A Catalunya Ràdio, el suplement.
Arranquem el mes d'abril amb algunes pluges i sense acord polític per fer front a la sequera.
Només ens queda encomanar-nos els refranys populars que, quan arriba el mes més primàveral, acostumen a parlar d'aigua.
L'abril aigua és mil, a l'abril cada gota val per mil, abril tronat, bon any assegurat, per l'abril no et treguis ni un fil,
abril que abrileja, primavera que afuateja, abril mullat, de pan bé carregat.
Avui el suplement, la Núria Martínez Ribot, de Público, des de Madrid. Bon dia, Núria.
Molt bon dia. I ben tornada. Moltes gràcies. I ben casada. Ben casada, espero, home, sí, no?
Ha anat bé el viatge de noces? Súper bé, hem estat a Japó, que no sé si hi heu estat. Quina enveja.
Arigato. Exacte. I l'art és que una passada, una passada.
O sigui, passejar-se aquests dies per l'Instagram de Núria Martínez Ribot era un exercici contra-produent.
Ja t'asseguro jo que... Quina enveja. Doncs l'únic que m'ho ha dit, doncs l'únic que m'ho ha dit.
No, no, sí, la veritat és que hi vaig a poc, una passada.
Quan et cases, continues disposant de 15 dies, no entenc?
Sí, sí, exacte, són els 15 dies de quan et cases. Just el dia que et cases, doncs comences a comptar que ets 15 dies.
I tu pots programar, te les pots reservar per més endavant o no?
Això depèn de l'empresa. A mi em van dir que el conveni deia que havia de ser després, després si tu pactes el que sigui,
però jo, sincerament, per mi la gràcia és casar-te... Casar-te i marxar.
Sí, sí, sí, va ser tot genial, la veritat.
I heu estat al Japó, Josep Maria Martínez Ribot, cronista parlamentària, bon dia.
Bon dia, què tal? Sí, sí, he estat, sí.
Tu has estat a tot el... ets com el Xavier Moret, que has estat a tot el món.
Bé, jo visc per viatjar. Jo treballo per poder viatjar.
Ho he dit sempre, m'encanta viatjar, m'encanta conèixer el món.
Sí, sí, al Japó he estat, he estat tres vegades.
Mare meva, i ara. Dues per feina, dues per feina.
Sí, una amb una... quan feia tema olímpic jo a la tele em desplaçava a seguir el comitè olímpic per tot arreu, sí, sí.
I he estat tres vegades, però cada vegada que hi vaig m'ha agradat més. La primera em va agovir una mica, d'entrada.
Vas dormint aquelles càpsules individuals en aquells hotels que són com caixes?
Tant petit, no, però en una habitació molt petita, perquè que a mi va ficar en Jaume Rouras, que era el productor d'Espols en aquell moment, perquè quan hi vaig anar pel tema de la tele...
Anava estalviant pressupost al Rouras i a TV3, eh?
Sí, ui, ui. Aquell em va dir, escolta, t'haig d'enviar en un hotel molt petit.
No era la càpsula, però hi faltava poc, però bueno, com que es anava a treballar, escolta, a l'habitació hi estava poc.
A veure, voltes, bon dia a bona hora.
Bon dia, i no he estat al Japó, no.
Ja en som dos.
I no m'importaria.
Escolta'm, de seguida obro el blog polític i els noms propis de la setmana, que són Laura Borràs, Clara Ponsatí i Ana Obregón, però abans, abans.
Ara parlava amb el Carlin, el xup-xup que torna a fer el nom de Messi.
Vosaltres tres que us agrada el futbol.
És que ha il·lucinat una mica el Carlin perquè ha dit que no té cap ganes bàsicament que torni Messi i que ha perdut la fe amb ell com a persona arran dels vincles amb l'Aràbia Saudita i que com a jugador arribarà aquí en 36 anys i que creu que poc aportarà.
Creieu que ho estem inflant tots una mica per parlar de coses més alegres i portar una mica d'il·lusió o va de debò?
Qui primer n'està parlant és el Barça directament i el Xavi.
El que passa és que mentre parla de Messi no es parla de Negreira.
No sé si va de debò, només ho saben els interessats.
El que és veritat és que no sembla una pura especulació.
Els interessats estan emetent senyals que sí que hi ha converses sobre això que ha dit en Carlin, que l'hem escoltat atentament.
Hi ha una cosa i és que on poses la línia d'allò que és tolerable i allò que no és tolerable en el món del futbol?
És a dir, aquesta impugnació de Messi que ha fet, que a mi em sembla molt coherent el que ha explicat,
però per què no impugnem Xavi, que va estar a Catar, per què no impugnem Guardiola, que també,
per què no impugnem el negoci, per què no ho impugnem tot?
És molt difícil posar la ratlla.
Crec que és més coherent la gent que diu, no, al futbol no,
perquè el futbol està podrit precisament pels diners dels sàtrapes mundials.
Però al futbol tot ell, no el retorn de Messi, no, tot ell.
I si no, em poses la ratlla.
Núria i Josep Maria.
Sí, evidentment al món del futbol i al món dels negocis,
moltes vegades els drets humans els importen ben poc.
I recorda que sí, que efectivament Xavi ha sortit vàries vegades a fer declaracions
com si Catar fos un país més democràtic que Espanya, fins i tot.
En tot cas, jo penso que la pregunta que tu formulaves, Roger, és...
Les dues respostes són correctes, és a dir, jo crec que s'està inflant per no parlar del cas Negreira
i per il·lusionar els i les sòcies,
però per altra banda penso que, tot i no tenir cap tipus de font ni informació
pel que llegeixo i escolto en diferents bandes,
penso que sí que pot ser que vagi de debò, tot i que en el món del futbol,
la setmana passada em sembla que... Ho parlaves tu aquí, Roger,
que en el món del futbol, al final, fins a l'últim segon, sembla que sí,
i al final pot ser que no acabi venint.
No sé si serà tan bo pel Barça com creiem, en tot cas,
il·lusió, que crec que en un moment com l'actual és molt necessària,
sí que n'hi haurà i crec que Messi es mereix un final diferent al Barça que el que ha tingut.
Josep Maria.
A veure, efectivament, em quedo amb aquestes últimes paraules de la Núria.
A veure, el que Messi tindria si vingués al Barça,
i jo recordo que en aquesta mateixa taula Gerard Romero,
que hi entén, el periodista que més hi entén segurament de fitxatges, etcètera,
la setmana passada va dir, ara hi ha possibilitats reals que vingui,
va dir això, jo me'n crec bastant.
A veure, tindria un final, el que li ofereixen o el que ell veu també,
el que li ofereix el Barça i jo crec que li deu la Lliga espanyola i tothom,
és un final com el que va tenir Michael Jordan a l'NBA,
que l'última temporada jugava, pràcticament ja sortia,
i va rebre a totes les pistes de l'NBA que va visitar,
va rebre l'homenatge fins i tot dels rivals visitants,
però en el cas de Jordan hi va haver molts comiat en diferit,
perquè recordem que amb els Bulls sí que va fer aquell comiat que va guanyar l'Anell,
hi ha una sèrie fantàstica de Netflix,
però és que després de retirar-se va tornar a jugar amb els Washington Wears,
els Midscoma Poblio Pleidari, ja tenia més de 40 anys.
