Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
A l'Iran, el líder suprême, la iatolà Ali Khamenei,
ha dictat el perdó per un gran nombre de manifestants
detinguts en les protestes.
Ho acaba de denunciar la televisió pública iraniana.
No se sap l'abast d'aquest perdó generalitzat,
però les autoritats iranianes han detingut prop de 20.000.
I, per tant, no s'ha d'enfrontar a l'estat espanyol,
sinó a l'estat espanyol.
I, per tant, no s'ha d'enfrontar a l'estat espanyol.
Les autoritats iranianes han detingut
prop de 20.000 manifestants des del setembre
quan van començar les protestes per la mort de Gina Mini,
que ja han derivat en protestes per fer caure el règim.
La Premi Nobel de la Paula iraniana Shiri Nevadhi
està convençuda que les protestes acabaran fent caure el règim
i afirma que, darrere de qualsevol moviment de les autoritats,
hi ha la voluntat del líder suprême de l'Iran, Ali Khamenei.
A l'Iran, qualsevol cosa que passa és amb el coneixement
o per ordre del líder suprême Khamenei.
El Parlament, el president, els tribunals...
tothom necessita el permís del líder suprême per fer alguna cosa.
La responsabilitat final del que passa és de Khamenei.
El desembre, el govern iraní ha anunciat la supressió
de la policia de l'Amoral en un intent de fer callar les protestes,
però la pràctica aquesta policia continua existint
i el descontentament amb el règim continua ben viu.
Els bombers treballant des d'aquesta mitjanit
en un incendi de vegetació forestal a Vítam,
que pertany al municipi de Tortosa, al Bagebre,
afecta una trentena d'hectàries i el foc afecta la zona del coll de l'Alba.
Els agents rurals ni investiguen les causes.
En una entrevista al Suplement de Catalunya Ràdio,
l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roger,
ha explicat que la situació ha millorat respecte a la matinada
que és quan ha començat el foc.
Esquerra Republicana descarta un nou govern tripartit a Catalunya
en una entrevista al diari Ara.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
certifica d'inviable un acord estable de govern amb socialistes i comuns.
A la Unió Europea i als països del G7,
una doble mesura per castigar els productes derivats del petroli rus
i dificultar més a Moscou el finançament de la guerra ucraïna.
Es comença a aplicar un embarcament a la importació d'aquests productes,
entre ells el gasoil a les economies europees i dels Estats Units,
al Japó, al Regne Unit i al Canadà,
i, a més, aquesta represàlia s'acompanya amb un límit en el preu
per a l'exportació d'aquests derivats del petroli rus a tercers països.
L'Associació de Veïnes i Veïns del Casc antic de Barcelona
es manifesta a hores d'ara per reclamar a la Generalitat
que destini el solar dels antics jutjats del Passeig Lluís Companys
a equipaments socials.
Els terrenys de 5.400 metres quadrats estan en desús
des de fa gairebé 15 anys
quan els jutjats d'instrucció de Barcelona
es van traslladar a la ciutat de la justícia.
L'any 2017, l'edifici es va enderrocar
i la previsió inicial de la Generalitat
era ubicant als terrenys la nova audiència provincial.
Els jutjats reclamen que en el solar es construeixi un CAP,
un centre d'atenció primària,
d'atenció especialment a les drogodependències i habitatge social,
una reivindicació que comparteix el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa.
Estem al costat dels veïns i les veïnes de Ciutat Vella
que volen que aquest solar, que porta més d'una dècada inutilitzat,
s'activi ja.
Nosaltres hem fet els estudis corresponents
i tenim l'acord de salut de la Generalitat
que en aquest solar hi cap, sens dubte, el nou CAP del Casc antic
i, a més a més, hi cabria molt d'habitatge, també.
Per tant, aquest solar s'ha d'activar.
Esports, Albert Benet.
El Barça rep el Sevilla aquest vespre a les 9
en el primer partit de la segona volta de la Lliga de Futbol.
El partit el jugarà sabent el resultat del Madrid,
que juga al camp del Mallorca, a les dues del migdia,
amb les baixes de Benzema i Militao.
A l'Ajuntament de Catalunya Ràdio
hi ha un quart de cinc i, pel tot, gira Girona-València-Muntilivi
amb l'objectiu d'allunyar-se del descens,
que l'equip gironí té a dos punts.
El València el té a només un punt, el descens.
També en futbol a la Lliga femenina Barça-Betis
a les quatre d'aquesta tarda.
A l'ACB, aquest migdia, d'aquí mitja hora, dos d'una,
Barça-València i Breugant-Girona.
A partir de les dues, a la piscina Can Lloc de Sabadell,
a jugar a la final de la Copa Masculina de Baterpolo,
a la Piscina Can Lloc de Sabadell.
També avui s'ha disputat la mitja marató de granullers, Maria Guixà.
Amb rècord de la prova, tant en categoria masculina com femenina,
58-55 en masculina,
victòria de la Tiup-Guebre i Huet,
i en categoria femenina, victòria de la també Tiup-Guegne.
Amb un temps de solellet, bona participació aquí
a la mitja de granullers.
Maria Guixà, Catalunya Ràdio Granullers.
Ara, aquesta hora, comença el partit d'anada
de la Supercopa de Rubi-San Buiana-El Salvador.
Valdir-i-Aleu, Montse Mir.
Ha començat fa uns instants.
S'han jugat encara no tres minuts.
El joc està aturat perquè un dels jugadors de la San Buiana,
Álvaro García, s'ha lesionat
i el retiren ara cap a la zona de les banquetes.
De moment, no ha puntuat cap dels dos equips.
És un partit important per la San Buiana
de cara a les aspiracions d'entrar al grup
pel títol en la lluita per la Lliga
i també puntua de cara a la Supercopa.
Fins aquí les notícies.
Passant sis minuts de les dotze del migdia.
Ara, el suplement marxem fins a un autèntic laboratori culinari.
El mes de novembre, els Germans Torres
van rebre la tercera estrella Michelin
pel restaurant que tenen,
cuines Germans Torres a Barcelona.
És el tercer restaurant de la ciutat a tenir tres estrelles.
Amb en Javier i en Sergio Torres,
parlem de com gestiona un restaurant d'alta cuina,
de com es poden compaginar els horaris amb la vida familiar
i també del record de la seva àvia Catalina,
el seu gran referent a la cuina.
Ara, el suplement, el rock and roll dels Germans Torres.
Sergio, Javier Torres, bon dia i bona hora.
Bona hora, bon dia. Com esteu?
Bona tope, la veritat és que molt bé, molt contents,
i ara hem vingut de vacances
amb unes perspectives molt maques de feina i d'il·lusió.
És curiós perquè fins i tot porteu les mateixes bambes.
Bueno, aquí, tot el restaurant, portem bambes,
treballem amb bambes, però molt còmodes, com veieu,
i, bueno, és una forma...
I tu no has vist una cosa que estan personalitzades?
Em posaré de peu. Mira darrere.
Clar, o sigui, a vosaltres dos,
que tota la vida us deuen haver confós,
a sobre us vestiu igual.
És que tenim una història que és que quan comprem la roba,
comprem dos de cada.
Si compro jo, compro dos, i si compro ell, compro dos.
Llavors tenim... i moltes vegades coincidim.
Sempre ho heu fet així, això?
