Catalunya hi ha molts pobles
i dins dels pobles hi ha molts oficis diferents.
No tothom es dedica al sector primari.
No cal que tothom que va a viure un poble
amb aquesta idea idíl·lica
es vulgui dedicar al sector primari,
que estaria bé, també, perquè estaria bé.
En tot cas, la gent que es dediqui al sector primari,
que ho faci,
com hem intentat fer-ho nosaltres en aquest sentit,
que és amb un projecte molt pensat i molt sòlid,
que a vegades hi ha la idea que, hòstia,
doncs mira, compraré quatre ovelles i no sé què
i anem a cardar-nos de gana i a fer un projecte
que acaba en no res i en generar encara menys confiança
en que el poble es pot viure i pots guanyar la vida.
El que és valent, per exemple,
és el que he fet jo, més que la meva xicota,
que la meva xicota porta el tema de les cabres,
que és muntar una productora audiovisual a GURB
i donar oportunitat a gent que es dedica al sector audiovisual
a treballar sense haver de baixar a Barcelona, per exemple.
Vull dir que es poden fer molts tipus d'empreses als pobles.
Treballar per Barcelona des de GURB, no?
Ah, això sí.
Treballar per Catalunya, al final. Treballar per Catalunya.
Pel territori. Pel territori, exacte.
Més consultes.
Mira, un uient fidel des de Taradell és en Blai Naldum.
Hola, Lluís, com estàs? Sóc en Blai.
Et dic Lluís perquè soc d'aquí de Taradell
i de petits havíem coincidit als combats porc contra nen
i els altres majors de la comarca. Déu-n'hi-do com aguantaves.
Ara tot això ja no es pot fer, perquè avui en dia ja saps
que tot està mal fet i mal dit.
Aviat ni els gegants podrem fer, diu aquella noia de la CUP.
No hi ha dret. Tu, Peyu, la consulta que et volia fer és la següent.
Actualment, per diferents circumstàncies,
estic bastant ficat en tot el que seria l'univers Tinder.
I quan dic univers, vull dir que m'he posat un redirecció
més gran que l'Space Schengen. Total.
Que em surten bastants assuntos per la zona de l'àrea metropolitana
i fins i tot a Espanya.
El més complicat és que em costa relacionar-me
amb un idioma diferent del català.
Qui diu relacionar-me, diu des d'anar a sopar fins a follar.
En català. No és política, és comoditat.
Però clar, si poso aquestes limitacions lingüístiques,
em surten moltes menys oportunitats que no passi estigués obert a tot.
Crec que tu em pots entendre, Peyu.
Quan em sento parlar en castellà, m'autodestrempo.
Literalment. Què faig, Peyu?
Limito les meves recerques de l'amor o m'obro a tot?
Pensa que soc un ferm defensor del manting del català.
No vaig mantenir una vegada que vaig anar a atarrar
la quarta de nou del vespre i em van atracar.
En castellà em van atracar.
Perquè de vegades passa que t'atracen en castellà.
De vegades. Normal.
I parlant de l'àrea metropolitana, escapa.
A veure si torna en Joel, collons.
Ja m'agrada que l'hagis portat en Peyu,
però és que amb en Joel som amics i si t'esperes gaire a fer que torni,
ens el fitxarà als FAQs d'avui TV.
I després tot seran corredisses.
Au, has-t'ho un altre.
Blind album des de Terrell endavant, Peyu.
Ostres, jo el que faria...
No sé com funcionen aquestes aplicacions
perquè això em va enganxar ja amb una relació
amb la meva xicota bastant consolidada,
quan va aparèixer tot plegat.
Jo crec que hauries d'obrir mercat
en el sentit d'obrir-te a totes les llengües del món,
el castellà.
I llavors el que és interessant és un cop la noia
o el noi s'interessin per tu,
fer-li parlar català a la llarga, que aprengui el català
i veure si t'interessen la teva persona,
la teva cultura, la teva llengua.
Jo també soc un ferm seguidor del moviment Mantinga al català.
I tant.
Sí, sí.
No, no, sí, sí, és que ho he vist a través de les xarxes
que comparteixes a vegades, no?
Sí, m'ha passat vàries vegades.
Que es fan propostes comercials, no?
Sí, fins i tot de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Sí, sí.
Per exemple, mira, puc anomenar alguns casos així.
Del Teatre de la Llotja de Lleida
ens han passat la fitxa tècnica del teatre en castellà.
Què més?
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
vaig participar en un programa
que feien quatre especials de Nadal,
que els feia una productora bastant gran d'aquest país
que encara hi treballa,
que em van enviar el contracte en castellà.
I els vaig dir, no, és que us heu equivocat,
el contracte mòrio de passar en català.
Ostres, és que com que també treballem per Espanya
amb altres programes i tal,
els tenim en castellà.
Dic, doncs jo fins que no me l'envieu en català
no el signaré.
Doncs aquell programa es va emetre
perquè no hi ha hagut mai contracte en català.
I així és que me'n recordi
i ara mateix no en tinc cap més.
M'entens la llengua a tot arreu, tu?
Sí, a tot arreu, sempre.
Intentem... és que sembla que sigui com un acte
de reivindicació o algo,
però és que és la cosa més normal del món, no?
És la meva llengua, és el meu país.
No està... no n'estic demanant res extraordinari, crec.
Blind Album, continuen enviant notes de veu que ens agraden.
Sí.
Una abraçada cap a Taradell.
L'última consulta, va.
Mirant de Pallà, un uient, l'última consulta del dia.
Hola, Peyu.
Últimament sentim a parlar molt sovint
de l'ús del medi rural per activitats de lleure
que ha crescut als últims anys.
Això fa que moltes vegades topin els interessos d'oci
per part dels visitants, excursionistes, ciclistes,
boletaires, amb el dels usuaris d'aquell entorn rural
que veuen afectada la seva activitat quotidiana
a causa de les actituds incíviques per part d'alguns.
Això vol dir cotxes mal aparcats, gossos deslligats,
cultius malmesos, soroll brutícia, etc.
Aquest és el plantejament del problema
que ens fa la Miranda.
Ara ve la consulta.
Si abandonéssim al mig del bosc del Pirineu Joe Biden,
80 anys, Ernest Maragall, 80 anys,
Xavier Trias, 76 anys
i Ramon Tamames, 89 anys, rotllo aventura en pelotas,
equipats només amb un ganivet,
qui creus que guanyaria el concurs?
Sobreviuria algun d'ells?
Justifica la teva resposta.
