Bon dia, us informa Neus Bonet-Begant.
La presidenta en funcions del govern Balear,
Francina Armengol, acaba de denunciar
que encapçalarà la llista del PSOE de les Illes al Congrés.
Palma, Catarina Carmany.
Bon dia, Francina Armengol, Falcó Fort,
i encapçalarà la llista dels socialistes a les generacions.
El PSOE ha demanat a les generals una sortida
amb la que vol demostrar fort a l'ESA
després de la decepció de diumenge passat.
Ha argumentat que ara el camp de batalles l'estat
i ha apel·lat a la lluita contra la dreta i l'extrema dreta.
Me deixaré saber,
perquè aquestes illes no pateixin aquestes injustícies,
per salvaguardar els drets de la ciutadania,
per fer feina intensament perquè Espanya no es debingui
amb un govern de dreta extrema i d'extrema dreta,
perquè crec que ara, més que mai,
hem de donar un pas endavant, un pas valent i ferm.
I jo estic disposta, com sempre, a donar-lo.
I demanes vostre suport per encapçalar la llista
al Congrés de Diputats per a les illes de l'Estat.
Catarina Carman Jaume, Catalunya Ràdio, Palma.
Més notícies, en Raül Flores.
La presidenta del Congrés, Maritxell Batet,
és la millor situada per repetir com a cap de llista del PSC
les pròximes eleccions del 23 de juliol.
Ho ha apuntat el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta,
en una entrevista al Soblement de Catalunya Ràdio
i la seva arribada indòbita als Països Baixos
per assistir a la final de la Champions femenida de futbol.
Fins que les òrgans del partit no ho decideixen,
no ho podem donar per fet,
però ella va ser la cap de llista l'anterior vegada,
ho ha fet molt bé, és presidenta del Congrés,
i jo crec que, en fi, que si ella vol,
el normal seria que s'hi fos.
L'incendi que va cremar ahir al polígon industrial de Vilabla Areix,
al Gironers s'ha destruït quatre naus
d'una empresa de bicicletes i patinets elèctrics.
Sis dotacions dels bombers encara hi treballen
per controlar els punts fumejants
i garantir la seguretat de la instal·lació.
El subinspector dels bombers de Giron, Enric Cano,
ha explicat a TV3 que serà difícil determinar les causes del foc.
Feia uns mitja hora, 45 minuts, que havien tancat,
o sigui que no quedava ningú.
Per tant, les causes és molt complicat,
perquè quan hem arribat, com que estava ja totalment desenvolupat,
era difícil, fins i tot, saber per quin punt havia començat.
El conductor d'un totterreny ha mort aquest matí
en un accident a la C-45 a Cerós, al Sagrià,
per causes que encara s'investigen.
El totterreny ha sortit de la via i ha impactat contra un arbre.
A conseqüència de l'accident,
ha mort el conductor i l'únic ocupant del vehicle.
Es tracta d'un home de 76 anys i veí d'aquest municipi de Cerós
amb aquesta víctima.
Ja són 63 les persones que han perdut la vida
en accident de trànsit a la xarxa viària interurbana de Catalunya
durant aquest any.
Un accident a aquesta hora, novament, a l'AP7,
a l'altura de Martorell, en aquest cas,
complica i molt la situació del trànsit.
Sapiguem si hi ha més problemes i on són.
Equip viari de Catalunya Ràdio, Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, Neus.
Sí, efectivament, cues importants a l'AP7,
sentit sud per un accident que ha passat a Martorell.
Les cues arriben fins al papiol
i afecten també el punt de confluència amb la B23.
I també hi ha retencions a aquelles carreteres
del punt d'accés al circuit de Montmeló.
Així, hi ha retencions a les C17 parets del Vallès,
sentit nord, a la C33 a Mollet del Vallès,
sentit nord i a la C35 per accedir al circuit de Montmeló.
Altres punts com, per exemple, la Roca del Vallès,
l'AP7, sentit nord, també se'n recén.
Fins a dos quarts de dotze han sortit de l'àrea metropolitana
de Barcelona 381.000 vehicles,
que representa el 81% dels previstos fins a les 3 de la tarda
en l'operació sortida d'aquest cap de setmana llarg.
Carmina Mala-Carriga, Catalunya Ràdio, Equip Biari.
Esport, Xavi Soler.
Avui, final de la Champions, femenina de futbol
a partir de les 4 a Barça, a Bullsburg, des de les 3 ja,
amb la transmissió de la TDG de Catalunya Ràdio.
Barça jugarà avui la quarta final dels últims cinc anys.
L'únic títol, però, de moment, és de fa dos anys, el 2021.
L'any passat va perdre la final contra l'Olimpí de Lío.
A les 4 també es faran, començaran a baix
els entrenaments oficials del Gran Premi de Fórmula 1,
serà el circuit de Catalunya,
això definirà la grella per la cursa de demà.
A dos quarts de set, Gijón Palau,
és el primer partit de la final de la Lliga femenina d'Ukaipatins.
Barça i Inter Movistar jugaran el primer partit
del Playoff semifinal de la Lliga de Fútbol Sala,
a les 7, al Palau.
També a les 7, Atlètic-Barceloneta lluitarà pel bronze
contra el Boliakmeni a la Champions de Waterpolo.
A les 7 també, Força Lleida-Valladolid,
és el quart partit del Playoff de quarts per l'ascens a l'ACB,
on els lleretans estan perdent l'eliminatòria per dos a un.
I a dos quarts de set, última jornada unificada
de la Lliga a Sovaldambol, amb el Granollers,
que juga a Valladolid lluitant pel subcampionat,
per aconseguir-ho ha de fer millor resultat que al conca.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
cadeu-vos amb la pinta que fa Àlexia,
amb el joc de maluc que fa Àlexia.
Sense tocar la pilota, la rep, va cap aquí, va cap allà,
fa un joc de maluc, clava la seva defensora,
clava la fortera i clava el sisè gol del partit.
Passen cinc minuts de les dotze del migdia,
som al suplement, som a Catalunya Ràdio,
un directe des d'Eindhoven per afrontar la setena hora
ja d'aquest suplement que hem arrencat a les 6 del matí,
vendora-vendora, i per viure les hores prèvies d'aquesta final
que comença a les quatre, a partir de les tres,
com sentíem ara a la TDG, una última hora que afrontarem
amb el David Clopés, que el tenim a l'estudi de Catalunya Ràdio.
Clopés, què tal? Hola, Escapa, com estàs?
Molt bé, i tu? Bé, estic bé.
Com estàs? Bé, estic bé.
Com estàs? Molt bé, i tu?
Bé, ara estaves recordant les experiències viscudes
la setmana, fa un any, a Turí, recordes?
Quina decepció, eh? Sí, sí, sí.
Perquè jo t'escoltava ara quan conversaves
amb els aficionats del Barça i tenia un déjà vu, no?
El que va passar a Turí fa tot just un any,
i les sensacions són les mateixes,
però jo crec que avui el desenllaç,
vaja, poso-la amb el foc, que serà diferent.
Som molt a prop de l'estadi, farem aquest recorregut
amb dos companys teus, com són el Gerard Autat
i la Mireia Vera, acaben d'arribar, també,
i xerrarem una mica de futbol d'aquí una estona.
Però abans, ara, tinc unes vistes sensacionals,
perquè som en un terrat ben amunt, ben amunt,
d'Indoven, i veiem bona part de la ciutat.
Som a casa d'alguns catalans, que ja fa uns quants anys,
que estan instal·lats aquí, i cada un d'ells
té la seva història particular.
De fet, som a casa del Julià. Julià, bon dia.
Com estàs? Molt bé.
Això de tenir avui tantes visites,
suposo que no sé si és habitual aquests dies per tu.
No, no és habitual.
Explica'ns on som, ara mateix.
Mira, ara som sobre d'un edifici que es diu Gerard,
que està...
El nom està posat...
del nom del fundador de...
de Catalunya.
Ah, i de Philips, Gerard Philips,
i era una de les antigues fàbriques on es fabricaven
les teles i les ràdios fins als anys 90.
A quin pis som? Ara estem un setè pis.
Realment, a Philips aquí ho patrocina tot, eh?
