A Catalunya Ràdio, des de 1988, el suplement.
Més de 35 anys fent ràdio amb esperit de cap de setmana.
Ara, en Roger escapa.
Bon dia, són les 6 i així sona el suplement de Catalunya Ràdio.
Diumenge 26 de maig del 2024.
Encara amb l'adrenalina pels núvols, ja hem tornat de Bilbao.
Avui la ressaca de la Champions amb el Jordi Puntí i la Sònia Gelmà
en una tertúlia que compartirem amb l'Anna Pardo de Vera,
l'Oriol Marc, la Núria Oriols i el Marc Molins
en un matí de diumenge on estem pendents de les motos.
Avui descobrirem en quin moment Damià Aguilar es va enamorar del motor.
És un dels protagonistes del dia avui que tenim el Gran Premi de Catalunya de les motos.
I avui també un dels protagonistes del suplement serà aquest home.
Ens ho van dir a l'ecografia.
La meva dona es posa allà, ofereix panxa, li posen l'assunto
i apareixen immediatament a la pantalla dos ous ferrats.
Era evident que n'hi havia dos.
Tu i jo ho vas veure o t'ho van haver d'explicitar l'ecògrafa?
Jo d'entrada vaig notar alguna cosa rara i jo, efectivament, n'hi ha dos.
I la resta de l'ecografia, la Marta es va passar a l'ecografia dient
Ai, madre mía, ai...
Avui al suplement una conversa amb Berto Romero, un dels grans de l'humor
que estrena Aventura en solitari a Movistar.
Vaig preguntar si podies ser orfe de gran o només funcionava de nen.
Però es veu que sí, ets orfe.
Per mi està molt relacionada la pèrdua dels pares amb l'arribada dels fills.
És veritat que em va...
Et va coincidir, no?
Em va coincidir.
A dos quarts d'onze, a la conversa sencera amb el Berto Romero,
tot plegat en un matí on també tirem el Roger Mas i el David Carabent al demà.
Ho deixo.
La Marina Porras amb llibres, sèries i bandes sonores.
La Marina, la Minosa, la màquina del temps.
I la Marta Ferrer, els arguments universals.
I avui a l'eclipsi, les nits de l'investigador Paco Marco.
Bon dia als que us esteu despertant.
Bona nit als que no ens escoltareu fins a quarts d'una.
Som al suplement i tenim esperit de cap de setmana.
El suplement, amb Roger Escapa.
I amb Neus Bonet. Bon dia, Neus.
Bon dia, Roger.
Avui ens llevem amb la victòria del Barça femení, com deia.
S'han guanyat la seva tercera Champions de futbol.
Les Blau Granà s'han imposat a la final a l'Olímpic de Lió,
per 2 a 0, amb gols d'Aitana Bonmatí i Alexia.
És la segona Lliga de Campions consecutiva.
Les catalanes tanquen una temporada perfecta,
assolint tots els títols que han disputat.
4 en total, Champions, Lliga, Copa i Supercopa.
Aitana Bonmatí, l'han escollida més, la millor del partit?
Què hem aconseguit avui és molt gran,
no només pel partit, ho he dit abans,
sinó per tot el moviment social, com has dit, Àngel,
que estem aconseguint.
Crec que és una cosa únic
i que quedarà per sempre en els nostres cors.
Jo, com a culer, des de ben petita,
sóc una privilegiada estar vivint això.
Avui, a partir d'un quart d'avui del vespre,
les jugadores del Barça seran rebudes a la plaça Sant Jaume
per les autoritats tant al Palau de la Generalitat
com a l'Ajuntament de Barcelona.
Avui diumenge també és notícia
a la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles,
que ha qualificat d'autèntic genocidi textual
el que Israel està fent a Gaza,
ho deia ahir en una entrevista a Televisió Espanyola.
Bueno, yo creo que España es siempre muy solidaria
de lo que pasa en el mundo.
Nosotros no nos podemos olvidar
que en Ucrania está muriendo la gente,
está siendo una guerra tremenda,
ni podemos tampoco prescindir
de lo que está pasando en Gaza,
que es un auténtico genocidio.
És el primer cop que un membre del govern del PSOE
utilitza aquest terme
i ho fa en un moment temps amb Israel
perquè Espanya es disposa a reconèixer l'estat palestí
aquest dimarts, 28 de maig.
També es lleva aquest diumenge
amb el bloqueig a l'ANC
per escollir la presidència.
S'ha ajornat la reunió fins dissabte vinent
després de cinc votacions fallides.
Ni el cantautor Lluís Llach
ni l'aspirant sorpresa Josep Punga
han aconseguit l'aval necessari
de dos terços del secretariat nacional.
Després de la maratoniana reunió,
Llach apuntava contra els que han bloquejat
la seva candidatura en declaracions al 3CAT.
Normalment quedava a dos o tres o quatre vots
dels dos terços.
Ha hagut un bloc que ho ha obstruït.
Jo, en aquestes circumstàncies
i vistes les anteriors experiències de l'Assemblea,
aquests tipus de negociacions no els accepto
i, per tant, no he retirat la meva candidatura.
I aviam si trobem una manera
que això es pugui arreglar sense aquests condicionaments.
L'altre candidat, Josep Punga,
tampoc descarta tornar a presentar
la seva candidatura dissabte que ve.
Em mantinc a la meva posició.
Va esprantejar la meva candidatura
perquè considerava que era positiva per l'ANC,
considerava que era positiva per el país
i considerava que era la manera d'avançar
i fer passos cap a l'independència.
Queda temps per al proper ple
on cregui que pugui ser més útil per la nació
o pel país, doncs allà hi seré.
Gairebé 15.000 persones, segons els organitzadors,
s'han manifestat pel centre de Palma
aquest dissabte contra la massificació turística
i per reclamar el dret a un habitatge digne
sota el lema Mallorca no es ven,
han denunciat que l'illa s'ha convertit
en un paradís pel rix
i que s'està expulsant els seus habitants.
El Manu, portaveu de la plataforma
convocant de la manifestació,
demana que les protestes no es quedin allà.
