A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, amb Roger Escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diu menys, a 16 d'abril del 2023.
Avui, el suplement de Catalunya Ràdio és el que més s'ha de fer.
I, per tant, és el que més s'ha de fer.
I, per tant, és el que més s'ha de fer.
I, per tant, és el que més s'ha de fer.
I, per tant, és el que més s'ha de fer.
Avui, el suplement d'Artuli amb la Núria Urriols,
l'Oriol Marc, el Marc Molins i l'Anna Pardo de Vera,
en un matí de diumenge, on farem, com sempre,
la setmana tràgica del Lleon Sindreu i el Toni Rodon,
el columnista World Street Journal Lleon Sindreu
i el politòleg Toni Rodon,
avui a les 10 parlant de tuppers, del tupperware,
que no s'ha actualitzat de temps
i perilla la borsa i perilla el seu futur.
Les famoses carmanyoles.
Veurem per què i quines alternatives
hem substituït la famosa marca tupperware.
En un matí on compartirem taula amb tres persones ben diferents
són l'Ada Parellada, el Roger Carandell i el Peyu.
Què tenen en comú entre elles, aquestes persones?
Doncs que no ho veuen, que són abstemis,
ni gota d'alcohol a la seva vida.
Per raons ben diferents, les coneixerem avui a quarts d'onze,
perquè a vegades fa la sensació
que una persona que de nit entra en un local,
en una discoteca, en un bar
i no demana una cervesa o no demana un gintònic
és un estrany.
Avui en parlarem, dels abstemis.
Ens acompanyarà també diversos doctors especialistes
en conductes addictives.
En parlarem també amb gent del Clínic i gent del Vall d'Hebron.
A partir de les 11 llibres sèries i bandes sonores
amb la Marina Porres,
les converses de taverna del Roger Mas i el David Carabé
en el demà ho deixo,
la Marta Ferrer amb els arguments universals
i, a les 12, el Dominical.
Hola, Roger.
En aquests moments estem aquí enmig de 300 o 400 o 500 persones,
25 persones, perquè podrien ser zombies, perfectament,
que segueixen de festa.
Sí, zombies.
Tot i que s'ha d'anar molt col·locat,
per anomenar festa,
a tenir la música ficada tot el rato durant 6 dies,
i sense dutxar-se i anant a fer les necessitats
a qualsevol posi.
Aquí no hi ha lavabos mòbils d'aquests públics?
No hi deu haver res.
Efectivament, no hi ha res.
Acabo de veure una persona d'aquestes
jugant pel cul amb un puny.
Els Déu menges a les 12 del Dominical.
Bona nit als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
De seguida, el Joan Anton català i l'ofici d'educar.
Som el suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem pendents de l'incendi forestal de la Franja,
segons informen els bombers aquestes últimes hores.
Continua actiu, però amb evolució favorable.
Els bombers de la Generalitat i diversos mitjans del govern d'Aragó
continuen treballant en l'extensió d'aquest foc
que crema des d'ahir a la tarda
entre els municipis de la granja d'Escarp i Serós,
el Sagrià i la localitat de Maquí,
al Baix Cinca.
De moment, s'han cremat unes 600 hectàrees
de camp de Conreu, Matolls i Massa Forestal,
la meitat a Catalunya i l'altra meitat a l'Aragó.
Les flames s'han originat a Maquinença
i s'han desplaçat després cap al Sagrià.
Per això, les causes de l'incendi
les hauran de determinar a l'Aragó,
tal com ha explicat Llorenç Ricou,
el cap dels agents rurals de Lleida.
La causa de l'inici de l'incendi,
en principi això ho ha de demanar a la Deputació d'Aragó,
però està al voltant de l'Aragó,
està al voltant d'una línia elèctrica.
El punt d'inici és molt clar
i suposo que no hi haurà cap problema per exigir-la.
Per una banda, es treballa per tancar el flanc esquerre
per evitar que l'incendi s'obri per la cua
i per l'altra banda la zona del cap
que es troba a la Serra de Campells.
El cap d'intervenció operatiu dels bombers Jordi Solà
assegura que s'ha aconseguit aturar el foc
que s'adreçava cap als municipis de Maials i el Matret.
Dels objectius que ens havíem marcat,
confinar uns aixos de confinament
que no s'escapés d'aquí,
perquè aquest incendi tenia un potencial de milers d'hectàries,
s'estan aconseguint,
aquests objectius de parar el cap
en direcció al Matret,
perquè allà era una zona que tenia un creixement molt important.
I atenció, perquè el Fort Ben i la Sequera
mantenen el risc d'incendi molt elevat a tot Catalunya.
Avui hi ha 29 de les 32 comarques
en el nivell 2 del Pla Alpha.
També molt pendents de la situació de l'Aragó,
la situació de l'Aragó,
la situació de l'Aragó,
la situació de l'Aragó,
la situació de l'Aragó,
i també molt pendents de la situació al Sudan.
La diplomàcia internacional es mobilitza contra rellotge
per evitar un bany de sang
a l'estratègica regió de l'Àfrica Oriental.
Així, les últimes hores,
les Nacions Unides, la Unió Europea, els Estats Units,
Rússia i les principals nacions africanes
mantenen contactes
i fan una crida per evitar una guerra civil
després de 48 hores de lluita pel poder
entre les dues principals faccions militars sudaneses,
fons de metges sudanesos.
Ja informen d'un mínim de 27 persones mortes
i més de 200 ferides.
Els enfrontaments van començar a la capital, a Khartoum,
però se n'estès ràpidament per tot el país,
tal i com ha explicat a Catalunya Ràdio
l'analista del Consell de Refugits Noruec,
Jofre Roquevert.
Jo ara mateix em trobo al fàxer nord del Darfur,
a la capital regional del Darfur,
i ara mateix hi ha combats fora de la nostra base,
i de la base on ens trobem recloïts per seguretat,
i esperem que en els propers dies
tinguem plans d'evacuació de l'Aragó.
Avui també parlem de la plataforma Stop Creuers,
que ha convocat dues mobilitzacions
pel diumenge 7 de maig a Barcelona i Tarragona
contra l'activitat d'aquest mitjà de transport.
L'entitat anuncia l'elevat impacte ambiental
del turisme de Creuers
i fa diverses propostes que ha exposat Daniel Pardo,
membre d'Stop Creuers Catalunya.
La reducció radical de l'activitat de Creuers
a la Mediterrània tendint cap a la seva desaparició,
la posada en marxa de campanyes per conscienciar
i explicar les conseqüències de la indústria dels creuers,
també en l'actuació de creuers
i les conseqüències de la indústria dels creuers,
també la durada immediata de les ampliacions portuàries
destinades al sector dels creuers
i al decreixement de les infraestructures portuàries.
Avui, a les 3 de la tarda,
entra en funcionament
l'estació de ferrocarril provisional de Sant Feliu
a la capital del Baix Llobregat.
Es calcula que durant dos anys
fins que s'acabi el túnel que s'està construint
i l'estació definitiva,
aquesta nova infraestructura estarà operativa.
L'alcalde de Sant Feliu, Oriol Bossa,
alerta de les afectacions en la circulació ferroviària
que hi haurà avui i també diumenge vinent per Sant Jordi.
Aquest diumenge
no circularan trens
de 7 del matí a 3 de la tarda,
que és quan es posarà en funcionament
l'estació provisional.
Hi ha previst el transport en carretera
amb autobusos posats per Renfe.