Fins ara ho havia patrocinat tot.
Crec que ara els noms s'han quedat com a forma històrica.
Ah, sí? Com a...
O sigui, és una manera de màrqueting també per a la ciutat.
Sí, és una forma de màrqueting.
Quants anys portes tu, Gui Julià? Ara farà quasi...
Des del 2011. Des del 2011.
Per tant, 12 anys ja des de...
vivint a Indovent. D'on ets?
Jo soc de Mataró. De Mataró.
Com hi vas venir per aquí?
Bé, jo soc enginyer electrònic de formació,
i vaig donar una mica la volta al món.
Vaig anar als Estats Units, als Estats Units,
i vaig acabar aquí buscant innovació
i buscant treballar en el món de la tecnologia,
com molts dels catalans que estem aquí.
Fa la sensació que és una ciutat molt moderna, no?
Home, és una ciutat...
Ben dissenyada, agradable, tranquil·la.
Fins i tot avui fa bon temps,
que suposo que és un dels hàndicaps que deveu tenir.
Cada cop fa més bon temps del que sembla, però sí, sí.
És una ciutat molt còmode de viure.
És una ciutat...
Si vens aquí a treballar, a estudiar,
et mous amb bicicleta, tens la feina a cinc minuts,
és molt agradable,
i està ple d'oportunitats al mateix temps.
Tu ja has arribat per quedar-t'hi?
Home, 12 anys ja és un currículum considerable.
Vull dir que no sé si penses construir la resta de la teva vida aquí, ja.
Jo quan vaig marxar de Catalunya, que vaig agafar,
em va sortir l'oportunitat de vindre a fer un doctorat a la Philips.
Quan vaig pujant al cotxe, sentia que era un camí sense retorn.
Ja no només per les ciutats,
sinó per les oportunitats que venien en el futur.
Lacalçotada.com, això què és?
Això és una idea que va sortir com un hobby.
Mentre estava fent el doctorat,
se'm va demanar Julià,
per què no muntes una calçotada amb cinc amics?
I com pots veure aquí a casa meva,
és el primer cop que ho faig al terrat.
No se'm va ocórrer en aquell moment,
perquè ho fèiem al març, fa mal temps,
i vaig anar al restaurant d'aquí baix, els hi vaig dir,
i van dir fem una vent al Facebook i van vindre cent persones.
Cent persones? No només catalans, suposo, ja, o sí?
Mixed crowds. Ah, sí?
I amics de catalans que els van arrossegar.
I d'on surten els calçots que us mengeu a Indoven?
Surten del Maresme. Ah, sí? Te'ls importes, eh, d'allà?
Ho faig tot, sí, sí, ho importo.
I suposo que arran d'això també deus tenir demanda
de gent que viu a l'estranger i té ganes de fer calçotades,
o com ha anat? Exacte.
O sigui, el que va començar com un hobby és el que et dic,
van ser cent persones, va ser molta feina,
jo estava fent el doctorat i vaig dir no ho faré mai més,
però degut a la demanda i la il·lusió de la gent,
vaig anar repetint i a partir del 2018 ja vaig començar
a fer enviaments a casa. Perquè la gastronomia aquí justeta.
Molt justa. Què mengen?
Aquí és típic el formatge, la cervesa,
però més enllà dels dos formatges típics que...
És una gastronomia molt bàsica, són una cultura protestant,
llavors és tot basat en purers de patates,
llegums, sopes i carn.
La gent té poca cultura gastronòmica.
Tinc el Nogué per aquí, puc saludar el Pep Nogué?
Bon dia. Ah, bon dia, bon dia, Pep.
Què tal? T'imagines fer una calçotada indóvent?
Home, el que no me l'imagino gaire és fer la calçotada
el mes de juny a indóvent, perquè, clar,
ja en deuen quedar pocs, de calçots, no?
Sí, sí, els calçots ja... Digue-s'hi a Júlia.
Sí, sí, ens queden els últims calçots.
Els vam guardar per aquesta ocasió, veient que venia l'efició,
vam dir els guardarem. Ben guardadets, per si de cas.
I la salsa, què és la gràcia? La salsa en tenim plena.
Molt bé, molt bé. Home, aquesta sí que ja és de tot l'any, no?
Jo, la salsa... La salsa és de tot l'any.
Aquesta és fàcil de reproduir.
Deixa'm saludar també la Marta Comelles.
Ella també és una catalana que porta un temps aquí.
Marta, què tal? Bon dia. Hola, bon dia.
Com estàs? Estic molt bé.
Quant temps portes tu aquí? Perquè aquí en tenim un que porta 12 anys.
Doncs jo em porto 21. Déu-n'hi-do.
21 i ara quants en tens, tu? Ara en tinc 45.
Per tant, pràcticament la meitat de la vida aquí, eh?
Més de la meitat, sí, aquest any, sí, sí.
Com hi vas arribar, aquí?
Doncs jo vaig venir per fer un Erasmus, jo soc química,
vaig venir per fer un Erasmus, eren 9 mesos,
i al final va ser per sempre.
Per amor o per com és?
No, em vaig quedar fent doctorat, després l'amor,
i al final una cosa porta l'altra, i em vaig quedar...
Al final, si el meu marit és holandès,
tinc dos fills migholandesos o migcatalans, i aquí vivim.
Amb qualitat de vida, diries, o...?
Amb molta qualitat de vida, això sí.
No tornaries a Catalunya?
Ui, quina pregunta més difícil!
Sí, sí que tornaria, es troba a faltar, també es troba a faltar.
Què enyores, què enyores?
Enyoro molt les tradicions.
Jo soc molt de tradicions, doncs soc de Barcelona,
a les festes de la Mercè, Sant Jordi,
queda molt típic, però trobo a faltar el que...
la familiaritat del teatre, de la música,
el que tinc allà, que també ho he desenvolupat aquí,
però allà, bueno, queda.
Les coses que toquen, les fibres.
I d'aquí què t'agrada?
Aquí m'agrada la qualitat de vida,
doncs el que ha dit el Julià,
que es pot anar tot arreu amb bicicleta,
perquè és un lloc on et sents que...
no sé, bé, és fàcil viure, oi?
Tot està molt ben organitzat,
i això s'agraeix molt, és molt còmode.
Anireu al partit avui o...?
No hem trobat entrades.
És una pena.
Un dia cal barça a casa vostra, eh?
El meu pare ha vingut expressament pel partit,
però no vaig trobar entrades,
ja estaven acabades quan ens vam connectar alhora,
però és així.
Has tastat els calçots del Julià?
Sí, tant.
Eres una d'aquestes 100 catalanes que va venir aquí fer...
No, jo no, però moltes amigues sí,
però després l'hi vaig comprar
i durant el Covid, sobretot,
em vaig aficionar a fer calçotades a casa,
i molts dels calçots eren del Julià.
L'olandesa és tan difícil com sembla?
Sí, és molt difícil.
Al final s'aprèn, sobretot si l'utilitzes,
jo tinc dos fills,
perquè necessites les escoles,
però, home, sí, és difícil.
I els fills han mantingut el català?
Sí, jo els parlo sempre en català.
O sigui que parlen català, holandès,
i suposo que aquí l'anglès també l'aprenen molt bé a l'escola.
Sí, ells amb mi parlen en holandès,
però fem una conversa bilingüe,
i quan van a Barcelona parlen català.
I tu, Julià, amb l'olandès te n'has sortit?
Sí, me n'he sortit.
Crec que l'olandès és igual de difícil que aprendre el català.
Tens poques probabilitats de practicar-lo,
a la que intentes parlar català a Catalunya,
la gent tendeix a parlar-te espanyol,
a la que intentes parlar holandès a Holanda,
la gent et parla amb anglès al petit error.
Llavors és difícil de trobar el context.
Nosaltres ens enfotíem molt del Johan Cruyff,
com parlava castellà de la manera que parlava.
El que passa és que els holandesos del Johan
també deien que amb holandès parlava malament.
No sé si això és un mite o us ho han certificat aquí.
És veritat.
I si l'escoltes, te n'adones que parla igual.
Molt bé.
El Guillem Monzó, el Guillem,
crec que porta una mica menys a Indoven, oi, Guillem?
