I ara és hora de tristar.
I ara és hora de tristar.
I ara és hora de tristar.
Les oficines de correus tornen a obrir avui diumenge
des de les 9 del matí fins a les dues d'aquest migdia
per poder votar per correu.
a les eleccions generals.
La majoria d'oficines ja van obrir ahir dissabte
durant tot el dia i la setmana que ve tancaran
una hora i mitja més tard del que és habitual,
és a dia a les deu del vespre.
A la sucursal 32 de Barcelona, l'oficina de Gran Degràcia,
ahir el dia va ser tranquil, sense cues,
però amb un degoteig constant de gent que s'acostava a votar.
No estava segur si estaria aquí
i per assegurar-me que votaria,
doncs he preferit fer-ho per correu.
Treballo entre setmana i avui esperava tenir
menys cua a l'oficina de correus.
El vot em va arribar més tard que quan el vaig demanar
per votar durant les eleccions de les municipals.
És el primer any que treballo fora de mi lugar de residencia habitual
i per això he votat per correu.
Ho he mirat i he dit, doncs, endavant,
perquè tinc l'empadronament a Madrid.
Quatre de cada cinc ciutadans que han demanat el vot per correu
ja han rebut tota la documentació electoral a casa.
Correus espera repartir la resta avui diumenge
amb un reforç de la plantilla.
Els sindicats, però, demanen tenir temps fins dimarts
i també volen ajornar un dia
l'opció de depositar el vot per correu,
que ara mateix és dijous.
Més notícies, Raül Flores.
L'incendi forestal de l'illa de la Palma a les Canàries continua actiu
i els serveis d'emergència temen que pugui avançar
cap al Parc Nacional de la Caldera de Taboriente.
A les últimes hores, els bombers han aconseguit frenar l'avanç
a les flammes en el flanc dret del foc
i avui els serveis d'emergència confien que afluixi el vent
i això pugui facilitar les tasques d'extil·lació.
Fins ara s'han cremat més de 4.600 hectàrees
i hi ha més de 4.000 persones desallotjades de casa seva.
Detinguts tres homes
s'han relacionat amb l'atac a la discoteca Costa Este
de Calella de Palafrugell al Baix Empordà la matinada de dissabte.
Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio,
les detencions s'han fet a quarts de 3 d'aquesta matinada
a prop de la mateixa discoteca on hi va haver els aldarulls
en un dispositiu conjunt dels Mossos d'Esquadra
i la policia local de Palafrugell.
La sala a la discoteca Costa Este es va produir
després que el personal de seguretat
no deixés entrar un grup de joves,
que ens van començar a llançar tanques, ampolles de vidre
i altres objectes contra el personal de seguretat.
El terratrèmol que hi ha hagut a la península
de l'estat nord-americà d'Alaska
no ha provocat d'ans coneguts
i les autoritats ja han retirat l'alerta de tsunami.
El servei geològic dels Estats Units
també ha rebaixat la magnitud inicial de 7,4 a 7,2.
També s'ha revisat la fundària del sisma
de 9 quilòmetres inicials als 32.
El terratrèmol ha passat cap a les 11 de la nit d'aquest dissabte
a l'hora local amb epicentre uns 90 quilòmetres
de la petita població costadera de Sant Poin,
de menys de 600 habitants.
Al món del còmic plora la mort del dibuixant Francisco Ibáñez,
el creador, entre d'altres, de Mortadelo i Filamó,
va morir ahir als 87 anys.
Considerat un dels mestres del còmic català i espanyol,
Ibáñez va publicar el seu primer dibuix
en dos anys a la revista Chicos.
El seu talent va fer que l'editorial Bruguera
el contractés quan només tenia 21 anys.
Va ser dins de l'editorial Bruguera
on va crear la primera història de Mortadelo i Filamó.
Tal va ser l'èxit d'aquests personatges
que van arribar a protagonitzar una revista pròpia
que venia un milió d'exemplars al mes.
Manuel de Cos, editor d'Ibáñez durant gairebé tres dècades,
explica el perquè del seu èxit
en declaracions al suplement de Catalunya Ràdio.
La revista, si que veus...
Va ser espectacular.
Ha creat catre absolutament amb el seu meravellós humor.
I l'Igundo Gán, un dels fitxatges del Barça per aquesta temporada,
assegura que veu el futbol de la mateixa manera
Un nou tècnic, Xavi Hernández, intueix que tots dos tindran una molt bona connexió.
El mig canvista, que presentarà endemà, diu que segueix al Barça des que mirava els equips de Frank Ryker i Pep Guardiola quan era adolescent.
Leo Messi serà presentat aquesta matinada que ve com a nou jugador de l'Inter de Miami, juntament amb Sergio Busquets.
En l'estrena del nou tècnic, el Tata Martino, l'equip de Miami ha perdut aquesta matinada per 3 gols a 0,
i això vol dir que continua últim de l'LMLS, la Lliga nord-americana.
Aquesta tarda, a partir de les 3, es disputa la final masculina de Wimbledon entre Carlos Alcaraz i Novak Djokovic,
ja en joc al número 1 del tènix mundial.
I el tour avui quinzena tapa, encara als Alps, 180 quilòmetres, amb 4.300 metres de desnivell positiu i, en final, al Montblanc.
Vinguer Gorr continua amb el mallot groc de líder, amb 10 segons d'avantatge sobre Pogacar, que és segon.
El corredeo de Granada, Carlos Rodríguez, és tercer, després de la victòria ahir en l'etapa reina.
Fins aquí les notícies.
Això que m'ha de dir, ja no et sabràs malalt.
Trobaràs les vuit cançons finalistes i les lletres a catradio.cat. Pots votar a la teva abans del 10 de setembre.
Premi Cerverí 2023, convocat per la Fundació Prudència i Bertran, Catalunya Ràdio i ICA, amb la col·laboració d'Andarroc.
El 23 de juliol se celebren les eleccions generals. Utilitza la papereta sípia per al Senat.
Revisa-la, perquè pot estar impresa per totes dues cares. Marca amb una creu fins a tres candidats si votes a la península.
Només dues a Gran Canària, Tenerife, Mallorca, Ceuta i Melilla, i una a la resta de les illes.
No escriguis ni facis res més a la papereta. Senzillament doblega-la i introdueix-la al sobresípia.
Així es vota al Senat.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya.
Vols tenir feina assegurada d'aquí uns anys? Estàs dubtant què estudiar i a què dedicar-te professionalment en el futur?
Vols saber quins són els perfils laborals i les especialitzacions més cercades per les empreses en l'àmbit de la ciberseguretat?
No et perdis el podcast Ciberseguretat.
Troba-la al web i lab de Catalunya Audio i a les principals plataformes de podcast.
La feina del futur t'està esperant.
A l'estiu, el sol no és l'únic factor de risc.
Quan tancen les escoles, molts infants es queden sense espais de lleure, una alimentació adequada,
reforç educatiu i algú que faci un seguiment de la situació familiar.