Animem a tota la gent, a tots els pobles,
que a partir d'avui comencin a preparar accions
als seus municipis, als seus pobles,
perquè això l'hem d'aturar,
perquè ens va la vida amb això.
Això mentre continua la investigació
sobre l'ensorrament d'un restaurant de Palma
dijous passat que va deixar 4 morts i 16 ferits,
l'excés de pes i l'antiguitat de l'edifici
en serien les causes,
però els tècnics també estudien
si les últimes reformes del local
es van fer correctament.
Dos míssils russos causen una tragèdia
en un concorregut i per mercat
de la ciutat ucraïnesa de Kharkiv.
El balanç provisional d'aquesta matinada
ja puja a 11 víctimes,
una quarantena de ferits
i 16 desapareguts sota la runa.
Avui també parlem de la comèdia
en hora del nord-americà Sean Baker,
que ha guanyat la Palma d'Or
en la 77a edició del Festival de Cinema de Canes.
El gran premi del jurat
ha estat pel film indie
All We Imagine Is Light
de Payal Kapadia
i el premi especial
és per The Seat of the Sacred Fick
de l'iranià Mohamed Rasulov.
La pel·lícula Emilia Pérez
de Jaco Diar
ha estat distingida
amb el premi del jurat
i el de millor interpretació femenina
per les seves quatre protagonistes
Adriana Paz, Zoe Saldanya,
Selena Gomez
i l'actriu transsexual espanyola
Carles Sofía Gascón.
Creo que es un paso adelante,
creo que es maravilloso
haber sido la primera mujer trans.
No me gustan las etiquetas,
pero cuando hay que resaltar
una minoría creo que son importantes.
Creo que es muy importante
este premio para todas ellas
y para todos los hombres trans,
porque a veces nos olvidamos, ¿no?
Yo creo que es un antes y un después.
El premio al millor director
ha estat pel portugués Miguel Gómez
per Gran Tur.
I pel que fa al temps,
se'ns anuncien un diumenge
plenament primaveral
o gairebé d'estiu
durant la tarda,
sobretot a les comarques de Ponent.
Al Pla de Lleida
es podrien superar
els 30 o 31 graus
de temperatura màxima.
Matí assolellat
amb algunes excepcions
i tarda variable al Pirineu.
Aquí, amb alguns xàfecs.
Riu més, estressa't menys.
Comença, per fi, a estimar-te.
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández.
Com ens mouen les emocions
a l'hora de votar.
Un programa sobre conducta humana.
Parlarem de l'anomenada
ment d'amico.
No té sentit queixar-se.
Beneficis de ser amable.
L'ofici de viure
amb Gaspar Hernández.
Eines pel benestar emocional.
Aquest diumenge
a partir de les 12 de la nit.
Disponible en podcast
i a l'app i al web
de Catalunya Ràdio.
El Suplement
Des que surt el sol
fins l'hora de dinar.
Amb Roger escapa.
Som al Suplement
som a Catalunya Ràdio.
Vent d'hora, vent d'hora.
Cada diumenge
al Suplement
a l'Isaep Pedrosa
a l'ofici d'educar.
Som-hi.
L'ofici d'educar
a Catalunya Ràdio.
Francesco Tonucci
és un pedagòg italià.
La seva activitat professional
s'ha dirigit a l'estudi
del pensament i comportament infantil
de la família i de l'escola.
Reconegut dibuixant,
signa les seves vinyetes
com a frato,
que retraten
d'una manera irònica
el seu pensament educatiu.
El projecte
i programa pedagògic
del Tonucci
és mirar
els nens i nenes
amb mulls d'infant.
Reivindica
la necessitat
del joc infantil,
el respecte
a la seva autonomia,
tenint sempre present
la declaració
dels drets
dels infants.
El 1991
crea el projecte
internacional
La ciutat dels infants,
la ciutat d'Ivanvini,
xarxa que agrupa
més de 200 ciutats
a Catalunya,
Espanya,
Itàlia
i Amèrica Llatina.
A partir dels
consells d'infància,
un grup de nens i nenes
configuren
un òrgan assessor
de l'alcaldia,
oferint el seu punt de vista
sobre temes relacionats
amb la ciutat
i la gestió local.
El Francesco Tonucci
ha rebrut
nombrosos premis
i reconeixements.
És doctor honoris causa
de nombroses universitats
de l'estat espanyol
i també d'Amèrica Llatina.
Benvingudes a l'ofici d'Educar.
Hem sentit Cinta Vidal,
pedagoga i editora
durant molts anys
de l'editorial Graó.
Va dir-nos la Raquel a Telegram
sobre el pedagog
Francesco Tonucci.
És un referent
que ha compartit
la mirada cap a la infància
des de dins del seu cor
allà on ha anat.
M'ha ensenyat,
diu ell,
a mirar dins meu
i a buscar
eixa personeta
que tots tenim
i a mirar d'una altra manera
tots els infants
que m'envolten.
Avui,
a l'ofici d'Educar...
Francesco Tonucci,
psicopedagog,
professor,
dibuixant,
investigador
i referent mundial
sobre la mirada
de la infància.
Autor de
Per què la infància?
Perill nens
a punts d'educació.
Manual de guerrilla urbana.
Els infants pensen
d'una altra manera.
Quan els nens
diuen prou
i les vinyetes
del frato.
També és artífex
i impulsor
de la ciutat dels nens.
I acabarem
amb Com a Duco
amb la psicòloga
Lara Terrades.
L'ofici d'Educar
amb Elisabet Pedrosa.
Deixar autonomia
als fills
no és un acte
d'abandó,
sinó un acte
d'amor.
Francesco Tonucci.
Doncs avui,
a l'ofici d'Educar,
aquest privilegi
d'entrevistar
de nou
el pedagog
Francesco Tonucci
explica
a Francesco Tonucci
que el seu fill gran,
l'Estéfano,
quan tenia menys de 3 anys
li va dir
he descobrit
i li va fer pensar
com havia inventat
aquella forma verbal
incorrecta
perquè ell no sabia
els verbs irregulars.