Sí, exactament.
Quant temps?
Vaig arribar l'octubre, són uns 9 mesos, més o menys.
Què hi fas, aquí?
Doncs ara estic estudiant un doctorat,
a la TUI, aquí a la Universitat d'Indoven.
Aquí en tens dos que també han vingut per uns mesos i mira.
Igual, igual, això a la vida mai se sap.
És també la teva idea o no ho saps?
No se sap, jo soc bastant flexible en aquest sentit.
Com és que vas triar aquest destí?
Bé, va ser bastant donat.
Jo, per coses de la vida,
vaig acabar estudiant un màster en neuroenginyeria.
I jo seguia a través de les xarxes socials
i diferents contactes,
algunes tendències que hi havia dins el mercat.
El mercat tenia investigació.
I com ha resultat això,
vaig veure una oportunitat d'un doctorat
aquí a aquesta universitat,
l'única universitat que feia aquest doctorat,
i vaig venir aquí.
I t'està agradant?
Sí.
A més, l'empresa on estava treballant abans de venir,
on vaig a les pràctiques del màster,
la meitat del grup o de l'empresa eren d'aquí.
Llavors vaig venir aquí a conèixer gent.
Això és positiu.
Hola, Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
La Rosa Campanyà és la més veterana de la taula,
perquè si no m'equivoco,
crec que fa més de 40 anys que vius en Déu en tu.
Vaig vindre el març del 1981.
Fixa't.
I què t'he de dir?
L'amor.
On el vas conèixer?
A Lloret de Mar.
En aquells temps anàvem molt a Lloret de Mar.
Va venir a fer turisme i mira.
I ens vam enganxar.
I què tal?
Molt bé.
Home, es va sortir amb la seva si et va portar cap aquí, no?
I tant que sí.
Jo sempre he sigut molt aventurera.
Me'n vaig per tot, per tot arreu.
Així que no.
I a tu no et pregunto si has après l'olandès,
perquè segur que el parles.
I fins i tot no sé si t'ha costat mantenir el català
al llarg dels anys, o què?
El català el parlo una mica xarnegat, però bé.
Faig el que puc.
Com és la vida aquí?
Molt bé.
Aquí em sento lliure.
Allà em sentia molt...
Claustrofòbica.
Sí, molt.
Fins i tot amb la família, també.
Perquè jo tinc una manera de pensar molt lliure.
I la família, catalans, castellans,
i tot el que nosaltres diem,
té que ser, i jo no.
Jo a la meva.
Així que aquí em sentia lliure, totalment.
Heu provat de tornar a Catalunya?
Sí.
Quan em vaig separar del meu marit,
vaig tornar.
El meu fill tenia 5 anys.
Però ell no s'acaba de coplar,
jo no trobava feina.
Vam pensar que ens en tornem.
Però vaig fer bé de provar-ho.
Perquè si no ho proves,
després, al millor,
tens aquella cosa que...
Ai, ai, si ho hagués fet.
Ho vaig provar, no va sortir cap a tornada, ja està.
Què hem de visitar a Indoven?
Home, l'Evoluon.
Aquest platillo volante que hi ha és fabulós.
Què és l'Evolon?
És que hem passat per davant
i no m'he volgut arriscar a explicar-ho.
I també tenen un museu dintre.
De vegades fan moltes coses allà, ensenyen de tot.
Però és un auditori o què és?
No, no.
S'ha fet servir més aviat com a museu.
També tenen restaurant a sota.
De vegades ha hagut platja i tot.
Ha fet una platja.
Ha sigut una cosa al·lucinant allà a la platja.
Realment han aplicat la tecnologia tot arreu
també als edificis i a les infraestructures,
veig aquí, una mica, Julià.
Sí, i de fet, mira, aquí pots veure un exemple.
Si t'hi fixes,
l'edifici aquest d'aquí davant, el Barbell,
que està construït seguit entre 15 i 18 mesos,
ja l'edifici està construït amb un formigó
que és amb bombolles a dintre.
És un formigó que flota.
El vaig veure en una cosa a visitar,
per tothom que no sàpiga, l'octubre
hi ha la setmana del disseny holandès
i es veu tota la tecnologia que es desenvolupa a Holanda
i sobretot a Indoven.
I aquest edifici és el clar exemple.
I si mirem a dalt de tot,
hi ha uns molins de vent que generen energia.
Hi ha unes plaques solars.
I això és d'una startup del mateix barri,
que és de un idò espectacular.
Realment amb unes vistes espectaculars
i un dia espetarrant, el clima no deu ser habitual
que faci aquest oci.
Hem tingut sort, eh?
Però cada cop fa més bon temps, la veritat.
El canvi climàtic aquí s'agraeix.
Mirareu el partit?
Mira, el meu cosí
de Barcelona
m'he donat dues entrades.
I jo, que no soc futbolera, vaig dir
que no, carinyo, no.
I a més tinc això que m'agrada més.
A la gana, no?
A on eres tu, Marta?
Moltes gràcies per obrir-nos les portes de casa vostra.
Molta sort, també.
Avui toca calçotada, veig, no?
Sí, ara baixarem, acabarem de preparar la calçotada
per la gent que s'ha remit avui.
On feu el foc?
Els calçots aquest cop...
No em diguis que els fas al forn.
Són calçots que ja s'han cuinat.
Ah, ja s'han cuinat, d'acord.
Llavors, perquè com que no hem trobat l'espai
per poder fer el foc, aquí dalt no tenim permisos.
A la temporada de calçots, esteu convidadíssims
a vindre a qualsevol de les calçotades
o a l'espai que estem intentant obrir ara a Amsterdam
per fer calçotades durant tot l'any.
El Julià Delos és el vostre contacte Indoven.
Moltes gràcies a tots quatre perures acompanyant.
Molta sort.
Farem camí nosaltres des del suplement
amb el Gerard Autetit, la Mireia Vera i el Clopés
cap a l'Estadi Chinuchano
i també amb l'ajuda del Pep Moguer
anirem desgranant també algunes de les claus d'aquesta final.
De seguida tornem al suplement. Fins ara.
El suplement.
En directe des d'Indoven.
Amb Roger Escapa.
Hem acomiadat els capitals.
Ha sigut un orgull per fer aquesta barretta.
El sentiment i l'orgull
de ser el millor club del món,
això no ho traurà mai ningú.
Hem acomiadat el Camp Nou.
No vols marxar?
No vull marxar, ja fa 48 anys que vinc
al meu avi.
Ara toca acomiadar la TDT.
Fins la temporada que ve.
La transmissió d'en Torquemada.
Diumenge a partir de les 8,
la TDT del Celta-Barça a Catalunya Ràdio.
L'enerració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Tens el cotxe variat a la carretera?
Prem el botó RAC i sabrem on ets.
Contracta la nova assegurança connectada RAC
amb un dispositiu d'emergència
que ja ho localitzarà la teva ubicació.
Només es deprèm el seu botó RAC.
No cal ni que ens truquis i vindrem encara més ràpid.
assegurança de cotxe connectada RAC, la millor protecció.
RAC i som per ajudar.
Si hi ha alguna cosa que tots desitgem és poder.
Podem posar la rentadora quan vulguem
o podeu obrir la factura de la llum amb on somriure.
Hi ha una forma d'aconseguir-ho.
Generar la teva energia.
Solideo t'acompanya en la transició energètica.
Plaques solars, bateries, aerotèrmia,
carregadors per a cotxes elèctrics.
RAC.
Solideo.
El poder de la teva energia.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de...
Dam.
Assistència sanitària.
RAC.
Solideo.
I CaixaBank.
Catalunya Ràdio.
40 anys.
F serves kinda deпон d'horter i no vasで regardless
d'al amb brou.
Quina Hani.
Adrico de po esces servers.
Només fins al 29 de juny
aconsegueix un aire condicionat de 3.000 talking-planes
per 299 euros. Només a Brico de po.
Els Estats Units és un país de contrastos.
Us ho explico.
El podcast que ens apropa a la realitat nord-americana
amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga amb Francesc Garriga.
L'univers de contrastos dels Estats Units
segons el nostre corresponsal.
Feu follow i acompanyeu-me.
Soc la teva il·lusió.
