Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet Began.
El veto dels Estats Units torna a impedir al Consell de Seguretat de l'ONU demanar un alto al foc a Gaza.
La reunió excepcional del Consell l'havia convocat el secretari general, Antonio Guterres,
per la situació desesperada de la població de la Franja per falta d'ajuda humanitària.
Washington Francesc Garriga.
Només un vot en contra.
La resolució que reclamava l'alto al foc a Gaza, per permetre l'entrada d'ajuda humanitària,
només ha rebut un vot contrari.
Però, com que era el dels Estats Units, que té dret a veto, la resolució no ha tirat endavant.
Els nord-americans argumenten que el text presentat per la Lliga de Països Àrabs
no condemnava explícitament els actes terroristes de Hamas
i tampoc reconeixia el dret d'irregle a defensar-se, així que no hi podien votar a favor.
Però tots els països del Consell de Seguretat han donat suport a la moció,
que també defensava el secretari general de la ONU, António Guterres.
Des de França a Suïssa, passant per Rússia i la Xina,
o als països africans i juda-americans, tots hi han votat a favor.
Estats Units en contra i el Regne Unit s'ha abstingut.
Els 27 encarrilen el retorn a les regles d'austeritat.
Els ministres d'Economia de la Unió Europea confien a tancar un acord
sobre les noves regles fiscals abans d'acabar aquest any.
Això suposaria tornar als límits d'endeutament estrictes
després del relaxament per la pandèmia i per la guerra d'Ucraïna.
Ho explica el vicepresident econòmic de la Comissió Europea,
Valdis Dombrovskis.
Hem fet un progrés considerable
durant la reunió de la passada nit
i definitivament tenim un acord a l'abast.
Per això estic força segur
que podrem acabar aquesta feina els propers dies.
La Comissió Europea
xifra en 132 milions d'euros l'any
al cost d'incorporar el català, el gallec i l'eusquera
com a llengües oficials de la Unió Europea.
A Brussel·les fa una primera estimació
basada en els càlculs fets pel Gaëlic
el 2015. Els 27 tornaran a discutir
la qüestió dimarts que ve
el Consell de Ministres Europeus amb opció de vot.
Espanya ja va assegurar que es faria càrrec
del cost si s'aprova la mesura.
Quatre persones han mort en un incendi
en un hospital de Tívoli a pocs quilòmetres de Roma.
Les flames també han obligat a evacuar
200 pacients del centre
que han traslladat a diversos hospitals
de la capital italiana.
El foc va començar a la part del darrere
de l'Hospital Sant Giovanni Evangelista
i es va propagar per les plantes de l'ambulatori
la sala d'urgències i la de cures intensives.
En una primera investigació,
els bombers apunten
que el foc s'hauria originat
per uns residus especials que hi havia
a les mateixes instal·lacions de l'hospital
i ara la Fiscalia ha obert una investigació.
I un dels grups més en forma
de l'escena catalana de Taillets
estan en plena gira europea
esgotant les entrades de tots els concerts.
Després de passar per Dublín i Brussel·les
i abans de tocar avui a Copenhagen,
els maresmencs han portat èxits
com Coti per Coti, Olivia o Bailoteo
a la sala Escala de Londres.
Ho han fet acompanyats a més
de la barcelonina Julieta.
A Londres, Coya, Ballester, Brumós.
Fa cinc anys,
al treball de final de grau,
Xavi Coca, un dels cantants dels tiets,
va afabular amb la hipòtesi
que el grup podia arribar a tocar a Londres
a la sala Escala.
I aquell projecte s'ha complert.
Amb les entrades exhaurides,
els tiets de Taillets
han tocat a Londres
com a part de la seva gira europea.
Ells i amb Julieta com a artista convidada.
i els dos junts han compartit el tema
clar que t'he trobat a faltar.
La gira dels tiets
inclou Brussel·les, Dublin, Copenhagen
i clar, Londres.
Esports, Albert Benet.
El Barça de Bàsquet suma la desena victòria
a l'Eurolliga
després de remuntar-li 12 punts
al Fenerbahçe al Palau Blaurana.
Perdia per 38 a 50
el descans de 12
i va acabar guanyant de 8,
89 a 81.
L'equip Blaurana va tornar a encaixar
50 punts abans del descans.
D'aquests, 31
els va encaixar el segon quart.
Billy Hernán Gómez
amb 21 punts,
9 rebots
i un 26 de valoració.
Va ser el jugador més destacat.
Empat a 1 de l'Espanyol
contra el Saragossa
a la segona divisió de futbol.
L'equip blanquiblau
guanyava per 1 a 0
amb gol d'Expósito,
però va haver de jugar
l'última mitjora amb 10
per a l'expulsió de Caleró
i el Saragossa
ho va aprofitar per empatar.
L'entrenador del Brighton,
Roberto De Zerbi,
confirma que Anso Fati
estarà 3 mesos de baixa.
A la setzena jornada
de la Lliga de Futbol,
el líder amb els mateixos punts
que el Girona,
el Madrid,
juga aquesta tarda
al camp del Betis.
A la Lliga Femenina,
Barça-Eybar.
La greu lesió al genoll
de Mappi-León
deixa encara amb menys efectius
la defensa blaugrana.
Última jornada
de la primera volta
de la Lliga de Futbol Sala
que servirà per definir
els 8 equips
que jugaran la Copa d'Espanya.
L'Indústria Santa Coloma
se la juga a la pista del Jaén.
Els dos equips,
l'Indústria i el Jaén,
i també el Xota,
es disputen dues places.
Per la seva banda,
el Barça busca segellar
la primera plaça
al Palau Laurana
contra el Còrdoba.
Adolfo s'afegeix
a la llarga llista
de baixes del Barça.
Tots els partits
a les 6 de la tarda.
Jornada unificada.
A l'ACB,
duel català
en la tretzena jornada.
Manresa-Basca-Girona
a 3 quarts de 9 del vespre
i amb la lluita
per entrar a la Copa.
Fins aquí les notícies.
Sóc triliopàtic,
sóc triliopàtic,
sóc triliopàtic.
El suplement,
notícies,
entreteniment
i hi-hi-ha-ha.
Amb Roger Escapa.
I fer com si res,
com si tots els dies ve.
Sóc triliopàtic.
Passant 6 minuts
de les 11 del matí,
som el suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Aquesta hora,
els millors moments
del comunista,
perquè avui,
Joel Díaz,
el tenim de pont.
El comunista.
El comunista.
Carles Porta,
Carles Porta,
bon dia,
bona hora.
Bon dia,
bon dia,
bon dia.
Disculpa't, va.
No,
em disculpo.
Saps què passa?
Que jo et reconec molt
per l'accent
i sí i no
són dues paraules
que no deixen
entreveure aquest accent.
Que no anem tan sobrats
d'ondes en aquesta casa, eh?
No, no, no,
clar,
és que té un ondes.
Estic d'acord.
I hi ha moltes respostes
que no eren ni de sí ni de no.
És una mica...
En fi,
no és igual, va.
Però t'has mullat, eh?
Independentista,
no sé què,
socialdemòcrata,
que no tens
propietats immobiliàries.
Això m'ha semblat
espectacular.
espectacular.
Sí, no, no, no.
Què fots amb els quartos?
Els tens a sota el coixí?
Bueno, primer...
A vint del matalàs.
I segon que
jo vinc de la ruïna.
Sí, sí, home,
i tant,
jo em vaig a arruïnar.
I això la gent
no ho sap massa,
però la realitat
és la que és,
xaval.
Jo m'estic reconstruint.
Però què vol dir
que et vas a arruïnar, Carles?
Un moment, xaval.
Però sí, home,
que jo tenia una empresa,
vam fer una pel·lícula
molt gran,
que era segon origen,
que va tenir molts diners,
va fallar
en moltíssimes coses
i, desgraciadament,
vam haver de fer
concurs de creditors,
això em va aplastar a mi
i jo vaig acabar a la ruïna.