Al Casal dels Infants, garantim activitats d'estiu a 1.500 infants i joves en risc d'exclusió social.
Activa els factors de protecció a casaldelsinfants.org.
Adéu, Nino. Ja era hora. Una persona amb qui val la pena passar el temps.
Nino, no juguis amb mi. Tu parles amb la teva dona i jo parlo amb el meu marit d'aquest disparat.
Nino, no és tan fàcil.
Doncs deixem-ho estar.
L'Amiga Genial, a TV3. Últims capítols, aquesta nit.
El suplement d'estiu amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
L'esperit estival del cap de setmana.
Saps quin és? És que... és que... com no ho puc saber?
És que... és que... com no ho puc saber?
Doncs, bueno, som els tietes i avui venim a desgranar una mica el coti per coti.
Doncs, bueno, som els tietes i avui venim a desgranar una mica el coti per coti.
Bon dia, Oriol, Xavier, gràcies per deixar-nos entrar avui al vostre estudi.
Bon dia, Oriol, Xavier, gràcies per deixar-nos entrar avui al vostre estudi.
La Kate, quan comença a compondre's per primera vegada aquesta cançó?
La Cabrera del 2021.
Estàvem a... vam fer un estetx creatiu a Cabrera,
en una casa, i vam començar a fer bits i històries,
vam fer... just en aquell estetx també vam fer...
Amics que ja t'he conegut.
I vam fer també una mica moltes bases,
i una d'elles era una cumbia reggaeton,
i una cumbia vegetera, que a temps més tard
es convertiria en aquest coti per coti.
Comencem primer a desgranar una mica el que era abans,
el que va ser en un principi la base de coti per coti,
i després ja ens tirem a la visita amb la copla i amb tota la bandana,
però hi ha molta cosa.
Una mica ens ensenyem el que era la base al principi,
sense veus, sense res.
Aquí el que tenim és...
Són les percusions típiques d'una cumbia.
La campana i el shaker aquest.
Una timbala que va de contres.
I ara enllaçar això una mica amb el ritme típic del reggaeton.
I ara enllaçar això una mica amb el ritme típic del reggaeton.
Aquí tenim un bit, un clàssic bit de reggaeton.
Aquí tenim un bit, un clàssic bit de reggaeton.
Exacte, que això sol sonaria reggaeton.
Exacte, que això sol sonaria reggaeton.
Ara a la cumbia, perquè hi ha una uira, hi ha un...
Ara a la cumbia, perquè hi ha una uira, hi ha un...
I de fet, mira, aquí pots obrir el 38.
Aquí ja comencen a introduir-se més elements de percu,
fent com engranatges.
De fet és un trull, això sí.
Llavors ja entrem en el món de les harmonies,
que aquí jo crec que ens hi podem estar per barra tota bé.
Primer de tot un xaca.
Jo crec que el primer de tot és l'harmonia en si,
que és...
És l'harmonia pop P.O.P.
En su máximo esplendor.
Do major, do sol, la menor, fa partit amb sol.
Do major, do sol, la menor, fa partit amb sol.
Algú superfàcil, easy, tranquil, res massa complicat.
Loops, tot arreu del mateix.
A partir d'aquí, doncs anar buscant processos...
Vam acabar escollint amb xacas,
perquè al final és el que fa caminar molt el reggaeton.
Molt significatiu del gènere.
Per qui no sabia que sonava xaca, us podeu explicar?
Xaca són qualitats.
Si el tempo va així, tu vas a la contra.
Tac, tac, tac.
Fa una mica que...
El bombo picant a un cantor...
El baixa a negres i això ha fet les contres.
On no hi ha bombo, tens un pianet que et va donant l'harmonia de la cançó.
I et diu més o menys on estàs.
I recte i camina, és fàcil i senzill.
Comencem amb un xaca més filtrat.
I un cop arriba el tema...
Escolta't, així sol és bastant chunky.
És com molt...
Mira el pad.
Superestirat.
És un voleu.
Molt de reverb.
El xac és rítmic.
Ambient.
Quan assumen...
Les guitarretes, que és la part més hawaiana del tema.
Jo crec que això li dona la onda d'estar-te en un xiri
i és aquesta melodia de guitarra.
Aquestes guitarreres, de fet...
Tenim un altre fanfac d'aquestes guitarreres.
És que no tenim clar qui les va fer.
Què?
Hi ha dos candidats i al final hem acabat acceptant
que van ser els dos a l'hora o no.
I no se'n recorda.
Un diu que no se'n recorda si la va fer...
Un és en Joan Fiter,
que és guitarrista de basement records
i és molt amic nostre de tota la vida aquí a Mataró.
I l'altre és en Ruts,
que és productor de la Cate i de la Muxca.
Els dos són guitarristes.
En Ruts és el nostre guitarrista i en Fiter ens grava moltes coses.
Cap d'ells ho reivindica?
No, això va anar amb en Fiter i ens deia...
Jo no ho he fet, això.
Algú es va marcar unes guitarreres de la barra
i no sap qui és.
Aquestes guitarreres sonen...
el segon és tribillo.
Quan parla de tu.
Aquest és un ukelele
al supercaracterístic dels tietes.
Resgadet.
Gravat amb el cul.
No el tenim.
Tenim dos ukeleles.
Tenim el Condebran, que és un superguai,
que sona superbé, que el tocavem als concerts.
I un altre, que és de Joguina,
que és un ukelele
que sona com el cul.
No sé, d'aquella cosa de plàstic que funciona.
Li dona textura, no?
I aquí no està fent...
Està fent alguna cosa senzilla, fàcil.
Resgadet.
Dóna onda bastant.
Harmonia.
Música.
Amb tot això que acabem de sentir l'any 2021,
els tietes havien composat una base musical
amb la idea de fer una cumbia reggaeton.
No hi havia rastre de la cobla o del concepte del coti.
De fet, i sorprenentment, els tietes van enviar la base
de la cançó en català amb més reproduccions de la història Spotify
a la paperera de la història.
Recordo fer-la i que no ens molés.
I la vam deixar apartar perquè no...
Crec que no havíem extret cap idea clara de dir
farem un tema que parlis sobre això, sinó que simplement hi havia el bit.
El bit era fresc, caminava bé, era guai,
però no havíem trobat ni la melodia ni allò, ni el tema principal.
Però va quedar guardat comú i...
I al cap d'un temps ens vam tornar a ajuntar
i vam començar a sortir melodies que al principi...
Crec que l'última melodia que va sortir va ser la de...
No em vull saber... Aquesta va ser el cap de molts, molts mesos.
Estàvem fent alguna altra cosa aquí.
I... i recordo que vam obrir aquest bit...
23, eh?
No, això era 2022. 22, ja.
Principis. Ja estàvem fent el disc.
Però recordo que vam dir que...
Si teníem un concepte que és coti per coti,
que coti per coti és una cosa que es feia servir
al centre del Mataró fa 5 o 6 anys.
