No, no, no, no.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Neus Bonet-Vegant.
Gairebé 5 milions i mig de catalans estem cridats a les urnes
per escollir avui els 947 ajuntaments de Catalunya.
La jornada electoral ha arrancat sense incidències
i amb les 8.900 meses constituïdes sense problemes.
Més enllà d'algun endarreriment puntual.
A Barcelona, els últims candidats a votar
han estat els d'Esquerra, Ernest Maragall,
el de Junts, Xavier Trias i el del PP, Daniel Cirera,
que han fet crides a la participació.
Avui és el dia en què heu d'expressar el vostre dret,
la vostra decisió, la vostra determinació.
I Barcelona mereix, però la Barcelona necessita el vostre vot.
I la campanya no ha sigut fàcil, ha sigut una campanya llarga,
ha sigut una campanya dureta
i jo crec que això estimula la participació de la gent.
Una alta participació farà un ajuntament molt millor,
un ajuntament on hi haurà molta més gent
de la ciutat de Barcelona representada.
Els col·legis electorals tancaran a les vuit del vespre.
Les primeres dades de participació es coneixeran
cap a dos quarts de tres d'aquest migdia.
I a Tarragona, el govern del republicà Pau Ricomà
passa avui el primer test a les urnes
en una nit que es preveu freca a freca amb el PSC.
Tarragona, Arnau, Caral, bon dia.
Bon dia, Pau Ricomà i l'alcaldable socialista Rubén Viñueles
es disputaran l'alcaldia que previsiblement es decidirà
a partir dels pactes postelectorals.
El candidat republicà,
i aspirant a la reelecció, Pau Ricomà,
ha animat a la població a anar a votar.
És un dia que tothom, a la seva opinió, té el mateix valor,
a la seva cadascú, tothom té la mateixa força.
El vot és igual al poderós amb la persona
que li costa tirar endavant perquè, vaja, diguem que és la...
l'actuació política que ens iguala més a tots
i que es posa a tots al mateix nivell.
Segons les primeres dates de participació,
pràcticament el 10% dels tarragonins cridats a les urnes
han exercit el seu dret a vot de 9 a 11 del matí.
Arnau Caral, Catalunya Ràdio, Tarragona.
A Mataró han obert, sense incidències,
també els 34 col·legis electorals.
Prou de 89.000 persones tenen dret a vot per escollir 27 regidors.
A la capital del Maresme, el PSC intentarà repetir victòria.
Fa 4 anys va quedar només un escó
de la majoria absoluta, Marta Vallès.
Bon dia. El socialista David Bote espera revalidar l'alcaldia.
Ha governat el darrer mandat amb 13 regidors i dos d'en Comú Podem.
El consistori es completava amb 8 regidors d'Esquerra,
2 de Junts i 2 de Ciutadans.
Bote ha votat fent una crida a la participació.
És un dia important.
Es decideixen, el representant, el més proper,
el que està més en contacte amb la ciutadania,
aquell que coneixes.
I, per tant, el que animem la gent és anar a votar,
també que això es tradueixi en estabilitat
per al govern de la ciutat.
A Mataró, demà era festa,
però el dilluns de Fira s'ha traslladat el 5 de juny
per evitar que el pont afectés.
La participació a les darreres municipals va ser molt alta,
més del 63%.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio Mataró.
A les Illes Balears, a més de les municipals,
avui celebren autonòmiques amb un resultat
que les enquestes pronostiquen molt igualat.
Palma a Catarina Carmany.
Bon dia.
Francina Armengol vol fer història amb un tercer mandat
i el PP vol recuperar l'hegemonia perduda.
Dos blocs clars,
però el Consolat de Mar es pot decidir per un grapat de vots.
Armengol sap que una participació alta la beneficia
i fins al darrer moment ha demanat als ciutadans que vagin a votar.
El que demanes és que hi hagi una participació massiva,
que tothom vagi a exercir aquest dret
que mos han garantit en la democràcia.
I, a més, demanaria que es votés des d'escap i des d'escor.
Per tant, una participació massiva en aquesta festa de democràcia.
Catarina Carman Jaume, Catalunya Ràdio, Palma.
Més notícies, en Raül Flores.
Rússia llança l'atac nocturn amb drones més importants sobre Kiev
des de l'inici de la invasió, amb un balanç provisional
d'almenys dos morts i tres ferits, segons les autoritats ucraines.
Les defenses antièries han abatut 52 dels 54 drones kamikazes
detectats, segons l'administració militar de Kiev.
Principi d'acord entre la Casa Blanca i els republicans
per elevar el sostre de deute
i evitar la suspensió de pagaments dels Estats Units.
Ho han confirmat el mateix president nord-americà Joe Biden
i el líder de la cambra de representants Kevin McCarthy.
Biden reconeix que el pacte conté concessions dels demòcrates,
però manté, diu, les prioritats clau del seu govern.
El film jaurgè a Magic Mountain
s'emporta el premi a la millor pel·lícula
del festival Docs Barcelona d'aquest 2023.
La singla, que repassa la vida d'una bai d'hora flamenca barcelonina,
ha estat distingida amb el premi del públic
i una menció especial del jurat.
Les dues pel·lícules es projectaran aquesta tarda
durant l'última jornada del festival.
Esports, Maria Guixà.
Avui, a jornada unificada a la Lliga de Futbol, és la penúltima.
L'Espanyol ha de guanyar m'estalla contra el València a partir de les 7
per arribar amb opcions de permanència de cara a l'última jornada.
Fins a 7 equips lluiten per evitar el descens.
El Girona juga les opcions europees
en el partit que l'enfrontarà el Betis, a Montilivi,
i el Camp Nou abaixarà el taló al Barça-Mallorca
abans que comencin les obres de reforma.
Sergio Busquets i Jordi Alba s'acomiadaran de l'afició.
Recordeu que la TDT començarà a les 6
i també podreu seguir les dues transmissions específiques d'Espanyol
i de Girona a través de les opcions d'àudio televisives.
El València espanyol amb l'àudio 4 de Movistar, la Liga 3,
i el Girona-Betis amb l'àudio 3 de la plataforma Gol.
En embola el granollers disputa avui
la final de la Lliga europea contra el Fuxi de Berlín a partir de les 6.
L'últim títol europeu dels Vallesans va ser fa 27 anys, el 1996.
En basquet la penya ha situat l'1-0
a l'eliminatòria de quarts de final amb el Bascònia,
després de superar-lo ahir per 91-99,
i demà el Barça comença la sèrie amb el València.
Yanukai Patins, a dos quarts d'una,
juga al partit decisiu entre el Vilassana i el Gijón.
Qui guany hi jugarà la final de la Lliga femenina
i a les 4 el partit decisiu també entre el Palau i el Manlleu,
buscant també un lloc a la final pel que fa a la Lliga masculina.
Ara a les 12 comença el Liceu, que a la filla a dos quarts dona el Barça-Noia.
Els blaugranes i els gallecs tenen l'avantatge de l'anada
i dominen les semifinals, que juguen al millor de 5,
per una victòria a 0.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Home, se l'hem cridat molt, aquí.
Primer el faig jo, mira.
Barça!
Barça!
Barça!
Ole.
El suplement, ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Els diumenges al migdia, el suplement obrim el dominical.
Passa 6 minuts.
Barça!
Som-hi!
President.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Et pots explicar què era, això?
Això era una entrevista del Joan Pauquí del Mundo Deportivo
amb el president del Barça, Joan Laporta,
al Camp Nou 8,
i de cop i volta, doncs, els s'han venit allà.
Fem així, fem així.
Barça!
Si crides molt, al Camp Nou es derruba.
Sí, sí, hòstia, és que hi ha allà un eco que dius, hòstia, tant sigala, eh?
Ja havia quedat fixa, aquesta veu amb el pull estrella.