Sí, bueno, ja la nostra àvia i la nostra mare,
els nostres pares, ens vestien igual,
però ens posàvem una J i una S,
perquè, si no, era complicat el tema del col·le i, a més,
que després ens el canviavem.
Però sí, sí, sempre hem vestit igual, pràcticament.
És que fins i tot porteu pràcticament el mateix pentinat, no?
Vull dir que...
Tinc més, no?
Bueno, por ahí, por ahí. Anem a la mateixa pelu.
Això també és veritat.
Ara quants anys fa que esteu treballant junts?
Perquè hi va haver una època de la vostra vida
que vau anar per separat, no?
Sí, bueno, nosaltres des de molt joves,
amb 16 anys que vam començar l'escola,
ja teníem clar que volíem fer grans restaurants del món,
i dos i tres estrelles, sobretot tres,
i el que vam fer és separar-nos a grans cases
per a ell tindre una formació i jo tindre una altra,
i el dia d'avui estar junts i sumar molt, la veritat.
O sigui, tot era un pla estudiat per arribar fins on heu arribat,
que és aconseguir la tercera, no?
Vull dir que no us hi heu anat trobant, no?
O sigui, des de molt petits que teniu aquest somni.
Sí, ha sigut una estratègia,
i el que passa és que tu pots tindre una estratègia
i de vegades pot sortir bé o no pot sortir bé,
i ja és tindre molta constància, lluitar molt,
tindre una mica de sort també,
de vegades hi ha moltes coses que poden influir,
i nosaltres és una cosa que també és veritat
que quan hem caigut, que hem caigut diverses vegades,
sempre ens hem aixecat molt ràpid i hem continuat treballant,
que és el que hem fet.
Què vol dir per a vosaltres, caure?
Bueno, caure és començar un projecte i que no funcioni.
Que no funcioni perquè no has sigut sòlid,
perquè no has pensat en coses que després han passat,
i, bueno, i això és l'experiència,
és l'escola de la vida, no?
I t'ensenya perquè no et torni a passar una altra vegada.
Jo crec que ens ha passat de joves quan començàvem
de fer el projecte,
ens ha passat de joves quan començàvem,
de fer algun projecte que no ha funcionat
perquè no ho havíem pensat realment com s'havia d'haver pensat,
o perquè érem molt joves.
Ara, com us sentiu després d'aquesta tercera estrella, Michelin,
després que tingueu tants focus posats al damunt,
després d'haver-vos consegrat de la manera que heu fet,
ser portada a tot arreu, no?
Tothom parla de les estrelles que s'han donat a Barcelona,
però tothom parla de les tres estrelles dels Germans Torres.
Mira, ens sentim feliços i tranquils.
Saps quan et treus un pes de sobre molt gran, molt gran, molt gran?
Es dona una tranquil·litat d'haver fet les coses ben fetes
i després d'aquest reconeixement que encara recolza més
tot l'equip, a la ciutat, a nosaltres mateixos, als clients,
i és un moment ara màgic per a tots els que ens han donat
per posar-nos les piles, això no ha acabat, o sigui,
seguirem més forts que mai i farem lluir aquestes estrelles
arreu del món, que és el que dona,
dona un reconeixement per tot el món.
No hi ha una pressió afegida a haver de conservar
aquesta tercera estrella perquè ara, és a dir, aquest restaurant,
una altra estrella ja no la pot aconseguir perquè no existeix,
l'únic que pot passar és que la perdi.
I ara, que no es parla de la verda,
que és molt important.
És molt important, també.
Però nosaltres encara estem, imagina't que estem en projectes,
obrim, hi ha nou cuines, obrim dos cuines més aquí al restaurant,
una de herbes, un I más D,
i encara estem en una, té encara recorregut, aquest restaurant.
Ja el vam fer amb el seu dia amb una projecció de futur,
que no ens quedem aquí, com ha dit el Sergio abans,
sinó que continuarem, continuarem millorant.
I que ens hem preparat tota la vida per això.
Ara és el moment de maduresa, és dolç,
i encara queda.
L'humor està per dintre, encara.
Som el Suplement, som a Catalunya Ràdio,
som amb el Sergio i amb el Javier Torres,
al restaurant dels Germans Torres,
recentment premiat amb aquesta tercera,
i també la quarta estrella Michelin.
Escolteu-me, fa unes setmanes vaig anar a l'Enigma,
de l'Albert Adrià.
I vam xerrar amb l'Albert una bona estona.
I m'explicava que abans de la pandèmia no era gens feliç,
viatjava molt, agafava 100 avions a l'any,
tenia molts restaurants però no feia de cuiner,
tenia molts projectes oberts, no parava a casa,
no veia la família...
Vosaltres us heu trobat mai en una situació com aquesta?
Bueno, amb compte que no passi això.
Nosaltres som d'estar aquí a casa,
i fixa-t'ho, això és una declaració d'intencions,
perquè és una cuina en taules, no és un restaurant en cuina.
Llavors, la gent ve a beure't, i com a cuiners,
nosaltres on estem, el nostre medi,
és la cuina.
Nosaltres estem bé aquí, intentem viatjar el menys possible,
i si tenim que viatjar,
són els dies que no està obert el restaurant.
La veritat és que per nosaltres la rutina de vindre a treballar,
d'agafar la bici, d'agafar les herbes...
Ostres, de portar una vida tranquil·la
dintre de tot el que hi ha és fonamental.
I això, sí, sí,
i dir que...
que nosaltres també tenim un avantatge, que som dos.
I si algú ha de sortir, sempre un es pot quedar aquí,
però sí, que intentem estar concentrats aquí,
perquè estem feliços aquí, estem bé.
Com us repartiu la feina?
Quin rol juga cadascú?
N'hi ha un que fa més d'empresari i l'altre més de cuiner?
Tots dos sou grans cuiners i mals empresaris?
Tots dos teniu la virtut de ser bons empresaris i bons cuiners?
Això és el primer i hem tingut d'aprendre a ser empresaris.
I hem après des de fa molts anys, ja,
i ens hem equivocat molt, però ara ja sabem,
ara ja sí, som bons empresaris.
I hem après bé, som bons.
Però, sobretot, deleguem moltes coses menys a cuina.
Nosaltres, per nosaltres, la passió és a cuina
i el que ens posa les piles és cuinar
i tractar amb el públic, amb la gent.
Després, la pregunta de dir com ens organitzem,
doncs és un caos organitzat.
Vol dir, Sergio té una base molt gran,
que controla totes les partícules.
Millor que la seva.
I jo també les controlo.
Sé que aquí tot és en estereo, perquè som dos,
l'equip ho porta bé, ho porta molt bé,
i ho fem d'una manera que és molt important,
i ho fem d'una manera caòtica però organitzada.
Seria complicat explicar-ho.
També és veritat que quan va fer tot el tema de la formació,
ens posaven d'acord.
Si jo anava a París a treballar amb l'endocàs,
deia doncs, jo ara faré les cales, i tu faràs els peixos,
i ara tu el pa, i jo faré natura.
I després anàvem coordinant tota la feina,
o sigui, tenim una formació que en conjunt és molt potent.
Perquè ell apreça a les millors cases d'Europa i d'Espanya,
i jo a l'altra meitat.
Entre els dos tenim una gran formació.
Teniu una feina en què us toca treballar
a les hores en què la gent descansa, o fa oci.
Com ho concilieu a nivell familiar?
Perquè tots dos teniu fills, no?