Allò
el va fer pensar
que si els infants
abans dels 3 anys
hi han sabentat
perquè l'escola
aspira a fer-los
omplir pàgines
i més pàgines
amb lletres de l'alfabet
des dels 6 anys
i va entendre
que hi havia
dues maneres
de concebre l'infant.
Considerar l'infant petit
incapaç
com un recipient buit
amb un baix nivell
de coneixements,
educar
per ser
un futur adult
i nosaltres som el model
i es nega
i s'ignora
l'infant d'avui
i una segona visió
que la infància
és la part més important
de la vida
que sabem
des del moment
que naixem
i que evolucionem
gràcies a dos motors
l'amor
i el joc.
Dos visiones
de la infància
Francesco Tonucci
com una seria
com a futuros adultos
en construcció
que no sabem
no sabem
i no sabem
i demem
ser educats
o bien
una segona
versión
de la infància
que seria
considerar la infància
com la etapa
més fundamental
de la vida
Francesco Tonucci
benvenido
gràcies
i
gràcies
i
gràcies
i
gràcies
i què diferència
hi
entre mirar la infància
de una o de otra manera
lo que dicimos ara
o en construcció
o en evolucion
no?
Bé,
la diferència
és evidente
i
profunda
perquè
cambia totalmente
la actitud
de nosaltres
els adults
hacía la infància
mateixa
és a dir
la infància
es pot entender
com una etapa
de espera
de preparació
per l'o'
el que
l'únic
que tenim
que garantitzar
és el
cuidado
la protecció
posiblement
la super
protecció
perquè els nens
poden arribar
als moments
importants
que
una vegada
es la edad
de la razón
la edad
de la razón
era
empezaba
a los 6-7
años
justo cuando
empezaban
los aprendizajes
escolares
que se consideraban
importantes
escritura
y lectura
los números
bueno
todo empezaba
con la escuela
primaria
y
hasta este
momento
se consideraba
una
una etapa
de latencia
no sé
no sé
si
en español
hay esta
palabra
de espera
de
por lo cual
era
el tiempo
donde los niños
simplemente
tenían que
no pasar
cosas malas
protección
y tal
lo interesante
notar
es que
cuando
había
esta
opinión
tan falsa
tan falsa
porque
no solo
nuestros maestros
del siglo
pasado
de
Freud
a Brunner
pasando
por
Piaget
Vygotski
y los pedagogos
como Montessor
y Freinet
y
todos
los otros
nos
ayudaron
a entender
que la etapa
más importante
es la
primera
pero
este
tema
de considerar
la infancia
como un
periodo
de espera
para nosotros
para los que
fueron niños
hace tiempo
pero también
creo
la mayoría
de los que
están
escuchando
esta transmisión
a decir
los adultos
han podido
vivir
una experiencia
de libertad
en la infancia
en parte
justificada
con esta idea
que
los niños
la infancia
no valía mucho
y por lo cual
los niños
podían perder
tiempo
esto era
nuestro
tiempo
de juego
era tiempo
perdido
era tiempo
inútil
que
los adultos
lo regalaban
a los niños
porque
era
repito
una etapa
en la cual
se podía
gastar
tiempo
y este
tiempo
perdido
era el tiempo
precioso
del juego
libre
y cuando
digo libre
digo
el juego
que se vivía
siempre
esto es muy
importante
siempre
sin la presencia
de nuestros
padres
es decir
en el tiempo
del juego
de la tarde
normalmente
después de comer
y después
de los
deberes
los niños
salían de casa
pero no era
una condición
rara
todos
los niños
de mi infancia
de la infancia
de mis hijos
que significa
hasta
no sé
40
30 años
antes
depende
de los
lugares
todos
los niños
salían
de casa
y
los únicos
que nunca
eran presentes
en este
tiempo
en esta
experiencia
de juego
eran los
padres
pero ahora
no es así
diga
diga
ahora no es así
exactamente
y yo creo
que
por un lado
estamos pagando
el reconocimiento
de la importancia
de la infancia
estoy diciendo
una cosa
rara
me imagino
por quien
está escuchando
en el sentido
que hoy
ha pasado
la idea
que el tiempo
de los niños
es un tiempo
importante
y por lo cual
no hay que gastarlo
hay que aprovecharlo
es posible
escuchar
un papá
o una mamá
decir a su hijo
mira que tienes
la tarde del jueves
libre
que ponemos
donde
que ponemos
significa
que ponemos
un cursillo
una escuela
que puede ser
de deporte
o de
guitarra
o de
lengua extranjera
pero la idea
es que no podemos
perder tiempo
el tiempo
de los niños
se ha hecho
precioso
a mi me gustaría
volver
a ayudar
a la gente
a entender
que el tiempo
más precioso
es el tiempo
perdido
entre comillas
es decir
el tiempo
del juego
es el tiempo
más importante
de la vida
una persona
como Einstein
como Einstein
no digo
una persona
cualquiera
ha dicho
que
el juego
es la experiencia
más importante
de investigación
científica
y Einstein
algo sabía
de ciencias
Francesco
Tonucci
usted dice
que
el niño
es distinto
de nosotros
piensa diferente
es subversivo
y revolucionario
cuál es
la visión
del mundo
que tienen
los niños
y cómo
nos pueden
ayudar
a entender
y a cambiar
el mundo
bueno
hay que salir
de la poesía
y no pensar
por ejemplo
cosa que yo
nunca he pensado
que los niños
saben más
que nosotros
o que pueden
solucionar
los problemas
que hemos creado
nosotros
pero es verdad
que los niños
son diferentes
de nosotros
y esto
y que nosotros
hemos olvidado
nuestra infancia
y por lo cual
no tenemos
los instrumentos
adecuados
para pensar
a las necesidades
de los niños
y de las niñas
lo dice muy bien
el principito
en la primera página
de su libro
el autor
del principito
escribe
todos los adultos
un día
fueron
