A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6, i així sona el suplement de Catalunya Ràdio,
dissabte 18 de novembre del 2023.
Avui al suplement, Tertúlia, Maduart, Volta, Josep Maria Martí, Rigao, Núria Martínez, Ribot, Elisenda Roca.
Tots quatre, a partir de les 9 del matí, fent bulli l'olla sobre el nou govern de Pedro Sánchez,
amb aquest batibull de noms que entren i que surten i que es van publicant a aquestes últimes hores.
En parlarem d'aquesta última hora amb el Pol Marçà, a partir de les 9,
a veure com queda aquest nou govern de Pedro Sánchez.
Avui hem conversa amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
un home que estrena a alcaldia després de 5 mesos d'arribar-hi contra pronòstic.
En d'altres moments de la seva vida en què vostè era una persona més anònima,
s'ha sentit assenyalat per la seva condició sexual?
Assenyalat no, però jo pertanyo a una generació que va haver de fer un esforç per trencar el gel, no?
Jo, quan era jove o adolescent, pertanyo a una generació que no et podies plantejar ser jutge,
ni policia, ni molt menys polític.
Jaume Collboni, avui a partir de les 10 al suplement, una conversa al voltant de la política,
però també una mica més enllà d'aquests aspectes.
És el primer alcalde, home, declarat gai que ocupa l'Ajuntament de Barcelona.
n'ha fet bandera i en un moment en què els drets LGTBQ i més estan amenaçats amb l'auge de l'extrema dreta,
avui en parlarem també amb Collboni.
I a veure quin nou horitzó de pacte s'obre a l'Ajuntament de Barcelona
després del nou context polític de la política espanyola.
En parlarem avui a les 10 del matí, en un matí on tindrem la Maica Navarro,
tindrem el comunista, creurem l'Atlàntic per sentir la Lídia Heredia des de Washington,
que una vegada més ens ensenyarà allò que no veiem al Telenotícies.
A les 12, la Rebeca Rodríguez i l'Alba Riera a la jugular, pantalles i cor,
i acabarem, com sempre, amb el Pep Noguer, avui des de la fira Orígens d'Olot.
Avui ens parlarà de la pasta sense gluten.
De seguida el Quim Rotllana amb el mans i els meus ídols,
la música del Miqui Puigiló, el Gàbalos, també el Suplement.
Bon dia als que us esteu despertant, bona nit als que no ens escoltareu,
fins a quarts d'una. Som al Suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El Suplement, amb Roger Escapa.
I amb Gemma Bonet. Bon dia, Gemma.
Hola, bon dia.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
prepara la composició del nou executiu
després d'haver promès el càrrec davant de Felip VI.
Sánchez madura els noms dels futurs ministres
que vol anunciar previsiblement entre demà, diumenge i dilluns.
En paral·lel, s'agreuja la crisi entre Sumar i Podem.
El dirigent de Podem, Nacho Álvarez,
ha anunciat a la xarxa social IX
que ha rebutjat l'oferta de Iolanda Díaz de ser ministre
després que el seu partit Podem l'hagi vetat.
La líder dels Morats, Ione Bélarra,
lamenta la decisió d'Álvarez de deixar els càrrecs del partit,
però defensa que ells no poden acceptar imposicions
i insisteix a reclamar la cartera d'igualtat per a Irene Montero.
Un grup de militars retirats ha firmat un manifest
per demanar a les forces armades
la destitució del president espanyol Pedro Sánchez.
L'associació de militars espanyols, vinculada al franquisme,
reclama la convocatòria de noves eleccions
per evitar que s'aprovi la llei d'amnistia.
Segons l'exmilitar José Ignacio Domínguez, però,
es tracta d'una associació que no representa
la majoria de membres de l'exèrcit.
Són declaracions que ha fet el Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.
Firmando 50, pues es ridículo.
Claro, han quedado totalmente ridículo.
Porque si uno piensa, bueno, cuántos militares se han retirado,
no sé si son 10.000 o 15.000, claro, han firmado 50,
pues dicen estos dónde van, ¿no?
Aquesta nit han arribat a la franja de gas
els primers dos camions amb 17.000 litres de combustible,
que han permès posar en marxa els generadors elèctrics
i recuperar la xarxa de telecomunicacions,
que de passada també permetrà distribuir l'ajuda humanitària.
Israel ho ha autoritzat després que els Estats Units ho demanessin.
Sigui com sigui, s'eleva a més de 12.000 ja
el nombre de morts a Gaza des de l'inici de la guerra amb Israel.
D'aquestes víctimes, més de 5.000 són infants,
segons les autoritats de la franja.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu,
assegura que intenten no matar població civil,
però diu que no se'n surten i que la culpa és de jamás.
Intentarem acabar aquesta feina amb el mínim de baixes civils.
És el que estem intentant, les mínimes baixes civils,
però malauradament no tenim èxit.
Les denúncies de frau electoral escampades pel candidat ultradratal
a presidència de l'Argentina, Javier Milei,
marquen les últimes hores de campanya
abans de les eleccions presidencials de demà diumenge.
Milei s'enfronta al peronista Sergio Massa,
l'actual ministre d'Economia,
que va lleugerament darrere en les últimes enquestes.
I tornant a casa nostra,
les dues siemeses de Mauritània,
que han estat separades amb èxit
a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona,
rebran l'alta la setmana que ve
i tornaran al seu país,
on podran fer una vida completament normal.
Les petites, de poc més d'un mes,
van arribar unides per l'abdomen
i amb un sol cordó umbilical,
la intervenció d'una gran complexitat.
Es va preparar amb un simulador 3D
i maniquins.
Hi van participar una vintena de professionals.
Xavier Terrado,
cap de cirurgia pediàtrica de Sant Joan de Déu,
n'ha detallat les dificultats.
Hem d'entendre que són dues bessones
que estan uïdes per l'abdomen,
per tant, les tenim situades de costat,
una cara a l'altra,
s'han d'intubar amb dues,
han de tenir accessos venosos totes dues.
la planificació i la simulació abans,
el que dona és més seguretat.
Lleida va celebrar ahir la gala dels Premis Literaris
Josep Vallverdú,
de Saig i Màrius Torres, de Poesia.
Se'ls van endur Helena Guaix i Sandra Blanc.
L'acte es va fer a la seu vella
i va comptar amb la presència de l'escriptor Josep Vallverdú,
que en guany commemora el seu centenari.
I pel que fa als esports,
Marc Andetre Stegen abandona la concentració
de la selecció alemanya amb molèsties a l'esquena.
El porter del Barça tornarà avui dissabte
cap a Barcelona, on li faran més proves mèdiques.
En futbol de seleccions,
la de Polònia, de Robert Lavandoski,
queda fora de l'Eurocopa.
Alexia Putelles,
tampoc s'ha entrenat aquest divendres amb el grup
i encara continua, sin dubte,
per jugar demà contra el Madrid.
I pel que fa al Barça de bàsquet,
a l'Eurolliga, victòria a casa
contra el València per 74-70.