Sí, bueno, nosaltres ja dic,
ens agrada vindre si no fa oci,
i després, si no fa tan fred com ara,
amb bici, tornem a la tarda a casa,
i cuinem amb els dents, mengem amb els dents,
o sopem amb els dents, perquè sopem molt d'hora,
i venim a treballar, i així és una manera
d'estar amb ells, després tanquem dos dies,
intentem, ja no només per nosaltres,
sinó per al personal que treballa aquí a l'equip,
donar una qualitat de vida, de tancar vacances,
i ser generosos amb el tema del temps,
que treballem molt i quan treballem treballem molt intensament,
però després tenim altres espais
que es donen per conciliar amb família,
amb amics i amb la vida.
No, de bon dematí l'esmorzar és amb els nens i amb la família,
i després el sopar també, i ja està, i ja a treballar.
Quanta gent hi treballa, en aquest restaurant?
Mira, ara mateix jo diria que som unes persones
que són quasi 50.
50. Per cada servei, eh?
Sí, per cada servei, clar.
50 persones per cada servei. I quants comensals teniu?
50. Màxim 50. És un per un.
I una part de persones de pràctiques molt petites,
perquè no agafem molta gent de pràctica,
perquè nosaltres pensem que és important
tindre un equip molt sòlid,
però sí, hi ha algun practicant...
Bueno, hi diem 50 dintre, perquè fora n'hi ha més.
O sigui, després tenim tot el tema de personal,
de comptabilitat, d'advocats...
Bueno, jo què sé, molta gent.
Us surten els números? Sí. És un negoci.
És un negoci rentable i viable.
Sí, és que si no, no pots créixer, si no malament.
No, però hi ha gent que decideix tenir aquest restaurant
i no s'entén d'altres, que sí que ho són.
Nosaltres tenim molt bé els preus a terra
i nosaltres som apassionats de la cuina,
però també som empresaris i té que ser un negoci, evidentment.
I si volem pagar bé a la gent,
si volem tindre la millor matèria prima,
si volem tindre després una vaixella meravellosa...
I créixer. Si volem un altre local.
Ara una bodega, com hem fet aquestes vacances,
si no és veritat que el que guanyem molt
o quasi tot es reinverteix, no?,
perquè el que volem és créixer i donar qualitat.
Per nosaltres, excel·lència ho és tot.
Però que si la màquina no funciona,
després ja no pots créixer.
Com us expliqueu que el MoMA hagi tancat
dient que no els sortien els números,
amb un menú d'agustació que és molt més costós que el vostre?
Cadascú té la seva estratègia.
I cadascú, a l'hora de quan arriba,
quan ets número del món, m'imagino tants anys...
I no ho sé. Jo no ho entenc.
Jo, personalment, no ho entenc.
No us creieu que no els ha sortit,
que no fos econòmicament viable el restaurant?
Jo no m'ho crec perquè un restaurant
potser tenia una mala gestió.
Jo crec que, amb una bona gestió,
és un restaurant rentable.
Imagina't tu si ets el número 1.
Va gent de tot el món, ho tens ple cada dia,
amb uns preus molt alts...
O mala gestió o estratègia.
Jo crec que és més una estratègia que una altra cosa.
Una mica el que va fer fa 10 anys el Ferran Adrià amb el Bulli.
Exactament.
Ui!
Últimament, abans d'aquesta última entrega de les Michelin,
que van premiar fantàsticament Barcelona,
hi havia el mantra que...
Vaig entrevistar fa unes setmanes
el suplement al mar Ribes del cuines.
El suplement està morta gastronòmicament.
No, no, no.
No sé si és...
Per dir que tingués un mal dia o un comentari,
perquè, si no, seria una cosa molt forta.
Barcelona sempre ha sigut una ciutat
que et posa a prova.
Si ets capaç de triomfar Barcelona,
ho pots fer a qualsevol ciutat del món.
I el Xavi i jo ho hem fet aquí.
Anem a Nova York i l'apetem, si t'ho dic,
a Londres o on vulguis.
Ostres, Barcelona és una ciutat que et posa les piles...
Que és referent de l'astronomia mundial.
És molt exigent, això és magnífic.
Hi ha molt de talent.
Jo crec que, a nivell d'Espanya,
ha sigut i seguirà d'aquesta manera,
sent un referent a nivell mundial.
Hi havia el mantra políticament interessat
que a Madrid ens estava avançant per la dreta.
Què en penseu, vosaltres?
No, és diferent, obren moltes coses a Madrid.
Nosaltres tenim restaurant a Madrid, anem sovint a Madrid
i coneixem la ciutat i la gastronomia.
Sí que obren moltes coses, però Barcelona té molt de talent.
I ara mateix té talent jove,
que donarà moltíssima guerra.
Crec que estem en un moment meravellós,
en un moment fantàstic, i que mai ha perdut Barcelona.
Sí que ha hagut la pandèmia,
i igual Madrid ha tingut una recuperació més ràpida,
però no crec que més de talent.
Una cosa és l'alta cuina,
que és evident que Barcelona viu un moment fantàstic.
Però després, no teniu la sensació que estan desapareixent
i que un altre tipus d'oferta que no us dediqueu vosaltres
sí que està evolucionant cap a un altre costat?
Mira, si una cosa tenim ganes,
una vegada que hem arribat aquí, que encara queda molt èdic,
aquí al restaurant, per créixer i demés,
és el Xavier obrir un restaurant popular, de menús.
Amb un futur.
Amb la cuina de la nostra àvia, amb els cigrons,
amb escanelons, amb els magarrons...
Hòstia, però de menú.
Ho farem, no sé quan, quan ens doni la vida,
però és una cosa que tenim pendent
per a la ciutat, per a la gent,
i també per a nosaltres, perquè tenim ganes.
I sí que és veritat, jo sí que ens trobem,
hi ha llocs populars que fan...
No tant com abans, això és veritat.
És veritat que no tant com abans.
Doncs bona reflexió.
Ojalá que no es perdi mai, i nosaltres lluitarem per això.
Què us cuinava la vostra àvia?
Molt senzill, i era molt dura comprant,
perquè hi havia molt poca casa i anava al mercat
i comprava el que estava... Ara, comprava molt bé.
Ella comprava molt bé el lo poc que tenia
i ens portava també a la Barceloneta,
i sí, els pescadors que tiraven al barat.
I la cuina era molt baixa,
com una bosseta, o sopa de pa, o torrijas de Santa Teresa.
Però el que està clar és que a casa sempre,
i és el que nosaltres ens quedem,
era una cuina de temps.
La cuina de temps, que ara tothom anem molt ràpid,
i a casa sempre feia olor al prou,
els fondos...
Tota aquesta cuina de temps és important.
La cuina de temps era molt dura,
i després no es tirava res.
I amb molt poc feia...
Ara, si feia un pollastre, no feia un pollastre normal.
El bridava, l'acat, amb un codony de colors...
Tot era una festa.
Què queda per inventar la cuina?
Jo no sé el que ha quedat per inventar.
Nosaltres el que tenim clar és que la nostra aposta
és fer el producte, el productor, les temporades, el sabor,
i fer feliç la gent.
Per exemple, a l'hora d'oferir...
L'Albert Adrià m'explicava que havia canviat una mica
després de la pandèmia,
i sobretot amb l'impacte del canvi climàtic,
els productes d'importació que anava a buscar a fora.
No sé si vosaltres també aneu una mica en aquesta direcció.