niños
pero casi nadie
se acuerda
esto es
el
uno de los puntos
básicos
sobre el cual
nace
la propuesta
de la ciudad
de los niños
es decir
la conciencia
de un administrador
de un alcalde
que se da cuenta
que él
no sabe
interpretar
correctamente
el punto de vista
de todos
sus
cizodanos
de los más pequeños
porque se olvidó
de los mayores
porque no han llegado
a esta edad
de los
descapacitados
porque no vive
en esta
situación
de estas
personas
que están
sufriendo
y
por lo cual
pide a los niños
de ayudarlo
los niños
como pueden ayudar
al alcalde
con su diversidad
los niños
saben
ven
conocen
aspectos
que nosotros
no tenemos
en cuenta
y por lo cual
cuando nos
hacen notar
algunas
lagunas
algunos puntos
de
fragilidad
de la ciudad
de su vida
cuando denuncian
cosas que le faltan
ayudan
a su
administrador
a su alcalde
a abrir
su punto
de vista
allí
puede ocurrir
un elemento
mágico
yo creo
es decir
que
el punto
de vista
de los niños
ayuda
a los adultos
a hacer
una mejor
política
no es más
que esto
pero esto
es mucho
porque la política
puede abrirse
incluyendo
aspectos
que normalmente
no tienen
en cuenta
y por qué
Francesco
nos cuesta
tanto
entenderlos
atenderlos
y sobre todo
tener en cuenta
sus opiniones
porque
nos obliga
a cambiar
los cambios
cuestan
los cambios
costan
cuestan
por ejemplo
un niño
de Roma
del consejo
de niños
de Roma
cuando trabajábamos
con el alcalde
de Roma
dice
yo pido
a esta ciudad
el permiso
de salir
de casa
es una petición
rara
porque
cuando los niños
llegan
a este
punto
de
ofrecer
su punto
de vista
suenan
raros
suenan raros
porque nos
ayudan
a entender
cosas
que faltan
cosas
que
y este
claro
que a este
niño
se llamaba
Federico
el alcalde
de Roma
podía contestar
tranquilamente
diciendo
lo siento
mucho
pero esto
no puedo
hacerlo
no
no
es competencia
del alcalde
dar el permiso
de salir
de casa
a un niño
solo tus padres
pueden dártelo
pero Federico
sabía
porque había
trabajado
con nosotros
por un año
que si lo pedía
a sus padres
sus padres
le decían
que no
que no podía salir
solo
porque la ciudad
no lo permite
y por esto
correctamente
va frente
al alcalde
le dice
démelo tú
el permiso
de salir
de casa
ahora
cuál es
el interés
de una propuesta
tan
rara
extraña
que el alcalde
puede
preguntar
preguntarse
cómo la ciudad
entra
y qué responsabilidad
tiene la ciudad
sobre el hecho
que Federico
los Federicos
y las Federicas
de Roma
no puedan salir
de casa
y
probablemente
si
era disponible
a este esfuerzo
a este trabajo
podía ir
buscando
razones
razones
verdaderas
que impiden
a los niños
los padres
tienen miedo
por ejemplo
miedo
de qué
la ciudad
tiene que ver
con este miedo
probablemente sí
porque tienen miedo
del tráfico
es verdad
que el tráfico
está creando
situaciones
nuevas
tales
que los niños
no pueden salir
de casa
probablemente
no
los accidentes
que tenían
en las calles
al tiempo
de mi infancia
era
de mi infancia
eran mayores
probablemente
de los que
ocurren hoy
los delitos
que ocurren
en la vida
pública
de nuestros
países
hoy
son menos
de los que
ocurrían
hace 50
60 años
pero tenemos
más miedo
exactamente
y esto
también
es un tema
que la ciudad
puede
asumir
porque la gente
tiene miedo
a pesar
que el peligro
sea menor
y allí
el tema
es probablemente
de los medios
de vosotros
estoy dando
nuestra responsabilidad
avui a l'ofici
d'educar
entrevista
el pedagog
Francesco
Tonucci
en temps de suplement
a Catalunya Ràdio
jugues amb mi
a l'ofici
d'educar
La bona escola
aprova tothom
no perquè els alumnes
siguin bons
i capaços
sinó perquè és bona
l'escola
Francesco
Tonucci
Doncs Francesco
Tonucci
va fer de mestra
durant dos anys
d'alumnes
de 12 i 13 anys
i això
més anys de recerca
l'ha portat
a la següent conclusió
que estudiar
no sea obligatorio
y que
amen
es lo que
les va motivar
a aprender
con placer
y ganas
dice usted
Francesco Tonucci
que debe tener
un buen
profesor
un buen
maestro
Debe amar
la escuela
y debe
vivirla
bien
Los buenos
maestros
que conocí
Mario Lodi
por ejemplo
del cual
celebramos
el centenario
del nacimiento
hace dos años
y que
produció
muchos
encuentros
decía siempre
que
los maestros
deben vivir
bien
la escuela
para que
lo avivan
bien
los alumnos
esta es una regla
fundamental
que yo
creo
profundamente
que vale
en todos
ámbitos
educativos
si los adultos
no viven
bien
es difícil
que los niños
puedan vivir
bien
por esto
por ejemplo
yo no soy
partidario
de sacrificarse
por los hijos
sacrificarse
por los alumnos
hay que
gozar
de la educación
tanto los alumnos
que los
docentes
que significa
haber creado
un ambiente
positivo
un ambiente
simpático
un ambiente
que vale la pena
vivir
donde
es casi
un
un costo
un coste
irse
digo siempre
como paradoxa
la buena escuela
es la escuela
donde los alumnos
no vean la hora
que vuelva el lunes
es una escuela
rara
lamentablemente
cuando yo digo
que la escuela
no debería ser
obligatoria
claro que no lo digo
en serio
no estoy contra
de la
convención
de los derechos
del niño
que al artículo
28
dice
exactamente
que los
estados
se comprometen
a ofrecer
una escuela
gratuita
y obligatoria
para todos
lo digo
porque no sea
la obligación
a llevar
los alumnos
a la escuela
sino sea
el interés
el gusto
