Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
El president de Rússia, Vladimir Putin,
considera una amenaça mortal per l'estat rus
la rebel·lió iniciada ahir a la nit pel grup Wagner.
En un discurs televisat davant del país,
el líder rus afirma que no permetrà una guerra civil
i fa una crida a la unitat.
Aquesta batalla, quan el destí del nostre poble s'està decidint,
requereix la unificació de totes les forces,
unitat, consolidació i responsabilitat.
Tot el que ens afavleix s'ha de llançar a un costat.
Putin acusa el cap dels mercenaris i Evgeny Prigojin
d'haver traït Rússia per la seva ambició desmesurada
i avisa que els responsables empagaren les conseqüències.
El cap del grup Wagner ha afirmat avui
que està disposat a morir per alliberar el poble rus
després que ahir llancés una crida a Rovalarça
contra la comandància militar russa.
Prigojin ha assegurat que Rússia va mentir
per justificar la invasió d'Ucraïna.
La guerra era necessària no per tornar als ciutadans russos a casa,
no per desmilitaritzar i desnacificar Ucraïna.
Calia per una estrella embrodats
perquè un home mentalment malalt quedés ben un fetre encoixinat.
Psihígicski ben lui.
Des d'Ucraïna,
un assessor del president Volodimir Zelenski afirma
que el que passa a Rússia tot just és el començament.
Més notícia, Raül Flores.
La revela de Sant Joan acaba amb una anul·lantena de detinguts a Catalunya,
entre ells una quinzena per violències masclistes.
Aquesta nit els bombers de la Generalitat
han rebut més de 900 avisos, la gran majoria per incendis urbans,
però no hi ha hagut incidents remarcables.
El sistema d'emergències mèdiques de Catalunya
ha atès a 177 persones per incidències relacionades amb la revela,
una xifra que es manté estable respecte a l'any passat.
El tiroteig mortal d'ahir a Lell, el Maresme,
podria estar relacionat amb el tràfic de drogues.
Aquesta és una de les hipòtesis que hi ha sobre la taula,
segons explicava ahir el Catalunya Night de Catalunya Ràdio
l'alcalde del municipi Marc Almendro.
Òbviament, el que té a veure és en aquest àmbit de salut pública,
de droga, possiblement,
que està portant tants problemes a tot el país.
És una investigació que està en marxa.
Ara bé, és una hipòtesi, òbviament, que està sobre la taula,
i que pot ser real.
Una víctima tenia 31 anys, l'altra 48.
Després del tiroteig, els autors del crim van fugir en un vehicle,
i els Mossos els estan buscant.
Avui dissabte es compleix un any de la tragèdia a Malilla,
i diverses ONGs calculen que 100 persones podrien haver mort
per la violència policial durant el salt massiu a la tanca.
Ho ha dit a Catalunya Informació l'advocada L'Òelia Amin el Mami.
Asesinadas, 37, que hay que recordar hoy, un año después.
Además de 76, que siguen desaparecidas.
Está claro que se trata de personas racializadas,
que se trata de personas que vienen de los contextos donde vienen
y que no importan sus vidas.
Las autoridades españolas, un año después,
seguimos viendo que se niegan.
Constantemente habría una investigación independiente
y que permita, además, determinar qué pudo suceder allí.
Intensitat de trànsit i retencions a aquesta hora
a la xarxa viària del país, ho concretem-ho.
Equip viari de Catalunya Ràdio, Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, Neus.
Doncs ara mateix s'ha reobert l'N260 a llançar,
que es mantenia tallada a causa d'un accident,
s'hi dona pas alternatiu.
També, afluència de cotxes a l'AP7,
hi ha 9 km de cua entre Mollet i la roca del Vallès Sentit Nord
i el tram sud de l'AP7 de Castellbisbal
fins a Gelida-Sentit-Tarragona.
Carmina Malagarriga, Catalunya Ràdio, aquí, viari.
Esports, Xavi Soler.
Marc Màrquez sortirà a les 3 de la tarda
des de la 17a posició a la cursa sprint
del Gran Premi dels Països Baixos de MotoGP.
És la seva pitjor classificació aquesta temporada
i aquest matí, durant la repesca, ha tingut la 14a caiguda de l'any.
És el pilot que més vegades ha caigut aquesta temporada.
Marco Betzeki sortirà amb la pol.
L'equip de futbol sala del Barça
va aconseguir la lliga de futbol sala
i el club aconsegueix 6 títols de lliga
en les 6 seccions professionals.
Aquesta última, com diem, la de futbol sala,
la va aconseguir ahir a la nit, amb una victòria a la pista del Jaem,
per 2 a 5, després de remuntar un 2 a 0
i sumar a la tercera victòria al play-off final.
I la selecció espanyola de bàsquet
jugarà contra Hongria a la primera semifinal de l'Eurobàsquet femení.
A partir de 3 quarts de 6,
l'equip espanyol té les catalanes Silvia Dominguez i Carles Casas,
i les jugadores del Barça, en Feliuenc, Paula Ginzó i Lola Pendante.
La semifinal enfrontarà Bèlgica contra França.
Fins aquí les notícies.
Estàs escoltant els millors moments del suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
No penso tornar a veure'm mai més.
I així quan siguem vells recordarem
el dia d'avui com la meva última ressaca.
No penso tornar mai més a aquell lloc...
Com és que no veus? Que no et trobes bé.
La gent no demana una cervesa en una cita, no has de fiar.
Veurem per oblidar les penes i passar-nos-ho bé.
Segur que no vols ni un tasc de vi?
Segons el Departament de Salut,
gairebé el 10% de la població catalana
no veu alcohol.
I, en canvi, quan ho expressen i comparteixen,
encara se senten jutjats, senten que s'han de justificar.
Que són l'excepció de l'anomalia
en una societat on l'alcohol forma una part integral
gairebé natural de les nostres vides.
Ara el suplement tres persones que, per un motiu o per un altre,
no veuen i que també ho volen reivindicar.
El Roger Carandell, company de l'exil. Roger, bon dia.
Bon dia.
L'Ada Parellada, que la coneixeu també,
companya de la tarda i cuinera, com estàs, Ada?
Molt bé, contentíssima d'abordar aquest tema.
I al búnquer hi tenim el Peyu. Peyu, bon dia, bona hora.
Bon dia, què tal, com esteu?
Tots tres teniu en comú que no beu. A veure, Roger, per què no beus?
Doncs no ho sé, i m'ho pregunten molt,
però a partir de... Et haig de dir una cosa.
Jo hi ha una cita anual que tinc al Canet Rock
que a la que entro allà em prenc una cervesa.
Sí, un cop l'any fas una cervesa.
Un cop l'any em prenc la cervesa perquè és com el meu moment
i em ve molt de gust i me la prenc.
I al 2018 vaig redescobrir el bitxí, perquè ja el coneixia,
però hi va haver un migdia que estàvem fent un vermut
i amb el gel i la llimona em va venir de gust un bitxí
i em va agradar molt, i em va agradar més que la cervesa.
Llavors jo, que era un babadó, entre cometes,
i se'n pot dir babadó social,
que quan anàvem a fer una birra, demanàvem una birra,
perquè havíem anat a fer una cervesa,
i en els sopars, doncs, si hi havia vi, doncs, prenia vi,
vaig dir, hòstia, si m'agrada el bitxí
i m'agrada més que la resta de begudes que porten alcohol,
doncs em vaig tirar l'aigua amb gas
i des de llavors cada cop anava bevent menys cervesa,
menys bicobates, tampoc m'han agradat mai,
fins que ha arribat un punt en els últims dos anys,
que m'adono que això em vec una o dues cerveses l'any
i la gent li crida molt l'atenció.