Jo quan anaves al bar deies, vinga, coti per coti, una mica de broma.
I creiem que era un concepte que era superboi
i que teníem molt de suc i que s'havia d'explotar.
I vam començar a tirar per aquí i ens va sortir...
Jo crec que la lletra és que relata molt bé el que era el coti per coti.
Va sortir al moment, o sigui, vam dir, falem de cotis.
I va sortir així.
No puc caitar.
Ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans.
Una mica diu, bueno, com que...
Que li arriba un secret i que...
Com i se li escapa i ho explica.
Ja graveu la veu, teniu tot el concepte...
Amb aquesta base i llanceu això.
Sí, perquè el teu coti per coti ho associàvem...
Sempre dèiem que era un mercat negre, no?
El primer tros. I una tornada...
que després va desaparèixer, que era...
Va, cantem perquè no hi és aquí.
Espera.
Jo puc treure'l al cap, coti per coti.
Coti per coti.
Doncs per tres l'he de canviar.
I ell va trobar l'eix i em va dir...
Clar, no existia, no em vull saber res.
No hi era, o sigui, no l'havíem...
No existia, no s'havia concebut.
I sí que vam tenir dilemes aquí perquè la passava a la gent,
l'ensenyàvem... I s'enganxava a la gent.
Té una punta repel·lent, però que agrada.
Tothom ens deia, mola molt la intro, però quan fa el...
Coti per coti.
No mola. I ens vam ratllar.
Ens vam ratllar.
Segona vegada que coti per coti va estar a punt
de ser erradicada per sempre i no va ser després de mig any
que els tiats van donar-li una tercera i possiblement última oportunitat
per fer alguna cosa d'aprofitar amb la cançó.
La solució va arribar fent el burro.
Al cap de 6 mesos, potser, ens vam tornar a seure un altre cop aquí,
un dia que no sabíem què fer.
La vam obrir i vam dir, això no funciona.
Anem a fer una cosa. Ho estirem al final de tot de la pista,
ho guardem allà i anem a trobar una altra cosa.
I de cop estàvem allò, fent una mica el subnormal,
que ens fiquem a cantar, allò òpera...
I de cop va sortir aquesta melodia.
És molt d'estadi, no?
I vam començar a cantar així.
I vam començar a cantar fent els gilipolles aquí.
De fet, al principi era una rumba, no era ni copla.
I ara queda més.
Sí, era rellot romero, però ens imaginàvem...
Això per la gent que és de Mataró crec que és molt fàcil de simular,
però era el dia 28 de santa del matí quan la banda municipal
va davant de l'Ajuntament i toca...
I era una mica aquest concepte.
Sí, però estava fet amb rumba.
Hi havia una guitarra fent ventilador, hi havia unes palmes...
I també jo recordo de gravar-ho,
fer-ho tal, guardar, exportar-ho...
I dic, bueno...
Va ser com...
I jo...
En final, amb un atenor aquí...
El sol que tots associem a la Cerdana al final
és de la tanora fent melodies
i del fiscón fent els pom pom pom.
I nosaltres tampoc érem cap experts de Cerdana
i no sabíem com es concevia.
Va sortir un truño i vam dir...
Espera't, espera't.
Però vam dir, espera, coneixem a dos... bueno, una persona en aquell moment que...
Em coneixia una altra.
Sí, que és de la Copla Sant Jordi, de Barcelona, i que són professionals de la Copla.
I jo li vaig explicar i em va dir, va, mira, crec que tinc... bueno, tinc un amic que és de Mataró.
Vale. I llavors l'Enric, mentre ell tocava això, va començar a improvisar per sobre
i literalment va treure una frase boníssima que era la que va gravar al principi.
Aquesta part.
I una mica...
Nosaltres teníem una frase que sí que teníem molt clara abans de començar,
o sigui, abans de tenir cap instrument, teníem clara la...
Aquesta era la única.
És la pujada èpica de la...
De fet, aquesta última que he cantat...
No la he posat.
Llavors, vosaltres esteu aquí amb aquesta persona, li aneu, li expliqueu la vostra idea...
I comença a tirar idees.
I vosaltres quan es va cridar, o no? Ho veieu molt, clar?
El principi era raro.
O miro, l'hem cagat, ara que els diem...
No, no, no. Jo, a la que es va gravar això...
A la que es va gravar això, va ser capaç...
Jo a partir d'aquí vaig dir, això és un puto hit.
A mi em va gustar una mica més la tenora, perquè al principi vam tenir com una mica de...
De debat intern de si posar-li la caixa o no.
Perquè jo era partidari de posar-li la caixa.
Fent només marx, van, no?
I l'Oriol era més copla...
Clar, bastant partidari de dir, si estem fent una copla...
No li fotem unes caixes fent això.
Supermarx.
Perquè ens estem carregant una mica...
Si ens tira d'aleshores els sardanistes o els copleros...
No en aquest sentit, però de dir, ja que fem una sardana...
Fem-la bastant pura i...
I sonava buida de...
O sigui, no buida, vull dir...
Només sonava...
És clàssic, no?
És clàssic, no?
És clàssic, no?
És clàssic, no?
És clàssic, no?
És clàssic, no?
Fem la caixa i...
Despotricant.
Clar, els teníem posats només a l'última tornada, de fet.
I per dir, va, aguantem el hype fins a l'última, no sé què...
Ja m'ha après que el hype es dóna a la primera tornada sempre
i que tota la metralla que tinguis fot-la a la primera tornada,
perquè és on has d'enganxar la gent, no?
I llavors, a la tarda, vam anar fent frases.
Te la poso així sola.
Bé, són frases que es van contestant a elles mateixes
mentre el fist corn va fent.
I al final, només d'aquest soni, una...
una tanora i un fist corn ja et sona a copla, llavors.
També vam fer, en l'estribillo, la tornada...
Podem desgranar una mica, mira, hi ha un secret,
que és que hi ha la muxca per aquí.
Oh, està molt bé, això.
És que avui ha volgut el projecte que fa la pista,
que posa muxca, tio, de fer-li...
Després li faré un vídeo i ho pujaré, perquè és...
és una meravella.
I al final ja...
El meu de Pitu, fer l'editorial de ballant...
Aquí mateix, tothom aquí darrere, amb un micro...
Moltes tomes.
Anem fent voltes, anem canviant...
Anem canviant...
Anem amb peu de Pitu...
I llavors hi ha el Geleós.
Això també era el hooliganisme, aquest, d'una mica...
Això, com si... Ambient.
El que ha dit, com si estiguéssim a la plaça de festa major,
tothom cantant, abraçat, així, fent el paquí del xocolatero...
I bueno, al final, tot el que va ser la lletra,
sí que va tenir evolucions,
hi ha trossos que no han sortit, trossos que sí,
però una mica la idea sempre ha anat pel mateix camí.
Mira, el fanfac, jo crec que de la lletra,
és que l'estribillo primer que vam tenir,
el marca del Coti, Coti per Coti,
el que es va acabar reciclant d'aquest...
d'aquest estribillo és...