Podem recuperar el tall de Joan Laporta al Tot Costa,
o no sé, era al Tot Costa o al Matí de Catalunya Ràdio?
Hòstia.
L'endemà de la victòria a la Lliga, l'endemà d'aquell...
Era al matí, oi?
Sí, home, que anàvem amb les ulleres de sol, no?, perquè...
No, bueno, que sé que es va quedar sense veu, pràcticament.
Sí, pel fred.
O sigui, va entrar al matí,
però hi ha un altre document del Tot Costa completament afònic,
Joan Laporta.
Hòstia, però no pot ser, del joc ja m'espero tot.
Sí, sí, és que a les nits de festa, tu...
Peyron, Marc, no pateixis, que crec que...
Peyron, va!
Quina de vosaltres, Peyron?
Peyron!
Peyron!
La porta fònic, busca per la porta fònic.
La porta fònic.
Jo vaig creure la porta fònic.
Peyron!
Calleu, calleu!
Calleu, calleu, sisplau, per favor, silenci.
Xxxt!
Al Tot Costa, felicitats!
Tornem-hi, sisplau.
Per molts anys al Tot Costa, perdoneu, que estic sense veu.
Per molts anys, i que feu molts més.
Però de quan és això?
L'aire condicionat.
Això és de l'endemà de la lliga, m'ho dieu, de debò?
No me'n recordo, d'aquest moment, la veritat, jo no...
No he felicitat mai al Tot Costa.
19.5, sí, ha de ser de la setmana passada, això.
Felicitats, al Tot Costa.
Però això és ara, a aquesta època,
hi ha aquests canvis de temps tan bèsties
que el matí fa fred, que després el migdia fa calor.
Això t'acaba afectant una mica el coll.
I els gintònics, i els gintònics també.
No, home, no.
Perfecte.
Gerard Jovan, què tal, com anem?
Molt bé, res, que he vingut de Cardaleu només per dir
que des d'allà no se sentia la música del concert de Coldplay.
Vull dir que tothom reenquil·lit.
Badalona, Xavi Spinoza, bon dia.
Bon dia, què tal?
Tenim un nen de Badalona.
Ell s'ha catagrafi amb braços i doncs fem-ho una foto.
No és cap nen, el Xavi Spinoza.
Ah, doncs una nena, jo no tinc problema.
No, Xavi Spinoza, jo estic dient que és una persona adulta.
Ah, doncs perdona pel petó.
El seu ull de cona, Carles Roig, bon dia.
Bon dia.
Què tal, com anirà la tria de l'alcalde ull de cona, avui?
Bé, bé, avui dirà. Com es fa?
Com ho feu, avui?
Votant, normal.
Avui, que és 28 de maig,
volem desitjar un bon dia a una persona
que acaba de ser guardonada
per l'Acadèmia Internacional de Gastronomia.
És, ni més ni menys, Ferran Adrià.
Molt bon dia.
Felicitats, Ferran.
Va volant.
Ja està, eh? Merci.
El Ferran Adrià acaba de ser premiat per aquest organisme
per la bullipèdia.
Bueno, sí, agrair a tot ser el premi de la Federació de Cuina de...
No, l'Acadèmia Internacional de Gastronomia.
L'organisme.
Exactament. Moltes gràcies.
A veure si serà la manera d'intentar esbrinar
què es pot trobar a la bullipèdia, Ferran.
Jo t'ho explico.
A la bullipèdia hi ha conceptes
de tot el que seria la cuina, la gastronomia, el menjar...
Per exemple, esferificació, creativitat del cervell,
reideratació, fermentat...
Conceptes, conceptes.
Per exemple, tu preguntes qualsevol paraula del món de la gastronomia
i jo te la busco a la bullipèdia i et dic el que és.
A veure, doncs te la dic jo, eh?
No ho sé, deixa'm per...
Tira un concepte... Cullera.
Cullera, va bé.
A veure...
La bullipèdia sencera.
L'has escrita tu, eh, Ferran?
És una espai... A veure...
A la C.
Sí, a la C, colant, cupcake, cúrcuma, curri...
Vale.
No, és que cullera no l'he ficat a la bullipèdia.
És que a la bullipèdia...
Qui putes busca cullera a la bullipèdia, joder?
Que no és el que és una cullera?
Hòstia puta...
Un puto diccionari és un normal.
La puta cullera.
Sense paraulotes.
Un altre concepte, a veure, va.
Adrià.
Ja sí que deu sortir a la bullipèdia.
Ja me'n faig tornar enrere, me cago en la leche.
Al·la, Adrià.
El que parla, esfaricicació, espagueti...
Espagueti...
Espagueti...
Que no va amb l'espagueti, va.
No està ben col·locat.
Espagueti, tira, va.
Espagueti, Adrià.
Diu...
Adrià, coma, Ferran, coma.
Antigament, Adrià, coma, Fernan...
Sí, abans era Fernando.
Fernando, punt i coma.
Actualment, referent del món,
ni Josep del planeta, que no cuina,
però no, no, no, no, no, no, no,
alimenta el serment i la gratuïta.
Molt bé, a la definició de la bullipèdia
i surten tots aquests...
Això està escrit molt bé.
Després...
No sé llegir el que passa aquí.
Sí.
Adrià.
Adrià, també una altra acepció.
Acepció, no.
Acepció.
No confondre amb Adrià, coma, Albert.
Ah, és una altra Adrià.
Que també és xef, però en el seu cas
és un autèntic Ferrabares, però literal.
I no dic que sigui un fiestero, ni res.
Però tanca els seus propis bars perquè no funcionen.
Molt bé, més conceptes.
Pa.
Pa amb tomàquet, perguela...
Pa!
Aquí està.
Diu el següent, del pa.
Sense el qual no és enllà de la cuina de Ferran Adrià.
El pa és omnipresent a la seva cuina.
Per exemple.
Ejemple punt sit a met.
Volies reservar taula al bulli.
Trucaves i què et deien?
Ja pa! Rato.
6 mesos.
Cervesa és una explicació d'aire, d'aroma de su puta madre.
Què diu el comensal?
És pa! Flipar.
El primer dia que tens un novato en pràctiques.
Les croquetes, xaval, són pa!
O para la semana que viene.
Impècil.
Queda clar el concepte pa.
Un altre.
Picant.
Pizza, piña, Picasso, puta madre, picant.
I és això.
Si la cuina del Ferran Adrià es poguessi definir...
Es poguessi definir...
En una sola paraula...
Aquesta paraula seria picant.
La cuina de Ferran Adrià no la definiria com a picant.
Això del cost és molt relatiu.
L'últim.
Musclo.
Musclo de un tio que ets.
Musclo de musclo.
Musclo, musclo, musaca,
musassa,
mumiesa,
mofaca.
Aquí està.
Mariscada pels pobres.
S'ha escrit poc sobre el asco
que donen els musclos de les paelles.
No, no.
Musclo de les paelles.
No menjar-los.
Baix cap concepte perquè passen de paella en paella.
Fantàstic.
Gràcies, Ferran.
Gràcies.
El museu, l'exposició aquesta que fem.
Obrim el mes que ve.
Tidulars, vinga.
Successos.
Un home obre la porta d'un avió en ple volt
a anar aterrat a declarar a la policia
que tenia pressa per baixar.
Francesc Mauri, bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguts a Gran Mauri.
Avui, per aclarar que aquest passatger
no va saltar de l'avió,
sinó que el que era de la companyia
Mauri Airways,
la primera companyia aèria verda
que, per no contaminar,
no aterra, sinó que els passatgers
salten amb l'avarella en marxa.
Una animalada, una mica, Mauri.
Ens acostem bastant al terra, eh?
Per saltar sense perill, Mauri Airlines.
Més titulars.
Un funcionari indi fa buidar un pantà
per recuperar el seu mòbil.