Els blaugranes són segons
amb 7 victòries i dues derrotes.
Aquest dissabte, el Sense Fronteres.
D'Artanyan, a Catalunya?
Charles de Bats Montesquieu,
capità d'Artanyan,
va lluitar la batalla de la Granada del Penedès?
Podria ser, si parlem d'aquest d'Artanyan del segle XVII,
no del de Dumas,
perquè sabem que sí que va participar a la Guerra dels Segadors.
Segons alguns fons,
va participar a la batalla de la Granada
i sembla més segur que va participar
al setge de Colliure i de Perpinyà.
Sense Fronteres, la llengua en tots els accents.
Cada dissabte, de 9 a 10 del vespre,
a Catalunya Ràdio,
amb Kílian Sabrià.
Torrons alemany,
ametlla marcona,
mel de romaní del món sec
i la mateixa recepta de fa 5 generacions.
Alemany,
de la nostra mel,
els nostres torrons.
Maset,
Sallers,
Maset.
Pot un cava del Penedès
competir amb els millors xampans i escomosos del món?
El nostre Maset no reserva
ha estat reconegut com el millor cava
i el millor vi escomós ecològic del món
al Campionat Mundial de Xampans i Escomosos.
Gaudiu-lo per només 12,95
comprant-lo per telèfon o a maset.cat.
Sallers Maset.
Directe del celler a casa seva.
Vols descobrir com podem transformar els residus
en recursos valuosos per al futur?
T'esperem per debatre sobre economia circular
el 21 de novembre a les 10 del matí
a la Cambra de Comerç de Manresa.
Una jornada organitzada per Regió 7
i Prensa Ibèrica
amb la presència d'empreses del sector.
Molt sovint,
les violències masclistes,
tant físiques com psicològiques,
es produeixen en entorns quotidians,
com ara el transport públic,
la feina,
la família o els amics,
o les xarxes.
Passen davant nostre
i fem veure que no les veiem.
Si n'ets testimoni,
pren partit.
El 900-920 t'escoltarem
i per emergències
truca al 112.
Davant les violències masclistes
obrim els ulls.
Generalitat de Catalunya
sempre endavant.
El suplement.
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
amb Roger es capa.
Som el suplement,
som a Catalunya Ràdio.
Per treure'ns la son de les orelles
aquesta hora del dissabte,
un nou episodi
del mans.
Més mans.
Més arrel.
Més Catalunya Ràdio.
Bon dia.
Comencem al mans
a Catalunya Ràdio
amb tota l'arrel
a la Ràdio Nacional.
Des d'ara
i durant els propers minuts
en aquesta sintonia
ens posarem molt nadalencs
i és que atenció
que aquest any
se celebrarem 800 anys
de la primera representació
d'un pessebre
i això, esclar,
se celebrarà moltíssim
a Catalunya.
a la Federació Catalana
de Pessebristes
seran un dels protagonistes.
Sí,
és un efemèri
que s'està treballant
i coordinant
tant a nivell internacional
com aquí a Catalunya.
A més a més,
hem intentat amplificar
tot el que va més enllà
del que és
el propi moviment
dels pessebristes,
també dels pessebres vivents,
que evidentment
també celebren
els seus 800 anys,
però també d'altres entitats
de cultura popular
i tradicional
que també tenen
alguna vinculació
en alguna de les expressions
del pessebre,
des de la música,
les arts,
el teatre,
etcètera.
Un altre tipus de pessebre
són els vivents,
que demà Montserrat
obren temporada
amb una gran representació.
Tòpiques i típiques,
però elevades
a l'anèsima potència,
és a dir,
tots
amb temes gegants,
des de
l'establir,
evidentment,
fonamental,
no podem prescindir,
les adoracions,
però
seguint
un ordre
llògic,
hi hauria
les enunciacions,
però també,
bueno,
reis,
evidentment.
I ja en un altre to,
coses que passen
aquest cap de setmana,
avui i demà
a Vidriera
se libra la desena trobada
de la Federació
d'Escudelles,
Ranxos i Sopes Històriques
de Catalunya.
L'interessant
per la gent
de fora,
diguéssim,
i sobretot
per la gent
que no ha provat mai
aquests ranxos,
la part bona
és que podrà
tastar-los tots,
que tindrem
escudelles i ranxos
de tots aquests pobles,
del Bons,
de Castell d'Arsol,
de Cap Many,
del Soler,
de Gelida,
d'Isona,
de la Seu d'Urgell,
de Montmaneu,
de Pons,
de Rialp,
de Talarn,
de Verges,
de Vidreres
i aquesta colla
d'italians de Barallo,
o sigui que podran
menjar escudelles
i ranxos.
A Rubí,
també avui i demà,
cloenda del centenari
del mític
Esbar de Rubí.
Per celebrar el centenari
que coincideix ja
definitivament
aquest 18 de novembre,
el dia del centenari,
doncs fem una actuació
a la qual hem convidat
a tots els extensaires
que encara tenen ganes
de ballar.
Aleshores,
hem muntat una actuació
que fem un repàs històric
per tots els nostres
coreògrafs,
per totes les nostres
danses
i també una mica
per tota la nostra història,
no?
Tenim balladors
i balladores
d'ensaires
que tenen
80 i pico d'anys,
els més grans,
i els de l'Escola
de l'Esbarca
tenen 3 anys.
Tot plegat,
us ho expliquem
en aquest mans
d'aquest 18 de novembre
amb en Josell Lluís Santíssu
i Sarassa
el muntatge musical,
la Mònica Muñoz
i Monsalve
a la producció
i Quim Rullan i Valls
a la locució.
Amb tot a l'arrel
a la Ràdio Nacional.
A Catalunya Ràdio
comença el mans,
l'arrel
a la Ràdio Nacional.
Comencem.
I ho fem a Caçada a la Selva,
on avui,
a les 9 del vespre,
hi actua
l'IDé Sants
dintre la programació
del Festival Càntut.
Soleta e Completa
des del Enerecla.
Te n'has anat
massa ràpid
enumada
de temps
de dir adieu.
Te n'has anat
massa ràpid
i no m'has deixat
clar
que n'he de
des camises
que deixes
en penja
de
Kennedy
segueix-ho aquí
que l'heria
des penja
ara
m'ha deix
Kennedy
des espartanys
des mitjus
a des tios
causes
de feita
Kennedy
i no m'has deixat
de fer
descalçotets
pintats
de cors
o desacords
que van sonant
i vau plorant
que si
heu la dents
s'obvies de l'ús
a ton costat
ple i d'amor
ple i d'art
que si heu la dents
s'obvies de l'ús
a ton costat
ple i d'amor
ple i d'art
que va
sense
escareixer
de cadenet
no dormiré
que va
heu la dents
es refugia
un cop d'aire
l'ume lenta
continua
i s'oceana
vagues
mar
d'ets mil
viatges
es gràcies
te daré
perquè deman
no, no, no
no haure de
desuñar
res
metant
de d'anar
sós
solet
i deman
no, no, no
no t'haure de
desuñar
despedit
que aprenerà a volar
i vencererà
por
no, no, no
no t'haure de
desuñar
desidit
que aprenerà a volar
soleta
i deman
no, no, no
no t'haure de
desuñar
deman
deman
no, no t'haure de
soleta i deman
soleta i completa
soleta i completa
tan soleta i completa
tan soleta i completa
tan soleta i completa
Soleta i completa.