I el següent diumenge, el dia de Sant Jordi,
també hi ha talls
en la circulació de trens
entre els primers i els últims.
Entre el primer tren i l'últim tren,
també s'oprimiran.
Enèrgic i fosc.
Així ha estat el concert de Triquell,
aquest dissabte al Teatre Municipal de Girona
en el marc del Festival Estrenes.
Bona nit, Girona!
El popular exconcursant de la primera edició d'Euphoria
hi ha presentat el seu debut discogràfic
entre fluïts,
acompanyat de dos guitarristes i un pianista.
El concert que va escutar a les entrades fa més d'un mes
ha comptat amb un públic entregat a prop de 600 persones.
La majoria de famílies amb nens
s'ha estat el primer d'una gira
que continuarà amb festivals com Ítaca,
el Canet Roc, el Cruïlla
i que acabarà a la acampada jove
que es farà del 13 al 15 de juliol.
Pel que fa als esports, l'Espanyol ha perdut per 3 a 1
al Camp del Betis, en cadenes 6 derrotes seguides.
L'únic gol dels blancs i blaus
l'ha marcat César Montes.
Amb aquesta derrota, l'Espanyol continua penúltima
amb 27 punts a 3 de la permanència.
El rei al Madrid ha guanyat el Cadis
per 0 a 2 i dorm a 10 punts del Barça
que juga avui a un quart de cinc de la tarda
al Camp del Getafe.
A les dues, Girona-Elx.
El Barça-Famania ha golejat l'Atlètic de Madrid
per 4 a 0 i avui diumenge serà campió de Lliga
si el Madrid no guanya el Betis.
Allavant les planes ha perdut
amb el Granadilla per 2 a 3
i a la Liga ACB, Juventut 92, Girona 64.
Pel que fa al temps,
se'ns anuncia en un dia de sol, alguns núvols alts,
encara amb estones de cel ennoblat
només a la Vall d'Aran.
Ventades fortes de Mastral al sud
cap a les comarques de Tarragona
i de Tremontana a l'Empordà.
A l'estona de fred al Pirineu amb algunes glaçades
i migdia suau a la costa i al prelitoral.
La Fundació Òpera Catalunya
presenta Il Trovatore,
una de les òperes més celebrades de Bèrtil.
Del 26 al 30 d'abril al Teatre La Feràndula de Sabadell
amb l'Orquestra Sinfònica del Vallès
i el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell.
Viu l'emoció de l'òpera amb Il Trovatore,
una història de venjança i emocions a flor de pell.
Entrades a www.operecatalunia.cat
El suplement.
Des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Som al suplement, som a Catalunya Ràdio
cada diumenge a aquesta hora a l'Ofici d'Educar
amb la imprescindible Elisabeth Pedrosa.
Bon dia, Roger, obrim les portes de l'Ofici d'Educar.
Som-hi.
L'Ofici d'Educar, a Catalunya Ràdio.
En primer lloc, hem après a dissenyar i construir un robot.
Per completar les tasques en el camp de joc,
hem après a programar.
En el joc, hem après a programar-lo de manera més eficaç.
Hem realitzat un projecte d'investigació conjunt.
En aquest any, anava a sobre de les energies.
Hem treballat en equip per aconseguir els nostres objectius.
I hem après a confiar en els altres membres de l'equip.
Els companys es recollen i s'alegren dels nostres encerts.
Ens hem coordinat.
Hem millorat les nostres habilitats de comunicació
perquè havíem de presentar les nostres solucions
davant d'un públic.
I expressar les nostres decisions.
Hem après a programar-lo de manera més eficaç.
Hem après a programar-lo de manera més eficaç.
Hem après a programar-lo de manera més eficaç.
Hem après a gestionar els nostres sentiments,
com l'estrès, en la tola de joc,
la ràbia i la decepció,
quan les coses no en sorten del tot.
I el triomf quan vam guanyar la fase local.
També hem après a tenir molta paciència
i a repetir moltíssimes vegades.
No rendir-nos fins a solir.
Benvingudes a l'ofici d'educar.
Hem sentit l'equip REM-2,
robòtica educativa maristes de Girona,
format pel Roger, la Maria, la Paula,
el Martí, el Miquel i el David,
guanyadors del torneig
de la Fersle Gòlic de Girona.
La Fersle Gòlic és una competició present
a 110 països,
en què participen més de mig milió d'estudiants
de 4 a 16 anys.
La competició promou l'interès
per l'aprenentatge entre infants i joves
i els convida a divertir-se i emocionar-se
amb la ciència i la tecnologia
de la Fersle Gòlic en parlem amb...
L'ofici d'educar amb Elisabet Pedrosa.
La Fersle Gòlic
promou les vocacions científiques
especialment entre les noies.
Josep Pallarès.
Per què el teu fill o filla
han de participar a la Fersle Gòlic?
Aquesta és la pregunta que ens fem avui
a Lucía, Arnau, Aleix, Helena i Marc.
Avui ens acompanyen els legends.
Van començar fa 4 anys a l'escola Palmera
perquè volien fer un equip de robòtica
per aprendre moltíssimes coses
i la Fersle Gòlic ja està entre els primers d'Espanya,
on hi podria haver uns 1.000 equips.
La Fersle Gòlic va néixer als Estats Units
perquè no hi havia prou enginyers i enginyeres
i es volia formar alumnat
amb coneixements de programació i robòtica.
Aquest any el repte ha portat el títol
Super Power, dissenyar un món energèticament millor
per revolucionar el viatge de l'energia.
Està centrat en l'energia i en el seu cicle,
la generació, la distribució,
enmagatzematge, consum
i noves fonts d'energia.
Marc, l'entrenador d'aquests Joves dels Legends,
en primer lloc, felicitats
perquè heu estat els primers classificats
i els primers en el joc del robot
de la Fersle Gòlic d'Igualada del 2023.
Per qui no hagi sentit mai a parlar,
perquè segurament molts dels que ens escolten
mai ho han sentit a parlar,
què és això de la Fersle Gòlic?
Hola, bon dia.
La Fersle Gòlic és un, com has explicat,
com a Estats Units fa molts anys
i es basa en que faltaven enginyers i enginyeres
per a Estats Units.
I llavors es va fer aquest programa
en el qual es treballaran moltíssimes coses.
Va ser un any de Fersle Gòlic
es deien tres parts principals.
La més cridanera és el tema de la robòtica
en el qual els equips han de fer un robot,
l'han de programar
i han de fer unes proves amb un taulell
en dos minuts i mig.
Com més proves facis, més punts obtindràs
i més solidaritats tindràs de guanyar
aquesta part del torneig.
Hi ha una altra part, també molt important,
que és la innovació, innovar.
Vol dir que han de fer una cosa nova,
que no s'hagi fet mai.
Per aquest motiu hauran de parlar amb empreses,
fer recerca d'informació
fins que arribin a una solució final.
I la tercera part,
molt important en aquest tipus de torneig,
són els valors de l'equip.
Què fas tu per la societat, com integrar els alumnes,
i la suma d'aquestes tres apartats
és el que et donarà accés
o no a continuar en el torneig.
El programa inclou tres nivells i tres reptes diferents.
Discover, de 4 a 6 anys,
un programari d'edats diverses,
Explore, de 6 a 9 anys,
i Challenge, de 10 a 16 anys.
Ens has esbussat
i alguns dels beneficis que poden tenir.
Jo feia la pregunta per començar.
Per què el teu fill i filla han de participar a la Fersleu Olig?
