No, no, no, no.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
Espera'n fer guirre,
s'assuma a les crítiques contra la llei d'amnistia
que reclama l'independentisme català.
L'exdirigent del PP creu que si s'aproves aquesta mesura
seria com reconèixer que Espanya és una dictadura.
Ho ha dit avui el suplement de Catalunya Ràdio.
Estamos metidos en una locura
y vamos a estar a expensas de lo que diga un fugao de la justicia
que pide que decidamos por ley que España no es una democracia.
Si se aprueba una ley de amnistía, tal y como la están planteando,
quiere decir que es que en España no hay democracias.
Las amnistías se hacen para olvidar todo
cuando hay un cambio de régimen en España,
pues cuando vino de la dictadura a la democracia.
¿Cuánto va a tardar Otegui en pedir que se decrete también
la amnistía para los crímenes de ETA?
Doncs la secretària general d'Esquerra Republicana,
Marta Rovira, ha assegurat fa una estona al Consell Nacional d'Esquerra
que el seu partit dona per descomptada l'amnistia
i acaba a ser una de les condicions
per a la formació de la mesa del congrés.
Considerem que la podem donar per descomptada
perquè Esquerra Republicana ja la va posar com a condició prèvia
a donar suport a la Constitució de la Mesa al Congrés dels Diputats.
Per nosaltres allà començava veritablement aquesta nova legislatura.
Tot i això, Rovira ha llançat un missatge d'advertència al PSOE
per l'actual evolució de les negociacions.
No anem bé, no anem del tot bé.
I Esquerra Republicana no es vol trobar en una negociació
d'últim minut amb concessions d'última hora
amb finalitats clarament partidistes.
No hi serem.
Més notícies, Jordi Dottres.
El jutge prohibeix a Luis Rubiales
que acostar-se a menys de 200 metres de Jennifer Hermoso,
l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol,
ha declarat a l'Audiència Nacional i ha insistit
que el petó va ser consentit.
Des de la defensa de la jugadora, l'advocada Carla Ball
assegura que les imatges del moment rebaten els arguments de Rubiales.
No puc reproduir el que ha passat aquí dins,
però sí que el que us puc dir és que podem continuar sostenint
el procés tal com l'hem plantejat fins al moment.
I jo crec que tothom va poder veure el vídeo
i va veure clar que tot el país té un consens
en què allà no hi va haver consentiment.
El que procurarem és que aquesta mateixa imatge
es reproduixi dins la sala.
Georgia Meloni vol augmentar el temps màxim d'internament
dels migrants que arribin a les costes italianes.
Aquesta és la resposta de la primera ministra italiana
a l'arribada massiva d'embarcacions d'aquesta setmana a l'Empadusa.
A més, Meloni demana un front comú comunitari
per frenar la sortida de migrants del nord d'Àfrica.
Una missió europea inclosa una missió naval
si cal d'acord amb les autoritats nord-africanes
per aturar la sortida dels vaixells.
També cal verificar a l'Àfrica qui té dret o no a l'asil,
acollir a la Unió només aquells que realment hi tenen dret d'acord
amb les convencions internacionals i, al mateix temps,
treballar amb inversions serioses
en desenvolupament el continent àfrica.
Ahir van desembarcar a l'Empadusa 300 migrants més,
que s'assumen els prop de 4.000 que encara queden a l'illa.
Desactivada des de primera hora del matí,
l'alerta del pla inuncat després que el Servei Meteorològic de Catalunya
hagi finalitzat l'avís per intensitat de pluja.
L'episodi de pluja s'ha tancat amb mig miler de trucades als 112,
la majoria al Baix Ebre i al Barcelonès,
i 290 avisos als bombers per inundacions i caigudes de branques.
Biel Masquida es mostra d'una manera diferent.
En el seu últim llibre passes per Palma,
on per primera vegada borda un text memorialístic,
on parla de moments decisius en la seva formació cultural i sentimental.
El llibre recorda la infantesa, la seva àvia Joana i la seva mare Paulina,
i situa Palma de Mallorca com una de les grans protagonistes,
com explica el mateix poeta.
El llibre fa de lupa d'aquesta realitat de Palma
que obri noves zones verges, espais inèdits,
i, en el final, també una altra cosa que he vist
és que el llibre no és una escritura,
és una veu,
és com una veu que compta una mica d'intimitats.
El llibre que publica l'editorial Bebop
es presenta avui a la setmana de llibre en català al Moll de la Fusta.
Avui torna la Lliga Masculina de Futbol amb el Barça Betis,
amb un juíc a les 9 del vespre i amb la TDT de Catalunya Ràdio.
És la cinquena jornada de Lliga.
El Barça busca la quarta victòria consecutiva.
39 jugadores de futbol demanen a la Federació Espanyola
més canvis per continuar jugant amb la selecció.
A través d'un comunicat diuen que calen més mesures
a banda de les sortides de Luis Rubiales i Jorge Vilda
per sentir-se, diuen, en un lloc segur.
El Barça i el Llevant les Planes s'estrenen avui a la Lliga femenina,
l'equip laurana al camp del Madrid Club de Futbol,
l'equip del Baix Llobregat al camp de l'Eibar.
El Barça i el Madrid juguen avui
en una de les semifinals de la Supercopa de Bàsquet a Múrcia
a dos quarts de 7, més tard a dos de 10,
la segona semifinal, UC a Múrcia, Unicaja.
I el Barça en vol rep avui al Comca
en la segona jornada de la Zobal amb Aitora Arinho,
ja disponible després de 9 mesos de baixa.
Ahir, derrota del Granollers a la pista de l'Anaitasuna per 30-26.
Fins aquí les notícies.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Onze i sis.
El comunista.
Camerada Joel Díaz, bon dia i bona hora.
Bon dia, guapo.
T'has recuperat de la crisi d'identitat
de convertir-te en Vladimir Putin, ja?
Sí, sí. Vols dir que m'agrada, això?
Sí, que m'agrada, sí. Hi havia algun comentari que no, però...
Avui, sobre o trucada? Home, avui sí que pot ser trucada.
A mi em fa gràcia, allò...
Però a ell fa gràcia, el sobre, eh? Però tries tu.
Home, el sobre, jo, d'entrada, és menys feina per tu.
Que pesat que ets amb això de la feina, que no és una decisió laboral.
No és una decisió de donar un gir, girar, la rutina, trencar...
Però tu saps aquella frase que diuen,
que si les coses funcionen no les toquis?
Sí, però a vegades les coses s'han de tocar lleugerament
abans que es desgastin.
I la nostra relació...
És un tema del nostre... Ens caiem molt bé, no?
Saps aquella relació de parella que porta tants anys
que decideixen obrir la relació?
És un error, sempre.
Sempre és un error perquè ja saps com acaba.
Sempre surt malament. Sempre n'hi ha un que follarà més que l'altre.
Una taula que van fer el diumenge passat del suplement sobre swingers.
Ah! Saps què és un swinger?
Una marranada, segur. Efectivament.
Vinga, va, consultes.
Avui tindrem trucada.
Serà de que una estona, abans de les consultes,
ens ha arribat un uient que es diu Emma Mayol,
des de la floresta.
Crec que no t'agradarà.
Hola, Joel, he de dir que escolto cada dissabte la teva secció
mentre em dedico a apodar la meva col·lecció de bonsais.
Em relaxa molt, perquè tant tu com els bonsais
em genereu molta tendresa i la veu del Roger m'encanta.
