I no, no, no.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Newspornet-Vegan.
L'altre muntant ha rebifat aquest matí
i al incendi de l'Alhambordà només poden treballar
els mitjans terrestres.
El foc està estabilitzat,
però els bombers estan preocupats per les rebifades.
Ha cremat unes 600 hectàrees
i les urbanitzacions afectades de llançar.
Unitat Mòbil, Colera, Martí Cuní, Àlex Giral, Robert, bon dia.
Bon dia, sí, la tramuntana complica
hauràs d'anar a l'extinció total d'aquest incendi
que es va iniciar divendres a Port Bou d'una banda
perquè cap mitjà aèria ha pogut enlairar-se
i de l'altra perquè contribueix a possibles revifades,
com la que ha explicat el Sots Inspector de Bombers,
Miquel València.
Tenim com a objectiu estratègic del dia
treballant entre dos punts estratègics
que tenim una dificultat d'accés per l'orografia,
i aquest és el nostre objectiu,
és assegurar que aquesta zona
que és per on podria escapar l'incendi,
informar-vos que al matí a les 7.40
hem tingut una represa al flang esquerre,
que estem treballant amb ella i que ja està controlada.
L'esquerra és el flang entre Colera i Port Bou
i que farà sumar algunes hectàrees a les 573
que ja s'han cremat.
16 dotacions continuen treballant per acabar de controlar el foc,
Martí Cuní, Àlex Giral, Robert Cataluny i Ràdio Colera.
Més notícia, Sergi Ruït.
No pot entrar i sortir dels tres municipis de l'Alt Empordà,
però des de Port Bou l'alcalde Gael Rodríguez
demana a tothom que eviti desplaçaments
innecessaris per facilitar la feina als bombers,
ho ha dit el suplement d'estiu de Catalunya Ràdio.
Però sí que amb les limitacions
de que sigui serveis,
gent que va a treballar a un altre municipi
o que ve a treballar aquí d'un altre municipi
i persones que tenen la residència fixa
o la residència habitual, temporal,
gent que ha d'anar...
que tenia residència fixa o la residència habitual, temporal,
gent que ha d'anar...
que tenia reserva a un hotel, també pot venir.
Una intervenció militar al Níger
per retornar al poder als civils
té pocs números de funcionar
i la manifestació de suport als colpistes
que està convocada per aquest matí
vol ser una demostració de força
de les faccions pròximes als militars de la nova Junta.
Així ho ha explicat Albert Roca,
antropòleg de la Universitat de Lleida,
especialista en àfrica occidental avui,
al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio.
Jo diria que aquestes manifestacions són moviments
en els quals les diferents faccions intenten posicionar-se.
És a dir, no podem imaginar
un exèrcit totalment separat de la població.
El programa de Níger és que ha estat un règim
ordenat des de la lògica militar des del començament,
perquè era un territori militar.
El Japó fa una crida per la desnuclearització del món
en el 78è aniversari de la primera bomba atòmica
llançada pels Estats Units sobre Hiroshima.
L'alcalde de la ciutat japonesa,
Kazumi Matsui, insta als polítics a evitar
que es repeteixin els horrors del bombardeig atòmic,
coincidint amb una visita dels líders del G7 a la ciutat.
El primer ministre del Japó, Fumio Kishida,
ha denunciat les amenaces russes de recorrer.
Més d'un milió i mig de persones
assisteixen a la missa de comiat del papa francès
que en la jornada mundial de la joventut
a la capital portuguesa, Lisboa.
És la mobilització més gran que recorda Portugal
i la multitud ocupa una esplanada equivalent
a més d'un centenar de camps de futbol.
El puntífeix hi ha arribat amb papa mòbil descobert
enmig de l'aclamació dels fidels.
Fins ara, en aquest viatge a Portugal,
el papa ha fet servir el castellà com durant l'homilia d'ahir al vespre.
El único momento que es lícito
mirar a una persona de arriba abajo
es para ayudar a levantarse.
Després de la missa d'aquest migdia,
el papa francès, que acabarà la seva estada
amb una trobada en voluntaris.
Esports, Albert Benet.
Acaba de començar el Suècia a Estats Units,
partit de vuitens de final del Mundial de Futbol
entre dues seleccions favorites del títol de moment empat a zero.
La Suècia de Rolfo, la jugadora del Barça,
contra la quatre vegades campiona del món,
la selecció nord-americana,
que està immersa en un procés de canvi generacional.
Els Països Baixos seran el rival d'Espanya
als quarts de final d'aquest Mundial
després de guanyar aquesta matinada a Sud-àfrica
per dos gols a zero.
També de matinada, la gimnasta nord-americana Simon Biles
ha tornat a la competició en victòria a Chicago
després de dos anys d'absència
per centrar-se en el seu benestar mental.
Bernardo Silva, el futbolista partès un estiu més pel Barça,
es juga avui amb el City la Community Child
contra l'Arsenal a les cinc de la tarda a Wembley.
El City vol el títol per aspirar al sextet.
A Camp Barça, amb la incògnita de si Usman Dembélé
serà o no avui en l'entrenament,
amb uns dies de festa de la plantilla.
Encara no està tancada oficialment
la seva sortida al París-Saint-Germain.
Avui es disputa la cursa llarga del Gran Premi de la Gran Bretanya
de MotoGP, Victòria i d'Àlex Màrquez
a la cursa Sprint per davant de Betzequi i Maverick Vinyales.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
A les 7.40 hem tingut una represa al flanc esquerre,
que estem treballant amb ella i que ja està controlada.
L'esquerra és el flanc entre Colera i Portbou,
i amb aquesta represa s'assomaran algunes hectàrees,
a les 573, que ja s'han cremat,
i no sé si us recordàveu,
donaven molta importància al flanc dret.
Avui sembla que l'atenció se centra a l'esquerra,
i per això 16 dotacions terrestres són les que ara per ara
continuen treballant sobre el terreny.
En paral·lel, des d'un altre vessant,
veïns i turistes de les tres poblacions afectades
coincideixen a parlar de tranquil·litat
i de nit de molt bon dormiment,
en comparació amb l'anterior,
i en gran part és pel cansament acumulat des de divendres,
que és quan es va iniciar aquest foc de Portbou.
Així n'han parlat els micròfons de Catalunya Ràdio.
Ni hem sentit la tramuntana, ni hem sentit soroll.
Aquesta nit hem dormit fantàsticament.
Vam veure que ja la cosa estava controlada, ja vam dir que...
Vam veure el desplegament,
hi havia, diguem, un moviment amunt i avall,
i, bueno, això tranquil·litza molt.
Sí, jo, la veritat, he dormit molt bé,
perquè la primera nit no hem dormit gens.
S'ha dormit molt millor aquesta nit que la nit passada,
perquè, encara que l'incendi no estigui controlat del tot,
està perimetrat, els bombers han fet molt bona feina.
Els pompiers han fet un supertravall.
Pel que fa al paisatge,
el que us dèiem en anteriors connexions,
molta nebroca, contrasta amb el paisatge,
encara olor de fum, alguna fumarola,
que es pot veure des de la llunyania.
La Magda, una veïna de Colera,
amb qui hem pogut parlar una estona,
i que ens explicava que les flames van estar allindades ben bé
de la casa on viu Colera,
doncs sempre passeja pel mateix camí amb la seva gossa, la vida,
i ens ha explicat com es troba,
en quines condicions es troba ara mateix aquest camí.
El trosset que està aquí tot tan cremat
és on passejo jo cada dia amb la vida,
que és la gosseta,
i ella sempre em porta pals,
i ara, pobra, té pals aquí per donar i per vendre,
però estan tots cremats,
i la pobra vida fa olor de fum.
I pel que fa a subministraments i carreteres,
en principi tot reestablert, normalitat,
a excepció d'una única incidència
que afecta la carretera vella.
És aquesta incidència que comentava
el subinspector dels bombers, Miquel València,
que és on hi havia les unitats de bombers
controlant la repressa que havia sorgit aquest matí.