Quins beneficis aporta?
Què guanyen aquests joves que ens ho aniran explicant?
Bé, una mica és el que ha explicat
ja els nois i noies de REMS.
Aprendran moltíssimes habilitats.
La Fersleu Olig és un projecte
quan es treballa sobretot a nivell d'escola o d'institut
molt transversal.
Toques l'àrea de llengües,
l'àrea de ciències,
és brutal en el tema STEM,
que està molt de moda ara.
Tocaran moltíssimes coses
i els ajudaran al dia a dia
a qualsevol professió.
Parlen en públic,
parlen amb persones,
amb altres equips,
ells farem moltes videoconferències
en el nostre cas amb equips de tot el món.
Els donaran una visió del món
molt diferent
de la que només s'obtea en un institut o en una escola.
I sobretot,
que també ens ho deien al REM al començar,
aprendre a base d'errors,
per tant treballar el que són la frustració i les emocions.
Això és així.
Hi ha vegades que les coses no surten,
s'esborren,
fallem,
no tenen els punts que es volien
i han de treballar molt la frustració.
Doncs sí,
som a vegades experts en frustracions.
Vale,
ells hem estat o han estat ells,
jo els acompanyo,
però els protagonistes i els que fan la feina són ells,
i ells han estat a Hongria,
sols, jo estava com a públic,
no puc accedir a la zona de competició,
i van estar 6-8 hores
amb un robot que no anava.
Intentant...
Ai, ai, ai!
Assatge a error, assatge a error,
i que no els funcionava el robot.
Dèien, ja està, ara funciona,
i anaven a la taula a tirar una tirada oficial
i, òbviament, tornava a fallar.
De manera que si aquí a Barcelona
fèiem unes mitjanes de 120 punts,
allà era 0, 0, 0,
i quan traiem el dia a dia
i un cop han fet el robot...
De fet, ara han fet un robot,
el van acabar fa dues setmanes,
el proven i no girava bé.
I després van fer dues setmanes de gravetat
perquè el robot pogués girar.
Error, error, error.
La base de la robòtica, a moltes vegades,
és l'error.
L'error ho veu com una cosa dolenta
i els originaris del nostre equip
ho veu com una cosa positiva.
No arribarem a obtenir l'èxit
si no hem fracassat
i ens hem aixecat moltes vegades.
El paper del docent, del professor,
i aquest vincle que es crea amb ells,
que és més una guia,
què és el paper del docent?
A veure, aquí és una pregunta
una mica complicada a respondre,
perquè nosaltres som un equip
diferent, diferent i especial
per nosaltres, som un equip familiar.
Jo més estic no com a docent,
sinó com a pare d'un dels internets
de l'equip i agafar
uns quants nois i noies
i muntant equip de robòtica.
Nosaltres, realment,
som com una petita família,
fem moltes activitats junts
i marxem molt del que seria
la competició.
La relació que tinc amb ells és molt especial.
He portat equips com a docents
i també generen uns vincles
molt diversos, però això
depèn de com s'enfoki
dintre de l'institut, dintre de l'escola.
Que es vulgui fer fora de l'aula,
que no, i moltes vegades implica,
conec molts entrenadors i entrenadores
de Fer-Levo League,
implica posar moltes hores
seves, personals,
perquè estan involucrats pels seus nois
i les seves noies.
Es creen uns vincles diferents
i hi ha unes emocions
que experimentes que m'emocionen molt.
Em costa a vegades aguantar.
Va, captem aquesta emoció
que li surt al Marc als ulls.
En temps de suplement a Catalunya Ràdio,
què és la Fer-Levo League?
M'agrada aprendre a jugar.
L'objectiu de la Fer-Levo League
és promoure competències
en ciència, tecnologia,
enginyeria i matemàtiques.
Diari de Girona.
A l'ofici d'educar, avui,
a la Fer-Levo League llegim sobre els legends.
Som un equip de robòtica
que ens coneixem des de petits
i vam fer un equip que ja és una família,
com ens deia el Marc.
I, a més a més,
a veure, joves benvolguts
i coratjosos d'aquest equip de legends,
què és el que us agrada de la Fer-Levo League?
Qui vol començar?
El que ens agrada de la Fer-Levo League
és poder relacionar-nos amb altres equips
i també poder aprendre
i divertir-nos.
I d'aquesta relació amb els altres equips,
què és el que tu has après?
Digue'm alguna cosa que hagis après.
Doncs...
El que he après,
doncs...
Perquè sou, una de les coses que jo he vist,
és que sou molt solidaris.
És a dir, jo recordo que m'explicava el Marc que,
abans de guanyar, si heu de deixar un motor
amb un equip rival, el deixeu.
Que és més important ser solidaris amb els altres
que no pas ser rivals, no?
I això és una de les coses que heu après, no?
Què més heu après?
Per exemple, quan vam anar...
Ah...
Ah...
Quan vam anar...
A Cartagena? Sí, a Cartagena, gràcies.
Ens vam demanar...
Ens vam deixar una part de la taula,
un equip, i després l'hi vam tornar a deixar.
I, per exemple, també a Budapest,
en l'equip, en la World Robot,
també ens van demanar un girosensor
i també l'hi vam deixar.
O sigui, sempre és solidaris,
i si ens demana alguna cosa, algun programa,
qualsevol cosa, sempre estem disposats
a ajudar-los, qualsevol cosa.
Què més heu après, digueu-me?
Home, doncs, també hem après, tots junts,
sí, sobretot.
Sempre quedem els divendres
i res, ens reunim allà.
I moltes vegades ens hem de dividir la feina
i ens... ens posem a treballar.
I per què, si algú ens està sentint,
joves nanos de primària, de secundària,
vosaltres sou de secundària,
per què els animaríeu a participar
a fer-se l'eúlic?
Com ho defensaríeu, això?
Com els convidaríeu?
Jo crec que és una experiència única
que...
que molts joves han de...
ho han de viure.
És una experiència que fas moltíssimes coses,
no només la robòtica,
i si ho fas,
saps que és una cosa única,
i quan tinguis 20 anys, 30, 40,
et recordaràs d'aquells temps,
d'aquells anys tants bonics
que has passat a part de amics,
fent família i moltíssimes coses molt boniques.
Tu dius, fas moltes coses.
Quines coses heu fet?
El Marc ens ho deia des de fora, com a observar els beneficis,
però a vosaltres què heu après?
Programació, imagino que és una de les coses.
Què més heu après?
Per exemple, jo, quan era petit,
era molt tímid, molt tímid.
No parlava amb ningú.
Estava molt callat
i ignorava completament el món.
Però ara, amb la First Lego League,
amb això d'anar presentant
i parlar amb altres equips,
m'he après molt a parlar amb públic.
Què més heu après?
A ser solidaris,
perquè és un projecte que hem fet...
Qui l'explica, el projecte?
Qui ha estat l'encarregat d'explicar aquest projecte?
Perquè hi ha d'una banda
el que és construir el robot
i de l'altra explicar-lo.
Qui ha sigut l'encarregat d'explicar el projecte?
A veure.
Ningú l'ha explicat?
Bueno,
en explicar el projecte, què?
El robot en si, no?
En la construcció?
Sí. Ah, d'acord.
Doncs llavors tots hem participat.
Però, principalment, jo
m'he encarregat del robot una mica per sobre.
Per exemple...
Sí, digues.
I què ha sigut el més difícil per vosaltres?
Diria que parlar,
perquè ara us veig que el micròfon
impressiona una mica, oi que sí?