Soleta i completa.
Tan soleta, tan completa, tan soleta, tan completa.
Soleta i completa.
Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular.
Mans.
Entrem en Tamari, com us he dit, fa un moment.
Aquest 2023 se celebren els 800 anys de la primera representació d'un Passebre.
Va ser la nit de Nadal de 1223.
1223.
Sant Francesc de Sís va escollir una cova a Grechio, a Itàlia,
com a escenari per representar-hi el naixement de Jesús.
A tot el món se celebra i, esclar, també es farà, en aquest cas, al Principat,
perquè la Federació Catalana de Passebristes, doncs, n'està preparant un munt de celebracions.
El president de la Federació és en Ramon Albornà.
Bon dia, Ramon.
Hola, bon dia.
Són 800 anys de Passebre que, vaja, tot arrenca quan s'enfancés de Sís va fer en una cova, a Itàlia, a Grechio,
un escenari representant el Passebre.
És això, no?
Sí, sí, aquest és el que s'ha considerat com a origen del Passebre, no?
Vull dir, es considera que és el primer Passebre amb aquesta intencionalitat de representar el naixement.
M'imagino que una efemèride com aquesta deu estar preparant des de fa molt de temps,
evidentment, no només a Catalunya, sinó que arreu del món.
Sí, és una efemèride que està treballant i coordinant tant a nivell internacional
com aquí a Catalunya, a més a més, hem intentat amplificar tot el que va més enllà del que és el propi moviment dels pessebristes,
també dels pessebres vivents, que evidentment també celebren els seus 800 anys,
però també d'altres entitats de cultura popular i tradicional que també tenen alguna vinculació en alguna de les expressions del pessebre,
des de la música, les arts, el teatre, etcètera.
Per tant, excuses en guany per celebrar aquests 800 anys i formats i finestres n'hi haurà moltíssimes.
Si et sembla, parlem d'algunes d'aquestes finestres.
Una d'elles, i parlem d'aquest, precisament, punt internacional,
és la participació de la Federació a Grecio, precisament, en una mostra de pessebrisme.
Sí, des de la Unfopride, que és la Federació Internacional de Pessebrisme,
s'ha fet la convocatòria aquest any a Grecio per fer una exposició internacional de pessebres
i, per part nostra, hi serem presents, per partida doble, com a membres de l'Unfopride,
la mateixa associació de pessebristes de Barcelona, perquè és una de les entitats fundadores d'aquest organisme,
i després la Federació Catalana de Pessebristes, que també en forma part
i, a més a més, en aquests moments a la residència l'austenta un company nostre.
L'exposició de Grecio s'inaugura el proper dissabte 25.
De fet, estem, en aquests moments, gestionant tot el trasllat dels diorames que hi tindrem presents,
i estarà oberta tot el Nadal fins passat a ells.
Porteu diorames, en aquest cas?
Sí, sí, a nosaltres ens pertoca portar diorama,
perquè és un símbol identitari, diríem, del pessebrisme català,
amb tota la tècnica, va néixer aquí la tècnica d'aplicar la perspectiva
i els diferents materials i la construcció de diorames aplicats al pessebrisme.
Això va néixer aquí fa uns 150 anys de la mà d'Antoni Moliner.
Més coses. Enguany retorna, esclar, com toca cada dos anys la Bienal.
On, com, què anem d'esperar?
Bé, hem d'esperar que pugui tenir un ressò important en quant a potencialitat per la seva ubicació.
Com bé dius, es fa cada dos anys, ho van organitzant diferents entitats
que formen part de la federació.
La darrera presencial va ser a Vilanovi i la Joutrú,
i l'altra, que tocava ara fa dos anys, encara per motius de la Covid,
doncs es va prendre la decisió de fer-la en format virtual.
I, per tant, aquest any tornem a la presencialitat,
i ho fem de la mà de les dues entitats pessebristes que tenim a Barcelona,
que són els pessebristes de Ciutat Vella i l'Associació de Pessebristes de Barcelona,
i aquesta dinovena Bienal s'ubicarà en un lloc ben cèntic,
com és el Real Cercle Artístic,
al final del Portal de l'Àngel, tot just arribant a la pasta de la catedral.
Inauguració el cap de setmana que ve, has dit, eh?
Inauguració, la Bienal serà el proper dimarts 28.
M'imagino que de celebracions o d'actes per celebrar aquests 800 anys n'hi ha moltíssimes.
Pot ser una espigolada d'aquestes activitats que teniu pensades?
Coses que hem d'esperar de cara a aquest Nadal?
Bé, d'aquest Nadal esperem que respiri pessebre pertot arreu.
En tot cas, poc ens correspon a nosaltres,
a part de les prop de 120 exposicions i pessebres públics
que s'organitzen des de totes les nostres entitats federades,
que en aquest moment són 68,
i hi haurà també tres exposicions destacades,
pensades per aquest mateix any.
Una és la Bienal, que hem estat parlant,
i després també tindrem dues exposicions més.
Una serà la sala Martí-Llumà del Museu d'Història de Barcelona,
la plaça del Rei.
Aquesta exposició que pretén arretre i relacionar tot el que és greixo,
tota aquesta història i el paper que ha tingut Barcelona
en tot el tema de l'associacionisme passebrista,
és l'entitat que documentada tenint constància com a més antiga del món.
I després n'hi haurà una altra, la Casa dels Entremesos,
que aquí el que hem volgut és retre homenatge al passebrisme català pròpiament,
i aquí hi haurà dos parts, tres parts importants.
Una és un homenatge als artesans del procés d'elaborar la figura del pessebre,
que malauradament en aquests moments ja tenim molt poca gent a Catalunya que s'hi dedica,
hi haurà tot un altre bloc amb diorames i pessebres de grans passebristes
que hem tingut a les darreres dècades,
per tant, que en podríem dir de grans mestres significatius
dintre tot el món del passebrisme català,
i un tercer bloc on hi haurà tota una mostra de figures de passebre
d'escultors catalans, eh?, des de Creïtés, Amadeus, Carretalàs, Daniels, Castells,
tot un seguit fins a una vintena o 24-25 estem acabant d'ubicar les vitrines
de mostra d'artesans del pessebre que hem tingut aquí a casa nostra.
Per què Catalunya sempre ha estat una mica al vanguard d'aquest moviment
passebrista internacional? Què creus que és d'agut?
Jo diria que el fet del passebrisme català ha sigut pionent
aquesta voluntat de voler-ho col·lectivitzar i de compartir-ho
des del que és la perspectiva de l'associacionisme.
Llavors sí que hi ha aquests tres moments importants
que ens han projectat internacionalment,
que una miqueta els hem anat repassant ja al llarg de l'entrevista.