Molt bé, Roger.
El que et volia dir és que jo també vaig ser comunista quan era jove
i em sembla entranyable que tu a la teva edat encara ho siguis.
Que em sembla perfecte, però no ho sé, sincerament,
em sembla una mica ingènu per part teva.
Com a persona que porta molts anys treballant a l'administració
i ficada en la política, i sap una mica com funcionen les coses
al món real, t'asseguro que les coses no són tan blanques
o negres com tu les pintes.
Jo et considero una persona intel·ligent i m'agradaria saber
si realment et creus tot això que dius
o tens els peus una mica més a terra del que sembla.
Va, no t'ho prenguis malament, que jo també soc d'esquerres.
Ui, sí, sí, sí.
Vinga, com responem la Emma Maiol des de la floresta?
Home, doncs la responem des del respecte i l'educació.
Hola, hola, ex-camarada Emma Maiol.
Tranquil·la, que no m'ho prenc malament,
però ja que tu t'has pres el luxe de titllar-me d'ingenu,
de no tocar de peus a terra
i de no saber com funcionen les coses al món real,
deixa'm que jo també l'ocubri una mica sobre tu
amb la mateixa alegria que tu t'has permès
doncs fer-ho sobre mi, no?
Fem una mica de retrat robot.
Aviam, dius que ets comunista quan eres jove, però que ara ja no.
I dius que ja no ho ets perquè has estat ficada en política i tal
i entenc que això d'estar ficada en política durant tot aquest temps
t'ha fet tornar-te més realista, no?
Ja, ja et començo a entendre, Emma,
quan vas ser jove tu fa 20 anys, no?, aproximadament.
Com tu. Sí, aproximadament fa 20 anys.
Posem que fa 20 anys i que t'has passat aquests 20 anys
veient, literalment, dius com funcionen les coses, no?
I llavors jo em pregunto, què has vist en aquests 20 anys
que t'hagi fet canviar d'idea, Emma?
Què has vist, carinyo, en aquests anys en què justament el capitalisme
ha assolit cotes de concentració de poder,
de feixisme, de control social i de irresponsabilitat,
mai vistes a la història, què és exactament el que t'ha fet dir?
Bé, potser no cal fer la revolució.
Ja t'ho dic jo, carinyo, el que has vist en aquests anys són bitllets,
diners, pèmpins, quartos...
No t'has tornat realista, Emma, t'has tornat burgesa,
i no passa res, és normal.
I, de fet, és el procés que han seguit la majoria de pijo.
Però és com tu que us vau fer comunistes a la universitat
mentre Franco moria al llit i us en vau oblidar quan us vau adonar
que amb la revolució hi teníeu més a perdre que a guanyar.
Llavors, insisteixo, no t'has tornat realista,
Emma, només has guanyat diners suficients
com per relativitzar totes aquelles injustícies que, quan eres jove,
només veies salvables enderrocant el capitalisme.
Llavors, ser comunista amb 40 anys és ser ingenu?
Doncs segurament, segurament, Emma,
però encara és més ingenu que algú com tu
que fa tota la pinta de conservar encara el carnet d'iniciativa
per Catalunya segueixi considerant-se d'esquerres.
En Pau descansi, inicidio per Catalunya.
Com Pau descansi? Encara fan coses, aquesta gent, eh?
Però a l'ombra. Com a iniciativa, no.
A l'ombra. Eh, iniciativa, no. Em facis parlar.
Més consultes des de Figueres ens la fa arribar un tal...
El...
Què? Jordi Tas Bé.
Ah, Jordi Tas Bé.
El Jordi Tas Bé diu... Ei, camarada Joel.
Tas Bé? Sí.
Bé, camarada Joel, què?
El senyor Tas Bé diu...
En primer lloc, moltes felicitats per això que fas.
Et segueixo molt a tot arreu, m'agrades sempre,
però t'he de dir que un dia a les festes de Gran Odésia
et vaig saludar i no vas ser gaire amable.
Em sembla una mica, però no passa res.
És que a vegades, quan ets famós, Joel...
La meva consulta, Joel, és sobre un terme que últimament sento
i que llegeixo molt, sobretot amb declaracions de gent molt de dretes,
tipus Abascal o Ayuso.
Em refereixo al concepte marxisme cultural.
No sé si t'hi has fixat, però s'ha posat molt de moda entre els fatxes.
La veritat és que no sé ben bé què vol dir.
Sempre diuen coses com,
el marxismo cultural quiere aniquilar nuestras costumbres,
o el islamismo y el marxismo cultural quieren acabar con Occidente.
Sí que ho diuen, sí.
No em considero un expert en marx ni molt menys,
però alguna cosa he llegit
i no recordo que marx es fiqués gaire en temes de cultura.
Alguna coseta.
Tu saps què és això, Joel?
A què refereixen quan diuen marxismo cultural?
Moltes gràcies i aviam quan ens tornem a trobar
i ets una mica més simpàtic.
Bon dia, camarada Jordi.
Referent a aquesta trobada que dius...
En fi, t'has bé?
Tu deus ser, Jordi, una d'aquestes persones
que, degut el to així proper i campatxano que tinc,
quan surto pels mitjans de comunicació,
es pensa que em pot venir borratxo
com una cuva a les 4 de la matinada
a la barra d'unes festes majors
i agafar-me pel coll i fer-me una puta foto,
i que no només no protesti,
sinó que a sobre jo hagi de somriure la foto
com si fos un puto exconcursant d'eufòria.
Mira, no, Jordi, sento molt decebre't,
ja sé que per aquí sembla un tio de puta mare,
però la trista realitat és que soc un fill de puta
amb una fòbia social cada vegada més galopant
i que no suporto que em toquin desconeguts.
I els coneguts cada vegada menys.
Llavors, dit això, la consulta.
Perquè et poses a mirar el WhatsApp.
La consulta. Què és això del marxismo cultural
que està tan de moda i que ho diuen molt els fatxes?
Aviam, d'entrada, dir-te que no et preocupis,
és normal que hagis llegit Marx i tot això del marxismo cultural,
en sònia xino, perquè, efectivament,
Marx no parla com a tal de cap revolució cultural.
Però si has llegit el Gramsci,
recordaràs que després de la revolució russa
i que el model soviètic fracassés bastant
allò d'exportar-se a altres països,
el Gramsci va explicar-ho dient que,
abans d'implantar el socialisme com a sistema econòmic,
va primer aconseguir la hegemonia cultural,
és a dir, dominar el panorama del pensament,
l'art, l'educació, els mitjans de comunicació,
el propi sentit comú, les creències i, en definitiva, la moral.
Llavors, si per Marx la base, diguéssim, era econòmica,
i la superestructura era cultural,
per Marx... i per Marx, no, per Gramsci,
diria que era una mica al revés.
Llavors, una gent que eren els de l'escola de Frankfurt,
allà als anys 30, van agafar aquesta idea
i li van fotre bastanta sapatilla acadèmica,
i ningú els hi va fotre massa cas a la pràctica,
però els fascistes del món van veure aquí,
en aquest concepte de marxisme cultural,
una oportunitat que els va semblar ideal
per encabir-hi totes les coses que els fan por,
el feminisme, el moviment LGTBI, l'ecologisme, l'ataïsme,
el multiculturalisme, la correcció política,
i tot plegat, plantejat directament com una amenaça
pel que, segons ells, són els valors d'Occident,
que bàsicament vindrien a ser capitalisme,
cristianisme, família tradicional i lliure mercat.