Sí, però era una cosa que aquí en el cas del Messi també es donaria,
perquè efectivament això ara, mira, sembla que d'en Riqués Negreira
ja ens n'hem oblidat, especialment els sectors de la caverna de Madrid,
però és que mira, ara quines opcions té?
El Messi guanya el Mundial, que era el que li faltava,
el que li faltava era guanyar el Mundial, ja l'ha guanyat,
i el va guanyar, a més, amb un protagonisme destacat,
i l'Argentina és campió del món, ho té tot,
i a nivell econòmic també té més diners del que es pot arribar a pensar
que es gastarà ell, els seus fills i els seus nets quan en tingui.
Aleshores ara ja compten altres temes,
Aleshores, si és que el PSG, el PSG era una possibilitat,
el PSG es quedés, però és que després de guanyar el Mundial
els francesos s'han començat a xiular, per què?
Perquè ho va preparar tot per en aquest Mundial tan estrany de Qatar
i tan censurable per moltes coses, també era pel calendari.
Quan es va jugar aquest Mundial, resulta que els jugadors van preparar,
i això amb els veterans es nota molt més,
van preparar físicament el seu cos per rendir en el Mundial.
Aleshores, gener, febrer, març no han rendit exactament igual,
i l'han xiulat, ara ja el part dels francesos el xiulen,
i això, home, això no li agrada.
Una de les possibilitats que podria, que sempre havia dit,
m'agradaria tornar un any a despedir-me dels meus orígens,
que és el Neus Old Boys, l'equip de Rosario,
però és que a Argentina li han recomanat que no s'hi acosti a viure
per un tema de seguretat, perquè hi ha molta inseguretat.
L'altra possibilitat, David Beckham té un equip als Estats Units,
un club al Miami,
i sí, era la possibilitat que, per exemple, Alba, Busquets,
que es trobessin allà grans ets jugadors
per promocionar el soccer, el futbol americà.
Però és clar, ell allà sol, l'Alba vol complir l'any que li queda aquí,
el Busquets no ho té clar,
i llavors surt el tema familiar i personal.
Els seus fills van plorar molt quan se'n van anar a París,
perquè tenien tot el seu entorn aquí.
La seva dona té tot el cercle d'amics aquí a París,
i París, pel clima, per moltes coses, és una ciutat,
com deies, Javier Bosco, aquesta setmana,
és la millor ciutat del món.
Però per Messi, bueno, és una gran ciutat,
però no és la que sentimentalment per ell és la millor ciutat del món.
I ells aquí tenen casa, de fet, ells van venint,
cada mes o sis ells van a la seva casa que tenen aquí a la costa, al Garraf,
i és una possibilitat.
L'homenatge que a tothom li aniria...
Ah, i pel Barça, negoci rodó, no tan esportivament,
però negoci rodó, a nivell d'esponsorització,
el Barça torna primer de fila mundial,
esponsors, partits amistosos ben remunerats...
Jo, si es donés el cas, crec que seria un gran negoci pel Barça,
no només per oblidar l'Enrique Negreira,
perquè és que li plaurien possibilitats d'esponsorització
que bona falta li fa al Barça en aquests moments.
Però si el Barça no ha aconseguit inscriure el Gavi al primer equip,
com quadraran els números?
Es deia que ell, com a mínim, és l'única possibilitat,
que ell accepti cobrar, perquè ja no és una qüestió de quartos
en aquests moments pel Messi,
que accepti cobrar el salari mínim, que són 200.000 euros l'any,
el salari mínim omogat per la lliga de futbol professional.
Després, això, en el partit d'homenatge,
els actes d'homenatge posterior, seria un pagament en diferit,
però aquesta temporada que ve ell s'hauria de comprometre
i portar molt bé els comptes perquè, evidentment,
Teves i companyia s'ho mirarien amb lupa,
cobrant el salari mínim professional dels futbolistes de primera divisió,
que són 200.000 euros anuals.
Però és que a Teves tampoc crec que ha arribat el cas
si ho posés de formes molt, però de fons no,
perquè a la lliga de futbol professional també li interessa això,
perquè ara totes les grans figures s'estan anant
i anant la majoria a Anglaterra.
Això per la lliga de futbol professional, és a dir,
per tots els clubs de primera i segona divisió espanyols,
també els aniria molt bé perquè tornaria al focus mundial.
A Japó voldríem veure partits en directe de la lliga espanyola,
als Estats Units, o sigui que jo crec que seria un win-win,
un negoci rodó per moltíssima gent.
Eduard.
Perdoneu el rotllo.
Les dues coses, una era aquesta última,
que és el negoci de la lliga de futbol professional,
que a Teves s'ha de posar bé perquè,
per molt antiversarionista que sigui, al final,
ell defensa un negoci, la seva obligació,
i respecte al salari de Messi,
efectivament es deia que cobrés el mínim,
i un percentatge dels ingressos addicionals
que li generi al club el retorn de Messi.
És a dir, el retorn de Messi li genera al club
un retorn a uns ingressos addicionals en forma de publicitat,
de venda de material, etcètera, etcètera.
Llavors es deia que un percentatge d'aquest ingress additional
anés a les uxques de Messi.
En qualsevol cas, jo soc cèptic,
tant econòmicament com esportivament,
en respecte a aquesta operació.
Veig la il·lusió als ulls del meu fill,
i, per tant, imagino la il·lusió als ulls
de moltíssima gent a Catalunya i molts barcelonistes,
però, ostres, no sé si esportivament és bo
en un moment en què estàs ja per fi
reconstruint un equip sense Messi
i guanyant una lliga i potser una copa.
I econòmicament, doncs, bueno,
donar la situació al club costa de creure que es pugui fer.
Dos minuts per arribar a un quart deu del matí.
Us volia preguntar per aquesta qüestió
que amb el Carli m'havíem arrencat,
però de seguida saludaré la Magda Urenic,
que és un actor important en l'espai de Junts per Catalunya,
bàsicament perquè és membre del comitè de garanties
de Junts per Catalunya.
Digues, digues.
No, no, i exdirectiva del Barça.
Per cert, és veritat.
Laura Borràs, ahir va refermar en totes les entrevistes que va fer
que no té cap intenció en departar-se.
Josep Maria, creus que al partit li permetrà això?
Com a mínim, crec que li permetrà, perquè no ens queda un altre remei,
fins al 28 de maig.
Bé, fins un mes i mig més tard.
O sigui, fins a la data de les eleccions municipals.
Perquè no hi ha cosa que l'ha lecturat que estigui més,
i això ho sabem de tots els partits
i de totes el tipus d'eleccions possibles,
que els partits o les coalicions que es presenten
amb baralles internes i amb divisions internes.
Ara, apartar-la de la direcció del partit,
implicaria un sisma.
No sé si de grans proporcions o de menors proporcions,
però tindria problemes junts per Catalunya.
En conseqüència, fer això a un mes i mig o un mes i tres setmanes
de les eleccions municipals,
que poden marcar el punt d'inflexió de la pujada,
d'altra vegada, mínimament, o salvar els mobles,
per part de Trias a Barcelona i de molts altres candidats
al Regne Unit de Catalunya,
fer això seria gairebé políticament suïcida.
Núria.
Sí, és suïcida, però alhora també és suïcida tot això
per Xavier Trias, per exemple.
És a dir, ara mateix pot ser que Xavier Trias
sigui el pròxim alcalde de Barcelona,
i ho és perquè no està sent gens, no sé com dir-ho,
gens de l'estil Laura Gorràs,
i està amagant tot aquest estil i fins i tot l'estalada.