Moltes gràcies.
Complicat, eh? Sobreviuria algun d'ells.
El més vell crec que és Ramon Tamames, 89.
89, sí que dilluns, per cert,
és el més vell.
Home, probablement seria el que sobreviuria
perquè ha demostrat amb es creix
que és el que té més capacitat d'adaptació a l'entorn.
Camaleònica.
Canvia de la pell quan se'n fa fosca.
Com més li convé.
I Joe Biden poder també sobreviuria
perquè davant d'altres depredadors,
com que té aquests comportaments erràtics
que despisten els llops i aquí el pugui matar.
I què fa aquest home?
Aquí està mirant, si no hi ha ningú al seu costat.
Igual tampoc el matarien, no ho sé.
Déu-n'hi-do.
Jo crec que per mi una mica l'experiència,
però no sé si estem arribant a un punt massa exagerat.
Arroba el suplement a Twitter.
Qui s'amaga darrere del telèfon?
El Peyu ha superat amb nota les consultes dels uients.
A l'altra banda del telèfon, una persona coneguda,
l'uient més ràpid que l'endevini a les xarxes
s'emporta un esbambes múnic del seu número.
Aquesta persona ens està sentint.
Només pot respondre preguntes amb un sí o un no.
Si no li agrada la pregunta o no vol respondre
una de les preguntes compromeses del Peyu,
pot dir volt-el.
Volt-el.
Que és el comodí que feia servir el solar.
Endavant, Peyu.
Tens més de 30 anys?
Sí.
Perfecte, i és una dona.
Me l'he estalviat perquè he reconegut.
Deu ser una dona.
Tens una dona.
Una dona de més de 30 anys.
Has treballat per Catalunya Ràdio?
No.
No.
No, eh?
He treballat.
He treballat.
I col·laborat.
Col·laborat sí.
Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i té més de 30 anys.
És una dona.
Et dediques al món de la interpretació, principalment?
No.
Jo no tinc límits, puc anar preguntant.
Tu fes preguntant.
La branca del periodisme?
No.
Hòstia.
Com més es pot col·laborar aquí a Catalunya Ràdio?
Home, de moltes maneres.
Tenim una lengua artística brutal.
Tenim un veterinari que vindrà a parlar-nos dels gossos un cop a la setmana.
A veure, més de 30 anys, una senyora.
Espera, espera.
De la branca de la política?
Sí.
Ep.
Tu tens més informació, gairebé.
Sí, clar.
De la política...
Generalitat de Catalunya?
No.
Municipal?
No.
Estatal?
No.
Ah, perquè no em conec cap.
En què més es pot fer política, si no és...
Espera, espera.
A veure, anem ideològicament com la definim, aquesta dona.
Perfecte.
Ets independentista?
Sí.
Sí, no pot ser ningú.
A veure, una dona independentista...
De més de 30 anys.
De més de 30 anys.
Estàs en un...
Arroba el suplement a Twitter, eh?
La gent ja en va bastant plena, eh, Twitter?
Sí?
Sí.
Sí, jo soc molt dolent, eh, reconec molt poc.
Els nostres uients...
Ets de...
Ets d'un partit que governa ara mateix?
No.
Ets d'algun partit?
No.
Ara m'heu carregat molt fort.
A veure.
Vaig molt perdut, eh?
Vaig molt perdut, eh?
Ets de...
A veure.
Ah, bueno, pot ser d'una organització que no sigui un partit directament.
Efectivament.
Que sigui independentista.
Llavors ens queda en aquest país òmnium Cultural i Assemblea Nacional de Catalunya.
Hi ha l'AMI també, però sí, a veure.
Ets...
Ets sòcia d'òmnium?
No.
Ah, no?
Hòstia, és gros, això.
Així només pot ser de l'ANC.
Però si eren molt amics, òmnium i l'ANC.
Sí, com Esquerra i Convergència.
Convergència ja no existeix.
És veritat.
Ets...
Home, ANC.
És Elisenda Palusia?
Sí.
Eh!
Ara representa el Peyu versus l'Elisenda Palusia.
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Ara representa Peyu, que l'has d'entrevistar.
Jo?
Sí, clar.
Hola, Elisenda, molt de gust.
Us coneixeu personalment?
Crec que devem haver coincidit en algun lloc, segur, però...
Crec que parlar, parlar...
Tots de manifestacions, Peyu?
Fa molt temps havíem coincidit, que sí, en algun lloc, Elisenda.
Sí, em sembla que potser vas presentar algun acte o alguna cosa.
Segur, sí.
Una vegada vaig presentar un acte que hi havia quan anava tothom junt,
perquè només vaig voler-me posicionar, diguéssim, en els actes que eren com monetaris
i participant en actes on hi hagués una mica tothom,
perquè si no de seguida aquest país et fiquen l'etiqueta,
aquest és d'Esquerra o aquest és de Convergència,
i recordo un acte a Sabadell que hi havia l'Artur Mas que va parlar
i jo havia de presentar l'Artur Mas.
I ara us deixo amb l'Artur Mas, i era el president.
I vaig baixar el protocol, em va quedar uns crits de Déu,
perquè no li havia dit president.
Dic, escolta, vinc aquí gratis, he vingut des de Montanyola, a la Matabali,
i li dic com el conec, que és l'Artur Mas.
És l'Artur.
És l'Artur, hòstia, què hem de fer?
Deia el Peyu que això de la unitat ara no la veu per enlloc, senyora Palosier?
Ja fa temps, ja fa temps que està molt complicat i no ha millorat, no?
No, ho dic perquè, a veure, clar, l'ANC ha estat d'actualitat aquests últims dies,
l'Elisenda Palosier és l'expresidenta de l'ANC,
i entrevistava fa tot just una setmana la presidenta de l'Osfaliu.
No sé si l'Elisenda Palosier sap exactament què ha passat amb aquestes 13 dimissions,
també la del vicepresident,
hi ha algú que apunta que vostè també al darrere remena alguns fils allà dins,
què en sap de tot això?
A veure, em sembla que vaig sentir l'entrevista que li va fer vostè a la Dolors
i em sembla que va contestar bastant bé
que remen a fils poca cosa es pot fer a l'Assemblea
perquè és una entitat molt democràtica
i a més a més és un tipus de democràcia assembleària,
amb la qual cosa és complicada i sovint té tensions i problemàtiques internes d'aquest tipus.