Soc impulsiva.
Tossuda. Valenta.
Omplo estavis perquè soc sentiment.
Passió i lluita.
Soc la teva il·lusió.
I tenim una cita amb la història.
Final de les Champions, Barça a Wolfsburg.
A TV3 i Catalunya Ràdio.
Avui a partir de dos quarts de quatre de la tarda.
Tonight the streets are ours.
El suplement.
Tonight the streets are ours.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
These lights in our hearts they tell no lies.
Amb Roger Escapa.
A Culinàrium ens apassiona la cuina i cuinar.
A les nostres botigues o a la botiga online.
Culinàrium, patrocinador de l'Arc de Noguer.
6 minuts per arribar a dos quarts d'una del migdia.
De seguida, el Pep Noguer.
Ara enruta per Indoven,
acompanyats del Gerard Autet, la Mireia Vera i el Clopés,
que és a l'estudió de Catalunya Ràdio.
A veure, us torno a saludar. Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Bones.
Vaig a rebaixar el sufle i el tot costa.
Ara parlem.
A veure...
Home, Clasca, quan un fa la feina,
fas els deures, analitzes el Wolfsburg,
els últims partits que ha fet,
i després del que va passar l'any passat,
poses una mica el fre inconscientment.
Tot i això, el Barça, per mi és favorit.
Sí, per mi està un esglaó per sobre,
però sí que és cert que el Wolfsburg,
les últimes tres finals que ha jugat,
les ha perdut contra el mateix equip,
que és l'Olimpíc de Lió,
i elles tenen un lema que és que no és el Lió.
Per tant, aniran a pertot,
és un equip que és un equip rocós,
que crec que en alguns minuts costarà,
però si mirem plantilla, mirem trajectòria,
mirem proposta de joc,
jo crec que el Barça hauria de fer-ho molt malament,
o hauria de deixar de ser el Barça,
com va ser a Turí,
per no endur-se aquesta victòria,
però estem parlant que és una final
i que és molt difícil guanyar.
La primera que té el Barça
és l'experiència de l'any passat,
on segurament la final era més igualada,
però l'experiència d'haver perdut una final
jo crec que és un plus per aquest Barça,
que avui no es refiarà davant d'un equip
que potser no té tant talent com el Barça,
però potser té més experiència,
perquè han guanyat dues Champions,
ja ho deia la Mireia, han jugat 5 finals,
per tant és un equip que cal respectar,
malgrat que el Barça té una plantilla
molt més talent i és favorit,
i ho diré jo, és la meva opinió clarament favorita.
I heu estat vosaltres dos a Indome alguna vegada?
No, jo mai. Jo tampoc.
I veure un desplaçament
tan lluny i tan difícil i tan car
i veure que tot i així el Barça porta
8 o 10.000 persones aquí,
l'any passat 15.000 a Turí
és extraordinari i és fantàstic
i ho hem de celebrar tots plegats, no?
Jo crec que sí, i crec que va molt més enllà
de tot el tema futbolístic,
sinó que aquest Barça ha trencat moltes barreres,
ha trencat molts estigmes
i ha aconseguit que l'afició la segueixi allà on van,
és que no ho vull dir 10 anys enrere,
em dic 5 anys enrere,
crec que ja era impensable que això es pogués donar.
Jo només un punt de crítica, perdona,
m'agradaria que l'estadi que escollís
la UEFA l'any que ve
fos un estadi gran de veritat d'Europa,
perquè jo crec que hi ha un punt de por,
penso, de la UEFA, compte que potser
no ens ompliran l'estadi,
i l'afició del Barça l'any passat,
si li haguessin donat més entrades a Turí,
més que hi haurien anat.
Per tant, jo crec que aquí hi ha hagut un punt
de por, si hem de creure en el futbol femení,
doncs pensem en gran
i organitzem una final de Champions
en un estadi de Champions.
I l'horari potser, no, David? També, també.
L'horari, perquè a les 4 poses aquest partit a les 8,
probablement,
i jo penso que té més, no?,
més presència i més...
I per què el programen a les 4 a la tarda?
Doncs, sincerament, no en tinc idea,
i si no m'equivoco crec que hi ha la final de la FK.
A la mateixa hora.
Per tant, això no beneficia sens dubte,
el que estàvem parlant ara
de l'evolució del futbol femení,
que en molts moments, almenys a Espanya,
sembla que sigui el Barça femení
i la resta és el futbol femení.
El Barça ha fet els deures, amb els recursos, etcètera,
i la resta d'equips encara no.
Clupers, clar,
abans parlàvem fa una estona
amb la Tudela i companyia,
amb la Sònia, tot el tema Àlexia,
si ha de jugar, si no ha de jugar,
pinta que comença la banqueta, no?
Sí, home, a veure, amb això et dirà
la Mireia i el Gerard, que són els que hi entenen de veritat,
però home, a mi m'estranyaria
que fos titular, tot i que ell l'hem sentit
aquesta setmana assegurant
que està al 100%, no?
I, evidentment, la seva jerarquia,
la seva ascendència en aquest vestidor
és el que em fa dubtar, això sobretot, no?
El poder que té, no?
L'àuria d'Àlexia Botellas
en aquest Barça és l'única cosa
que em fa dubtar ara mateix.
Però, esclar, aquest mig del camp, ara mateix,
fent-ho tant i tant bé amb Wolge,
potser per això Hiraldes obre aquesta porta, no?
I, de fet, va ser molt gràfic, no?
Ahir a la roda de premsa, quan li vam preguntar
l'opció que Àlexia fos fals nou,
potser aquesta és l'opció, no?
La seva via d'entrada, no sé si com a titular
o com a revulsiu a la segona part.
No ho sé.
A mi aquesta opció que em dius em costa.
Em costa, bàsicament,
a nivell estructural, a nivell tàctic,
perquè, per exemple,
una Àlexia de fals nou, probablement,
per exemple, qui inicia la presió al Barça,
en molts moments és Jacey o Xoala,
o en algun cas fins i tot Mariona,
de fals nou, jo penso que aquí, Àlexia,
per molt que ella se senti al 100%, que no ho dubto,
que amb la guanyadora, que segur que està superrecuparada,
uns creuats, a nivell competitiu,
i a nivell d'intensitat,
és gairebé impossible que estigui bé per mi.
Per mi no hauria de jugar.
Has tornat pràcticament fora, no?
La lesió dels creuats llegia que en el cas de les dones
és una mica més llarga la recuperació que en el cas dels homes, no?
La lesió està canviant una mica la manera de recuperar-se,
ara s'està anant cap als 12 mesos,
quan abans podria ser uns 7 o 8 mesos,
i crec que tot té el seu temps.
Jo crec que Àlexia està al 100%,
se sent forta físicament, però estem parlant d'una final,
estem parlant d'una jugadora
que no ha completat encara ni una part sencera,
el màxim de minuts que ha jugat són 30,
i crec que s'ha d'anar pas a pas,
perquè és una lesió molt fotuda
i és una lesió en una recaiguda,
et porta a estar una altra vegada molt temps sense poder competir.
Tots els veners, jo crec que la veurem, no?
Jo crec que sí.
Em sembla que probablement tinc opcions de tant.
Continua sent la que ven més samarretes, Clopés, no?
Home, sí, sens dubte,
i de fet, fixeu-vos-hi, vosaltres que sou aquí a Indoven,
fixeu-vos-hi amb les samarretes que duen els aficionats,
jo ja ho vaig veure a Turí,
i érem un percentatge altíssim de samarretes de l'Àlexia,
és a dir, el valor que porta
la millor jugadora del món és enorme.
No sé si continua sent la que més em ven,
però quan va marxar Messi,
comptant tot el masculí,
continua sent la de l'Àlexia.
Al Barça,
les samarretes que més venien
eren les de l'Àlexia.
No sé si això continua el còmput així,
però dels homes, no sé qui ara mateix
ven més samarretes que l'Àlexia.
No tinc la dada, però, vaja,
l'Àlexia em ven moltíssimes, això t'ho puc garantir,
perquè, vaja, és clarament,
quan preguntes a tots els aficionats,
els més menuts, els més grans,
tothom sempre té en boca el nom d'Àlexia,
si li demanes per la seva vida,
que és la millor jugadora.