Llavors, que ara tinguin tot aquest xou i tot aquest rebombori
també pot perjudicar molt i és la seva gran, gran aposta.
Per tant, veurem, jo penso, com el Josep Maria,
que no poden fer cap moviment ara en fals,
però alhora no fer cap moviment també pot perjudicar.
O sigui, ara mateix qualsevol escenari
no crec que sigui bo per Junts.
Eduard.
La meva sensació és que la Laura Gorràs
és una bomba de rellotgeria per Junts, no?
Ella, diguéssim, electoralment, mai ha sigut un...
mai no té tirada.
Quan s'ha presentat dues vegades a les eleccions espanyoles
va quedar quarta,
i les eleccions al Parlament va ser superada
per Salvador Illa i per Pere Aragonès,
que no són precisament personatges polítics carismàtics, diguem-ne.
Però, en canvi, sí que té, dins de la bombolla de militants de Junts,
tots els partits són bombolles, no?
Dins de la bombolla de militants de Junts sí que ho és popular.
L'altre dia, la nit que es va saber la sentència,
tenien un míting a Reus, crec,
i ella hi va anar i el teatre de militants de Junts
es va aixecar d'en peus, a preudir-la i tal,
i cal recordar que l'última vegada que dins de Junts
hi ha hagut una votació on Laura Gorràs representava una posició
que era sortir del govern,
i hi havia altres dirigents que defensaven el contrari,
i qui va guanyar va ser la posició que defensava la Laura Gorràs.
I ella sembla que té intenció de trinxerar-se
tant a la presidència del Parlament com a la presidència de Junts,
i que això li pot generar molts problemes a Junts,
perquè és una persona que està condemnada per corrupció.
Mac D'Auranic, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia. Us estava sentint amb molt interès, eh?
Quan he sentit la paraula Messi fa una estona,
encara ho portes al cor, eh? I espero portar-ho tota la vida.
La Mac D'Auranic és advocada del Barça
i és membre del Comitè de Garanties de Junts per Catalunya.
El Codi Etic de Junts diu que si un membre del partit
és condemnat per corrupció, l'executiva l'ha d'expulsar.
En cas que hi hagi condemna ferma amb Laura Gorràs,
hauria d'abandonar la formació?
Bé, jo això ja ho decidirà, n'espero en aquell moment,
com això encara jo crec que falta,
perquè ara hi ha hagut la primera sentència,
aquesta sentència es pot recórrer, no amb la pal·lació que diuen,
sinó en cas de CEO, al Tribunal Suprem,
llavors veurà si es confirmen o no es confirmen
i la formació actuarà com cregui convenient.
Efectivament, els estatuts diuen això,
com també els reglaments del Parlament de Catalunya
i les seves partits polítics,
diuen que un dirigent o un diputat ha de marxar
quan té una sentència, i allà no diu ferma,
fins i tot en primera instància.
És un problema, us he sentit, i he de dir que efectivament és un problema.
És un problema gran que hi ha, jo crec, i fins i tot a la societat,
perquè això, encara que la gent passi de política,
i riu un moment que no m'estranya,
això afecta també el segon càrrec institucional de Catalunya,
que és la presidència del Parlament,
que en aquests moments no tenim president ni president del Parlament de Catalunya.
Clar, són una sèrie de coses que s'han d'arreglar
perquè la vida política, no tant la social, per sort,
i el Barça va guanyant, i les noies del Barça també, per sort,
però perquè la vida política, en aquest sentit institucional,
torna a funcionar de manera normal.
Ara, el que sigui, és a dir, sentència ferma de Junts
i què faran i què deixaran de fer,
i si és la Comissió de Garanties, que no és la Comissió de Garanties
qui ha d'expulsar el partit a qualsevol militant amb aquest programa,
sinó la direcció, falta temps, no vull pensar,
i espero ja amb el temps, potser, que ja hi siguin altres membres.
Però, en canvi, el que sí és important, ara, què passarà?
Jo calculo què pot passar la setmana que ve,
és una mica el cedit setmana santa, no ho sabem,
però aviat que hi haurà programes al Parlament de Catalunya també.
Sí que és veritat que el Codi Êtic de Junts per Catalunya va incloure, fa poc,
una excepció que, si s'apreciava que hi havia una persecució política
en les causes judicials, aquesta persona no tenia per què ser expulsada del partit.
Aleshores, li pregunto a Magda Urenic,
Laura Borràs, vostè creu que és víctima d'una persecució política?
A veure, és difícil de contestar,
cada contestar que doni són mil insults als seguidors del Twitter.
Jo crec que el procés en si no va començar així.
El que jo no podria dir, exactament,
és si quan ja es veu el seu nom amb l'altre,
amb el traficant de drogues amic seu i tot això,
no puc dir si, al veure que era el seu nom,
potser el procés ha tingut més importància.
Per descomptat, que el fet que siguin el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
el judici ja ha tingut una importància a cap dalt,
si no fos a Forada hauria sigut en un altre lloc.
Ara, els delictes en si no tenen res a veure amb la vida política.
Són delictes de malversació i l'altre també amb documents mercantils.
Prevaricació i falsedat documental.
Exacte, són els dos delictes perquè es diu que se l'ha condenat
per, diguéssim, fraccionar els pagos.
No és exactament això.
La sentència, que és molt molt llarga i que en aquests trossos,
des del punt de vista jurídic, que és el meu,
està ben redactada tot aquest tros i explica que no és per fraccionar,
que seria un tema només administratiu i tot allò que diu
si es fa a tot arreu perquè aquí...
sinó que amb aquest fraccionament i tot el que hi havia preparant
aquella qüestió i aquells pagaments,
a més es falsificaven documents per impedir que en aquell concurs
on després es fraccionava no hi pogués anar tothom
perquè allà estava previst, això va sortir al judici,
documents falsos presentats al concurs
que ningú més s'hi podia presentar a cada determinada persona.
Llavors, clar, això és el que el tribunal ve a dir
i la jurisprudència diu que no és corrupció,
que podria ser un tipus de corrupció.
Perquè una altra cosa que us volia aclarir,
que suposo que vosaltres sabeu tots, però pels ullens també,
no existeix al Codi Penal el delicte de corrupció.
És a dir, la paraula corrupció...
Aquí, aleshores, la pregunta és si prevaricació i falsedat documental
s'interpreta que són delictes vinculats o de corrupció, no?
Jo, ara m'oblido d'aquest cas, ho parlo com a jurista,
no en tinc cap dubte que són vinculats, efectivament.
Aquest és el tema, es fa difícil d'explicar i no es vol dir avorrit,
però no en tinc cap dubte.
Una altra cosa és les penes, qui ho ha fet, qui no ho ha deixat de fer,
per què i tal, però no en tinc cap dubte,
els delictes són delictes comuns que diem els juristes, no?
D'acord.
Perquè no n'hi ha cap que digui corrupció.
Llavors, la sentència ho explica dient això i la jurisprudència,
quan s'ha fet tota una sèrie de coses perquè algú pugui cobrar uns diners,
encara que la persona que ho ha muntat no s'hagi beneficiat,
es pot aplicar com a corrupció, no?
O sigui, teniu el casos del procés que tots coneixeu.
Està clar que ningú es va posar un euro a la butxaca, però el fet diuen,
aquí sí que no estic d'acord, diuen que es va fer il·licitament
perquè no eren unes coses que tocaven fer,
doncs també els segueixen tenint per malversació.