No, un seria aquest fet que tenim la primera entitat passebrista
de la que tenim constància arreu del món a nivell associatiu.
La segona és precisament la introducció de tota la tècnica del diorama
i de la perspectiva al pessebre, que és una escola, una pràctica
que s'ha anat extenent, doncs també portes-se'n fora.
I finalment, doncs ara va fer 70 anys, el 1952 precisament
la Federació Internacional, l'UFO PRAE, es va fundar aquí a Barcelona
el mes de maig a la casa de l'Ardiaca.
Per tant, diguem-ne que Barcelona i Catalunya han estat presents
en moments importants d'aquest passebrisme internacional
i ara no cal dir-ho amb la presidència.
Ramon, suposo que tothom més o menys elabora dintre exposicions
al llarg d'aquestes properes setmanes, mesos que arriben al nostre país
i, com no, esperar que a casa a casa hi hagi un pessebre
i que, per tant, la tradició continuï assegurada.
Gràcies per tindre la trucada del programa,
que vagi molt bé, enhorabona per aquests 800 anys
i moltes felicitats.
Moltes gràcies i bon Nadal i bons pessebres a tothom.
Tot a l'arrell, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el Mans.
Seguim parlant de pessebres, en aquest cas per a uns altres,
els pessebres vivents.
Demà diumenge hi haurà una gran representació
amb un munt d'actuants davant mateix del monestir de Montserrat,
un acte que serveix a més per obrir temporada.
Al Mans, en parlem tot seguit amb l'Àngel Sarantill,
amb la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya.
Bon dia, Àngels.
Bon dia. Tornem a ser i ja tornem a començar la roda del cicle de Nadal.
Exacte. Fa un moment parlàvem de la Federació de Pessebristes,
que també estan salvant aquests 800 anys.
Vosaltres, demà, també feu una encetada de temporada
i no us hi poseu per poc.
No, no. Demà, com diuen, la hi harem pard o la farem grossa.
Estem també immersos en aquests 800 anys de Pessebres.
De fet, nosaltres vam començar ja el mes passat,
que vam fer la trobada de Pessebres amb aquesta motivació,
la motivació dels 800 anys.
I demà ens trobem més de 800 persones
per fer un pessebre gegant en un lloc molt emblemàtic per la nostra terra,
que és Montserrat.
I, bueno, més de 800 figurants,
però, a fet i debatut, serem unes 900 persones allà intervenint d'alguna manera o altra
en aquest pessebre gegant, aquest maco pessebre.
O sigui que serà, en un lloc emblemàtic,
una mena de treta sortida de la temporada,
perquè és que Nadal és ja aquí, a la cantonada.
I vosaltres, doncs, demà ho celebrareu
amb aquest pessebre vivent que fareu a Montserrat.
Com us heu plantejat?
Perquè, esclar, quines escenes fareu, com les fareu, on les fareu?
Les escenes que hi ha en els pessebres,
tòpiques i típiques,
però elevades a l'enèntima potència.
És a dir, tot en tamany gegant, eh?
Des de l'estable, ja, evidentment, fonamental,
no podem prescindir, les adoracions,
però seguint un ordre lògic,
hi hauria les enunciacions,
però també, bueno, reis, evidentment, eh?
però aquelles escenes que també trobem en molts pessebres
i que se les fer espectaculars,
com tot el que són les escenes de romans,
que hi haurà tota una plaça plena d'acampaments romans,
de gladiadors, d'omblesa romana,
un palau situat en un altre lloc del governador,
amb la seva guàrdia,
hi haurà el palau de Rodas, hi haurà el temple,
són escenes que solen haver-hi en els llocs que treballen així,
amb escenes típiques de 2.000 anys enrere.
Llavors, també hi haurà una cosa molt divertida per la quitxalla,
que serà el poder cagar un tió al final del recorregut,
i entremig, doncs, aquelles escenes tant i tant multitudinàries
com són els mercats d'intercanvi o els mercats d'oficis,
que allà, bueno, són 5 llocs de molt de moviment
i de molta gràcia per tota la quantitat de coses
i gent que s'hi exposa i que hi ha.
Demà, per tant, hi haurà aquesta representació dels pessebres vivents.
En aquest cas, com dèiem,
ho apuntàvem a aquest tret de sortida de la temporada,
serà Montserrat,
i també apuntàvem una mica a la temporada que començaria ara,
una temporada, deies, sense especials novetats,
però que recordes una mica les xifres, quants pessebres hi ha.
Així, per sobre, recordo que altres anys ens deies
que hi ha al voltant de 12 o 30.000 persones
que treballen pels pessebres vivents,
uns 100.000, 130.000 visitants.
Es mantenen les xifres aquest any o la previsió és mantenir-les?
La previsió seria mantenir-les.
Hi va haver una treballada amb el tema de la pandèmia,
l'arrencada va ser espectacular,
no esperàvem pas tanta gent,
i en aquest moment el tope de visitants ha estat 130.000.
El país està normalitzat, hi ha ganes de fer coses,
hi ha una varietat tremenda de pessebres vivents,
molt vius,
repartits per tota la geografia catalana,
des de la punta de Pals, per entendre'ns,
fins a les medies de Castelló,
a l'altra punta de Catalunya,
tirant avall,
a prop de Tortosa,
evidentment i a les terres de Llida i a les barcelonines,
no cal que en parlem.
Tota la geografia té pessebres vivents.
Són pessebres vivents que any en any es van superant,
perquè sempre mirem de millorar i de...
oferir novetats i perfecció que va augmentant any en any,
perquè tots ens fem grans en el muntatge dels pessebres,
i per tant, any en any n'aprenem i millorem,
i mirem de ser atractius pels nostres visitants.
Uns visitants que no ens deixen de visitar,
uns visitants que són molt transversals,
que venen amb famílies senceres des dels xics als avis.
És molt bonic veure arribar a aquestes famílies
amb tanta quantitat de gent,
però venen també grups d'amics,
escolten parelles.
Vull dir que els personatius són atractius per a totes les edats.
I s'han convertit en una tradició
per la gent del nostre país,
i penso que s'ha de mantenir.
Escolta'm, ens parlen que hi ha gent
que fa la ruta dels pessebres jovents per Catalunya.
És a dir, que ara visito un del Bages
i després en visito un de l'Empordà
i l'any que ve ens havíem plantejat
fer-ne un de les cuimarques lleidatanes.
Això ens hem trobat gent.
Mirem de parlar amb la gent
quan ens entran els pessebres
i t'expliquen les seves impressions
i també t'expliquen com es munten, diguem,
aquestes visites nadalenques,
que més enllà de ser una...
Penso que una tradició cultural i patrimonial de Catalunya
és una tradició en aquest moment ja molt familiar,
molt arrelada.
Molt arrelada.
Està clar.
Es mantenen les xifres d'anys anteriors,
el número de representacions, de pobles...
Sí, sí, sí.
Jo sempre dic que, a més a més,
és una bona oportunitat per conèixer la nostra geografia,
conèixer els pobles i ciutats en què es fa,
a més a més, el pessebre.