És aquesta petita revifada,
és la carretera, se li diu vella,
perquè és la que uneix Colera i Porbou,
ara per ara el més lògic és anar-hi a través del túnel,
és molt més ràpid, però encara hi ha gent
qui fa aquest trajecte per aquesta carretera vella,
que el que fa és anar per les muntanyes, és molt més llarg,
i aquesta és la que ara per ara està tallada al pas,
i continuarà tallada la circulació de vehicles,
perquè és on estan treballant les dotacions terrestres,
i fins que no estigui la situació del tot sota control,
no tornarà a reobrir aquest pas.
Sembla que la tramuntana és el que fa allunyar per ara
l'extinció total de l'incendi,
no hi ha previsió que els mitjans aeris puguin volar, no?
No, en tot el dia, en principi, i pel que ens ha dit,
és veritat que es nota, es nota aquest vent fort,
i de fet, habitualment els problemes ja venien
amb l'hidroavions, que era molt complicat per les ales,
per l'estructura pròpia dels avions, si fa una mica de vent,
ja és molt complicat que puguin volar
i que siguin precisos amb el llançament d'aigua,
doncs avui no poden ni tan sols volar
els helicòpters de coordinació, que són els que inspeccionen
la zona i els que, diguéssim, són més fàcils,
entre cometes, de pilotar en condicions climatològiques adverses,
doncs avui ni tan sols els helicòpters de coordinació
poden enlairar-se per aquesta forta tramuntana
i es preveu que ho puguin fer, almenys, ens han dit, fins a mitja tarda.
A mitja tarda és possible que ho tornin a provar,
a veure si llavors es poden enlairar.
D'acord. Àlex Giralrobert, moltes gràcies per connectar amb nosaltres
amb aquest suport tècnic d'en Martí Cuní.
Estarem pendents de les properes actualitzacions i saber si amb sort,
a partir d'aquesta tarda, poden operar els hidroavions.
Una abraçada, Àlex. Fins ara, una abraçada.
Doncs precisament com tothom està pendent d'aquesta previsió
geològica, el que podem fer ara es comentava la nostra companya,
Enric Agut, bon dia. Hola, un dia, Albert.
Et puc preguntar primer per la situació a l'alt empordà
i després parlar de la previsió general del país.
Sí, mira, el Caldebreus, la tramuntana,
si comparem amb aquesta matinada, sí que ha baixat d'intensitat,
però, clar, estàvem parlant de ratxes que superaven els 50 nusos,
que són 100 quilòmetres per hora,
a Portbou la ratxa màxima ha estat de 106,
i ha anat baixant progressivament,
encara que és a tramuntana.
Ha estat mirant diversos indrets, per exemple, a Portbou,
que és on hi ha l'estació meteorològica del Servei,
que queda una mica més elevada.
Aquí el vent promit ha baixat cap als 25 quilòmetres per hora,
vol dir que poden haver-hi ratxes de 40 o 50.
Mirem cap al Llançà,
que hi ha una estació meteorològica també al Club Nàutic,
allà estan amb 20 nusos que si ho passem a quilòmetres per hora
són uns gairebé 36 quilòmetres per hora,
i amb ratxes superiors.
Segueix aquesta tramuntana,
no és una tramuntana dura, no és una tramuntana violenta,
no és una tramuntana disparada,
però bé, estan amb aquests promocions de 30-40,
de vent sostingut, i això vol dir que les ratxes
poden superar els 50-60 puntualment.
La tendència és que aquest migdia, aquesta tarda,
el vent tingui aquesta intensitat,
és a dir, que es mantingui en aquests llindars.
Si baixa una mica més,
les aeronaus ha de volar,
però la tendència és que no sigui una tramuntana molt forta,
sinó que sigui una tramuntana que vagi fent,
amb promitjos de 30-40 quilòmetres per hora,
i punts de 50-60 també al llarg d'aquesta tarda.
El Fons Contrera, que ha parlat amb nosaltres avui
al suplement d'estiu aquest matí,
que ell és pilot d'avions de vigilància i atac,
ens comentava que a vegades no és tant el vent que bufa,
sinó l'orografia, i aquí es combinen aquests dos factors.
Si és complicada, no poden enlairar-se els aves.
La tramuntana va a vegades a la direcció que t'atira de nord,
ara està més de Mastral, està més del nord-oest,
i això també fa que en zones on abans entrava més força,
ara potser entriu menys,
però en zones on abans entrava menys, ara entriu més,
i com que amb barrancs i valls es formen turbulències,
és perillós per les aeronaus.
Enric, pel que fa la resta del país, quina previsió hi tenim?
També vull anticipar que demà sigui la tramuntana desapareix.
Demà cap a mig dia a tarda ja se'n va,
i sembla que durant bastants dies no tornarà a entrar.
Ja tindran marinades que faran augmentar l'humiditat ambiental.
La resta del país, doncs mira, tenim pràcticament tot el país,
és perquè faig un F5.
Jo et voldria preguntar després també,
avui m'ha semblat veure el Meteocat que publicava
que hi ha tot un front càlid que puja des d'Àfrica,
no sé si és aeronou.
Ho dic per si podem, de cara a la setmana vinent, això ja?
La setmana entrant, sí.
Tindrem una nova entrada d'aire càlid,
que ja es notarà sobretot a partir d'aquest dimecres,
i tindrem una aglopada important.
És a dir, que paciència, perquè la setmana entrant,
l'estiu estarà ben viu, i tindrem dies de calor intensa.
És una calor... no hi haurà records de calor, eh?
No hi haurà pixecar records de màxims,
les més altes de la història, no.
Això no ho tindrem.
No sé què canvi el panorama, però sí que tindrem dies de calor continua,
que és aquella calor pesada,
i, possiblement, també, les nits tindrem avisos de calor nocturn,
que en algunes poblacions de la costa o del prelitoral
no es baixi alguns dies als 24 o 25 graus, perquè fa les mínimes.
I avui, doncs, ara, després de fer l'EF5,
tenim aquí, doncs, al Celsare, pràcticament tot el país,
excepte aquí, el que és el litoral prelitoral de Barcelona,
on estava plovent, han caigut alguns litrets,
a la setmana de Barcelona, 6 litres d'emoció marítim,
i també 2 al Raval, al Baix Maresme també ha plogut,
a l'ella, 2 litres,
tenint alguns núvols també trencats a comarques de Girona,
però la resta està fent un bon sol, i la previsió per a la tarda
és que també es formin alguns núvols del Pirineu Oriental,
cap a les Guileries, també,
i, de manera puntual, pugui caure algun ruixat.
I també, per aquesta nit i matinada,
podria tornar a ploure comarques de Barcelona.
Déu-n'hi-do, per tant, a la gent de Barcelona, que marxi fora.
Aquí tindrà projecte.
Si poden.
Moltíssimes gràcies per aprovar la previsió meteorològica. Bon dia.
Una aturada per la publicitat
i tornem amb el Miquelet i els 40 anys.
El sol, la platja, no haver de conviure amb el teu agressor.
Glòria Fuertès, el 8ema, el 016.
Estimar en sis llengües.
Assistència jurídica sense necessitat
de denunciar per víctimes de violència masclista.
Sentir-te segura. Ser lliure.
Està viva. Espanya.
Delegació del govern contra la violència de gènere.
Ministeri d'Igualtat. Govern d'Espanya.
Benvinguts als explosius anys 20 de Berlín,
on es barregen comunistes, anarquistes,
nazis, màfies, crims, artistes, cabaret.
Vol ballar? De debò.
Un gran thriller històric.
L'objectiu d'aquesta gent és destruir el nostre sistema democràtic.
Una superproducció de la televisió alemanya.
Babylon Berlín, a TV3, dilluns a la nit.
També disponible a TV3 a la Carta.
Bravo!
Els esports no descansen a l'estiu de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres, a partir de les 7 de la tarda,
tot costa amb tota la informació de la jornada.
Els dissabtes i els diumenges, a les 11 de la nit, el tot gira,
recull tota l'actualitat del cap de setmana.
Un estiu amb les pretemporades dels equips catalans,
l'inici de la Lliga, el Mundial Femení de Futbol
i les principals competicions esportives.