Escolta'm, va, posem-nos en l'escenari
que avui el Barça guanya el títol.
La Copa ja dorm a Catalunya,
en principi, perquè tornen avui al vespre,
passi el que passi.
Aleshores, fem allò que no hem de fer
amb la boca gaire gran, però una mica sí.
A partir de demà, què?
Sant Jaume.
El Barça això no ho ha dit obertament,
perquè saps que això, a vegades,
diuen que du mala sort, no?
Però sí que podem explicar que la idea és
que guanyin el títol amb una rua,
i que aquesta rua acabi Sant Jaume,
que és el que havia fet històricament sempre
l'equip masculí, que es va deixar de fer
per les dimensions de la plaça Sant Jaume,
però que a mi sempre m'havia encantat
perquè tenia una mística, no?
Aquelles imatges dels jugadors,
primer en la balconada de l'Ajuntament,
després a la Generalitat...
El Blancos Llorones del Ficost, des d'allà, no?
Correcte, i Jordi Pujol Botán, aquí també Núñez...
I el Ziga Zaga.
Sí, Zaga, sí, sí.
I jo crec que sí.
Bangal.
També fent allò del Barça, què?
Home, jo crec que és una imatge que
m'encantaria poder tornar a veure demà a Sant Jaume.
A partir de les 6, diuen, que seria aquesta rua.
Veurem si també hi ha recepció
el president de la Generalitat,
que ens apuntava també amb la boca petita que sí,
per no espatllar res.
Veig aquí aficionades perquè ens estem
apropant a l'estadi. Hola, hola.
On veniu?
Ell és de Catalunya, de d'Amsterdam, perquè visc allà.
Vius a Amsterdam? Sí, sí, sí.
Per tant, a tu t'ho han fet bé, aquest any, no?
Sí, sí, perfecte, ho tinc aquí al costat.
Han aprofitat la final per venir-te a veure, també.
Exacte. Què hi fas, a Amsterdam?
Estic treballant. De què?
Soc professora de tenis.
Què tal la vida aquí, als Països Baixos?
La veritat és que molt bé, es viu molt bé,
l'únic que, clar, el temps vivint a Barcelona,
venint de Barcelona, aquí és dur.
Però avui, has vist, hem tingut molta sort.
Ets aficionada al futbol? Moltíssim.
Avui què? Avui guanyem.
Fàcil. Fàcil?
Fàcil. L'any passat també era fàcil,
i mira, Tori, el viatge de tornada, tu et quedes a Amsterdam,
però ells que han de tornar ho tenen més fotut, eh?
No, però l'any passat no estàvem nosaltres animant al Barça,
i aquest any sí, o sigui que aquest any només podem guanyar.
Sí, és nostre. Tot es veniu de Barcelona, aquí?
De Rotterdam. De Rotterdam?
Ostres, però aquí hi ha una delegació importantíssima, no?
Ens hem muntat fa tres setmanes, però sí, sí.
T'eres mosot? No, treballant.
Però tot estava jugant al Barça i diem, hòstia, hem d'anar a l'aula.
A què us dediqueu, que hi ha tanta feina per aquí?
Màrqueting, nosaltres. Màrqueting també, sí.
De qui és la sabarreta que portes?
De la Patri. Sempre a Patri.
I ara estàvem comentant si Alexia ha de ser titular avui,
si no ha de ser titular, com ho veieu vosaltres?
No se sap. Si és titular o no ho farà genial.
Jugar, jugarà, però quan surti serà quan digui.
No sé, a la zona, tant suposo.
On se celebren els títols, aquí?
És a dir, si avui guanya, on hem d'anar?
Escolta'm, l'olandesa.
Septembermark, o així.
A l'avió de tornada se celebrarà moltíssim,
i les holandeses, les que vivim aquí,
anirem a la plaça que hi ha allà.
Com el portes, l'olandès?
Amb 3 paraules.
Difícil, eh? Molt, molt.
Però bueno.
Tant que ens en fotíem del bengal quan parlava castellà,
i mira.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes sort, molts ànims.
Anem tirant, anem desfilant cap a l'estadi,
amb l'Auteti, amb la Mireia Vera.
Digues, digues, Clupés.
No, anava a dir-te.
M'has preguntat allò de les samarretes,
he estat aquí investigant a veure qui era el jugador del Barça
masculí que més en ven,
Lewandowski, Pedri i Gavi.
Ara mateix són els que venen més samarretes
després que marxés més, sí?
Molt bé, molt bé.
Què més? De la vessant esportiva, què hem de destacar, Mireia?
Bé, jo estic pendent de veure com sortirà el Barça,
d'aquest 11, d'aquests últims dubtes que pugui haver,
de si veurem això o no,
que ahir no es va entrenar amb l'equip.
I respecte al Wolfsburg,
jo crec que serà un equip
que intentarà, doncs,
jo crec que no arriscaran a pretadal en molts moments,
sinó que anirà temporitzant,
i s'ha de tenir molt en compte les seves transicions.
Són molt ràpides, intentant no perdre pilotes
en carrils complicats,
com pot ser el carril central o en propi camp,
perquè crec que ho tenen claríssim les alemanyes
que intentaran sorprendre d'aquesta manera.
Gerard?
Sí, és que l'aspecte més important a nivell Barça
són els jugadors que venen o a molèsties,
o Fridlana Rolfo,
Lucy Brons, veurem la punta d'atac,
sobretot si és Jaycee, si és Oshola,
si és Mariona,
que això és un canvi gairebé d'estructura tàctica,
perquè no té res a veure amb una davantera central.
I el rival?
Jo penso que sí que hi haurà molts moments que sí que pressionarà,
sí que pressionarà d'alt, perquè és un equip físic,
sobretot amb Jons do Tira,
Jons do Tira a un costat,
i Eva Peijor per dintre,
que no para de tirar les marcades,
i la veritat és que pressiona molt bé.
Amb ganes de veure aquest aspecte tàctic,
que és com m'agrada valorar-m'hi els partits,
a l'hora amb la victòria del Barça, evidentment.
És curiós, per cert.
Creuem que no ens ha trobat un altre moment.
Compte, que ara estem travessant per un lloc
que no ho hauríem de fer.
No, anava a dir-vos que és curiós amb el Wolfsburg,
malgrat que tots estem dient que el Barça és favorit,
ens hi hem trobat només 3 vegades,
i ens hem guanyat dues d'aquestes 3 vegades.
Unes de mal record,
recordareu aquella Champions de la Pandèmia,
on el Barça perda semis,
2 a 0, que si no recordo malament,
Rolfo jugava en aquell Wolfsburg.
I fa el gol, fa el gol, Clopés.
Això mateix. I després ens les trobem,
la temporada passada, que les vam guanyar 5 a 1
en el segon rècord d'assistència,
al Camp Nou,
i en canvi allà vam perdre 1 a 0,
però clar, amb l'eliminatoria ja es resolta.
És curiós, 3 vegades que ens hem trobat,
5 a 1, això s'hi demana de tanta gent al Camp Nou.
Heu vist l'estadi? Sí.
Què tal? Xulo? Molt xulo.
I parlàvem, era el Clopés, crec,
de buscar un estadi
de major capacitat,
però bueno, intueixo que s'hi somple,
que així espero que s'ompli.
Molt anglès, oi? No és molt anglès, oi, d'aquest estil així?
És tancat, eh? És tancat,
agrada bastant dreta, bastant recollit.
Jo penso que hi pot haver un molt bon ambient
futbolero, que se senti,
però sí, estic d'acord que per alguna altra
final de la Champions,
un estadi més impacta dels top d'Europa
es podria buscar, sens dubte.
I de cara a la temporada que ve,
expliqueu-me més coses, per exemple,
l'entrenador continuarà segur que passi el que passi avui?
Jo crec que sí. Jo crec que sí.