Mai no havies begut amb l'objectiu d'emborratxar-te?
Sí, quan era adolescent, suposo que ho havia provat.
També va ser una sort, segurament,
que se'm posava bastant malament, en el sentit que...
jo em fotia dues cubates i em trobava malament.
Vull dir que com que mai he gaudit l'alcohol,
potser tampoc he tirat per prendre'n molt,
però sí que ho havia provat algun moment
i algun cop m'havia emborratxat, és evident.
Què et diuen? T'has de justificar molt?
Sí, em diuen, com és que no veus alcohol?
És la primera pregunta que t'he fet jo.
Sí, i és un... hòstia, no ho sé.
Diuen, no t'agrada, per prescripció mèdica,
has tingut algun problema?
I bueno, els he explicat tota la història.
M'agrada més l'aigua amb gas i l'alcohol no en diu gaire més.
I la gent necessita que els expliqui alguna cosa més
i la meva història no té més,
simplement m'agrada més una cosa que l'altra.
Hi ha un punt també d'hipocondria,
de pensar tots els danys que pot provocar l'alcohol?
Sí, sí, jo em preocupo bastant per la salut,
en els últims cinc anys, sobretot, no sé per què.
També vaig decidir un dia, el 2013,
que no beuria mai més Coca-Cola després de saber
que portava molt sucre i no n'he begut mai més,
però a mesura que he anat deixant l'alcohol
i que m'he informat una mica
i últimament estem tots bastant més conscienciats
que l'alcohol és dolent per la salut,
això també m'ha ajudat molt a prendre la decisió de dir
doncs no em prenc, perquè si em prenc és dolent per la salut,
per tant, el traiem i tampoc passa res.
Quants anys tens ara, Roger?
36.
Ets un rare avis dins del teu cercle d'amistats?
Pel tema de l'alcohol, sí.
Sort que quan quedem en Peyu tampoc veu,
i aleshores ens sentim bastant acompanyats,
però per fi he educat bastant el meu entorn
i ja no em fan les preguntes ni m'animen per brindar.
Dos dits tampoc, dos dits, dic, no, brindem,
hòstia, amb aigua amb gas no va bé brindar.
Jo crec que sí, i ja els tinc educats a tots.
Heu fet una falca, un anunci, una promo bestial
a la marca d'aigua amb gas?
Sí, sort que són clients d'aquí.
Em sembla meravellós, però vaja, que ja tenen el personatge.
De seguida l'Ada, però ja hi cal Roger obert la campanya amb el Peyu.
Peyu, tu què?
Jo vaig a fer la campanya de la Coca-Cola Zero.
Doncs vés pensant la teva, Ada.
No patrossin el búnquer, de moment, la Coca-Cola Zero, no?
No, no, de moment, no, de moment només ens patrossin a Conserves Ferrer.
Vinga, però me l'ha colat.
Però clar, no puc quedar amb els amics
i guardar-me un pot de llenties la setmana, que raro.
Jo... una mica el mateix cas que en Carandell.
Des de jove, és una qüestió de gust,
que no m'agrada l'alcohol, o sigui, per exemple, el cava,
que la gent es torna amb bojos amb el cava per les festes de Nadal
i tot això, i penso, com podeu veure aquesta bestiesa?
Aquell gas que... i llavors sempre surt l'idiota.
Això és perquè no has provat un cava bo.
El brut natura!
Sí, sí.
Però la primera vegada que tots tastem l'alcohol,
difícilment diu quin gust més bo.
És una cosa que al principi segurament no veus pel gust,
sinó per l'experiència que suposa i per emborratxar-te quan ets petit.
I per formar part d'un grup. I per formar part d'un grup, sí.
Sí, però quan les coses les has...
Per què t'has d'esforçar a tolerar un gust que no toleres?
És aquest alcalde que no entenc, diguéssim.
És quan les coses s'han de maquillar molt,
és com el porc senglar és boníssim.
Si el deixes massarà 12 dies i després li fas no sé què i no sé quant,
bueno, potser no és tan bo, saps?
Amb l'alcohol passa una mica el mateix,
i és perquè ens hem d'esforçar que ens agradi si no ens agrada.
A mi la Coca-Cola Zero m'agrada molt més, per exemple.
I després, jo que estic en un món, en el món creatiu,
sobretot en el teatre i tot això,
que es pressuposa que tot ha d'anar envoltat d'alcohol i drogues,
i a mi no hi ha res que em rebenti més
que després de currar-te un espectacle,
assejant vuit hores al dia, tres o quatre mesos,
amb la feina que ens ha costat aixecar-lo,
que algú atribueixi la teva creativitat
a algun tipus de substància.
És clar, com que...
Tu, la inspiració, Peyu, què? Una cerveseta i d'allò?
No, no, jo em llevo al dematí i me'n vaig a treballar.
I ja està.
Tu t'has emborratxat mai, Peyu?
Aviam, quan tenia 14 anys, un carnaval a Torelló,
sí que vaig fotre'm un parell de cubates de vodka amb taronja,
però emborratxar-me...
Que no són cubates, això? No, crec que no.
La sensació aquesta de no saber on ets i de no d'allò...
No, mai, mai.
I m'he avorrit molt sortint de festa amb gent d'entrada.
Això és un filó.
Perquè els teus amics al teu grup sí que s'han emborratxat.
Sí, sí, sí.
Hi va haver un moment a l'adolescència
que vaig passar d'anar amb els meus amics,
perquè m'avorria infinitament,
perquè primer van ser els porros i després l'alcohol,
i a mi, que només tinc un oci, que és parlar,
i llavors arriba un punt que la gent a la que veuen molt
o s'han encardat quatre canel·los, ja no pots parlar-hi,
i m'avorria, i llavors vaig buscar un oci alternatiu.
El que passa és que és gravíssim,
perquè dius que sortir de festa sense veure és avorrit, no?
A tu també et passa, Roger?
Sí, a mi em passa, per exemple, quan ja no surto de festa,
perquè si no t'agrada veure i no t'agrada ballar,
no hi fas res, allà, però si quan anem a sopar i això,
hi ha un moment del sopar que els que beuen alcohol
passen a una altra fase,
és evident que no hi arribaràs per molt gas que et prenguis,
i la conversa ja comença a ser una mica diferent,
perquè ells ja no controlen massa,
i surten unes converses que trobo gens interessants
i que només els fa gràcia a ell.
Llavors et quedes una mica a banda d'aquests sopars,
i el que sí que m'he trobat és que marxo abans dels sopars,
a partir de dotze quarts d'una, quan arriba la tercera copa,
jo també ja estic cansat,
ja no puc prendre més gas i me'n vaig a casa.
El que passa és que tu, Peyu, vas una mica més enllà,
i t'he sentit dir alguna vegada que fins i tot t'has plantejat
que s'hauria de prohibir l'alcohol.
Sí, jo crec que sí,
llavors sortiran tots els de què és una cosa cultural i no sé què,
sí, com tantes altres coses culturals que s'han anat prohibint.