Una mica, una mica.
I parlar no sempre és fàcil,
i és un exercici.
Què és el que més us ha costat?
Principalment, en el tema del robot
que és una de les sortides de les més importants,
perquè és el que porta més,
i és una sortida que...
els que estan a l'altra punta del taulell,
si no arriba,
tot i jo,
no poden fer una part molt important
i donen molts punts.
O sigui, tècnicament, en el programa
i en el robot ha sigut una part important
i ens hem ensortit, la veritat.
A veure, hem d'ajudar els nostres uients a entendre.
Vosaltres parleu de la sortida 3
com si tothom sabés què és això de la sortida 3.
Així, esforç, situem-nos.
Com tenim avui aquesta taula aquí a l'estudi,
vosaltres teniu com una taula
en el que hi ha una sèrie de reptes.
I vosaltres heu de superar aquests reptes.
Expliqueu, explica-m'ho a la gent perquè ens entengui.
Què és el que vosaltres feu?
A veure, qui ens ho explica?
Doncs són un conjunt de proves
muntades amb Lego,
que el que has de fer és completar-les.
Proves muntades amb Lego vol dir
que el robot està fet de Lego
i té un motor,
però les proves que s'han de superar
també estan construïdes amb Lego
i tot això qui ho ha construït?
Nosaltres. Molt bé.
Llavors, aquestes proves que s'han de superar
és un repte en el que, programant aquest robot,
el robot ha de ser capaç de fer aquestes proves
que vosaltres...
Poseu-vos-n'hi un exemple perquè ho entenguem.
Quin tipus de proves? Per exemple, què?
Per exemple, un molt fàcil és com un molí
que tu has de pressionar
i, per cert, es mou
i quan es mou tenen com unes unitats
d'energia?
Unes peces. Sí, unes peces.
Són unes peces que després
les porten a un lloc,
que si el fies anar a aquell lloc
et donen uns punts,
i després amb aquestes unitats...
És molt rebuscat i sobretot és l'estratègia principal
perquè, abans de tot,
pensem i diem
mira, agafem aquesta unitat,
anem a un lloc, el canviem,
anem a un altre lloc, perquè tot és una estratègia
que ho hem de pensar des de principi
i que faci contra els més punts possibles.
I abans ell ens parlava de l'error.
Què és el que falla i què heu de reprogramar,
reinventar, tornar a fer?
Quins són els errors que us sorgeixen
i què suposa?
Quin repte suposa per vosaltres?
Moltes vegades, especialment
en el robot,
el que ens passa és que un accessori,
bàsicament un conjunt de peces
que fan en la missió que col·loquem sobre el robot...
I que ajuden a que es pugui arribar a fer
aquesta missió, aquest objectiu que heu de aconseguir,
aquestes peces. Què passa, llavors?
No acaben de funcionar.
O sigui, no acaben d'estar
exactament muntades
perquè ho faci el...
com les volem que facin nosaltres.
Perquè nosaltres el que pretenem assolir
és que faci la prova
un 90% de vegades.
Llavors, anem tornant, tornant, tornant,
amuntant i millorant continuament
per poder assolir aquest 90%.
I reprogramant, no?
Perquè tot això es programa
amb un ordinador. És a dir, que esteu aprenent
a fer programació.
Que això, diríem que és el futur, no, Marc?
Sí.
És una part important.
Tot el tema de la robòtica
és cap a on sembla que tiraran les coses.
I a l'entendre
que la programació no és una cosa
tan complicada,
ajuda molt. De fet, a moltes escoles i instituts
s'està programant.
Es comença per un scratch,
que és programació per blogs.
Després hi ha molts tipus de programació per blogs,
com seria la Lego.
Programació per blogs, simplement,
vol dir que són com unes caixetes que tu vas juntant
i, llavors, és una programació
en què tothom pot aprendre a programar
d'una manera senzilla.
El segon nivell seria la programació escrivint,
que ja seria com un llenguatge.
Això ja és un segon nivell que també es treballa
cada cop més a nivell d'institut.
I, a veure, vosaltres teniu la impressió
que això que esteu fent, que és programar aquests robots
perquè superin uns objectius,
unes vites, unes missions...
Això us servirà per la vida?
Teniu aquesta sensació que això serveix per la vida
que servirà d'alguna cosa?
A mi em dona la sensació que sí,
perquè si et poses a enfocar en aquesta professió,
en el meu exemple jo vull ser enginyer robòtic
i jo vull enfocar-me
en aquesta professió
i jo crec que sí, especialment sí.
Què deu fer un enginyer robòtic?
És a dir, per exemple,
imaginem en una fàbrica
que siguin els robots els que facin anar
les mercaderies, per exemple?
Per exemple, l'any passat,
en el tema de Cargo Connect,
que era un altre tipus de tema
de l'any passat,
vam veure una videotrucada
amb Amazon,
que el que feien era com uns robots a baix
on dalt portaven totes les caixes
i allò es movia.
I aquests robots, evidentment, ho han de programar
i ho han de construir.
I jo crec que això és el que fan
i la veritat és que és una passada.
Un altre tema que ens ajuda a desenvolupar,
com m'he dit en Marc,
és la frustració.
Perquè moltes vegades, com he explicat ara fa un moment,
ens equivoquem moltes vegades
i llavors ho tornem a fer.
I així aprens que no tot et surt a la primera
i que has d'anar provant
per aconseguir el que vols.
I tot i així vosaltres feu gairebé
els màxims punts possibles.
Per tant, sou una mica cracs, no?
I això, quina ha estat la clau
de l'èxit de fer tants punts?
Com ho heu aconseguit?
Repetint, repetint i repetint.
Com heu aconseguit de ser tan bons?
Sou molt bons, els legends.
Qui ens ho explica?
Home, jo crec que un factor clau ha sigut
el nostre programa de millora continua.
És a dir, nosaltres analitzem tot el que fem
i l'anem millorant fins que obtenim
un 90% d'eficiència, com ha dit el meu company.
I jo crec que és una de les coses més importants que fem.
Intentar aconseguir un 90% d'eficiència,
això és un nivell d'exigència molt alt, no?
Creieu que coses com aquestes
d'intentar aconseguir un 90% d'eficiència
són coses que les podeu aplicar
en altres àmbits de la vostra vida,
en els estudis, en la professió que trieu a la vida?
Evidentment.
Si tens un plàning de...
de lo que vols fer,
si t'estructures bé
el que vols fer i el que et vols dedicar,
amb una estructura i si ho vols fer, ho faràs, evidentment.
Amb un 90% d'efectivitat està bastant bé.
I, evidentment, són molt exigents
perquè volem fer el màxim possible.
Per què el teu fill o filla
han de participar a la First Lego League?
Aquesta és la pregunta que ens fem avui en temps de soblement
a Catalunya Ràdio, a l'ofici d'educar.
M'emociona que em reptis.
La First Lego League
permet a l'alumnat
resoldre problemes actuals
amb propostes reals.
Àngel Cid.
Marc, com els ha canviat la First Lego League?
Tu que els has vist créixer, frustrar-se, emocionar-se?
Bé, és un procés llarg,
no saps exactament què vols fer,
no saps què vols fer,
no saps què vols fer,
no saps què vols fer,
no saps exactament quina part de la robòtica
influencia o no.
Com ve ens ha explicat l'Arnau,
ell era un noi molt tímid.