A veure...
Coti per Coti, Coti per Coti, Coti per Coti...
Jo hi ha una cosa que em fa dubtar molt,
i és què hagués passat si aquí, en comptes de...
De fet, quan vam gravar el videoclip, encara hi havia allò de...
El mercat del Coti, Coti per Coti, Coti per Coti,
el mercat del Coti, Coti per Coti,
però vam dir... No sé, no sé, no sé...
No em vull saber res...
Coti per Coti, Coti per Coti...
I fa com la pregunta-resposta aquesta.
És la terna pregunta.
De què hagués passat si hagués imposat el mercat del Coti per Coti?
Jo crec que ara estaria número 1 a Espanya i no número 50.
Dos milions, tres, quatre...
Però mai se saben aquestes coses.
És la part que molava quan la cantava abans sense haver...
Sí, sí, és el Coti per Coti.
Que ara tothom ho fa.
És fort perquè tothom està cantant el Coti per Coti,
però és que apareix un moment per darrere.
Imagina't si realment fos algo que...
La gent crec que posa la veu.
La veureu, també.
Per nosaltres és la part oblidada.
La part reivindicada.
Va quedar per allà i vam dir,
per no perdre la lanxa,
fem aquí una mica de rebote,
almenys posant-la en algun lloc, ja que l'hem feta,
i mira, es va quedar així.
Llavors, quan ja teníem tot el tema fet,
que és això que el vam fer molt abans de treure'l,
dubtàvem, o sigui, ens agradava la cançó,
ens agradava molt,
creiem que era molt pop i molt tal,
però hi havia el factor sardana que...
Tampoc hi veiem un...
Hi ha cançons que l'agafem i diem,
això ho hem de treure ja, ha de ser un single.
No, perquè jo crec que era més...
Ens sentíem una mica friquis en el fet que havíem fet una fricada.
Hem fet aquesta fricada d'ajuntar reggaeton,
cúmbia i sardana.
Guai! Està superben integrat i funciona molt i mola molt.
Però no deixa de ser una sardana i...
No, una fricada per al nostre com a productors.
Ara fem aquesta tonteria i podem fer una altra.
Clar, va sortir de rebote, de rebote.
Teníem uns plans, nosaltres, de primer...
Si volíem treure dos singles, un d'ells era Olivia,
i un altre que no vam ni acabar fent,
i ja ens vam fallar els dos.
I eren els dos singles del disc que teníem preparats.
Els dos apostes per ser els singles del gener.
I són mortes?
No, una era Olivia, una va sortir amb el disc...
I l'altra és morta.
I clar, en aquell moment vam dir,
va haver de treure algun tema, o sigui,
hem de triar un altre tema de single.
I vam dir, coti, què?
Sí, en veritat, sí, en veritat, pot funcionar.
I consulteu una altra vegada tothom, o no?
És un poc que teníem acabat de dir.
Està amb cara i ulls per sortir.
Tot l'altre...
Que sigui single, no?
Si va ser en triple rebot.
I clar, obviament, els nostres amics,
els coneguts els va semblar bé,
perquè ja portava molt de temps treballant amb aquest tema,
i tothom li molava.
I vam dir, coti, Sergi, de BoomFilms,
que és el que ens fa els videoclips, Sergi...
Canviem els plans.
Canviem els plans, hem de fer un videoclip d'aquesta cançó.
Un videoclip, no?
Perquè gravàvem tot el desplegament aquell.
Ell sí que... Jo crec que en Sergi va ser el primer que...
Va veure el potencial del tema.
Ell va dir, tios, no sabeu la bomba que teniu a les mans.
O sigui, aquest tema rebentarà totes les...
Tot el que pugui rebentar ho rebentarà.
I nosaltres li dèiem, sí, sí.
Sí, sí, com ho has dit a les dues últimes teves.
Que sí que tenia raó.
Vull dir, la teva i el que, van anar superbé.
Va ser, per exemple, el primer tuit de...
Tu, el detall, ens han fet una sardana.
A veure, la tuita li deia,
vale, vale, vale, vale, vale.
I tothom, què, què, què, què?
I això va ser una nit, perquè teníem el tema,
a la torre de la nit, i l'endemà tothom,
i tots els mitjans i tal, que en aquell moment
ens començaven a fer una mica de cas,
però que tampoc molt, diguéssim,
no ens hi vam avançar.
Hòstia, et trobo massa agradat.
No en vull saber res
Contento no creuar-te la mirada
No em crec històries i...
Molt de res, espero que us hagi agradat molt
aquest unboxing de Grunbal Coti.
És un tuit de masters.
Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis
posaria info, tenia bones refes
No sabia per què, però s'ajuntava les notícies
El mercat està pelman i tot està holding
Tira la manta, peli de terror
No vulguis córrer la sort del traïdor
I és que et miro davant de la platja
i em dius que no, que no, que no ho pots evitar
Ja no saps com fer-ho
T'arriba a ta les mans
Un cot i véns al cero
que han mogut tot el mercat
No te'l pots treure del cap
Si vols aquest secret
Per tres laurers de canviar
No en vull saber res
Botip marcoti, botip marcoti
Tent-ho no creuar-te l'estil
Bé, Déu-n'hi-do, Marina de la Cruz
És que m'agraden molt, a mi, els tietes
A mi em vaig passar molt bé, em van rapar superbé allà
De fet, fer aquest tipus de secció implica estar molta estona més
Això, clar, enmig d'un procés creatiu i enmig de tots els bolos que tenen ara
per a tot Catalunya, és tot un esforç
Per tant, agraïm moltíssim els tietes i tot el seu equip
que han fet possible que puguem parlar avui
d'aquest cotip marcoti i de tot el procés que es va dur a terme
per poder elaborar aquesta cançó
amb més reproduccions de l'història a Spotify
Déu-n'hi-do, és que es diu ràpid, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
Per cert, vam proposar-los un últim repte
I tant
Perquè, com que aquesta secció es faria periòdicament
amb diferents artistes o grups
el que els hem proposat és
no sé si en línia de la bogeria aquesta
que hem començat a desformar en algunes seccions
creativitat
és massa...
és massa...