de encontrarse
de nuevo
con este maestro
con esta maestra
con estos
compañeros
para vivir
una experiencia
preciosa
esto
lamentablemente
creo que
hace parte
de la memoria
de muy pocas
personas
y que valor
social
y reconocimiento
Francesco
debería tener
ese docente
usted también
habla
en alguno
de sus libros
del valor
de la remuneración
de la formación
que deben tener
claro
claro
claro
evidente
evidente
que
debe
reconocerse
como una
de las personas
más importantes
de nuestros
países
democráticos
la formación
así como
se da
mucho valor
a la familia
se debería
dar mucho valor
a la escuela
pero no solo
simbólicamente
porque esto
siempre se ha hecho
siempre se ha
dicho
a los
niños
que la escuela
es muy importante
pero después
en la realidad
los docentes
en nuestros
países
tienen un sueldo
más bajo
de otros
trabajadores
de valor
y esto
corresponde
a un
tipo
a una
organización
del trabajo
que por lo menos
en Italia
es muy adecuado
para mujeres
menos para hombres
efectivamente
tiene una presencia
femenina
casi
total
casi total
y esto
no es
una garantía
para las mujeres
no es un privilegio
de las mujeres
sino es una
marginación
por lo cual
la escuela
claro que no es
el único tema
esto del
económico
pero seguro
que si teniera
un sueldo
más
significativo
era más
probable
que concursaran
a la educación
tanto mujeres
que hombres
y que
la profesionalidad
docente
se avaloraba
mucho más
es evidente
que a frente
de esto
tenía
que tener
una formación
que hoy en día
no existe
hoy en día
aquí se abre
un tema
muy complejo
de cuál es
el objetivo
la función
de la educación
¿qué es lo que
debería pasar
en una escuela
Francesco?
esto
hoy en día
bueno
normalmente
esta pregunta
se
contesta
con
teorías
hay
distintas teorías
pedagógicas
distintas escuelas
que se
enfrentan
una con otra
bueno
yo propongo
de superar
este nivel
conflictivo
este nivel
de debate
y mirar
a algo
que nos une
nos une
entendiendo
todos los países
del mundo
porque me refiero
a la convención
de los derechos
de la infancia
es un tratado
internacional
que para todos
los países
que lo ratificaron
constituye
un nivel
jurídico
más alto
de la legislación
normal
más alto
de las reformas
más altos
de los programas
más altos
de los libros
de texto
es decir
los tratados
internacionales
se colocan
justo
abajo
de la constitución
y encima
a la legislación
por lo cual
todo lo que
está escrito
en la convención
de los derechos
del niño
para todos
los países
que la ratificaron
llega a ser
un vínculo
y una obligación
muy alta
por lo cual
vamos a ver
qué dice
sobre educación
lo dice
en dos líneas
al artículo
29
dice que
la educación
debe estar
encaminada
a desarrollar
la personalidad
del niño
sus actitudes
y capacidades
hasta el máximo
de sus
posibilidades
no es difícil
es muy claro
la educación
familiar
y escolar
porque habla
de educación
por lo cual
involucra
las dos
agencias
educativas
más importantes
que son
la familia
y la escuela
tienen como obligación
no tanto
enseñar
cosas
a los niños
no tanto
desarrollar
un programa
para que
al término
de un tiempo
se puede evaluar
cuánto
niños y niñas
chicos y chicas
aprendieron
sino
desarrollar
su personalidad
la ley
habla
al singular
al singular
su personalidad
sus actitudes
y capacidades
y no dice
que tienen
que desarrollarla
a nivel
suficiente
por lo cual
la propuesta
no es
de una educación
mediocre
como normalmente
se piensa
que proponga
la escuela
llegar al 5
para vosotros
al 6
para nosotros
que es
el nivel
mínimo
de suficiencia
es el objetivo
de muchos
alumnos
la ley
nos dice
esto
dice
hasta el máximo
de sus
posibilidades
es decir
el objetivo
de la educación
es
la excelencia
pero
es evidente
que
un niño
o una niña
un chico
o una chica
un joven
no puede ser
excelente
en 12
disciplinas
será excelente
en la que
corresponde
a su naturaleza
a su vocación
a sus actitudes
a sus capacidades
por lo cual
el objetivo
de la educación
y termino
dando
la respuesta
a su
pregunta
es
ayudar
cada uno
de los alumnos
y de las alumnas
a descubrir
lo que
Gabriel García Márquez
llamaba
su juguete
preferido
ayudar
cada persona
cada niño
o niña
a descubrir
su juguete
preferido
su vocación
y desarrollarla
hasta el máximo
de sus posibilidades
la educación
es este
ofrecer
instrumentos
adecuados
para que cada uno
desarrolle
su personalidad
y que pueda ser
sí mismo
avui a l'ofici
d'educar
sentim
el gran pedagog
Francesco Tonucci
mama
m'ajudes
a fer un castell
de sorra
l'escola
de la meva neta
d'11 anys
encara s'assembla
massa a la meva
de fa 70 anys
Francesco Tonucci
doncs diu el Francesco Tonucci
per a molts alumnes
l'escola actual
és avorrida
i no tenen ganes
d'anar
i passen moltes hores
asseguts
fent tasques repetitives
i això els portarà
abandonant l'escola
atenció a la dada
segons una investigació
a Itàlia
més del 90%
de les persones
segons la investigació
a Itàlia
que formen
parte
de las organizaciones
criminales
no han terminado
la enseñanza
obligatoria
Francesco Tonucci
cuando la escuela
suspende
o abandona
un alumno
se le puede abrir
caminos distintos
como el de la criminalidad
¿no?
¿cómo podemos
evitar
esos abandonos
que sientan
que pertenecen
a la escuela
y que tienen futuro
formándose?