Però la puta ruïna.
Ja, ja, ja.
I perdent-ho absolutament tot.
Collons.
Mira si n'és de fàcil de dir.
Sí, sí, però, bueno,
després vas tenir...
Bueno, allò que a vegades
diuen que la necessitat
aguditza l'enginy, no?
I llavors,
d'aquí devia sortir la idea
de fer el podcast de Crims
i tot això, no?
Doncs sí, mira,
gràcies al Roger de Gràcia,
que em va convidar
al seu estat de Gràcia,
i, mira, va dir,
ah, vinga, tirem per aquí,
però vam aquesta opció
d'explicar Crims
i va funcionar
i vam tocar una tecla
que, en fi,
ho ha petat,
la veritat,
és que estem en un moment
meravellós,
però això va a poc a poc
i tampoc...
Ha anat molt ràpid,
ha anat molt ràpid, eh, Carles?
A poc a poc no va,
ha anat molt ràpid el fenomen, no?
Sí, el fenomen ha anat molt ràpid,
però que puguis tenir diners
i propietats immobiliàries
no va tan ràpid.
Bueno, bueno, però escolta'm...
La immensa majoria
del que tenim
i treballant,
que és del que tracte.
Bueno, però hi ha el marge industrial,
Carles.
Sí, a mi em facis riure.
No em facis riure.
No, a mi no,
n'hi ha molt poc
i, a més a més,
tant nosaltres com Goroka,
que és l'empresa que ens ajuda,
ho posem tot al camp,
com diria el Cruif.
Ho posem tot a la gent.
El dinero en el campo, sí.
Escolta, abans has dit,
diu que veus saber tocar la tecla, no?
Com la definies, aquesta tecla?
La tecla de la truculència,
del morbo?
No, no, no,
perquè aquesta tecla
ja ha sigut tota la vida.
Jo crec que és la manera d'explicar.
Jo crec que ho hem trobat
una manera d'explicar
les històries,
tant narrativament
com visualment,
que atrapa, enganxa.
I això,
perquè és que, clar,
a Crònica Negra
n'hi ha hagut tota la vida.
Sí.
I hi està.
I a més a més,
nosaltres,
jo afirmo rotundament,
que el morbo
hi és amb inici,
no?
És un supòsit,
però als nostres programes
no veu sang,
no hi ha adjectius.
és veritat.
És veritat això,
que està cuidat,
sobretot a nivell formal
i, diguéssim,
de guió,
del que tu dius,
doncs està cuidat
que no sembli
una cosa
molt sensacionalista,
però...
evidentment el que et porta
a interessar-te
per aquest tipus de casos,
jo crec que com a oient,
és evident que és el morbo.
Jo, un parell de preguntes
abans del tema de la promo,
perquè hem de col·lar
un parell de falquetes
molt petites.
Ah, molt bé, molt bé.
Com estàs?
Que respecte,
tu t'ha canviat molt la vida,
perquè tu eres una persona
bastant anònima,
és a dir,
periodista amb una trajectòria
llarguíssima,
però que podies caminar
pel carrer normal,
i que tu ara no pots sortir
de casa sense que tothom
et demani fotos,
autògrafs,
petons,
abraçades...
O et recumani crims,
en plan,
investiga això...
Aleshores,
aquesta part més humana,
com la portes?
Aquesta fama que no es paga
amb diners,
sinó que es paga
amb abraçades?
Hi ha dues parts aquí.
La part més bonica
és que la gent
és enormement amable amb mi,
molt amable,
molt, de veritat.
I la part no tan bonica
és que surto
molt poc de casa.
Clar.
L'Ocell i el secret,
amb les il·lustracions
de la Pilarín Baez,
que parla sobre
els abusos sexuals a infants,
un llibre que...
Explica'ns una mica
per què neix aquest llibre,
perquè crec que hi ha
una història al darrere
que ve de lluny,
oi, Carles?
Doncs mira,
jo vaig fer el llibre,
li deien Pare,
sobre el desastre
de Castellans,
i vaig conèixer
la Montse Joventer
i la feina
de la Fundació Joventen.
i fa un temps
Ferran de la Fundació Joventen
i l'equip
de la Fundació Joventen
em van dir,
home,
podríem fer un compte
per arribar als infants,
perquè els costa molt
explicar
que han estat abusats
i coses d'aquestes,
i llavors,
quan jo vaig fer
les entrevistes
als nois abusats
per part del pederasta
de Castellans,
un em va explicar
que un dia
estava sentat al pati
i va veure
que queia un ocell
d'un niu.
I aquest noiet,
que tenia 11-12 anys
en aquells moments
i havia estat abusat
pel seu pare d'acollida,
però ell no sabia
si allò era normal
o no,
no sabia qui diu
i com diu,
i el conte és aquest.
Ho va proposar
la Fundació Joventen,
que fan una feina
increïble
amb tot això
dels abusos a menors
i nens desemparats,
i la Fundació
li va proposar
fer els dibuixos
a la Pilarín Vallès,
que és una passada
de dona,
una energia positiva
increïble
i uns dibuixos meravellosos,
i de quin ha sortit
l'ocell i el secret.
Ah, molt bé,
ah, molt bé,
doncs mira,
potser el comprarem i tot, eh?
I estàs preparant
nous capítols, no?,
perquè jo recordo
que a la presentació
de la temporada
el Siegfried Grass
va dir que hi havia
més Crims
i que estaves en marxa
i ja no sé
quan s'estrena això.
Mira, Crims,
si tot va bé,
s'estrenarà
a la tardor del 2024,
però si tot va bé,
la primavera del 2024
estrenarem Tor,
que és el que ara
estic treballant.
Oh, m'encanta Tor.
Oh, oh, oh.
Bueno,
i que abans dels Crims
aquí a Catalunya Ràdio
va aparèixer Tor,
que va ser un fenomen
ja extraordinari.
Bueno, jo em vaig enganxar
a Crims per Tor, sí, sí.
I què t'anava a dir?
O sigui,
ara faràs això del Tor
i després
nous capítols de Crims
vol dir que necessites
nous assassinats
també vinculats
amb Catalunya, no?,
i tot això.
Vull dir que tu
que vagin matant gent
més o menys
ja et va...
Sí, clar, clar,
tu se t'acaba el cuento.
No, no, a mi que m'ha tingent
no em va gens bé
perquè és una cosa
molt lletja i molt trista.
Però penseu que a Catalunya
hi ha més o menys
uns 40 assassinats a l'any
i portem molts anys
d'existència.
A Tor, per exemple,
hi ha un cartell
que és a tota la Vallferrera
que diu
Catalunya té mil anys
Tor i a Iere.
Doncs això ja vol dir
que hi ha moltíssims
crims fets
i no cal que n'hi hagi de nous.
A més a més,
nosaltres
ens basem en crims jutjats,
en crims sentenciats,
o sigui que no cal
que ningú mati res
ni ningú
per crims,
que nosaltres en tenim por.
Però abans de tot això,
a la ràdio també hi ha nous capítols?
El Janer, crec,
també em diuen o no?
A la ràdio
hi haurà nous capítols.
Farem primer
un especial
sobre el jurat
que serà una xulada.
Ha estat en els guions
la Lídia Oriols
i la gent
de l'equip de Crims
de Catalunya Ràdio
i farem,
explicarem dos crims
des del punt de vista
del jurat popular.
i és una cosa
que crec que no s'ha fet mai
i nosaltres
la farem
des de dins
i de veritat
els guions
estan quedant
fenomenal
però això
porta molta feina
i segurament serà
per finals d'any,
principis d'any.
Quan dóna pas
a Lídia Oriols
a mi m'encanta.
Ui, ui, ui, ui.
Endavant, Lídia Oriols.
Però escolta'm,
això que estàs dient
ho fareu en format podcast?
És que ara igual
queda una mica malament
però a mi m'agrada
molt més Crims
per ràdio,
o sigui,
en podcast
que per la tele.