A vegades, depèn de com em llevo,
hi ha dies que penso que la gent que cardi el que vulgui
amb la seva vida, però a vegades ens posem molt tontos
amb el cinturó de seguretat
i l'alcohol, conduint, ja ens hi hem posat,
però la gent...
Jo crec que el màxim d'any que li fa a una persona
l'alcohol va molt més enllà d'un hòstia que et puguis fotre
amb cotxe o del mal que puguis fer algú amb el cotxe.
És una qüestió psicològica, de convivència,
que jo tinc amics,
hòstia, que de joves eren riadíssims i supertrempats,
i els trobes al cap dels anys i dius, hòstia, nano,
no sé, no he fet cap estudi,
però ja no tenim la conversa tan fluïda com teníem.
No ho sé.
Ada, explica'ns el teu cas, sisplau.
En el meu cas és diferent, és totalment diferent.
Jo, realment, vaig deixar de veure alcohol.
A mi m'agrada molt el vi, el cava, la cervesa,
el... vols que no, però el whisky, el cunyac, tot.
O sigui, ho gaudeixo.
És que m'agrada moltíssim.
Sí, sí, sí, que tinc aquest perill.
M'agrada molt el punaquet, la xispa que et dona,
i m'agrada molt la borratxera.
O sigui, allò, deixar-se anar...
Tot això m'agrada molt, i m'agradava massa.
I llavors va haver-hi un moment que em vaig espantar
perquè vaig dir, ep, això se t'està estenant una mica de mare.
Un dia recordo que a la una del migdia,
amb l'excusa que havia de tastar un vi,
ja m'estava fontent una copa de vi.
A la una del migdia ja no era ni social,
estava fent servir... estava usant l'alcohol.
I això de fer servir l'alcohol i no gaudir-lo,
fer-lo servir per relaxar-me, per divertir-me...
Però és que em va fer molta por i vaig dir, mira,
durant un any vaig fer una neteja de deshabituar-me
per tornar a gaudir de tot això
amb controlant jo mateixa.
O sigui, tinguent el control i que no el tingui l'alcohol.
Sense demanar ajuda. Sí, sí, sí.
De fet, me n'he adonat que no tenia...
Que no era alcohòlica, o sigui, però que pogués...
Però que tenia aquesta possibilitat d'acabar-ho sent.
També t'haig de dir que a mi, com a Roger,
se'm posa fatal l'alcohol, o sigui, tinc un problema físic de...
O sigui, tinc una intolerància,
estic convençuda que tinc una intolerància.
En les ressaques o en el moment d'ingerar-lo?
No, no, en el moment no, però immediatament,
o sigui, puja molt ràpid, puja molt ràpid,
i després tinc unes ressaques cada...
I clar, amb l'edat, la intolerància, diguéssim,
que jo intueixo que tinc, que no m'he fet cap estudi,
però entenc que el meu pare tampoc el tolerava gaire,
i jo crec que genèticament tots els germans
hem heretat aquesta petita dificultat
o d'absorció dels elements
que l'alcohol et proporciona, no ho sé.
Però sí que l'endemà, cada vegada,
era més difícil recuperar-se fins a un punt exagerat.
I el dia que vaig fer, i ara fa 12 anys,
ho sé del cert, perquè va ser el meu aniversari,
o va ser pel meu aniversari, vaig dir,
aquest any ho deixaré, a veure si soc capaç,
ho havia intentat deixar altres vegades
i no havia estat possible,
em prometo un any i quan acabi l'any,
beuré tot el que vulgui, no sé què,
perquè ja m'hauré deshabituat,
em vaig espantar, em vaig espantar.
I tot l'any el vaig complir, em va costar.
Em va costar, eh? Sí.
Els primers mesos més que el més nou, per exemple.
Sí, els primers mesos, ho anava comptant, ho anava comptant.
Va, que només falten 11 mesos, va, que només falten 10 mesos.
Em va costar, però llavors, quan va acabar l'any,
vaig dir, ui, no, amb el que m'ha costat una mica,
i ara ja no me'n recordo, a mi em fa por tornar.
No el tastes, eh? Res.
Ja no el tasto, no el tasto.
I tenint una feina com la teva, que t'has de dedicar a cuinar
i que l'alcohol forma part també del teu dia a dia
per les receptes i per què treballes en un restaurant,
és més difícil?
No, ara no gens ni mica, no me'n recordo.
I a més és que no tinc ganes de repetir aquelles ressaques terribles.
Quant tens fa d'això? 12 anys.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, s'ha passat volant.
I t'haig de dir que... Tens ganes de beure de tant en tant?
Sí, sí, sí, sí.
Però perquè m'agrada el vi, m'agrada el cava, m'agrada saber,
m'agrada el gust de tot, de...
I el trobo interessant i té molts matisos.
I després m'avorreixo molt quan surto a la nit, aigua dia.
O sigui, ja no tinc nits, les nits s'han acabat.
Ara soc molt, molt, molt diurna.
I disfruto moltíssim del dia.
I jo penso que el cervell s'ha regenerat lleugerament, crec.
Bueno, no ho sembla, però sí, jo diria.
I ja està.
Crec que tot el que heu comentat fins ara és interessant,
moltes coses que heu dit.
Sobretot el tema de la pressió.
Has de ser molt forta, has de tenir molta força,
com en Peyu deia, per dir...
Escolta, deixa'm fer i...
O això de no acabar anant a les nits, no sortir...
També m'impacta, que has de tenir força, per dir...
No, no, escolta, jo no hi vaig o me'n vaig a dormir i tal.
I jo perquè era gran quan vaig prendre aquesta decisió,
però quan tens aquest moment, aquest moment d'adolescència.
Tres quarts d'ons amb el Roger Crandell, la de Parellada i el Peyu.
Cap dels tres veu per raons diferents
i també amb la doctora Balcells. Bon dia, doctora.
Bon dia.
Què li sembla això que ha sentit fins ara?
Apropis una mica el micròfon, sisplau.
Doncs em sembla estupendo.
Em fa molta il·lusió estar en aquesta taula
i sentir aquestes explicacions i aquestes testimonis,
que, com has dit tu, no són freqüents.
I aquest és un dels temes, no?
Per què no són freqüents?
Les persones que decideixen deixar de veure o no veure.
La doctora Balcells és responsable
de la unitat de conductes addictives del clínic.
Moltes vegades sentim allò de...
Una copeta de via al dia va bé per la salut i per allargar la vida.
Sí, ho sentim moltes vegades, però no és cert.
Això ja s'ha demostrat i, de fet,
just aquest any han sortit estudis molt grans i molt ben fets
en què diuen que el que està clar és que,
primer, no hi ha cap quantitat d'alcohol que sigui completament segura,
i després aquesta idea de que petites dosis
eren beneficioses, això no és cert.
Això sí que ja s'ha vist.
Una altra cosa és que puguem dir que petites dosis no són dolentes,
però el que segur és que no ens beneficien a nivell de salut.
Vostè veu? Jo veig, sí.
Intento beure de forma moderada i com l'Ada.
De vegades m'he plantejat perquè el meu entorn...
Penso que hi ha molt alcohol,
sobretot a partir de saber quin és el consum de risc
que el sobrepassem molt, el consum de risc,
a partir de quan realment es disparen els riscs de la salut,
que són 20 grams d'alcohol al dia amb un home
o 10 grams d'alcohol al dia amb una dona.