Aquest estiu, el millor esport amb Catalunya Ràdio.
Bon dia, són les 7. Benvinguts al Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
Aquest estiu ens encanta que el visquis amb nosaltres
en porta a la ràdio i al matí allà on vagis.
De dilluns a divendres, de 7 a 1 del migdia,
el Matí de Catalunya Ràdio de l'estiu, amb Marina Romero.
El suplement d'estiu, amb Albert Montilla.
Ai, ai, ai, ai... Vinga, vinga, tavals.
Miquelet, on ets?
Hola, hòstia.
Ai, ai, ai, on ets, on ets?
Socaulanes.
Ai, què hi fas, parlant?
Avui busco gent que fa coses estranyes al mar.
Miquelet, has de ser molta música, què és això?
Què és aquest reggaeton de fons?
Gent que fa coses estranyes al mar.
No ens estàs enganyant i has aprofitat, però...
Gent que fa coses estranyes al mar.
No ens estàs enganyant i has aprofitat per anar a fer el vermut?
No, confirmo que soc a Socaulanes i ara ho sabreu,
parlareu amb 3 persones que són les que fan les coses estranyes.
Un hi tira petards, l'altre el recull,
i l'altre paga per banyar-s'hi.
És un espectacle.
Què està passant avui a Socaulanes?
Doncs mira, ahir vam fer la recollida dels focs d'artifici
que deixen com a residus un festival internacional que es fa aquí,
i 18 submarinistes es van tirar aigua
per recollir més de 400 quilos de brossa.
I avui, a la mateixa platja, ja neta,
es fa una travessa popular, la 79a edició,
i tindrem amb la participant més veterana,
i després amb el submarinista i el que tira els petards, com deia.
Més veterana, d'acord.
Efectivament, Albert.
Doncs vinga, quan vulguis, eh?
O què? Com vols que marxem?
A mi m'havien dit que ara fèiem els 40 anys,
jo tenia ganes d'escoltar els 40 anys abans.
Vam escoltar tu, Miquelet. Ai, pobra, no.
M'agrada escoltar que sonava
Tacones Rojos del Sebastián Yatra.
Pots començar, Miquelet, després, si vols, podem fer els 40.
Sí, segur, ho dic perquè la Quimet està...
Sí, perquè la Quimet està habituallant-se, justament.
Doncs sí, mira, obrim ara mateix la capsa de les sorpreses dels 40 anys
amb la Marina de la Cruz, i tornem amb tu de seguida, d'acord?
Gràcies, fins ara.
A més, avui em fa especial il·lusió
perquè els 40 anys de Catalunya Ràdio,
en aquests temes que fem cada programa,
avui apropem un departament molt important dins la casa
i també molt estimat, oi?
Exacte, volem apropar, amb aquests 40 anys de Catalunya Ràdio,
volem treure al cap el departament de promocions de la casa,
que és una de les feines, potser diríem,
de les més creatives que hi ha,
i que al final són els que acaben donant
aquest toc de llum als programes i una miqueta de color,
i que al final ja ho escoltarem,
però són els que creen la marca de la casa, també.
Catalunya Ràdio.
Amatem amb so estereofònic.
Catalunya Ràdio fa 30 anys.
En moments de crisi, més informació, més servei públic.
El boom s'avisa que la vacuna encara trigarà.
Hauríem d'esperar com a mínim un any i mig.
Catalunya Informació, 20 anys, 24 hores.
Bon dia, són les 9 en punt del matí.
L'actualitat d'aquest 11 de setembre del 1990.
Les notícies a l'Instant, cada dia, tot el dia.
Què ho estàvem sentint? Tot això són promocions de la casa,
i per això hem parlat amb en Xavier Salvat,
que és el cap del Departament de Promocions i Imatges Sonora,
i dues de les veus i copis creatius de la casa,
que són el Carles Davó i el Quim Bonet.
Cal diferenciar, però, les promocions de la publicitat,
que ningú es confongui.
Són aquests avançaments que a vegades sentim
del soblement de Catalunya Ràdio.
Al final s'encarreguen de les dues bandes, perquè ho fan tot.
És molt divertit, el procés, també, de fer-ho menys,
perquè a més sempre et diuen, què?
Amb un parell d'idees, que diu...
Vine cap aquí, que ara t'ensenyaré com es fa això.
I és interessantíssim el procés i també la creativitat
que, com comentaves, en Xavier Salvat, el Carles Davó i en Quim Bonet
poden apropar en aquestes promocions.
Un dels temes importants és com s'inspiren
per fer front a una campanya promocional, i ells ens diuen això.
Home, mirem de venir inspirats de casa.
Exacte, això per començar. És on esmorzar.
Esmorzar i si pot ser, bé.
Com diu el Kiko i la Serra, patim.
Patim molt.
Sempre. Però bé, ho portem molt bé, eh?, la veritat.
És que, primera, és una feina que ens agrada molt.
És molt divertida. I molt lliure.
Malgrat que som molt poquets,
ens dona per excitar-nos molt cada dia.
Precisament per això, perquè som poquets,
ens hem de multiplicar i fer diverses funcions.
Clar, és que és multitask.
I això fa que sigui molt divertit.
És el departament més multitask d'aquesta casa.
Amb els poquets que som,
pensa que fem promocions per quatre canals
i el que ronda, vull dir,
perquè també sempre hi ha coses que campanyes
i coses que venen en doble direcció.
I els podcast. I els podcast.
I els linkats, i els tombats, i els...
Diran en multiplataforma, no, això?
Jo crec que després dels tècnics, o juntament amb els tècnics,
som els únics que treballem amb totes les emisores
i tots els mitjans de la casa.
És un departament transversal.
Diguéssim que el nostre client,
o si fos una petita agència de publicitat,
el nostre client únic és la casa.
Fixa't que el Carles parla bé fins i tot sense paper.
No, ui, mira com està parlant.
Jo hi ha Mercè Riel. És clar, és que després del que ha dit...
Et diré si impressiona. Sí, sí.
Diu-ho així, ningú ho pot superar.
Crec que ningú pot aconseguir de la paraula transversal,
o sigui, de forma més sexy
i amb una edicció més potent que la del Carles Davó.
Per cert, també comentar en Xavier Salva,
Carles Davó i Quim Bonet ens ajuden molt a escollir sintonies.
De fet, la sintonia d'aquest programa va haver de ser...
Bueno, la vam escollir amb en Xavier Salva,
que voltava per allà i em deia, a veure, tens sintonia o no?
Jo recordo un dia... A tres o quatre dies de començar el programa.
I en Xavier va dir, m'heu enganxat que me'n vaig de vacances.
Exacte. Era així, recordes?
I ens va donar la val, ens va donar quatre idees més,
i vam aconseguir fer una mica el disseny musical,
Com que han d'anar coordinats amb tot,
perquè s'han de coordinar amb els programes,
sabem que la ràdio és molt ràpida
i va molt lligada amb el camp creatiu i les promocions,
i per això no hi ha gaire temps per gravar les peces.
No n'hi ha. Sempre és per ahir.
Penseu que fem promocions
que s'elaboren i es radien en el mateix dia,
i potser l'endemà ja estan caducades.
És a dir, que és una feina diària.
És una gimnàstica. Sí, fem com falles valencianes.
Però en aquest cas molt...
Que bonica, d'imatge.
És molt bonica, d'imatge.
Jo anava a dir fast food. Sí.
Moltes vegades, perquè és una cosa per ser feta i consumida.
En la nostra cuina es cuina una mica de tot.
De vegades hi ha coses que estan molt elaborades.
La campanya dels 40 anys ha estat una cosa...
No és que s'hagi cuinat amb molt, molt de temps,
però sí que comparat amb el dia a dia
del matí de la Catalunya Ràdio, de la tarda,
amb tants programes que s'han de tenir la promo d'aquell dia,
doncs, és totalment diferent.
Hi ha diferents recorreguts.
I aquí necessites molts més recursos,
necessites tenir unes idees molt clares
de cap a on vols anar i què és el que volem vendre.