M'agrada molt més.
Hi ha molta més xitxa.
És d'on va néixer tot.
Ens ho diu molta gent.
Ens ho diu molta gent.
Són productes diferents.
Tu no menges peix
tota la vida
o carn tota la vida.
El Porta sap vendre
el producte, per això.
Collons, el Porta.
El Porta en sap, eh,
de vendre.
Sí que en sap, sí.
No menges peix
tota la vida, eh?
No menges peix
tota la vida
però tant en tant
una mica de carn
també va bé.
Sí, una mica d'hamburgues.
Carles Porta,
t'agraeixo molt que avui
ens hagués volgut jugar
amb nosaltres el comunista.
Molta sort també
amb l'Ocell i el secret,
aquest nou llibre del Porta
que arriba a les llibreries
amb les il·lustracions
de la Pilar Invaies.
Una abraçada.
Molta sort amb la socialdemocràcia
també, eh?
Ànims, eh?
Això està funcionant perfecte, eh?
Però això està canviant tot, eh?
Sí, a pitjor.
A pitjor, Carles.
Sí, però està canviant tot.
I el TikTok
i Twitter
i totes aquestes coses
ens està canviant tot,
tot, tot, tot
i no som conscients
d'aquests canvis.
De fet, aquests canvis
segurament sempre es veuen
anys després
quan ve un professor d'universitat
o un teòric
i ens ho explica.
I no, no.
Tots aquests conceptes
esquerra, dreta,
socialdemocràcia,
liberal i tot això,
tu imagina't ara
l'ayuso que és.
No ho sé, però escolta'm
necessitem aquests conceptes
per entendre'ns una mica, eh?
Perquè si no
entrem en el pantanós
terreny del relativisme,
Carles,
i aquí ja te'n li fot tot.
Jo crec que el que hem de fer
és una anàlisi
més simple
de tot plegat.
Una simplificació més gran
perquè fixa't
que la classe mitjana
està agafant a tothom
de tot tipus d'ideologia
i en canvi, per exemple,
Vox té una quantitat
de vots
al·lucinant.
Dius
qui vota Vox?
I quan analitzes
o llegeixes
les anàlisis
que fan
de qui vota Vox
flipes bastant, eh?
Sí, sí que flipes.
Sí que flipes, sí.
Començant per...
Jo què sé, és igual.
És que no acabaríem mai.
Bé, això el comunista
segur que ho fa millor que jo.
Molt bé.
Bueno, ho intentem.
Ho intentem, sí.
Carles, una abraçada.
Cuida't.
Moltes gràcies, Roger.
Gràcies.
No m'ha agradat aquest ce
que has fet
quan t'han preguntat
si escoltes el suplement, eh?
Sé que deus estar molt ocupant
el cap de setmana, però...
Clar, vull dir...
No, però senzillament
és que no puc.
És que tinc una feinada
i caldéu.
Tens set hores de programa
per escoltar-nos, vull dir que...
Ja, no.
Mira, el que sí que faig
és tot això que pengeu
de tant en tant,
si ve que alguna entrevista
interessant,
que en feu moltes,
però no,
i jo necessito concentrar-me
quan em poso aquí jo
i coses d'aquí.
I una mica d'esbargir-te també,
no?
Algun hobby deus tenir,
tu, allò,
el cap de setmana,
i jo què sé,
sortir a buscar,
no sé...
Salado Sabadete.
Bolets.
Cap de setmana?
Què és, un cap de setmana?
Va, home, va, Carles, va.
Sí, sí, vine, vine.
Salud, Carles,
una abraçada.
Una abraçada.
Gràcies, guapo.
Janeth Sanz,
bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
I moltes gràcies
per jugar al comunista
avui al suplement,
perquè ha estat fàcil, eh?
Gràcies.
Ha estat fàcil, eh?
Sí, sí,
ha estat fàcil
perquè he anat directament
al tema de la política,
sí, sí,
que és el que hauria de fer sempre.
Escolta'm,
com és que has dit
volta a la pregunta
si a tu t'agradaria
que Catalunya fos
un nou estat independent d'Europa?
Jo t'ho preguntava a tu.
Clar, sí, sí,
ho he entès,
ho he entès,
però és que la resposta personal
és complexa també per mi.
Sí, o sigui,
a la pregunta si t'agradaria
la resposta trobes que és complexa.
Bueno,
perquè m'agradaria
segurament, doncs,
dins d'un estat federal,
ja saps que tot això té,
no?,
té les seves, no?,
ets federalista.
Les seves característiques.
Ets federalista.
Exacte.
Doncs ja està, molt bé.
Doncs ànims amb aquest...
Republicana i federalista.
Ànims amb aquest projecte.
Escolta'm,
Clar, la Genet Saps
continua sent regidora, eh?
O sigui, abans l'has tractat
de continuar sent regidora,
el que passa és que està
a l'oposició de moment.
Ah, bueno,
no, però és que no acabo de saber,
perdó, eh,
en política municipal,
quan algú és l'encarregat
d'urbanisme
del govern municipal
en el seu moment,
també és un regidor.
Llavors...
No, ho era quan l'alcaldessa
era de Colau?
Sí,
però es diu,
per regidor es poden entendre
dues coses,
entenc, no?
O sigui,
és com el regidor equivalent
al conseller de la Generalitat,
però el regidor també és el tio
que ocupa, diguéssim,
un escó al punt de història.
Des de l'oposició.
Des de l'oposició.
Clar,
aquí hi ha una mica de liu, eh?
Bueno,
jo crec que,
o sigui,
tots som regidors
els que escollim,
no?,
s'escollen a l'Ajuntament,
després estan els que tenen
funcions de govern
i els que no tenen funcions
de govern, no?
I quan estàs a l'oposició,
tot i així,
t'has de preocupar igualment
pel que passa a la teva ciutat
i pel que necessiten els veïns.
Escolta'm,
tu ets la...
tu vas ser la cara,
diguéssim,
de l'urbanisme tàctic
portat a pràctica
pel govern de...
de la Colau,
no crec que...
tot i no,
govern Colau.
Com...
com...
o sigui,
com estàs vivint
la discussió,
diguéssim,
que ja està veient,
sobretot durant les eleccions,
hi va haver molta discussió,
però després també,
respecte,
diguéssim,
a aquests arguments que hi ha,
que jo els trobo bastant encertats,
que diuen que la...
que les superilles,
que la pacificació de carrers
i que tot això,
si no va acompanyat
de mesures efectives,
diguéssim,
que combatin
l'augment indiscriminat
dels preus del lloguer,
és una pràctica
que gentrifica els barris.
Doncs,
a veure,
el que gentrifica
la ciutat de Barcelona
no és la transformació
d'un carrer,
és l'especulació
que malauradament patim,
no?
Aquesta és la...
jo crec que és una
de les primeres qüestions.
Aquí podríem estar d'acord.
No,
i jo també estic d'acord
en què hem de fer
totes les mesures possibles,
no?
Ara bé,
no hem de fer triar
els veïns i veïnes
a respirar
un aire contaminat
perquè encara no tenim
la regulació
de preus de lloguers.
Hem de treballar
perquè això sigui
el més immediat possible
i això és el que hem fet
des de Barcelona,
per exemple,
com a responsable d'urbanisme,
tu penses que una de les accions
que més em va costar
tirar endavant,
més que la superilla,
inclús,
va ser protegir
tot el tema
del comerç de proximitat,
que és una de les qüestions...
O sigui,
la gentrificació
comença a les plantes baixes,
no?
Quan un comerç
de tota la vida
es canvia,
per exemple,
per un bar o un restaurant.
Això és una de les
clàssiques,
no?,
de les qüestions
clàssiques
de la gentrificació.