No sé si m'he explicat gaire bé, Jordi,
però si vols un resum ràpid,
que cada vegada que escoltis això de marxisme cultural,
desconnectis automàticament,
perquè és 100% segur que a qui estàs escoltant és un feixista.
Cada vegada més llargues, eh?, la resposta, Joel Bet.
Sí, però, hòstia, parlo molt bé, tio, realment, eh?
Ho he dit, una eloquència, una seguretat, a mi mateix.
Última pregunta, per fi. Una Wikipèdia.
Vladimir Castro, deu ser un sou d'ònim, això, eh?
Endavant amb la consulta del senyor Vladimir Castro,
no sé si estàs al cas d'aquesta notícia dels marcians del Peru.
Suposo que sí, perquè a Catalunya Ràdio n'heu parlat bastant.
Massa, diria jo.
Es veu que al Parlament de Mèxic s'hi ha presentat un senyor
amb dos cadàvers d'extraterrestres trobats fa mil anys al Peru.
Demà, demà. Demà en parlaràs.
Demà en parlem amb el Joan Anton Català.
La veritat és que si veus les fotos fan una mica de gràcia,
perquè els marcians fan la mateixa pinta
que els de qualsevol pel·lícula per nens, però, clar,
és al Parlament de Mèxic i ell entén
que no hi va qualsevol persona a ensenyar les seves coses.
I, a més, Joel, això sí que potser no ho saps,
perquè els Estats Units, tres militars retirats,
van assegurar davant del Congrés que les autoritats americanes
fa dècades que tenen informació sobre ovnis
i que l'amaguen a la ciutadania.
No te'n riguis de mi, Joel.
Estic començant a plantejar que potser no estem sols
i que potser, per por de fer el ridícul
i que es pensin que estem bojos,
tots fem veure que no ens ho creiem.
En tot cas, la meva pregunta és,
creus que la revolució socialista que tant esperem
podria arribar gràcies a la vinguda de camarades d'altres planetes?
Creus que potser els extraterrestres
poden ser justes i igualitàries? Signat, Vladimir Castro.
Endavant.
Aviam... En fi...
Clar, és que no vol que m'enrigui d'ell i serà complicat.
No, va, en sèrio, benvolgut, camarada Vladimir Castro.
No et faci vergonya parlar d'extraterrestres.
Pots estar tranquil, que aquí no ens enriurem.
De fet, em sembla la cosa més normal del món,
preguntar-se si hi ha vida intel·ligent fora del nostre planeta.
En general, preguntar-se coses està bé, jo crec,
i preguntar-se si existeixen els aliens
doncs em sembla una manera tan lícita
com qualsevol altra de perdre el temps.
De perdre el temps, no, perquè al final...
Hi ha vida allà fora?
Ens visiten éssers d'altres galàxies?
Aquestes preguntes estan molt bé, Vladimir,
però la pregunta que em faig és, i a mi què collons m'importa, això?
Fem-nos aquesta pregunta, també, no?
I perquè jo, quan me la faig, company,
la veritat és que la resposta és sempre la mateixa.
M'importa una puta merda. Perdona per la paraulota.
M'és absolutament igual, camarada Vladimir Castro,
si hi ha vida extraterrestre,
si ens han vingut a veure, si passen de nosaltres,
o si tenen plans de conquerir-nos.
No li veig ni l'utilitat ni el sentit,
sobretot davant la gran quantitat de preguntes sense resposta
sobre la pròpia humanitat,
que encara tenim ara pendents de contestar,
4 milions d'anys després que el primer homínid
decideix posar-se a caminar sobre les potes del darrere.
Qui som, per exemple?
D'on venim? On anem?
Per què l'Evandosky de cop és un patata?
Hi ha tantes zones fosques
en l'estudi de la pròpia humanitat, Vladimir,
que posar-se a fantasiajar.
En Marcianitus em sembla tan respectable com absurd.
Però, com que emdeca les vostres consultes,
per absurdes que siguin, miraré de respondre't.
En preguntes que si crec que els extraterrestres
potser tenen societats més justes, igualitàries,
i que si crec que la revolució socialista,
que tant esperem,
podria arribar gràcies a la vinguda de camarades d'altres planetes.
Doncs mira, hi he pensat una mica i crec que no.
No, perquè he fet un exercici d'imaginació,
he imaginat una delegació d'extraterrestres socialistes
venint a veure'ns del bon rotllo en plan missió de reconeixement i tal.
Llavors, què passaria?
D'entrada, haurien de ser éssers molt més intel·ligents
tecnològicament que nosaltres,
segurament també més antics, perquè, clar,
si han arribat fins aquí, és que són més llestos que nosaltres.
És a dir, llavors, serien millors.
I llavors, me'ls imagino venint aquí, veient el Percal, Vladimir,
amb un capitalisme ja tan blindat
i amb un nivell de degradació ecològica i moral tan irreversible,
que jo crec que evidentment dirien, tu fotem el camp d'aquí,
va bé, que això està a punt de petar,
i aquesta gent són una colla de subnormals.
I llavors, marxarien horroritzats, Vladimir,
i tornarien a casa i explicarien els seus,
els canvis, i llavors podrien passar dues coses.
En el pitjor dels casos ens deixarien col·lapsar
i s'ho mirarien des de lluny com un espectacle de focs artificials,
i en el millor dels casos, per pura pena,
vindrien a practicar-nos una eutanàsia planetària
i ens arrasarien i ens estalviaríem el ridícul sideral
que devem estar fent per les galàxies.
Per què és aquest gest que m'has fet?
Que ho faci més curt.
Bueno, és que, clar,
uients aquí demanant-me la sintonia del misteri.
Els uients els encanten, les meves torres, eh?
Els encanten. Jo discrepo.
Envieu missatges, sisplau, a les xarxes.
Els agrada més el personatge que la torra.
Bueno, que ho diguin. Fem una enquesta.
La tabarra, la tabarra. Sobre o trucada?
I amb lo del sobre ja sé que et fa il·lusió,
però jo tornaria a la trucada, no, com sempre.
Però avui hi prou, eh? Avui trucada. Anirem alternant.
No, no. Vale, alternem. Alternem.
Avui trucada. Fes una enquesta, també, d'això.
Sí, sí.
No ho crec, eh? No ho crec.
A l'altra banda del telèfon, un personatge conegut, reputat,
la identitat del qual el Joel desconeix i els uients, també.
Anava a dir, es roba el suplement? No.
Es roba Catalunya Ràdio amb les respostes.
Ara ha canviat, això, eh? Sí, s'ha canviat.
Però bueno. No passa res, eh?
Coixinet suplement cat ràdio.
S'han de canviar petites coses per no sé què, no?
Sí.
Arroba Catalunya Ràdio. Arroba.
Arroba Catalunya Ràdio. Sí, arroba, vinga.
O arroba Joel Díaz o arroba Roger Escapa.
No, Joel Díaz, a mi no m'emprenyeu, eh?
A mi no m'emprenyeu.
Bé, només pots respondre al convidat misteriós
un sí o un no a les preguntes que li formularà el Joel.
L'uyent que endevini més ràpidament la seva identitat
s'emporta unes bambes Múnic del seu número,
ha de respondre al tuit que acabem de formular
des d'Arroba Catalunya Ràdio.
Molt bé.