Les dues noies que tenim actualment a l'equip
també som molt tímides,
però van viure, i fem moltes activitats
en les quals elles han de parlar en públic,
s'han de relacionar.
Mirem breument a les noies de l'equip,
que els està costant una mica llançar-se,
però jo us diria,
sabeu que normalment són més els nois
que tiren per la tecnologia,
però és que costa més a les noies.
Què diríeu a les noies per animar-se
a posar-se a fer la Fesle Golic,
a programar,
en el sentit que és possible
i que apreneu coses.
Què els diríeu a les noies?
Que elles poden aconseguir tot el que volen.
Marc,
aquesta paritat que dèiem,
nois i noies, tu vas veient que les noies
cada vegada s'impliquen més en àmbits de la tecnologia?
Que es trenquen barreres,
que es trenquen murs, la ciència...
A veure,
costa molt respondre a aquesta pregunta.
El que sí que és cert
és que s'estan fent moltes coses institucionalment
per incidir
en el que les noies entren
en el món de la ciència i la tecnologia.
De fet, com a hablació d'institut,
sí que s'observa clarament
que les noies en l'àmbit tecnològic
no acaben entrant.
Jo, el professor de la tecnologia,
i normalment tinc 10-20% de noies a l'aula,
ja vaig ser a la tecnologia
i ja vaig ser a l'àmbit tecnològic,
mentre que sí que hi ha moltes noies
en el que seria a les ciències.
Quan entrem a l'àmbit científic
tenim moltes noies.
Perquè jo ja parlar a números a nivells globals
em costa més.
I quants creus que podrien motivar les noies
a entrar més a la tecnologia?
I en tot cas, què estaria aquí frenant?
El programa Facebook League
realment ajuda molt a que vegin
que elles són molt vàlides,
són capaces, no són inferiors
a les noies en cap sentit.
Tenen moltes habilitats que nosaltres no tenim.
Al final, els sexes no són exactament iguals.
I elles sempre troben el seu lloc.
Sí que és veritat que entre l'equip,
quan tens noies i noies,
a vegades les noies, no sempre,
també són més a la part del projecte d'innovació
que és més científic
i és més a la part del robot.
Però també m'he trobat noies
que els encanta programar
i són molt bones programant
i noies al revés.
Que estiguin endavant, que provin
i que se'n sortiran, segur.
Teníem la part del robot
i de les missions
i també aquest projecte que ara ens deia el Marc,
aquest projecte vinculat aquest any a l'energia.
El vostre projecte, de què anava el vostre projecte?
Qui ens ho explica?
Nosaltres fem un projecte
que a base de les cèl·lules Peltier,
que són unes petites plaques
que si tu poses, bueno,
que a base d'energia
poden generar calor per un costat
i fred per l'altre.
El que nosaltres fem és al revés,
posem calor per un costat i fred per l'altre
i generen electricitat.
Nosaltres hem generat un prototip
on en una font de calor residual,
com pot ser una llar de foc,
podria generar electricitat
per, per exemple, encendre un jumblet,
carregar un mòbil,
escoltar la ràdio, per exemple,
i ho impliquem,
o sigui, ho enfoquem principalment
a països del tercer món
o, per exemple, també hem pensat
en refugis dalt de muntanya
on puguin carregar un mòbil
i realitzar una trucada d'emergència.
O sigui, crear energia
per a llocs on sigui difícil
l'accés a l'energia
i sobretot per a països que tinguin dificultats
per tenir energia com a països del tercer món.
I això ho heu fet,
ho heu creat i funciona?
Sí. Carregueu.
Què carregueu amb aquesta energia que heu creat?
Nosaltres hem provat que carreguem un mòbil perfectament.
Ahà.
També una ràdio.
Sí. I un ventilador.
Sí, un ventilador, sobretot.
I la veritat és que va bastant potent, eh?
Sí, sí. Dona una aire.
Per tant, d'alguna manera, aquest projecte també us capacita
per trobar solucions a problemes reals del món.
Aquesta és una mica l'objectiu, també.
Sí, sí.
Tenim problemes reals i anem a inventar coses
per trobar-hi solucions.
Solucionadors de problemes del món.
Voleu fer ben això?
Sí, no? Rieu, Marc, digues.
Mira, de fet, et voldria dir que...
És que és Amèrica.
I els americans sempre tiren cap aquí.
Per això fan aquests projectes.
Però és que els projectes d'innovació dels equis de ferriòleg
s'acaben fent realitat.
El projecte que va fer...
Tenim un... Coneixem molts equips, val?
Vilavots, un equip amb el qual tenim molta relació,
van fer un projecte que al final no va sortir endavant
per diversos motius,
però era el transportament
d'òrgans, de fet, de les proves
per fer transplantaments d'òrgans.
Això va ser aprovat
l'estiu passat ja a Països Baixos.
Aquí no va ser aprovat per...
Bé, temes...
A vegades els temes són complicats.
Sí, i això va sortir de l'Eferzlegolik?
No sabem si va ser en paral·lel,
però un equip va fer aquesta idea, es va desenvolupar,
i a Països Baixos ha sortit.
No dic que sigui el de Vilavots,
però aquí podia haver sortit endavant.
Era un problema econòmic, institucional.
Un altre equip de Tendife,
que són molt bons,
van guanyar el premi d'innovació mundial.
En aquests primers de tots els equips del món.
Aquest equip va fer un projecte
que ja s'estan fent prototips,
estan analitzant en empresa,
però pot tirar endavant.
O sigui, hi ha empreses que han invertit en aquests projectes.
Les idees dels nois i noies, moltes vegades,
són revolucionàries, innovadores,
i tiren endavant.
O sigui, no es fan aquests projectes per...
Mira, que bonic, anem a fer un projecte d'innovació.
No, no, que molts d'aquests projectes
que fan els equips de fer revoluc,
tiren i ajuden a desenvolupar el món.
D'on surten les idees?
Aquestes idees brillants, què feu?
Penseu junts?
Esteu dormint i llavors veu una idea?
D'on venen, aquestes idees fantàstiques?
Nosaltres fem un brainstorming.
Llavors surten moltes idees
i acabem decidint quina fem.
Sí.
De fet, nosaltres, al principi,
vam parlar d'un forç solar
i vam parlar amb un físic, el Fede,
i ell va dir que això ja estava creat,
que podria millorar-lo.
I, de fet, a través d'aquesta conversa,
vam descobrir l'Astèl·l·les Peltier.
O sigui, per una idea que tenim,
hi ha moltes enrere que hem pensat.
I us agradaria que una empresa
apostés per la vostra idea
i que es fes realitat?
I aquest projecte que deia que en llocs on no hi ha energia,
que tinguin accés a l'energia,
us agradaria això?
Sí.
Seria una cosa increïble perquè, la veritat,
que hem treballat moltíssim en aquest projecte,
inclús creiem que és un projecte que pot tirar endavant.
És bastant...
Quina crida faries tu amb alguna empresa?
O quina crida faries?
Quina crida?
Sí, perquè us ajudin a fer realitat aquest projecte.
Jo crec que és un projecte
que té molt de futur.
És un projecte sobretot
pels països que no tenen
tan freqüentment l'energia
perquè aquí en qualsevol lloc,
al tren, en qualsevol lloc,
tenen energia
i en qualsevol lloc pots aconseguir-la.
En països menys desenvolupats no poden tindre
aquesta facilitat.
I jo crec que és un producte
que pot ajudar moltes famílies,
molts nens, moltes persones
que no poden tindre aquesta facilitat
i amb calor residual
que això es pot aconseguir
per qualsevol cosa
podries utilitzar energia.