L'Oriol Junqueras, el president Puigdemont, Raül Romeva,
estan tots encara per aquesta qüestió.
Vostè n'ha parlat amb Laura Borràs últimament?
Quan ha estat l'última vegada que ha parlat amb Laura Borràs?
Jo crec que he parlat directament amb ella,
doncs potser fa un any, no, un any no,
que dic ara, el temps passa molt de pressa.
Heu fet 7 o 8 mesos.
Des del cas del Masas?
Tampoc.
Exacte, exacte, exactament.
Jo veig que ho teniu molt controlat.
Sí, home, és clar.
I un altre tema que...
Un segon, un segon, un segon.
No, perquè vostè, si una cosa s'agraeix de Macdullic,
és que parla clar.
Aleshores, com és que aquesta opinió que ara expressa tan rotundament
dins de Junts per Catalunya és l'única veu que la diu públicament?
No, jo crec que...
Perquè vostè és l'única que pensa així dins de Junts per Catalunya
o hi ha més veus?
No, no, no, que va, però a veure, a veure.
Jo crec que dins de Junts per Catalunya el que sí s'ha dit
que ser una persona com és ell, el càrrecs que ella té i tot això,
doncs s'ha fet contra ella un judici especial contra ella.
No diuen que no, perquè el fet que aquests delictes
són delictes de dret comú i no té res a veure amb la política,
jo crec que qualsevol jurista és claríssim.
Una altra cosa és si se li ha fet més o menys
per ser la persona que és, del tema que ja no vull opinar.
Però que aquests són delictes comuns, absolutament,
qualsevol jurista, em sembla que demà teniu aquí
el gran jurista i company meu i gran amic, el Marc Molins, no?
El Marc Molins, sí, efectivament.
I ja estic convençuda, no he parlat amb ell,
que si se li pregunta bé no dirà exactament lo mateix que jo.
O sigui, són delictes de dret comú.
Una altra cosa sí que se li ha fet expressament o no
perquè era ella per fotre-la parlant en llenguatge poc acadèmic.
Això sí, això sí que pot ser, pot ser, jo no ho sé.
Aleshores, vostè com a membre del comitè de garanties de Junts per Catalunya,
com a advocada respectada amb tots aquests anys de trajectòria,
quan, per exemple, comenta aquesta qüestió amb el secretari general Jordi Turull,
què li recomana?
Bé, jo he precurat no comentar amb ell per no, diguéssim, no inflar-li el cap més.
No ho comento perquè ell ja sap com penso jo
i jo crec que també sé com pensa ell.
Jo no n'he parlat amb el Jordi Turull,
per això, pel respecte i estimació que li tinc.
No n'he parlat.
Què no n'he de parlar algun dia? Per descomptat.
I jo vaig fent perquè s'ha d'aguantar aquest xàfec com sigui, no?
Jo he pres decisions claríssimes que si vénen assuntos directament
de la senyora Borràs o del senyor Dalmasses a la comissió de garanties,
jo m'aparto del tema.
I ahir em deia un company,
teu periodista i lo tranquil·la que quedarà, per descomptat.
Perquè, clar, fas les coses com dius per les claufes,
amb tota sinceritat ho he fet tota la vida
i, clar, no és gaire agradable.
L'endemà que tothom et diu
i surts insultada i em deia un company,
vostre periodista, ja teniu en compte 350 insults.
Clar, una mica de fer por a la gent que discrepa de vegades
no de la línia del partit o de la línia, diguem-li com vulgueu,
sinó de lo que diu ella, de lo que diuen els seus.
Això jo no crec que es pugui funcionar molt temps així.
Ara, a mi, el que més em preocupa ara, en aquests moments,
és què passarà amb el president de Catalunya,
el president del Parlament de Catalunya.
I jo calculo que els membres de la mesa també deuen tenir...
em deuen haver parlat i deuen estar també molt preocupats
i una vegada s'arregli això,
jo crec que les coses es poden també normalitzar.
De seguida entrem al capítol de què passa amb la presidència del Parlament,
però ha parlat vostè de por.
Hi ha por a la discrepància dins de Junts?
Home, dins de Junts hi ha discrepància, evident,
però el fet que hi hagi discrepàncies dins de Junts o al PSC
o en qualsevol grup, o al Barça, qualsevol grup social,
doncs per mi també, a vegades, no sempre, és una cosa sana, no?
Tampoc cal que tothom pensi igual.
Que precisament part del grup d'ella, si no dius el mateix,
ja estàs massacrat, no?
No, no, jo crec que dins de Junts cadascú pensa el que fa
i cal pensar igual, això a la búlgara que es deia,
no recordeu que els vots havien de ser sempre a països no democràtics,
99% a favor.
Això jo crec que ja ha passat a la història
i les discrepàncies són sanes
i se'n pot aprendre molt de les discrepàncies.
Aquí no veig més problema.
El problema és una condemna perquè al final rebem els que opinem
i en canvi aquí hi ha... saps allò del missatger?
Hi ha hagut un problema,
algú que tenia un problema penal, de tipus penal, criminal,
perquè s'entén d'equip criminal greu,
que se l'ha jutjat i se l'ha condenat
i aquest és el problema.
Qui opina si hauria de deixar el Parlament
o si la sentència està millor o pitjor,
o els magistrats o el fiscal?
No, no, aquí hi ha hagut aquest problema
que el delicte és claríssim.
No sé si per part de la senyora Borràs,
però en tot cas, que hi havia un delicte és claríssim,
conmesos per un o pels altres
i això s'ha fet amb relativa normalitat, jo diria.
Vull aclarir que els pactes amb Fiscalia,
i preguntar-ho a la senyora demà en el Marc Molins,
són absolutament corrents i normals.
Vas un dia a l'ajutat de la justícia
i a la meitat de sales on està fent pactes
es fan en tots, en tres de família, que faig jo també.
Tampoc és estrany ni ningú ha comès cap delicte amb això.
Per tant, el judici que ha tingut Laura Borràs,
Magda Urenic, pensa que no ha estat l'ofer?
No m'atreveixo a dir-ho, ja ho he dit.
Jo tinc el meu criteri, que no ho vull expressar més.
Ja m'han insultat, però en tot cas, el que sí que són...
Està obsessionada amb els insults.
La xarxa, la xarxa.
Bueno, és que jo no els miro.
No miro, que és una pena.
Ben fet que fa, ben fet que fa.
No, és que jo no ho miro, però a vegades et trobes un amic.
I llegir, que diuen, de Tomàs no els veu gaire ningú
més que les persones que es busquen especialment.
A més, jo m'ho sé de memòria, perquè són sempre els mateixos.
I a més, des de l'anonimat, i alguns sabem qui són,
i alguns sabem qui diu.
El senyor Dalmà s'ha de dir que unes quantes coses
que m'han d'incapacitar, no sé què.
I ja sabem qui són, que et donen un altre nom.
No té importància, no tornaré a dir això,
perquè has fet molt bé de dir-me que no ho toquem prou.
Però jo crec que l'ofer, en tot cas, el concepte,
que és un concepte que existeix, efectivament.
Clar, jo fins ara l'havia vist en qüestió de delictes polítics.
No m'atreviria a opinar exactament.
Si se li ha fet més, perquè ella podria haver-hi,
i jo no ho he enactat mai, és possible que sigui així.