I aquesta persona ja t'està sentint
i aquesta persona ja et pot respondre
a les teves enginyoses preguntes.
Doncs començo, eh? Vinga.
Hola, bon dia. Ets una dona?
No. Ets un home.
Ets uient del suplement?
Sí.
Ui. Sí.
M'he emprenyat, aquí. M'he emprenyat.
Ens coneixem, tu i jo, personalment?
Sí. Ens coneixem, eh?
Et caic bé?
Sí, sí, sí. No riguis.
Sisplau, sisplau, poques pistes perquè jo crec que és molt fàcil.
Poques pistes perquè jo crec que és molt fàcil.
O sigui, no riures... No em sobres timis.
No em sobres timis.
Us coneixeu personalment? Continua, Joel.
Però no m'ha dit si li caic bé. Suposo que sí.
Ja dic que sí, ja dic que sí.
Ens coneixem i li caic bé. Molt bé.
Tens més de 50 anys?
Sí. Tens més de 60 anys?
No.
Et ric?
No. Ets pobre?
No. Ets classe mitjana?
Sí.
Tens patrimoni immobiliari? No.
No? Vius de lloguer?
Sí. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Això m'ha sorprès.
Més de 50 anys. Bé, no?
Doncs està molt bé. Potser tens diners en una altra banda.
Que tens inversions?
No. Que inverteixes?
No inverteixes. No.
No inverteixes, eh?
M'està fent gestos, el Roger, però no els entenc.
I jo estic trencant la paret.
La gràcia de fer ràdio és que es poden fer xefs.
Per això de fer amb tele. No t'enfadis.
T'estic dient... Què és aquest gest?
És que sembla com si anessis a cavalls.
Ah, vale, vale. Montalís, és de dretes.
Ets comunista?
Ja que estem en la secció...
No. No ets comunista.
Ets de dretes?
No. Ets liberal?
No. Socialdemòcrata?
Sí. Vinga, socialdemòcrata.
Has estat mai a la presó?
No, no, no, no.
Preguntes de sí o no.
Sí. Com?
Ah, que ets un... Has estat un pres polític?
No.
Ah. Has delinquit?
Has delinquit? Has delinquit?
No.
Per tant, has estat a la presó injustament?
No.
Per què...? No em fotis lius.
Què té a veure això de la presó?
Ja ho entendràs més endavant.
A veure, et dediques al món així,
entès àmpliament, com al món de la cultura?
Sí.
No. Jo et diria que no.
Bueno. De la comunicació?
Sí.
Ets periodista?
Sí.
Has estudiat periodisme, eh?
Sí. Molt bé. A l'autònoma?
Sí. Molt bé.
Treballes algun mitjà de comunicació,
diguéssim, en català?
Sí.
Però si ja ho sap tothom, Joel.
En sèrio?
Estic espavila, eh? Encara estàs de vacances, eh?
Mira el WhatsApp que a vegades... No, escolta'm.
No, no, no. Dóna'm el telèfon.
Per favor.
Doncs ara em concentro. Treballes a TV3?
Sí.
Treballes cada dia a TV3?
No.
Ets un col·laborador d'algun programa?
No.
No.
Ets Elena García Melero?
Ai, que no sé qui és, tio.
És que amb el telèfon...
Deixa el telèfon. No.
No és Elena García Melero, d'acord.
Però treballes, diguéssim, davant de la càmera?
Sí.
Sí. Sí, clar.
No surt cada dia.
No surt cada dia.
Joel, no et penso dir res.
El que fas és entreteniment?
Ja.
Fes aquella pregunta que sempre fas, que mai vols fer...
Que agradaria que Catalunya fos un nou estat independent d'Europa?
Sí.
Sí. És independentista radical.
Al final t'he posat un, eh?
Aniries a la guerra per Catalunya en un moment donat?
Si fos necessari, eh?
No cal, no cal.
No cal anar a la guerra.
Te l'escolto.
A veure, has estat mai a la presó?
La presó, la presó.
Què li passa a la presó? És una pista.
Has estat mai a la presó? És a dir, comunicador...
Comunicador que ha estat mai a la presó.
Com ho dic?
És que no recordo ara cap comunicador de TV3 que hagi estat a la presó.
No ho sé.
Jo és que no...
Qui pot haver estat a la presó?
Has estat mai a la presó?
Sí.
Però, vull dir, complint una condemna?
No. Ah, amigo.
Presó, presó, presó.
Treballant?
Sí. Treballant?
O sigui, fent algun documental de la presó?
Sí.
D'una presó catalana?
Sí.
No serà el Joan Bona nit?
Ha, ha, ha!
A veure, riu una mica més, convidat misteriós.
A veure si...
Però això és com el gos aquell dels dibuixos animats.
Digues, a veure, aquesta és la pista ja...
O sigui, és que tots els oïents estan...
No, deixa el telèfon. No, per favor.
Estic quedant com un tonto.
Bona nit, convidat. Bona nit.
Bona nit, convidat.
Hòstia, ara m'ha sonat molt, això.
Hòstia, Joel. Bona nit.
Joel. Bona nit.
És el... no ho sé.
Tio, per favor, ajuda'm.
Programes d'èxit d'aquesta casa.
De quina casa? Del TV3? Del 3Cat.
Del 3Cat. Programes d'èxit.
Home, doncs la col·lapse.
Sí? Quin més?
La Zona Franca, no. El crims.
Ah! No fotis!
Ets el Carles Porta?
Sí. Home!
Carles Porta, bon dia a bona hora.
Bon dia, bon dia.
Disculpa't, va, disculpa't.
No, em disculpo, saps què passa?
Que jo et reconec molt per l'accent i sí i no
són dues paraules que no deixen entreveure...
Que no n'hem tant sobrats d'ondes en aquesta casa, eh?
No, no, no, clar, és que té un on d'estiu.
Estic d'acord.
La meva resposta és que no era ni decidida.
No, és una mica... és igual, va.
Però t'has mullat, eh?
Independentista, no sé què, socialdemòcrata...
Bueno, que no tens propietats immobiliàries,
això m'ha semblat espectacular.
No, no, no.
Què fots amb els quartos? Els tens sota el coixí?
Bueno, primer... A dins del matalàs.
I segon, que jo vinc de la ruïna.
Sí, home, i tant, jo em vaig arruïnar.
I això la gent no ho sap massa, però la realitat és la que és, xaval.
I jo m'estic reconstruint.
Com és que et vas arruïnar, Carles? Un moment, xaval.
Home, que jo tenia una empresa,
vam fer una pel·lícula molt gran, que era de segon origen,
que va tenir molts diners, va fallar moltíssimes coses,
i, desgraciadament, vam haver de fer concurs de creditors,
això em va aplastar a mi, i jo veia que va a la ruïna.
Però a la puta ruïna.
Ja, ja, ja. I perdent-ho absolutament tot.
Collons, tu. I així n'és de fàcil de dir.
Sí, sí, però després vas tenir...
allò que a vegades diuen que la necessitat agotitza l'enginy, no?
L'enginy, no?
I llavors d'aquí devia sortir la idea
de fer el podcast de crims i tot això, no?
Doncs sí, mira, és un gràcies al Roger de Gràcia,
que em va convidar al seu Estat de Gràcia,
i mira, va dir, ah, bé, tirem per aquí,
provem aquesta opció d'explicar crims.
I va funcionar i vam tocar una tecla, que, en fi, ho ha petat.
La veritat és que aquí estem en un moment meravellós,
però això va a poc a poc, i tampoc...