Efectivamente
un pedagogo
no era un pedagogo
pero un gran educador
como ha sido
Don Lorenzo Milani
del cual también
estamos terminando
de celebrar
el centenario
de su nacimiento
en la experiencia
de Barbiana
cerca de Florencia
él decía
que
cada vez que
la escuela
pierde
un alumno
suspende
un alumno
se porta
como un hospital
que cura
a los sanos
y rechaza
a los enfermos
por lo cual
creo que
tenemos que
afirmar
con fuerza
que la escuela
tiene que aprobar
a todos
especialmente
a los últimos
y no porque
son buenos
los alumnos
sino porque
es buena
la escuela
es decir
su papel
es promover
en todos los sentidos
no solo de
pasarlo
de un año
al otro año
sino de
lo que decía
antes
que puedan
desarrollarse
descubrir
sus talentos
y
valorizarlo
y
desarrollarlo
si no hace
esto
efectivamente
la escuela
renuncia
a una
de sus
funciones
fundamentales
y es evidente
lo que dice
esta
encuesta
sobre la
relación
entre
escuela
y criminalidad
claro
que
no es
nos está
diciendo
que la escuela
prepara
a la criminalidad
por supuesto
que no
dice
semplicemente
que
abandona
y claro
que
un niño
rechazado
por la escuela
normalmente
se va
humiliado
es una
humillación
la escuela
lo considera
un burro
claro
que si
en este
momento
que este
chico
sale
de la escuela
vencido
humiliado
y alguien
se acerca
diciendo
yo creo
en ti
tengo
confianza
en ti
te doy
este
dinero
y a veces
le dice
te doy
esta
arma
esta pistola
porque
tengo
confianza
en ti
es evidente
que
esta
persona
se porta
como
una persona
más
cercana
y que
puede
conseguir
la confianza
de este
chico
y
de esto
está
aprovechando
mucho
la
mala vida
la mala vida
italiana
pero creo
a nivel
mundial
en
latinoamérica
por ejemplo
se aprovechan
de los
niños
a todos
los niveles
porque
como no
pueden
tener
consecuencias
judiciales
son
una
un
sector
de garantía
para la criminalidad
y en ese sentido
Francesco
también las familias
tendrían mucho valor
¿no?
en un
niño
dijo
en una ocasión
un niño
tiene derecho
a tener
los padres
felices
¿no?
¿qué haría falta
a las familias
para apoyar
a esos chicos?
Bueno
el tema
es que
existe
obviamente
también
el tema
de la familia
pero
yo creo
que
estatísticamente
son mucho
más
los niños
que
no están
contentos
de la escuela
que
no están
contentos
de la familia
en la familia
en todo caso
vale
mucho más
es el afecto
que algo
ayuda
a superar
incapacidades
o
una escasa
formación
en la escuela
no podemos
confiar
en el afecto
no es el afecto
lo que pedimos
a los docentes
es competencia
es capacidad
y
y
y claro
que también
deberíamos
hacer algo
más
por la familia
deberíamos
ayudar
la familia
a entender
qué significa
infancia
por ejemplo
hoy en día
la infancia
sufre
muchísimo
pero muchísimo
de la falta
de autonomía
y aquí
la responsabilidad
es exactamente
de la familia
la familia
que considera
que la calle
es peligrosa
no
los niños
no pueden
bajar
a la calle
a jugar
como siempre
hemos hecho
nosotros
y
prefiere
que
se muevan
en las calles
virtuales
de internet
que no se sabe
que son
mucho más
peligrosos
peligrosas
que las calles
reales
de la ciudad
y esto
es un tema
recién
bueno
que repite
problemas
que ya
conocíamos
de los problemas
de los niños
frente a las pantallas
de la televisión
de los videojuegos
que ya
ya de hace
algunas decenas
de años
se están
denunciando
como peligros
por la obesidad
infantil
por
disturbios
de la visión
por disturbios
de la atención
pero que ahora
con una exposición
precoce
de los niños
a la
a estos
los
aparados
electrónicos
como los
móviles
como las
tabletas
como
la computadora
hoy en día
todo esto
está abriendo
otras alarmas
mucho más
fuertes
tanto a nivel
cognitivo
por ejemplo
se está
denunciando
un
un empobrecimiento
fuerte
del lenguaje
que tendrá
consecuencias
en el desarrollo
cognitivo
y problemas
fuertes
en
la
socialización
con
una
tendencia
a perder
contacto
con la
realidad
a tener
miedo
de una
relación
social
real
preferiendo
muchas veces
una relación
virtual
claro que
todo esto
se manifiesta
más tarde
se manifiesta
en la
adolescencia
pero cuando
se manifiesta
ya es tarde
se forma
en la
infancia
y en la
primera
infancia
por lo cual
nosotros
pensamos
que la
una de las
propuestas
que vale la
pena
ofrecer hoy en
día a la
familia
es que
dejen salir
los niños
que tengan
amigos
reales
desde muy
temprano
antes de la
escuela
que tengan
amigos
yo pienso que
un amigo
será siempre
mejor
que un
móvil
avui
a l'ofici
educar
entrevistem
el pedagogo
Francesco
Tonucci
el moviment
em fa
lliure
diu el Carles
per mi
Tonucci
representa
el que
històricament
és un
profeta
una persona
que denuncia
les mancances
i les injustícies
del sistema
actual
i visualitza
i anuncia
propostes
de canvi
per al futur
i és així
en la meva tasca
de professor
d'ESO
tenint molt present
el fet d'escoltar
i acompanyar
els joves
i intentar
que l'escola
no sigui un bolet
al marge
del que viu
l'alumnat
i succeeix
al món
quan he fet
formació
a educadors
i educadores
sempre envolto
la sala
on la farem
amb imatges
de frato
explica el Carles
que al barri
de la Torrassa
a l'Hospitalet
durant anys
amb altres famílies
hem fet pinya
per intentar guanyar espais
perquè els infants
i joves
tinguin espai
per jugar
per conviure
per créixer
en definitiva
perquè se'l respecti
els seus drets
les imatges
de Tonucci
amb els nois i noies
recuperant espais
als cotxes
a la contaminació
a la construcció
d'edificis
i guanyar-los
per la vida
són molt inspiradors
per tot això
moltíssimes gràcies
Francesco Tonucci
moltíssimes gràcies
le decía
Carles
que para él
usted es como un profeta
porque ha denunciado
lo que falta
en el entorno
de los chicos
¿cuál es el legado
que le gustaría dejar?