President Pere Aragonès, bon dia.
Molt bon dia.
Realment no sé què troben tan estrany en aquest titular.
Home, a veure, buidar un pantà
per recuperar un telèfon mòbil, què vol que li digui?
A veure, però no sabeu per quin motiu
vam buidar el pantà de sau fa pocs dies.
Ah, no fot-hi.
Però el vaig trobar, eh?
El vaig trobar?
El vaig posar dintre d'un poc a poc
i el vaig trobar a la taula.
El vaig posar dintre d'un pot d'arròs
i funciona perfectament.
Això que quan et cau el telèfon mòbil al vàter,
si després el poses al po...
Això és mentida, eh?
Això que absorbeix l'aigua...
No torna a funcionar mai més.
Clar, i després l'arròs també l'has de llançar.
Home, especialment si t'ha caigut el vàter.
Si t'ha caigut el vàter i després poses...
Música.
Queixes de diversos veïns de Barcelona
que un ser de Coldplay arriba fins a casa seva
i no els pot deixar descansar.
Sí, aquest matí han trucat al suplement
diversos veïns de la ciutat per donar-nos el seu testimoni.
Tenim més trucades encara a aquesta hora
que volem saludar un veí afectat. Bon dia.
Sí, molt, molt bon dia.
Això és una barbaritat.
Una barbaritat, copa, senyor...
A veure, senyor Trias, s'hi plau,
no aprofiti l'ocasió per fer campanya electoral.
Ja sabem que és vostè.
Com ha descobert, això del Trias?
Intuïció.
No pot ser, home, això és una barbaritat.
Fa una setmana que no puc dormir sentint...
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh.
Però no és tan greu,
no és desagradable Coldplay, és el que li he dit.
Sí, és greu una cosa.
Mira si és alarmant la situació,
que ell era...
Fornada la reflexió,
i la música no em permetria no fer sonar.
S'escolava les meves reflexions.
Ja, ja, ja, ja.
Hi ha molts barcelonins i barcelonines,
els va passar el mateix.
I això és aquí a favor.
No ho sé.
Ja t'ho dic, això, a la Colau.
No ho sé.
Senyor Trias, després ja en tot cas comentarem
una mica la jugada amb vostè, estem fent titular.
Som-hi, va.
No, no, obri la finestra de la ràdio
i comprovi els sonors que fan aquests esbulls.
Obrim la finestra de l'estadi?
Hòstia.
Barcelona, ara mateix, eh?
És que no s'aguanta, home.
T'encanta que en finis.
Això se sent aguantat.
Hòstia, sí, sí.
I l'altre dia, amb l'Elton John, el mateix.
Però ningú es va queixar, eh?,
pels concerts de l'Elton John.
No havia tocat amb fort.
Elton John o Pilarín Vallés, és el mateix.
I abans...
Són persones diferents, eh?
Elton John i Pilarín Vallés.
I abans, el Bruce Springsteen.
Home, per favor.
És que en lloc de Barcelona,
sembla que vivim en una playlist del Marc Mons.
Molt bé.
Gràcies, senyor Trias. Més títols.
Som-hi.
Els esports. Albert Benet, bon dia.
Està baixant.
Està baixant perquè...
Estava a la redacció d'esports.
Benet, no pateixis.
Ve sempre tard, l'Albert.
Ja soc aquí.
Bon dia.
Hola, què tal?
Bon dia, he baixat a tota hòstia.
Ningú m'ho ha demanat, però fa bon dia.
Damunt dels caps un sol ben insolent,
il·luminaràs, carat.
Tot l'espectacle de la gent.
Exacte, o de l'esport, el moment.
És el que ens agrada.
Avui, jornada de Lliga Important, sobretot pels equips que juguen...
He citat una cançó dels pecs titulada...
Avui, jornada de Liga Important, sobretot pels equips que juguen.
La permanència entre ells a l'Espanyol.
Jornada de Lliga Important, sobretot pels equips que juguen.
La permanència entre ells a l'Espanyol.
Això ja ho he dit jo, i ara torna a desenvolupar.
Una senyora que juga al camp del València,
que tampoc t'ha assegurat la permanència matemàticament.
Per tant, duel dramàtic entre equips dels països catalans.
Clar.
Parlem amb alguns perícos il·lustres, a veure com analitzen la situació.
Tenim, per exemple, aquí el senyor Xavier García Albiol.
Hola, bon dia.
Gran seguidor de l'Espanyol.
Des que vaig néixer, personalment,
els diré que sense dubte alguna,
avui la nostra victòria serà aplastant.
Ah, sí?
Avui, quedarà clar que el badalonisme és un concepte...
No, perdoni, senyor Albiol,
no parlem de les eleccions a Badalona.
No, no, no.
Heu vist el vídeo amb la senyora de l'INDEP?
Sí, que no estava preparant ni res.
No, no.
Escolta, li preguntem pel partit de l'Espanyol a València.
Allà serà diferent, no? Perquè la cosa no pinta tan bé.
Una porra, senyor Albiol?
I tant, que sí.
Les porres, doncs, sempre que facin falta i sense contemplacions.
Demanàvem si pot fer una porra pel partit.
Ah, sí, vale, vale.
Doncs, miri, palmem dos a un.
Però si això serveix perquè s'ha de fer una línpia
de ja sabem quines persones de la directiva,
no, doncs millor, no?
Perquè això no és un bazar, ja m'entien, vull dir que...
Ja l'he entès.
No hi ha inicis?No, no.
Va, més perills il·lustres.
Gabriel Rufián, bon dia.
És una vergonya, però si tu ho dius...
Possibilitats de permanència?
Todas, perquè passi el que passi avui,
jo permaneixeré al Congrés.
Ja, si no, però sobre el permanència de l'Espanyol la primera.
També permaneixerem, pesi a qui li pesi,
a Núria Parlón, a los Puyol.
Hoy ganamos en Mestalla en Santiago.
Molt bé.
Més enllà de l'Espanyol, el Verbanet,
aquesta tarda el Barça s'acomiada del Camp Nou.
És així, Roger, més enllà de l'Espanyol, el Verbanet,
aquesta tarda el Barça s'acomiada del Camp Nou.
Tenim ara amb nosaltres en disposició de parlar
el president del Barça, Joan Laporta.
Què dius, Jan, què tal?
Doncs que avui...La veu.
Avui és que...Però què ha celebrat, aquesta nit?
Ha sigut una altra nit complicada.
Però si no hi havia res per celebrar, no?
Amb els UO de...Celebro...Deu haver anat a Colboni.
I s'ha classificat més Playoff de 100 segona.
Vam sortir amb l'Arnau Tenes i, bueno, es va liar una mica.
Avui serà un dia molt especial, perquè diem adeu a...
a un símbol al club, a les últimes dècades i...
Em sap emocionat, president.
Però no són llàgrimes de debilitat, eh?
No, no, no.
Són llàgrimes... Llàgrimes espesses!
A les meves llàgrimes hi podries jugar, calçots, collons!
Tranquil, hem llegit que el club vendrà peces...
Hòstia!
...del Camp Nou als seus socis.
Exacte.
La imatge d'un calçot colpant al teu ull de cop i volta...
No hi ha problema.
Però sí, no és que estiguem desesperats econòmicament...
No, no, no.
...sino que volem que els socis puguin tenir algun...
Ja hi torna.
...objecte de record.
Un micle sentimental a l'estadi.
Ja.
Escolta'm una cosa, vostè se'n quedarà algú?
Jo arrencaré un videomarcador
i me'l fotré de tele al menjar de la casa.
Gràcies, president.
Avui, a part del president del partit del Camp Nou,
també s'acomiaden dos jugadors emblemàtics del Barça,
Jordi Alba i Sergio Busquets.
Com esteu, companys?