Nosaltres tenim de fa molts anys proveïdors
que tractem directament amb ells
i els hi paguem bé,
perquè una persona que està tota la nit pescant
o que està agafant les verdures,
s'aixeca a les 4 del matí... És igual.
El primer que tenim és que cuida molt aquesta gent.
I tenim una sèrie de proveïdors que són d'aquí de la zona,
i també és veritat que al Xavi i jo tenim una petita finca
a Extremadura, perquè allà tenim el millor garrí ibèric.
Sí que vas buscant aquestes coses,
però no portem coses extravants d'altres països.
Discutiu vosaltres dos? Poc.
La veritat és que... Sempre us heu portat bé?
Perquè les relacions de germans és aquella morò d'hi vegades.
Sí, no, nosaltres és que el que és vessó
i el que sigui vessó i s'estigui escoltant
sap que hi ha una relació diferent.
Som germans, però som col·legues, també.
Jo me'n vaig amb ell i anem.
I compartim les mateixes aficions,
compartim... Ostres, és difícil d'explicar.
Es té que ser vessó per saber realment
el que passa.
Clar, la vostra és una història d'èxit,
perquè dalt no res heu arribat fins a dalt de tot.
Què us diu la família? Estan molt contents,
perquè a l'hora de muntar aquest restaurant,
que va ser una aposta molt important,
estem amb por. A veure si ens enganxarem els dits.
Sí, perquè si funciona bé, però si no funciona
seria un gran problema, però sempre han cregut,
ens han estat amb nosaltres
i som un bloc de família molt unida.
Els pares, sobretot, el que diuen és
que no relaxen mai.
No es relaxin i vinguin,
i com va, i sempre preocupats
per veure que no viuen el dia a dia
que nosaltres tenim aquí.
Però sí, estan contents, molt contents.
Quin client teniu, quin tipus de client teniu?
Ui, de tot, tenim molta gent d'aquí.
Molt nacional.
Nosaltres, el tema de televisiu,
és molt important per a nosaltres.
És molt important per a nosaltres,
per a la gent que ens va conèixer i ens estima.
I això és molt maco, que venen a veure,
venen a compartir taula,
i això és molt maco.
És molt important el client nacional per a nosaltres.
I després sí que és veritat que hi ha un altre...
També ve molta gent de fora, però de tot el món.
Tenim clients de França, de tot.
Però no podem oblidar mai, ens fa molta il·lusió...
El client d'aquí.
Vosaltres, el dia que avui anirem a dinar a fora, on aneu?
Molt senzill, nosaltres anem a dinar a tots els col·legues.
A tots.
De menú, de...
D'esmorzar.
A la pubilla, al...
A la gelena...
A tothom que cuini bé.
Nosaltres ens trobaràs allà.
Quin és el proper repte?
Perquè vosaltres teniu una idea al cap.
Ara el projecte és continuar treballant plegats i fer créixer això?
O obrir més restaurants?
No, sobretot nosaltres.
Aquesta és la nostra prioritat i el nostre somni.
I nosaltres estem superconcentrats aquí.
Ara sí que fem una acabada puros molt maca aquí al costat.
La bodega que s'acaba de...
Bueno, s'està omplint ara, una nova bodega molt gran,
que és la quarta bodega.
I després sí projectes, però que no atreguin massa d'aquest projecte.
I, per tant, agafant la bici tots els matins per venir a treballar.
I dormir bé.
Qui és el client més estrany que us ha vingut a veure aquí?
Mmm...
Bueno, venen estranys, però el nostre repte,
quan venen creuats o venen... és donar-li la volta.
Això és una cosa meravellosa i ho aconseguim jo crec que sempre.
Cada client té la seva peculiaritat,
però jo, ostres, l'estimem tant...
i quan ve la gent ens entreguem tant és un...
per nosaltres és un...
Clar, les estrelles són ells, no nosaltres.
Ve algo estrany, però bueno, que també és benvingut.
Us agradaria que els vostres fills es dediquessin a això també?
Jo no tinc cap. Mai els hem...
Mirar que ells cuinen, eh?, des de ben petits es posen a la cuina
i són gastrònoms, podríem dir,
perquè s'han educat menjant a casa
i a restaurants, que faci el que vulguin.
Sí, jo també.
Jo no, tinc... Sí, sí. Això és molt dur, també.
Let's dance, baby, oh, let's dance, baby,
oh, let's dance, baby, on your own.
Are you feeling so alone?
Shine a light.
Shine a light.
Quan dieu, vosaltres?
Quan dieu, vosaltres?
Nosaltres ara, mentre teníem que fer l'entrevista...
No, ara quan acabem...
Dineu abans. A les dotze.
Dineu a les dotze i després berenem a les sis i mitja.
Berenem, sopem.
A sopar. Aquí o a casa?
A casa, a casa, amb els nens i la família.
Fantàstic. O sigui, feu l'horari europeu, vosaltres sí.
Nosaltres hem treballat des de molt joves a Europa
i ha sigut a França, imagina't, doncs era...
I ho portem molt bé, ho portem superbé, ens va molt bé.
Javier, Sergio, moltes gràcies i sort amb aquesta aventura.
I l'enhorabona.
Moltes gràcies a vosaltres, a tothom que ens escolta,
a la cuina i a Barcelona. Vinga, endavant.
Del càsting al Palau Sant Jordi.
16 històries d'èxit.
Descobreix-les al llibre Eufòria.
Per seguir-m'un somni.
A la botiga de TV3 i als punts habituals.
Un restaurant cannibal a Berlín.
Som a una cuina professional, però no som a una cuina qualsevol.
I és que tampoc som a un punt geogràfic qualsevol.
Som a l'Antàrtida.
I som a la cuina de la base antàrtica espanyola Juan Carlos I
I si ets a una cuina en una base científica de l'Antàrtida?
Què dinarem avui?
Avui dinarem una manida d'avocat, formatge de cabre i mango,
i després, de segon, tindrem una estufa de vedella
amb un saltejat de verdureta i arròs.
Como de restaurante y sin pagar.
Come bien, pero se podría mejorar.
Un restaurant cannibal a Berlín.
Diumenge, d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés.
També amb podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El dilluns 13 de febrer venim amb tu.
Perquè no hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Tornarem a fer els nostres programes
des de llocs que ens proposeu als ulls.
Ocuparem el menjador de casa teva.
Enveirem el teu col·legi, el teu institut.
Serem amb tu a la feina.
Fins i tot podem canviar de país.
El dilluns 13 de febrer serem on tu vols.
Farem la ràdio junts.
En el Dia Mundial de la Ràdio a Catalunya Ràdio.
Venim amb tu.
Oh, l'amor, oh, oh, fa calor, oh, oh.
Tot el que toques es torna fort.
En mig les flames explota el cor.
Agafes aire, t'agafes fort.
Amb quines ganes surt volant tot.
Amb Roger escapa.
Passant 4 minuts de dos quarts d'una.
Bon dia, bona hora, Marta Ferrer.
Bon dia, què tal?
Hem sentit els germans Torres des del seu restaurant.
Si us ve de gust veure'ls en imatge,
arroba el suplement a Twitter i a Instagram.
També trobareu alguns dels moments més destacats
d'aquesta entrevista amb Forn.
Bon dia, què tal?
Bon dia, què tal?
Bon dia.
Bona tarda.
Tenim alguns dels moments més destacats d'aquesta entrevista
amb format vídeo.