Ara molt ràpid, ara molt ràpid, eh, Carles?
A poc a poc no va, ha anat molt ràpid, el fenomen, no?
Sí, el fenomen ha anat molt ràpid,
però que puguis tenir diners i propietats immobiliàries
no va tan ràpid.
La immensa majoria de lo que tenim ho paguem amb sous
i treballant, que és de lo que tractem.
Però hi ha el marge industrial, Carles.
No em facis riure. No em facis riure.
No, home, no, n'hi ha molt poc, i a més a més,
tant nosaltres com Goroca, que és l'empresa que mos ajuda,
ho posem tot al camp, com diria el Cruyff.
El dinero en el campo.
Abans es diu que veus saber tocar la tecla, no?
Com la definies, aquesta tecla?
La tecla de la trucolència, del morbo?
No, no, no, no,
perquè aquesta tecla ja ha sigut tota la vida.
Jo crec que és la manera d'explicar.
Jo crec que hem trobat una manera d'explicar les històries
tant narrativament com visualment, que atrapen, enganxen.
I això, perquè és que, clar, a Crònica Negra n'hi ha hagut tota la vida.
I està, i a més a més,
nosaltres, jo afirmo rotundament que el morbo hi és amb indici,
és el supòsit, però als nostres programes no deu sang,
no hi ha adjectius...
És veritat, això, que està cuidat, sobretot a nivell formal,
i diguéssim de guió, del que tu dius,
està cuidat que no sembli una cosa molt sensacionalista,
però evidentment el que et porta a interessar-te,
per aquest tipus de casos, jo crec que com a oient,
és evident que és el morbo.
Un parell de preguntes abans del tema de la promo,
perquè hem de colar un parell de falquetes molt petites.
Com estàs, Carles? Tu t'ha canviat molt la vida.
Tu ets una persona bastant anònima,
periodista amb una trajectòria llarguíssima,
però que podies caminar pel carrer normal
i que tu ara no pots sortir de casa sense que tothom et demani fotos,
autògrafs, petons, abraçades...
O es recomani crims, en plan...
Aleshores, aquesta part més humana com la portes?
Aquesta fama que no es paga amb diners,
sinó que es paga amb abraçades...
Hi ha dos parts aquí.
La part més bonica és que la gent és enormement amable amb mi.
Molt amable, molt, de veritat.
I la part no tan bonica és que surto molt poc de casa, perquè...
Clar, clar.
Però també hi ha allò de que...
Ah, ha empatjat.
I si estem davant de la...
Ha coincidit amb els senyals horaris de dos quarts de dotze.
De l'assassinat de Carles Porta, a dos quarts de dotze en punt.
Espero que no. T'imagines?
Espero que no, perquè acaba de publicar un nou llibre,
L'Ocell i el secret,
que ha fet amb les il·lustracions de la Pilarín Baies
i que parla sobre els abusos sexuals a infants,
que és un llibre... Hòstia, quin contrast, no?
Sí, però hi ha aquí tota una història,
perquè ell havia antigament fet un estudi...
Carles, estàs aquí, eh?
Sí, sí, perdona.
Estaven parlant del teu llibre.
El secret amb les il·lustracions de la Pilarín Baies
que parla sobre els abusos sexuals a infants,
un llibre que...
Explica'ns una mica per què neix aquest llibre,
perquè crec que hi ha una història al darrere que ve de lluny.
Oi, Carles?
Doncs mira, jo vaig fer el llibre...
L'hi deia en pare, sobre el desastre de Castellans,
i vaig conèixer la Montse Jugantet
i la feina de la Fundació Jugantet.
I fa un temps,
Ferran de la Fundació Jugantet
i l'equip de la Fundació Jugantet
podrien fer un conte per arribar als infants,
perquè els costa molt explicar
que han estat abusats i coses d'aquestes.
I llavors,
quan jo vaig fer les entrevistes
als nois abusats,
per part del pederasta de Castellans,
un em va explicar
que un dia estava sentat al pati
i va veure que caia un ocell d'un niu.
I aquest noiet,
que tenia 11 o 12 anys en aquells moments,
i havia estat abusat pel seu pare d'acollida,
però ell no sabia que era abusat.
No sabia si allò era normal o no.
No sabia qui diu i com diu.
I el conte és aquest.
Ho va proposar la Fundació Jugantet,
que fan una feina increïble
amb tot això dels abusos a menors i nens desemparats.
I la Fundació li va proposar
fer els dibuixos a la Pilarín Vallès,
que és una passada de dones,
una energia positiva increïble
i uns dibuixos meravellosos.
I de quin ha sortit l'ocell i el secret.
Ah, molt bé.
Doncs mira, potser el comprarem i tot.
Ja estàs preparant nous capítols, no?
Perquè jo recordo que la presentació de la temporada
del Siegfried Grass va dir que hi havia més crims
i que estaves en marxa, ja no sé quan s'estrena, això.
Mira, crims, si tot va bé,
s'estrenarà a la tardor del 2024.
Però si tot va bé,
la primavera del 2024 s'estrenarem Thor,
que és el que ara estic treballant.
Oh, m'encanta, Thor!
I que abans dels crims aquí a Catalunya Ràdio
va aparèixer Thor,
que va ser un fenomen ja extraordinari.
Jo em vaig enganxar a crims
per Thor, sí, sí.
Era l'hòstia. Escolta'm una cosa, Carles.
Digui'm.
Tu que vas ser com...
Tu i el teu equip, eh?,
vau ser les persones que, diguéssim,
periodísticament, més a fond,
veu anar amb el tema del cas de la Guàrdia Urbana,
de la Rosa Paral, etcètera.
Ja l'hem tocat molt, aquests dies, però sí.
Home, deixa'm fer una pregunta.
Va ser el Toni Muñoz, el primer que va publicar el llibre, crec.
Ja ens entenem, tu.
Jo vaig conèixer pel Porta, això és així.
T'està agradant, la sèrie aquesta,
de la... de la... del Cuervo en Llamas?
És que no l'he vist.
I pel que he llegit i pel que em diu gent que l'ha vist,
no aporta gran cosa.
No, home, no aporta gaire, eh?
La veuré, eh?, la veuré,
perquè estic segur que tècnicament és bona
i jo crec que l'ha entrat moltíssim.
No hi enganxa, eh?, l'enganxa.
A mi em va enganxar més el crims, eh?
A mi també.
No, home, a mi em fa gràcia,
perquè la veritat és que Netflix,
que és un monstre mundial i gigantí,
es treu en una sèrie i tothom parla de crims.
Sí, sí.
Fins i tot TV3 torna a programar els quatre seguits dissabte passat
que ho va tornar a rebentar d'audiència,
que això va ser una jugada magistral.
Aquí van estar bé, eh?, aquí van estar bé.
I què te n'anava a dir?
Ara faràs això del tort
i després nous capítols de crims,
vol dir que necessites nous assassinats
també vinculats amb Catalunya i tot això?
Vull dir que tu, que vagis matant gent,
sí, clar, clar, tu s'ha d'acabar el compte, si ara...
A mi, que matin gent, no em va gens bé,
perquè és una cosa molt lletja i molt trista.
Però penseu que a Catalunya ja, més o menys,
hi ha uns 40 assassinats a l'any.
I portem molts anys d'existència.
Clar.
A Tor, per exemple, hi ha un cartell,
que és a tota la Vallferrera, que diu
Catalunya té mil anys, Tor ja hi era.