Per entendre això, 20 grams d'alcohol amb un home i 10 amb una dona,
quantes cerveses, per fer l'equivalent a les cerveses,
potser, o una copa de vi?
10 grams d'alcohol és una copa de vi petita.
I una cervesa petita, una mitjana.
I el límit entre un consum relativament normal
i fer-ne un abús, la línia és molt fina?
O depèn de cada persona? O es pot traçar una línia?
Mira, és un tema molt interessant,
perquè l'alcohol té dos factors.
Hi ha un, que és la toxicitat que té, la toxicitat orgànica.
Està associada a més de 200 malalties,
entre les quals algunes són importants,
que s'han tret aquí, que són importants,
que són el deteriorament cognitiu.
És un factor de risc per totes les demències,
per tots els tipus de deteriorament cognitius,
però és una substància que té capacitat addictiva.
Quan parles d'abús i dependència,
parles d'aquesta capacitat addictiva de no controlar.
I porten bé, encara que controlis, com deia l'Ada,
això et va fent mal.
O com explicava el Roger, jo em vull cuidar.
És una substància que té una toxicitat orgànica
que sabem, com el tabac, de fet,
però a l'hora també té una capacitat addictiva
de perdre el control sobre la substància.
I són dos factors que són importants a l'hora de decidir no veure
o de plantejar-se deixar de veure.
Tant el Roger com la de com el Peyu
van decidir deixar de consumir l'alcohol de manera voluntària,
sense..., en el cas de l'Ada,
amb una situació segurament diferent de la del Roger i la del Peyu,
però sense demanar ajuda, en aquest cas, o per convicció.
És una excepció?
Espero que no.
No és una excepció.
Moltes persones, quan tenen clar que volen deixar de veure,
poden deixar de veure, però és veritat que,
si tens una dependència, una addicció,
és més difícil.
I després és difícil també perquè és molt prevalent estar tot arreu
i hi ha molta pressió, com heu dit.
Que això sí que és una cosa que ens hauríem de replantejar,
perquè hi ha aquesta pressió de tot.
El Roger deia, no brindis amb aigua.
No, brinda amb aigua, si és molt més sa.
El risc està, el que porta mala sort és brindar amb alcohol
i després agafar el cotxe.
Però hi ha aquesta pressió de consum.
Com funciona aquesta addicció?
Dius que l'alcohol és una substància addictiva.
És una droga, tot i que ens costa molt dir que l'alcohol o el caltavac
és una droga, perquè són drogues toves,
que és un concepte que ja sé que no li agrada.
Aquesta addicció com funciona?
Com funciona a nivell del cervell?
Com condiciona cada persona?
L'Ada ens explicava el seu cas,
que per raons de feina tenia l'alcohol molt a l'abast
i que mica en mica s'hi van enganxant.
Quan parlem d'una addicció,
el que passa és que al final acabes consumint per consumir.
Normalment sempre nosaltres diem consumeixo perquè és una festa,
consumeixo perquè estic trist,
com deies tu, consumeixo perquè estic content.
Al final consumeixes perquè consumeixes, perquè tens una addicció.
L'únic motiu de prendre alcohol és prendre alcohol.
Llavors, quan estem aquí, tenim una addicció.
De fet, hi ha uns criteris,
hi ha uns criteris diagnòstics, que són 12 criteris,
que si em compleixes més de dos, tens una addicció,
i si em compleixes quatre, potser és més moderada,
si em compleixes sis és més severa,
vas puntuant.
I són criteris de...
Bueno, veig més del que m'he proposat,
passo molt temps buscant la substància
o recuperant-me del consum de la substància,
consumeixo a pesar de saber que és perillós per la meva salut,
o que és perillós conductualment,
perquè em posen risc, perquè estic fent situacions
on conduïn,
o usant màquines que podria equivocar-me i ser perillós.
Totes aquestes són criteris.
I a més, també, tinc una abstinència a l'alcohol quan no bec,
aquest tipus de criteris.
Clar, Peyu, per exemple, després de sentir la doctora,
tu constantment t'has de justificar, també?
Sempre, sempre.
I en el món creatiu, encara més.
Sobretot, ja no per la pròpia gent del món creatiu,
però per la gent que et consumeix, pel públic,
és com que tothom dóna per fet,
com que el que fas fa gràcia i tens aquest tarannà divertit,
és que alguna cosa o altra et deus fotre,
sigui alcohol o drogues o el que sigui.
I és veritat que cal entendre que el que fas és fruit de la feina
i d'un talent, diguéssim.
I després en els sopars, evidentment, sempre, sempre.
I perquè no et trobes bé.
I sort, tinc que no soc una dona que estaria embarassada cada dia.
I què contestes quan et pregunten per què no veus, Peyu?
Depèn de les ganes que tingui de justificar-me aquell dia.
Hi ha dies que intento fotre tota la xapa,
i hi ha dies que dic, mira,
perquè m'agrada més la coca o la zero, ja està, metabolis.
Però sí, t'has d'excusar molt.
I llavors, al principi,
tu li deies amb el carandell si hi havia un punt de hipocondria,
jo crec que no cal anar a la hipocondria, és sentit comú.
Si et diuen que una cosa mata,
i a més a més si has tingut casos a prop i ho has vist i ho has comprovat,
és com, hòstia, no és hipocondria, és sentit comú.
No ho sé.
Roger, Ada.
No, sobre el tema de la justificació...
No ho sé, la gent és molt pesada, vull dir...
No demanes pas per què has vingut amb cotxe, si vens amb cotxe,
per què has vingut amb bici, que no tens cotxe...
Vull dir, jo demanaria que se'ns deixés una mica tranquils,
perquè cada cop fa el que vol i que no és tan greu no prendre alcohol.
Jo és que començo a estar ja molt cansat,
perquè t'ho demanen cada dia,
i si et diuen un dinar de feina, et diuen dues canyes,
què vols, aigua amb gas, ja es fa un silenci, i et miren,
i et diuen, i doncs?
I al final jo acabo molt cansat,
jo demano que cadascú prengui el que vulgui,
a mi m'està molt bé si la gent pren alcohol,
si la gent s'emborratxa, però que no ens demanin contínuament
perquè no em bevem els que no em bevem.
A mi no m'està tan bé si s'emborratxen,
almenys si em troben a mi que no m'atabalin,
perquè els borratxos són molt pesats.
Ah, són molt pesats.
Estimen molt, abracen massa, els hi abracen més.
Fan calor, fan calor.
Però a veure, sentent, culturalment,
que nosaltres tinguem aquest prestigi de l'alcohol,
d'entrades som aquí molts perquè...
O sigui, nosaltres venim...
Era molt perillós beure aigua, diguéssim,
amb èpoques pretèrites,
i per tant es bevia cervesa rebaixada, etcètera,
però es bevia amb cervesa i vi,
perquè això et garantia la continuïtat de la vida.
O sigui, que venim a banda
que nosaltres som un país mediterrani,
per tant la tria dels nostres productes,
els pilars,
són el blat, la vinya i l'oli.
I per tant tenim una cultura
que això no podem pas deixar de banda,
i a més jo m'agrada,
vull dir, i promoc,
que es mantingui aquesta cultura.
El que passa és que el prestigi de l'alcohol,
no del matís, del vi, etcètera,
sinó fer servir l'alcohol
com a droga
per poder elevar-se socialment tot el grup
i tenir aquesta experiència talúrica que es té,
que també és un fet antropològic i ancestral.