El tribunal és un tribunal que es va constituir de manera normal.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
També és veritat que ningú perseguia la senyora Borràs,
sinó que va a l'investigar amb un noi que tenia tràfic de drogues
i altres delictes, a l'investigar els seus mèls,
i a tot el que hi havia investigant un delicte,
com fa la policia i com ha de fer,
van sortir els mèls i es va descobrir tot això.
Ningú ho havia preparat ni buscat expressament ni res.
Ara, si al veure que era aquest nom que parla la policia,
ja seria, no ho sé, si han anat més enllà o no.
Però clar, haver-lo aïllat, el delicte.
Perquè els documents falsificats, per qui sigui,
s'havien presentat a concurs.
I s'havien presentat dos falsos.
I aquí hi ha hagut discussions jurídiques molt i molt interessants
sobre si els documents mercantils eren document públic o no,
perquè hi ha un vot particular d'una magistrada que també és molt interessant.
I en quant a la pena, que jo crec que tots que s'entengui,
perquè jo entenc que la gent que no sou juristes a baix costa,
si creien que hi ha massa la condemna,
que alguns ho han agafat en defensa, veus, els magistrats,
i després demanen l'indult, per què?
Per què?
Perquè les falsificacions estan molt castigades al Codi.
Massa castigades, segons molta part de juristes, entre els caminclocs.
Llavors, clar, el Tribunal no podia dir
baixo més perquè no vull posar tant.
Havia d'aplicar la pena que marca el Codi.
I llavors, com el Tribunal també deu creure,
perquè així veu que aquesta pena era molt alta,
per tant, això s'hauria de discutir segurament i baixar-les,
que aquesta pena era molt alta, doncs demana l'indult de part,
no de tot, de part, de la pena, perquè ells creien que pujava massa.
Que no és res estrany, això?
Sobre l'indult, Pedro Sánchez ja ha dit que, de moment,
cal esperar que hi hagi sentència ferma, però que el cas és bastant clar.
Vull preguntar-li una última qüestió,
que és que Ciutadans al Partit Popular i Vox
ja han demanat a la Junta Electoral Central
que retiri l'escó de diputada Laura Borràs,
tal com va passar amb Pau Jovellà o amb Quim Torra.
Aleshores, què passa ara amb la presidència del Parlament?
Creu que Junts per Catalunya
hauria de presentar un altre candidat,
també entrant l'equació d'un nou acord polític
per buscar-hi una altra persona de cara a ocupar aquesta presidència?
Si realment la GEC acaba retirant la setmana que ve
l'escó de diputada Laura Borràs?
Doncs jo crec que sí,
que també quan el diputat Jovellà, per exemple,
que presidia i el va treure al Parlament la proper senyora Borràs,
obeint les ordres, senti ella, clar, si es pot treure un altre,
també no hi ha distincions de persones, eh?
Doncs sí, jo crec que pactin els grups polítics, pactar,
jo crec que és una part important,
i una part important del dia a dia i de la política sobretot,
jo crec que sí, i a més és com crec que acabarà.
Jo els problemes greus he tingut,
perquè ahir a la Gemma Nierga li vaig declarar
no sé què farà, i la senyora Borràs què farà?
No ho sé.
Ara, si fos jo, jo en aquesta situació personalment dimitiria,
jo torno a repetir, i això ha sigut, bueno, l'aicatombe,
perquè això no es podia dir, jo torno a dir.
Jo sí, sí, i molts.
Tu no saps de missatges que rebo.
Jo també dimitiria, jo també dimitiria,
perquè davant de crear un cristó institucional tan gran,
doncs potser sí, quan veus a més.
No dimitir, així, per qualsevol motiu.
Si saps que en una setmana et poden treure,
doncs ja dius, dimiteixo, perquè la guerra per perseguir això,
si el mateix president Torra, que és un lluitador,
i el president Torra que ha fet tantes coses en aquest sentit,
doncs ja va marxar, no hi haurà altre remei, no?
I, per tant, ja potser millor dimitir i no tot això.
Jo crec que sí que s'hauria de ser de junts,
això ho decidiran tots entre ells qui tingui més vots,
qui vulgui, qui es posin d'acord, qui compleixi els pactes anteriors.
Però jo, com a ciutadana, el que demano,
i estic en tot el meu dret,
que s'acabi d'una vegada aquesta interinitat,
que es tingui el segon càrrec de la presidència a Catalunya,
el segon càrrec, ja, d'una vegada de manera corrent,
que es pugui anar a l'estranger, que es pugui dir
que és el president presidenta,
perquè en aquests moments l'Alba Vergés,
que ho està fent molt bé,
però, clar, té que anar, que és la substituta, que és en funcions,
i clar, això no, jo ho he dit i torno a repetir,
que és més important en aquests moments la institució
que la persona, no?
Si un té una cosa de més o una de menys.
Jo crec que això,
perquè la gent s'aparta bastant de la política i no ho segueix,
però això, la normalització d'aquest sentit d'una institució
que vam lluitar molts anys, els de la meva generació,
per tornar-la a tenir,
doncs té que tenir un president presidenta,
això per descomptat, ho tinc claríssim.
Magda Urenic, advocada i membre
del Comitè de Garanties de Junts per Catalunya,
avui claríssim el suplement, gràcies un dia més,
bon dia, un altre dia la convidaré
i parlarem de si messia de tornar al Barça o no, d'acord?
Ai, si, això sí que és un tema sentimental, no?
Sentimental i tot, jo ja ho dic sempre,
jo vaig plorar el dia que marxava, no?
Us he anat sentint abans que parlàveu d'això,
recordes a tots els que tens aquí,
recordes que el Martí i a tots els que tens aquí...
Igualment, igualment, Magda.
Us he sentit, també l'Eduard Voltas, em semblava que era, no?
Sí, som tots aquí. Hola, Magda.
Hola, que ja.
Home, potser és bastant, és d'orillo,
però és més maco parlar del Messi que de tot aquest embolat,
crec jo, eh?
El Messi és un tema d'acord,
no sé si és un tema interessant,
naturalment, soc culer de tota la vida
i voldria, també, que tot aquest tema s'aclarissin al Barça
i s'aclarís tot l'altre merder, no?,
i que poguéssim jugar totes les competicions
i que tornéssim d'una vegada a guanyar la Champions.
De moment, espero que aquest any la guanyi l'equip femení,
que aquest no té... aquest funciona, eh?
Ja he demostrat que les dones són capaços de moure la gent
i un exemple per totes les dones del món,
algunes de les quals encara no poden practicar esport, eh?
Per dictadures, eh?
Marc Deuranik, moltes, moltes gràcies,
una abraçada, bon dia.
No, a vosaltres, bon dia.
5 minuts passen de dos quarts de deu.
Déu-n'hi-do, Marc Deuranik, sense pels a la llengua, ja ho sabíem,
però s'ha mullat i s'ha reafirmat bàsicament
amb el que va dir ahir amb la Gemma Nierga,
que és que hauria de dimitir o plegaria
abans que la GEC prengués mesures,
però després ha anat més enllà, eh?, perquè...
Home, li ha donat tac a Catalunya informació per tot el dia, eh?
Sí, mare meva, jo anava apuntant frases i dic...
És que no parava de donar titulars, i la veritat és que és un gust,
perquè normalment els polítics i polítiques no donen un titular,
o si són l'allot, tot sí però no,
en canvi, escolta, això sembla... era...
però sense dissimular, un darrere l'altre.