Així com també la imatge del Berlín
del Pedro Alonso que vam fer fa una estona.
El que passa és que al Pedro Alonso
el vam fer per touchada de Skype.
Si esteu molt enamorats del Berlín
i li voleu obre la cara...
Molt encantila quan parla.
però també té molt d'això, eh? Sí, té molt d'això, molt, molt, molt.
Però ell mateix, que podria ser després molt diferent,
també es escolta.
I està rodant l'Spin Off, que aquestes aventures a vegades surten bé,
a vegades no.
Perquè, per exemple, en el cas de Better Call Saul,
hi ha qui defensa que va millorar, inclús, Breaking Bad,
que era impossible, no? Sí, 100%.
Molta gent que ha vist Better Call Saul que diuen,
bueno, sí, és que ha millorat Breaking Bad,
que semblava absolutament impossible.
Després n'hi ha d'altres que no surten tan bé,
com per exemple el seu diet Joey, que és el mític Spin Off de Friends,
que després ja no va veure ningú i que allò era un tren...
Va veure molta gent, però és veritat que allò no va acabar de funcionar.
No.
Veurem què passa amb Berlín, perquè canvien...
Berlín és l'únic personatge de la Casa de Papel que surt.
Perquè és una freqüela, oi?
És abans que es posi malalt, em sembla.
Sí, sí, efectivament.
Veurem com surt, no sé fins a quin punt...
Sí, perquè el personatge està mort,
no té cap sentit que el continuïn fent...
No, ja el van rescatar en aquest revival que van fer després...
A vegades s'ha agafat una mica amb pinces als temporals finals.
I amb aquest flashback, que sempre és com el recurs fàcil.
Veurem no sé fins a quin punt la marca, la Casa de Papel,
està una mica gastada i la gent ja potser ni...
Com va tenir aquest final una mica agradolts,
que tampoc va acabar d'agradar.
No sé si això serà prou perquè s'enganxi,
però també deia el mateix de Joc de Trons,
i al final la Casa de Dragon...
Ha funcionat molt bé.
...ha sigut una mica better call soul,
que és gairebé millor en alguns aspectes.
Bé, de Netflix avui en hem parlat prou,
així que ens centrem en la sèrie del moment,
que, com hem promès també avui al llarg del programa,
no és cap altra que The Last of Us.
The Last of Us, l'última novetat d'Hack Beomax
basada en un videojoc que fa setmanes que s'ha estrenat.
Se'n poden veure, de fet, els tres primers episodis.
Avui les recuperem perquè l'últim episodi que s'ha estrenat
aquesta setmana ha portat molta cua.
T'he de dir que jo no l'he vist,
soc l'altra part del planeta que no ha vist aquest episodi.
Anem a l'argument de quedar de The Last of Us
per si tenim algun despistat.
Això està basat en un videojoc de la PlayStation,
que es va estrenar l'any 2013,
i que explicava un món que ens sonarà bastant,
perquè és un món postpandèmic,
en què hi havia hagut una pandèmia no vírica,
en aquest cas, sinó per un font, que és el Cordyceps,
i ens presentava dos personatges
que vivien en aquest món postapocalíptic.
Un és el Joel, que en aquest cas interpreta el Pedro Pascal,
que el coneixereu per ser de Mandalorian,
Narcos, Joc de Trons,
i la Bela Ramsey, que també la coneixereu de Joc de Trons,
que és la Ellie.
Eren dos personatges que no es coneixien, però que es trobaven,
perquè la Ellie representava que era immuna a aquesta pandèmia.
És una pandèmia, un virus, a aquest font,
que no té cura, no hi ha vacuna.
Aleshores, ens presenten un món apocalíptic.
Si tu t'infectes amb aquest font, estàs mort,
perquè et converteixes en una mena de zombie horrible.
Què passa? Que la Ellie, com que és immuna,
sembla que té la clau per trobar la vacuna i la manera de curar-se.
Ells dos s'embarquen en una aventura a través dels Estats Units
per arribar fins a un punt on se suposa que a partir d'ella
i del seu ADN podran trobar la cura.
Aquest és l'argument del vídeo, que és el mateix de la sèrie.
Sí, argument senzill, aparentment,
i fa la sensació que està tot cuinat després de la Covid.
No sé si és així, o el vídeo d'això que és d'abans.
És de molt abans.
Té molt mèrit, perquè la primera escena...
Perquè penses molt en el coronavirus.
100%.
O sigui, la primera escena de la sèrie,
que no sé si la recordaràs, que és com un programa de televisió,
en què hi ha dos experts que parlen de la possibilitat d'una pandèmia...
Que acabi amb l'ésser humà.
Que, en el nostre cas, no va acabar amb l'ésser humà,
gràcies a dir que va ser un virus, però en aquest cas era un fong.
I jo recordo veure aquesta escena i pensar,
mare meva, evidentment és d'abans de la pandèmia,
però és que ens ha quedat molt, molt actual,
i qui ens ho havia de dir fa tants anys
quan es va estrenar el videojoc,
que era una cosa absolutament distòpica i que no passaria mai.
El videojoc tenia una cosa molt bona,
jo no hi havia jugat literalment,
perquè ja no tinc diners per pagar-me la PlayStation,
però havia vist gameplays a YouTube,
que és això que la gent hi juga i es grava,
com el que es fa ara a Twitch, per exemple,
i tu podies veure com era el videojoc,
i era un videojoc molt cinematogràfic.
És a dir, les cutscenes,
que són aquestes escenes que hi ha als videojocs
en què t'expliquen com parla la història i tu no estàs jugant,
eren ben fetes i semblava realment una sèrie o una pel·lícula.
Aleshores, quan van anunciar l'adaptació no va sorprendre,
perquè dius, bueno, és que ja quasi ho tenen fet,
i, de fet, a la sèrie està tan ben adaptada
que hi ha escenes que són pràcticament calcades,
plano a plano, del que és en el videojoc,
inclús moments de diàlegs, que...
O sigui, s'han fet comparacions, els podeu trobar a YouTube,
de com està fet en el videojoc i després com està fet en la sèrie.
Què passa? Que a la sèrie s'han pres
unes llicències artístiques que estan molt bé.
Perquè, en el fons, si tu fas aquesta adaptació
a un videojoc que ja de per si és molt cinematogràfic,
si la fas al caracte ben igual no té sentit que facis una adaptació.
Aleshores, has de canviar alguna cosa.
Llavors, per una banda, està molt ben adaptat,
perquè realment és molt fidel al videojoc,
i han agafat molt bé una cosa que era clau,
que era la relació entre aquests dos personatges,
perquè al final, sí, el videojoc,
la gràcia era que tu anaves matant zombies i tot això,
però que la relació estava molt bé,
i aquí la relació entre Pedro Pascali i Bela Ramsey és brutal,
tenen una química increïble,
però després que han agafat això s'han pres llicències.
Aquestes llicències és aquest mític capítol 3.
Què passa al capítol 3 perquè hi hagi tant rebombori i tant de hate?
Perquè he vist que molta gent l'està puntuant
a la baixa expressament per prejudicar-los,
i crec que tot té a veure amb una relació lèsbica o gay...
Homosexual, sí, entre dos homes, diguéssim.
Ahà, entre dos homes, sí.
Clar, això era una cosa que en el videojoc en sí
s'explicava amb una frase que tenia un dels personatges,
que explicava una mica la seva història,
i després la seva trama dintre del videojoc
era completament diferent a la que veiem a la sèrie.