Hola!
Què tal?
Què passa?
Què tal, no?
Com és, jo?
Calleu!
Un moment, sisplau.
Com viureu el partit del Camp Nou contra el Mallorca?
Serà l'últim partit que jugareu tots dos a l'estadi?
A veure, Jordi.
Jo?
Sí.
Com és, jo?
Primer la pregunta.
Primer el Jordi Alba, endavant, Jordi.
Com viuràs el partit aquesta tarda, que serà el teu últim partit?
Ah, sí, jo el viuré...
No era gaire complicada, la pregunta.
Però molt llarga, tio.
Jo el viuré, doncs, al banquillo, no?
Perquè el miss tenent és allà, i molt emotiu, no?
Som els anys de, doncs...
Plens d'afanys.
Gràcies als meus pares, amics,
i, bueno, el futbol, jo sempre he dit que...
El futbol.
Va, no ploris.
Moña, és un molla.
Moña és el teu pare, a tirilla.
És un molla, home.
És tirilla de mierda.
Home, plori.
Són mames, tio, no poden plorar.
A veure, Sergio, tu què tal?
Bueno, pues.
Viuràs el partit aquesta tarda, l'últim, eh?
As Perú.
As Perú, viure una tarda d'amusió forta, eh?
Vaya, moña.
És que no sé què em passa, estic suant pel Suís, macho.
Què és això? Què m'està passant?
La primera vegada que te veo sudar, macho.
¿Y tú qué?
Que te has subido hasta el balde, que no corres ya,
pero es un perro, macho.
Per cert, nois, sisplau, Jordi Alba, Sergio Busquets,
avui heu anat a votar?
¿A dónde?
¿A votar qué?
Al campi?
No, a les municipales, sí, exacte.
La policia municipal, sí, un cabrons.
A mi m'he muntat perquè les fa il·lusió muntar un famós.
Tio, que estic plorant, encara macho.
Gràcies a tots dos.
De què parlarem avui, Jovan i el Domenical?
De les eleccions municipals, ja fa tres hores, no?
Tres i mitja.
Tres i mitja.
24 minuts que no veure els col·legis
i d'alguns polítics que s'hi presentarem.
Vinga.
Cada matí es posa una mica de pinya.
Pinya cada matí.
I els diumenges, Domenical.
Dormint i cal.
La transformació republicana.
És hora de posar Catalunya en marxa.
El tema és que ho volem tot.
De dues hores es cometen a Barcelona.
Aquest matí han obert amb normalitat
els col·legis electorals de tot Catalunya
i les eleccions municipals.
Unes eleccions que els entesos i els tertulians
diuen que dibuixaran un nou mapa polític a Catalunya.
Sí, bon dia.
Senyor Ernest Maragall, fem-ho ràpid.
Parlant de dibuixar.
Heu vist la portada del periódico?
Volem tot el matí comentant la portada del periódico.
Quins collons.
L'hem vist, l'hem vist.
Aquesta portada amb una imatge generada
per intel·ligència artificial
en què fusionen en un sol retrat
les cares de Colau, Collboni i Trias
i, perdona, però ja em diràs
què té de mi aquesta mena de...
Cristóbal Colón.
Si no se'n veu per allò.
La veritat és que dels quatre candidats
vostè és el que costa més identificar-lo.
No té res meu.
Això bàsicament és el careto de Collboni,
la perruca és de la Colau,
les ulleres del Trias...
Què té de mi?
No ho sé.
Les ganes de viure?
A veure, de Colau.
A veure, des de l'Ajuntament de Barcelona...
No ho pot dir, això.
Avui ja ho veurem.
Però des de Barcelona en Comú
condemnem la portada del periódico
perquè és inadmissible
que fins i tot una intel·ligència artificial
dona, com a alcalde de la ciutat,
un home.
Porto d'alcaldessa vuit anys
per aquest robot dissenyat probablement per homes,
però veu que qui me n'anarà a la ciutat
serà, pam!
Un home blanc i europeu.
Vaig enviar-li un WhatsApp
a la Yolanda Diaz per explicar-li tot això.
No cal que li enviïs res, la té enganxada al darrere.
Ah, sí, Yolanda, tia!
No recordava que te tenia aquí pegada.
Un abrazo.
Jo penso, si em permeteu, que més que una intel·ligència artificial,
qui ha fet això és un militant socialista.
Perquè bàsicament qui surt aquí
és el Collboni disfressat, no fotem.
Home, realment sí que el candidat
que potser s'identifica més és Collboni.
Collons!
Et diré una cosa, Collboni.
Exactament.
Què fa amb aquesta?
Questo no es la Italia.
Collboni.
En la mia...
Quina puta mania que...
Collboni és italià.
No n'hi ha prou lloc.
Per les dues.
Collboni.
Has manipulat la premsa.
Collboni.
Para el tu beneficio.
Escolta, senyor Maragall, sap que no és italià, oi?
El senyor Collboni.
No és italià, no ja com el Collboni.
No.
Per què es diu Collboni?
Perquè es diu Jaume Collboni i punt final.
Jaume, ja està, però no els facis il·lusions,
perquè els ordinadors no voten.
Ni el xat PCG, ni res.
Escolta'm, senyor Maragall, en cas que no guanyin
aquestes eleccions, què pensa fer?
Potser és normal.
M'heu de fer la situació i tornar-me a presentar aquí
quatre anys, el 2027.
Vuit anys de quatre anys, eh, dintre?
Des del moment just per assolir l'alcaldia,
després de dues eleccions,
sent una jove promesa.
El que s'hauria d'esbrinar és de quina manera
ha encarregat aquest muntatge, el periódico,
perquè és estrany.
A mi em sembla una portada formidable.
Salvador Illa, molt bon dia, com està?
Molt bé, acabo d'arribar de la Roca de l'Uvallès,
on he anat a votar el meu aucaude.
I l'hem sentit en directe.
I vostè va ser alcalde de la Roca de l'Uvallès.
Jo vaig ser aucaude de la Roca de l'Uvallès.
El 1995.
Se passava per allà. Sí, ho recordo, ho recordo.
Vaig construir l'outlet de la Roca de l'Uvallès.
Té moltes visites, sí, sí.
L'outlet. Sí.
És que l'anglès em costa una mica.
I té més visites que ho assegrada a família.
I també vaig fer el camp de Gouf.
I, bueno, els veïns de Cardedeu em volien matar.
La Guàrdia Urbana havia de venir als plants.
Ho recordo amb carinyo.
Com una experiència molt agradable.
Fantàstic. Què creu que passarà avui
a l'Ajuntament de Barcelona?
Com a collboni, lògicament,
espero que no s'hagi de posar la perruca de la clau
ni les ulleres del senyor Tri.
El que passa és que segurament s'haurà de pactar
després de les reaccions.
No sé si té alguna preferència a vostè.
Jo no tinc preferències.
N'hem de fer poítica de xamanella estreta.
No sé si m'entén.
Ja ho saben, a mi ho em poso unes autopistes,
un aeroport ampliat i uns hard rock.
Sempre em tindrà el seu.
Doncs deixarem aquí el dominical,
quan pràcticament són dos quarts d'una del migdia,
gràcies al Gerard Jubany,
que és el que fa, el Carlos Roig.
Vaig a votar.
Hola, bon dia. Demano pas, Roger.
Soc Pep, et dic que demano pas.
Home, trobàvem a faltar, Pepe.
Última hora del dominical amb raonacional
suplement electoral municipal.
Pepe, et dic que endavant ràpidament,
que estem fora de temps.
Sí, en aquests moments em trobo a Xisclareny,
el poble més petit de Catalunya.
Oh, bon dia, Xisclareny.
O sigui, sí,
mireu si és petit el poble de Xisclareny,
que està reproduït a Catalunya en miniatura,
i la reproducció a Catalunya en miniatura
és més gran que el poble de Britània.