Per tant,
això va ser una de les coses
que vam acompanyar
tots els carrers
que estan pacificats,
tenen aquesta protecció
i tenim estudis econòmics
que demostren
que en aquests carrers
el preu del lloguer
dels pisos
no puja més
que en els altres carrers
que no estan pacificats.
Per què?
Perquè el problema
és l'especulació
i no la superilla
o la transformació
dels nostres carrers
en un lloc habitable,
no?
I saludable.
Potser...
Potser...
No sé quines dades
fas anar,
però sí que és veritat
que hi ha barris
com el Poble Nou,
que és el que més abans,
diguéssim,
on més abans...
on abans
es van posar en pràctica
aquesta mena
d'estratègies
com les superilles
i jo diria que allà
sí que ha pujat
i molt
el preu del lloguer.
Però no exactament
en els carrers
que estan pacificats
per superilla.
O sigui,
on puja el preu
al Poble Nou
és el front litoral,
o sigui,
tot el que és
al costat del mar
perquè té l'atractiu
d'estar a prop de la platja,
etcètera,
o a la pròpia rambla
del Poble Nou
que hi era
des de fa molts anys.
És a dir,
és evident
que cada vegada
en una ciutat
tan densa com Barcelona
que hi ha tan pocs pisos
en comparació
d'altres ciutats més grans,
l'especulació
i l'atracció
per determinades zones
habitables,
còmodes,
fàcils,
boniques,
és molt alta.
I per això
el que hem de fer,
evidentment,
és acompanyar-ho
de totes les mesures.
I aquí
és la frustració
sempre de veure
com des de l'àmbit municipal
tenim tan poques competències.
El que encantaria
que Barcelona
fos com Berlín,
que pot limitar
els preus de lloguer.
Potser, Janet,
el problema és
que posar en pràctica
una mesura
sense tenir
la seguretat
que l'altre
que l'ha d'acompanyar,
es pugui posar en pràctica,
potser sí que genera
aquest efecte
gentrificador.
A mi em sembla
molt normal pensar
que si una persona
tenia ara un contracte
de lloguer
al carrer Consell de Cent
i se li està a punt
d'acabar el contracte,
aquesta persona
ja es pot anar preparant
perquè segurament
el nou contracte
pujarà moltíssim.
Això no crec
que sigui molt descabellat
imaginar-s'ho
i això sí que és
un efecte col·lateral
de la millora
de la qualitat de vida
del carrer Consell de Cent.
Em sembla bastant evident.
Sí, però hi ha una cosa
importantíssima
que no podem oblidar.
Avui a Barcelona
hi ha mil morts
prematures
per culpa de la contaminació
i hi ha 750 casos
d'asma infantil
anual.
Per qual cosa
jo crec que no ens pot deixar
no podem dir
bueno, pues esto
ya lo arreglaremos
en otro momento.
Ja.
No, o sigui,
mai serà el moment
perfecte
de tot plegat.
El que sí que
jo et puc assegurar
és que jo m'he deixat
la pell jo,
la de Colau
i tot l'equip municipal
perquè el govern
s'aprovés una llei
pel dret a l'habitatge
que ara ja
el govern d'Espanya
pot aplicar
i pot limitar
els preus de lloguer
i per tant,
o sigui,
no tenen excusa
de no fer-ho.
Vam aprovar fa poc
una moció
a l'Ajuntament de Barcelona
perquè l'alcalde
li demanés a l'Estat
que ho fes.
Estem tot el dia
donant la turra
amb aquest tema
perquè sabem
que és indispensable
que això passi.
Però totes les dues coses
em semblen indispensables,
em semblen fonamentals
per garantir
que la gent
pugui viure a Barcelona.
Si no,
també la gent marxa.
Quan tens una criatura,
què fas?
Et quedes aquí
sabent que als carrers
de l'Eixample
els nens i nenes
tenen problemes
de desenvolupament cognitiu
per culpa de la contaminació?
Home, home,
jo m'he criat a l'Eixample
molts anys
de la meva vida.
Gràcies a la Janet Sants
per haver-nos acompanyat avui
i jugar amb el comunista
amb els valdíes.
Adéu, Janet.
A vosaltres.
Una abraçada.
Alcalde de Badalona,
Xavier García Albiol.
Bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
I moltes gràcies
per jugar tan espectacularment bé,
perquè no ha necessitat
el Volta'l, l'Albiol.
No ha necessitat el Volta'l
perquè aquest home,
la gent normalment
fa servir el Volta'l
amb el tema de la independència
i aquest home
no ha d'amagar absolutament res.
Què?
Alta política, eh?
Política d'altos vuelos
la que estàs fent últimament, eh, Xavier?
Bé, jo crec que més enllà
dels moments seriosos
que hem de tindre
com no pot ser d'una altra manera,
també hem d'haver-hi moments
per l'alegria
i especialment el Nadal, no?
I el fet d'acabar
d'on es hagi situat
com una ciutat referent al Nadal,
doncs jo crec que
té molts aspectes positius.
Amb això estem treballant.
Una ciutat referent
en el Nadal, eh?
O sigui,
en el món del Nadal,
tu creus que Badalona
és ara un referent?
Bé, jo crec que Badalona
s'està convertint
en un referent del Nadal.
Va sortir aquesta setmana,
precisament,
un portal de reserves,
com ebooking,
i va fer un informe
dient que Badalona
era el tercer,
s'havia convertit
en la tercera ciutat
referent del Nadal
al Conjunt d'Espanya.
Per tant,
jo crec que
amb un tema tan simpàtic
i tan divertit
com és aquest,
penso que és positiu.
Quants metres fa
aquest símbol fàlic,
Xavier?
A l'hora
fa 40 metres.
40 metres!
40 metres,
i els hi tinc
que dir una cosa.
Sí.
A l'arbre
es pot entrar,
es pot entrar
i visitar l'arbre
per a dins,
perquè té un diàmetre
d'uns 18 metres
aproximadament.
És espectacularment
diferent.
No riguis-lo,
no riguis-lo.
No riguis.
Val la pena
poder entrar a l'arbre
perquè estarà obert
a tothom
i veure les llums
a dins
és una imatge
espectacular.
Ja vindrem
a veure-ho,
a veure aquesta experiència.
Escolta'm,
el que sí que té de dir
és que estic una mica decebut
perquè estic veient ara
el Roger,
que és una mica cabron,
m'està passant un rànquing
i resulta que no és
el més gran d'Espanya,
tio,
que hi ha Granada,
un lloc de Cantàbria
i Vigo,
ens estan passant la mà
per la cara,
Xavier.
Anem per parts
i anem a dir-li
a cada cosa
el seu nom.
Comencem per Vigo.
Vigo té un arbre
com el nostre
que fa llum
i espectacular
de música.
A l'arbre de Vigo
maneix 37 metres.
Ep!
Jo tinc aquí 40 i mig, eh?
No, no, no, no,
37 metres.
D'acord.
Al que el de Vigo
li vol posar una antena
o no sé què li vol posar
per dir que és el més alt.
Però a l'arbre...
Què et cal?
Sí, sí,
l'arbre és el més alt.
El nostre fa 40
i el seu fa 37.
I Granada i Cantàbria,
què passa?
No, Granada,
em sembla que aquest no l'agafem, eh?
La casa Granada
és un arbre
que és més alt,
és cert,
però és un arbre
de llums, punt.
I no és interactiu,
no és immersiu
com el de Badalona.
No fa llums de llum,
no té espectacle
de so, etcètera.
I el tema de Cantàbria
jo no ho sé,
però em sembla
que allà
hem agafat una figura
i em sembla molt bé.
Escolta'm,
si no,
per assegurar-te el tanto,
per assegurar-te el tanto,
Xavier,
et podries posar tu
a dalt de l'arbre
a modo d'estrella,
perquè tu ets un tio molt alt,
també,
per donar-li
aquells dos metres de més.
Els dos metres,
però el que passa
ja hem posat l'estrella.
Ja la tenim.
Ai, merda.
Ja la tenim
i també s'espectacular.