Doncs això ja vol dir
que hi ha moltíssims crims fets
i no cal que n'hi hagi de nous.
A més a més, nosaltres mos basem en crims jutjats.
Amb crims sentenciats.
O sigui, que no cal que ningú mati res,
ni ningú per crims.
Abans de tot això, a la ràdio també hi ha nous capítols,
al gener, crec, també em diuen, home.
A la ràdio hi haurà nous capítols.
Farem primer un especial sobre el jurat,
que serà una xulada.
Estan fent els guions la Lídia Oriols
i la gent de l'equip de crims de Catalunya Ràdio.
Lídia Oriols.
I explicarem dos crims des del punt de vista
del jurat popular.
És una cosa que crec que no s'ha fet mai.
I nosaltres la farem des de dins.
I de veritat, els guions estan quedant fenomenals.
Però això porta molta feina
i segurament serà per finals d'any, principis d'any.
Quan dona pas a Lídia Oriols, a mi m'encanta.
Oi, oi, oi. Endavant, Lídia Oriols.
Però, escolta'm, això que estàs dient,
ho fareu en format podcast.
És que ara igual queda una mica malament,
però a mi m'agrada molt més crims per ràdio,
o sigui, en podcast que per la tele.
M'agrada molt més. M'agrada molt més.
M'ho diu molta gent.
M'ho diu molta gent.
Són productes diferents.
Tu no menges peix tota la vida, o carn tota la vida.
El Porta sap vendre el producte, eh, per això.
Collons, el Porta.
El Porta en sap, eh, de vendre.
Sí que en sap.
No menges peix tota la vida, eh.
No menges peix tota la vida, però tant en tant una mica de carn també va bé.
Carles Porta, t'agraeixo molt
que avui haguessis volgut jugar amb nosaltres, el comunista.
Amb l'Ocell i el secret, aquest nou llibre del Porta,
que arriba a les llibreries amb les il·lustracions de la Pilar Imbaies.
Una abraçada.
Una sort amb la socialdemocràcia, també, ànims, eh.
Això està funcionant perfecte, eh.
Però això està canviant tot, eh.
Sí, ha pitjor. Ha pitjor, Carles.
Sí, però està canviant tot.
I el TikTok i Twitter i totes aquestes coses
ens està canviant tot, tot, tot, tot,
i no som conscients d'aquests canvis.
De fet, aquests canvis segurament sempre es veuen anys després,
quan ve un professor d'universitat
o un teòric i molts ho expliquen.
I, no, no, tots aquests conceptes,
esquerra, dreta, socialdemocràcia, liberal i tot això...
Ah.
Tu imagina't ara l'ayuso que és.
No ho sé, però, escolta,
necessitem aquests conceptes per entendre'ns una mica, eh,
perquè, si no, entrem en el pantanós terreny del relativisme, Carles,
i aquí ja te'n li fot tot.
Jo crec que el que hem de fer
és un anàlisi més simple de tot plegat.
Una simplificació més gran,
perquè fixa't que la classe mitjana està agafant a tothom
de tot tipus de ideologia,
i, en canvi, per exemple,
Vox té una quantitat de vots al·lucinant.
Dius, qui vota Vox?
I quan analitzes o llegeixes les anàlisis que fan de qui vota Vox,
flipes bastant, eh?
Sí, sí que flipes.
Començant per... jo què sé, és igual.
És que no acabaríem mai.
Això el comunista segur que ho fa millor que jo.
No, ho intentem, ho intentem.
Carles, una abraçada, cuida't.
Moltes gràcies, Roger.
No m'ha agradat aquest sé que has fet quan t'han preguntat si escoltes el suplement.
Sé que deus estar molt ocupat del cap de setmana, però...
Clar, no, però senzillament és que no puc,
és que tinc una feinada que el deu.
Tens 7 hores de programa per escoltar-nos, vull dir que...
Ja, no, mira,
el que sí que faig és tot això que pengeu de tant en tant,
si veig alguna entrevista interessant, que en feu moltes,
però, noi, necessito concentrar-me
quan em parlis de guions i coses de guions.
I una mica desvergir-te, també, no?
Algun hobby deus tenir, tu, allò, el cap de setmana.
Jo què sé, sortir a buscar...
El cap de setmana què és, un cap de setmana?
Va, home, va, Carles, va.
Sí, sí, vine, vine.
Salut, Carles, una abraçada.
Gràcies, guapo.
Fem una petita pausa i el suplement...
Què?
Anna Lewandowska.
Hòstia! La dona de Lewandowski?
La dona de Lewandowski, la parella de Lewandowski,
té una carrera pròpia perquè és careteca...
Sí, sí, és nutricionista.
És empresària...
Bueno, és una dona increïble, sí, sí, sí.
Mira, parla amb ella, perquè el seu marit no està...
Ara ho comentarem, això.
Sí que està, està en forma. No està, no.
En forma, sí. En forma, sí, si el tio sembla una escultura grega.
Músculs, el té, tots, tots els músculs.
Ara, el nano no tira, eh?
Doncs Anna Lewandowska, de seguida el suplement,
després de la publicitat. Em puc quedar?
Ara tornem, fins ara. Està gravada.
Ara tornem, fins ara.
Lewandowski, xuta Lewandowski, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Xuta l'Esteve!
Entorra!
Tot és possible un dia de partit.
No ho penso. Xuta'l, xuta'l!
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'En Torquemada.
Avui, a partir de les 8,
la TDT del Barça Petis a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
A CaixaBank sabem que acompanyar-te
és estar amb tu sempre que ho necessitis.
I com que volem que protegeixis el més important,
et mantenim el preu de les assegurances de salut i de vida
i de l'alarma a securities directes sense pujades durant 3 anys.
Informa-te en el teu oficina o a caixaBank.cat.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres,
s'aplica a les assegurances MyVox.
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial de CaixaBank, Damp i Assistència Sanitària.
La TDT de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem, i amb tu...
I amb tu comencem.
Som 3Cat.
I ara entrem al Bunker.
La petita Mélanie i la seva família viuen en una caseta de fusta
al costat del riu Mississipí.
Prou. Què? Jo no ho torno a dir Mississipí, sí.
S'ha de dir així, eh? Anem per allà cada temporada.
Mississipí. No diries mai Saragossa.
Bueno, és que ells ho diuen així, eh?
Ah, sí. Saragossa.
Sí que és veritat.
Al Bunker, amb en Peyu, en Jair, Dominguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Mira que podien posar qualsevol exemple.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Quatre minuts per arribar a tres quarts de dotze del migdia.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio.
Per molts és la dona que va fer que Robert Lewandowski
fitxés pel Barça ara fa tot just un any.
Però la trajectòria d'Anna Lewandowski,
que va molt més enllà de la seva relació amb el seu marit,
i amb la millora de nombresos títols nacionals i internacionals,
la nutricionista polonesa és també emprenedora i empresària.
En un any s'ha fet Barcelona seva
i s'ha convertit pràcticament en una ambaixadora de la ciutat,
on ara organitza diversos esdeveniments esportius,
classes de batxata,
i desenvolupa les seves empreses cosmètiques i de nutrició.
Aquesta setmana ens hem reunit amb ella
per parlar del món de l'esport, de la maternitat
i només una mica també de futbol.
Una conversa que ha estat possible gràcies a la interpretació,
del polonès al català de la Paula Arnes.