Totes les cultures tenen sistemes
per fugir de la realitat sordida durant una estona
amb comunió i viure aquest èxtasi
que l'alcohol proporciona.
Perdona una cosa, el que veu,
jo tinc la sensació, a vegades,
que si tu no veus, no s'ha sent a gust,
perquè quan que estareu en posicions diferents,
ell et troba avorrit.
Clar, necessita que tu també comuniquis,
i tinguis aquesta comunió.
Això ha passat sempre amb la dansa africana,
altres amb el gòspel,
els altres amb certes drogues,
o amb fumar aquelles coses,
les pipes aquelles que es fumen, etcètera,
i la nostra cultura amb l'alcohol.
Per tant, portem arrossegants,
segles, milenis d'aquests costums,
per una banda, aquests moments d'eufòria col·lectiva,
i per altra banda,
ens ha salvat la vida
moltes generacions pretèrites,
no et parlo pas d'ara, que l'aigua era perillósíssima,
perquè et podia portar a l'altre barri
amb molta més facilitat que l'alcohol.
Per tant, aquest pòsit cultural històric,
doncs, ha esdevingut ara,
aquest prestigi que es manté de l'alcohol,
quan ara som conscients que té unes conseqüències
que ens poden produir unes malalties,
i a part, unes malalties socials,
perquè el consum d'alcohol sense control
té un impacte familiar,
o en el grup,
amb unes conseqüències que tots coneixem.
Jo vaig deixar de veure, perdona, i acabo,
un dia, sobretot,
quan vaig veure un sense sostre,
morrat a un tetrabril d'aquests,
que era molt jove,
i vaig mirar als ulls i vaig dir,
hòstia, és que puc acabar així,
si no ho controlo,
perquè hi ha un moment que t'agrada fins a aquest punt.
Per tant, jo promoc,
o mantinc el consum de vida culturalment,
i a part, perquè és una indústria molt important al nostre país,
no s'ha de deixar d'això,
no ho hem de deixar de banda,
però prou d'aquesta promoció de l'eufòria col·lectiva amb l'alcohol.
Avui hem parlat amb tres persones que no veuen,
que són el Peyu, l'Ada Parellada i el Roger Grandier,
i també ens ha acompanyat la doctora Marceva,
el centre responsable de la unitat de conductes addictives del clínic.
Moltes gràcies per la sinceritat avui de tots quatre, una abraçada.
Que vagi bé.
Una abraçada pel búnquer, Peyu, cuida't.
Adéu, vagi bé. Ara tornem al suplement.
Adéu.
El suplement, amb Roger Escapa.
És més que Catalunya Ràdio.
Seràs 40 anys de Catalunya Ràdio.
El debat ha calorat.
Gràcies per ser-hi i per molts anys.
40 anys descobrim.
40 anys informant.
40 anys entretenint.
Compartint, explicant, escoltant.
40 anys avançant.
I seguint caminant plegats per arribar més lluny.
Perquè el futur ens espera.
CaixaBank, Don Simon i Naturgi.
40 anys formant part de Catalunya Ràdio.
Formant part de la teva vida.
Hem passat 7 anys, Paula.
Quan va ser l'última vegada?
És el que s'ha de fer quan et deixen, no?
I què, follar-se amb desconegut?
Que no és la primera vegada
que aquí d'un tio és a Tinder més grans que jo.
Tornar-te a enamorar.
L'únic que has de fer és deixar-te portar.
Ens fem un petó.
Cites Barcelona, a TV3, dilluns a la nit.
Però has follat o no has follat?
Alexa, Catalunya Ràdio.
Hola, es comptes Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
És el teu matí.
Escolta i ca.
Tots els directes de les emissores de Catalunya Ràdio a Alexa.
Catalunya Informació.
M'ha arrencat aquest nou blog de notícies.
Catalunya Música.
I ara també els podcasts de Catalunya Ràdio disponibles a Alexa.
Només que el que diguis, Alexa, Catalunya Ràdio podcast.
Catalunya Mitjdia.
Catalunya Mitjdia.
L'informatiu de referència del cap de setmana.
La pujada del salari mínim interprofesional
que ha permès crear una poma adaptada al canvi climàtic.
Per seguir el fil del que passa aquí i al món.
El cap de setmana connecta-te a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera, les pròximes hores?
Catalunya Mitjdia amb Neus Bonet
i els esports amb Maria Guixà.
Dissabte i diumenge a les dues del migdia.
Per Sant Joan.
Coca, petards.
I suplement.
Amb Roger Escapa.
Des que va aparèixer per primera vegada
les nostres pantalles a Operació en Triomf el 2002, fa 20 anys,
l'Helena Gadel no ha parat.
Entre discos, obres de teatre musical
i diversos projectes a la televisió, com l'Eufòria,
ha trobat la manera de compaginar el món de la música amb Ser Mare.
Aquesta setmana acaba de publicar un nou single,
et confesso, una excusa fantàstica
d'Helena Gadel des de la Plaça de les Glòries a Barcelona.
Helena Gadel, bon dia. Bon dia.
Què tal, com estàs? Bé.
Som a la Plaça de les Glòries, envoltats de Ber.
I això és una notícia, perquè això és molt recent.
Tu vius a aquest barri? Sí, més o menys.
Això és com la Plaça de la Clariana, es diu,
i jo visc a dos o tres carrers o quatre o cinc cap allà.
Quants anys fa que sents soroll d'obres?
Ostres, és que fa molt poc que visc aquí.
Jo vivia a quatre carrers, també, cap allà,
i fa molt poquet que estem aquí, en aquest pis, concretament.
Tu creus que Barcelona és un bon lloc per criar els fills?
Jo m'he criat aquí i no estic malament.
O sigui, jo crec que sí. És una bona opció, sí.
Potser algú em dirà que estàs boja, però...
Clar, tu et vas criar aquí, però els teus pares eren de fora, no?
Crec que un era d'Extremadura. Sí.
Ma mare és de Granada i el meu pare és d'Extremadura,
però els dos viuen aquí. No són d'aquí, però una mica.
Tu ets de Barcelona tota la vida. Sí.
Jo he nascut aquí, a l'Hospital Sant Pau,
i soc del barri i de la Sagrada Família, sempre.
De petita casa t'havies criat amb castellà, tu?
Sí, sí, jo he parlat amb castellà sempre.
I... no sé, soc bastant per a punyetes amb el català.
Després tinc coses, eh?, vull dir que...
Però m'agrada parlar-lo bé.
També el castellà, però amb el català tinc una cosa especial.
Soc molt feliç de ser a la sèrie, per exemple,
que hi ha allà lingüistes que ens corretgeixen.
I jo, ah, d'acord, i això, no sé què, i això tal...
I m'encanta, estic aprenent moltíssim.
M'agrada parlar-lo, cantar-lo bé, sí.
Els teus fills el parlen bé?
Entre ells a l'escola parlen català a l'hora del pati, per exemple?
Home, a l'hora del pati no ho sé, però jo crec que sí.
I... a vegades a casa juguen en castellà, també t'ho dic.
Sí.
És el que hi ha, no sé, també jo...
No sé.
El català el parlen...
A vegades fan coses que dic... No!
Llavors, l'altre dia, que va ser la Maria, em va dir...
Era una paraula que li vaig dir...
Això és així, i em diu...
Com, mama? No ho sé fer, no ho sé fer, i es va estressar.