És a dir, està clar que el Barça, el seu objectiu principal
és guanyar aquesta Champions,
o si més no, jo m'atreviria a dir arribar
a la final de la Champions, jo crec que amb la plantilla
i amb l'esforç que fa el club,
l'obligació, l'objectiu principal és ser aquí
i jo crec que ha fet una bona feina
durant aquesta temporada,
recordem que arriba després del triplet,
que no és fàcil gestionar un equip on arribes
i ja hi ha tant d'èxit,
i jo crec que ha aconseguit donar una volta tàctica
a l'equip, dotar-lo de més recursos
i jo no veuria un Barça
a la temporada que ve sense el Jonathan Giralde.
Jo penso que el binomi
i el Giralde està força consolidat,
tot i que l'experiència
i el futbol em fa portar a dir
que no hi ha cap tipus de sentències,
per tant, amb un estiu poden passar coses.
I per què hi ha tants entrenadors
homes i tan poques entrenadores dones
també
en la màxima divisió femenina?
Mira, jo crec que és qüestió de temps,
jo crec que fa temps,
bueno, fa anys,
les jugadores o les dones
no se'ls passava pel cap
poder entrenar un equip,
dedicar-se a això
i crec que amb això anem endarrerits
de la temporada temporal
i que és qüestió de temps
que les dones es vegin empoderades
per poder dirigir
i també se'ls pugui donar oportunitats.
Jo crec que hem fet molt camí, Roger,
però que encara queda molt per fer,
encara hi ha moltes estructures
únicament liderades per homes
i amb això no vull dir que no ho facin bé,
sinó que també crec que hi ha dones
amb capacitat per poder liderar
i per poder estar en aquestes posicions
i crec que d'aquí uns anys en veurem moltes més.
Sí, amb el caràcter que comentava d'Emma Hayes
probablement pugui portar tranquil·lament
un equip masculí,
amb l'hòstia que té l'Emma Hayes
jo crec que el podria portar tranquil·lament.
Mira, això també seria bona idea,
que crec que s'hauria de veure més
en el futbol masculí
que hi hagi dones que puguin també entrenar.
Estem al carril bici
que ens estan a punt de treballar,
veniu cap aquí, veniu cap aquí,
és que estem a punt d'arribar...
És sagrat, el carril bici holandes,
són samarretes
blauranes
deficionats.
Hola, què tal, d'on veniu vosaltres?
De Matadeperra, de Catalunya, aquí.
Què tal, com ho veieu avui?
Molt bé, avui guanyarem, seguríssim.
N'hi ha de petites, de noves generacions
que també pugen amb força.
Sí, home, des de ben petites a Barça, això sempre.
Us desplaçeu habitualment a les finals
tant amb el masculí, tant amb el femení,
o és la primera vegada?
És la primera vegada i esperem que això porti sort.
Bé, bueno, hem vingut amb avió
i hem estat dormint aquí
i hem vingut directament aquí al partit, sí, sí.
Molt bé, que vagi molt bé el viatge tornada, gràcies.
Vinga, va, camí de l'estadi,
que ja hi som pràcticament a tocar.
I amb el Clupés,
que, evidentment, també estarà pendent
avui d'aquesta jornada,
que comença a les 3 amb la TDG de la Jalmà.
El partit és a les 4.
Clupés, tens alguna cosa més després tu?
Home, a mi em toca la festa, no?
Si la cosa va bé, a mi em toca la festa, no?
I no em toca anar al títol de Champions,
que estic convençut que arribarà.
No ho vull dir a ningú gaire,
perquè si no em diran que porto mala sort.
Al campus sempre m'ho diu, és que em portes mala sort.
Per tant, jo callo, no dic res.
Per cert, deixa'm afegir una cosa sobre això que dèiem,
no? De creure'ns al futbol femení
que creixi de veritat i que veiem cada vegada
més entrenadores, no?
Dones entrenant, també hi torno allò...
a clavar el palet a la UEFA,
que s'hi creguin també amb els premis econòmics,
perquè avui llegia i em sobtava molt
per la feina de la Champions.
La setmana que ve juga la final de la Champions
masculina entre City Inter.
El guanyador s'endurà 20 milions d'euros.
Això ha sumat el que ja has anat guanyant
durant la temporada.
Per exemple, el Real Madrid la temporada passada
va sumar com a campió 133 milions d'euros
entre el que va guanyar la final
i el que va jugar durant tota la temporada.
Doncs bé, el guanyador avui de la Champions
s'endurà aquests 350.000
i un màxim d'1,4 milions d'euros
que és absolutament abismal.
1,4 contra el 133 del Madrid de la temporada passada.
Jo ja entenc això que deia abans el ministre Iceta,
que sí, la proporcionalitat...
Però clar, de 1 a 133,
jo crec que hi ha un abisme de proporcionalitat
potser excessiu.
Pep Noguer, a veure,
bon dia i bona hora de nou.
Bon dia, què tal?
On hem de dinar aquí? Perquè clar, aquí hi dinem feina.
Perquè la gastronomia,
entre els calçots, les patates i tot això,
no sé si avui és...
No és un viatge gaire gastronòmic, això?
Clar, clar, això és el que te n'aveties dir.
Jo crec que a l'equip contrari del Barça
li haurien de donar, diguem-ne,
el menú tradicional de per aquí,
perquè tinguin una digestió ben pesada,
saps allò de puré de patata,
de formatges,
de peixicos fumats, i no?
Que tinguin ganes de fotre migdia
de les 4 de la tarda,
perquè clar, és que...
Tu pensa una cosa, és a dir,
aquesta raça de vaques que tenim
aquí a casa nostra i, diguem-ne, que potser és una de les
més internacionals, aquesta
de blanca i negra, la de les taques, la de la llet,
és d'aquí, és a dir,
la raça frisona és una raça
que és molt originària d'aquí,
d'Holanda, també una mica d'Alemanya
i de Bèlgica, però precisament
és d'aquí. I per què és aquesta raça?
És a dir, per què mengen
tant formatge aquí i tanta mantega?
Home, doncs, perquè és una raça de vaques
que és molt llatera perquè
dona una mitjana de 30 litres
de llet al dia.
Per tant, clar, pensa que aquí
de oli d'oliva avui en dia
segur que en consumeixen,
però clar, és que el formatge,
el Gouda, l'Edam, que són
els dos grans formatges holandesos,
podríem dir, i la cuina de la mantega,
la tenen molt a l'ordre del dia.
En canvi, l'oli d'oliva
és extra potser no tant.
Segur que no, segur que no. A veure,
tots aquests catalans i catalanes que estan
per aquí, que foten calçotades,
com venen, s'emporten una bona
dosi d'oli d'oliva, a veure, és extra català,
que segur que els hi va...
Que ho troben a faltar, no? Abans que parlaves...
Hòstia, què trobes a faltar, no?
Jo crec que troben a faltar segurament l'oli d'oliva,
que troben a faltar també, per exemple,
alguns embotits, perquè clar,
aquesta zona d'aquí dalt
és molt també una zona de peix fumant,
una cosa que nosaltres no hi estem
tan acostumats. Ara en diràs, bueno, el Salmó.
Sí, bueno, no, però, per exemple, aquí
utilitzen molt també, compren molt
l'arangada, no?
L'arenc, que no és la nostra, podríem dir,
arangada, no? A mi, salada i fumada,
així és, aquesta sardina arangada,
sinó que és l'arenc, aquest peix, diguem-ne,
també fumat, és a dir,
són gustos molt, molt pesadets,
per segons qui, és a dir, per a mi,
per exemple, més pesadet,
i sí que tenen, diguem-ne, aquesta part
de la cuina, no?, que ve,
que si vens aquí, per exemple,
avui, i que t'agradarà i vius, mira,
menjaré aquest puré de patates o aquest purès
de verduretes, així, que els puc anar
acompanyant, però que, hòstia,
menjar-te'ls cada dia, home,
aquí és on te'n dónes compte
que a Catalunya, en aquest cas,
a la Besan Gastronòmica,
tenim una cuina molt més oberta,
molt més global,
molt més variada, que no,
podríem dir, la cuina holandesa.
Això no vol dir que no s'hi mengi bé, eh?
Som a les portes de l'estadi,
acabem d'arribar, de l'estadi del PCB,
escenari de la gran final. Hola, hola, què tal?
Com et dius? Eura.
D'on vens? De la Ribera d'Ebre, Benissanet,
Penya de Blaugrana de Mora d'Ebre.