Saps què passa? Aquella no es presenta ara a cap atendidatura.
Llavors se sent més alliberada, però és veritat que sempre és molt sincera.
I jo m'he recordat d'una cosa, una frase seva també literal,
que va dir en aquest mateix estudi, amb Laura Borràs fa 500 mesos,
ella ha dit, amb Laura Borràs fa 500 mesos que no parlo...
Que no hi parla des del cas del Mas és perquè ella va reconèixer
amb la Laura Rosel que havia rebut una trucada de Laura Borràs...
Amb pressions intolerables. Va dir literalment això.
Per això l'última vegada que va parlar amb Laura Borràs, sembla,
pel que ha dit avui, és que li va oferir, va rebre,
pressions intolerables per part de Laura Borràs.
Aquesta frase no l'hem tret avui, però queda aquí, eh? O sigui que...
Vigues, Eduard.
Una reflexió sobre el tema de les guerres i les divisions internes
en els partits polítics, això pot passar a qualsevol partit polític.
De fet, no hi ha cap partit polític que en algun moment de la seva història
no hagi tingut una guerra interna com la que ara té junts, no?
El problema és quan les guerres internes es traslladen a les institucions.
Llavors es converteixen en un problema, passen de ser un problema interne
a ser un problema de tots. D'alguna manera, junts el que està fent
és externalitzar la seva guerra interna amb conseqüències,
que ja ha tingut conseqüències sobre l'executiu, sobre el poder executiu,
amb la sortida del govern i el trencament del govern de coalició,
i ara, conseqüències sobre el Parlament.
I no són crisis que estiguin en el govern ni en el Parlament.
Són crisis que estan a dins de junts i que s'externalitzen a les institucions.
I aquest és el problema de la guerra interna de junts en aquest moment.
Abans deia que el cas Laura Borràs és una bomba rellotgeria
perquè, efectivament, la prioritat de Jordi Turull sembla que és mantenir
el preu que sigui unit al partit, però això cada vegada és més difícil
perquè si ella no vol plegar ni de la presidència del Parlament
ni de la presidència de Junts,
això hi ha una part important del partit que tampoc està disposada a tolerar-ho.
I aleshores veurem com es dirimeix aquesta situació internament.
Núria.
És que és tan interessant tot el que ha anat apuntant.
Tu comentaves Josep Maria. Clar, ella ara no es presenta.
Té aquesta llibertat de poder parlar, de tenir la carrera feta
i de ser una persona totalment honesta,
que això anava donant titulars sense que tu li preguntessis.
Directament ella ha dit que ha sigut un judici relativament normal
i sense que tu li preguntessis pels pactes amb fiscalia.
Fer pactes amb fiscalia és una cosa molt normal.
Per tant, traient tot aquest pes que se li ha anat donant
com si també fos un judici polític.
Crec que només pel fet de ser independentista,
fins i tot si et posen una multa per anar a més velocitat,
també és un judici polític.
I crec que això fa un flag favor realment a aquells judicis
que sí que han pogut ser més polítics.
I crec que ella ha anat desmentint que realment cregués
que això sí que és un judici polític.
I crec que és el que ha de fer Junts, és a dir, separar-se...
Entenc que tenen aquest problema ara amb les eleccions
i que tenen aquestes dues ànimes.
Però crec que hi ha convergència.
El problema principal que va tenir va ser la corrupció.
I Junts, amb aquesta refondació,
el que ha de fer és apartar-se'n absolutament.
I fer que tot allò que un independentista faci
és sí o sí un judici polític és que no és cert
i crec que els fa un flag favor a Junts.
En tot cas, sí que crec que també és molt important
el que diu respecte al Parlament, perquè al final...
Home, ella ha dit que Junts ha de proposar un altre candidat.
És que ha sigut molt fort tot el que ha dit.
Això, Josep Maria, a veure, si la setmana que ve l'Agec,
o la setmana que ve ho ha passat setmana santa,
perquè no està clar quan en setmana santa pel mig tota la pesca
es pronuncia i suspèn Laura Borràs com a diputada...
No està previst.
El reglament del Parlament aquest tema no el té previst.
Ara, quan hi ha hagut una substitució d'algú membre de la Mesa,
entre els partits que la composen. L'últim cas és
Alonso Cuevillas, que estava a la Mesa,
li va interessar no continuar, i va accedir a auròrama d'Aula.
Va haver-hi un acord de bon veïnatge
entre els membres de la Mesa. No està previst.
Ara, que la Junta Electoral Central actuarà,
perquè ho ha recordat Magda Roní, això jo gairebé no ho perseguo,
perquè tenim dos precedents molt recent. Un és Quim Torra,
que era el president de la Generalitat, i era per una pancarta.
L'altre és Pau Juvillà, que Laura Borràs ja era la presidenta.
I va dir, l'endefensarem, no plegarà, tal,
i quan va arribar una ordre de la Junta Electoral Central
que deia que donava 24 hores o hi hauria gravíssimes conseqüències penals
per tots els que estiguéssim involucrats en aquest impediment
que Pau Juvillà plegués, escolta, en 24 hores,
Pau Juvillà va anar fora, humanament, també es pot entendre.
Amb ella, mira, Laura Borràs, el que li ha fet un fraquíssim favor,
han estat, primera, el pacte aquell amb Fiscalia
i que els altres dos acusats parlessin o expliquessin contra ella,
o sigui, l'Evisaias Herrero i el Pujol.
I especialment hi ha un testimoni brutal, que és el Dura Funcionari,
la secretària general de la institució de les lletres catalanes,
l'assumpte Pagès Petit, que li va dir que ell ho sabia tot
i que ho adreçava i que ho organitzava.
Hi ha hagut uns testimonis que l'han perjudicat moltíssim.
Però no impedeixo dir que, clar, quan li demanaven 21 anys d'inhabilitació
i 9 anys de presó, a mi i a altres advocats amb els que he parlat,
semblava una mica desproporcionat, però després, alguna cosa, ja.
I ahir, que tu ho has comentat, ahir, Pedro Sánchez,
però és clar, aquest regal ambatzinat que es diu,
no, no, la sentència és aquesta, 4 anys i mig,
però proposem que li rebaixin a dos anys un indult al govern,
això té per any, té trampa també, perquè, clar,
s'ha d'exaurir perquè el govern espanyol,
que és qui dona els indults,
gràcies, no em sortia la paraula,
ha d'estar tot el procés jurídic acabat,
i llavors, esclar, aquí comença la fase que pot durar un o dos anys
d'apel·lació, bueno, cassació, que ho ha corregit la banca d'anònim,
però és que després, a veure, pot passar, pot passar,
no dic que pas, però pot passar, que d'aquí un any,
sempre hi ha eleccions generals, i sí que m'hi ha el govern,
i si és un president del PP, el que ha de proposar,
o sigui que, atenció... Tu veus Pedro Sánchez
indultant Laura Borràs? Ahir va estar molt clar, va dir,
escolti... Busca'l, sisplau, del Pedro Sánchez que ha tirat
el informatiu. Els delictes no són polítics, clar.
Però tu t'imagines Pedro Sánchez indultant Laura Borràs
amb el cos polític que tindria això per Pedro Sánchez?