és massa atrevit
però el que els hem demanat és que creïn una base musical
i que cada vegada que entrevistem un nou artista
hi vagin afegint instruments
o hi vagin afegint el que puguin
veu, instruments, copets...
el que ells creguin necessari
i l'entrevistes en un bar, doncs creativité, també
i fem el que podem
llavors, els ho vam proposar
i aquesta va ser la seva proposta
t'agrada?
al principi m'ha sonat una mica
la sireneta
una mica la sirenita, com el tararatantant
i ara afegeixen això
bé, dictat
una mica dictatorial, no?
això d'imposar el reggaeton
veurem com evoluciona això
o pot sortir molt bé o sortirà molt malament
jo opino que sortirà molt bé
sortirà una creació una mica boja, però...
jo no, jo crec que serà un bunyol
però bé, veurem què podem fer
fem una pausa ara per publicitat
i després tornem amb el Miquelet i amb les rivalitats històriques
i després tornem amb el Miquelet i amb les rivalitats històriques
cada dia
cada dia
cada dia
ho tenim, tot a punt
per fer-te sentir
per fer-te sentir
per fer-te sentir com a casa
serveis informatius
de Catalunya Ràdio
casa teva
cada dia
cada dia
tot a punt
per fer-te sentir
per fer-te sentir com a casa
Catalunya Ràdio
casa teva
els caps de setmana
també són podcast
podràs sentir una selecció
dels nostres podcast
a l'antena de Catalunya Ràdio
al migdia, els dissabtes
descobrim les superheroïnes
de l'esport
i diumenge, persones que van fer història
el vespre de dissabte
nutrició i vida sana al Sants i Estalvis
d'Adam Martín
i diumenge
misteris o no, amb el professor Sebastià Darboa
a l'estiu és un bon moment
per escoltar podcast
tria els teus a l'app i al web de Catalunya Ràdio
som podcast
així sonen
els caps de setmana a Catalunya Ràdio
un programa que us porta
matinem amb la música popular i darrerl
al vespre, Sona 9
presenta el talent emergent de la música catalana
les nits són per pujar a les golfes d'Algorina
i a la mitjanit
comprovem que la vida és un musical
o tastem un cafè greu
a les matinades, ens deixem atrapar pel jazz batusi
i sortim a durar-ho tot
mentre ballem a la pista de fusta
a l'estiu, canvia de ritme
amb les propostes musicals de Catalunya Ràdio
el 25 de juliol vinc a veure el Catalunya Argentina de bàsquet
el partit del centenari del bàsquet català
t'esperem al nou concurs de Manresa
dimarts 25 de juliol
a dos quarts de nou del vespre
no t'ho pots perdre, veuràs en directe
els millors jugadors catalans i argentins del momento
venda d'entrades a bàsquetcatalà.cat
des de 1923
a 100 amb el bàsquet
els candidats catalans en el debat definitiu
dimarts al vespre
al debat de les generals en directe per TV3
a l'Ajuntament de Catalunya Ràdio
més i més a prop
Hola, continuo aquí
però us havia dit que anava al monstre final
però ja me l'he passat
ja no hi soc
he anat allà...
un moment, on ets?
on soc?
soc al Club Social de Sant Jordi dels Bancs
però té una explicació molt divertida
jo estava al banc que és un banc impressionant
és un dels bancs més grans d'Espanya i del món
i forma part d'un projecte que és el Big Bench
i a més té una iniciativa
un inici que a mi m'agrada molt
va ser un assenyador que va ser-ho a la Fiat
que va ser-ho a la BMW
que un dia va acabar fart de dissenyar cotxes per rics
i vaig a fer coses per a les persones
gratuïtes
i va iniciar un projecte que és fer bancs gegants
per construïts per la gent del poble
que es vol aderir a aquest projecte
i que no recorren ajuda professional
sinó que el que fan són donacions de materials
i la gent del poble col·labora
i es dedica a construir aquest banc
i passejant per allà m'he trobat el Mauri
que ve sovint aquí a veure les vistes
jo soc el social que soc aquí al Regenta
i estic encenent la brasa
estic amb ell que està aquí encenent la brasa
Mauri, què tal? La brasa tira o no tira?
Bé, bé, estem començant ara
anem una mica retrasat
però donarem foc
El tio està calant foc mentre parla en directe
i això serà impressionant
Hem trobat el banc, aquest banc gegant
que tenim aquí a Sant Jordi
la veritat que li ha donat molta vida al poble
i és una atracció molt bonica
a veure també
la gent que passa per aquí
que no se perdi això
que passi, que miri el banc gegant que tenim
i també que passi pel social
que seran benvinguts
Tu Mauri, a tu t'encanta el de la vida social al poble
m'has dit que treballes molt per això
al banc m'estàs dient que ha sigut molt útil
entre el banc i el social sou les pedres angulars de Sant Jordi
Sí, bueno, també aquí al poble
tenim moltes altres
atraccions
per exemple, bueno, no atraccions
però a veure, aquí es fa molt d'esport
al poble, el ciclisme
tenim un equipo de hockey molt bo també
i a veure, al poble
té vida, té vida
és petit però té molta vida
Doncs moltes gràcies al Mauri que ha fet una promo
sencera al poble mentre escalava
a la brasa
Crec que ha patit més el micro ara que abans quan l'has fotut a la sauna
amb la Sherman
perquè m'estic cremant jo
i el micro no sé com deu estar
Doncs moltes gràcies Mauri per aquest apunt que has fet
i visca Sant Jordi dels Valls o no?
Moltes gràcies Mauri
Què hi ha al menú?
Què hi ha al menú del social?
Mauri, no marxis
Bueno, a veure, ara estem al cap de setmana
tenim brasa, estem fent una mica de asado argentino
Com que soc argentí fem asado argentino
i hi ha molta carn
Quan fa que ets aquí?
Quan fa que ets aquí Mauri?
Al social farà un any
I a Catalunya?
A Catalunya ja bastant, com 4-5 anys
Català del tot, no?
Bueno, sí, amb la meva dona, la meva filla
ja soc bastant català
Fantàstic, és el Leo Messi de Sant Jordi dels Valls
Però parla millor ell el català que Messi
A veure si segueix el Leo Messi avui, la seva presentació
Veuràs la presentació de Messi avui?
Possiblement, sí
Tenim les televisions, la passarem
A veure què fa ahir a Miami, no?
A mi em va enxivar que aquí pel Mundial
quan vau guanyar la vas liar a parva
Ui, bueno, i sí
Què va passar? Volem saber-ho
Què va passar? Pregunta-m'hi
El control, eufòria total
emoció, emoció, molta alegria
Vas acabar per sobre de les taules o no?
Vaig acabar sobre la barra
Millor que les braços
Bé, va ser un argentí el dia més feliç per l'Argentina
No esperàvem més
Gràcies per aquesta entrevista, Miquelet
De res
Què, ha sortit prou bé això dels bancs?
Sí, no?
Heu quedat contents i encara no tinc la traca final
pel final del programa
Fes-la ara, fes-la ara
Ara? Voleu ja la traca final?