El que ha fet la sèrie és agafar aquesta frase de diàleg
i explicar-la en tot un capítol.
Aleshores, hi ha un factor sorpresa que jo crec que és per això,
en part, per la qual ha agradat tant el capítol,
que és que tots pensàvem, tots els que havíem jugat al videojoc,
tots pensàvem que sabíem com aniria en aquesta trama,
i després ens l'han capgirat perquè ens han fet aquesta relació...
Alerta, acabes de fer un semi-spoiler ara.
No faré gaire spoiler.
Només diré que és una relació entre dos homes
que es coneixen en aquest món postapocalíptic.
Però és el protagonista? No.
No és el Pedro Pascal? No és el Pedro Pascal.
De fet, el Pedro Pascal i la Bella Ramsey surten més aviat poc.
Que això pot fer enrere, a mi em va fer enrere una miqueta.
Perquè t'has d'acostumar a nous personatges.
Clar, perquè de cop tens dos primers capítols
en què t'has enamorat d'aquesta relació
entre aquests dos protagonistes,
i de cop et diuen, no, coi, tu s'interruptors.
Ara hi ha dos personatges que no coneixes de res.
És veritat que els actors són molt bons,
perquè un és el Nick Offerman,
que el coneixereu de Parks and Recreation,
que és un porà de The White Lotus, que va causar molta sensació.
Llavors això ja és un gancho, però clar, de primeres dius,
ai, ara m'ha d'interessar aquesta relació entre aquests dos,
que no sé ben bé com anirà la cosa,
i en els primers cinc minuts t'adones
que és una relació d'amor increïble,
bellíssima, molt ben construïda,
i que en el fons hi ha molta gent que s'ha queixat i diu,
és que en el capítol aquest no passa res i no hi ha acció.
Si us creieu que The Last of Us és una sèrie d'acció,
et deixeu-la allà perquè no hi ha escenes d'acció, realment,
i jo crec que és una... L'has vist tota, ja?
Sí, els amics d'HBOMax me la van deixar veure sencera,
moltes gràcies, un petó des d'aquí.
Quants capítols són? 9.
9 capítols? I cada quan es publiquen?
Cada setmana un. Cada setmana un.
I això lligarà amb la nova de Succession.
Vull dir que HBOMax déu-n'hi-do la programació que s'està muntant.
Això, el que deia, que llavors jo crec que és un capítol
que val molt la pena... Comparteix les contrasenyes, no, Marta?
Comparteixo, després t'ho passo, sense que se n'enteri,
i després t'ho passo.
Els d'HBOMax sí, però...
Mentre no ens escolti Netflix, que són els que persegueixen...
És veritat, HBOMax són més simpàtics, en aquest sentit.
No, això, que és un capítol que aprofundeix molt en aquest món,
perquè durant tota la temporada i durant tota la sèrie
estàs veient una manera de viure aquest món postapocalíptic,
que és sobreviure, que és un món molt dur,
que és una manera com molt horrible de conviure,
i aquest capítol t'ensenya que hi ha una altra manera possible
de viure aquesta pandèmia,
que és tenir una vida relativament normal,
una relació relativament normal, molt maca,
i que, malgrat les adversitats, pot triomfar.
The Last of Us, HBOMax, amb nou capítols,
que setmana a setmana haurem d'anar esperant.
A no ser que us feu molt amics de Marta Ferrer, us poso les claus.
Més propostes a la pantalla.
Now, if I've done something to you, just tell me what I've done to you.
But you didn't do anything to me.
Són dies d'estrena de pel·lis
que presenten amb força els Òscars,
les pel·lícules nominades, en aquest cas Alma Centena,
de Incherin, que de moment té nou nominacions,
ja, entre elles, millor pel·lícula, millor actor protagonista,
que, si res no canvia, hauria de ser per Colin Farrell.
Sí, és una pel·lícula de Martin McDonough,
que és l'element brillant, el geni, realment,
darrere pel·lícules com Tres anuncios a les afueres,
que també va estar multinominada als Òscars,
i Escondidos en brujas, que és una pel·lícula potser menys coneguda,
que en teniu moltíssim, perquè és realment molt bona,
i recupera dos actors que per ells són una mica fetixes,
que són els protagonistes d'Escondidos en brujas,
que són Colin Farrell i Brendan Gleeson,
i, com dius, sí, tot apunta que Colin Farrell s'endurà l'Òscar,
a no ser que hi hagi el sorpasso
que vam explicar fa unes setmanes de Brendan Fraser per la ballena,
Colin Farrell ho està guanyant absolutament tot,
i seria estrany que no s'endués també l'Òscar,
i seria merescut, perquè realment el paper que fa...
Sembla molt fàcil, però és molt difícil.
Martin McDonagh és un gran guionista, a mi m'encanta.
De fet, vaig anar a veure tres anuncios a les Afueres,
i vaig sortir dient que aquest guió s'ha d'agafar
i s'ha d'ensenyar a les escoles de cinema i de guió,
perquè és una meravella i tot està perfecte, en aquest guió.
I, aleshores, tenia ganes de veure aquesta,
Alma Sampena de Inishering,
que el seu nom original és The Banshees of Inishering,
i la premissa ja és una mica estranya,
perquè ja veus que el to només de la premissa ja és una mica estrany.
Representa que hi ha dos amics de tota la vida,
que són Colin Farrelly i Brendan Gleeson,
que viuen a Inishering, que és un poble a Irlanda,
d'aquests en què hi ha quatre cases
i estan totes desperdigades per penya assegats,
i hi ha un supermercat i un pub,
perquè és a Irlanda i sempre hi ha pubs.
Són dos amics de tota la vida,
cada cop un d'ells, que és el Brendan Gleeson,
decideix que ja no vol ser amic de l'altre.
S'ha enfadat per un motiu que desconeixem
i que al llarg de la pel·lícula s'explora,
i ja no vol ni veure'l, el Colin Farrelly,
ni parlar-li, com si no existís.
I el Colin Farrelly, que té un personatge una mica aturadet,
una mica inútil, sapastre,
clar, no sap comprendre-s'ho,
perquè és el seu únic amic que té a la vida,
realment, tota la seva vida gira al voltant d'aquesta amistat,
i de cop ja no la té.
Per tant, és una mica ja com estrany.
Dius això, que és com argument de dos nens
que s'han enfadat al pati...
Acaben explicant el motiu pel qual estan enfadats?
Tota la pel·lícula és això, és aquest motiu.
I te l'ensenyen fins al final?
Jo dic això no ho sabem fins al final,
hi haurà aquí l'atenció tipo thriller,
però no, te'l van desenvolupant,
i de fet és la reflexió que fa la pel·lícula,
que és una reflexió sobre com són les amistats adultes,
i com gestionem els somnis que tenim,
i com els gestionem dintre de les limitacions
del que és la nostra vida.
És a dir, si jo tinc un somni de...
Jo vull ser actriu de Hollywood,
però visc en un poble petit d'Irlanda on no tinc oportunitats,
com gestiono jo la frustració
que em genera aquest somni que segurament no podré complir.
I com gestiono jo com em prenc el temps,
i en què gasto el meu temps,
si realment em vull estar 5 hores al pub bevent 40 cerveses
amb el meu amic que m'explica coses que no m'interessen gens,
o si vull fer servir el meu temps per fer alguna cosa
que potser en algun moment em tregui de la misèria absoluta
en la que estic vivint.