No vas només a conèixer el pessebre,
vas a conèixer tot el patrimoni
que està al voltant d'aquest pessebre
i es mantenen,
fins i tot algun que havia deixat de fer-se,
aquest any s'ha reincorporat.
Per tant, estem molt contents
perquè estem en forma,
vius i amb molta energia.
Doncs n'hem pogut parlar
amb la presidenta de la Federació de Pessebre i Vivients de Catalunya,
amb l'Àngels Serentill,
demà, diumenge, dia gran, Montserrat,
i res, de seguir a les entrades
a partir del mateix web de la Federació
per tots els pessebres que estan federats
i, per tant, de cara al desembre,
tothom qui vulgui un pessebre ven a la vora de casa.
Àngels, gràcies, que tingueu una molt bona temporada.
Doncs moltes gràcies, Quim.
Convidats tots a venir-nos a veure.
Catalunya Ràdio, 40 anys.
Tot a la Rèl, a la Ràdio Nacional.
Aquest és el Mans.
Continuem a Catalunya Ràdio,
continuem al Mans amb tota la cultura de Rèl,
a la Ràdio Nacional.
Us parlem ara de ranxos, escudelles i sopes històriques.
Escudella i cartolla, estupada d'air rodó,
i per veure vida l'ella,
venenès o priorat.
Això no és filosofia,
no és més més que una raó,
com la cuina catalana no se'n troba cap millor.
Avui i demà, Vidrires, a la Selva,
celebra la desena trobada de la Federació Catalana
que agrupa tot aquest tipus de tradicions.
Entre d'altres hi haurà activitats tot el cap de setmana,
evidentment, de caràcter festiu,
xerrades, debats i, esclar,
demà tastets per a tothom,
qui ho vulgui.
En Jordi Presas és el president de la Federació que els agrupa.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, què tal?
La Federació d'Escudella Ranxos Sopes Històriques de Catalunya
el que fa és mantenir viva una tradició
que no sol ser aquestes dates,
tothom més o menys se sol centrar per carnaval,
no?, amb aquests àpats.
Sí, la majoria de nosaltres ho fem per carnaval,
tot i que n'hi ha alguna que ho fa per Sant Antoni,
per Santa Llúcia,
però sí, la majoria ens concentrem
en el cap de setmana de carnaval
i concretament el dimarts de carnaval.
Escolta'm, per posar-nos una mica en situació,
abans de parlar de les activitats d'avui i de demà,
aquestes escudelles, aquests ranxos,
formen part o arrenquen
de l'època medieval,
de l'època fadeudal, vaig bé?
És una mica incert, no?
Tots tenim documentació més que centenària,
tots els pobles que estem presents a Vidreres,
però hi ha pobles
que mantenen documents
de l'edat mitjana,
del segle XVII,
i molts altres imaginem
que també devíem tenir-ho,
el que passa que,
sigui perquè els arxius s'han perdut
o perquè s'han cremat
o pel que sigui,
doncs molts han desaparegut,
però els que mantenim documents
de finals del segle passat,
per exemple,
no parla mai
que sigui la primera vegada ni res,
ja ho mantenen,
ja és com una tradició,
segons ens posen en aquests documents.
llavors,
entre els que ho tenen de segles XVII,
per exemple,
i nosaltres veiem que hi ha un escaló
que tenim perdut, no?
O sigui,
l'origen és del tot incert
i pensem que tenen molts més anys
que els que tenim documentats,
que tots tenim documentats més de 100,
però poden ser, doncs,
300, 400, 500,
és això.
Va, centrem-nos en l'activitat
d'aquest cap de setmana.
a la Federació Acull ofereix,
vaja,
la desena trobada
que arrenca avui mateix dissabte
i s'allargarà demà,
demà sigui en el dia,
el dia àlgid,
d'alguna manera,
on es podran fer
totes les exhibicions
i mostres
i tastos
d'aquestes sopes.
Però un dels temes,
un dels elements
que veiem que està en boga
i que tractareu
és el fet de la
nominació
d'aquest costum
com a patrimoni
de la humanitat.
Com està aquest tema?
Bé, aquest és un tema
que està molt als inicis,
tots comencem a treballar-hi,
no podem dir
que ho som
o que ho serem,
simplement,
a vidreres,
diguem que podem posar
la primera pedra
per començar-hi
a treballar,
no?
És a dir,
que sí que ja tenim situades
totes les colles
que ens podem considerar
històriques,
que són més que centenàries,
que tenen un origen
o una tradició,
que ha continuat
d'una manera semblant
i podem dir
que a vidreres
comencem a treballar-hi.
Tenim un debat
específic
sobre aquest tema
aquesta tarda.
És evident
que és una qüestió d'anys,
no és una qüestió de dies
optar en aquesta
nominació,
com us diem,
de patrimoni de la humanitat,
patrimoni cultural
i material
per part de l'UNESCO,
en tot cas
és una de les coses
que es tractaran
el dia d'avui,
amb la federació
tant avui com demà,
com dèiem,
inclourà
o donarà a conèixer,
participaran
un munt
d'àpats
que estan repartits
arreu del país.
És una tradició
que està escampat
arreu del Principat.
Crec que
en representeu,
inicialment
en vau representar
mitja dotzena llarga,
actualment,
quines són les
que teniu localitzades,
quines n'hi ha,
quina és la zona
del país
que n'hi ha més?
Per Catalunya
estan repartides
més o menys
igual,
no en tenim
per la zona
de Tarragona,
però tot el que és
el nord del país,
tant
la part de Girona
com el centre
de Barcelona,
com la zona
del Pallars,
doncs,
en tenim dotze,
en tenim dotze,
i després
n'hem localitzat
la Catalunya nord
i una d'italiana,
que aquesta és
la que ens ha sorprès més,
cosa que no vol dir
que sigui només
del nostre país,
sinó que
la colla italiana
ens ha sorprès
en el sentit
que fan exactament
els mateixos rituals
que nosaltres,
que és caritativa,
que ho fan el dimarts
del carnaval
com nosaltres,
o sigui,
ens ha sorprès molt,
vol dir que potser
hem de continuar
buscant,
investigant,
a veure si existeixen
més colles
en altres zones
d'Europa,
però aquí a Catalunya
doncs és una cosa
molt arrelada
i en altres llocs
potser és més remota,
hem d'anar-ho,
hem d'anar-ho buscant.
Uns italians
que seran presents,
crec que he llegit,
oi?
Sí, sí,
vindran,
vindran a una colla
de 25
i ens ensenyaran
la seva tradició,
que és com la nostra,
però a més,
ells ho vinculen
encara més
amb el carnaval,
ens ensenyaran
també alguna,
ens faran
alguna exhibició
de com ells
celebren el carnaval
barrejat
amb aquesta,
amb el seu àpat
i, bueno,
pot ser un atractiu
també molt interessant.
Com dèiem,
de les activitats
avui i demà,
avui sobretot,
com dèiem,
hi haurà
aquestes xerrades,
exposició,
sobretot al ranxo
de Vidreres,
que és el municipi
que acull la trobada.