I vestit d'angelet?
Saps que ets
aquests angelets
que es posen...
jo crec que quedaria...
Estaries moníssim, home.
Llamatiu.
No, ara en sèrio,
això quants diners ha costat?
Perquè al final
estàs gastant-te diners
d'una cosa
que només beneficia
els comerciants, no?
No, estic invertint
en la ciutat,
en l'imatge de la ciutat.
O sigui,
l'arbre
costa 240.000 euros,
Collons.
Em sembla.
Collons.
Sí, sí, sí.
Home.
Però tot el Nadal
amb tema de reis,
o sigui,
tot el Nadal
ens acaba costant
un milió i mig
aproximadament.
D'acord.
Bé, és una inversió
que nosaltres això,
entre altres motius
per als veïns de Badalona,
per als nens i nenes
de Badalona,
però sobretot
el que intentem també
és...
El comerç, no?
És el comerç.
És un referent
per atreure
persones de fora
de Badalona.
Perquè vinguin a comprar,
Xavies.
que vinguin a restaurants,
que vinguin a comprar,
que vinguin a conèixer
aquells punts d'interès
que té la ciutat.
Hem muntat un estant,
repartirem una guia
a totes les persones
que vinguin
i se'ls indigarà
els eixos comercials,
els restaurants,
punts d'interès.
Bé,
és una mica invertir
en la marca
de ciutat.
Però en què millora
la vida
dels veïns
de Sant Roc
o de Llefiar
el fet
que t'hagis gastat
un milió d'euros
un lluny de Nadal?
En què la millora?
La millora
en el fet
que tindran
una ciutat
maga,
bé,
tenen una ciutat
on podran passejar,
tenen una ciutat
on vindran
visitants
d'altres municipis
i consumiran.
Al final,
jo crec que és compatible
el tindre
una ciutat
amb atractius
per a la gent
de Badalona
i la gent de fora
hem resolt
els problemes
del dia a dia.
El fet
que invertim
en un arbre
de Nadal
no significa
que deixem
d'invertir
en la construcció
de dues escoles
que ho construirem
el mes de gener
o febrer
i començarem
a licitar-les
o la construcció
d'una piscina municipal.
És que és compatible.
A mi m'agradaria
fer-li una pregunta
que estem al comunista
avui amb el Xavier García Albiol,
una pregunta dirigida
al Joel.
El Joel,
que com sabeu
és comunista.
Aleshores,
tu,
Joel,
com t'expliques
que el Xavier García Albiol
a Badalona
hagi aconseguit
el 56% dels vots
a les últimes municipals,
té, atenció,
18 regidors,
el PES és segona força
amb 4 regidors.
Aleshores,
el Xavier García Albiol
té una frase
que diu que a Badalona,
jo l'he sentit dir,
fins i tot el voten
els indepes.
Bueno,
hi ha una cosa innegable.
Ara parlàvem
del barri de Sant Roc.
Jo diria que el barri de Sant Roc,
l'Albiol,
que és un dels més pobres
de Badalona,
parlant clar,
l'Albiol va arrasar
a les municipals,
però després,
guanya el PSOE.
Això és així, no, Xavier?
Sí, sí, sí,
és cert.
No es van guanyar
tots els barris de Badalona,
el barri de Sant Roc,
no sé,
ara no recordo.
Però que guanyes tu,
no guanya el Partit Popular.
No guanya el Partit Popular,
guanyes tu,
perquè després...
És igual,
guanya el projecte,
guanya el projecte
que tenim a Badalona.
Guanya la persona.
Però al final,
tothom sap
on jo milito
i que jo tinc un carnet
de militància,
però això no treu
que quan jo
estic al front
de la ciutat,
les decisions que prenc
no les prenc
en funció
de la meva militància,
sinó les prenc
en funció
del que jo considero
que és prioritari
o necessari,
no?
I és evident
que si a les generals
que es van celebrar
el mes de juliol
aquest any
vam treure
12.000 vots
si no recordo malament
i un mes abans,
un mes i mig abans
a les municipals
vam treure
gairebé 51.000 vots,
doncs van haver-hi
milers de persones
que no són
del Partit Popular,
que són independentistes,
socialistes,
o no voten,
clar, clar,
que confien
en el nostre projecte
i per exemple
em va parar un senyor
perquè quan vam obrir
les llums
de la plaça
a la vila
em va parar
i dius
escolta,
que soc independentista,
eh?
però que molt bé,
tal,
igual,
bueno,
doncs és el que m'importa,
a mi m'és igual
que soc independentista.
de l'ofort és que m'ho crec.
Però,
però,
però és que,
home,
les Hades estan allà,
vull dir que és que...
Sí, sí, sí,
que sí,
que sí,
jo he de dir,
jo he de dir,
xerri,
una cosa.
A Badalona,
a Badalona,
el districte primer,
que és el barri...
Mira,
a Badalona,
el districte primer,
que és el barri del centre
i els de l'entorn,
allà sempre guanyen
els partits independentistes
i els homes
tenen un 75%
del vot,
aproximadament.
Sí, sí.
Nosaltres no havíem guanyat mai.
Per primer cop
aquestes eleccions
vam ser primera força política,
tant al barri del centre
com al districte primer
de Badalona.
És a dir,
de 256 meses electorals
que hi ha
al total de Badalona,
256 vam ser
primera força política
a 251.
Te la pots treure,
Xavi,
tens tot el dret
a treure-te-la,
perquè és així.
No, no, no.
Però deixa'm dir-te
que jo hi ha una cosa
que trobo bastant admirable
de la teva manera
de fer màrqueting polític
i a mi no em sorprèn tant
que guanyis vots
al centre de Badalona
perquè al final
és un partit,
amb tots els respectes,
és un partit de dret,
és un partit liberal
i és normal
que la gent que viu bé
et voti.
El que em sorprèn
és que et votin això,
et votin gent
de...
gent pobra,
immigrants
i en general
gent a qui,
en principi,
les polítiques del teu partit
els hi van en detriment.
Per tant,
trobo molt meritori
això que fas
de convèncer
els pobres
que tenen
els mateixos problemes
que els rics.
És a dir,
convèncer un pobre
que els seus problemes
són la inseguretat,
l'ocupació
i aquest tipus de coses.
Crec que tens
un mèrit innegable.
Però és que
aquestes qüestions
no és un tema
de dretes,
esquerres,
ser pobre o ser ric.
Al final,
les inquietuds
per tindre
una millor seguretat,
una millor neteja,
escoles,
biblioteques en condicions,
això és una cosa
que vol tothom
més enllà
de les seves circumstàncies
personals.
I si posem
a la cent
en aquests barris
on tenen
una situació
de desestructuració
social
i econòmica,
doncs és evident
que jo
quan he governat
també he intentat
fer un esforç
perquè aquests barris
doncs puguin recuperar
una normalitat,
que els veïns
independentment
del barri on visquin
es sentin orgullosos
de viure a Badalona,
no?
I bueno,
forma part de la meva forma
de ser
i d'actuar.
I et funciona,
et funciona.
Vull dir,
els números
allà estan.
Deixa'm
tancar aquesta entrevista
preguntant-li
al Xavier García Albiol
si creu que veurem
abans el Girona Europa
o l'Espanyola Primera?

social.
em sembla que no t'agrada
el Txen i en Txen gaire, eh?
No, no, no,
és que no m'agrada
ni em deixa desagradar,
tampoc no el conec,
el que sí que és evident
repeteixo,
o sigui,
jo crec que
les dades estan allà,
no?
tu no pots
amb sis anys
canviar vuit vegades
d'entrenador,
perquè
és que és impossible
que la culpa
sigui dels vuit
entrenadors.
Ja, ja.
Escolta,
no em faig alguna cosa
i quan tu
baixes a segona,
tornes a pujar
i tornes a baixar
tenint un pressupost
que no tens
que estar patint
d'aquesta manera,
doncs alguna cosa
no s'està fent bé
i jo crec que això
és objectiu
i és inqüestionable.