Aquesta és una mica la reflexió que fa la pel·lícula,
i a més ho fa amb un to com molt desconcertant,
com de nens petits que s'enfaden al pati,
però després el to és gairebé com de pel·lícula de terror,
estones, com de thriller psicològic,
amb una violència inesperada
per part del personatge de Brendan Gleeson,
que dius això que m'acaba d'enganxar a tot,
és una mica estrany, però funciona.
Funciona perquè Martin McDonough és un gran guionista
i és un gran director.
Jo no diria que és de les meves preferides que ha fet ell,
però val la pena sobretot per a aquesta interpretació,
tant de Gleeson com de Colin Farrell,
que malgrat la seva sapastreria,
és un personatge com molt adorable.
Alma Centena de Incherin.
Hi ha arribat al cine una proposta de la Marta Ferrer
que, sens dubte, s'emportarà alguna estatueta, no?
Sí, tot apunta que sí.
Quina relació hi ha entre aquesta pel·li i Lara Croft?
Doncs que és una relació una mica d'aquestes
que hem de fer un mapa conceptual.
Martin McDonough és el marit de Phoebe Waller-Bridge,
que és la creadora de Fleabag,
i es diu, tot i que Amazon no ho ha confirmat,
que Phoebe Waller-Bridge està creant una nova sèrie
basada en la Lara Croft,
que és aquest personatge de videojoc
que havia interpretat Angelina Jolie fa molts anys
en les pel·lícules, i es veu que ara ella està com
reanimant una miqueta aquesta saga,
tot i que això Amazon no ho ha confirmat.
Jo, de totes maneres, soc molt fan de Phoebe Waller-Bridge
i sempre a favor d'absolutament totes les coses que faci
també Indiana Jones 5.
Fantàstic. Doncs fins aquí aquesta història.
Anem al teatre.
Com sembla furiós que l'únic consell que s'ha oposat
a la idea de la ciutat sigui, precisament,
el que viu com un rei entre els humans?
Això no és cap novetat, no és cap estrena,
però és que és tan bona i tan premiada,
i el boca-orella continua funcionant,
que si teniu l'oportunitat d'anar-hi
no us ho podeu deixar perdre.
Els ocells, teatre, poliorama, la calòrica,
fa molts mesos que en parlem de la calòrica,
molts anys, perquè s'hi dediquen ja des de fa una pila d'anys,
han prorrogat fins al mes d'abril els ocells.
Recordem que la calòrica
està combinant els ocells amb altres propostes,
perquè el que no parlem...
De què parlem mentre no parlem?
Això també està fent gira,
i tenen altres espectacles també en gira.
Ja has tornat a veure els ocells?
Hi he tornat.
És la primera vegada que repeteixo el teatre,
perquè amb els ocells...
Jo vaig veure la Beckett fa més d'un any, ja.
Jo també, pre-pandèmia, inclús, crec que va ser,
la primera vegada que la van fer,
i és l'única vegada, a la història de la meva vida,
que he tingut un atac de riure al teatre,
tan bèstia que pensava que havia de sortir de la sala.
En la segona vegada que vas fer el teatre,
No, a la primera.
Hi ha una escena que no la desvetllaré,
però que passa com a mitja obra,
que estava plorant de riure.
No podia respirar.
A més, t'intentes aguantar el riure perquè dius
que ara no em posaré aquí a riure molt fort,
i pobres actors, que estan fent la seva feina,
i vaig dir que hauré de sortir perquè no em puc aguantar.
Estava plorant de riure.
I llavors, per aquest record tan bo que tenia
de tota l'obra en general,
no només d'aquesta escena específica,
em feia una mica de putornar,
de putornar-la a veure.
Ara que tinc aquest record tan maco,
que he vist que no parlem de tota aquesta merda,
que també m'agrada molt,
que vaig veure Feíssima Enfermedad y muy triste muerte
de la reina Isabel I, a veure si es cursen
una mica els títols, també els de la calòrica.
I m'havien agradat.
Dic, ostres, ara si hi torno i si no m'agrada,
llavors ja tanyiré el record que jo tenia d'aquesta obra,
i vaig fer l'esforç d'anar-hi
amb una persona que no havia vist l'obra.
I dic, bueno, doncs si no m'acaba d'agradar,
almenys em fixaré en les seves reaccions
i no vaig tenir temps de fixar-me en les seves reaccions
perquè vaig estar tan a dintre de l'obra.
Vas tornar-hi a entrar. Vaig tornar-hi a entrar,
d'una manera, però des del primer minut
i mira que estava molt pendent d'aquesta escena
que dic que em va provocar un atac de riure brutal,
per veure si realment em feia tanta gràcia,
però és que em va semblar brillant.
És que és brillant el que fan la calòrica,
o sigui, la manera que tenen en el text
del Joan Iago de barrejar
l'humor més punyent, més intel·ligent,
els gags sobre la política,
sobre la societat, sobre el nostre sistema econòmic,
el capitalisme,
amb l'eslàpstic més típic i clàssic del món.
És veritat que sona al Flying Free?
Sona al Flying Free, sona Camilo Sesto,
en un moment musical
que jo gairebé em poso d'en peus allà a aplaudir,
perquè és al·lucinant.
I clar, barreja en aquestes propostes
com molt actuals i molt de carrer
amb un text d'Aristòfanes,
de l'any 144 abans de Crist.
I dius, com casa? Doncs perfectament,
perquè el text és brillant,
les actuacions són...
Estratosfèriques.
Estratosfèriques, i crec, de fet,
si no, que em corregeixin els de la Calòrica,
però crec que des de l'última vegada que la van fer
han actualitzat coses.
I el repartiment, també, perquè el Marc Rius,
que és un dels protagonistes membre de la Calòrica,
va ser pare
i va estar de baixa un temps.
De fet, vaig veure els ocells sense el Marc Rius.
Jo la vaig veure amb ell,
perquè el veure el dic, sí, sí, evidentment.
Algú del repertori també va variant
en funció d'altres compromisos.
Sí, i ho aniran allargant
sense dubte perquè això continuarà funcionant.
Doncs bé, si voleu sentir flying free el Poliorama,
heu d'anar a veure els ocells,
aquesta proposta de la Calòrica que...
Inclusi ja l'heu vist,
és que us agradarà de nou, de veritat.
Ara m'han vingut ganes de tornar a dinar.
Oi que sí? És que entren ganes.
Tu passes molt bé al teatre amb aquesta obra
i amb totes les de la Calòrica, realment.
Moltes gràcies, Marta Ferrer. Apa, fins ara.
Fem una pausa i ara tornem.
Catalunya Ràdio hi arriba per primera vegada
amb l'Expedició de Científics
que investiga temes vinculats
amb el canvi climàtic i la contaminació.
Hem trobat el Pas de Drake, som a la península antàrtica,
els principis d'aquest continent,
el més ventós, el més sec i el més fred del món.
Els nostres enviats especials,
Domènech Sobirà i José Antonio Rodríguez,
connectaran cada dia des de l'illa de Livingston.
Catalunya Ràdio a l'Antàrtida.
Una experiència extraordinària
i extraordinària als confins de la Terra.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La Mahler Chamber Orchestra visita Girona
sota la batuta de Pablo Eres Casado.