Vaig dir... Tranquil·la, no t'estressis, ja arribarà, ja...
Quants nens tens, ara? Els nens, digue.
Els nens tenen...
6 a punt el nen, el desembre, i la nena, 4.
Clar, t'ha enganxat en una època
en què no has parat de treballar moltíssim, no?
Perquè, o sigui, ets actriu, ets cantant, ets jurat d'un...
Aleshores, ha estat fàcil conciliar-ho tot?
Sí.
Suposo que, com sempre ho he fet, tenint ells, diguéssim, vida.
Jo sempre he treballat així.
I el Toni, que és la meva parella, és bateria, també és músic, no?
I ens ho muntem, fem croquis cada setmana...
És com... Sí.
Els meus sogres són fantàstics, els meus pares, també.
I és que el pare fa de pare.
Sembla que no, però és guai, saps? Poder dir-ho, saps?
És notícia que el pare faci de pare?
Que curiós, no? Què?
Sí, sí.
Mira, no sé si és notícia, però...
Però m'agrada dir-ho.
Està més a casa el pare que la mare?
És que més a casa...
A casa treballem molt, també.
Si està ell més a casa...
Si està amb els nens més ell que jo...
Potser depèn de l'època, sí.
Quan va néixer el Nil,
que vaig començar amb la sèrie, just...
Sí, i vaig fer cabaret.
Just en aquella època, sèrie, cabaret, tal...
Estava...
El nen tenia cinc mesos i estava el pare, més que jo, sí.
Deixa d'amagar-te
que el somriure parli més que tu.
No som eterns,
som alguna mena d'ironia al temps.
D'un passat que escriu aquest present.
Sona molt blaumut, a casa?
Sí, sona molt blaumut.
I el Manu Guix a vegades s'enfada, perquè també...
Perquè el Toni, que dius que és la teva parella,
és el bateria de blaumut, no? I el Manu, sí.
Com us vau conèixer? Va ser enmig d'un musical, no?
Sí, a Gris. A Gris.
A Gris, sí. Uau.
Fort. Sí, clar, jo vaig estar quatre anys fent Gris allà.
Ramalama-lama, cada dia.
I al final de la temporada
és quan ens vam començar a conèixer més així, de manera íntima.
I a partir d'allà, doncs, mira...
Què ha de tenir una persona, per què t'agradi?
Buf... L'he d'admirar.
Home, professionalment, sí,
però també l'he d'admirar...
Ha de ser curiós.
Li ha d'agradar...
saber cada vegada més de les coses.
Legir...
Tampoc no és que llegeixi molt, eh?,
però saps veure què vol aprendre cada dia.
I...
Va anar ràpid o va ser un procés llarg?
O sigui, per fixar-te en una persona,
és una mona a primera vista o...?
No va anar ràpid.
Jo el vaig veure i vaig dir, mira que mono, este chico.
Però, no, no, ell estava en altres coses.
I jo també.
Llavors va ser, doncs, mira, amb el temps.
I jo vaig veure que tocava el cajón, li agradava el flamenc,
que era el que més m'agrada a la vida.
I era com, eh, toca el cajón, eh!
Llavors, a partir d'aquí,
li vaig dir, tinc algunes cançons, ah, doncs quedem, les fem...
i a partir d'aquí, doncs, mira...
Fa molts anys, això?
Sí, quants en fa? Eh, no sé, 15?
13?
Déu-n'hi-do. Sí.
Tu creus en l'amor per tota la vida?
Eh...
Sí, crec que l'amor passa per etapes.
I...
Sí.
Crec que en un projecte de la vida per tota la vida, sí.
En un projecte de vida, sí.
I en l'enamorament, que va canviant de color, també.
En aquell enamorament, d'aquella manera...
No.
No ho sé.
Però sí que crec en el compromís i en el projecte de vida, sobretot.
És curiós com vivien, per exemple, l'amor o la relació de parella,
els nostres pares, sense anar més lluny,
com el vivim nosaltres, la nostra generació,
i segurament com el viuran els teus fills, que potser és diferent.
Mm-hm.
Tu creus que els teus fills estimaran de la mateixa manera que ho has fet tu,
o concebran la relació de parella de la mateixa manera que ho has fet tu,
o això també està en canvi?
Home, jo crec que no, no?
Tu què creus?
L'entrevista te l'estic fent jo,
però jo crec que segurament no tindrà res a veure...
No.
...amb com ho concebem nosaltres.
De fet, nosaltres ja sentim diferent que els meus pares, no?
Jo sento diferent.
Però m'agrada sentir diferent així,
perquè soc aquí perquè vull estar aquí, saps?
I després, clar, porteu 12 o 13 anys junts,
teniu dos fills de 4 i 6, em dius.
Sí.
La maternitat i la paternitat
ha estat una bomba de rellotgeria dins de la relació, com molta gent diu?
Eh... sí.
Però tenim la sort que el Toni i jo coincidim molt
amb la manera d'educar els nostres fills.
Llavors, això...
o sigui, clar, quan coincideixes,
ja està, tens molt guanyat.
Jo el veig amb els nens,
i penso, uau, o sigui,
quina fortuna tinc, perquè...
perquè sí, perquè m'encanta...
Jo quan anava a treballar,
que feia el divendres, allà a les tardes i tal,
i molta gent em deia,
i quan surts per la porta no plores del pal, clar,
jo donava la teta i tal.
Pensava, no, no, no.
Primer perquè vaig a treballar, que m'encanta,
perquè sé que tornaré,
i després perquè es queda amb el Toni,
que és com jo.
Fa temps que ho penso i que no ho faig,
fa temps que no t'escric,
no és que no et porti a dins, i aquí et tinc.
Ets tan gran, tan poderós, i tot ho fas tan bé.
Discretament sé que no em creus,
sé que no m'entens.
Segons de retorn que fan olor a tu,
es barregen amb silencis d'humitat i llum,
que crema als ulls el que vas fer i no serà.
Es follant petals d'anyur a cada pas que faig,
però et confesso, amor meu,
que ets l'únic per qui em batega el cor,
l'únic per qui balla en els meus veus,
i et desitjo el bé del món,
que arribi aviat a tu l'amor que pots i vols.
Som a Catalunya Ràdio, estem parlant amb l'Helena Gadel,
des de la plaça de les Glòries de Barcelona,
envoltats de verd i d'algunes obres de fons
que encara continuen,
perquè això de moment encara no s'acaba,
la nova plaça de les Glòries.
Escolta'm, Helena, estàs d'actualitat
perquè has publicat una nova cançó, i això és notícia.
Dins de tots els teus projectes aquesta mateixa setmana
celebrava 1.000 programes del com si fos ahir,
però aquests últims anys t'hem vist sobretot fent d'actriu,
però això no vol dir que deixis de cantar,
que el cap de vell suposo que és la teva principal feina
i la teva principal aspiració, no?
Sí, i a més perquè fa vuit anys que no trec cap cançó,
ni disc ni res, i quan he tornat m'he sentit com més...
Ostres, clar, després de vuit anys
he après moltes coses de llocs molt diferents, no?
I no sé, sento que torno com amb ganes de ser cada vegada...
És típic, però és veritat, de ser més jo, saps?,
de dir, m'agrada això, això és el que jo soc, i m'és igual.
Abans era una mica que volia agradar a tothom, no?
I ara és com... m'agrada això,
i estic invertint tant econòmicament com de moltes coses.