Molt bé, molt bé.
Portaves la codi preparat de casa, eh, Pepe?
No, no, se m'ha ocorregut ara.
Va, l'última hora, quina seria?
Bueno, l'última hora seria que
els 27 habitants del poble,
en aquests moments, ja han d'anar a votar.
El problema és que un partit
que es passi com a alternativa
per Melilla ha obtingut 25.000 vots.
Aixís Clareny, eh?
Té alguna cosa a veure amb la trama de la compra de vots
que hi ha hagut per allà a Melilla, eh?
Sí, sí, han fet molt malament,
però en tot cas ara mateix
alternativa per Melilla
guanya permissió absoluta a Aixís Clareny.
Fantàstic. Doncs aquesta és l'última hora
que ens aporta el pepí des d'Aixís Clareny,
quan són dos quarts d'una del migdia,
recte final d'aquest suplement,
a mitja hora i cap a casa,
perquè nosaltres hem de votar tot això
des de l'Aixís del Matiquí.
Encara no havíem de veure els col·legis.
Tu deus votar a Badia del Vallès, no?
No sé si encara hi està empadronat, eh,
Badia del Vallès del Cerco.
Has canviat l'empadronament?
Sí, jo estic aquí a...
I vas anar tu personalment, no?
A què?
On vius? Aquí en poble vius, ara.
Farem una pausa gràcies al Carles Ràdio,
el Jair Vidalza i de seguida el suplement
als arguments universals.
Ara tornem.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de sal, d'història,
de castells i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques.
De vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a inseminar truges,
recordarem que Orson Welles va rodar al castell,
i visitarem l'habitació encantada del paradó de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasmas roncas
se queda toda la sábana para ellos.
També enviarem en Frenomènec i en Pau Torres
a l'habitació número 712, a veure si hi ha misteris.
¿Hi ha misteris o no?
I serem tots, l'Empar Moliner, la Tartolianada,
tot l'equip i també regals entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Caroll.
Si està bé a Cardona, si està bé a la tarda.
Amb la col·laboració de Sem en Cardona,
Cafès Janer i la Fundació Cardona Històrica.
El peluix del mic et vol abraçar.
I també jugar amb tu.
Amb el Joc del Mirall.
I el Pusla Progressiu.
Troba'ls tots a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Estamos en Butxa, la localidad donde los militares rusos
se cebaron con la población civil.
Descobrim la història d'un corresponsal de guerra i cooperant.
Esto nos ha montado para hacer el dinero,
porque entonces tiramos todas las paredes que hay aquí
y te monto 200 mesas y hacemos calçotadas.
Que un bon dia va obrir un restaurant
per conscienciar els seus comensals.
Le dijeron a este restaurante que la gente no desconecte.
De hecho mucha gente que dice,
oye, tengo 40 minutos para comer.
Digo, no, pues aquí no te vas a poder ir.
Y al final se pegan 4 horas.
Un restaurant que aniva a la Berlín,
diumenge d'una a dues del migdia.
També en podcast i a l'apiweb de Catalunya Ràdio.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Són les 6 del matí, bon dia, som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio sempre hi som.
Cada dia de 6 a 1.
És el teu matí.
Escolta't, el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel.
Tot el que passa, passa al matí de Catalunya Ràdio.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de la plaça de la Fira de Cardona.
Cardona, terra de sal, d'història, de castells,
i també de semen de porc.
Jo soc més de vaques, de vaques sagrades.
Enviarem l'Edgar Fornós a inseminar truges,
recordarem que Orson Welles va rodar al castell
i visitarem l'habitació encantada del parador de Cardona.
Bienvenidos a la nave del misterio.
Esta semana, dormir con fantasmas roncas.
Se queda toda la sábana para ellos.
També enviarem en Fren Domènech i en Pau Torres
a l'habitació número 712, a veure si hi ha misteris o no.
I serem tots l'Empar Moliner, la Tartu Llanada,
tot l'equip i també regals entre tots els que vingueu.
Aquest dimecres, la tarda de Catalunya Ràdio
en directe des de Cardona.
A partir de les 3 de la tarda, amb Elisenda Carod.
Si està bé a Cardona, si està bé a la tarda.
El suplement.
Dissabtes i diumenges des que surt el sol fins a l'hora de dinar.
Amb Roger Escapa.
Passen 4 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Ens hi hem posat a les 6 del matí
amb aquest especial suplement dedicat a les eleccions municipals.
28 de maig del 2023.
Normalitat, a aquesta hora, és la notícia.
Tots els col·legis electorals de Catalunya
constituïts des de les 9 del matí,
sense incidències destacades.
Els candidats a l'alcaldia de Barcelona ja han votat tots.
Els hem sentit.
També hem fet el president de la Generalitat,
Pere Aragonès, el cap de l'oposició,
Salvador Illa, des de la Roca del Vallès.
Pere Aragonès és de Pineda de Mar.
També hem vist votar el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, des de Moncloa a Madrid,
on, evidentment,
avui aquestes eleccions municipals també juguen moltes coses.
La capital espanyola,
no només en clau capital,
sinó també en clau comunitat,
també a Madrid, el País Valencià,
a les Illes, entre d'altres.
En una jornada electoral,
on ho acabem de saber fa poca estona,
també és notícia, Antonio Gala.
Antonio Gala ha mort l'escriptor i dramaturc als 92 anys.
Ho ha fet a Córdoba, la seva ciutat natal,
era autor de títols com La pasión turca,
Anillos para una dama,
o Ahora hablaré de mí,
havia guanyat, entre d'altres, el Premi Planeta al 1990.
Fa deu anys que va superar un càncer,
i aquests últims anys els havia passat reclòs
per a l'administració per a creadors joves
que porta el seu nom, Antonio Gala, a Córdoba.
Per tant, l'amor d'Antonio Gala,
que també és protagonista
en aquesta jornada electoral
en clau municipal
que estem vivint intensament a Catalunya Ràdio
des de les 6 del matí,
ho farem aquest migdia amb la Neus Bonet al Catalunya migdia
i, a partir d'aquesta tarda, a les 7,
amb la Laura Rosel acompanyat del Joan Bot
en aquest especial informatiu.
Ara, els arguments universals.
Bona tarda!
Marta Ferrer, bon dia de nou.
Què tal? Bon dia.
Marta, aquesta setmana s'acaben moltes grans sèries.
Sí, sí, sí.
Jo estic molt nerviosa, estic molt nerviosa.
Demà s'acaba Succession, no? Demà s'acaba Succession.
No em puc imaginar com s'acabarà Succession.
Tu tens idea? Tu et fas una mica la idea.
Hi ha sèries que moltes vegades dic, mira,
més o menys sé per on aniran les trets, per exemple.
Malament acabarà malament Succession.
Sí, però qui es quedarà?
Quin gran penúltim capítol, eh?
Bueno, quins grans últims? 3 o 4 capítols?
Tota la temporada està brillant.
Jo crec que si l'últim capítol el fan bo,
que, home, molts hauria de torçar la cosa
perquè no acabessin perfectíssimament
amb un 10, és que serà la millor sèrie
que he vist en...
és que en moltíssims anys.
Crec que anirà, ja està, allà, directe en el top
de millors sèries de la història,
però és que, indiscutiblement, si fa un final rodó
que, de nou, tot apunta que sí,
es coronarà i serà una d'aquelles sèries
molt, molt, molt difícils de superar.
És que aquesta setmana s'ha acabat
La Maravillosa Senyora Maisel,
que també ho ha fet amb un final
descomunal i meravellós per la seva protagonista,
tot i que aquesta última temporada a mi
hi havia moltes coses que no m'havien acabat
de convèncer.