I la intuïció, moltes vegades, acaba funcionant, imposant-se.
Al final, Nadal sempre és el 25 de desembre.
Per tant... No arriba mai, per sorpresa.
I, per sort, ser pocs, moltes vegades juga en contra,
perquè has d'assumir un volum de feina molt gran,
però ser pocs també i ben avinguts ajuda moltes vegades
que quan un falla o no arriba o no ho acaba de veure,
arriba l'altre per darrere
i t'acaba de donar aquell empentet que et falta,
o aquell obrir la visió, aquell pensament lateral extra,
que et pot arribar davant del paper en blanc,
que hem tingut moltíssimes vegades.
I moltes vegades, ara com ho faig,
perquè no soni com sempre, per no fer el de sempre,
i, per sort, allò, ens ajuntem tres cervellets,
que cadascú té les seves especialitats,
però, bueno, junts acabem fent una espècie d'organisme,
gairebé pensant a la una...
Una tricefàlia que ens porta...
És una tricefàlia que funciona.
A mi el que més m'admira és que portem ja uns quants anys junts.
Fa molta gràcia, la tricefàlia que comenten.
Ens falta una persona per ser-nos-hi,
i fa molta gràcia perquè comenten alguna cosa i per demà.
Sí, són tres persones que estan molt unides
i li fa molt riure parlar amb ells
perquè literalment és que s'estimen el que fan, és molt bonic.
I el que... o sigui, ells escriuen per ells,
però el més fort és que escriuen pels altres
i al final ja pensen com la persona per la qual escriuen.
Escoltem-ho.
Clar, es fa molt estrany,
perquè quan tu pareixes una promo la fas al teu estil,
però també l'has d'escriure, almenys em passa a mi,
pensant en com ho dirà ell.
I hem arribat en aquell punt de quan jo escric una cosa,
no cal que li diguin al Carles perquè ell només llegint-ho
ja sap quin tos estic buscant.
I això també és molt xulo. És una simpiosi.
Al final és tants anys de feina...
Ara t'ho sentia dir, m'ha semblat molt bonic, això que fem.
Està molt bé, eh?
Realment és...
Són el Jack Lemmon i el Walter Malhau.
És la meva història d'amor, en el fons.
Jo quan estic escrivint...
M'imagino les vostres veus al cap, és molt gros.
No és el Quim el que pensa quan estic escrivint.
Jo estic escrivint i escoltant la veu del Carles o de Dolors,
o de Neus...
En aquest sentit, el departament de promos
també ha crescut molt d'aquesta manera.
Que cadascú té una identitat pròpia,
que cadascú té unes habilitats pròpies,
però sabem tots molt què hem de fer.
Aleshores, funcionem junts, però d'una manera molt independent.
Jo estic sempre molt orgullós del departament on soc,
perquè és un regal que ens hem currat i que ens correm cada dia.
Jo, que porto 40 anys treballant en aquesta casa,
per mi és un regal,
perquè podem treballar d'una manera creativa,
podem treballar d'una manera conjunta,
podem fer moltes coses que, a més a més,
són tan efímeres que no s'acaben mai.
Aleshores, és cada dia el renoves.
I això és una manera de mantenir-te àgil, jove.
A mi em posa molt, m'agrada molt, em fa molt fadís, en aquest sentit.
Que li posa molt, diu en Xavier.
Sí, sí, ja l'hi he vist, també.
En Xavi li posa molt, i això és una bona senyal quan treballes.
Al final has d'estar còmode. Que et posi la feina.
Sí, clar que sí, ens agrada, això.
I també, segons explica en Xavier, el departament de promos...
té literalment dos grans al cul.
Dues coses. Una.
Que molta gent no entén per què ha de fer una promo.
I això passa.
No és cap drap brut,
però vosaltres que feu els programes
esteu preocupats pel programa que deu fer, que ja en teniu prou.
Però moltes vegades costa d'entendre això,
que dius, ostres, és que una promo és el que et deia jo abans.
Nosaltres una promo sols podem fer,
però almenys ho té res a veure amb el que tu voldries fer,
o amb el que tu voldries vendre.
Per inspiració divina...
La gràcia divina que t'inspira.
No aniré al lloc on hem d'anar, si no tinc la teva col·laboració.
I això de vegades costa molt.
I l'altra cosa, l'altra batalla,
que també és una de les batalles de promo,
gairebé diàries, és que les promos es rediguin.
D'acord?
Perquè, ai, saps què passa?
Com que he tingut tres pallisses que han parlat tant, no m'hi caben.
No, ho sento molt.
La clau és radiar les promocions, si us plau.
Sí, bàsicament, perquè la ràdio...
és, evidentment, els programes que feu,
però és també la publicitat,
és també els jingles,
són també les promos,
és un munt de coses
que fan que la ràdio...
Les promos no mosseguin.
Exacte.
Les promos són les vostres amiques.
De cara, l'ullent serveix també per, en qualsevol moment,
poder identificar el canal.
La ràdio és una amalgama de sons
i les promos i els indicatius són un ingredient més.
Clar.
És que, a veure...
I que bonic que ho diuen.
Hem d'estimar les promos.
El final és la imatge de la casa i la marca de la casa.
Com els programes, tot fa tot.
Per tant, tot ha de tenir la seva visibilitat.
Ai, Déu meu.
Doncs, amb aquest repàs del departament de...
De fet, estava pensant que nosaltres hauríem de passar
per promocions d'aquí res.
La setmana que ve.
Crec que tenim un 10 a més.
Els anem a veure.
Amb aquest repàs del departament de promocions,
tanquem la capsa de les sorpreses dels 40 anys de Catalunya Ràdio
i la tornem a obrir la setmana que ve.
Uf, ho hem fet superbé, això.
Ho hem quadrat.
Doncs va, cap al Miquelet.
Tant segons i pensava, ui, ui, ui...
Jo ho he esbarlat perquè havia sortit bé
i jo he començat a parlar aquí sobre,
però m'ha fet tanta gràcia que, en fi, ho he hagut de dir.
No era una idea pròpia com comentava el David Balaguer.
Ha succeït. Ai, la màgia de la ràdio.
Miquelet!
Albert, hola, com estàs?
Com estàs tu?
Jo bé, segueixo a Blanes.
No m'he mogut i estic amb...
De les tres persones, ara amb dos.
La tercera l'agafarem, que està asseguda darrere.
I la primera és el Quique.
El que tira petards al mar o el que s'encarrega de castirin.
Quique, expliques què és aquest concurs internacional
on feu focs d'artifici.
És un concurs que portem 51 anys ja fent-ho.
Fora dels 100 anys que porta Blanes,
més de 100 anys que fa focs, no?
I és un concurs internacional en el qual intentem portar-lo
un millor de pirotecnia d'Europa i del món.
Bé, gent de tot el món a tirar focs.
Hi ha diferències entre continents d'un país i un altre
quan tiren uns focs o els focs són semblants?
No, hi ha diferències a l'estil de tirat,
pirotècnics de Sud-àfrica, Argentina i tota la part d'Europa,
i Xina, i Àsia.
I ara anem amb l'Edwis, que és el submarinista,
que ahir va tirar l'aigua a netejar aquests...
aquests focs d'artifici que van quedar allà
i van treure més de 400 quilos,
però tampoc sé si tots eren dels focs d'artifici.
Edwis, com va anar, ahir, aquesta recollida de residus?
Ha ido súper bien, súper gratificante,
porque, además, lo hemos recogido súper rápido
para que no se desintegren,
porque son bastante... son de cartón y tal,
y se desintegra bastante rápido,
pero el tema de toallitas, la gente plástico, verano, se nota.
Sí? Què més vau treure?
Va, que a la nota de premsa heu posat
que teniu anècdotes de totes les coses que traieu.
¿Què em podeu explicar entre tots dos
i desvetllar d'aquestes coses que traieu curioses?
Vinga, va.
A mi me va xocar molt un foco que anivia allà de llum,
que no sé si allò surt amb una carcassa cap amunt,
enfoquem el cel i llavors surten els petardos,
així com a anècdota, no?