Aquest cop ha entrescendit més que altres vegades,
però és una entitat, tot es vota, absolutament tot es vota,
tothom conta el mateix, del president a l'últim membre del secretariat,
i a més està molt en la consciència col·lectiva, històrica de l'organització,
i per tant és normal que quan tot es vota tot es debat aflorin dissensions.
De fet, tot es vota fins al punt que a vegades la persona més votada
per presidir l'entitat no acaba sent el president,
que això d'així d'entrada sembla una contradicció.
No, perquè el tipus de democràcia d'aquest tipus, assembleària,
és aquest secretariat de 70 persones,
quan dic que tot es vota és aquest secretariat,
que és el que té la capacitat de prendre totes les decisions,
des de la despesa en la campanya,
qualsevol despesa en una campanya que superi una xifra
s'ha de votar pel secretariat,
no hi ha cap mena de capacitat,
pràcticament no hi ha capacitat executiva dels càrrecs,
dels que tenen càrrecs.
I per altra banda hi ha la segona, hi ha molts filtres,
és una democràcia molt complexa,
després hi ha tota la votació de socis,
però els socis el que voten és els membres del secretariat,
i no voten amb un,
de fet està prohibit dir-te que et presentes de president,
voten a una llista on te poden triar els secretaris
que van per la seva regió,
els secretaris que van per la seva sectorial,
i els secretaris que van per una llista nacional
i en poden votar fins a nou.
Per tant, és després tota aquesta gent que surt en el secretariat
la que conforma la direcció política de l'assemblea.
Això només ho podem fer els catalans, entenc, no?
Això no deu existir a nivell mundial en un lloc més.
A vegades em recordava quan vaig arribar a l'assemblea,
vaig tenir un avantatge, i és que la universitat,
i jo havia estat vegana d'una facultat de 8.000 persones,
també gestiona bastant així.
Hi havia coses que no em soptaven.
Per exemple, el vegan, quan jo vaig ser elegida vegana,
no havia estat la professora més votada entre els professors,
sinó que és la junta de l'Estat,
on hi havia 15 estudiants que van fer que sortís elegida vegana.
La universitat també és molt...
Has de consensuar molt.
De fet, hi ha hagut molts intents de reformar la governança
de les universitats per fer-la més executiva,
per no haver de discutir-ho tot amb tanta gent.
Però a la vegada, quan s'arriba a acords i a consensos,
aleshores la potència que té les decisions que es prenen és molt gran,
i això és el que li passa a l'assemblea.
Per arribar a una decisió hi pot haver molts problemes,
però quan s'hi arriba ve molt avalada,
perquè l'hauran hagut de votar els socis amb una assemblea general
o amb una consulta específica.
L'haurà hagut de votar el secretariat.
Anem als problemes reals de la gent.
La independència, què? Això com ho tenim?
Doncs la independència jo crec que...
A tocar.
No, no està a tocar.
Tocada sí que ho està.
No està a tocar i crec que de fet l'hem de tornar a posar al centre,
però no parlant de discussions d'aquest tipus,
sinó tornant a parlar realment de manera concreta
què ens va fallar l'octubre del 2017,
en què ho hem millorat, en què ho hem empitjorat
i què és el que hem de fer per tornar a estar en una situació d'aquest tipus.
L'Elisenda, digues, digues, perdona.
No, no, és que llavors m'enrotllaria molt,
perquè al dia 11 haig de preparar-me la ponència
a una conferència nacional del moviment civil independentista
que organitza l'Assemblea
i haig de fer una ponència d'economia,
que és el que jo feia abans de presentar...
És que l'Elisenda Palosí és economista.
Ah, mira.
Sí, és economista.
Vull dir que si tu, Peyu, tens alguna consulta sobre les finances de les cabres i els formatges,
és el teu moment.
Jo feia moltes xerrades de la viabilitat econòmica de la independència.
És un tema que d'alguna manera...
És que com l'hem deixat aquests cinc anys,
aquests tres cinc anys només que parlem de drets,
de drets humans, de vulneració de drets, de repressió,
n'hem pujat més de dret aquests de quatre anys que vaig ser presidenta de l'Assemblea
que les vuit assignatures de dret que vaig fer a la carrera.
I ara, doncs, una mica, la idea és tornar a parlar,
per exemple, de coses que no n'hem parlat a fons.
Tota la campanya de la por econòmica, de la tardor del 2017,
amb el canvi de seus de les empreses,
realment allò va tenir un efecte...
Vaig anar un dia a treure cèntims, jo.
Jo vaig anar un dia a treure cèntims.
Sí, sí, vaig treure dos mil euros de cop.
Ah, sí? Vas emprenyar.
Vaig enfadar i vaig treure dos mil euros.
Vas cancel·lar el compte o com?
Els vaig veure tornar a ingressar al cap d'uns dies.
Què em feies a casa sota el calaix, no?
Doncs jo crec que el que hem de fer és tornar a parlar d'aquestes coses,
tornar a analitzar-les bé i donar-li credibilitat a la independència.
El que s'ha perdut aquests darrers anys és credibilitat.
Una mica, bueno, vull dir que està justificada la pèrdua de credibilitat una mica.
Està bé, el nivell econòmic al final era el que m'interessava gairebé més,
bueno, i cultural sobretot per la llengua i per la nostra idiosincràcia.
Però jo havia assistit ja algunes conferències d'economia,
de viabilitat, de la independència a Catalunya,
però llavors topes amb el que topes, que és, bueno, i com es fa?
Està molt bé tota la teoria, però com es fa això?
Bé, a veure, al final la independència és el punt de vista econòmic.
Podem explicar i teoritzar els guanys que tindrà,
els costos que pot tenir a curt termini,
que els anomenem costos de transició,
però a la pràctica com es fa és un tema polític,
és un tema d'autoritat i de poder.
És a dir, com es fa és un dia s'ha d'aclarir la independència
i es va seriosament a defensar aquella independència
i per tant se li ha de dir a la gent que ara els impostos
els paga una altra finestreta per posar un exemple.
Per tant al final és un tema de control, d'autoritat i de poder.
És un tema polític.
L'Elisenda Felus i avui l'expresidenta de l'Assemblea
també el comunista en el PEIU.
Moltes gràcies per atendre'ns, una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres, bon dia i bon cap de setmana.
Que vagi bé, adeu, Elisenda.
Adeu.
Dos minuts passen de dos quarts de dotze del migdia,
t'ho he posat fàcil, PEIU.
Sí, sí, sí.
El remontamà més.
Mira, sí, el remontamà més o qualsevol altre de Vox,
que també ens tenen molta mania.