S'acaba Barri, que és una sèrie que no deixo de recomanar,
si no l'heu vist encara aprofiteu
que ja s'acaba, perquè són
temporadetes curtes que es veuen així,
ràpid, que també em sembla que està fent
una temporada última absolutament magistral
amb molts girs de guió que la gent no s'espera
però que funcionen molt bé
i que és d'un domini de la narrativa
que, per mi, és increïble.
I s'acaba Tetlasso,
que, bueno, aquesta...
aquesta setmana
ha tingut un protagonista
especial,
que es diu Pep Guardiola.
Pep Guardiola, amb un càrner especial
a l'últim capítol de la tercera
temporada de Tetlasso,
el penúltim capítol,
això estava previst o va ser una sorpresa?
Et dic una cosa, jo crec que el Manchester City
havia deixat caure alguna cosa a les seves xarxes socials
abans que s'estrenés el capítol
i jo no vull tirar-me floretes i anar de...
jo ja ho sabia, perquè realment
no ho sabia del cert, però
si tu has vist Tetlasso,
t'adones que, a llarg d'aquestes temporades,
la sèrie ha construït el Manchester City
com una mica el rival del Richmond,
que és aquest equip que protagonitza la sèrie,
i sobretot, evidentment, perquè el City
ha guanyat la Premier, anava primer a la Premier,
és com el gran equip de la Premier
i havia de ser bastant, no?
Si el Richmond, el que volia aquesta temporada,
sobretot, era guanyar la Premier, que era l'objectiu,
doncs clar, sabia d'enfrontar el Manchester City.
El City, al llarg de les temporades,
ha tingut un paper rellevant sobretot
pel que fa al personatge del Jamie Tart,
que és aquest personatge que ha començat sent
un cretí absolut, el típic
futbolista xuleta que només es preocupava
d'ell mateix,
que és el personatge que per mi és el millor de la sèrie,
i que el que estan fent amb el Jamie Tart
em semblen meravellós, sobretot,
aquesta última temporada, tenia un component
emocional molt fort amb ell, perquè ell representava
que venia del City,
que tenia aquest vincle, i llavors
sempre havia tingut protagonisme.
I et sents, home, si aquesta última
temporada tornen a enfrontar-se al City,
li roben el títol de la Premier,
que és el que sembla que passarà,
i no hi apareix Pep Guardiola?
Després de, no només que l'han
mencionat molt al llarg de la sèrie,
sinó que aquesta última temporada,
no sé si és a propòsit o no,
jo li he trobat moltes referències al Barça,
l'equipació del Richmond és aquella de vermella
i blava.
Mourinho ja no surt aquí? I bueno, hi ha
l'equitatiu de Mourinho, diguéssim, que és el Nate,
que és aquest personatge que ha començat sent
com el recull pilotes, diguéssim,
i que després va acabar sent... La paròdia de Mourinho,
vull dir que sí, aquest personatge ha inspirat en ell.
Aquest personatge hi és, però clar, hi ha moltes
referències, hi havia un personatge a principi de temporada
i que la gràcia era com entrava.
I clar, jo no parava de pensar,
aquesta temporada és que ha d'aparèixer Guardiola.
I quan vaig començar el capítol dic,
hi ha alguna cosa que em diu que, efectivament,
i sí, quan va aparèixer ho vaig celebrar
com si haguéssim guanyat la Champions,
em vaig posar a cridar i a saltar,
una mica com quan el City va fer fora el Madrid,
doncs igual,
jo en principi em pensava que seria
una cosa una mica com que ens farien la trampa,
perquè al principi surt el Guardiola com allunyat
dels altres personatges, com si ho hagués gravat a part,
i que potser fan això, però no,
després té aquest moment, aquesta escena,
que potser la gent m'està dient,
ah, és spoiler, però home, ja fa uns dies que s'estrenarà
i està tot arreu, el City ho ha publicat a Twitter,
el compte de TED Lasso també,
i té aquesta trobada
amb el TED que en el fons fa molta gràcia
perquè són dos entrenadors
que converteixen la mateixa filosofia,
que és aquesta filosofia de, és igual si guanyes
o si perds, home, millor guanya, evidentment,
però és igual si guanyes o si perds,
la gràcia és treure el millor d'aquests jugadors
i d'aquestes persones,
i em va semblar un moment absolutament fantàstic
i un indicatiu més que segurament
aquesta, efectivament, és l'última temporada de TED Lasso
i per tant dimecres acaba aquesta aventura.
Què tal aquesta última temporada?
És que a mi la per l'última ja no em va agradar, la veritat.
A mi em va agradar, les dues primeres em semblen magistrals.
I llavors aquesta tercera,
és que no vull dir-ho perquè és una mica sacrilegia
perquè m'agrada molt TED Lasso,
però els primers capítols molt bé.
Allà a mitja temporada
han fet una cosa que no acabo d'entendre
perquè crec que és perquè han fet els capítols massa llargs,
duren més d'una hora la majoria.
La temporada té 12 capítols que també em sembla que sí
són excessius,
potser amb 9 o 10 ja ho hauríem finiquitat.
I llavors crec que de la necessitat
que tenien els guionistes de llargar i de llargar
perquè havien de fer aquests capítols tan llargs,
hi ha moltes trames que han perdut absolutament el sentit,
que han sigut absolutament inútils
perquè no han servit per res.
I ara, en aquests últims tres o quatre capítols
que s'han estrenat,
ha remuntat la cosa.
Són últims capítols que recorden el Ted Lasso
de la primera temporada, de la segona,
de l'essència del que ens ha fet enamorar
d'aquesta sèrie, aquest penúltim capítol.
A mi m'ha encantat, crec que és dels millors
directament de les tres temporades.
I això em fa agafar confiança
per veure que l'últim capítol
pot estar bé, pot ser una gran conclusió
a la sèrie.
I el que et deia, parlàvem del final de Succession,
que no sabíem ben bé, jo almenys,
no em puc ni imaginar com acabarà.
I Ted Lasso sí que és una mica més previsible
en aquest sentit, però perquè és una sèrie com més tradicional.
Però això no vol dir
que sigui un mal final,
i tinc esperances que acabaran la sèrie
d'una manera rodona.
Ara anem al cine, perquè més enllà de Ted Lasso
aquesta setmana les estrenes sonen d'aquesta manera.
Això és la Sireneta,
ho hem de dir en català, amb castellà.
Ho hem de dir amb un català, no?
Crec que no està doblada en català,
no és que l'han doblat, però és una riga que no l'han doblat.
Però diguem-ne la Sireneta, sí.
Javier Bardem, no fent de Sireneta?
No, bueno, fent de Sirenet.
El pare.
És el rei tritor, diguéssim.
I sobretot Halle Bailey,
que és la que ha causat, ha portat més coa.
Per què?
Perquè és un actriu que és negre.
I aleshores hi ha molt de racista.
En el món ho hem vist aquesta setmana
amb Vinicius,
que hi ha molt racista.
Llavors, quan va sortir la notícia
que Halle Bailey,
que és un actriu excel·lent i una cantant excel·lentíssima,
seria la nova Sireneta,
hi ha molts puristes que van dir
no, però com pot ser,
si l'Ariel és pel roja i blanca
i molt guapa.
I, o sigui, no hi ha absolutament res
ni a la història original de Hans Christian Andersen,
ni en el fons, tampoc en el clàssic de Disney,
que et digui
que l'Ariel no pot ser
d'una altra raça,
que sigui blanca i pel roja.
Aleshores, per això,
molta gent ja la va...
bueno, és que la van criticar moltíssim
i la van condemnar abans de l'estrena
i hi havia gent fent campanyes de
no anem a veure la Sireneta perquè això és woke,
perquè això és Disney amb la propaganda,
la gent de tal, no sé què.
I em fa bastanta ràbia
perquè el millor de la pel·lícula és ella.