¿de qué se siente
más orgulloso?
por ejemplo
imaginamos
que la ciudad
de los niños
y la ciudad jugable
todos estos conceptos
que curiosamente
en muchas ciudades
ya se han implantado
en lo que usted proponía
¿se siente orgulloso
de todo esto?
¿de qué es lo que
más orgulloso se siente?
Bueno
me siento
más preocupado
que orgulloso
en el sentido
que
profundizando
estos temas
nos damos cuenta
de cuánto falta
en la presentación
se decía
correctamente
que
hay
como 200 ciudades
en 15 países
del mundo
que están siguiendo
esta idea
son muy pocas
Recupereu la versió completa
per xarxes
i a la pàgina del programa
Tornem la setmana
vinent
amb el poder dels podcast
als centres educatius
Us deixem
amb l'asta Sanco
La Poma
Sigueu lúdics
positius i alegres
i una mica d'empatia
per salvar el món
i sobretot
sentit de l'humor i sentit comú
per educar les criatures
Petons
de la Marta Sánchez
la Núria Ventura
i la Rosa Sillué
i fins la setmana vinent
Fins aquí l'ofici d'educar
amb l'Elisabet Pedrosa
al suplement
Fem una pausa
i de seguida tornem
Poma groga, vermella
o verda, tant se val
Rega els cull
no s'espera madurar
Poma de l'Eden
que has creat
el descreent
se doctora pecadora
ara tots ens lamentem
Poma groga, vermella
o verda, tant se val
Rega els cull
no s'espera madurar
encara hi ha debat
Poma de la gravetat
l'arbre caigut
l'has fet una veritat
Els pagesos
enumerats de remensa
eren persones
que pertanyien
a una senyoria feudal
durant l'edat mitjana
i per tant
no eren lliures jurídicament
Només podien marxar
del mas
on estaven treballant
si pagaven la llibertat
del senyor
que s'hi podia negar
o bé exigir
un preu exagerat
Aquesta situació
generava un focus
d'atenció
que a Catalunya
a finals del segle XV
va arribar a concretar-se
en dues guerres
molt violentes
La segona guerra
remensa
en el proper episodi
de l'Anguàrdia
Anguàrdia
Amb Enric Calpena
Aquest diumenge
a partir de les 3 de la tarda
a través del canal
exclusiu digital
de l'avial web
de Catalunya Ràdio
Digui
Bon dia
Li truquem del seu banc
Necessitaríem les seves anes
A mi ja no m'enreda ningú
N'estàs segur?
Cibersegur
Ja puc tornar a fer continguts
per tots vosaltres
Estàs segura
que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura
Ara ja puc comprar online
sense problemes
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir
amb tranquil·litat
del món digital
i navegar en plena ciberseguretat
Generalitat de Catalunya
Hauria d'haver comprat les crispetes grans
No comences la pel·li
ja me n'hi menja la meitat
Vinga, em vaig a buscar més
però no em mengis
fins que comenci, eh?
Les coses van sobre rodes
quan els que tan volten
saben cuidar-te
Fes el manteniment anual
del teu cotxe
A peujat servis amb lubricants
Total Energies
i entren al sorteig
d'un dels nostres premis
Demana la teva cita online
Fes-ho
Condicions a peujat.es
Al món.cat
hi trobaràs ofertes
d'escoles superiors
universitats
màsters i postgraus
Entra-hi
informa't
i tria el teu
Amplia els teus opcions
El món.cat
El suplement
Ràdio amb esperit
de cap de setmana
També de matinada
Amb Roger Escapa
Som el suplement
Som a Catalunya Ràdio
Camí de les 7 del matí
Aquestes hores dissabtes
i diumenge
repassem alguns
dels millors moments
de la setmana
Els continguts
ben escoltats
al nostre web
que a Radio Funcat
barra el suplement
i a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
i que podeu recuperar
quan us vingui de gust
Mariana Laminos
Bon dia
Molt bon dia Roger
Diumenge passat al suplement
vam conversar
amb en Jere Mateo
que és un ex-mosso d'esquadra
que va tenir un greu accident
als Alps l'any 2015
que el va obligar
a canviar l'alpinisme
per la natació
Ara el periodista
d'en Martín
ha escrit la història
llibre
La travessia infinita
Ens ho van visitar tots dos
i ens ho van explicar així
Et van dir
de quina distància
vas caure?
No sabem qui
un estava a 150 metres
i l'altre 100 metres
perquè van trobar
els piolets
a la neu
però no sabem
és que això dona
per molt
perquè
la incertesa
del que va passar
va ser un torment
al principi
i és el dolor
més profund
i que encara perdura
és aquest
A mi li costa una mica
parlar d'aquesta qüestió
i és normal
i ens va
però bueno
amb les converses
que vam tenir
va sortir molt sovint
el tema de la culpa
perquè imagina't
que estàs amb un dels teus
millors amics
escalant una muntanya
una paret de gel
caus
i creus que és culpa teva
i no te'n recordes
i no te'n recordaràs
mai més
de què ha passat
no saps què ha passat
i a mi el que em flipa
sobretot
i el que m'apassiona
de tot plegat
és que
ella ha agafat aquesta culpa
que encara l'arrossega bastant
i l'ha volcat tota
l'ha convertit en energia
per fer aquestes
distàncies enormes
aquests reptes
a l'aigua
i em sembla
al·lucinant
aquesta capacitat
de transformació
I va tornar al de Maudeixo
amb en Roger Mas
i en David Carabent
amb en Roger
vam comentar l'origen d'aquesta cançó
que no ens podem treure del cap
segur que a vosaltres tampoc
el Mort quita mort
que ara és la sintonia
de la sèrie Tord
en Carles Porta
Me'n vaig a dormir
i em ressona Roger Mas
de fons
a les sota els llençols
i no puc dormir
Home, és que
aquí hi ha la rivera aquesta
i sembla una cançó de bressol
Com va anar això, Roger?