Bueno, de Vox i d'altres partits que semblen com més d'esquerres
en principi i que gairebé ens tenen la mateixa mania que Vox,
no sé per què.
Però us toquen molts naixos?
Vox és com de retruc, no?
Que vigila, que no sé què, que no sé quantos, sí, sí.
Hi ha un tipus de censura a aquest país molt curiosa, sí.
Vau sortir del búnquer, no, pel Dia Mundial de la Ràdio?
Vam venir aquí, vaig veure aquí aquesta cadira,
és estranyíssim fer ràdio des d'aquí.
Hi ha espines, aquesta cadira, vull dir que a vegades...
No, sí, vull dir que tu vas de vigilar.
Tu vas trobar, tu o no?
No, vaig estar molt còmode, vaig venir un...
Vam venir a gravar un diumenge i aquí pràcticament no hi ha ningú.
A la tarda devia ser això.
A la tarda, sí.
Des de dalt.
Escolta'm, i...
Clar, a tot això tens ara l'il·lusionista, no?
Sí.
Ara tens funció?
Tinc funció aquesta nit a Molins de Rei a les vuit del vespre.
Molins de Rei?
Sí.
No el poble de la Carod, no?
Sí, senyor.
I ara agafaré el cotxe, tornaré a Montanyola,
una cosa molt poc sostenible a nivell mediambiental,
i a les cinc de la tarda tornaré a baixar a Molins de Rei.
El búnquer heu dit on el teniu o encara no?
Osona, és prou petit com per descobrir-ho.
Però jo ho sé, eh.
Ah, tu sí, tu vas venir un dia?
Sí, sí.
I no em veu tapar els ulls i tota aquella comèdia que foteu.
No, no, no, no.
Tot allò de tapar els ulls és perquè no hi cabien prou cotxes per aparcar allà on el tenim,
i llavors el citem a la gent amb un descampat més gros per poder deixar el cotxe.
Peyu, moltes gràcies avui per jugar amb nosaltres al Suplement.
Una abraçada.
Gràcies, que vagi bé.
Pau, pausa i de seguida tornem al Suplement amb el Carles Tamaio
i saludarem també la Rosel Camí de tornada d'Ucraïna,
perquè després de la setmana que han tingut el matí de Catalunya Ràdio,
el viatge de tornada d'Ucraïna, poca broma.
Dormido.
Crec que ja són a Polònia, ara el saludem. Fins ara.
El Suplement, amb Roger Escapa.
Les rebaixes de vets arriben a la fi amb els millors descomptes.
Estalvia fins a un 60% en matalassos, bases, coixins i roba de llit de les millors marques.
Comença a descansar de veritat amb els últims dies de rebaixes de vets.
Entre vets, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
A la teva botiga, un és i troba la teva botiga amb més propietat.
ICAT Express
El recull del més destacat de la setmana d'ICAT
Geografia humana
Us proposem un viatge sonor amb geografia humana
De mai té s'adornir
I copí de la serra, sempre ens captiva amb
T'agrada el blues?
I la música folky d'arrel a ICATmans
Amb Quín Rutllán
Descobreix tots els espais musicals que t'oferim a Catalunya Ràdio
Segueix-nos a catràdio.cat
Crimos
Tengo su señora, llámeme
Juny del 2010
Puerto Bares, Xilà
Viviana Heger desapareix sense deixar rastre
No se preocupe señorita, no es nada
Seguro que es una broma o una estafa telefónica
Tot fa pensar en un segrest
Però ningú reclama un rescat
Passen els dies i la policia comença a sospitar que la Viviana és morta
Señorita, estoy haciendo un trabajito en la casa de un vecino
Y me falta una sierra
¿Me prestaría la suya? Así no tengo que ir a buscar la casa
Qui ha entrat a casa de la Viviana Heger?
Qui l'assassinada?
Aquest dissabte a les 9 de la nit a Crims
Amb Carles Porta
I també en podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio
Revolució 4.0
Amb Xantal Llovina i Ágamb Martín
El Revolució 4.0 comença al Mobile i entrevistarem Francesc Fajú, la directora general de la Fundació Mobile World Capital
I també coneixerem com funciona TikTok i per què tantes empreses hi aposten, l'economia amb Santiago Niño Véferra
i sabrem quines qualitats hem de tenir per assolir l'èxit
Revolució 4.0
Amb Xantal Llovina i Ágamb Martín
Dissabte a l'app i al web i diumenge, a les 10 del vespre, a l'antena de Catalunya Ràdio
El suplement
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Amb Roger Escapa
Dos quarts i mig de dotze del migdia
Carles Tamayo, bon dia Benora. Què tal, com estàs?
Periodista d'investigació, youtuber i col·laborador del suplement. Molt bé, i tu?
Bé, molt bé. A mi sempre pregunten això de com t'agradaria que et definissin i m'agrada ara gestionar el hype.
Perquè la veritat de fer YouTube és això, gestionar hype perquè la gent l'interessi el contingut i tal, no?
Què és el hype?
El hype, les ganes que la gent vulgui saber més, deixar una mica en tensió i tal, tothom ho fa perquè la gent estigui escoltant.
Escolta, que després farem una cosa que us petarà el cap. Estàs gestionant hype aquí.
Què vol dir, petar el cap?
Són gestionadors de hype.
A veure, hype i petar el cap, hi ha dues amb una frase.
Com que petar el cap?
Però és una mica la mateixa generació, fas com si fossis boomer.
Sí, bueno, faig una mica aquest paper.
Escolta, m'has tingut un problema amb una mandarina, Tamayo.
Sí, sí, jo estic living amb això.
Living, vinga, tres.
A veure, jo abans d'ahir vaig anar a fer una xerrada a una universitat d'Elche.
Aleshores vaig fer un tren de Madrid a Elche i va haver-hi un home que es va posar a menjar una mandarina.
Jo odio les mandarines, no puc amb l'olor de mandarina.
Des que soc petit em fa fàstic, no ho sé, tu pots amb l'olor...
Jo no suportava la mandarina i ara resulta que al meu fill li encanta la mandarina.
Aleshores, mira.
Però jo no puc controlar-ho.
He de pelar-li la mandarina al nen.
No li pots donar el grill sencer perquè, com que són petits, hi ha perill que s'ennuegui, l'has de tallar, tot el suc que et surt...
Ja no és només la pell, sinó que tot el suc impregnat tota la setmana.
Soc una persona que fa olor sovint de mandarina.
Però llavors veig que ets del meu equip, tu odies l'olor de mandarina.
A mi no m'agradava i ara m'estic immunitzant.