Que, bueno, anivia un tubo d'un metro, metro i mig també,
de 90 de diàmetre, i, clar, són coses...
i ell te pot explicar més, encara.
D'on has fet, Guis, que això és veritat,
que vas haver de treure un focus de l'aigua?
Sí, el foco no lo he sacado yo.
He sacado dos barras de hierro de aproximadamente un metro y medio
y un tubo de... no sé, 40 centímetros de ancho
y un metro y medio de largo.
Però com pot acabar tot això a l'aigua,
si jo no puc nedar amb un tubo de ferros i m'enfonso?
És impossible de llançar això allà. Com és possible?
Bueno, potser la gent cívica, no?,
que no cuida l'entorn, el marí o el que sigui,
perquè nosaltres ja fa anys que als pirotècnics
li demanem el màxim de vídeo agradable a tot el material,
el que és artefacte, no? I a poc a poc ho estem intentant.
Llavors entenc que no esteu barallats, no, entre vosaltres dos?
Entre el que tira petards i el que el recull,
no hi ha entament, a l'edguís no es tira com un boig
quan tiren petards i els mulla, no hi ha res d'això?
No, no, que va al contrari, ho disfruto moltíssim,
és un espectacle brutal.
O sigui, el que ve en el Fuego de Blanes
se queda sorprendió, totalment gratificant,
és una passada.
Però a un altre punt t'arribarà a sorprendre
el que trobes a l'aigua,
si hi ha publicitat, un carret del Mercadona.
Com? A 30 metres de profunditat.
No s'estan creient a l'estudi, te'l juro.
Jo anava a dir, també s'han trobat rentadores al mar.
Un carret d'un supermercat,
amb la moneda i tot a dins.
In cívic, però despilferrant diners.
Amb la moneda i tot.
La botella no l'heu encontrat,
segur que van de marxa per allà,
però és molt curiós tot el que et pots trobar debajo de l'aigua.
I ara el que farem, ja els hem escoltat ells dos,
anirem a escoltar la Quimeta,
que avui, d'aquestes persones que fan coses estranyes al mar,
ha decidit...
A Blanes, ens pots repetir què és el que celebrem?
Avui hi havia la 79a travessa del Port de Blanes
i estem amb la Quimeta,
perquè ets tota una veterana d'aquesta travessa, oi que sí?
Esclar, soc la més gran.
En 82 anys.
82 anys.
I quants metres has nedat, avui?
No són 900 metres.
La travessa primera en 900 metres, de la Palomera, al port.
Ara no sé quants en fan, eh?
No ho puc dir tu.
Suposo que tenen de ser els 900.
Com veieu, 82 anys, es tira l'aigua sense saber quan nedarà.
Ella tira, tira i sap que arribarà segur.
Com t'entrenes per fer això?
Cada dia, a quarts de vuit del dematí, ja soc a l'aigua.
Què dius, ara? Cada dia vens aquí...
Bueno, jo a la Palomera.
Jo soc filla de Sauguer, de la Palomera,
i, doncs, i allà vaig.
La mar, que sempre és més quieta, per regla general, eh?
I no, sempre.
A l'hivern, també? No, a l'hivern encara no ho he fet, això.
A l'hivern, a mi m'ha enxivat
que tu també ets una llegenda del centre excursionista de Blanes.
És veritat que...
Qui va amb ella diu que sí, per darrere.
M'ho està confirmant.
Llavors, a l'estiu nedes i a l'hivern excursions.
Excursions, però ja la cosa ja va de baixa, eh?
Vols dir, jo et veig més en forma que jo, eh, Quimeta?
No, no, bueno, ja no puc anar amb la colla,
totes som més joves, i esclar, i caminen molt,
i estan molt entrenades,
i jo ja vaig enrere com els crancs, que jo li dic.
I jo què podria fer per fer la travessa l'any que ve?
Tu m'entrenaries? Perquè jo no em veig capaç, ara mateix.
T'has d'anar nedant, t'has d'anar nedant, i prou.
Però molt. Bueno, esclar.
Sí, esclar, contínuament t'has de nedar.
Cada dia t'has de fer un tros, cada dia t'has de fer un tros,
un dia una mica més, una mica més, i ja està.
Aquest mica més, mica més, mica més...
Quanta estona estem parlant? Perquè m'has espantat, aquí.
No, no pots espantar-te, no ho sé, 3 quarts d'hora...
3 quarts d'hora, a l'aigua? Sí, esclar.
Miquelet, agafa fons, per favor.
Per favor.
Però si s'ha d'arrugar la pell, Quimeta, no fotem,
a mi se m'arruguen les mans quan estic al mig de la dutxa.
Falta de pràctica deu ser això.
Clar que sí.
Però si em dutxo cada dia i se m'arruguen igual?
No és el mateix l'aigua de Marc que l'aigua d'allà.
Sempre hi ha algú que també se li arruguen, és pas tu sol.
Però bé, no, a mi no, eh.
A mi no me s'han arrugat mai.
A mi no, eh.
Gràcies, però llavors, tu quan camines tampoc tens llagues al peus.
Tu ets una superheroïna. No, jo els hi havia tingut.
Ara ja no. Ara ja no.
Però sempre deia, si estigués a Tordera,
cada diumenge tindria de venir a mullar amb els peus
i a caminar per la sorra.
Però esclar, no.
No he estat mai preparada per fer les coses, també, eh.
No? No, no, no.
Jo vaig fent, vaig fent, llavors el dia menys pensat,
aquell dia faig aquella travessa que diuen,
i com és això que la fas si no estàs a punt, eh.
Però bueno, és així la vida.
Miquelet. Digue'm.
Aquesta travessa, hi ha alguna mena de celebració,
d'àpat popular,
algun lloc on podem ara, no ho sé, quan acabi el programa,
apropar-nos?
Mira, precisament ho estan desmuntant ja tot,
i de fet hi ha hagut conflicte perquè estaven arrossegant valles
mentre fèiem l'entrevista i ens ha mirat d'estranya el que...
Què vol dir? Què vol dir que hi ha hagut conflicte?
Que t'has començat a barallar, bàsicament.
No, no. Mirades.
El Quique es mirava amb el de les valles,
què fas amb les valles? I l'altre, no, que em deixis passar,
que estan recollint ja, però sí, hi havia una festa aquí muntada,
no us ho podeu perdre.
L'any que ve hi haurà vuit antena d'ici, o no, Quimeta?
Bé, si tinc salut, sí.
Sí? Però s'organitzarà.
Ah, sí, és clar que sí.
Doncs ja ho sabeu. L'any que ve els convoquem a anar d'aquí, o no?
Clar que sí, que es capa de venir tothom i anar fent coses.
I després on hem d'anar a dinar, Quimeta?
Ara on hem de recuperar?
No, tinc d'anar, tinc de fer el dinar.
L'has de fer? Però si acabes d'anar de molt, no te'l poden ni preparar.
No, no, no, no, no, no, el tinc de fer.
I qui?
No, cinc, quatre, quatre, només, avui.
Quatre per dinar. Mira, com nosaltres, perfecte.
I per recuperar quin zap et fas?
Després d'aquest esforç d'avui, recomana nutrició esportiva.
Ui, ui, ui, ui, no.
Bueno, mira, potser ara anirem a fer el vermut, una...
Ara, això sí, això sí.
Una clara i...
Altres, tu? Vermut clara?
Com serà uns calamars a la romana.
M'estan trenonant, ara.
És que la Quimeta no ha dit...
No ha dit patates xips ni patates frigides.
Ha dit calamars a la romana.
No, no, ella no fa tapes qualsevol.
Patates xips, Marina, sisplau.
Ni unes olivetes.
És una persona seriosa que acaba de fer un esforç impressionant.
Home, s'ho mereix, la Quimeta.
No, em diu que no ha de recuperar, que ja està recuperada.
Doncs res, seguim.
Estàs més sencera que jo.
A per la setmana que ve.
Adéu, companys.
Adéu, Miquelet, moltes gràcies per apropar-nos avui.