I, bueno, utilitzar-la per lo que vulguis.
Avui, a l'ofici d'educar,
per què el teu fill o filla
ha de participar a la First Lego League?
Aquesta és la pregunta que ens fem avui
en temps de suplement a Catalunya Ràdio.
Vull que m'ajudeu a descobrir els meus talents.
La First Lego League
promou la curiositat científica
i valors com el treball en equip.
Josep Pallerès.
Doncs parlem dels valors
que promou la First Lego League.
Quins són aquests valors
que a més a més s'avaluen,
aquesta competició que l'equip tingui valors?
Abans ens deien el treball en equip,
que no és fàcil treballar en equip
i sumar, no ser rivals,
no menys tenir l'altre,
ser generosos.
Bueno,
una de les coses més maques
d'aquest torneig
és la competitivitat amistosa.
Jo havia jugat a futbol,
encara jugava a futbol, no?
Però he jugat a futbol a nivell competitiu
i allà el que t'ensenyen no és precisament,
és un ambient hostil amb el rival,
hostil amb els hàrbits,
esperant que canviï,
però és clar, robòtica és
suposada.
No va per equip, per re.
Ells et poden donar molts exemples d'equips
als quals s'han ajudat.
Quan un equip té dificultats,
hi ha alguns d'ells treballant,
hi ha algun de l'equip que és un crac
muntant accessoris del robò,
perquè és tot el dia muntant peces de Lego.
I, doncs, quan un equip té dificultats,
sempre intentem ajudar-los.
Però és que la majoria d'equips
que treballem en el Fer-Leo League
treballen d'aquesta manera.
Quan ells fan videoconferències amb altres equips,
és mirar, tenim aquesta dificultat,
com podem arreglar-ho?
I, doncs, intentem col·laborar entre els equips
perquè la suma dels equips ens farà tots millor.
Jo costa molt d'explicar a algú
que no estigui emblocat
en un torneig de robòtica.
I això s'ha de fer al Fer-Leo League
o a altres tornejos de robòtica.
Hi ha una competitivitat amistosa brutal.
Tots volen guanyar,
però és això.
Si jo li he de deixar una cosa que jo tinc
a un equip rival perquè se li ha espatllat,
et guanyarà.
Però, i si et passes a tu, què?
Se'ls expliquen aquests valors.
Nosaltres també ara t'explicaran
que treballem a nivell social en el barri,
en el teixit del barri.
Vosaltres heu explicat al barri.
Heu explicat el vostre projecte al barri.
Què us deia la gent?
Què els deia i com us responia?
Què us han dit al barri?
La veritat que ens han dit de tot.
Coses molt boniques, impressionant,
vull entrar,
coses... Treu, treu,
no parlo d'això, som molt gran.
I coses, la veritat, que molt xules.
Per exemple, una cosa molt bonica
que fa dos anys que portem fent
és fer una paradeta
al costat de la Rambla Gimpusco,
és al nostre barri,
on expliquem tot el nostre projecte
i expliquem tot.
I el barri us fa costat
i us anima, per exemple,
fa no res, heu anat a la final nacional
de Cartagena, heu participat a aquesta final.
Com ha anat això?
Com ha estat l'experiència?
Impressionant.
I tornaria, i jo crec que tots...
Ara detall, ens l'impressionant,
perquè l'impressionant ja ens ho imaginem,
però detall, per què ha estat impressionant?
Molts equips, tots cridant.
Molts portaven tambors.
Tota l'estona, pom, pom, pom.
I cridant els noms dels equips.
Estàvem tots junts
en un espai obert
i ens podíem anar visitant
i anàvem parlant.
I també un equip va portar un joc,
que eren unes pinces,
que els havies d'anar enganxant les persones.
I llavors, divertidíssim.
A més, tenies,
amb el joc del robot,
tot de cadires,
on tenies els parents, amics,
de tots els equips.
I és que...
Molts equips.
Era increïble.
I què heu après dels altres?
Perquè, clar, imagino que heu vist molts projectes,
molts robots, moltes maneres de funcionar diferents.
Què heu après?
La veritat, un exemple d'un equip
que vam parlar molt,
va ser com un...
Taklat?
Sí, un taklat, moltes gràcies, que no sortia.
Un taklat que pressiones
i amb unes plaques generes electricitat.
I uns minerals.
O sigui, a partir d'un taklat generar...
A partir de taklejar un taklat,
generar electricitat i generar minerals?
No, no, no.
Amb els minerals.
Ah, amb els minerals del taklat.
Què més heu vist?
Què més podeu explicar? Digues.
Hi havia un projecte
que eren unes boies, em sembla,
que el que feien era
amb el moviment de les ones
generaven electricitat.
Quan...
Crec que s'anaven...
Sí, sí, amb el moviment de les ones,
el que feien al pujar es tenia una corda
i llavors amb el moviment d'aquesta corda
que estava enganxada a un cilindre,
el cilindre es movia i generava moviment,
que després era transformat en electricitat.
Us veig fent carrera, eh?
Ja esteu mal posats amb el tema.
Al final de Cartagena, d'aquesta nacional de Cartagena,
en segon lloc, atenció,
van quedar en valors, en la categoria de valors,
l'equip REM que hem sentit al començar
dels maristes de Girona,
i aquesta és ara la seva crida.
El passat 17-25 de març
vam guanyar el segon premi
als valors vers legòlics, els nacionals de Cartagena.
Això ens porta
al Reservoir Copen International,
a Arkansas, als Estats Units,
del 18 al 21 de maig.
És un campus internacional
amb 80 equips d'Estats Units i 10 de tot el món.
Convivrem el campus a la universitat
i farem equip
amb altres nens d'Estats Units
per competir a les activitats organitzades.
Això que han aconseguit els nostres fills
és extraordinari.
Aquest premi és una oportunitat i experiència única
per nens i nenes de 5a i 6a de primària.
Però necessitem molt de suport econòmic
per fer-ho possible.
No fa de res, oi?
Atenció, perquè si els voleu ajudar
a l'equip REM dels maristes de Girona,
preneu nota acte TPS
dos punts, dues barres,
gofound,
G-O-F-U-N-D
punt M-E barra
F-E-A-E
51-78.
És un enllaç
que posarem també a l'article
que anirà adjuntat amb aquest programa.
Qui vulgui participar
a l'Affaires Lego League,
un centre, un docent,
un grup de joves
o formar-se en aquesta lliga,
qui ha de fer, Marc?
Participar és molt fàcil.
Mirar per internet,
en aquest cas ho porta una associació,
inscriure-us,
pagar les quotes d'inscripció i ja està.
El que sí que haig de dir
és que no és una cosa barata.
És que, com ja t'ha dit,
l'equip no té un suport
darrere institucional
i llavors tots els desplaçaments
que nosaltres hem fet, tu has de pagar.
Per sort i per desgràcia,
sí que hem estat a Hongria competint
i totes les despeses les paga l'equip.
Rems ara va a Califòrnia
i, clar, ho hem de pagar.
Llavors, depèn de
quin equip passi i qui tingui darrere
o no tingui darrere,
té dificultats.
Que haig de renunciar al premi.
És un equip molt bo,
ja n'he parlat abans,
al Teatro de Tenerife,
i han renunciat al premi perquè no poden pagar als Estats Units.
És inviable.
Joves, què li reconeixeu,
què li voleu reconèixer el vostre entrenador, el Marc,
que heu après al seu costat?