Volem ara, però et quedes per aquí, no marxis
Ah, no marxo? Estic quedant una mica raro perquè acabaré dalt de tot
No ho podré millorar després, però bé
Va, mira, no, prerrogativa, Miquelet
Acabaràs tu el programa, acabaràs tu el primer cap de setmana del suplement
Tu guanyes
Saps que soc dolentíssim negociant, ja ho saps
Tens tota la raó del món
Queda't per això, eh? Queda't aquí per això
Va, em quedo, em quedo, a veure amb què ve
Rivalitats? Correcte
Fantàstic
Ara toca la secció
aquí Catalunya Ràdio
Com bé sabeu som un país dividit, ho hem d'assumir
De fet, des del suplement d'estiu
ho tenim tan assumit que hem dedicat un espai
a les batalles nostrades
Per fer-ho tenim dos lluitadors de primera categoria
dues persones disposades a tot
per demostrar que són ells els que estan al costat
bo de la història
Us les presentem Margarida Codina
Escriptora i llicenciada en literatura comparada
molt bon dia
Hola, molt bon dia, molt bon dia Vic sobretot
Molt bé, molt bé
Estem començant molt bé
A l'altra banda del quadrilater
hi ha Francesc Canosa, un clàssic dels mitjans del país
director del magazine La Mirà, molt bon dia
Molt bona nit, ja comencem la fractura
dient que és un país
fractura que paga una gran factura
per aquesta dualitat
Cada diumenge s'enfrontaran
per defensar un element del patrimoni català
cadascú el seu
que hem intentat parlar amb ells dos
no s'han posat mai d'acord
i avui la cosa no és en va
i menys per al Canosa que està especialment sensibilitzat amb el tema
Totalment, totalment
Crec que estem parlant d'una de les grans fake news
de la història, una falsedat
que és, escolta, quina és la plaça portxada més gran de Catalunya
i evidentment, la dic, la dic
Un moment, un moment, no us avanceu
no us avanceu encara, Catalunya és territori de places
bars, bancs, monuments
configura l'imaginari d'uns racons
a vegades circulars, a vegades rectangulars
i també de tota la resta de formes possibles
part de la teva vida ha passat en una plaça
però també part de la història de Catalunya
i avui tenim confrontades les dues places
porticades més grans de Catalunya
Francesc, Marga
de quina plaça sou soldats avui?
primer, un moment, Francesc
Marga
Vic
Doncs que comenci l'Street Fighter i primer de tot
gairebé cedint el primer set del partit del Canosa
toca parlar de les dimensions, som-hi
A veure, hi ha una cosa molt clara i és científica
és material, és a dir, des dels temps de Darwin
ho sabem, la plaça portxada més gran
de Catalunya és la de Balague
8100 metres quadrats
això està mesurat, aquí hi ha una cosa fantàstica
que és el dissenyador gràfic Arnau Torrente
busqueu per la xarxa, les va mesurar
per tant estem parlant d'això
clar, aquí hi ha un problema, moltes vegades
a l'imaginari col·lectiu, figura la de Vic
que pràcticament només passa que hi ha
és una plaça molt de fargues, perquè només passa una bala de paia
per tant, aïllada, solitària
la de Balague està plena de plataners
és una meravella, però és que és igual això
és la més grossa, és la més gran
Puc dir alguna cosa?
Marga, per què no tens raó en francès?
No tens raó per a diverses coses, primer les dimensions
No importa, és que això de la mida
és una obsessió, els homes sempre estem allà
no, no, ho sento, les dimensions
Perdó, jo no sóc home, sóc extraterrestre
Bé, qualsevol cosa
ja, però sigui com sigui
les mides no tenen molta importància
lo de la bala de paia, certament
no sé si a la de Balague hi roda més o menys
però la plaça de Vic
a veure, per on passejava Musen Sinto?
és a dir, on va Musen Sinto?
Molta gent morta d'insolació, eh?
A Balague, potser la Boira
també té algun paper
Boira de primera qualitat
Des d'on s'execueix la literatura catalana moderna?
Se n'anava Musen Sinto
a passejar a la plaça de Balague
que li quedava més a prop la de Vic?
Sí, és cert, però els quilòmetres
tampoc no són un determinant
Pensa que la nostra plaça l'engendre un rei
per el catòlic
A més, perdoneu, això no ho sabeu
però el catòlic és el pare de Jaume I el Conqueridor
que no és un nom de carrer
i no era un tio que era ni vegetarià
anava matant gent, és a dir, és el nostre gran rei
i és una història, penseu que, a veure
anava matant gent?
Aquest és el lema, no?
Anàvem conquering, fixeu-vos-hi tota la reconquesta
dels països catalans, que en diem ara, etc.
Però penseu una cosa, és que de què estem parlant
d'aquesta plaça? No és un tema de mida
no és un tema d'orgull, aquí neix el Comtat d'Urgell
és a dir, allò que en diuen al Joc de Trons
els americans que s'ho van inventar perquè no tenen
midxana, som nosaltres, el Comtat d'Urgell és això
és la plaça Mercadal, recorda una cosa
i estàs convidada, si vols esmorzar bé
vine a Balaguer
Ho faré de fet record
de joveneta
de joveneta em passaven els meus pares per allà
i anàvem a menys a coca de recapte, però el meu pal
a la bancada encara no estava preparat i jo no la vaig gaudir
ara bé, insisteixo
plaça de Vic, plaça de Vic
és un país de visis fantàstics que la de Balaguer
no els conec, hi ha hagut uns fanals
de gaudir, a veure, podeu presumir
a Balaguer teniu fanals de gaudir
ja no hi són, tot s'ha de dir, van durar 14 anys
perquè no els van cuidar massa
i tal, però
què teniu a Balaguer?
vols que enumerem?
tenim un mercat des del 1211
que és una riquesa, una diversitat brutal
sí, però escolta'm, el mercat de Balaguer
abans citaves la coca de recapte
Catalunya és una coca de recapte
i és un país de porcs i porcs amb butits
anem a Vic, anem a Vic
anem a Vic, anem a Vic
a coca de recapte és la pizza catalana
que ens la menyeu en el jardí
es l'espolien els italians, però la tenim nosaltres
la podeu gaudir, podeu esmorzar a la plaça Portxada
és a dir, és una passada, jo penso que bàsicament
no tinc estudis i m'he educat a la plaça Mercadal
entre bars, parlant, etc.
els mercats és brutal, és a dir, tu saps
el que és ara mateix? Està fent un vermut
un vermutat, home
què vols dir que no es fan vermuts a la plaça de Vic?
hi ha una solana filla meva
crec que el canvi climàtic és la perillada
hi ha moltes maneres de resoldre
en aquest moment crec que la solana
la tenim a tot el país
més enllà de Vic, de Balaguer i de qualsevol altre lloc
jo deia que Vic
és la plaça més vista per tots els catalans
no diré la més coneguda, la més vista
si més no, és una mena de Azores
tenim allà l'Anticiclo de les Azores
llavors aquí tenim el Meteocat, el tenim allà
i és una molt bona manera
també de veure com està el país
crec que Vic és central en aquest sentit
estic d'acord, segurament és la més vista
la més gran és la de Balaguer
i com que la nostra és la menys vista
és el futur perquè està per descobrir
convidem a tots els catalans que desembarquin a la plaça Mercadal
i per tant com que la de Vic és la més vista
ja estem, ja esteu vistos
però potser no és tan coneguda
és a dir, esta vista l'hem de conèixer més
hem d'anar a veure què s'hi fa, si fan fires
si fan coses molt interessants, una fira del Cavallfort
en el seu moment que va ser
va reunir moltíssima gent important
què hem de dir del Cavallfort?