O sigui,
és que és veritat, per mi
ho fa molt bé, és un excel·lent actriu,
no una dimensió nova a l'Ariel,
que és aquest personatge
que tothom coneix al clàssic, però per si de cas,
és una sirena que vol ser humana,
està obsessionada amb el món dels humans
i, aleshores, fa un tracte
amb la Úrsula, que és la malvada bruixa
i li diu
jo et donaré cames a canvi de la teva veu
i llavors ha d'enamorar el príncep Éric
i a partir d'allà, si aconsella un petó
serà humana per sempre i, si no,
quedarà en les urpes de la maleïda
i malvada Úrsula.
Aquí la història és la mateixa,
a nivell narratiu no ha canviat
pràcticament res, però sí que
la Halle Bailey li dona una dimensió
molt més interessant a l'Ariel, que era una mica
això
molt unidimensional,
que volia ser humana i poca cosa més
i ella sí que li dona un to una mica
més interessant. Han fet una cosa
molt bona, jo crec, a nivell narratiu,
que és dels pocs canvis, que és que
han desenvolupat molt més la relació amb el príncep
Éric, de manera que ja no és
una història de senyor que li fa manésplaining
a una noia que no pot parlar, perquè recordem que
a l'Ariel no té veu,
sinó que ara sí que hi ha un intent de, malgrat
que ella no pot parlar durant gran part de la pel·lícula
a crear tot això
o no, una relació com més interessant
que té un rerefons
que està molt bé, i ells dos tenen
molta química, els dos protagonistes,
per tant, Halle Bailey sí, o sigui,
100% a favor. El problema de la pel·lícula
és tot lo de més.
I perquè veig és que no és una qüestió de raça, avui
que els guionistes són homes blancs,
la gran part de l'alent són blancs.
No és que es faci
llarga una miqueta, és que a dues hores i mitja
o i quart és molt difícil
sempre de gestionar
i que sigui vàlida dues hores i quart.
El que sí que a nivell visual
és un desastre. O sigui, estem
el 2023, Disney té pasta com
per fer efectes visuals molt millors
dels que hi ha a la Sireneta, jo no em crec res,
està tot molt fosc, no es veu res.
Ja es veia el tràiler que no es veia res.
I entenc que és sota el mar, però posa'm una mica de llum,
no passa res, ja m'ho creuré.
M'ha fet agradar més Avatar.
Perquè Avatar és una... la dos, eh?
Passa tot sota el mar
i jo pensava, bueno, tampoc és...
sí, és molt maca, però veus la Sireneta i dius wow,
és que l'avatar és apostuflant.
La Sireneta fa 30 anys sonava així.
I ara sona així.
Han netejat el son una mica.
Han netejat i aviam,
la bandura funciona perquè ja funcionava
fa 30 anys, quan Alan Menken,
que és el gran compositor de pel·lícules de Disney,
va fer aquests tamassos, perquè són tamassos.
Per mi l'única cosa
que li critico a la pobra Halle Bailey
és que sobrecanta una miqueta massa.
Li passa una mica com la Beyoncé
al rei Lleó, que fotia unes cants,
que dius no, calma,
calma, Beyoncé, no cal
que li donis tanta cosa a aquest tema.
Li passa una miqueta
i amb aquest tema se li nota una miqueta més.
També aquest tema el sobreutilitzen
per sobre de les seves possibilitats,
que dius, o sigui, és un tema molt maco,
és meravellós i a mi em posa la pell de gallina
sempre que l'escolto, però si me'l poses
cada cinc minuts, cada vegada que hi ha un moment
que és un exagerament dramàtic
perd la seva gràcia.
I després l'altra cosa que m'agrada,
que és l'altre tamasso, que és el de Bajo el mar,
que a l'original sonava així.
I a la nova, David Diggs,
la canta així.
És original, eh?
I ara el 2023.
El que canta la nova versió és el David Diggs,
que molts el coneixereu perquè és un dels protagonistes
de Hamilton, a mi em va encantar Hamilton,
em sembla dels millors actors que hi ha,
si no heu vist Hamilton la teniu a Disney+,
aprofiteu.
I és, o sigui, el millor del Sebastián,
que és el cranc que canta aquesta cançó,
és ell perquè a nivell visual és un desastre.
És que a aquesta pel·lícula li passa que
no sap navegar la difícil línia
entre personatges carismàtics i simpàtics
i fotorealistes.
O sigui, jo vull veure un Sebastián
que és un cranc,
però que sigui una mica cartoon.
Perquè aquí han fet un cranc,
de veritat, com els de la platja.
I amb els Flaunder el mateix.
El Flaunder és aquest groc típic
que és inconfusible, no?
I ara és un peix normal que podríem trobar
a l'Aquàrium de Barcelona.
I fan una miqueta de por, la veritat,
perquè veure un peix normal i un cranc normal
parlar i cantar, home, fa una miqueta de grimilla.
Però a part d'això, si aneu amb els nens,
s'ho passaran bé, els nens.
La Sireneta, els cines, amb Javier Bardem
i amb Halle Bailey,
aquesta actriu que la Marta Ferrer
ha deixat fantàsticament bé.
Va, una última proposta.
Ara ens situem a les plataformes Apple TV,
una altra estrena
que es titula Platonic.
Sí, i que m'ha agradat molt i m'ha sorprès
positivament. És una sèrie que la protagonitzen
la Rose Byrne i el Seth Rogen,
que ja havien treballat prèviament en una pel·lícula
que es deia Neighbors.
En general em costa, perquè és un senyor
que l'humor que fa no m'agrada gaire,
una mica tonto,
una mica com d'as...
hombres, saps?
Com humor de senyoro,
que si ets un noi adolescent de 15 anys,
jo crec que et fa molta gràcia i si no,
potser costa una mica més. Però aquí m'agrada molt.
Ja m'agrada molt la de Fablements, que també hi surt.
I vaig pensar, ostres, Seth Rogen
sap fer altres coses que no és humor tonto,
i en aquesta sí que fa més humor,
però és una miqueta diferent i llavors
us explico, la història són dos amics
de com 40 anys,
que representa que fa 5 anys que no es veuen,
perquè van tenir un malentès,
perquè a ella no li agradava la dona amb qui ell s'anava a casar
i llavors allò va acabar com el rosari de l'Aurora,
i quan ella se sabenta que ella es divorciarà,
decideix trucar-lo i dir
ei, què ha passat? I llavors reconecten.
I al principi no s'acaben de portar gaire bé,
però després...
doncs el que passa quan veus vells amics,
que al principi és com una mica raro,
però després ja és com si no hagués passat el temps,
perquè hi ha gent molt diferent, amb fills,
un divorciat,
i que tornin a reconectar,
es farà una mica dinamitar les seves vides,
sobretot perquè ell està intentant superar aquest divorci
que no hi ha manera que superi,
i perquè ella fa com 13 anys que no treballa,
és advocada,
va deixar la feina per cuidar dels seus 3 fills
i decideix tornar a entrar
en el mercat laboral,
i això li portarà problemes també amb el seu marit,
però una de les coses
que m'agrada d'aquesta sèrie
és que no cauen els clichés,
és a dir, aquesta idea
que parla de si els homes i les dones
poden ser només amics,
que és una idea que no et sona molt com dels 80?
Sí, molt antic, molta mandra.
Com el típic acudit que faria l'Eugenio,
d'una mica masclista,
un tema que ja hem superat,
que ja no cal que com a societat parlem
de si una relació entre un home i una dona
ha de tenir sexe entremig o no,
però aquesta sèrie ho recupera
i ho fa d'una manera molt fresca,
de conyat,
de si ets amic o una dona...