Així com glous també s'infla el cor
En dies esplèndids quan som ple d'amors
L'aire per sobre del cap sobre el cos
Arriba a fer-se tan gran que fa por
Anna Lewandowska, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Què tal, com estàs? Bé, gràcies.
Farem aquesta entrevista amb polonès,
perquè crec que estàs aprenent una mica el castellà,
no sé si també el català.
Entiendo un poquito, pero prefiero hablar polis, polaco.
Quants idiomes parles, tu,
perquè veus que està un munt d'anys vivint a Alemanya, també, no?
Per l'unglès també vaig aprendre alemany
i, evidentment, parlo polonès, que és la meva llengua materna,
i ara estudio castellà i català.
Fa tot just un any que sou aquí a Barcelona,
com va la vida, com va l'adaptació?
Estem enamorats del canvi.
La vida ha millorat molt des que vivim a Barcelona.
El canvi des de Múnica a Barcelona ha estat una meravella,
i ens encanta Espanya, i per les nenes, sobretot, és espectacular.
També hi ha el tema del futbol,
és un somni jugar al FC Barcelona,
i pel Robert és una meravella poder acabar la seva carrera aquí.
I per tu, a nivell familiar, també, què heu trobat a Barcelona?
A banda del clima, no?
Què és això que dius que és tan espectacular, aquí?
També la gent és molt important per nosaltres,
ens han rebut amb els braços oberts.
Ja tinc un cercle d'amics molt gran,
també amb els veïns, amb l'escola, amb la gent de les meves classes.
La societat d'aquí és molt oberta i molt acollidora,
i també m'he creat aquesta societat petita
amb els entrenaments que faig.
L'Itali, això és molt important per nosaltres i molt fàcil.
Veiem la Sagrada Família,
des d'aquí, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat.
Us hem vist fent vida per Sant Joan a la platja,
crec que heu anat a Catalunya amb miniatura.
És un nou món i un nou país per descobrir, no?
Què us agrada?
Sí, és que estem molt activa de la família.
Som una família molt activa.
I ens encanta conèixer gent, també practicar molts esports,
fem surf, per exemple, fem molts esports relacionats amb l'aigua,
i ens encanta conèixer la ciutat des del punt de vista històric.
Escolta'm, tu tens una carrera també envejable, no?
Perquè és evident que us heu traslladat,
perquè el Robert ha fitxat pel Barça des de fa una temporada,
però tu ets carateca professional i durant molts anys has competit
i has guanyat medalles,
i ara ets empresària, tens un munt de negocis en marxa.
Per quedar la teva vida professional aquí ha estat fàcil?
Ja fa uns deu anys, o gairebé quinze, que no practico el carate,
i ara em dedico sobretot als meus programes d'entrenament.
Crec que hi ha molt potencial aquí per explorar
i, de fet, he creat unes aplicacions
on l'entrenador de pilates de la meva aplicació és de Catalunya,
i la meva parella, que va llevatxat, també.
Els meus programes d'entrenament en tinc uns 150
i tenen uns quatre milions d'usuaris,
i aquests programes estan en anglès, en alemany,
en polonès i aviat també en espanyol.
Com és que us heu aficionat tant a la batxata, tant tu com al Robert?
El meu marit sempre em deia que li agradaria que jo ballés,
que comencés a aprendre alguna dansa,
i com a sorpresa vaig començar a estudiar danses a Polònia.
Però sempre m'ha cridat el ritme llatí,
i per això aquí a Barcelona vaig començar a estudiar batxata
i al Robert també li encanta,
i entre els dos ens agrada molt aquest tipus de ball.
També és molt curiós que la comunitat de la batxata a Polònia
és molt gran, també, i, de fet,
la comunitat de batxata a Polònia és la segona.
O sigui, la primera comunitat és Barcelona i la segona és Polònia.
I el karate, que ara dius que el tens una mica aparcat,
et ve de família, també?
Ja venies de família una mica esportista,
o aquesta rel sempre esportiva que has portat...
Dóna't bé.
Des de fa anys, molt boic no m'ha vingut una karate fins...
Sí, de fet, va ser el meu tiet el que em va convèncer
perquè començés a entrenar a l'esport,
perquè em va convèncer a l'esport,
perquè em va convèncer a l'esport,
perquè em va convèncer a l'esport,
perquè em va convèncer a l'esport,
i em va convèncer perquè començés a entrenar karate.
I, de fet, el karate és una de les disciplines
que hi ha a les meves aplicacions.
I tenint una carrera en solitari,
tan prometedora, amb tants negocis,
amb tantes aficions,
tens la sensació que, tot i així,
has estat a l'ombra del teu marit?
Per mi, la meva família és el més important
i el meu marit té una carrera molt complicada
que necessita molt de descans, molt de relax,
i jo intento donar-li suport sempre que puc
amb l'alimentació, amb els suplements.
Pel que fa a les meves empreses,
sempre trobo gent aquí a delegar certes funcions
i gràcies a això les meves empreses funcionen bé
i em puc dedicar també a donar suport al meu marit,
per mi és el més important.
Tinc cinc empreses i sempre adapto aquestes empreses
al horari del meu marit,
o sigui, sempre les meves funcions van en relació
amb el calendari del Robert.
Però tampoc m'amago i m'encanta Barcelona
i estem construint aquí la nostra casa,
ens agradaria quedar-nos més temps
i tampoc m'amagaré però estic intentant construir
alguna cosa aquí a Barcelona.
S'ha de fer aquí, a Barcelona.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
som al Suplement des d'una terrassa fantàstica
a un hotel del poble nou
que veiem a la Sagrada Família amb l'Anna Lewandowska.
Anna, has explicat que teniu dues filles fantàstiques
de tres i sis anys crec,
però el primer part va ser molt complicat
i gràcies a la teva condició física,
tenir aquesta condició tan atlètica te'n vas sortir bé.
Com va anar això?
El primer part va ser molt complicat,
va durar 28 hores,
va ser al Parc de la Clara fa sis anys
i en canvi el Parc de la meva filla més petita,
la Laura, va durar només 28 minuts
i el primer part va anar bé també per l'entrenament
que jo portava per al bon estat físic
i per la meva dieta i per l'activitat física.
Per què es va complicar tant el primer part?
Crec que en el primer part,
jo tenia moltes ganes que el Robert hi fos
i va ser un part una mica avançat,
la nena va venir dos dies abans del que estava previst
i en canvi en el segon part,
el Robert sí que va arribar a temps de veure el part.
Crec que això m'ajuda molt.
Què et van dir els metges?
Crec que va ser una història bastant de superació
que la teva vida en algun moment del Parc
fins i tot va córrer perill, no?
Sí, va ser molt complicat, vaig perdre moltíssima sang,
vaig haver de fer repòs a l'hospital per recuperar-me
però al final vaig estar molt orgullosa de mi
perquè al final no va passar res ni amb mi ni amb la nena,
vam estar sanes,
però estic molt orgullosa perquè quan fas una marató
per exemple la pots aturar,
però quan estàs fent un part no
i va sortir bé al final.
És molt important recordar que tots som persones
i que la vida de l'Instagram
no és només una vida de color de rosa
i gràcies a parlar d'aquests moments més difícils
crec que dono suport a moltes dones.
Crec que abans de tenir les dues criatures
vau perdre un fill
i que era quan el Robert precisament estava jugant l'Eurocopa
i va ser complicat per tu
perquè tots dos vau haver de passar
aquell moment delicat separats.