Tota aquesta activitat a Blanes amb aquesta travessa.
Connectem la setmana que ve.
Ui, Miquelet.
De res, home, aquesta és la meva feina.
Per això passejo per Catalunya per trobar gent com...
Miquelet anava a calamar a la romana, a la boca, ja.
Despedim-me de la Quimeta, que em deia, ja està, ja està.
Ja puc anar a menjar calamars a la romana i així sí, home, faci.
Molt bé, Miquelet, doncs adéu.
Cuida't molt. Una pausa per publicitat...
i tornem amb la rivalitat històrica Sant Francesc Canosa i la marca Codina.
Fins ara.
Aquest estiu, l'Enguàrdia no se'n va del tot de vacances,
perquè tornem a emetre alguns dels programes
més interessants d'aquesta temporada.
Alguns dels programes que a nosaltres particularment
més ens han divertit i que podreu repassar des d'aquí,
des de Catalunya Ràdio.
Enguàrdia, amb Enric Calpena.
Aquest estiu, de dilluns a divendres, de 3 a 4 de la tarda.
No us els perdeu.
Diuen que a tothom li agrada viatjar,
però no ens compliquem la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni només calen dues coses.
Un bon calçat i la ràdio ben a prop.
Aquest estiu a Catalunya Ràdio t'ensenyarem el teu país.
La Baix Fosca, la Serra de Marina, els Estany del Carlit, l'Ebre...
et portarem d'excursió al costat de casa, perquè, ja ho diuen,
per gaudir d'un bon paisatge...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa, cada dissabte a dos quarts de 3 de la tarda.
I recorda, a Muntanya, la gent se saluda.
Soc en John Pitcham Squire.
Jo no represento la companyia de les Índies Orientals.
La meva intenció és comerciar amb honradesa.
És amic o enemic?
És una gent de la companyia.
La senyoreta Osborne és la millor institutriu de tota l'Índia.
Té una menció majestugosa.
No se'n fí gaire, d'en John Pitcham.
A vegades les aparences enganyen.
La menció Pitcham a TV3 aquesta nit.
L'estiu és un bon moment per escoltar podcast.
Comarcar el 947 per recórrer el país,
repitzar el territori,
ciberseguretat,
trencar tòpics sense aïllissismes,
els nous oficis digitals,
el podcast LGTBI UINES,
els Estats Units és un país de contrastos.
Seguiu-me, que us ho explico.
Reflexionarem sobre el català.
T'agrada el buf?
Ara que tens més temps i que te la ministres com vols,
escolta podcast.
Aquest estiu emporta-te els podcasts de Catalunya Ràdio.
El suplement d'estiu.
Amb Albert Montilla.
L'esperit estival del cap de setmana.
I per acabar el cap de setmana del suplement d'estiu,
no podem fer altra cosa que donar la benvinguda
a les dues persones més irritables de Catalunya.
Bon dia, Marga Codina.
Bon dia.
Avui t'agafem en connexió remota, no?
Crec que ens has comandat que et trobaves una miqueta malament.
Sí, sí, soc a comarques,
per allò que no es vegi bé que el del centralisme no va bé.
I també amb nosaltres és l'Albert Montilla.
Sí, sí, soc a comarques,
per allò que no es vegi bé que el del centralisme no va bé.
I també amb nosaltres és ja l'Estudi,
amb Francesc Canosa. Bon dia, Francesc.
Doncs jo soc aquí, a Barcelona.
No, em sap greu.
La fractura. Te l'ha jugat, te l'ha jugat.
Abans de començar amb la rivalitat...
Ara ens fracturarem una miqueta més, sí.
Ahir al vespre ens vam assabentar de la mort de Xavier Gabriel,
el propietari i fundador de l'administrador
la Bruixa d'Or de Sort.
A més de ser pioner a vendre dècims per internet
i va introduir també el rafting a la comarca del Pallas Subirà.
Però això, abans d'entrar en batalles,
de les rivalitats històriques, vull parlar amb vosaltres,
i sobretot amb tu, Francesc, perquè vas escriure un llibre
relacionat amb el món del Gabriel.
Què et va portar a escriure, el llibre sobre la Bruixa d'Or?
Jo vaig fer un llibre del qual estic molt satisfet, que és el 2005,
que és, sobretot, viatger al país de la Bruixa d'Or,
perquè m'interessava una cosa que era molt interessant.
Hem de pensar que el Pallars, Sort,
fins pràcticament a mitjans del segle XX,
està aïllat a nivell d'infrastructures.
I m'interessava molt una cosa que he anat repetint,
com la mitologia es transforma.
La mitologia és com l'energia es transforma.
Penseu que abans, pels pagesos de muntanya,
quan neva va haver-hi un càstig d'iví,
ara la neu és horror que cau, no?
I, per tant, m'interessava molt veure
com aquell exode rural del segle XX,
hi ha un moment que, a partir d'un fenomen,
que és una mica molt complex, diguem-ne, la loteria,
hi ha un llum de neu i, per tant, sort s'acaba convertint
com la capital de la Tzar, un Lourdes de la Tzar,
on, diguem-ne, a partir de la Bruixa d'Or,
que, recordem-ho, és una administració de loteria
creada el 1986, però que esclata als anys 90,
s'avança tot, a la venda per internet,
aquelles peregrinacions...
Els que ho han viscut és com increïble.
I, aleshores, què fa el pas de la foscor a la llum?
El pas de ningú veu sort, a tothom vol sort,
tothom vol anar-hi, tothom vol comprar una butlleta,
fregar-la per aquella bruixa...
Uà, tota això, aquesta mitologia...
A més, el poble de Fasman, no recordeu molt clar,
els més joves no recordeu Fasman, el gran hipnotitzador mundial
que et feia pujar els arbres, te'ls feia baixar...
Tota aquesta mitologia, perquè el Pirineu...
És místic.
Quan no pots explicar, necessites la mitologia, no?
I, per tant, el personatge, Gabriel,
que a més és un personatge, diguem-ne, de Far West...
Sí, perquè jo crec que és un personatge...
Allà, sobretot al Pallars,
jo crec que hi ha una paraula que defineix molt,
els orcs, que en diríem ferèstics,
les dificultats climàtiques,
les dificultats econòmiques, sociològiques,
ha fet que les persones s'hagin aïllat,
i, si us hi fixeu, ara estem revertint,
perquè al final aquests dies molta gent està al Pirineu,
molta gent cerca, tot allò...
Aquell or, aquell azar que hi ha no és azar,
que és la tranquil·litat, la verdor, etcètera...
I, per tant, el personatge Gabriel fa això.
Tot i que hi ha una genesi que és aquí, jo crec que és l'interessant,
ell, conjuntament amb més persones, més socis,
creen als anys 90, en el que és la primera empresa,
diguem-ne, d'esports d'aventura, el rafting.
Aquell moment que a França ja hi era, i aquell moment...
Saps aquelles coses?
I explica molt bé també els seus dots d'empresari, beure o no beure.
Hi ha un moment de dir, hòstia, aquí el noguera podria baixar.
Llavors, a partir d'aquí també, comença ja la llegenda,
perquè aquella empresa, mai millor dit, Far West,
té molts enfrontaments i, per tant, aquí es feu l'elipsis
fins al 2017, amb tot el procés independentista,
quan ell pren la decisió que la raó social de l'empresa
vagi a fora, després, diguem-ne, també tanca els caps de setmana.
Hi ha un procés també d'ahirament amb el poble,
que ja dura bé fa molts anys, per tant, aquests llums i homes,
aquests personatges que no sap ser per al gra de la palla...
Fins a quin punt, diguem-ne, clar, perquè, clar, hi ha una objectivitat.
El poble, la comarca es beneficia d'un fenomen, a l'hora,
que també es perjudica, perquè penseu que només el tema
de les cues dels cotxes era impressionant.
Riu-te'n tu de la peseta, ara. Espectacular, espectacular.
És a dir, riu-te'n tu de les rambles.
És a dir, el volum de gent no us el podeu arribar a imaginar.