Xavier García Albiol,
l'alcalde de Badalona,
gràcies per jugar avui
al comunista,
una abraçada,
bon dia.
A reveure.
Adeu, adeu.
El suplement
amb Roger escapa.
Diuen que com més curt millor.
Per això a Hipercord
i al Corte Inglés
només fins al dia 14
tens un 20%
de descompte directe
en totes les joguines
de marques com ara.
Lego, Pinipón,
Nerv,
Partianco...
Afanya't,
és un gran descompte
però fugàs.
Només fins al 14
de desembre.
20% de descompte directe
en joguines
de les millors marques
a Hipercord
i al Corte Inglés.
A la botiga Web i App.
Quarantès serà
un artesenc
el 9 de desembre a Artès.
Concurs de colles sardanistes,
doble ballada de sardanes,
concert i ball de gala
amb la principal
del Llobregat,
la principal de l'Abisbal,
la Meravella
i la Salvatana.
Vine a Artès
per gaudir de la música
tan nostra
en un entorn
degradable, germano.
Més informació
a la web
serauartesenc.cat.
Ei,
encara no saps què fer
el 16 i 17 de desembre.
Vine a la Fira del Gall
de Vilafranca del Penedès.
Gastronomia,
vins
i moltes activitats més.
No t'ho pots perdre.
Aixeca la cresta
amb nosaltres.
Consulta tota la informació
a firadelgall.cat.
Ja tens el torró de Nadal?
Perquè ara al Corte Inglés,
si en compres dos,
te n'emportes tres
en tots els torrons
i dolços de Nadal
al Corte Inglés.
En compres dos
i te n'emportes tres.
I el mateix
en els bombons Lindor,
en la gula del Norte,
l'ou filat
i en milers de productes més.
te n'emportes tres
i en pagues dos.
Te n'emportes tres
i en pagues dos.
Supercori,
percori,
supermercat al Corte Inglés.
Què necessites aquest Nadal?
M'ha semblat veure
una persona que dic
hosti, que tio,
se sembla a mi.
Estàs agafant per darrere?
Sí.
T'agrada?
Sí, sí, sí, m'agrada, m'agrada.
Endavant als ok, sisplau.
Sexe, drogues...
Eh, ja, ja.
Vosaltres mateixos
en vendreu a una fuente
a TV3 dilluns a la nit.
I cada dimarts
un nou capítol
a 3CAT.
Segurament superem
alguna cosa lleugera.
Crec que vull posar
un llum tros d'IKEA
a la sala d'estar.
Però què dius?
La inspiració pot arribar
en qualsevol moment.
Per això IKEA
obrirà del 6 al 10 de desembre
perquè puguis fer realitat
les teves idees.
IKEA Badalona
tancarà el dia 10
més d'IKEA.
Pones barra Catalunya.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
Paraules de cap de setmana.
El suplement
Catalunya Ràdio.
Som 3CAT
i ara entrem al búnker.
La tradició maia
diu que quan perds
una baralla
una batalla
perdó
has de fer oferenes
al teu rival
ensenyar el de respecte
com els equips
de futbol
que s'intercanvien
els banderins
abans de començar.
Sí, però quan acaba el partit
no els hi donen res.
O sigui, en un Barça-Madrid
el perds
i els som els has de donar
un xai.
No, no, no, seria terrible.
Hòstia, quina imatge.
La imatge és horrorosa.
El búnker
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Un programa
amb un Premi Ondas 2023.
Cada nit
a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
Bueno, hem perdut
la Champions.
Té, quedeu-vos el xai.
Té, i unes gallines
també, Vinícius.
Xavier Graset.
En aquest creixer constant
que és la vida
hi ha una fase fonamental.
És aquesta fina frontera
de la preadolescència
a l'adolescència.
Una etapa apassionant.
Alba Carreras.
Inspira, respira.
I viu mil emocions.
El programa per pares,
mares i famílies
amb criatures
entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres
que estem tot el dia
nens amunt, nens avall.
Kids XS
amb Pau Guillemet
i Txell Bonet.
Cada dissabte
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio.
Catalunya migdia.
Benvinguts a les dues.
Catalunya migdia.
Terratrèmol devastador
al Marroc.
L'informatiu de referència
del cap de setmana.
De reaccions de condol
i de solidaritat
amb el Marroc.
Per servir el fil
del que passa aquí.
D'arreu del món
i, òbviament,
també de Catalunya
i l'estat espanyol.
I el món.
President Pere Dagonés,
tot el suport al poble.
Al cap de setmana,
connecta't a l'actualitat
amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Quin temps ens espera
a les pròximes hores.
Catalunya migdia
amb Neus Bonet
i els esports
amb Maria Guixat.
Dissabte i diumenge
a les dues del migdia.
A lo suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger escapa.
Cinc minuts per arribar
a tres quarts de dotze
del migdia.
Som al suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Ara, un exercici actualitzat
de nostàlgia.
Volveré a caminar
entre la tormenta
bajo un cielo de cristal
cuando empiece a llover
i pintada
en les esquinas
mis sonrisas
en venta.
Volveré
a tropezar
aunque ahora diga
que no.
Com aquest navajas
de papel
o com aquest insurrecció.
barras de bar
perteneceros
de amor
os enseñe
mi trocito
pero
retales de mi vida
fotos a contraluz
o com un altre
dels clàssics
més aclamats.
Si solo tengo amor
que és lo que valgo yo
si tengo ganas
de bailar
para què
voy a esperar
ahora necesito amor
és mi única ambició
como yo no sé
bailar
a galeras
a remar
baila conmigo amor
que soy muy cariñoso
guapa
aunque muy chico
y muy feo
piloto de aeroplano
soy
llévame al cine amor
y a comer
un arrocito
a Castellón
si totas
son cuatro días
pa'que vas
a exprimirte
el limón
Quimi Portet
bon dia i bona hora
bon dia i bona hora
què tal
molt bé i tu
aquí estem
cap de setmana
la veritat és que
les hagués
disparat les 24
una darrere l'altra
i ens hagués faltat
temps i tot
a veure
com ho he d'explicar
això Quimi
des Barajuste
piramidal
les 24 cançons
una de les 24
més populars
de l'último
de la fila
que s'han tornat
a juntar
el Manolo
i el Quimi
per regravar-les
enregistrar-les
donar-li un altre toc
no sé si és que
quan recuperaves
els discos
Quimi
notaves que li faltava
una actualització
explica-ho tu això
no, no
no ha estat
aquest el motiu
de fer-ho
la veritat
que va començar
una mica
per casualitat
a TV3
es va organitzar
un homenatge
a Àngel Casas
al Celci
jo diria
que fa 3 anys
3 o 4 anys
i amb el Manolo
se'ns va demanar
de tocar una cançó
en aquest homenatge
i vam dir
va vinga
som-hi
i ens vam tancar
l'estudi
per gravar
una maqueteta
em sembla que era
Aviones Plateados
que vam tocar
ens vam tancar
l'estudi
amb el Manolo
i jo sols
i ens ho vam passar
bo
gravant
Aviones Plateados
després vam gravar
Insurrección
per un programa
que feia
de televisió
i vam començar
a embolicar-nos
i vam dir
va gravem-ne un altre
i ens vam anar
embolicant
i tot plegat
ens vam adonar
que teníem un disc
teníem
unes quantes cançons
i vam anar continuant
ha sigut un procés
una mica llarg
de dos anys
intermitent
o sigui
que treballàvem
dos o tres dies
a la setmana
i al final
va sortir el disc
però la Genesi
no va ser cap
ni una voluntat
de revisió
del material
mira
ho passàvem bé
la veritat
que era un aillejar-se
també
de la seva carrera
de la meva
una mica
dos dies de festa
a la setmana
que eren fantàstics
i d'això
ha sortit
el projecte
però totes aquestes
cançons
ja existien
aleshores
quin és el mecanisme
per donar-li una volta
o la justificació
per reenregistrar-la
una altra vegada
bueno
que és més divertit
encara
perquè realment
la part més dolorosa
de gravar un disc
és fer la cançó
però unes cançons
que estan contrastades
que realment
saps
que han tingut una difusió
que a la gent
els agraden
que nosaltres
vam passar molts anys
tocant-les en directe
tot això
unes cançons
que només
en pots aprofitar
la part bona
diguem que
això és com
un arròs
d'aquests
que no hi ha
closques
no?