Després d'haver guanyat unes eleccions,
m'imagino qualsevol cosa de Pedro Sánchez,
perquè Pedro Sánchez ha demostrat que per obtenir els vots
necessaris, o per ser embestit, o per aprovar uns pressupostos,
fa el que faci falta. Pedro Sánchez des de la Xina
ha dit això sobre el cas Borràs. Estamos hablando de un caso
flagrante de prevaricación y de mal uso
de los recursos públicos, ¿no? Y en segundo lugar,
no es una sentencia firme, no porque no tenga posición,
sino simplemente porque creo que tengo que ser respetuoso
Digues Eduard i digues Núria.
Sí. A veure, l'episodi...
O sigui, el pròxim que ve, per entendre'ns,
a l'agenda política en aquest tema és
si Junts presenta o no presenta un nou candidat
a presidir el Parlament. Aquest és el tema.
I aquest és un tema, diguéssim, de batalla interna
dins de Junts, no? I encara no sabem...
És a dir, dèiem... En els episodis anteriors
casos del Masas, casos sortits del govern,
sí que hi ha hagut clarament dirigents de Junts
que han sortit, diguéssim, en la posició contrària
de Laura Borràs, no? En Jaume Giró,
la Victòria Olzina, etc. En aquest cas,
encara no s'ha sentit la veu d'aquests dirigents.
No sabem oficialment, ho podem saber
extraoficialment, però oficialment no sabem
si estan en la posició que Junts presenti
un candidat alternatiu a la presidència del Parlament.
Suposo que aviat veurem les típiques imatges
d'executiva de Junts, uns arribant per un costat,
els altres arribant per l'altre, les càmeres davant,
no sé quantes hores de reunió, les filtracions, etc.
I Junts haurà de prendre una decisió.
Si presenta o no presenta un candidat
o candidata a la presidència del Parlament,
és una decisió de ell. Perdoneu una petitíssima falca,
recordem que Pere Aragonès fa una setmana
va dir, o deu dies, que el pacte de legislatura
ell el donava per acabat. Això no depèn només de que Junts...
I el PSC també ha sentit Alicia Romero algun dia,
crec que fa poques setmanes l'entrevistàvem a l'emicicle,
dient que tampoc lluitarà moltíssim la presidència
del Parlament al PSC. Vull dir que aquí
o hi ha d'haver un altre acord o unes altres aliances...
Jo estic segur que hi haurà...
És a dir, que si Junts accepta presentar
un candidat o candidat alternatiu...
Què seria un candidat alternatiu? Anna Erre, per exemple?
O Aurora Madaula, per exemple? No ho sé.
No és el mateix Anna Erre que Aurora Madaula.
És a dir, que si Junts presenta el candidat no serà del perfil
de la família política de Laura Borràs. Seria estrany.
Madaula és de la família política de Laura Borràs.
Jo crec que es reproduirà la majoria del 52%
de la presidència del Parlament. Núria, hi he de fer una pausa
perquè és que m'estan matant, ja. Tira, tira.
Sí, no. Jo penso que primer de tot a nivell de país,
si es reivindica ser tan patriota, el que s'ha de fer
és respectar les institucions. I penso que respectar
les institucions és que el Parlament, la segona institució del país,
estigui en una situació d'interinitat, això per començar
a nivell institucional. Però a nivell de partit,
realment, és que no es poden permetre perdre això.
Hi han renunciat a formar part del govern.
A moltíssims càrrecs. També volen renunciar
a perdre la presidència del Parlament. No se sap exactament
de què serviria. Quina seria aquesta reivindicació
de deixar o buit, que això m'imagino que no seria així,
o cedir-ho a un altre partit. És que em sembla que no té cap sentit
ni a nivell institucional ni a nivell de partit.
No s'ho poden permetre. I a nivell de Pedro Sánchez,
que comentaves abans, com bé comentaves, Eduard,
jo estic totalment d'acord amb tu. D'entrada,
sembla que no li interessa fins que l'interessi. O sigui,
no és el mateix indultar Laura Borràs que indultar Oriol Junqueras,
això està claríssim, però fins si li interessa,
doncs, probablement ho faci. El que passa és que no sabem
si li arribarà a interessar. Una cosa més, Josep Maria.
El nom...
de Junts per...
o si en cas que decidís que vol oferir
una altra candidatura, és ANR?
És el que circulava fa uns dies, dintre de l'opacitat
o de l'incertesa aquesta que comentava l'Eduard, per exemple,
i la Núria, que hi ha aquests dies dins de Junts per Catalunya.
ANR és l'alcaldessa de Vic, és una persona que té
grans resultats electorals i que no repeteix,
però això també es dona al cas, per exemple,
de Marta Madrenas, l'alcaldessa de Girona.
I Esquerra s'hi posaria bé?
No ho sabem encara. Per això he volgut recordar
que el president Aragonès va dir que aquell pacte
ja no es va... Bueno, va ser a la CUP el primer que...
que aquell pacte es va retirar. No està. O sigui que...
Fins i tot la CUP ha ja sonat en el debat de la investidura
de Pere Aragonès de que sigui culpa de la presidència del Parlament
a la CUP, o no? Ara dic que no. Però això ja està. Bueno,
i els mandatissos s'han descartat. Escolta'm, digues, digues.
Molt curt, molt curt. No, no, no, això que com comentaves tu, Roger,
és que hem de tornar a seure, Esquerra i Junts, i parlar.
I atenció amb el PSC, que és el comitat de Pedra,
però de tant en tant diu que jo vaig guanyar les eleccions.
Exacte. 3 minuts passen de 3 quarts de 10 del matí.
Ara tornem.
Desparem a l'auditori Josep Carreras de Vilaseca.
L'entrada és gratuïta.
¿Viste qué maravilla de plantas?
¿Y cómo me crecieron?
Les hablo, les digo cosas lindas,
les leo poesía, hasta les puse música.
¿Cómo pensás vos que no me van a crecer?
Flower Platinum amb Extranutrients.
Ja és aquí la sisena edició del Campos de Futbol Mundo Deportivo.
Del 10 al 14 de juliol a l'escola La Salle Bona Nova de Barcelona
per a jugadors i jugadores de 6 a 6 anys.
A puntetjar el web MundoDeportivoFutcamp.com
amb el patrocini principal d'Aigües de Barcelona,
el patrocini de Barça i la coordinació d'Enmic Esports.
Campos Mundo Deportivo, passió pel futbol.
Bon dia. Aquesta matinada ha mort Jordi Comas
en Matamala, president de la mar.
Eren tres persones i vam començar a pensar
que havíem de posar més seguretat a casa.
Ara es fixen en un cotxe que els crida l'atenció.
Teníem clar que era el millor fil del que podríem acabar tirant.
Qui ha matat el Jordi Comas?
Jordi Comas, segona part.
Crims de Carles Porta a TV3 dilluns a la nit.
Sí, sí, amb l'aplicació Catalunya Ràdio, sempre, sempre, sempre.
Festa la teva!
Cap de setmana d'emocions fortes al tot girar.
Dissabte, des de tres quarts de dues del migdia,
torna la Lliga amb un partit d'alt voltatge, Girona a Espanyol.
Amb el Girona a 5 punts del descens i l'Espanyol a 1,
pot ser un partit clau per a la permanència.
A la tarda, des de Sabadell, la final de la Champions femenina
de Vaterporo, les semifinals de la Copa femenina de bàsquet
i us acompanyarem fins a la TDT de l'Els Barça.
A més, el gran premi de motociclisme d'Argentina,
la Fórmula 1 i la Copa de Futbol Sala.