Et confessos el títol de la cançó que estem sentint,
i a més a més, el videoclip l'he vist,
i et poses dins d'un confessionari.
Està rodat dins d'una església, això, no?
Sí, sí, sí.
Perquè no és cap plató ni...
No, no, no, no, és una església,
i bueno, clar, la llum és fantàstica,
l'església és preciosa...
Eh... clar, juguem amb això de confessar-se, no?,
que es diu et confesso, i llavors juguem amb la cosa,
aquesta lecció d'anar a confessar-se,
i de confessar-li jo el meu amor, doncs, tot allò que sento i tot allò.
Tu ets creient, ets religiosa? No, no especialment.
Ara està de moda posar... fer-se videoclips en esglésies,
perquè el fet engana, vaig veure que també...
Sí, és una mica diferent.
Sí, és una mica diferent, és una mica diferent.
Això vol dir que és un primer avançament d'un disc
que ja et veurà la llum, suposo.
Sí, sí, és la primera cançó d'un projecte que veurà la llum l'any que ve,
a febrer i març o així,
i que farem un concert també de presentació...
Amb cançons teves, lletres teves...
Sí, sí, tot és música i lletra meva,
i sí, sí, i amb ganes de presentar-ho.
Clar, ara és diferent, perquè té un toc electrònic, no?,
que jo no havia fet mai, no?, allò que deies,
i els teus fills estimaran igual.
Doncs clar, jo em va passant el temps,
i veus que sí, m'agrada el flamenc,
però fa 8 anys no hi eren, no?, com la manera de treure un disc.
O sigui, ara estic flipant,
que cada mes i mig has de fer un videoclip...
Tot això és molt heavy.
Però és clar, fa 8 anys que no em faig, no?
I sí, hi ha un so diferent,
per tant, a l'escenari s'ha d'ensenyar diferent,
hi haurà unes llums,
i vull explicar una història amb una direcció escènica...
Tot és... és diferent.
I que també és una opció personal, suposo, no?,
perquè tu has dit...
Escolta'm, ara m'estic guanyant la vida d'actriu,
és un concurs molt popular,
però, escolta'm, jo el que vull és cantar,
i no vull deixar tan de costat la meva carrera musical.
Clar, sí, home, o podria fer musicals, no?,
que també ha sorgit alguna opció de fer-ne,
però, clar, jo és que penso que m'agrada,
o sigui, fent com si fos ahir soc molt feliç.
Estic descobrint això de fer ficció,
que de debò, jo havia fet això, teatre musical, no?
I ara estic flipant.
Estudiar guions cada dia, portar-los a la motxilla,
és un entrenament bestial.
Però, clar, jo he nascut per cantar, també t'ho dic.
La meva veu cantada és com...
és el que crec que millor sé fer.
Quan ho vas descobrir, que havies nascut per cantar?
No ho he descobert mai,
perquè jo crec que sempre ho he sabut.
Sempre he conviscut amb això.
Per això et vas presentar un càsting d'Operación Triunfo amb 19 anys?
Sí, senyor.
Era la segona edició, eh?
Sí, sí, sí, la segona.
Vull dir que, clar, han passat molts anys,
i Operación Triunfo, en aquell moment, era brutal.
Brutal, clar, la segona...
Crec que es van presentar 80.000 persones.
Allò era...
Et va canviar la vida, no? Sí, sí, sí.
Clar, jo estava estudiant per ser mestra d'educació infantil.
I ara estic estudiant per ser mestra.
Abans de tenir el nen ho he deixat una mica,
però em queda un any.
És un pla B de per si de cas?
Per què no? Sí.
Sí, tot i que tant de bo el pla...
Bueno, el pla crec que va molt bé, no?
No sé, ho intentem.
Ho tornaries a fer?
Tornaries a presentar un càsting com el d'Operación Triunfo?
Si ara tinguessis 19 anys, et presentaries el càsting d'Euphoria?
Sí.
Si tingués 19 anys...
Si tingués 19 anys, sí.
Perquè, clar...
Sí, sí, sí, segur, eh?
Clar, jo vaig veure allò a motè en aquell moment,
que va ser bestial i eufòria de jurat,
no tant com ells,
però jo em vaig emborratxar una mica d'eufòria.
Era... tot el dia eufòria, eufòria.
Deu costar molt que no se't pugi una mica el cap, no?, de mantenir...
Tu sempre has tingut els peus a terra?
Jo crec que sí.
Sí, crec que sí.
Però...
també crec que...
que tu has de creure una mica fins a un punt tot això que passa.
Si tu creus el tot, l'has cagat.
Gris Lightman!
We'll get some overhead lifters
and four-barrel bottles, yeah.
We'll keep talking, we'll keep talking.
Fuel injection cut off in chrome,
painted bottles, yeah.
I'll get the money, I'll kill you, get the money.
With a four-speed on the floor, never waiting at the door.
You know that it's for real,
never getting lots of feeling.
Gris Lightman!
Quin és el teu record d'un escenari defensant un musical?
Gris, que hi vas estar quatre anys.
Gris, molta alegria. Marisel, més dur.
Per què? Marisel va ser molt dur.
Va ser el primer que vaig fer.
Però el públic sempre està entregat, no?
Sí, però el públic anava una mica...
És molt exigent, segurament. Una mica.
Perquè ja l'havies... Ja havia sortit d'OT.
Era com haver estat xica...
o almenys potser era jo, eh?
Però pensava... Jo sentia cada dia...
he de demostrar que jo ho faig bé, que dius...
filla, relaxa't.
Doncs no. Jo vaig estar...
amb la sensació d'haver de demostrar que...
que ho feia, no?
Que estava allà perquè ho feia bé.
Una exigència potser que em posava jo
i que quan surts de programes que tenen aquesta visibilitat,
a vegades et sents una mica intrus.
Potser és el que li passarà ara a la Mariona, això.
No ho sé.
Però jo he parat amb companys meus de programes
i sí, aquesta cosa de sentir-se intrus passa.
Però bueno...
I la resta de musicals als quals has participat?
Mmm... També, sensació...
Saps què passa?
Que a mi m'agrada molt fer tele i fer teatre, m'agrada.
Però...
Uà! Saps?
La mirada del públic...
Em genera fins i tot els meus concerts.
A partir de la segona cançó ja estic gran.
Però la primera sempre és...
Parlant de tele, fa unes setmanes vaig entrevistar el Farelo.
Sí, ho vaig veure.
I vaig al·lucinar perquè m'explicava
que si fos ell pràcticament no hi ha assaig, no?
Que us apreneu el text i a la primera, segona presa...
ja la donen per bona.
Això que és... Deu ser una cosa molt tècnica, també.
I vosaltres dos, no sé quants capítols plegats porteu.
1.000, sí, sí. 1.000 capítols, junts, imagina't.
Vull dir que us deveu conèixer...
L'altre dia ho dèiem, que sí,
que clar, ell es veu que quan li vam dir que ho feia jo,
li va sorprendre,
perquè clar, ens coneixíem de Happy Day,
que ell l'havia presentat i jo havia estat jurat,
però no havíem treballat mai junts i...
Com faria jo de no, eh, no?
I que...
i que ha molat molt el procés, saps?
Clar, tenir un company com l'Eduard
sempre es va a favor,
perquè el veus molt generós,
que a vegades si alguna cosa ell salva la situació,
clar, això és molt xulo.