És el moment ara, és el moment de dir.
Doncs...
amb aquest torneig ens ha guiat.
Ens ha servit com el camí
i la llum que ens il·luminava.
Vaja, que bonic, no, Marc?
Quina emoció, no?
Sí, sí, molt.
Com us imagineu el vostre futur?
Guiats per aquesta llum
de la Fers Legòlic.
Futur.
Per on tiraria el vostre futur?
Com... amb una paraula, va.
Què diries?
Esperança.
Molt bé. Qui més?
Ingenieria.
Pot ser ciències? Sí, ciències, sí.
Què més? Futur?
La veieu massa lluny, el futur?
Brilliant.
Tindran un futur brillant, tots aquests nois i noies.
Buscant solucions dels problemes que tenim.
I el paper de les famílies, Marc.
Quin paper tenim les famílies
en aquesta Fers Legòlic?
Abans la pregunta era perquè el teu fill o filla, no?
Doncs missatge per les famílies.
Novament és una pregunta complexa,
en el sentit que depèn de com es munti l'equip.
No és el mateix a l'institut, a l'escola,
que un equip familiar.
En el nostre cas, les famílies ho són tot.
O sigui, fem moltes activitats
que s'allunyen molt del que seria habitual.
Doncs aquest cada setmana
vam quedar a dormir a casa meva,
vam mirar una pel·lícula,
vam estar jugant a rol.
La setmana vinent ens anem...
Bueno, el divendres estem convidats
per anar a la Generalitat de Catalunya.
El dissabte anem a veure una pel·lícula en versió original.
Són múltiples activitats que fem en família.
El que necessiten
és un suport, sempre.
I quan la meva experiència
amb altres equips a nivell d'institut,
doncs...
sempre depèn de com es plantegi.
De fet, jo vaig tenir un pare,
se li va proposar que vingués
i venia tots els dies quan entrava l'equip a col·laborar.
Llavors, quan l'institut o l'escola
està oberta,
que els pares puguin venir a ajudar,
doncs endavant.
Però tinguem en compte que a la Fairlego League
els protagonistes són els nois i les noies
i qui ha de fer la feina són ells.
Nosaltres podem acompanyar, podem guiar,
però no podem fer les coses.
Són ells qui han d'aprendre.
Acabem fent una roda com un joc.
Fairlego League, valor, superació, programació,
fer equip, tecnologia...
Què més? Fairlego League, una paraula.
Impressionant.
Algú té la paraula? Vinga, una paraula.
Fairlego League, per vosaltres.
Diversió.
Què més? Fairlego League.
Futur.
Amistat. Amistat. Fairlego League.
Innovació. No? Sí.
Innovació. Molt bé, doncs, moltes gràcies,
avui, per haver-nos acompanyat.
Ara ja sabem més què és aquesta Fairlego League.
Gràcies, Lucía, Arnau, Galer, Jelena i Marc.
Una forta abraçada i molts èxits.
I molt futur. Molta llum.
Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat.
Ha sigut una oportunitat única
i és un nou aprenentatge.
He vingut a la ràdio, segur que es marcarà tota la vida.
Clar que sí. Una abraçada.
Adéu i gràcies. Adéu.
Adéu.
L'Ofici d'Educar.
A Catalunya Ràdio, amb Elisabet Pedrosa.
Us heu escoltat tots els programes
a Cat Ràdio,
L'Ofici d'Educar.
O bé, seguiu-nos al Facebook de l'Ofici d'Educar,
o us baixeu al Telegram
i busqueu l'Ofici d'Educar.
I els llibres per somiar d'avui,
El món de Sofia,
la novel·la filosòfica dels 50 milions de lectors.
Recupereu la versió completa per xarxes
i a la pàgina del programa.
Tornem la setmana vinent amb l'especial Sant Jordi
amb bibliotecàries.
Us deixem amb Julieta Tumbalores.
Sigueu lúdics, positius i alegres.
I una mica més.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Sigueu lúdics, positius i alegres.
I una mica d'empatia per salvar el món.
Petons de la Núria Venturi i la Rosa Silluer.
I fins la setmana vinent.
Roger, bon programa. I fins la setmana vinent.
Una abraçada, Elisabeth. Gràcies.
Tumbalores, tumbalores, tumbalores, tumbalores.
Tumbalores, tumbalores, tumbalores, tumbalores.
Tumbalores, tumbalores, tumbalores, tumbalores.
L'estimanta perquè sí, ja no penso en qui ets per mi.
No em fa mal que sigui així.
150 flors sobre el meu llit.
I és que vull trucar-lo quasi cada nit.
Però sempre te'n vas quan t'enyoro.
No sé per què ho fas, però no...
Catalunya de tu.
Però el pa de Sant Jordi.
Preguntar-se exactament qui és el pa de Sant Jordi.
Molt bé. I ara, per dos milions d'euros...
Per dos milions d'euros, La Grossa de Sant Jordi.
Correcte.
27 d'abril, sortets de La Grossa de Sant Jordi.
Guanya fins a dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya. És la nostra.
Jugar amb responsabilitat és guanyar.
I només si ets major d'edat.
Amb Roger Escapa.
Som al Suplement, som a Catalunya Ràdio,
que a mig de les 7 del matí, que són els dissabtes i diumenge,
repassem els millors moments de la setmana,
els continguts més escoltats al nostre web,
que és ràdio.cat, per a el Suplement,
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Diumenge passat vam parlar amb les periodistes del cor,
Laura Fai i Lorena Vázquez,
les dues veus que formen el podcast Mamaratxis,
que podeu seguir al periòdico,
totes dues fans que s'hi dediquen,
però aquest últim any han viscut un canvi radical
gràcies a l'exclusiva de les seves vides, segurament,
que és que van avançar la separació de Piqué i Shakira.
Sobre com han gestionat tot això,
sobre l'estat de la premsa rosa també en català i a Catalunya,
sobre l'aparició de la perspectiva de gènere en la seva feina,
explicaven això?
Ha sigut per pròpia evolució personal,
com evoluciona la societat, que també ara
té molta més perspectiva.
Si nosaltres mirem el que fèiem fa uns anys a AeroCities,
potser ens posaríem una mica les mans al cap,
perquè formàvem part...
Potser no.
Ens esposaríem.
No pel programa que vam ser superfeliços i tal,
però ens reiem del físic, de les noies,
bueno, fèiem tot el que es feia,
jo crec que per pròpia evolució personal
i per buscar-li la manera de donar-li la volta
a la premsa del cor,
jo crec que ha sigut la sortida que nosaltres hem triat,
perquè la premsa del cor continuï funcionant,
és a dir, jo crec que es junta una mica...
Hi ha evolucionant, eh?
Que es junta una mica amb el que necessita el públic català,
i jo crec que per la necessitat nostra
i per la necessitat del públic català,
jo crec que no hi ha millor àmbit periodístic
a la premsa del cor per explicar
infinitat de coses que passen a la societat.
El que passa realment a la societat, no?
Això és el que deien les memoratzis,
podeu recuperar l'entrevista sencera a carradio.cat
per l'alçoblament.
Vam parlar amb el Joan Sindreu i el Toni Rodon.
De fet, fa uns dies vam parlar de la campanya de la renda
que ha començat aquesta setmana,
però també vam tenir temps amb el Ioni i el Toni
de parlar de les delícies culinàries internacionals.
Estem aquí a Londres, sí.
M'han dit que t'agraden molt els macarrons, Toni.