I després, el tema internet, que jo crec que és el més fàcil...
Els Mossos us desquadraven hores organitzant una cua
per comprar loteria. T'ho havies anat a comprar, Marga?
Sí, jo he anat a comprar, de fet, i havíem comprat tota la vida,
perquè, sense ànim de barallar-me amb en francès,
que posaré després,
van dir que abans del rafting allà ja s'hi feia esquí.
És a dir, hi ha unes pistes d'esquí a Lleçull,
que són una miqueta, també, aquell llor i aquell pol d'atracció,
on va començant a pujar la gent de Barcelona,
que volen esquiar.
És veritat que allò no funciona, no acaba d'anar,
perquè la neu, de fet, bufa el vent i se'n va més cap avall,
que no passa a la muntanya,
i aleshores hi ha tot un grupet de gent que veuen aquesta opció.
Crec que, a part de la bruixa d'or, que té aquest paper del mitre...
Tot lliga. Clar, és que sort es diu sort.
I, clar, que toqui la loteria a sort,
evidentment això té una atracció molt forta.
I jo havia començat a comprar amb un estanc senzill i normal,
que regentava la seva mare i el seu germà, més aviat,
i, de cop, allò es va convertir,
que bé, va estar a punt de fer un part temàtic,
ell volia fer un part temàtic sobre la bruixa d'or i la loteria.
Que imagineu-vos de comprar un dècim
a com la cosa es va arribar a disparar.
Era una caixa de mistos, aquell primer...
Però el fenomen de... Jo que ho vaig seguir molt detalladament,
no només hi ha el tema de sort, hi ha la bruixa.
El Pallars és importantíssim, espectacular.
El Pallars, a més, tenen molta força, les bruixes.
I aleshores és molt interessant,
perquè jo vaig hibrida molt amb totes les...
I tu veus com s'empelten les llegendes,
la cerca de la fortuna, la misèria.
Ells tenen allò dels minaïrons,
que són aquests éssers màgics que surten i que t'ofen tot,
et llauren al camp, etcètera.
O sigui, la misèria, la dificultat de tirar endavant,
en aquest paisatge que ara em sembla tan idíl·lic,
doncs, ostres, en aquell moment, diguem-ne,
te'ns trobes l'olla d'or.
Saps allò que... Ah, mira, he trobat...
No, l'olla d'or, he trobat els diners.
I, al final, la loteria acaba simbolitzant l'és possible,
i el yes we can vol dir que, si ara obrim la porta,
i la gent que ens està sentint des d'allà,
doncs tens el rafting, tens els hotels,
tens els campings, la tranquil·litat...
Sí, una producció de formatges boníssima, autòctona,
que s'ha anat consolidant,
és a dir, aquells productes de la Terra.
La cultura, els grans debats...
Citar bé la marca, el cas de Yes we can connect bé,
perquè jo he fet la transhumància,
és la gran muntanya de la transhumància,
5.000 bèsties, és l'autèntic casal vistiu de les bèsties,
en aquest sentit, i, per tant, allà fracassa,
i jo intento d'hibridar també el que els pagesos,
aquests ramaders, aquests pastors,
diguem-ne durant la temporada d'hivern poguessin, no?,
a la pista de Yes we.
Però ara mateix, ho dèiem jo crec que un dia,
és a dir, ara mateix el Pirineu és on té
els clavats els grans interrogants del nostre món.
Està tot, no?, els parcs eòlics, el turisme,
la despoblació, els models econòmics,
jo què sé, tot, les malalties, els estrès...
I això, aquesta autenticitat i aquesta genuïtat,
del que és una terra, s'ha fet molt a si mateixa.
Una Barcelona perduda, que ja no és capital de Catalunya,
dimutida absolutament, tot el que em plenament,
per l'Anna, s'ha d'aconseguir trobar els capitalistes.
Desencaparà, això, desencaparà.
Però què seria del Pirineu, també, sense la gent de Barcelona?
Bueno, però fixa't la vendeta, eh?, no hi ha jocs del Pirineu.
Doncs els mirallons sols no ho farien tot.
Fixa't la vendeta, la vendeta, no, no, no, no, la vendeta.
És que no hi ha jocs del Pirineu,
i, per tant, on hi va haver un joc olímpic,
on hi va haver un joc olímpic, ara no hi haurà jocs del Pirineu.
I no ho dic de broma, eh?, és a dir, ho dic perquè, precisament,
jo ara estic preparant un llibre, sobretot això,
i és una vendeta.
Per tant, diguem-ne, està dient que...
No estic ara menys tenint la ciutat ni molt menys,
però el que sí que estic dient és que dels grans debats,
segurament, on es veuen molt més clar,
és, diguem-ne, el Pirineu.
I fixem-nos això, un poble com SOR
que es va convertir en capital mundial,
però no només mundial, pensem en el tema d'internet.
És que als mitjans dels anys 90...
L'allotjament d'internet.
Les apps, el desenvolupament tecnològic...
És possible fer-ho des d'un lloc...
Com estan demostrant un fotimer d'empresaris de tot arreu
que no fa falta passar, diguem-ne, ni per Barcelona,
ni per Madrid, ni per enlloc.
No, en aquest sentit, en Gabriel va ser un visionari.
Què passa, aquest tele?
És una gran història de melodrama.
És a dir, jo crec que és una...
És un punt d'Oppenheimer.
Són aquells grans melodrames on, diguem-ne, les...
Un passatge controvertit...
La Olla fa que parlis amb qui parlis...
Penseu que jo, per fer el llibre,
vaig parlar pràcticament amb un centenar de persones,
i aleshores ja, des dels enfrontats totalment,
els més propers, els mixtes,
els en un moment sí, en un altre moment no...
Però s'arrossega, aquests dies només us faig una...
Jo que vaig fer un tuit, si ensumeu per Twitter,
encara veureu el rastre melodramàtic, en aquest sentit,
de pros i contres, de tot plegat.
Avui volíem fer una secció d'arribilitats històriques normal,
però bé, com l'actualitat sempre va per davant,
hem acabat invertint 10 minuts a parlar també
amb en Cepè Gravelli, aquesta obra que ara ens comentava el Francesc,
que no es acaba d'escriure, ens anava...
Sort per a tots viatges al país de la Bruixa d'Hort,
i que ens ha... D'Hort.
Sembla que ha dit D'Hort, al final, eh?
D'Horta.
I haurem de... haurem de resar els druïdes del Pere Pirineu
si volem uns Jocs Olímpics d'hivern aquí, o no.
O sí. O no. O sí.
O no. Ja ho veurem. O no.
Ja comencem, ja comencem.
Hem d'arribilitat en aquí i ja no podem obrir aquest capítol.
Tenim 3 minuts gairebé, perquè a més ens falta repartir un premi,
que ens repartirem amb vosaltres.
Però és una loteria, això.
És que a més a més toquen música.
No patiu, perquè jo ho tinc. Jo començo i acabo, eh?
Marga, què defenses tu, avui?
Jo la nova cançó.
La nova cançó. I tu, Francesc, rock català.
Sí. Perfecte.
Ai, Déu meu, quina baralla, avui.
Hem fet crida a les xarxes, també, eh?
I la gent ha respost.
Ja sé que està guanyant. M'ho imagino, vaja.
No us diré res. No diràs res.
Sort. Està guanyant sort.
No diràs res.
Ai, Déu meu. A veure.
Grups de cada moviment.
Representants de cada bàndol.
Seré això la Marga, ja va.
Marga, tot teu.
Bé, jo, a més que res com que...
A més, anem en pressa, allò, tenim poc temps.
Jo començo i acabo, perquè, esclar,
després de dir que la nova cançó
és l'esdeveniment cultural i popular
més important de l'estat espanyol,
des del Concilli de Toledo, que va ser el segle Vuit,
i no ho dic jo, que ho diu Manuel Básquet, Montalban,
crec que ja està, no us pot dir res més.
S'ha acabat, no?, ha acabat?
Què? No, bueno, he de dir...
Jo anava a dir una cosa molt més important,
com que aquí aquesta rivalitat no té...