vull dir que
que et vas a menjar
un arròs
i ja no hi tens
cap
no hi ha cap
os ni cap
closca
només teníem
la part positiva
del procés
de l'estudi
i de la música
i ens hi vam precipitar
d'una manera
totalment
adonista
i fàcil
em consta
que de rossos
n'heu fet uns quants
en tot aquest procés
creatiu
procés creatiu
no
procés executor
d'aquests dos anys
no?
home
això
de tant en tant
s'ha d'anar a dinar
està claríssim
i és una cosa
que els companys
músics
i músiques
que ens escoltin
saben que és una part
dels processos
tant quan vas de concert
com quan vas
quan estàs gravant
un disc i tot això
que són moments
agregables
de distensió
i no només
en aquesta professió
en moltes altres
i amb el Manol
el tema dels arrossos
és important
sí
importantíssim
aviones plateados
i aviones planteados
rozando los tejados
vestido y en la cama
mirando tu ventana
leo libros
de pintura
que compré
no tengo hambre
solo dormiré
no sé
tant el Manolo García
com el Quimi Portet
han continuat
les seves trajectòries
cadascú amb la seva carrera
en solitari
no han parat
de publicar discos
i de fer gires
Quimi
quan et mires
ara l'última
de la fila
enrere
i veus
tots aquells anys
i aquella bogeria
de gires
per Sotamèrica
aquells discos
aquells reconeixements
com t'ho mires
tota aquesta època
tu?
Bueno
òbviament
et fa il·lusió
de petits
volíem ser músics
volíem que això
fos la nostra professió
i hem estat afortunats
que ho ha estat
i ho va estar
en aquest cas
el Manolo
i jo vam començar
amb uns grups
que ens costava molt
o ràpid
o l'esborro
ens costava moltíssim
de tirar endavant
i òbviament
el projecte
de l'últim Oàfil
amb el seu reconeixement
va ser un plaer
i el vam
el vam gaudir
a fons
el vam gaudir
a fons
i ho hem continuat
gaudint
després
quan ens vam separar
el Manolo
ha pogut fer una carrera
d'una manera
totalment confortable
fent el que volia fer
i jo personalment
i amb tota modèstia
també he fet
el que volia fer
i bueno
ens ha permès
ser professionals
de la música
fins a una edat
doncs ja seria
edat de jubilació
o sigui que ja
està claríssim
que no tindrem
cap altre ofici
el que passa
és que
no sé si
ara
publicant aquest disc
no sé si teniu
constància
que
esteu aconseguint
també arribar
a un públic nou
o tens la sensació
que els seguidors
i que tota aquesta gent
que t'ha estat demanant
durant tants anys
torneu
que torni l'última fila
són els oldis
que els dic jo
el públic
veterà de sempre
jo diria
que predomina
el veterà
predomina
el veterà
perquè
aviat no oblidem
que la música popular
en general
cada generació
té una música
i
aquesta música
que té cada generació
s'intenta una mica
que tallin
la música
dels anteriors
i si pot ser
que resulti
una mica
irritant
i tot
per la generació
anterior
millor
i em sembla
que això
passa en tota la música popular
no et diré
que no hi hagi gent jove
que els interessa
aquesta música
o gent
que estan enfocats
a la professió
musical
i que els interessa
però jo diria
que predomina
el veterà
no no
però predomina
la persona
que
aquesta música
hi troba
un poder
abocador
que el porta
a una època
una mica
de memòria
i tot això
i bueno
i sí
tens l'esperança
i l'optimisme
de pensar
que hi ha gent jove
que ho sent
i pens
ostres
que guai
finalment
és música popular
finalment
tu sempre
t'has reivindicat
com un músic
molt d'estudi
que el teu
escenari
és l'estudi
de gravació
tancar-te allà
i allà
passes hores
i t'ho passes
fantàsticament bé
el que passa
és que en aquest
Google Tour
Quimi Portet
que ha fet parada
com bé saps
a Sabadell
i et vaig venir a veure
perquè sempre
ens ho passem pipa
tinc la sensació
que us ho passeu
encara molt molt bé
dalt de l'escenari
Quimi
bueno
sí
insisteixo
que sóc una persona
afortunada
tinc un grup
de persones
amb les quals
toco fa molts anys
amb l'Ancel Celada
amb Antonio Fidel
el Jordi Busquets
que són músics
que toquem junts
des de fa tants anys
que és un plaer
llavors també
ocupem el nostre
petit espai
entre cometes
del mercat
que em sembla
que la gent
que ens ve a veure
sap perfectament
el que ve a veure
i et fa estar
molt confortable
a l'escenari
vull dir
que no
estem en unes edats
ja que estem
amortitzadets
i tampoc
has d'intentar
descobrir noves coses
ni obrir
nous mercats
i hi ha una sensació
de relax
a l'escenari
que es tradueix
en una concentració
en el que fem
amb la música
i que em sembla
que la compartim
molt fàcilment
amb la gent
que ens ve a veure
Us deuen estar reclamant
tant discogràfiques
com públic
que això
acabi muna gira
el que passa
és que de moment
pel que dieu
veig que no
Bé, això és un projecte
discogràfic
i mai l'hem pensat
com un
mai ho hem pensat
com que tingués
una traducció
en els escenaris
el Manolo està fent
els seus concerts
jo estic fent els meus
i no
i la veritat
com que això
ho hem de decidir
nosaltres
no ho decideixen
ni les discogràfiques
ni ningú
ho hem de decidir
el Manolo i jo
amb un arròs d'aquests
que comentaves
doncs
en principi no
en principi no
però us ho passeu
molt bé junts
no?
aleshores
home, sí
això està clar
ens vam fer músics
perquè ens agradava
aquesta professió
i quan estem junts
recuperem
recuperem aquest plaer
d'estar junts
i de treballar junts
i això
ho podem continuar fent
sempre que vulguem
ara fer un concert
doncs ja ho veurem
en principi
aquest projecte
és purament discogràfic
és a dir
de necessitar
ho estic segur
que no ho necessiteu
el que passa
la meva pregunta és
series capaç
tu de gaudir
d'un concert
de l'último
de la fila
havent d'omplir
un gran estadi
que segur que l'ompliríeu
però però si no
en Sant Jordi
o això et generaria
en el punt
de la teva carrera
en què estàs
angoixa?
no, no
jo aviam
fer de música
és fer de música
puc fer de música
amb el Manolo
o amb el meu grup
finalment és el mateix
ja sé que
vist des de fora
doncs ja té unes
connotacions comercials
molt més grosses
però finalment
estàs fent el mateix
l'esforç és el mateix
has d'assejar
has de preparar cançons
has d'intentar
uns arranjaments
que funcionin bé
i una posada
amb escena
que resulti agradable
pel personal
que vinguin
no, no seria
cap problema
el problema no és aquest
el problema és que
simplement
no hi hem pensat
a fer això
no està sobre la taula
en aquests moments
Querida Milagros
Querida Milagros
Llevo seis días aquí
Te echo de menos
No puedo vivir sin ti
He visto las explosiones
brillando a mi alrededor
Tengo miedo
no lo oculto
solo me queda tu amor
Por ahora la suerte
me ha sonreído
Necesito verte
aquí no hay amigos
No estaría de más
que alguien
que alguien me explicara
¿Qué tiene esto que ver
contigo y conmigo
Quimi?