Sí, sí, la veritat és que... Això com ho saps, pillint.
Sí, sí, és un plat molt bo.
De fet, a la nostra família tenim una recepta especial
del cuiner Nando Jubany,
que va fer unes receptes durant la pandèmia.
Durant la pandèmia? No només vosaltres.
O sigui, tot Catalunya fa els macarrons de Nando Jubany
i s'ha de dir que soc un cuiner nafast,
però bé, durant la pandèmia vaig fer un esforç
per aprendre algunes coses, i un d'ells va ser
un plat tan difícil com els macarrons.
El Canadà, que tampoc no destaca per la seva gastronomia,
precisament ni tenim el Ion Sindreu.
Escolteu, expliqueu-me com fa els macarrons Nando Jubany,
que ara és l'únic català que no els fa així.
Endavant, Rodon.
Home, a veure, no revelaré el secret, eh?
Jo després et poso l'enllaç, eh, Ion.
Hi ha un vídeo al YouTube que, essencialment,
la clau, jo crec, és fer el sofregit bé, eh?
Ja pots posar els ingredients que toquen i, escolta, i molt bé, tu.
I els diumenges també fem l'humor del dominical.
Vam parlar, de fet, diumenge passat,
amb Pepentí, canviat especial, a la rei de Sant Jordi d'Esballs,
que des d'allà ens explicava l'última hora.
Hola, Roger, com estàs?
Estic envoltat per un cercle d'altaveus.
És impossible allunyar-se de casa.
Li he demanat jo al DJ aquesta cançó.
En aquests moments, rave del Gironès,
això que estic a directe,
i tot de pobles d'aquí al rededor, eh?,
pobles petits d'aquests que surten al forester, saps?
Sí, sí, però un respecte, hauries de saber els noms d'aquests pobles.
Sí, que si no vens expressament, perquè tens un avi, doncs no vens.
Hola, Roger, soc el Pepentí,
per als dominicals, la més nacional de l'esperit dels fotomadre,
Catalunya Ràdio.
En aquests moments estem aquí enmig de 300 o 400 o 500 persones.
S'ha d'anar molt col·locat, ara anomenar festa,
a tenir la música ficada tot el rato durant 5 dies, eh?
El dominical, que a ràdio.cat barra el suplement. Estrenes.
Bon dia, Marta Ferrer.Bon dia.
HBO Max estrena avui la quarta i última temporada de Barri.
La comèdia fosca sobre un exmilitar convertit en assassí a sou
que protagonitza Bill Hader s'acomiada
amb vuit capítols plens de girs de guió i sorpreses.
El Barri, acabat d'entrar a la presó,
haurà de lidiar amb les conseqüències emocionals i legals
de tots els assassinats que ha comès aquests últims anys.
I al cine, si pot veure, Suzume.
La nova pel·lícula del geni de l'animació japonesa Makoto Shinkai
explica la història d'una noia de 17 anys
que haurà d'ajudar un misteriós jove
a tancar totes les portes d'un altre món
que estan provocant desastres a tot el Japó.
I acabem amb teatre perquè el llibre de Montjuïc
hi arriba aquests dies lectura fàcil.
Alberto Sanjuan porta a escena la novel·la de Cristina Morales,
que va guanyar el Premi Nacional de Literatura
del Ministeri de Cultura el 2019.
És la història de quatre dones
que converteixen pis en una Barcelona opressiva,
i a través d'elles entrem al camp de batalla
contra l'heteropatriarcat i celebrem al cos
la sexualitat i la dignitat dels estigmatitzats.
Avui a Funció a les 6 de la tarda.
Bona nit.
Bon dia, Sònia, on ho feu?Bon dia.
Si encara no has anat a dormir o si t'acabes de llevar,
fem tres propostes avui al Vallès Occidental.
La primera és visitar el castell de Plegamans,
a Palau Solità i Plegamans.
Un castell del segle XI, restaurat entre el 1988 i el 1992,
que des de la serra presideix tota la plana
de Palau Solità i Plegamans.
S'ha declarat bé cultural d'interès nacional
per la Generalitat de Catalunya.
La torre és la part més antiga que se'n conserva,
ja que no va ser fins al segle XV,
que després d'una renovació total,
va adquirir l'ephasomia actual de Castell.
Està envoltat d'uns jardins i un petit bosc de pins.
Avui allotja el Museu Folch i Torres
i l'Escola Municipal de Música,
situat a la sala romànica de la planta noble del castell.
El museu mostra l'obra i la vida dels 5 germans Folch i Torres
a través d'una exposició permanent
amb llibres que van publicar,
i els records més diversos de la seva vida privada.
Les visites al castell i a la fundació
són lliures i gratuïtes.
Es poden fer de manera individual o bé en grup,
obert cada dia de 10 del matí a una del migdia.
I després d'això, podem esmorzar, podem dinar o podem sopar,
a Can Ractoret, a Santa Perpetua de Moguda.
Una autèntica masia catalana del segle XVI,
situada als afores de la ciutat,
i arribem per la carretera B140,
al quilòmetre número 4.
L'avi Ractoret va ser qui va començar a oferir menjars
a la casa de camp per als pagesos i remaders de la zona.
Als anys 30, els empresaris tèxtils, caçadors i pintors,
van sentir parlar de la masia i s'omplien els serveis,
i va ser quan van decidir
acondicionar les estances com a menjadors.
Fan cuina tradicional, cuina mediterrània,
i molta carn a la brasa.
Us recomanem tastar la manida de bacallà,
la torrada mescalibada, les fabetes amb robesco,
el saltat de rossinyols amb botifarra negre,
els cargols amb picada d'enmetlla,
l'entrecot d'ou i el pollestro de pagès.
També són especialistes en cuina del bacallà,
i n'ofereixen set versions.
També tenen cinc menús especials per a grups.
El preu mitjà per persona és d'uns 30 euros,
obert cada dia de la setmana de les 9 del matí fins a la mitjanit.
Música.
Per totes les coses que he deixat passar
Per totes les altres que manen font zel
I si som al Vallès Occidental,
podem rematar el dia amb un concert d'aquesta que sona,
la Maria Jaume, que avui actua a Terrassa.
Avui, a les 8 del vespre, la nova jazz cava.
Maria Jaume hi actuarà acompanyada del grup Lleidatà Selvanua.
L'artista mallorquina és un dels talents emergents clau
en la nostra escena musical recent.
Té estil propi, que combina l'indie amb la cançó d'autor.
La vam descobrir l'any 2019 al Concursona 9,
quan només escrivia i componia cançons en la intimitat.
Fruit d'aquell premi va publicar fins a maig no revisc
el seu àlbum de debut,
que va sorprendre a tothom molt favorablement.
Dos anys després, el 2022,
va publicar el seu segon disc, Voltes i voltes,
amb Lluís Cabot de Sousa.
Un àlbum molt pop i lluminós,
que ofereix una nova versió d'ella mateixa.
La seva veu avallotada carona unes lletres properes i àcides
que narren un feliç equilibri
on la tristesa es combata amb ironia.
A més, en dos temes l'acompanyen la cantant un sonenca,
Núria Grèiam i el mallorquí Miquel Serra,
dos referents per a l'artista.
Si voleu anar, encara queden entrades.
El preu és de 12 euros i es poden adquirir
a través de la plataforma Entràpolis.
Fins a les 7 del matí, amb la Maria Jaume.
Lluís Cabot de Sousa
Bip, bip, bip, bip.