És una línia de continuïtat, tothom sap l'importància de la nova cançó,
però sí que una cosa que a mi m'agafa,
perquè la vaig viure de pleg, és el rock català,
que és aquesta línia de continuïtat,
i jo em permetreu, ara, tot i que a vegades ens oblidem molt
del fenomen cel·leste de Pau Riba, Cisa,
de tot aquest rock laietat, etcètera, que és importantíssim,
hi ha un moment que els que vam ser joves, adolescents,
els 80, els 90, ens esclaten, no?
És a dir, quan parlem de Sopa de Cabra, quan parlem dels Pets,
quan parlem de Sant Traït, quan parlem de Sau,
aquell concert de Palau Sant Jordi, que ens vam reunir allà,
el rock català és de masses, allò que en diem mainstream.
Vam entendre, i ara que parlem amb el fenomen dels tietes,
ostres, vam entendre que podíem sentir música en català,
durant molt temps se'ns ha dit que en català,
que bé, ho parlàvem en castellà, tot parlàvem en castellà,
i per tant, podíem agafar quatre grups de quatre genes musicals,
a dir, el pop més britànic, diguem-ne, el pop més nostrat,
el folk, el Sopa de Cabra, que no deixen més el rolling català, etcètera.
Però això ja ve d'abans, eh? Sí, sí, no ho discuteixo.
El que dic és que un dia ens vam fer grans, un dia ens vam fer grans,
i els joves ens vam educar...
No, no, però fixa't que ens vam educar amb aquesta casa, amb la tele,
i va haver-hi un moment que vam poder...
Clar, la nova cançó és un moment importantíssim,
quan neix que vai fora el tancament, quan estem tancats,
però va ser aquell moment que nosaltres vam perdre la virginitat,
que als pobles hi havia concerts, que la gent sortia, que ens veia la cara...
Hi ha gent que va perdre...
Però res de tot això no hagués estat possible
si no haguéssim començat amb una cançó mediterrània, no?,
un festival de la cançó mediterrània...
Sembla que parli d'una amanida.
...en Raimon i en Salomé, i la Salomé, cantant, se'n va anar.
Què radio televisió espanyola es va veure obligada
a posar una cançó en català?
Ei, estem parlant del 1963,
una cançó en català radio televisió espanyola.
Aquí el franquisme va dir...
Comença a venir una cosa molt forta que no puc aturar.
Segur que va dir això.
Però és que poc després, encerrat, amb la cançó de matinada,
es posa el primer a les llistes de vendes a tot l'estat espanyol.
Em pensava que deies que es va comprar amb despertador.
Al 1963. Per tant, aquest fenomen de masses, clar, jo ja ho entenc,
i tampoc no els hi trauré cap mèrit, els que venen darrere,
perquè, efectivament, està molt i molt bé,
i tenim també uns quants himnes.
Però pensem que la nova cançó té tot.
La nova cançó el que fa és agafar,
compondre cançons pròpies, meravelloses,
amb unes lletres estupendes,
agafar cançó popular, el testament de l'Amèlia, la balanguera,
i, a més a més, ens agafen poetes, com Ausias Marc,
jo em donaria per un ves, per un de sol...
Era el que ens fòpiaven als anys 80, per allà...
I tu, això ho canta la Maria del Mar Bonet, Josep Palau i Fabra.
Si no t'ho discuteixo... A veure, què, què?
Però si no és un tema de discussió...
Però, per exemple, aquells anys 80, 90, que jo recordo...
És a dir, s'oblida una cosa.
Qui vertebre, sobretot, els països catalans, és la música.
Penseu la quantitat de grups allà, valencians, etcètera.
Qui vertebre el país en aquells...
Pregunteu-vos-hi a tots els bolos que feien durant aquells anys.
Petsau, etcètera.
Tot el país era la banda de Sorona, els podien sentir.
Era increïble, no feia falta que vinguessis a Barcelona,
no feia falta que estiguessis tancat...
Jo crec que, sens dubte, és la banda...
I passa el passaport, igual, de la mateixa manera que el Raimon,
i passen el passaport, i insisteixo, que ho hem dit, no tenim temps,
no ens oblidem, insisteixo, dels Oriols Tranvia, dels Cises...
No, no, però ara tenim el passaport i els tietes...
Ja tot és d'aquestes històries, que l'important és això,
que es pot escoltar música en català,
que ens deien que no es podia escoltar música en català,
com quan ens deien que no hi podia haver ciència en català,
sí, es pot, la gent li agrada ballar, etcètera.
Fixa-vos que s'ha produït com un...
Jo vaig tornar a viure una crisi...
Ara ha desaparegut el rock en català perquè ha arribat el reggaeton,
un moviment reaccionari en català,
que sí que encara agafa alguna paraula del castellà,
perquè s'ha de respectar una mica l'argot del reggaeton,
però, vaja, quan veus els fenòmens de massa com els tietes,
o com els cigaflaues, o d'altres...
Però això en parlaríem, eh?
Aquí tenim un problema, que és enfrontar llengües,
és a dir, les llengües no s'han d'enfrontar,
les llengües el que han de fer és viure, funcionar i tirar endavant.
El problema que hi ha, òbviament,
és que quan una llengua tan poderosa com el castellà conviu amb una,
i a més no té estat com la nostra, ens hi hem de posar molt.
I gràcies a la feina que aquesta gent van fer,
que a més van optar per ser monolingües, recordem-ho,
quan en Serrat, finalment, té el tema aquell d'Eurovisión,
canta en castellà, l'aturen, li diuen, no, no, no, no,
llavors van enviar la Maciel, ja sabem, el lalalà i tot això, eh?
Vull dir, que ells van optar per, realment, dir no, no.
En català ho podem fer tot, podem cantar George Brassens,
podem fer una espècie de Jack Brel i tot allò que tenim allà,
però, a més a més, rescatem.
Ens vam fer conèixer poemes d'Espriu,
ens vam fer conèixer poemes de Foix, Papa Sey, Palau i Fabra,
Aus i Esmar, que tot això crec que val molt, molt, molt la pena.
És a dir, no em vull carregar res del que ve després,
jo soc la primera que canto imnes que després ens han creat,
gent com Sopa de Cabra, Pets, us ho sabeu,
però, realment, sense aquesta gent primera,
quan diuen allò de... ens calen cançons d'ara...
Però tira enrere, eh?, abans ja n'hi havia, eh?
Un moment, us he de tallar,
perquè us he dit que em deixéssiu tres minuts per poder repartir.
El premi que hem de repartir ja t'obliden només 60 segons.
Però abans de repartir aquest premi, l'enquesta cap a on es posiciona?
L'enquesta es posiciona clarament per un bàndol
i el bàndol és el rock català, amb un 84,6%.
Ai, ai, és que hi ha gent molt desinformada.
Hem de fer una especial, especial nova cançó,
prometo no cantar jo, però, de debò, s'ha de fer, és bàsic.
El país ho necessita, si us plau, preneu nota.
A veure, repartim aquest premi abans de marxar,
que, si no, ens piquen al crostó.
El repetim en 30 segons, o sigui, serà, això, ràpid, anunciem.
És el tirat a la canya...
Exacte, la pregunta d'aquesta setmana era
quin és el regal més boig que us ha fet la vostra parella,
i avui hem rebut moltes notes curioses,
però la que ens ha cridat molt, molt l'atenció ha sigut la de la Txell,
que la Txell ens explicava que va fer una excursió amb cavalls,
es van acabar tirant-se al mar amb la seva parella,
així, una mica el que va ser una pilota picada,
i tot plegat va acabar la seva parella sobre d'un cavall,
corrent, corrent, corrent, corrent, el cavall desbocat,
i va ser molt riure i ens ha agradat molt.
Doncs vinga, premi, cap aquí.
Una altra de repartit i la setmana que ve ens repartirem molts més.
Moltíssimes gràcies per haver sigut amb nosaltres
en aquesta cobertura especial dels incendis de Portbou.
I ara passem al relleu al matí de Catalunya Ràdio demà
amb la Marina Romero.