I...
i sí, realment no hi ha cap assaig.
Arribes, passes el text,
una passada per càmera i ja la fas.
Però això és el millor entrenament del món,
és el millor clàssic d'interpretació de la vida.
La gent, suposo que quan t'atura pel carrer principalment,
és pel com si fos ahir,
perquè té unes dades d'audiència brutals,
també per digital.
Què et demana la gent del personatge?
Perquè alguns et deuen dir no a aquestes coses que passen.
Sí, sí, molts cops. No us separeu, o què us diuen?
Sí, exacte, és això.
Aguanta, no? Sí, aguanta, saps?
És que, o sigui, hi havia una seqüència,
una trama que l'Eduard
se n'anava...
allà i no sé amb qui es bullava.
I tothom em deia
que tenia paciència, aguanta i tal,
que jo ho entenc, que a la gent li agradi la parella,
perquè a mi també m'agrada,
perquè és molt xula,
ens complementem molt, no?
Ella és molt esbojarrada i és molt seriós i és xulo.
Però...
Déu-n'hi-do, no?
Aquest micromesclisme o macro que tenim entre tots.
Sí, sí.
Escolta'm, tu ara estàs...
tens 40 anys i ja els has fet, ja? Sí.
Els has fet i t'he llegit alguna vegada
que has notat especialment fent la teva feina,
com és lògic, com tota dona, la pressió estètica, no?
Quanta gent t'ha dit treure't les arrugues?
Així, directament, una.
Que soc jo, ara. No.
No, però...
No, no, però una.
Que vaig anar a fer-me una netesa i em van dir
que podries posar aquí una mica de tal i qual...
Vaig dir...
És que va ser que no, eh?
No.
Però tampoc...
O sigui, ara no ho faria.
Però tampoc vull ser jo, el meu jutge,
que em condicioni ni a mi ni a la resta de dones que ho fan.
Saps? Vull dir...
Ara no ho vull fer perquè prefereixo lluitar cap a un altre lloc.
I vull estimar les meves arrugues tota jo.
De fet, el videoclip que ha sortit ara,
jo em veig i em veig...
Em veig una... O sigui, em veig gran.
Però gran no de vella, sinó gran.
I m'encanta.
I penso, bravo, és que sí, és que és això.
I jo lluitaré per això,
sempre que ho senti així, com ho sento, de fort.
Entens, però, les persones, homes i dones, eh?
Sí, sí.
Que es punxen per tras les arrugues o que superen o el que sigui.
Evidentment. Ho entenc perfectament.
I em sembla fantàstic.
I penso que és que tots vivim sota aquesta pressió.
I és difícil, no?
A vegades dir no. Per què?
Per si tens l'oportunitat i està allà i està bé, perfecte.
Molt bé, fantàstic. Cadascú que faci el que li roti.
Fa la pinta que els teus fills aniran per artistes, no?
Perquè tenen els pares que tenen.
No sé si te n'han començat a parlar,
o els hi veus tots d'artistes, ja, o no?
La nena és molt forta, sí.
La nena... jo la veig amb el... sí, micro, tal, canta, tal...
I el Nil és bastant bateria.
Però no sé, al Nil li veig algú com molt...
té coses molt meves, d'observador...
El veig més serè.
I a la nena la veig...
I a la nena la veig que li encanta.
Mira els reflexos de la tele, tancada, saps?
T'agradaria que n'essin per artistes, la música, l'art...
o prefereixes que facin un altre camí perquè la pedra que han de picar
o arribar és molt complicat?
És que... Que facin el que vulguin.
Sí.
No m'ho plantejo. Jo penso que és fàcil que passi.
Si ho volen fer, doncs...
La veu com te la cuides?
Dormint... molt.
Tot el que puc.
I a vegades els dies previst a concert, com per exemple avui,
una mica ratllada.
O sigui, fer musicals a mi m'ha donat una mica de...
de ratllada mental.
Que t'has de cuidar, no parlar gaire, no forçar, no?
Sí. No crido mai.
Quan faig esternuts, sempre és...
Ah, perquè sí, sí...
Ah, sí, els esternuts? Sí, sí, sí.
Et pots quedar fònic en un esternut.
Sempre, sí, clar, hi ha gent que sí, eh.
I a casa cantes, per exemple?
No, mai.
On cantes, on assages?
Ah, clar, quan tinc volum, doncs a casa de la Marta Robles,
quan tenim volum a la Marta Robles,
o a l'estudi del Toni, quan tenim volum nosaltres,
i a casa molts cops, i pel carrer molt, també, amb els...
Em va dir Wallmans.
Amb els auriculars.
I la família ve als concerts?
Tu també et toquen als concerts de Blaumut?
O aneu un cop l'any quan estrenen gira i ens veiem?
Mira, si l'hora va bé, un rotllo tard, ja anem.
Sí, als nens els agrada molt.
I és una música que els agrada molt.
I molen molt.
Al·lèna, molta sort amb aquesta nova etapa musical.
Moltes gràcies.
Quina quant pública és la cançó, ara?
A veure, cada mes i mig.
Perquè, clar, no puc il·lustrar tota aquesta entrevista
només amb una cançó, en necessitem més.
Sí, i escolta, el març...
Ja vindràs quan tinguem el disc sencer.
Sí, i no puc il·lustrar-ho.
No puc il·lustrar-ho.
No puc il·lustrar-ho.
No puc il·lustrar-ho.
No puc il·lustrar-ho.
Ja veuràs quan tinguem el disc sencer.
Sí, i concert.
30 de març, auditori, guitarra BCN.
Fantàstic.
Escolta, se t'ajuntarà amb la segona edició d'Eufòria?
O això encara no se sap com anirà?
Si se m'ajunta, benvingut sigui.
Fantàstic. Al·lèna Galeà, moltes gràcies, molta sort.
A tu.
Cada dia surt el sol
i cada dia cau del nou.
Cada dia surt el sol
i cada dia cau del nou.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Noies, al final de la setilla hi ha una porta de ferro.
Què fem? L'obrim?
Sí, sí, sí, ara sí que dins segur.
Així va començar tot.
No habéis salido.
Os convertiréis en pacientes para mis experimentos
y mucho nos va a gustar.
És una puta guillotina!
I està com protegint la claueta aquella que hi ha al fons, la veieu?
Aquesta és la veritat, hòstia!
Hòstia!
L'escape room.
A TV3, aquesta nit.
Veu aigua. És vital.
Cançament, mareig, pressió arterial baixa,
taquicàrdia i rampes són els símptomes de la deshidratació,
que en casos extrems pot arribar a provocar la mort.
Veu aigua sovint, encara que no tinguis set,
i evita sortir a les hores de màxima calor.
Aquesta calor és mortal.
Si et trobes malament, truca al 061, Salut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Som els de Catalunya Ràdio i el Mundial és nostre!
Quan hi ha un mundial de motociclisme,
amb Univers MotoGP.
Aquesta temporada amb doble transmissió a l'Àpia,
al web de Catalunya Ràdio.
Els dissabtes, a cursa de sprint, i els diumenges, a cursa tradicional.
Els caps de setmana, amb Mundial de motociclisme,
Univers MotoGP, amb Damian Aguilar.
Aquest cap de setmana, el gran premi dels Països Baixos.
Univers MotoGP.
El Mundial és nostre.
A l'Àpia, al web de Catalunya Ràdio.