Demà serà el moment
ja des de les 6
del matí
de l'elaboració
de les escudelles,
les calderades,
els ranxos,
les sopes
i aquesta penitxia
que us dèiem.
amb...
Escolta'm,
no sé,
si algú vol venir,
podrà participar
i podrà fer testets,
com funcionarà
tot plegat demà,
diumenge?
Home, sí,
l'interessant
per la gent
de fora,
diguéssim,
i sobretot
per la gent
que no ha provat
mai aquests ranxos,
la part bona
és que podrà
tastar-los tots,
que tindrem
escudelles
i ranxos
de tots aquests
pobles,
del Bons,
de Castell d'Arsol,
de Cap Many,
del Soler,
de Gelida,
d'Isona,
de la Seu d'Urgell,
de Montmaneu,
de Pons,
de Rialp,
de Talarn,
de Verges,
de Vidreres
i aquesta colla
d'italians de Barallo,
o sigui,
que podran menjar
escudelles i ranxos
tants com vulguin,
o sigui,
és la gràcia
de la trobada
també pel públic.
Doncs escolteu-me tant
avui com demà,
Vidreres,
la capital del ranxo
no només a Catalunya,
sinó també a nivell europeu,
amb la participació
d'aquest grup
també que arriba
d'Itàlia
en aquesta trobada
que organitza
la Federació
d'Escudelles,
Ranxos i Sopes Històriques
de Catalunya.
N'hem parlat
amb el seu president,
en Jordi Preses.
Jordi,
gràcies per atendre
la trucada,
que tingueu
una bona escudellada,
un bon ranxo,
el que pertotgui
a cada nom
de cada festa.
Molt bé,
doncs us esperem
a tothom
i que pugueu
tastar
tots aquests
menjars
populars
històrics.
comença el cap de setmana
amb tota l'energia
de la cultura popular,
mans.
També aquest cap de setmana,
tant avui com demà,
l'Esbar d'Ensaire de Rubí
tanca la celebració
dels seus 100 anys,
un centenari
que posarà sobre l'escenari
generacions de d'Ensaires
de totes les èpoques.
Amb dues representacions,
per tant,
avui i demà,
perquè s'han esgotat entrades,
es farà a la sala de Rubí.
en Joan Camps
és el president
de l'Esbar d'Ensaire de Rubí
Per celebrar el centenari
que coincidís ja
definitivament
aquest 18 de novembre,
és el dia del centenari,
doncs fem una actuació
a la qual hem convidat
a tots els ex-dansaires
que encara
tenen ganes de ballar.
Aleshores,
hem muntat
una actuació
que fem un repàs històric
per tots els nostres
coreògrafs,
per totes les nostres danses
i també una mica
per tota la nostra història,
no?
Tenim balladors
i balladores d'ansaires
que tenen
vuitanta i pico d'anys
els més grans
i els de l'escola
de les Barques
tenen tres anys.
En tot aquest ampli ventall
podrem veure
un repàs
per la nostra història,
un repàs d'ançat
de la nostra història.
Això d'anquest dissabte,
avui dissabte com diumenge,
ara el que farem
és aquesta ballada,
ballada
diguem-ne
d'un estil popular,
perquè hem pensat
que el centenari
no seria tan sols
del cos de dansa actual,
sinó el cos de dansa
que ha passat
per tots aquests anys
i estem orgullosos,
penseu que portem
dues setmanes
a tope,
a tope,
assajant amb tota aquesta gent
i a part de riure,
somriures i anècdotes,
s'han posat les piles
pel ballar.
Colografies de l'Eduard Ventura,
de l'Albert Sánchez,
del Joan Foses,
colografies de tots els nostres
coreuves en aquest sentit,
la rapa del Jordi Rubi,
evidentment,
hem fet una mena
d'esquits
o de rapes
per totes aquestes
coreografies
que han sigut
amb la màtica
de les barres
d'ensai de Rubí.
Ja,
us avanço
que hi ha una coreografia
que ens agrada molt
i que veia
tota la gent,
evidentment,
que és el Vall d'Ajans de Rubí,
que seria...
Això és imprescindible,
però també veiem
el Mortitxol.
Hi ha un moment
que veiem el Mortitxol
amb tots els ensai
de tocar les castanyoles,
això és molt espectacular.
La sala,
el teatre de la sala municipal
que és on ballaren
se'ns quedarà petita,
oi,
se'ns quedarà petita,
vull dir,
perquè les entrades,
evidentment,
estan exorbitats
fa molt de temps
i l'espai escènic
està a tope,
a tope,
a tope de dansaires,
diguem-ne que fent
el màxim que saben fer,
que és dansar
i dansar cadascú ja
amb les seves possibilitats
de...
Perquè el temps passa
i per alguns passa molt bé
i per altres passa
d'una manera
molt més...
diguem-ne que
molt més insistent.
Doncs mira,
t'has de dir que
jo veient els assajos,
allò que els castellans
diuen quentubo,
retubo,
és veritat, eh?
Hi ha gent
que té un arte,
un duende,
que també dirien els castellans,
vull dir,
que té una gràcia ballant
i una posició de cos
que encara que passin els anys
i vessis allò,
això, no?
Passa el temps
com a perjudicat
en algun cas,
en altres cas
hi ha nois i noies
que es conserven
igual, igual
que quan jo ballava
amb la seva època, eh?
Però es nota,
es nota que aquí
en tubo, retubo,
que tenen un porte,
una actitud
i després els assajos
també ens han donat compte
que qui puja
al dalt de l'escenari
sempre recorda
com puja al dalt de l'escenari.
El que sí,
que hi ha un moment abans
que tot són somriures,
tot són anècdotes
i tot són gràcies,
però un cop
d'estar al dalt de l'escenari
aquella actitud,
aquella presència
que ens marcava
l'Eduard Ventura,
que ens marcava
l'Albert Sanz,
vull dir que ens han marcat
tots els grans mestres
que hem tingut,
es nota, eh?
Un dalt de l'escenari,
allò marca,
allò marca un estil
i una forma de fer
que és la forma de fer
de l'esbarra en sèrie de Rubí
i que aquest cap de setmana,
bueno, avui, dissabte
i diumenge
podreu veure
al Teat Municipal
a la Sala de Rubí.
20 temporades
d'arrel
a la Ràdio Nacional.
I 3 qüestions de música.
Avui,
la cantant
i clarinetista
Carola Ortiz
presenta
Cantareres,
un recull
de cançons
i romansos
procedents d'arreu
dels preus catalans
i de la península,
extrets
principalment
de la tradició oral
i en clau femenina.
D'aquesta manera,
ens ho ha explicat
delicatmans.