Amb cotxe? Amb autobús,
des d'ahir a les 4 de la matinada.
Què dius, això sí que té mèrit, eh?
Tu et mereixes una gran ovació, eh?
Vau sortir, a veure, que no em perdi...
Dijous, la matinada de dijous a divendres,
des de Mora d'Ebre a les 4,
hem fet nitar a Metz,
i ara fa mitja hora hem arribat aquí.
Déu n'hi do.
Sí. Més de 20 hores de viatge.
Sí, unes quantes, unes quantes. Al cotxe.
Clar, realment, això vol dir
que aquest Barça us tira molt.
Moltíssim. Vam anar l'any passat
de Turín i tot i perdre,
ens ho vam passar molt, molt, molt bé.
També amb autocar? També amb autocar.
Com va ser la torna de Turín a autocar,
tenint en compte la derrota?
Bé, i damunt ens vam quedar al Camp Nou
a veure els nois que vam perdre.
Per rematar la festa, no? Sí.
Amb qui viatges?
Amb la família i amics,
amb la família.
Què heu fet durant el viatge a l'autocar?
El que hem pogut.
Minjar, descansar, maldormir.
Beure cervesa, diuen aquí al darrere algun.
Avui què?
Avui esperem, desitgem i convençuts
que no com l'any passat aquest any guanyarem.
Portem una ràplica
i esperem que agafin la gran.
Molt bé, molt bé. D'on vens tu també?
Vens amb aquesta expedició?
Sí, no, no, jo vinc de Barcelona,
però venim amb avió i hem fet escala Roma,
que no podi ser de viatge, eh?
Ja sigui amb avió, com sigui, avui també tornem.
Demà tenim programa, però ho fem a través d'Amsterdam.
No és fàcil?
No, no és fàcil, però com diu ella,
jo també vaig venir a l'empresedat de Turín
i tot i pedres ens vam passar molt bé.
Has seguit sempre també el femení
o t'has aficionat els últims anys?
Els últims anys, la veritat és que els últims anys.
I ens ha donat més alegries que el masculí, segurament, no?
Home, i tant.
Per sort o per desgràcia, sí.
Ara també hem fet bé aquesta temporada del masculí.
Com et dius, tu? Manel.
Moltes sort. Gràcies.
Hola, què tal? Molt bé. Com et dius?
Esther. Esther, quants anys tens?
14. És el teu primer gran viatge d'una final
o l'any passat també vas venir a Turín?
No. I què? Amb una decepció.
Ens vam endur 9 hores en decepció.
De qui és la samarreta que portes?
Eh... De...
Meva. Ah, és teva, és teva.
Tens alguna jugadora preferida?
L'Alèxia.
Vols que avui surti de titular?
No, perquè és el moment que segurament comença la banqueta.
Jo espero que comenci la banqueta,
perquè així no força massa.
Amb qui viatges?
Amb la meva família i els meus amics.
Déu-n'hi-do, també és un pressupost arribar fins aquí, no?
Per la família?
Doncs déu-n'hi-do, sí, perquè hem anat amb avió fins a Brussel·les
i després hem agafat una furgoneta.
Bé, hem fet més o menys com l'any passat.
L'any passat vam fer només furgoneta,
però aquest any era...
Un viatge massa llarg. Massa llarg.
Masses quilòmetres.
I, en principi, la Copa del Sarro, no?
Esperem que sí,
però no la podrem celebrar, perquè ens quedem per aquí,
per Bèlgica, ens quedem fins dimarts.
Ben fet, home.
Ja aprofitem del pressupost, doncs ens quedem aquí.
Cap a Bèlgica, eh?
Cap a Bèlgica, sí, Brussel·les,
farem bruixes, pugem,
és el diumenge, pugem aquí a Amsterdam,
però anem fent tota aquesta zona de per aquí.
La porta és firmada, eh?
La porto firmada per força jugadora, sí.
Molt bé, molt bé.
Ah, ens hem trobat el president de la Generalitat.
Sí, perquè el Pere Aragonès l'hem entrevistat fa una estona.
L'heu pogut saludar?
L'hem pogut saludar, ens hem fet una foto
i a veure si també ve el president del Barça.
Ha d'arribar, teòricament,
crec que ja és aquí, en qualsevol cas,
a veure també si el podem enganxar.
Els...
És l'ambient que es viu ara mateix.
Quan falten, res, pràcticament tres hores
perquè comenci aquest partit.
A mica en mica els aficionats que s'apropen ja
en aquest estadi.
No, no, feu, feu, espera.
No passa res, què li deies a la Mireia?
Que ens veiem cada dia.
Nosaltres no veiem una altra cosa a la tele que a l'onsa
o el gol a gol, si és dia de partit.
Això està bé, teniu bon gust, així m'agrada.
Sí, a veure, els teus anàlisis del partit...
Bueno, gràcies, home.
Gràcies, gràcies. No ho havíem preparat, això.
No, la veritat és que no està preparat.
S'està inflant, l'hotel, eh?
El que passa és que la tele és molt avorrida.
En canvi, els que som del Barça l'únic al dia següent
vas a treballar una miqueta ja que falten hores.
M'agrada, m'agrada molt, és l'únic que vaig a treballar.
Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Molt bé, molt bé. Doncs Noguer, Noguer.
Sí, sóc aquí.
Ah, val, val, val.
Tu si haguessis de fer un viatge amb autocar durant 20 hores,
què t'hi posaries a la maleta?
Ui, no ho sé, és que jo no ho faria.
Jo ja tinc una certa edat que hi ha coses que no puc, eh?
Jo, si l'autocar,
m'hi fots un llit com a mínim de metro 10,
llavors sí.
Una autocaravana, jo. Una autocaravana sí.
Molt bé, molt bé.
Espera't un moment, que vaig cap aquí.
Digue't, digue't, estem en directe, digues, digues, què passa?
Com et dius? Nil. Estàs buscant, Nil.
Fanzone del Barça. La fanzone del Barça.
Home, no et sembla prou fanzone, tot això d'aquí?
Crec que és cap allà, crec que és cap allà.
Doncs ara vinc cap allà. Quants ens tens, Nil?
27. Amb qui viatges? Amb els amics.
Jo sí que tinc 27, algú que té de veritat.
Quants heu vingut aquí?
Doncs jo visc a Amsterdam i aquests dos han vingut
des de Sant Pere de Ribes i bueno,
aprofitem i passem el cap de setmana per aquí,
i ara estem res per disfrutar.
Teniu entrades per això? Sí, sí, tenim entrades.
Tinc un sort. Quan queda a Amsterdam en tren?
Una horeta o així? Una hora i vint.
Què hi estàs fent, a Amsterdam? Faig el doctorat des de fa un parell d'anys.
De què? Informació quàntica.
Ah, fàcil.
I escolta'm, què tal la vida a Amsterdam?
Bé, ara es troba a faltar el sol,
el que passa és que avui fa un dia de puta mare aquí,
i clar, tothom es pensa, aquests en diuen,
et queixes molt del sol, et queixes molt,
i mira, aquí un dia el cel tot blau.
I tots els tòpics que envolten la vida a Amsterdam,
també, tot el tema coffee shops,
això encara està de moda o ja ha passat d'allà?
Més que et mudes allà, sí. Després dius...
De puta mare, després per la gràcia.
Això és el que diuen tots els holandesos, companys de feina,
que bueno, aquí la gent ve de fora i diu,
hòstia, que bé, que bé, però clar,
després t'acostumes i perds tota la gràcia.
Però sí que és veritat que són ciutats molt ordenades, molt netes,
la gent es mou amb bici fantàsticament bé.
La veritat, amb bici arribes més ràpid
que agafant el transport públic a quasi tot arreu.
De cara a la final, què, com ho veieu? Tu, com et dius?
Mar. Mar, com veus el partit?
Doncs la veritat és que no en tinc gaire de futbol, però...
Tens entrades, per això? Sí, sí, sí.
M'han aconseguit una entrada, aquests nois tan simpàtics.
Doncs res, a gaudir.
La fanzón, tot recte, tot recte a la dreta. Sort.
Quina hora tenim, a veure, que em faci una idea jo de...
12 i 51 minuts, el suplement recte final.