I la gent de l'equip, vosaltres odieu l'olor de mandarina o no?
Mira, mira, tothom està amb mi, eh, veig.
Aleshores què passa amb la vella de mandarina?
Jo sempre he imaginat el nivell d'odi que tinc a les mandarines, que a vegades jo estava dues hores al dia al tren per anar a la universitat...
Rodalies, que ja saps que a vegades va a petar.
Si algú obria una mandarina, jo baixava del tren i esperava el següent.
Preferia sacrificar mitja hora de la meva vida abans de seguir el camí.
Doncs res, estava a l'AVE i de cop una persona darrere meu va començar a menjar mandarina i jo no pot ser, no pot ser.
No pot ser, no pot ser.
Que a vegades tenia un lloc guardat, un lloc estipulat, no? Estava ja atrapat i dic, bueno, és igual.
Me'n vaig al bar, vaig allunyat d'ell i vaig fer un tuit, una mica graciós, una exageració, que jo crec que s'entén la broma, talleja això, el tuit.
Hi ha una paraulota, la puc dir?
Sí, digues.
Un tío comiendo una mandarina en el AVE de camino alicante. Hay que ser mala persona, ruín infame, hijo de la grandísima puta.
No, no calia, sí.
Ojalá frenen seco el AVE ahora mismo y muera agonizando, ahogado entre mucho dolor. Si coméis mandarina en un sitio público, os desprecio.
Molt bé.
Ho comparteixo una miqueta, però és broma, no vull que a aquesta persona mori, ojalá no li passi res.
Ojalá, una persona que estava a menjar una mandarina, no estaba a fer res mal fet.
I llavors aquí va haver-hi un mitjà de comunicació d'Elche, és la informació.
D'Elche, sí.
Elche, es diu en català?
Que va fer un article que és brutal. Mira, et llegeixo el titular, a veure, on tinc això.
Un famoso youtuber, que crec que refereixo a mi, eh?
Un famoso youtuber estalla contra un pasajero con el que ha compartido un AVE alicante.
Y después la cintra lleva un parágraf que es muy graciós que posa.
El viajero en cuestión ha decidido aprovechar el trayecto para matar el hambre.
Un acto comprensible y con el que cualquiera podría empatizar.
El problema radica en el alimento escogido para saciar el apetito.
Una mandarina.
Esto le ha convertido instantáneamente en el enemigo número uno del youtuber que ha liberado todas su hiras en piedad ni filtros.
Que sembla que l'hagi rebentat jo a la cara i al mig, la veritat.
I llavors aquí entren a...
Això al final és un exemple de postveritat, no?
De com d'una xorrada, no?
De com d'un comentari absurd a Twitter s'ha elevat a categoria de notícia.
Aleshores hi ha molta gent, a él, a Elx, que pensa que jo pràcticament he pagat una persona per menjar una mandarina.
Hi ha comentaris d'en Levi.
A veure, et llegeixo algun.
¿Dónde va parar? Mucho más llevadero que lo hubiera fumado un puro a su lado, ¿verdad?
Lluís Pong, a la begonya. Sí.
Ojalá estuviese fumando un puro abans que mandarina.
Si yo lo hubiera exprimido la mandarina en los ojos.
Esta gente quiere ser famosa a toda costa sin esfuerzo.
Vamos a formar seguidores, señoras y señores.
De verdad, qué pena.
Hi ha molta gent enfadadíssima per aquest tuit xorra que he fet.
Em sembla com molt...
El que no tinc és, per arribar a Elx has hagut d'anar a Madrid?
No, perquè jo estava a Madrid.
Ah, estaves allà.
Dic, home, és que si és més ràpid anar de Barcelona a Madrid i després a Elx ja podem plegar.
No, sí.
Crec que eren vuit hores, eh? De Barcelona a...
Per arribar a València és lentíssim.
Sí, sí.
De fet, vaig tornar amb avió ahir a la nit perquè eren vuit hores de tren.
Corredor mediterrani.
Podem demanar això des d'aquí, no?
Fa anys que es demana i mira.
I no, no ha d'anar a furlar.
Avui, amb el Tamayo, parlem de situacions que t'has trobat per ser youtuber.
Com, per exemple, tot el tema...
M'interessa molt la publicitat.
Quanta pasta us paguen per cada story?
Em cau molt bé la gent de l'equip, eh?
Que tots són anti-mandarines.
A mi em dirien, no home, no, aquesta tu t'hi anaràs.
Doncs sí, el club de fans de les mandarines.
Catalunya Ràdio Mola.
Fantàstic.
Escolta'm, què ha passat amb tots els anunciants?
És a dir, tu hi va haver un dia que hi va haver un boom i suposo que la gent se't va començar a acostar i a dir...
Clar, jo això no m'ho esperava.
Jo et porto molts anys treballant a ràdios locals o col·laborant, penjant vídeos a YouTube i tal, sense la més gran transcendència.
Aleshores va haver-hi un dia que va començar a funcionar el contingut.
Vaig començar a tenir visites i el que va passar va ser que de cop es comencen a acostar a marques dient...
Escolta, que et paguem per fer publicitat?
Clar, jo no havia ni contemplat.
Que és algo que ara dia d'avui ja és habitual.
I clar, què és el que passa?
Que aquí tots els números són secrets.
Aquí poca gent et diu que el que cobra quan hauria de cobrar no hi ha un catàleg de preus.
Mira, doncs centenars de visites...
Clar, que jo crec que seria el correcte, no?
Estaria guai.
Tu vas a aquesta pàgina i dius, mira, per tantes visites i tal, x diners.
Doncs no, això no està.
Aleshores, clar, jo a mi em van dir,
¿te parece bien si te pagamos 400 euros?
Clar, jo vaig dir, hòstia, 400 euros?
Per un minut de publicitat en un vídeo,
vaig dir, home, doncs i tant, faltaria més.
I a més, jo en aquell moment estava vivint en un barco, al port de Badalona,
i pagava 400 euros de lloguer al mes.
En un vaixell?
Sí, jo vivia en un barco.
Què dius ara? Això hem de parlar un dia.
T'ho explico, està una experiència xula.
Però clar, jo pagava un lloguer de 400 euros i tenia per viure jo, diguem, dos lavabos,
quatre camarotes, no, tres camarotes...
Tu sol?
Jo sol.
I no, al port de Badalona.
Al Badalona.
Sí, sí, hi ha més gent vivint allà, eh, tu i jo no sabíem això.