bueno, cada vegada menys
evidentment providir la revista
perdoneu, jo vaig a la cosa literària
quina és la ciutat dels sants?
perdona, a Balaguer
tenim el Cristo de Balaguer
és un, a Vic hi ha els sants
són molts els sants
comencem, mira, la plaça Mercadal
neix un dels personatges més importants
i alhora desconeguts d'aquest país
que és Josep Garner Rivalta, és la madreta de Francesc Macià
va ser l'avançada absolutament amb tot
en cinta venint dels Estats Units
porta el Hollywood català aquí
tenim la Teresa Pàmies
el Hollywood català on el porta?
no, no, no, de Catalunya
pensa una cosa
nosaltres hem donat al Reis
Pere el Catòlic
tu pensa una cosa
i després de Pere III el Seguimoneo
ho hem donat
hem donat a tot Catalunya
hem donat Reis Reines
una de les dones més poderoses
Com t'és a d'Urgell. On són les dones? A Balaguer.
Però des de la Dan Mitjana...
Perdona, perdona, perdona.
On és la literatura catalana després de la decadència?
On comença? Qui se la carrega a l'esquena?
M'ho senti en tu. On és? A Balaguer.
No, i va, li queda una miqueta...
Almenjar, almenjar és nostre, l'Horta.
Un moment, fa 5 minuts que estic aixecant el llapis que ens va regalar.
Olivier Ramadou,
el molt honorable cònsul de França-Barcelona,
l'estic aixecant per intentar demanar tort de paraula.
Va, vinga, parla, va.
De moment, no s'hauria de dir qui està guanyant o no.
Sí que us puc dir que és molt millor que el cara de Pedro Sanjit i Feyjo
que vam veure fa uns dies.
Us felicito. Els arguments molt millor preparats.
M'agradaria que, perquè ja que estem parlant de places,
parlar de porxos, també.
Són places porticades, els porxos.
Quins arguments teniu per esfundre els arguments de l'altre?
Per començar, ell diu la sola, Anna, no s'hi pot estar...
Els porxos són fantàstics, són molt bonics,
són un lloc meravellós on pots estar a l'ombra, on et pots amagar.
Perquè això, si les places tenen un inconvenient,
són el lloc més visible.
Tu vas al poble, fas poble des de la plaça, et vols amagar,
què has de fer?
Home, darrere d'una columna d'un porxo tens alguna opció.
Però, certament, Laura, la ciutat dels sants, insisteixo,
la Laura que era aquesta...
La Laura se fue, ya no hi és.
No, és l'Esmeralda Maria, la que se fue, no te n'hi és.
La Laura, la Laura, aquesta pobra mitja d'últera,
mitja d'últera, que no va arribar a ser-ho.
Clar, on podia trobar-se, home, discretament, a la plaça,
és veritat que ho tenia difícil.
Però si nosaltres ho tenim tot. Primer tenim 98 porxos.
98 porxos.
Tornem amb la mira, però pensa que, diguem-ne, l'Skyline,
que ho tenim tot, la muralla...
L'Skyline, perdona, perdona.
El Sant Crís, ho tenim absolutament tot.
El Sant Crís.
El gitano de Balaguer, que és un dels artistes més surrealistes
per extraterrestre, per terrenal, de la capa de la Terra,
que no s'aparita enlloc.
Perdona, diríem, diríem, diríem.
El gitano...
Ai, Déu meu, quantes armes, eh? Teniu moltes armes de l'Arsenal.
Però a banda d'una cosa, tenim de tot.
És a dir, penseu ara a tots aquests porxos que tenim,
plà de bars, de terrasses, de comerços absolutament històrics.
Nosaltres tenim, per exemple, el Busquets, que és des del 1873,
que és el d'aquelles botiques que pots trobar absolutament de tot,
com el Bassar dels Somnis, la Mercèria Bonet, des del 1865.
Ho tenim tot, tenim cases modernistes, tenim...
Ah, des d'aquestes, tenim un pantone,
és a dir, totes les cases del Mercadal i de l'entrada,
perquè el Segre, tenim el Segre de Banc,
que és la platja dels que no tenim mar.
Mm...
Per tant... No, perdona, perdona, som la Catalunya interior.
Perdó, perdó. És l'únic lloc on no hi ha mar.
A mi també queda una miqueta en dintre, i et diria una cosa.
Jo crec que les porxades, una de les coses que possibiliten,
també, saps les àgores, els grecs que deien?
Anem a filosofar i vam fer una àgora.
Una àgora i es van posar a filosofar.
A veure, què va passar a Vic? Van filosofar, també,
els hi va sortir en Jaume Balmes.
Poca broma, un dels pocs filòsofs que tenim.
Home, un filòsof!
Nom de carrer.
Un gran filòsof, els que tenim per aquí.
Però, on ha anat a parar això?
Una universitat. Tenim una universitat.
Vic, actualment, és Sabanova.
Tu em parles de Pere el catòlic, que anava matant.
Què tenim a Vic? No, no, Pere, no.
Tenim una universitat on surten uns periodistes fantàstics,
s'ha de dir, i d'altres coses.
Jo dic el del periodisme perquè el conec més, eh?
En el segon cas, a Vic s'està regenerant.
O sigui, aquest país que anava matant gent,
Pere el catòlic, a Vic el que estem fent...
és formar la gent d'una altra manera.
Nosaltres som el brazol de la interculturalitat
i la plaça Mercadal és això.
Primer arriben els musulmans, jueus, cristians...
La plaça Mercadal era aquest meet and point,
o sigui, aquesta barreja, aquesta coca de recapte
que vam fer, realment, la teníem espiritualment i col·lateralment.
Per tant, nosaltres, Laura estava sola,
i nosaltres estàvem moltíssima gent, moltes cultures,
Perdona, vés a Vic hores d'ara, passeja't per la plaça...
Que moriríem de calor!
...i contempla tot el món estudiantil,
tota la novetat que s'hi està coent, a Vic.
Ara les coses no surten de bala.
Home, doncs ara s'està collent...
Bueno, ja ens entenem.
S'està coent la botifarreta del perol que després es menja.
Ja teniu menjar, home, si nosaltres tenim menjar.
Jo no s'equilibri aquí, la Marina, tots de Vic, a més.
Jo no obro la boca però claríssimament faig unes gesticulacions
que, òbviament, jo estic per la de Vic.
És òbvi.
Vic és joventut, progrés, futur, interculturalitat, clar.
Ara, no em val la interculturalitat de l'època,
per favor, és ara.
Sí, sí, no, no, n'ha de dir...
Perdona, que nosaltres també tenim nens, eh?
I ara!
I ara!
T'hauria de portar la mitjana d'edat.
Sona com Vic P5, però no...
Perdona, que interculturalitat, ho has tret tu?