Bé, ja ho veieu, eh?
Autet, Mireia... Molt enviant, eh?
Sí, sí, enviant xulo.
Falten 3 hores, eh? Sí, sí.
La gent que agafi forces. Sí, sí.
Perquè... Què, què, què? A quina hora...?
Clar, tenint en compte que el partit és a les 4,
aquí no sé si dinen, fan un esmorzar fort...
És que és una mala hora per la prèvia d'un partit,
perquè has de fer un esmorzar fort...
I què dines en una final com aquesta, a la prèvia?
A la meva època jo soc més vell, jo...
Pasta, no? Pasta i pollastre.
Ara ja tenen els seus bufets,
ja està la nutrició molt més controlada,
i cadascú es regula una mica perquè sap
el que tolera millor el seu cos o no.
Jo també, jo també.
Jo penso que hauran menjat a les...
M'atreviria a dir a les 11 o a les 12, probablement, 11 o 12,
i par de comptar.
I es capa, us fa calor o què?
Això està bé. Calor no, però s'està fantàsticament bé.
Perquè el teu estudi, 55 graus, eh?
Ah, sí? Sí, sí.
Això li dius al Mar Peyrón, que és culpa seva.
Ho hem intentat regular, però és impossible.
Alguna cosa es fet aquí, eh? No, jo no.
Ja m'ho conec.
Bé, Clopés, t'estàs preparant, suposo, també,
per la cursa dels 40 anys de Catalunya Ràdio.
No, no, no, no.
Jo no he d'anar a fer res pel programa d'avui.
No, el programa d'avui, no, perquè avui ho tens fàcil.
Mira, aquesta setmana només ha sortit un dia, Corre.
Baixa. Sí, sí.
La Mireia i el Gerard corren o no? Ui.
Jo ara mateix m'enganxes, que porto una època bastant...
Es pot fer caminant.
És una cursa popular de 6 km.
Jo crec que vaig sentir la Sònia i el Mag,
també parlava això de caminar,
i crec que adaptaria bastant el seu discurs.
Dos hores, eh? De marge, per poder fer els 6 km.
De genolls arribarien.
Tu que hi haves de debò, Clopés,
que fas maratons de 42 km,
tu què esmorzes abans d'una marató?
Abans d'una marató d'entrar, el que s'ha de fer,
això que comentàveu,
és calcular el temps suficient d'entel·lació
per poder digerir, perquè és la primera norma.
Què costumo menjar?
Doncs mira, torrada sempre amb el bocat
i fruit secs,
és el que costumo menjar, sí, sí.
Quin tio més sa.
El Clopés es cuida massa.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs això és el que estem vivint aquí.
Nouga, encara hi ets, eh?
Sí, sí, home,
això del bocat per esmorzar, allò,
per anar a fotre una marató,
jo t'hi fotria pantonat amb fuet, aquí, eh, Clopés?
Avui ha caigut fuet, però avui anava a córrer.
Avui necessitava energia per fer el programa.
Per tant, avui fuet, sí.
Jo el que no faria, per exemple, per anar a córrer
o per anar a veure avui el Barça,
seria fotre'n, per exemple, aquests holandesos,
que fa molt a Bèlgica,
que fan servir muscls, saps?
Muscls amb patates rosses, amb patates fregides.
Això és típic de Bèlgica i aquí ho han importat bastant, sí, sí.
Això no té cap gràcia, Nouga, això, no?
Clar, per això et dic que no.
I a més, hi ha una curiositat, mira,
hi ha una de les salses bàsiques de la cuina,
diguem-ne, europea, que és la salsa holandesa, no?
Que d'una holandesa és d'Holanda? Doncs no.
És de França, saps?
És a dir, la història que va passar aquí,
que era un poble que, de fet, es deia
Salsa Insini, no?,
que era, diguem-ne, territori francès,
ben bé al nord, i va haver un momentet
amb en Napoleó I cap allà, a finals del 1800,
que, diguem-ne, Holanda i Insini
van formar part del mateix territori
i llavors podríem dir que van robar el nom, no?
Que la salsa holandesa, de fet,
és una mena de maionesa tèbia
que en lloc d'oli es fa servir mantega.
Saps què? Que ja té un sentit.
Llavors, clar, imagina't tu
aquesta salsa, que per a mi és una salsa fantàstica,
que te la fotis per anar a veure
el Barça avui,
amb muscls o un bon biquini,
d'aquest formatge,
que les digestions, com deien Clupés,
aquí també s'han de vigilar, no?
Suposo la digestió per anar a veure un partit d'aquests.
Sí, home.
Home, com a espectador, una mica menys, no?
Sí, sí.
Una mala digestió et pot arruïnar
en disfrutar d'un partit, segons com, també.
Clar, és que no et deixa saltar, no?
Incorrecte.
Bona nit,
que vagi molt bé.
Salut i força a Barça.
I força a Barça.
Dissabte a cabell recuperem el format habitual
de l'Arca de Noguer, també, al suplement.
És la recta final d'aquestes 7 hores de programa.
Gràcies a els Ara Rautet i a la Mireia Vera.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Un plaer.
I nosaltres hem de donar les gràcies a tot l'equip,
perquè això ha estat una feinada de moltíssima gent.
Avui, arrancant a la coordinació d'informatius
de l'Arc de Noguer,
ens acompanyen la Marta Ferrer, Gerard Jovany,
Xavi Ferrer, Marina de la Cruz,
la Sara Llubat i la Sònia Olufeu,
control tècnic Marc Peyron, Dani Rodríguez,
el control d'exterior, el Xavi Cossó i la Matisse Oni,
el control central, el Manel Gil.
I tornem demà, ja des de Barcelona,
si tot va bé, perquè ara comença una operació tornada,
que tampoc serà fàcil per nosaltres.
Demà a les 6 del matí, fins que faci falta,
amb un suplement amb la ressaca de tot aquest partit,
tant de bo amb la copa, també, ja a Barcelona,
i amb un suplement, també,
i amb clau Primavera Sound, perquè aquesta nit hi toca Rosalia,
i demà parlarem i molt de Rosalia,
també amb la visita del Max Iglesias,
que acaba d'estrenar Valeria a Netflix.
Tot això passarà demà, ara enganxats a la ràdio,
a la Jalmai Compania i al Pere Escobar,
perquè aquesta copa d'indobent
torni cap a Barcelona.
Salut i ràdio a tothom, que vagi bé.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Gràcies per acompanyar-nos.
Fins demà.
Coreo.
El nou talent de ball k-pop.
Quatre bandes, coreografies,
ritme, tradició i cultura.
Tot coreà.
Presentat pels influencers Alex City,
Víctor Marco i Gemma Pérez.
I amb el jumbant d'Eufòria.
Coreo.
Disponible a totes les plataformes de l'X3.
Pensa el xou.
Coreo.
Aquest cap de setmana,
el tot gira viurà entre l'indobent i Catalunya.
Dissabte, començarem després
de la final de la Champions femenina
amb l'anàlisi del partit, les protagonistes
i, si cal, la festa.
Diumenge arriba el moment del Girona.
L'últim tren cap a Europa
passa per Pamplona i Madrid.
Des del Sadar o Sassona a Girona
amb un ull posat al Madrid Athletic Club.
Una victòria dels gironins
i la feixada de l'Atlètic els portaria a Europa.
A més, viurem el comiat de l'Espanyola Primera
davant la seva afició.
Tot gira.
Dissabte després de la final de la Champions
i diumenge a partir de les 4, amb David Clopés.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya.
El 6 de juny,
l'auditori acollirà el concert final
de la grau de composició de la SMUC
i el lliurement del 21è Premi Internacional,
Joan Guinjuan.
L'auditori interpretarà un programa
que inclou l'obra guanyadora de radio
del compositor Franco Calabria.
L'entrada és gratuïta amb l'aforament limitat.
Més informació a smuc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lincoln.
L'11 de juny arriba al poble espanyol
l'Embutonat Festival,
el primer festival inclusiu de Barcelona
ple d'activitats familiars.
Música, contacontes, teatre, tallers, menjar,
propostes accessibles, inclusives per tota la família.
Més informació a Embutonat Festival
i a smuc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.