Sí, hi ha gent que viu a baixets on sé que tu ja havies viscut.
Sí, i pagava un lloguer de 400 euros al mes.
Clar, em veia aquesta marca i em diu, et pago 400 euros al mes i dic, home...
Mira, el lloguer pagat.
Clar, vull dir, tot això que em treu de sobre.
I llavors, quan jo li vaig dir que sí, diu, vale,
pues fem un pacto que és dos publicitats, 400 i 400 cada mes.
I dic, bueno, doncs dos mesos que no m'haig de preocupar ja.
Clar, i vaig pensar, hòstia, quin xoio.
I és una sorpresa quan després jo faig l'anunci i tal,
començo a conèixer gent del món dels influencers
i em diuen, t'amago, tu ets tonto.
O sigui, mínim, per el que has fet,
hauries d'haver hagut de cobrar 1.200 euros.
La dic, hòstia, no em diguis.
Perquè 1.200 euros per els números que tenia en aquell moment, etc.
I això m'ha anat passant de manera més o menys recurrent.
Llavors, jo vaig pensar, com que hi ha una cosa que es diuen,
com es diu, agències d'influencers, no sé,
però bueno, hi ha gent que es dedica a això.
Tu tens representant?
Clar, no, no tinc representant.
Si els gestionen publicitats, per exemple, a vegades als actors,
els negocia un representant.
Clar, no descarto el dia de demà tenir-ne.
Però jo el que vaig fer va ser anar a una agència de representació
d'influencers, de youtubers i tal.
Clar, jo vaig decidir anar a la més gran possible.
Vaig pensar, si hi ha youtubers i influencers,
supertops, entenc que serà una bona.
Jo vaig estar uns mesos allà,
el 10% de tot el que jo guanyava anava cap a aquesta agència
i que no notava que servís de gaire cosa.
S'emportaven un 10%.
Sí, un 10%, en aquest cas en concret,
però el problema és que tampoc no rebia jo el recanvi.
Les publicitats que m'arribaven tampoc no...
Bueno, a veure, que potser sí que feien coses i no ho sé, escolta,
però la sensació que jo tenia és que s'enfocava molt
amb els youtubers supergrans i els petits que estaven allà,
perquè jo en aquell moment pensava que no arribaven
ni a 100.000 seguidors, pràcticament.
Era pràcticament l'anada i aleshores jo vaig marxar.
Clar, què és el que vaig fer jo a partir de les hores?
Vaig començar a consultar a tots amics.
Clar, ara conec molta gent que és influencer.
Quan cobres tu per dos stories?
Quan cobres tu per un post?
Quan cobres tu per fer un minut un vídeo de YouTube al mig o al final?
Aleshores m'ha fet com una espècie de graïa de preus
que crec que és més o menys justa.
Tarifa tamaio, no?
Clar, tarifa tamaio.
Tu passes al correu i dius, escolta, aquesta és la tarifa tamaio.
Sí, bueno, no la passo, no la passo perquè tinc un berenmo de...
Com a mínim això.
Tens un excel.
Sí, un excel i com a mínim i com a màxim.
El rank seria aquest.
Però si hi poses un mínim i un màxim ja van al mínim.
No, clar, per això, no els hi passo jo.
Si hi poses un màxim i després podem recatejar-se d'aquí.
Menys això o no?
Però clar, què és el que passa?
Perquè a mi tot això ens sembla preus estratosfèrics.
Segurament ara hi ha gent que ens està escoltant de,
per fer una publicitat d'un minut a un vídeo de YouTube,
li hem pagat 400 euros, està superbé.
I a més, si hauria de cobrar més ara,
o si hauria d'haver cobrat 1.200 i tal, és una barbaritat.
I el que em va dir un amic, perquè jo també m'entenia,
a mi em sembla tot estratosfèric.
I el que em va explicar un amic que porta molts anys sent creador de contingut,
el que em deia és que ha arribat un moment
que nosaltres ens hem convertit com...
Som la televisió, som l'aparatu que posem la publicitat
en el nostre contingut,
som la companyia de publicitat que fem l'anunci,
perquè al final el director, guionista i tal,
que estem creant la publicitat,
i a més nosaltres també posem la nostra marca
i som l'actor, diguem, que estan posant la cara.
Som de cop el presentador que està dient,
compra això que tira bé.
Perquè senyors, clar, en una publicitat normal
per un programa de televisió com de TV3,
hi ha moltíssima gent cobrant i això ara ho hem reduït
i ho fem entre dues o tres persones.
Això em va dir que és la raó per la qual el preu
sembli molt alt.
És molt diferent que surtis tu i digues,
menja't aquest llogurt,
que facis un contingut un dia,
tu parlant de les teves històries,
jugant a Harry Potter i que se't vegi menjant aquest llogurt.
Ah, no, clar, això és el product placement,
se li diu? Clar.
La tarifa també deu ser diferent,
que si tu surts i dius, compra aquest llogurt,
compra aquest llogurt, que no,
que tu, com si jugues al despiste,
estàs allà amb el Harry Potter jugant i tal
i se't veu allà fent una culleradeta del llogurt.
Jo sempre que és product placement,
perquè sí que n'he fet,
ja apareix un carter que posa la marca de l'ordinador
o que és publicitat.
I això jo crec que a nivell legal
s'ha de marcar que és publicitat perquè si t'estan pagant
perquè consumeixes aquest producte.
Però, clar, jo tots utilitzem coses que en realitat
no ens estan cobrant
i al final també es considera product placement.
Hi ha molts creators de continguts supertops
que diuen que no surti res
que no estiguin patracionant.
Com una mica com la televisió,
que això també ens sorprenia,
que aquesta marca que posa aquí HP del ratolí
l'hem d'anar eliminant, que si no això no l'utilitzo.
I hòstia, clar, és que ara que he estat al Zeslan
he vist que la gent controla unes coses totxes.
El Zeslan és a Mèxic, no?
Els premis aquests de creators de contingut,
que clar, hi havia gent allà supertops,
des de l'Ibaia, de Grefg.
També t'han intentat estafar
a través d'intentar-te proposar fer aquests anuncis,
a vegades o no?
Tenen 10 mínim.
I com tot, hi ha molta gent que s'intenta aprofitar
i arriben moltes estafes.
I una de les que gairebé vaig ser víctima a l'inici,
però al final m'ho vaig poder estalviar,
és una que et contacten.
En el meu cas era d'una UBPN,
però podria ser qualsevol cosa.
UBPN és aquesta aplicació que serveix
per fer veure que el compte està connectat des de Catalunya,
estàs connectat des de, jo què sé, des de Brasil.