No, o sigui,
evidentment això es comenta,
però es fa des d'una perspectiva molt nova,
molt jove i molt refrescant,
perquè jo no podia veure una sèrie de matxerolisme
en què es parla sobre aquest tema
de la manera que es feia fa...
antes, en general,
i això m'agrada perquè, per exemple,
podrien haver caigut amb la idea
de no, el marit tòxic, no li agrada,
i no, i van sobrepassant com tots aquests obstacles
i el que acaba resultant és una sèrie molt divertida,
perquè és molt entretinguda,
que rius bastant, perquè jo he rigut bastant
amb referències a la cultura pop,
amb moments també com molt tristos
i una mica com cutres,
però que estan jugats dintre del que representa,
doncs, per exemple, tenir 45 anys 3 fills
i sortir de festa un dia i emborratxar-te
i fer una ratlla de cocaïna,
i l'uso realista i trist que pot arribar a ser això,
i sobretot funciona per aquesta química
que hi ha entre els dos personatges,
que no és una atenció sexual romàntica,
perquè si no ja no et creus la sèrie,
però sí que és una cosa molt platònica,
val a dir, com diu el propi títol de la sèrie,
i com funciona,
doncs tu com a espectador no et sents enganyat
i t'enamores de tots els personatges.
Platoni, cable TV.
Marta Ferrer, moltes gràcies. Que vagi bé.
12 i 53, petitíssima pausa
i anem en carril en aquest suplement.
I Camping troba ofertes amb vehicles nous
i quilòmetre zero,
amb 2.000 euros de descompte directe
en totes les unitats en estoc.
Adria, Acros, Deadlifts, Ranger
i descomptes en camparitzacions.
Del 3 al 10 de juny a Barberà del Vallès.
NiaCentral.cat
Linka,
el teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Vàrie.
Quina és la petjada que deixem en aquest planeta?
Joyce Di Donato i Il Pomodoro
presenten el projecte a Dent,
al Palau de la Música Catalana.
Músiques de Cavall, Wagner, Mala o Handel,
entre d'altres,
que representen el nostre lloc,
el món i la natura.
El 6 de juny, natura i música
a la Sala Modernista.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka.
L'11 de juny arriba
al poble espanyol L'Embutonat Festival,
el primer festival inclusiu de Barcelona
per a les famílies.
Música, contacontes, teatre, tallers, menjar...
Propostes accessibles,
inclusives per a tota la família.
Més informació a embutonatfestival.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Linka.
A Catalunya Ràdio.
El suplement.
Ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Comencem.
5 minuts per arribar a la una del migdia.
David Clupés, bones hores.
Com estàs?
Tot gira a partir de les 4 de la tarda
amb una jornada integrada interessantíssima.
Em surt fum del cap,
perquè estic esfogant totes les combinacions.
Avui farem de calculadora humana a la TDT
amb un especial carrossel
que començarà a les 6 de la tarda.
Ja sabeu la jornada unificada a partir de les 7.
Amb el Barça Mallorca, amb el Comiat del Camp Nou
i dels Capitans Busquets i Alba,
ens hi juguem la permanència, amb el Girona Betis,
ens hi juguem l'accés a Europa a la Conference League
i, òbviament, mirant tots els possibles rivals.
Però compte, a banda,
per aquells uients pericos
que vulguin escoltar només l'Espanyol,
tindran transmissió també del València Espanyol
a l'àudio de Movistar La Liga.
A l'àudio de Movistar La Liga
podran escoltar la transmissió exclusivament perica
i els aficionats del Girona, com vulguin,
també tindran la seva transmissió del Girona
amb el Solà, el Cargol i companyia.
Ho podran escoltar a través de les opcions d'àudio de Gol,
que serà la televisió que faci en directe el partit del Girona.
És a dir, avui poden triar
totes les opcions dels uients si prefereixen escoltar
només el Girona, només l'Espanyol o aquest carrussel
que farà la TDT a partir de les 6 de la tarda.
Què ha de passar perquè l'Espanyol se salvi?
Doncs guanyar, bàsicament.
Ara guanyar els dos partits?
Això seria l'ideal.
Hi ha opcions en què empatant avui tindria encara...
Perdó, jo també me'ls salvo.
L'Espanyol depèn d'ell mateix per salvar-se?
No. No depèn d'ell mateix.
Ha de guanyar els dos partits i esperar relliscades.
És possible perquè hi ha enfrontaments directes
tant en aquesta jornada com en l'última.
El que passa és que, evidentment, tot el que no sigui sumar
els 6 punts el deixaria en una situació molt delicada.
Però existeix l'opció.
Que empatant potser avui l'Espanyol se salvi.
Perdent, no.
Perdent l'Espanyol, 92% de possibilitats
que perdi avui mateix la categoria.
Si guanya, ho pot tenir molt bé.
A l'última jornada.
Òbviament, avui no aconseguiria la salvació.
Sí que hi ha equips que avui es poden salvar.
I el Girona ho té força bé, perquè ahir va perdre el Sevilla,
que és un rival directe davant del Madrid.
I ara mateix és a només un punt de la setena plaça.
Juga contra el Betis,
que ha d'acabar de confirmar l'Europa League,
però ja la té virtualment.
I per tant el Girona ho té, si fa la feina,
si guanya el seu partit, també de cara,
per poder anar a Europa.
Doncs veurem com evoluciona tot plegat,
també amb aquest comiat de Busquets i Alba al Camp Nou,
en un Camp Nou que també dirà adeu-siau,
tal com n'hem conegut.
Sí, dijous em sembla que entren les màquines
per començar la remodelació.
Estem parlant d'una remodelació.
En alguns llocs estic llegint enderrocament.
Bé, perquè hi ha zones del camp que sí que s'enderrocaran,
però en certa manera és una remodelació,
perquè l'estructura principal es mantindrà dreta.
El que passa que serà una remodelació profunda.
A fons, amb bon rentat de cara.
Deixa'm que et digui també que avui és un dia molt important
per la ciutat de Granollers.
A les 6 de la tarda, final de la Lliga Europea d'en Bol.
Van fer història ahir, classificant-se per la final,
un equip amateur,
jugant la final europea,
en aquest cas contra el Fuxer Berlín,
a les 6 de la tarda, partit que seguirem ja dins la TDT.
Molt bé.
Doncs a partir de les 4 el tot gira,
i després amb aquestes transmissions pel web...
Pots triar el que vulguis, el que més t'interessi.
El tens, el tens, Marc, o no?
No.
Sí, tira el separador.
Ho has sentit, això, no?
Ara, ara.
La hem cridat molt, aquí.
Primer el faig jo, mira.
Barça!
Barça!
Barça!
Ole.
El suplem la porta a l'entrevista
que li han fet al Mundo Deportivo, crec que era, no?
Bé, que hagis quedat fònic.
Boníssim. Boníssim, boníssim.
Segur que us en fareu res, amb els...
Ja escombraria, avui, o no?
Avui tenim menys escombraria abans de la penúltima jornada.
Fantàstic per fer també una mica de calculadora
amb tot humor.
Molt bé, gràcies, clubers. Adéu, escapa.
El suplem de Catalunya Ràdio d'aquest diumenge l'hem fet possible.
Coordinació d'informatius, Neus Bonet,
redacció Nilià Martafarell, Gerard,
Joan Miquel Alas, Mariona de la Cruz,
producció Serra, Llobet de Sònia, Olofeu,
control tècnic Marc Peyron, Dani Rodríguez,
control central Víctor Lorenz, Conchi i Vecino.
I tornem dissabte, que ve des d'Indoven.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Aquesta és la bona.
Si les jugadors del Barça
poden revalidar el títol.
Amb una jornada que avui viurem intensament,
en aquest cas,
i la primera dada del dia de la participació,
dada clau per saber com pot evolucionar
els resultats d'aquesta nit.
Ara tornem al...
No, ara no tornem al suplement.
Us deixem amb la Neus Bonet i tornem dissabte.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.