Doncs ha passat
que amb aquell disc
vaig començar
a arrelar-me,
no?,
una mica,
perquè els issus anteriors
doncs eren,
hi havia cançons
en anglès
i hi ha músics
a la Índia
i tal
i, bueno,
vaig començar
a arrelar-me
i cada cop més
i, clar,
la pandèmia
i, no sé,
tot plegat
i em vaig comprar
els panderos
i, bueno,
unes ganes
d'aprendre
d'aprendre
d'aquesta música,
no?,
de quin
de quin és
el nostre folclore
i d'on venim
i d'on vinc
i d'on venim tots,
no?,
com a cultura ibèrica,
no?
Aquest vespre,
dos quarts de nou
a la sala d'Argentona
al Maresme
per dar-me presentació oficial
d'aquest Cantareres
amb Carola Ortiz.
Divendres, dissabte,
quimmentes acabem
a l'Auditori de Girona.
Posarà de llarg
el darrer treball
de la Sinfònica
de Cobla i Corda
de Catalunya.
En aquest cas,
un treball que porta
per nom
d'Espirit of Christmas
amb la principal
televisió,
la Joua Orquesta
de les Comarques Gironines,
la Polifònica
de Borreig
i noms com
Bet,
Helena Gadel,
La Pau,
Miqui Núñez,
Joan Garrido
i Mariona Escoda.
En Josep Lagares
és president de Metal Quim
i empresa impulsora
d'aquest projecte cultural.
Ens en parlava
d'aquesta manera.
I vàrem decidir
que volíem fer
una trilogia
que emocionessin,
que fessin posar
la pell de gallina
i vàrem fer la trilogia
Emociones amb la Sinfònica
de Copa i Corda de Catalunya,
que el primer disc
va ser Emocionat
amb 25 anys
de música global,
música global
és la nostra discogràfica.
Llavors,
vàrem dir, ostres,
la gent s'ha emocionat,
la gent ha plorat,
amb aquestes cançons
anem a fer una altra
i vàrem fer el segon disc
que va ser
l'Emocionat
amb els himnes del cor.
I en guany,
en guany,
dir, bueno,
doncs ara la traca final,
en què podem emocionar,
en què podem emocionar la gent.
I hem fet un disc
que serà una travessa musical
que volem fer emocionar
amb les sintonies més capdals
dels Nadals més globals.
Per tant,
divendres, dissabte
i diumenge que ve
a l'Auditori de Girona
la Sinfònica de Copa i Corda
de Catalunya
posa de llarg
aquest Spirit of Christmas.
Merry Christmas!
Fins a les 7 del matí,
mans.
Amb Quim Rullant
a Catalunya Ràdio.
Recordar-vos que avui i demà
encara hi ha canto
de Caça de la Selva.
Avui actuen les pitjorines
des de Mallorca,
Ivan Caro
o el dinar de cantadors
amb Joan Garriga,
a més a més d'una conversa
amb els Esquirols,
concerts d'Eliseo,
Parra i Elide Sanz
i sopar amenitzat
per Marcel Marimont
i Fenya Rai.
I, finalment,
demà diumenge
Miqui Jiménez
amb cançons de joc
Noella i Llorenç
Titana,
la presentació
d'Udols
amb el Bacareta
i Enrio,
així com
els Maestro Espada.
Són tres xicots espaterrans
Som tres xicots espaterrans
que no fem peça a ningú
estem buscant desesperats
una xicota per cadascú
però com que no en trobem mai cap
Patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, patim, come, patim, patim, patim, patim.
Aquests eren els Fenyarrai
i des de la capital de l'Alcant, des de Valls,
amb els tres xicots, el treball era la plaça major.
Avui els Fenyarrà i seran el Cantut,
amenitzant el sopar de cantadors.
I pleguem, i hem estat amb en Josell i sentir
si serà el muntatge musical, la Mònica, Muñoz i Montsalvi
a la producció i quin rotllar nivells a la locució.
La darrera sonar aquest matí de dissabte
serà Traum, sardana de Xavi Molina
amb les Cobles Marinada i Bisbal Jove.
Nosaltres tornarem demà amb una selecció a les 5 del matí
i el primer cap de setmana, com sempre,
al mans a Catalunya Ràdio, amb tota la rel
a la Ràdio Nacional. Que tingueu un bon cap de setmana.
i el primer cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
Grosso modo, els mars del sud
ocupen la meitat de la superfície del planeta.
Només un reguitzell de bocins de terra
emergeixen de l'aigua.
De la Quinta Forca. Tot això està a la Quinta Forca.
Tot. D'una illa a l'altra,
de seguida hi ha 2.000 quilòmetres, 2.300 quilòmetres.
Recorrem els mars del sud
i els paradissos oceànics de Sergi Ramis,
viatger, periodista i editor a l'Espai Geografies.
Els viatgers de la Gran Anaconda.
Els dissabtes, de 3 a 4 de la tarda.
I tota la setmana a l'App i al web de Catalunya Ràdio.
Viure a l'avantguarda és sentir cada detall.
Per això, a l'Audi Q5 Esportback S-Line
els cuidem tots.
Condueix-lo amb l'acabat esportiu S-Line
amb llums, màtrics LED
i llantes de 19 polsades.
Gaudeix-ne ara amb entrega immediata
i els avantatges de finançament d'Audi Opció.
Xarxa de concessionaris oficials Audi
De vegades costa molt entendre
què passa al nostre voltant
i a vegades costa menys.
Aprofita l'oferta Black Friday del Periòdico
i subscriu-t'hi amb fins a un 75% de descompte.
El Periòdico.
Entendre el present per mirar el futur.
Renault.
Nou Renault Arcana i Techful Hybrid.
S'adapta a l'energia que t'impulsa
i optimitza l'energia del teu vehicle
i t'estalvia fins a un 40% en el consum de combustible a ciutat.
Descobreix el nou Renault Arcana i Techful Hybrid.
Híbrid per naturalesa.
També disponible en acabat esprit al trim.
Dades de WLTP. Condicions a Renault.
Descobreix-lo a la xarxa Renault de Catalunya.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
També de matinada.
Amb Roger Escapa.
Som el suplement, som a Catalunya Ràdio,
camí de les 7 del matí.
Aquest hora els dissabtes i diumenge
repassem alguns dels millors moments de la setmana.
Els continguts ben escoltats al nostre web,
catradi.cat barra els suplement
i a l'aplicació de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar quan us vingui de gust.
Mariana Laminos, bon dia.
Què tal? Molt bon dia, Roger.
El cap de setmana passat ens van visitar dues grans amigues,
la Mònica Terribas i la Montse Guallari.
Amb elles vam parlar del dia que es van conèixer
també de créixer, créixer laboralment l'un al costat de l'altre.
La primera emissió,
el dia després de metre'l,
vaig arribar a casa plorant
perquè la gent em deia tantes coses pel carrer
que vaig pensar que no ho aguantaria.
Ella ha patit molt,
quan jo ho he passat malament,
ella ho ha patit,
en episodis de la meva vida,
la direcció de TV3, etcètera,
ella ha patit per mi.
M'ha fet coses que jo li deia que no fes,
de fet, no m'ha fet mai cas.
Ha patit molt la Mònica.
No facis això, no facis això, pam.
No m'agafis, no m'agafis, pam.