Aleshores pots mirar Netflix Brasil.
Això ja em passava per una UBPN.
Et deien, mira,
et posen en un pdf,
t'han fet una idea del que tu hauries de dir
en la publicitat, etc.
I aleshores t'envien un pdf.
Clar, tu dius, vaig a mirar a veure què m'estan proposant.
I a més, ja et posen en l'assumpte,
et posen en algun desorbitat, que és,
et pagarem 10.000 euros.
I tota la gent que et segueix,
quan veu que bona part del teu contingut
també consisteix a fer publicitat de productes,
no perseguidors?
Bueno, aquí depèn de l'estratègia de cada un.
Jo és que anuncio moltíssimes o molt poques coses.
També això fa que sigui més car,
perquè no vull que el meu contingut
sigui un tenderete, saps?
Aleshores, també entenc que hi ha gent que anuncia,
cada setmana està anunciant diverses coses.
I llavors hi ha molta gent que segurament sí que li dirà,
bueno, el teu contingut no m'interessa i marxa.
No sé, jo és que a mi tampoc no em fa falta anunciar
coses per horror.
I després, Tamayo, tu t'està passant una cosa,
que és que tots aquests reportatges d'investigació
tan fantàstics que has fet aquests primers anys,
això se t'acabarà?
Perquè moltes vegades
consistia en la infiltració i en l'anonimat, no?
I tu ara d'anònim ja no ho ets enlloc.
No, no, però això...
Sí, ara em conviden els llocs, és que és surrealista.
Sí, el que passa és que t'hauràs de posar perruca
per infiltrar-te segons com...
Ja la tens preparada.
No sé si ara t'he explicat alguna cosa o no,
però he entrat un parell de setmanes
mentre he explicat una cosa que ha anat amb perruca
i no em va reconèixer ningú.
I això que era gent que ens coneixia.
Però espera, el que t'he explicat...
Hi ha temps o no?
El que t'he explicat és que el de les estafes,
el PDF que descargaves et venia amb un virus
i el teu canal passava a administrar-la a una altra persona
perquè et canviaven les contrasenyes
i llavors hi havia diverses coses que passaven després.
Un, que començava a anunciar una estafa d'aquestes de criptomonedes
aprofitant que els teus seguidors confien en tu,
era com si fos el teu canal de cop anunciant criptomonedes
i estafant-te, no?
Que això era un problema perquè tu havies d'estar
a les altres xarxes socials dient
que jo no soc la persona aquesta, no feu cas,
però molta gent ja queia.
Després t'extorsionaven dient si vols el teu canal de YouTube
que té x centenars de milers de seguidors,
és la teva feina i tal, ens has de pagar
per això, per sort es pot fer,
o sigui, si algú li ha passat que no es preocupi,
a més, el guai de YouTube és que ja contacta directe
amb persones reals, no és com a Instagram
que parles amb robots i no hi ha manera de contacte amb ningú,
aleshores al final pots acabar recuperant el contingut
i tot el que has fet.
Però aquesta estafa, quasi vaig caure jo quan estava començant,
imagina't quina gràcia,
després que de cop funcionés el canal de YouTube
i començava a viure d'això, de cop que te'l haqueixin, no?
Però bueno, veia xapa t'he posat avui.
M'ha agradat molt la història de les mandarines, m'ha agradat, sí, sí.
M'agradaria veure que aquí Catalunya Ràdio odia les mandarines també.
No.
Tamayo, moltes gràcies, molta sort.
Ens veurem aviat.
Fem una petita pausa i de seguida connectem amb Polònia,
que la Laura Rosel comença el camí de tornada
després d'aquesta setmana intensíssima a Ucrània.
Ara tornem.
El suplement amb Roger Escapa.
Saps que a les fonts de Montjuïc hi viu un cuc inmortal
i que els arbres poden tenir embòlies?
A la Vianal Ciutat i Ciència descobriràs
aquestes i moltes altres curiositats sobre la ciència.
Del 21 al 26 de febrer trobaràs un munt de coses
gratuïtes amb aforament limitat.
Consulta en la programació al web
vianalciutatiscència.barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
Ho tenim tot per aquesta renovació
amb molta inspiració
i en canvi per a dos.
Bauhaus, tot el que imagines per la reforma del teu bany i cuina.
Si ho busques ho tenim.
A Hipercor i Supermercat al Cort Inglès
tens sempre ofertes increïbles
i moltíssims productes
amb un 70% de descompte en la segona unitat.
A més, ara per compres superiors a 20 euros en cerveses
tens un 25% de regal.
Tot un 25% per emportar-te més cerveses en pròximes compres.
Consulta en les condicions.
A Hipercor i Supermercat al Cort Inglès.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapà.
Tres quarts i mig de dotze del migdia.
Mira, s'estan sentint les sirenes, no?
Sí, senyora.
Recordo perfectament el dia que em sentia la primera vegada les sirenes.
Acabem d'obrir el balcó.
Espereu que costi una mica el micròfon.
És que fins i tot jo recordo imatges ja de pares
grunxant els seus fills al parc amb les sirenes de fons.
Quan vaig sentir que hi havia un corresponsal espanyol,
vaig buscar-lo per preguntar-te si podia sortir d'allà o no.
Són alguns dels fragments que hem pogut sentir aquests dies
al matí de Catalunya Ràdio,
amb un grandíssim desplegament de tota la casa de Catalunya Ràdio
a Ucraïna, quan ahir se celebrava exactament el priment
de la invasió russa.
Laura Rosel, bon dia i bona hora.
Bon dia Roger, bon dia a tothom.
I l'enhorabona per la feina de tota la casa d'aquests dies.
Suposo que esteu tornant, no Laura?
Sí, és que abans d'anar a publicitat has dit que comencen a
tornar, fa 17 hores que estem tornant.
Uau, 17 hores que esteu tornant, clar.
On sou ara?
Ara som a Polònia,
en una ciutat que he oblidat com es pronunciava,
que a tot Vitsa, una cosa així.
Hem trigat 17 hores perquè s'han d'agafar dos trens
per arribar fins aquí, fins a aquest punt,
per sortir d'aquí i arribar a Cracòvia o a aquesta altra ciutat
que hi ha un altre aeroport.
Els trens no són segures a Ucraïna,
els avions evidentment fa un any que no volen,
doncs l'única via d'entrada i de sortida és el tren,
aquest tren que hem vist tantes vegades en les fotografies
en aquest últim any, on coincideixes encara ara
amb famílies que surten, amb militars que entren,
bé, hi ha una radiografia bastant interessant també
del que és una guerra un any després en aquestes vies de tren
que són els únics que no s'han aturat.