Quimi, tu continues escrivint?
Continues fent cançons o no?
Sí, sí, vaig fent canzonetes, sí
De fet, és el que em dedico, bàsicament
En faig menys que abans
però sí, sí, vaig fent cançons
O sigui, continues amb la inspiració
llevanta, amb un horari
perquè sé que ets una persona disciplinada
i amb la voluntat, per tant,
de fer un altre disc
com a Quimi Portet, eh?
Algun dia o altre?
Definitivament sí
No tinc cap termini
però sí
Quan vaig avançant
amb un material nou que tinc
i quan tingui les meves 12 cançonetes
i estiguin preparades
i estigui satisfet
a l'estudi, a gravar-les
i endavant, sí, sí
Quines inquietuds
És a dir, tens el teu univers particular
sempre a nivell literari, ja et dic
i de temes amb què toques
És a dir, ara que estàs
ara ho deies
t'ho fas servir aquesta expressió
d'una mica granadet
És a dir, què t'inquieta?
Què et preocupa?
Continues volem parlar
de cançons d'amor
D'aquest ve de gust
explicant un disc
Bé, no es pot negar
que a partir d'una certa edat
la nostàlgia
una mica
la memòria
ocupa més espai
de la que ocupava antigament
Molts dels temes
que quan ets
quan és més
més tendre
t'impressionen
i et fan il·lusió
i et motiven
doncs
es van evaporant
i es substitueixen
una mica amb aquest
de la memòria
que és una part important
en la poesia popular
i en la música popular
sobretot
d'autors així
una mica més grandets
perquè quan tens
21 anys
el tema de la memòria
és molt limitat
recordes la primera comunió
i 4 cosetes més
però quan en tens 66
doncs sí
recordes més cosetes
per bé o per mal
i aquest és un dels temes
que
òbviament
si escrius
si escrius
és dels que
et motiven més
vuela el viento
espuma del mar
vuela el viento
y vuélvelo a volar
mezcla el mundo
ruge mistral
mezcla el mundo
y mezclanos con él

des barajuste
piramidal
un regal fantàstic
pel tio
per aquestes festes
pel que
us vingui de gust
i que
doncs
per molts anys
perquè
perquè la festa
continua
Quimi
i aquestes 24 cançons
doncs mira
són un regal
d'aquest Nadal
meravellosament bé
que si té un final
doncs
dalt d'un escenari
encara ho celebrarem més
i si no
doncs
ens conformarem
amb el proper disc
del Quimi
que segur que també
té una pinta exquisida
una abraçada
ben fort a Quimi
igualment
salut
i moltes gràcies
salut
5 minuts per arribar
a les 12
amb l'último de la fila
arribem pràcticament
al migdia
ens actualitzarem
amb la Neus Bonet
i de seguida
el suplement
rebem Pep Noguer
acompanyat
d'una institució culinària
com és Carme Ruscalleda
que acaba de publicar
La paella pel mànec
mira
una altra excusa
per parlar de Rossos
i de
moltes propostes més
ara tornem
El suplement
amb Roger escapa
un moment
un moment
mireu a càmera
Lluís
uau
mireu això
posa-t'hi mama
oh
quina passada
amb el programa
Vacances en Família
de la Xenascat
no pararàs de capturar
moments dels que recorden
tota la vida
apunta't fins l'11 de desembre
a xenascat.gencat.cat
barra Vacances en Família
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Aquest naval regala
a Tutankamon
l'experiència
immersiva
a Ideal Barcelona
Més de 75.000 persones
han viatjat
a l'antic Egipte
a través de la sala
immersiva
la realitat virtual
i el nou espai
metavers
Tutankamon
l'experiència
immersiva
Entrades a
idealbarcelona.com
Arriba la venda
privada exclusiva
per clients
amb targeta
amb descomptes del 15%
en una selecció
d'electrònica
i electrodomèstics
Consulta amb nosaltres
les marques
i els models
que hi participen
Només fins a l'11 de desembre
Venda privada
en exclusiva
per clients
amb targeta
al Corte Inglés
a la botiga
web i app
Targeta més
a part financera
al Corte Inglés
és subjecte
a la seva aprovació
Consulta amb les condicions
al Corte Inglés
Bonès
Torna al Festival
de Balsos i Dances
de l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
Un programa dirigit
per Xavier Puig
que repassa
l'any 2023
a través de 12 moments
musicals significatius
El 16 de desembre
al Palau de la Música Catalana
i gira de concerts
per Terrassa
Lleida, Girona, Rubí
Puigcerdà, Reu, Sabadell
Vic i Sant Boi
de Llobregat
Entrades a osvallers.com
Benvingudes
les que ens sentiu
des d'aquí
i des de l'altra punta
del món
a la tele
o al mòbil
ara
o quan tu vulguis
Benvingudes
i benvinguts
a una nova manera
de veure i sentir
contingut en català
i de qualitat
3CAT
Descarrega 3CAT
la nova plataforma digital
Tomàs Molina
Laura Fai
i Núria Marín
Albert Pla
Nina
Joaquim Torres
l'arquitecte dels famosos
i Viviana Ballver
a Col·lapsa
amb Ricard Ostrell
a TV3
aquesta nit
ningú s'ha anat d'aquí
sense trobar
el seu desig
te n'has assabentat
hi ha un lloc màgic
en el qual
els desitjos
de tot el món
es compleixen
només has de visitar
el cort inglés
i descobrir
quin és el teu
aquest Nadal
descobreix
què desitges
a la planta
dos i mig
del cort inglès
on viu
la màgia de Nadal
un equip de Catalunya Ràdio
ha acompanyat
l'expedició científica
al continent blanc
coneixem de primera mà
l'actual política
de preservació
d'un territori fràgil
i amenaçat
descobrim com funciona
una base Antàrtica
coneixem els científics
i compartim
la seva feina
les seves anècdotes
i el seu viatge
als confins de la Terra
ha salido una ballena
respirar
amb aquí coberta
i caure
trencar-se el cable
a l'Antàrtida
no hi ha ossos
el podcast de Domènech Subirà
i el tècnic de so
José Antonio Rodríguez
a l'app i al web
d'aquest ràdio
i al 3CAT
necessitem que plogui
però això no està
en les nostres mans
però sí que està
en les nostres mans
contribuir
a estar
el futur del planeta
a la conferència
del clima de Dubai
l'unitat internacional
ha acceptat
crear aquest fons
però un moment
de les temperatures
fins a la pròxima
cimera
del clima
la supressió
dels combustibles fòssils
i qui pagarà
els desastres
del canvi climàtic
cal una resposta global
i urgent
la crisi climàtica
i la COP28
a Catalunya Ràdio
els convidats
de Sílvia Còpolo
s'estiren
al divan
l'any 2000
a Mallorca
venien 7 milions
de turistes
i ara
en venen 18
per tant
és evident
que aquest creixement
ha comportat
que visca en pitjor
perquè hi ha massa gent
i està tot saturat
i molt de llocs
no hi podem anar
aquest diumenge
s'hi estira
l'empresari
Biel Oguet
a més
se renta per càpita
que fa 20 anys
era la primera
de l'estat
ara sigui
la seta
el divan
el divan amb Sílvia Còpolo
quinzena temporada
el valor de la conversa
hem de poder parlar
que no vivim del turisme
i que això
aquest model
no funciona
aquest diumenge
a partir de les 9 del vespre
a través del canal
exclusiu digital
de l'avial web
de Catalunya Ràdio
els dissabtes
a la mitjanit
empar Moliner
ens convida
a fer un tast vertical
el tast vertical
és del programa
de vi
de Catalunya Ràdio
i pretén donar veu
a pagesos
pageses
somillers
somilleres
elaboradors
elaboradores
és a dir
en definitiva
a paisatgistes
els dissabtes
a la mitjanit
tast vertical
amb empar Moliner
també a l'avial web
de Catalunya Ràdio
nena
anem a fer un vi