Sí, ho vaig explicar
en el marc d'una campanya a Polònia
per donar suport a altres dones
perquè és un tema molt complicat
i és important no deixar sabent-se per l'adversitat
perquè ara tinc dues filles fantàstiques.
Què trobes a faltar de Polònia?
Deu fer molts anys que no hi vius ben bé
i deus tenir molta família allà.
Sobretot trobo a faltar la meva família
sobretot en el sentit de veure'ls diàriament
veure la meva mare,
veure el meu germà amb la seva filla
també trobo a faltar el ritme de feina
perquè allà a Polònia tinc unes quantes oficines
i veig els treballadors
i és diferent com es treballa
però pel fet d'haver viscut tants països
estem acostumats a conèixer gent
i estem molt oberts a noves experiències.
Tots dos teniu 35 anys
tots dos treballeu amb la condició física
el Robert a altíssim nivell
tinc la sensació que la vida dels futbolistes
cada vegada s'allarga més
i que ell està en una condició física espectacular
fins quan creus que pot jugar a altíssim nivell?
Per nosaltres va ser un canvi de mentalitat
vam començar a utilitzar complementes alimentaris
i gràcies a això
i sobretot a la regeneració
per al Robert és molt important
tenir aquests rituals
i fer coses amb dormir bé
amb descansar molt
i és una persona molt professional
que està molt concentrat en el futbol
i es preocupa molt pel seu estat físic
i és molt professional
Les filles també van per futbolistes
perquè al Barça també tenen una bona escola
ara que el futbol femení està en auge
i les jugadores són campiones de tot pràcticament
La meva filla més gran
de fet les meves dues filles van als partits
però la meva filla més gran
ja comença a entendre de què va el futbol
perquè el papa és famós
perquè de vegades marca gols
perquè de vegades no
i la Clara és clarament
una persona molt interessada
pel fitness, per la gimnàstica
entrenant amb mi
la Laura, que és la meva filla petita
té 3 anys
porta sempre una samarreta del Barça
té una motxilla del Barça
La meva filla potser de gran serà un nen
perquè li agrada molt el futbol
Tu vas ser una de les raons
per les quals us vau traslladar a Barcelona
és a dir, a l'hora de decidir
deixar el Bayern de Múnich
perquè diuen que darrere del fitxatge
de Lewandowski pel Barça
tu hi vas tenir molt a veure
Ara diré el que vam dir oficialment
quan vam comunicar això
sí que potser vaig insistir una mica
però quan al meu marit li van oferir
les dues opcions
de jugar a París o a Barcelona
li vaig dir que m'encantava el sol d'aquí
que m'agradava molt Espanya
vam fer una llista de pros i contres
i vam decidir al final
el que era millor per ell per la seva carrera
i per les nenes
No sé si esperaves trobar-te aquí a la llotja
amb Shakira, amb Antonella
perquè el Barça també ha tingut unes baixes importants
a nivell de jugadors
inclús de parelles de jugadors molt famoses
i molt conegudes
també amb una trajectòria pròpia descomunal
Antonella la vaig conèixer
i Shakira la vaig trobar
he conegut l'Antonella
i la Shakira molt breument
però sí que m'he fet molt amiga
d'altres dones de futbolistes
com ara la Coral, la Miki, la Dani
i tenim molt bona relació
Com t'imagines el futur?
t'imagines el futur a Barcelona
per sempre més?
vivint aquí forever and ever Barcelona
de fet en parlem de vegades
però tot dependrà del final
de la carrera del meu marit
però ens encanta Espanya
de fet les nenes ja comencen a aprendre castellà
la Laura fins i tot català
perquè a la guarderia parla català
així que ja veurem
ja veurem què diu el futur
Anna Lefandowska, molta sort, moltes gràcies
i fins aviat
El suplement
ràdio amb esperit de cap de setmana
amb Roger Escapa
A Quiron Salut creixem a Badalona
per a continuar cuidant-te
per això inaugurem un nou hospital
de vanguarda amb professionals de prestigi
servei d'urgències generals i pediàtriques
24 hores i un tracte proper i personalitzat
nou hospital Quiron Salut Badalona
connectat a la xarxa assistencial
de Quiron Salut a Barcelona
Quiron Salut, la salut persona a persona
Condis, Catalunya Ràdio i TV3
40 anys formant part de la teva vida
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges
De la dels metges, esclar
Som de la dels metges
Assistència sanitària, creada per metges
gestionada per metges
dirigida per metges
i recomanada per metges
Assistència sanitària, la dels metges
1, 2, 3
Només 3 dies
ni un de més
per emportar-te un 25% de descompte
en totes les cerveses
a Supercor, Hipercor i Supermercat al Cort Inglès
un 25%
i en totes les cerveses
per una compra superior a 30 euros en cerveses
només fins diumenge
a Supercor, Hipercor i Supermercat al Cort Inglès
Hi ha un lloc on viuen les paraules
teixides per veus
amb seda
amb cuir
i espai
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
totes les paraules
allà on sempre podràs tu
nova temporada de Catalunya Ràdio
ens movem, canviem
i amb tu
i amb tu comencem
Som 3Cat
Linca
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Francho Berfil Harmonia
inaugura temporada
amb el Concierto de Aranjuez
i la Sinfonia del Nou Món de Borja
una gira de concerts del 30 de setembre al 8 d'octubre
que portarà l'orquestra
i el guitarrista Miloš Karadaglić
a actuar al Teatre Tarragona
l'Auditori Enric Granados de Lleida
l'Atlàntida de Vic
la Factoria Cultural de Terrassa
i el Palau de la Música Catalana
Més informació a franchoberfil.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linca
El 24 de setembre
en el marc de les festes de la Mercè
el Pla de la Catedral de Barcelona
acollirà la 73è edició
del Concurs de Colles de Cerdana Esportiva
una edició que començarà
a les 11 del matí
i que comptarà amb la participació
de la copla La Principal del Llobregat
Més informació
a portalcerdanista.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linca
a Catalunya Ràdio
Pol Gise
Escolta, jo no sabia que els bebès
anaven amb un altímetre integrat
o sigui, si tu estàs adormint
el teu fill amb braços
i te seus, es desperta l'instant
Bé, soc la típica embarassada
que fa ràbia, que es troba bé
que té parts fàcils
Mira, tinc aquesta sort
Fem famílies amb criatures entre 0 i 10 anys
que és per gent com nosaltres
les que estem tot el dia, nens amunt, nens avall
Gips d'excessa
amb Pau Villamet i Txell Bonet
Cada dissabte a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
Mercè Ibars, Luis Càrrol, Safo
Aurora Bertrana, Joan Brossa
Ties Eliot, Biblioteques, Escoles
llibreries, contes, novel·les
poemes, cançons
Tots tenen en cul una adreça
a tots els trobareu
Els trobareu el mateix codi postal
universal i transferible
i 100% literari
Ciutat Maragda
La literatura a Ciutat Maragda
amb David Rosman
Aquest dissabte a les 11 de la nit
a l'exclusiu digital de l'app
i al web de Catalunya Ràdio
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa
de Catalunya Ràdio totalment en anglès
Feeling the Sink
El podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana
Cada dissabte a l'art de Catalunya Ràdio
hi ha Catràdio.cat
amb L'Orca i en Daherty
El suplement
dissabtes i diumenges des que surt el sol fins l'hora de dinar
amb Roger Escapa