El 17 de febrer a l'Auditori de Girona,
l'orquestra oferirà un programa
que serà un diàleg entre el neoclassicisme modern
d'Estrevinsky i l'obra de Manuel de Falla.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per a tots.
Lincoln.
Descobreix Sopa de Pedres,
un espectacle del TNC petit per a tota la família.
Les aventures de l'Alma ensenyen els més petits
el poder de la generositat i del treball en equip.
Sopa de Pedres, de l'1 al 12 de febrer,
al Teatre Nacional de Catalunya.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per a Catalunya Ràdio.
Lincoln.
A Catalunya Ràdio.
Un restaurant caníbal a Batruïn.
Som a una cuina professional, però no som a una cuina qualsevol.
I és que tampoc som a un punt geogràfic qualsevol.
Som a l'Antàrtida.
I som a la cuina de la base antàrtica espanyola
Juan Carlos I a l'illa Livingston.
Com s'organitza una cuina
en una base científica de l'Antàrtida?
Què dinarem, avui?
Avui dinarem una manida, l'avocat, formatge de cabre i mango,
i després tindrem una estufada de vedella
amb un saltallat de verdureta i arròs.
Com a restaurant i sense pagar-nos.
Se come bien, pero se podría mejorar.
Un restaurant caníbal a Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia.
Amb Paula Molés, també en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
5 minuts per arribar a l'1 del migdia.
Tarda de ràdio connectats amb el Tot Gira,
perquè Déu n'hi do quanta tralla que hi ha avui.
Sí, home, què tal, escapa?
Avui tenim per començar, per obrir boca, a les 4 de la tarda.
Començarem amb el Girona València, amb un tilibi.
Rival directe, encara que no ho sembli, el València,
com el Sevilla, dos històrics que estan en hores baixes.
El Sevilla avui rival del Barça, el València rival del Girona,
el Girona, que si avui guanyés, guanyaria molt d'aire,
respecte a la zona de descens.
Un quart de cinc, multilibi, a les 4, 15 minuts abans,
començarà el partit del Johan Cruyff del Barça a la Lliga femenina.
Barça-Betis, partit a priori assequible per les de Giraldez,
que haurien de sumar la 52a victòria consecutiva
a la Lliga, una autèntica bogeria.
I ja després començarem a viure la prèvia del partit del Camp Nou,
a priori fàcil pel Barça, Barça-Sevilla.
A més a més, justament abans de la única setmana neta
que li queda al Barça, en aquest febrer-març.
Després serà tralla i de la bona, amb l'eliminatòria...
Hi ha molts Barça-Madrits, no?
Amb l'eliminatòria de Copa, amb Barça i Madrid semifinals de Copa,
i l'eliminatòria amb el United a l'Europa League, als setze anys de final.
Més els partits de Lliga.
A l'Europa League en dijous.
Sí, l'anada al Camp Nou a tres quarts de set, d'aquí dues setmanes,
i la tornada serà a Manchester un dijous,
la setmana següent, a les 9 de la nit.
I amb el Madrid després, a les semifinals de Copa.
Però bé, el partit d'avui, en principi,
el Barça l'hauria de tirar endavant davant d'un Sevilla,
insisteixo que no està en un bon moment,
que arriba a la part baixa de la classificació,
que és veritat que guanyen els dos últims partits,
i que estan molt enrabiats per ser a Sevilla,
però el Barça continua fent allò de no permetre als aficionats rivals
d'entrar amb la samarreta del seu equip
a no ser que se'n vagin a tercera graderia,
a la zona destinada per a l'afició rival,
i ahir el Sevilla va presentar una queixa formal.
Tot ve arreu del tema de l'entrec de Frankfurt,
que el Barça vol evitar que es repeteixi de cap de les maneres.
En fi, a tot això, està jugant el Barça de bàsquet...
Sí, pateixen contra València, no?
Sí, contra València, que és un partit interessant,
i no és fàcil el palau molt gran.
Depèn del dia. Depèn del dia, eh?
I tenim el Macià. Macià, com estàs? Bon dia.
Com esteu, companys? Avui és el dia o no?
No, avui no és el dia.
Té motius, el Roger,
perquè aquest Barça avui també està fent patir.
Però, clar, queda molt. 16-24.
Som encara a l'inici del segon quart.
Això ha començat ara, dos quarts d'una,
a veure si el Barça és capaç de guanyar el partit.
Què li passa a aquest any al Barça de bàsquet, Macià?
Doncs per mi que algunes de les figures importants,
com Mirotic, que surten de lesió,
estan més baixos.
A mi em preocupa l'estat de Mirotic, que avui no ha fet cap punt.
I la veritat és que sense Mirotic el Barça, clar, lògicament baixa.
I... i...
Jéssica Vícius fa aquella cara d'enfadat, sempre.
Tot i que es controla una mica, oi, Macià?
Saps que el metge, a vegades, per aquí al voltant de la ràdio,
viu per aquí, prop de la ràdio.
I era el jugador més baixet de la plantilla, però el veus aquí...
És alt, home, i tant, que és alt com jo.
És gairebé com tu.
Sí, sí, no, com jo, segur.
Perfectament.
Jo em vaig frustrar, ho vaig intentar.
Tu no vas estar a les categories inferiors, el vas passar pel...
Jo vaig estar mitjan entrenant amb el Barça, i em van descartar.
Quina posició jugaves?
Jo jugava d'escort a l'E.
Vaig estar mitjan quan tenia 16 anys,
i mitjan, anar a entrenar dos dies a la setmana,
a banda d'entrenar al Col·leu de Ciutadell,
mitjan entrenant amb ells i vaig fer una mentida.
Escolta'm, no cal que tornis, que no et fitxem.
Bueno, però...
Puc dir que el Barça m'ha descartat.
No tant com a percentatge, l'escolaves o no?
No tant com a prou com per jugar al Barça.
Vull dir que no, no. La resposta és no.
El sol fet que s'hagin plantejat fitxar-te és un...
és que sabies votar la pilota.
Estem parlant de fa 20 anys, eh? Estem parlant de fa 20 anys, pràcticament.
Sí, sí. No eres molt jovenet, fa 20 anys, doncs.
Fa 18 anys, sí, sí.
Bé, escolta'm, Macià, pendents de com acaba aquest partit,
i aquesta tarda connectats amb el Tot Gira, amb el David Crupes,
evidentment. Gràcies, Macià, una abraçada.
Molt bé. A part ser que tenim la copa a tocar, eh?, la copa de Badalona.
Això m'interessa molt, eh? Sí, home, sí.
Amb la Penya i amb el Barça, a veure si tenim...
I sabeu allà? Sí, i tant. La voluntat és ser-hi i informar de tot.
Fantàstic. Gràcies, Clupers. Adeu-siau.
El suplement d'aquest diumenge l'hem fet possible
amb la coordinació d'informatius Joan Bota i Neus Bonet,
a la redacció Nilià Marta Ferrer, Gerard Jovan, Miquel Alós i Carles Ballar,
producció Sara Lluguetti i Sònia Dol,
Ofeu, Control, Teninc Mart, Peyron i Massia Closes,
el control central, el Pep i Quinteros.
I tornem dissabte que ve.
Fins aleshores, salut i molta ràdio a tothom.
Segur que ens podeu recuperar, que a Ràdio Funcat barra el suplement.
A Twitter i Instagram hi trobareu tots els continguts del programa.
Que tingueu bona tarda de diumenge. Que vagi bé, salut.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Bip, bip, bip.