Dissabte, des de tres quarts de dues del migdia
i diumenge a partir de les 4 de la tarda, amb David Clopès.
Tres quarts i mig de 10 del matí som al Suplement,
som a Catalunya Ràdio amb l'Eduard Voltas,
i la Núria Martínez Ribot.
Continuem parlant de Borràs demà, evidentment, al Suplement,
però és que vull posar damunt la taula un altre nom propi,
ràpidament, a veure, Núria Martínez Ribot.
Ana Obregón encara se'n parla a Madrid o no?
I tant, i tant. A més, s'ha convertit en un tema polític
en el moment en què el PP diu que s'obre
a estar a favor dels ventres del lloguer.
Aleshores, avui al Suplement, a partir de dos quarts d'11,
perquè, clar, el cas Ana Obregón ha posat damunt la taula
una història que no és nova, però és què passa
quan la capacitat biològica de tenir fills
es perd per edat o per altres raons
i la voluntat de ser mare continua ferma.
Aleshores, avui al Suplement parlarem
arran del cas concret d'Ana Obregón
amb tres dones que volen trencar un tabú, que és el de la menopausa.
Ho farem amb la Maica Navarro
a partir de dos quarts d'11, de seguida a l'hora negra també,
però també ens acompanyarà la sexòloga i genocòloga Raquel Tullauda
i la divulgadora David Saludables en l'edat madura Marta Vergés.
Això serà d'aquí una estona.
Això derivat amb la plana política, Núria,
i sobre gestació subrogada, jo crec
que els partits van bastant a remolc de tot plegat
i no tenen una posició gaire clara, no?
Realment, Podemos i PSOE
ja sempre han tingut la posició claríssima
que els ventres de lloguer són violència contra les dones
i estan en contra. El que passa que l'únic partit
que ha obertament sempre ha estat a favor
dels ventres de lloguer és Ciutadans
i davant la desaparició de Ciutadans, el PP ha dit
a veure què faig amb tota aquesta gent que vota Ciutadans
per aquest motiu que és bastanta gent,
per quedar-se amb aquest nínxol.
Que passa que també el PP té aquestes dues ànimes dividides
de la banda més catòlica, que diu que això és una aberració,
i la banda més liberal, que veu aquí un nínxol de mercat,
però és un tema que no està obert.
Em fa gràcia a mi que, com si fos un tema que estigués obert,
que s'hagués de regular o no regular, ja està, és il·legal,
per una llei que ja fa molts anys que està aprovada,
perquè el Suprem a més sentència és dient que és violència,
i la llei de l'avortament diu que és violència contra les dones.
Per tant, això ja està tancadíssim. El que passa que hi ha
certs interessos en fer veure que es reobra aquest debat,
que és un debat que està a l'aire i que s'ha de regular.
I a tot això, Anna Obregon on és?
Anna Obregon és a Miami, tot i que hem de recordar
que, tot i que la llei és molt clara
contra els ventres de lloguer,
però no és tan clara a l'hora d'inscriure els nens.
Anna Obregon, si vol, pot venir a Espanya,
registra el nen com un fill i no té absolutament cap problema,
que és aquí on la llei falla.
Ara surti una entrevista, no, d'Anna Obregon?
Ho desconec, m'ho desconec, perquè a més a més també hi ha una
rumorologia tremenda que no sé si és veritat o no,
que diuen que en realitat és fill del seu fill,
o sigui, tot plegat és esperpèntic.
S'especula amb la possibilitat que l'espermatosou fos
en aquest cas del fill difunt,
que sabem que quan hi ha un tractament
contra el càncer o s'ha de sotmetre una quimioteràpia,
encara que sigui una persona jove, de les primeres coses
que et recomanen és la congelació
d'esperma o d'òvuls en el cas de les dones,
per si per culpa del tractament es perd la fertilitat.
Digues, Josep Maria.
No, no, no.
Parlar d'aquest tema, jo crec que hi ha un debat moral
polític personal, però penso que aquesta senyora,
l'Anna Obregon, se li va morir un fill,
que jo suposo que és, estic segur, és la desgràcia més gran
que et pot passar, ella no ho ha paït bé, no ha paït bé el dol,
això és evident, fa tres anys d'això, però ella té...
Ella diu 68 anys, sembla que ara ja se sap que aquest any
en fa 72, o sigui, té 71 llargs.
Què dius ara? Sí, sí. A més, jo quan estava a Madrid
vaig veure aquesta persona que era molt amiga seva
i sempre em deia, eh, és més gran que tu, jo en tinc 71.
Vull dir que alguna cosa ja... A veure, a la Viquipèdia
surts del 55. Sí, bé, bé. Escolta'm una cosa,
és igual, 68-72 jo crec que el factor edat,
mira, per adoptar a Espanya hi ha un tope d'edat
que són 45 anys, i per alguna cosa ja està.
Aquesta persona crec que en aquest sentit,
per superar aquest dol molt mal portat,
és egoista. Egoista perquè en aquesta criatura
ja no té pare,
i la seva mare té una vida molt limitada per edat.
I si no la té, bé, si als 80 i escaig d'anys
encara és viva, tant de bo que ho sigui,
ja no estarà per cuidar un adolescent o una nena,
estarà perquè la cuidin a ella. Per tant, jo crec que això,
noi, s'ha de pensar.
I realment això del ventre de lloguer no deixa de ser
una persona, una dona, normalment rica,
que lloga un ventre d'una altra dona, normalment pobra.
Va, anava a dir exactament això i que crec que...
Jo soc bastant reacci a parlar del cas particular
d'Anna García Obregón perquè si posem a discutir
si en el seu cas és ètic, no és ètic, etcètera,
pot semblar que en alguns casos sí que podria ser-ho d'ètic.
I jo crec que almenys la meva posició
és de rebuig frontal
a la qüestió del ventre de lloguer perquè més a més
hi veig aquesta qüestió de classe social que acaba de desmentar
el Josep Maria. No es veu cap dona pobra
llogant el ventre d'una dona rica per poder ser...
és sempre l'inrevés. I no només això, sinó que
comprar éssers vius, persones,
crec que és un límit moral que hauríem de tenir tots clar
que no és correcte. Hi ha nens i nenes
que no tenen casa i tu estàs comprant una persona,
una persona que no té cap capitat.
És que em sembla que si no podem tenir aquest límit moral
i que el capitalisme ho pot comprar tot, fins i tot els bebès,
ostres, quin món. Perquè a més a més això sempre té una pàtina
com si fos modern i de modern no en té res.
Gràcies a la Núria Martínez Ribot, l'Eduard Voltas
i el Josep Maria Martirigau ens retrobem dissabte que ve
que hi ha suplement i us veieu tots aquí. Algú fa campana?
No, estarem aquí.
Estàs des de la distància. M'he ofert a entrar.
Des de la distància. Doncs compta-hi, compta-hi.
Que tenim suplement d'aquí una setmana.
Ara tornem, fem una pausa de seguida a la Maica Navarro
i ens actualitzem la Neus Bonet. Bon dia.
Quina bossa més xula. De debò, que està fet amb plàstic
El problema és que no sabem com fer-ho per comercialitzar-les.
Un tsunami d'amor
El Caprabo m'ha inundat
Amb el veget de l'estalvi
Deveu desenfrenar
Més de mil productes top del mercat
Per aquest albís tant que acabis enamorat
Com la mongeta tendra plana un euro amb 99
Caprabo, la cistella que enamora
Benvinguda, benvingut