No, que nosaltres tenim molta vida,
i per això us convido ara mateix
per anar al mercat i veureu...
Podem volar per totes les parades...
Quan es fa el mercat, a Balanger? Quin dia?
Setmanalment, des del 1211. Sí, quin dia?
El dissabte, perdona. Ah, Vic, se'n fa dos dies.
Dos dies a la setmana.
Que hi deu haver molt a vendre i molta gent per comprar.
És a dir, molt moviment, eh?
Perdona, un dia, dos, dos, és el doble, eh?
Fixa't. Un dia he marcat, dos dies he marcat.
Pausa un moment.
S'estan gestionant molt bé els temps,
que va dir, no sé si Ana Pastor...
Vull preguntar, Miquelet, hi ets?
Continuo. Beredicte, de moment?
Hòstia, està sent complicat, molta informació de cop, però...
A veure, el...
El Canosa ha mencionat el gitano de Balanger.
Jo dic una devoció especial.
L'he dit, el Canosa, que s'ha cagat.
Ha ficat la cançó més blanca que té el gitano de Balanger.
Canosa...
Sóc el gitano de Balanger, no és qui és el gitano de Balanger.
Ho demostren altres cançons.
Però s'ha de dir que la plaça de Vic, a mi, el...
el fenomen meteorològic em té,
és una Catalunya interioritzada que tenim, no?
Vull dir, en hem crescut des de petit, no saps per què,
però saps quina és la plaça de Vic perquè creixes mirant el temps,
perquè agrada el teu pare, la teva mare, perquè som catalans.
Llavors, jo la porto dintre des de molt petit,
i després, curiosament, ja que la Marga mencionava la universitat,
vaig, bueno, per coses del destí, que no en parlarem ara,
vaig acabar estudiant allà i la vaig viure a la plaça de Vic.
Vas acabar periodisme. Vaig viure a la plaça de Vic.
Sí, sí, sí, vaig estudiar periodisme encara que no ho sembli,
però sí, soc periodista.
Però sí que diré una cosa, és que diria,
abans que em torni a insultar per Twitter,
però jo diria que a la plaça de Vic,
pel que recordo d'aquests anys de carrera que he intentat esborrar,
no hi havia bancs, que eren tots pagant.
No hi ha res, no hi ha res ni què.
Som com los enfermines que estan esperant que surten els braus.
No hi ha bancs, però hi ha moltes cadires, és així, no?
Esclar, marina de pagament, aquí estem parlant...
De la individualitat, no?
Clar, és a dir, els bancs, al final què són?
T'has de seure amb el cursat fixat,
la pandèmia va venir i no vam poder seure.
Llavors, què? Amb un banc impossible, amb les cadires?
Ho facilites, francament, jo crec que tot el seu què s'ha de veure.
Ben defensat, ben solucionat.
Home, el banc que hi ha aquí, Sant Jordi, tan gran,
t'asseguro que la distància social està més que coberta.
Això, certament, és veritat, és un gran banc.
Per acabar, altres qüestions?
Jo insisteixo, jo és que ho sento, es compro molt cap a casa.
A mi el que em tira molt és la literatura,
perquè al final és des d'on forgem,
no veis una tradició, una cultura, tot,
i ens universalitzem a partir d'aquí.
Per tant, jo penso que si no haguéssim tingut un mossèn,
si tu anaves allà a passejar, veia aquelles coses,
veia aquella ciutat dels sants que en Miquel Llora ens explica,
no seria mon som.
Potser la nostra llengua ja hagués acabat més a saber,
perquè des de Balaguer a mi ara mateix no em ve un referent
que diguis, ostres, tu, gràcies a aquest senyor,
hem aixecat la literatura, parlem dels cims del Canigó.
Ho veig?
Un moment abans d'acabar,
falta molt poc temps per finalitzar amb el programa.
M'agradaria fer allò que fan els debats,
que és un minut de glòria, un minut d'or.
Nosaltres farem 30 segons, perquè no tenim tants recursos.
La literatura no alimenta, el menjar de la horta sí que alimenta,
i sense menjar no viuríem.
Nosaltres, tota la gran plana,
hem estat el granel, rebos, el tap per la nevera,
el congelador de Catalunya, hem donat aliments a tots,
i des d'aquesta plaça surt tot això.
Us alimentem. Marga?
Crec que, efectivament, sense aliment no hi ha literatura,
però, clar, contraposar l'aliment des de Balaguer,
quan nosaltres estem parlant de Vic,
és a dir, Vic, d'on sorgís el gran embotit, el porc,
d'on el tenim? A Vic.
I del porc, ja sabem, se n'aprofita tot,
i se'n fan unes coses boníssimes.
És a dir, mengem i després filosofem i escrivim. Això és Vic.
Finalitza aquest duel. Difícil ametre un veredicte.
El veredicte l'haureu d'ametre vosaltres a xarxes.
Ja corren fils de gent insultant-se molt llavall.
Nosaltres ens hem d'acomiadar.
Primer cap de setmana superat. Molta suor.
Per sort, cap llàgrima.
Hem sigut la Marina Dracrut, Galdric Palagri i la Producció,
i, a més a més, el meu fill, Pablo Carrasco, Roger Altimira,
i, en fi, una filieta de col·laboradors,
en francès que no és la mare que codina. Moltes gràcies.
23 de juliol.
Eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete a construir la alternativa.
Vox va a terminar
con todas las leyes que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa. Vota Vox.
To survive, we need to stop burning for some fuels.
Vamos a hacerlo de esta manera,
que cada balcón de Madrid tenga una planta.
Necesitamos más grietas y menos marionetas.
No necesitamos políticos manipulados por los lobbies.
No necesitamos pobardes en deuda,
porque a Padma el único lobby que nos apoya
es el del sentido común.
El planeta no tiene precio. Vota Padma.
To survive, we need to stop burning for some fuels.
Vamos a hacerlo de esta manera,
que cada balcón de Madrid tenga una planta.
Necesitamos más grietas y menos marionetas.
No necesitamos políticos manipulados por los lobbies.
No necesitamos pobardes en deuda,
porque a Padma el único lobby que nos apoya
es el del sentido común.
El planeta no tiene precio. Vota Padma.
España necesita un cambio de rumbo
que nos permita proteger lo que de verdad importa.
Santiago Abascal se compromete
a construir la alternativa.
Vox va a terminar con todas las leyes
que dividen y destruyen.
Va a devolver la voz al pueblo español
para que recupere las riendas de su destino.
Este 23 de julio, vota lo que importa. Vota Vox.
Avui som una Catalunya i una Espanya
que té cura, que protegeix.
Una Catalunya i una Espanya que avança.
Nosaltres sabem que aquest viatge no pot acabar aquí.
El proper 16 de juliol, a partir de les 11 del matí,
vine el nostre acte central de campanya
al Palau de Congressos de Montjuïc,
amb el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez.
Amb tu, Catalunya avança.
Amb tu, Espanya avança.