O sigui, durant tot un any de guerra,
els trens no han deixat de circular a Ucraïna
perquè han convertit gairebé també
en una mena d'exèrcit paral·lel,
perquè han servit per traslladar mercaderies,
per traslladar armes, per traslladar soldats,
per treure gent, més de 4 milions de persones
han sortit d'Ucraïna en tren,
per tant han estat imprescindibles
i per tant han estat també molt enriquidos
i molt interessants poder fer aquest viatge en tren fins aquí.
I els trens on arriben també personatges
com Joe Biden o Pedro Sánchez
amb aquestes imatges que descrivia la Laura
i que vèiem aquests dies.
Clar, des d'un punt de vista més personal, Laura,
fer aquesta cobertura, tu ja hi havies estat l'any passat també
a l'Ucraïna, però un any després,
com és el moment d'entrar a un país
que saps que porta tants mesos en una guerra?
Impressiona molt, sobretot per tota la informació
que tenim des de Catalunya,
per tot el que sabem que hi ha passat
i totes les imatges que hem vist de bombardejos.
És veritat que el que és la capital, el que és Kiev,
et sents segur allà, et sents segura,
perquè fa temps que per sort no hi passa res,
veus la reacció dels ucranesos quan sonen les sirenes,
que aquest fragment que hem escoltat ara,
quan ens va enganxar a ple directe
que sonava la sirena,
ràpidament mires els ucranesos que tens al costat
i estan tan tranquils,
perquè les han sentit tantes vegades al llarg de l'últim any
i sí que hi havia la consigne d'anar a un refugi,
però a la capital, a Kiev, no ho fan,
perquè se senten molt protegits i molt segurs.
Hi ha una aplicació també que ens hem d'escarregar
que t'avisa quan sonen les alarmes
i et diu a quina regió d'Ucraïna s'està activant aquesta alarma.
Aquest matí, per exemple, ja érem lluny,
però ha tornat a sonar
i era a tot el país, pràcticament,
i això és quan es detecten a l'espai aèric
que hi ha míssils que estan creuant l'espai aèric.
Ara mateix també han sonat en l'últim moment al sud
i a l'est d'Ucraïna.
En tot cas, a Kiev, la sensació és de seguretat.
Hi ha poca gent, hem parlat amb taxistes,
amb gent que viu allà i ens diuen que el trànsit,
per exemple, s'ha reduït a la meitat respecte abans de la guerra,
que també hi ha més o menys la meitat de població,
la meitat de gent,
però també hi ha molts altres que estan oberts.
Hi ha teatres, hi ha bars musicals,
hi ha escoles, botigues...
Ells intenten fer la seva vida.
De fet, la moral que tenen és impressionant.
Es prenen això de la guerra i això d'Ucraïna com una cosa personal.
Fins i tot hi ha gent que porta molts mesos
aportant part del seu salari,
i pensant que són salaris baixos,
en comparació amb els que tenim, per exemple, a Catalunya,
doncs part dels seus salaris com a voluntaris
per contribuir a la lluita contra la invasió russa.
Per tant, és una moral que tenen molt compartida i altíssima,
i ells s'ho prenen com que nosaltres estem aquí.
Si nosaltres hi som, els russos no hi són.
Per tant, com un activisme també el fet de quedar-s'hi.
Sí que és veritat que quan surts d'aquí,
a mesura que et vas allunyant de la capital,
ja sí que és més evident el rastre de la guerra.
A la ciutat d'Irpin, per exemple,
a la ciutat de Butxa, que estan a mitja hora,
i aquell famós pont que els mateixos ucraïnesos
van fer volar pels aires a l'inici de la invasió,
que segur que heu vist milers de fotografies,
perquè se'n van fer moltes i molt impactants,
en una carretera que ells van volar
perquè els tanks russos no arribessin aquí.
Vam voler protegir la capital i ho van aconseguir.
Però llavors, quan et vas allunyant,
sí que vas veient el rastre d'edificis bombardejats,
edificis amb tots els vidres que han esclatat
per l'onada expansiva dels projectils,
i també alguns edificis que ja han reconstruit,
que els propis veïns ens explicaven
que en el moment que els russos van sortir,
es van retirar, van tornar tots els veïns,
ajudant els veïns i els veïns,
sense esperar que arribés el govern,
per reconstruir els edificis i tornar a fer una vida
entre moltes cometes normal,
perquè hi ha moltíssima gent que ha perdut casa seva,
gent que ha vingut d'altres parts d'Ucraïna,
o sigui, desplaçats interns, uns 5 milions i mig aproximadament,
que estan en aquesta zona d'Aquif,
perquè se senten més segurs.
Per tant, és un país totalment trasbalsat per la guerra,
però al centre, a la capital d'Aquif,
la sensació és de seguretat.
Ara bio, no, Laura, ja?
Ara hem d'agafar si d'aquí un parell d'hores
agafarem un avió, que per sort és directe,
no hem de fer escala a Munic ni enlloc,
directe cap a Barcelona.
A les 6-7 de la tarda ja estarem a Barcelona.
Doncs a descansar, que us heu guanyat,
i pendents, evidentment, del conflicte,
perquè, clar, ha passat un any,
ara els micròfons desapareixeran una mica aquests dies d'Ucraïna,
però la guerra és evident que continua
i veurem quines conseqüències té el clar.
I això és el que es temia en ells, també.
Què passarà quan marxeu tots els mitjans?
Què passarà amb aquests bombardejos, aquests atacs,
si tornaran a intensificar-se?
Laura, moltes gràcies.
Et sentim dilluns, felicitats. L'honor bonic.
Gràcies al Pep Casanovas. Una abraçada, també, pel Pep.
Fins ara.
Les 12, pràcticament,
ens actualitzarem amb la Neus Bonet
i encarem la setena hora de ràdio,
avui, el suplement de seguida, l'Andreu Joanola
i l'Alba Riera a l'hora de llevar-se.
Després, també, parlarem amb el Pep Noguer,
avui, a l'Arc de Noguer.
Vaganisme, un concepte, un estil de vida,
també, que guanya deptes dia rere dia
i del qual, doncs,
hi ha moltes coses,
perquè és un concepte que també s'està expandint.
Pràcticament, les 12, de seguida, notícies
i l'hora de llevar-se, el suplement.
Fins ara.