Ha patit molt
i jo he gaudit molt de les coses que ha fet
perquè li han anat bé, no?
I la nostra amistat ha sobreviscut a tot, eh?
I a l'hora negra de la Maica Navarro,
el metalleó,
un mètode molt perillós
que dos lladres van utilitzar
per robar un turista a Ciutat Vella.
El vídeo de l'agressió s'ha fet viral
i al final hi passa això.
Quan ja li tenen fet el metalleó
i ja gairebé no pots respirar
i el tenen gairebé tirat a terra
entre els dos
és d'una gran violència
i passa gent
que ni apura el pas
ni es frena
ni es detea a veure si necessita res.
Passa com...
I observen com el que està observant
algú que toca el violí allà
demanant quatre duros
per passar la nit.
O sigui, amb absoluta
falta d'empatia,
de sensibilitat
i de res.
I també dissabte
el que m'agrada Joel Díaz
va rebre la trucada
de l'Albert Pla.
En Joel li va preguntar
sobre les protestes de Madrid.
Albert, mira,
justament ara
en una de les consultes
que em feien
parlàvem d'aquesta setmana
que ja estava
en aquestes mobilitzacions
a Madrid
en les que tenim
l'oportunitat
de veure feixistes
amb una actitud
molt revolucionària.
No sé si has tingut
l'oportunitat
de veure'ls.
aquesta gent.
Sí, a mi m'agrada molt
que cremi a Madrid.
Que cremi a Madrid, eh?
M'agrada molt.
Sí, m'agrada.
Jo, quan veig coses cremant,
m'emociono.
Quan va passar a Barcelona,
trobo que van cremar poc.
Sí.
Sí, la gent ha de cremar coses.
És la manera que t'esculpti.
Podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través del 3CAT
i a la web
catradio.cat
barra el suplement.
Estrenes.
Marta Ferrer, bon dia.
Bon dia.
A Netflix
arriba The Crown.
Ja es pot veure
la primera part
de l'última temporada
de la sèrie
que segueix la història
de la monarquia britànica.
Una que, per cert,
es va rodar a Barcelona
i que cobrirà
un dels moments
més tensos
de la seva història,
la mort de Lady Di.
I als cinemes
hi arriba
una prequela
dels Jocs de la Fam.
Balada de Pajaros Cantores
i Serpientes
ens presenta
un panem
en postguerra
que és a punt
de celebrar
els seus desens
Jocs de la Fam.
En aquest context,
Coriolanus Snow
haurà de superar
un obstacle
si vol arribar
a graduar-se
de l'acadèmia.
ser el mentor
d'una de les participants,
la Lucy Gray-Berth.
Una relació
que el posarà a prova
en tots els sentits.
I el teatre
Ricardo Darín
i Andrea Pietra
protagonitzen
escenes
de la vida
conyugal.
Norma Alejandro
torna a dirigir
tots els intèrprets
en una versió teatral
de la pel·lícula
homònima
d'Ingmar Bergman.
La comèdia dramàtica
explica la història
del Juan i la Mariana
que relaten al públic
una seqüència d'escenes
sobre la seva vida íntima
com a matrimoni.
Avui a funció
a dos quarts de deu
de la nit.
Bon dia, Sònia de Olofeu.
Molt bon dia, Mariana.
Si encara no has anat
a dormir
o si t'acabes de llevar
fem tres propostes
avui per Tarragona.
La primera,
fer una visita guiada
al Teatre Romà.
És un dels itineraris
que proposa el Manat
al Museu Nacional
d'Arqueologia de Tarragona.
Com pertocava
a una ciutat
de la seva importància
en l'època romana,
Tàrraco disposava
d'un teatre
on s'hi representaven
espectacles escènics
que sovint
acompanyaven
les principals
cerimònies religioses.
Es va construir
en l'època d'August
i aprofita
el fort desnivell
del terreny
per a recolzar-hi
parcialment la graderia.
Malgrat haver estat
objecte
d'importants destruccions
durant el segle XX,
conserva restes
de les tres parts
més importants.
La graderia,
ha observat a les personalitats
i l'espai destinat
a les representacions teatrals.
Durant la visita
veiem de prop
aquesta construcció
i ens podem fer una idea
de l'embargadura
del monument
i quina era
la seva geometria original.
La propera visita,
guiada,
és demà
de 11 a 12 del matí
i és una activitat gratuïta
per a totes les edats.
I també podem
dinar o sopar
al Filosofia Restaurant.
Situat a la plaça Ripoll
número 6
a la part alta de Tarragona,
molt a prop
de la Casa Montrabà
i del Palau del Governador.
El nom
ve dels quadres
que pengen
a les seves parets
dedicats a filòsof
de totes les èpoques
i de totes les corrents
de pensament.
Un restaurant
on fan cuina creativa
amb tocs del xef
i on preparen
la millor carn a la brasa
amb guarnició.
Tota la carn
i la resta de productes
són de quilòmetre zero
i de terres catalanes.
Algunes de les seves especialitats
són
les costelles de xai,
les hamburgueses,
l'entrecot de vedella
i el pop a la brasa.
No us penseu
que només tenen plats
per a carnívors,
també tenen una carta
amb opcions vegetarianes.
El preu mitjà per persona
és d'entre 15 i 25 euros.
Obert tots els dies
de dilluns a diumenge
des de l'hora de dinar
fins a la mitjanit
excepte els migdies de dimarts.
Va, posem-hi música.
Tu, jo i ningú més
Aferrats en els llençols pendents
De si acaba
que mals són
Després
De tant de temps
De xantes
Quader
Perquè podem acabar el dia
al concert de la Maria Hein.
A dos quarts de vuit
a l'Espai Tabacalera
un concert que forma part
del cicle femení
del capsa de música.
Maria Hein
és una de les artistes revelació del moment
així ho demostren els Premis en Derroc
que ha guanyat des del 2021
també a millor cançó
millor disc revelació
i millor disc d'autor.
Ja han passat dos anys
des que es va presentar
davant del món
amb continent i contingut
i ara torna als escenaris
girant el seu segon disc
Tot allò
que no sap ningú
un àlbum
on aposta
pels elements electrònics
amb producció minimalista
i on la veu
és l'instrument principal
per vertebrar
cadascuna de les cançons
un disc
que prova
que la mallorquina
pot arribar
fins on es proposi
i amb algunes col·laboracions
espectaculars
com la de la rapera
Moixca
Si voleu anar
encara queden entrades
i es poden comprar
a la web
www.entrades.arragona.cat
per 3 euros
Doncs arribarem
a les 7 del matí
amb aquesta cançó
Temps
de la Maria Hein
que va publicar
a fons mesos
amb la Moixca
Nosaltres tornem de seguida
Doctant de temps
Temps
Jo ja no puc més
Si tu no en tens
Si tu no en tens
Em vaig i m'ho vull fer
Doctant de temps
Doctant de temps
Jo ja no puc més
Si tu no en tens
Si tu no en tens
Jo ja no ets suficient
El suplement
Amb Roger es capa
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys
Ambys