Et va trucar al Carles Porta
i et va dir
necessito que posis veu
a aquest misteri
El Carles Fany
que porta això al cap
i llavors vi aquesta cançó
jo vaig fer aquesta cançó
Mort quita mort
el dis tot a les flors
amb un altre compàs
i d'una altra manera
que parla d'això d'Andorra
el jutge de Pau a Andorra
quan algú es moria
per declarar-lo mort
li fotia tres trucs al cap
un truc al front
i deia
Mort quita mort
s'esperava
si no responia
i tornava
un altre truc al front
pam
Mort quita mort
tres vegades
i la tercera vegada
si el Mort no responia
el jutge de Pau deia
Mort quita mort
Mort és qui no parla
Ara encara em farà més por
després de conèixer aquesta història
i llavors el donava per mort
i clar jo
jo me'l portava a pensar
que era molt adequada
també per la proximitat
amb Andorra de Tor
doncs que
tenia doble joc
la cançó
i a les 12
com cada diumenge
l'eclipsi
la setmana passada
amb l'escriptor i poeta
Pol Guas
amb qui vam parlar
sobre literatura
sobre les seves millors
i pitjors nits
i també sobre l'amor
li vam voler preguntar
si és una persona poliamorosa
mira jo crec que és molt difícil
si més no per mi
no sé pels altres
però no per tothom
trobar algú
que t'estimis
i que t'estimi
i que t'agradi
i que li agradis
genuïnament
i que us entengueu
aleshores
ja és difícil
trobar una persona
i vaig dir
trobar-ne algú
vull dir com
no sé
com quan m'anamoro
m'anamoro molt d'una persona
aleshores
quan estic amb una persona
no estic pensant
en si m'agrada una altra
no m'he trobat
en aquesta situació
la veritat
si passés
no sé
creus en l'amor per sempre?
no
és a dir
sí i no
és a dir
crec que hi ha amors
que es poden allargar
tota una vida
si saben transformar-se
i adaptar-se al temps
i als espais que canvien
però no vaig pel món
pensant
que arribi un amor
que ha endurit
tota la vida
tot i que
tinc amors
que no són
amors romàntics
que espero que hi siguin
per tota la vida
amb mi
podeu recuperar
tots els continguts
del programa
a través de 3CAT
també a la web
catradio.cat barra
el suplement
i ara estrenes
Marta Ferrer
bon dia
bon dia
el cinema
es arriba
segon do premio
en el siglo XX
las familias te decían
que los músicos
eran maricas
o yonki
como si eso fuera incompatible
los grupos
son pura química
cumplimos 27
que es la edad
en la que dicen
que se mueren
todos los rockeros
para que un grupo
sea bueno
tiene que ser
como su ciudad
y es que Granada
es la única ciudad
con nombre de bomba
la pel·lícula dirigida
parís aquí
la cuesta
és un drama musical
que no
és una pel·lícula
sobre el grup
los planetes
en canvi
explica la història
d'un grup de música
indi de Granada
que a finals dels anys 90
viu un moment delicat
estan a punt
de separar-se
però cap dels integrants
sap que la gravació
del seu tercer disc
canviarà per sempre
l'escena musical
espanyola
i encara als cinemes
l'último late night
el film de terror
es va estrenar l'any passat
al festival de Sitges
i explica la història
de Jack Delroy
el presentador
d'un programa nocturn
d'entrevistes
per fer pujar l'audiència
planeja una nit especial
per Halloween
que ningú oblidarà
sobretot
perquè sense saber-ho
deixarà anar al mal
i el teatre al Borràs
posa sobre l'escenari
Bonobos
la comèdia
es fixa en tres amics
de la infància
units per les seves diferències
un és sec
l'altre és sord
i el tercer mut
tots tres estan tan cansats
de tantes dificultats
per trobar l'estabilitat
sexoafectiva
que decideixen muntar
un sistema de cites
al seu bloc de pisos
avui a funció
a les 5 de la tarda
Bon dia
Sònia de Lofeu
Molt bon dia Marina
Si encara no has anat a dormir
o si t'acabes d'enllevat
fem tres propostes
que avui són
pel Baix Empordà
La primera
us recomanem visitar
el far de Sant Sebastià
Castella Franc
Un dels fars més importants
situat a 169 metres
per sobre del nivell del mar
i amb la llum més potent
de Catalunya
arriba fins a les 32 milles nàutiques
es va edificar
l'any 1857
i era referent
en la ruta comercial
que unia Barcelona
amb Gènova
o Marsella
Des del mirador
que hi ha a dalt de tot
es pot veure amb claredat
una part de la Costa Brava
el far forma part
del conjunt monumental
de Sant Sebastià de la Guarda
del qual destaquem
el poblat ibèric
l'hostetgeria
i la Torre de Guaita
es pot visitar gratuïtament
i podem dinar o sop
al restaurant
Vicus d'Opals
situat al vell mig del poble
al carrer
Enginyel
Garra
número 51
a 5 minuts caminant
de la Torre de les Hores
aquest restaurant
ofereix cuina catalana
moderna i creativa
que juga
amb els productes
de proximitat
un compromís
que li ha valgut
guanyar el segell
de restaurant
Slow Food
la presentació dels plats
és preciosa
dels que
se't guanya
per la vista
i t'obliguen
a fer-los fotografies
abans de tastar-los
a la carta
n'hi ha molts
que us recomanem compartir
l'albergínia
amb anguila fumada
i albocat
el biquini de formatge
tòfona
i pernil ibèric
el salpicó
amb gambes de palamós
o l'arròs negre
de calamar
amb ballioli de pera
per postres
cruixent de llimona
torredeta de Santa Teresa
o sofler de xocolata
el preu mitjà per persona
és d'uns 40 euros
obert
de dimecres a dissabte
migdies i nits
i els diumenges
avui només migdia
i aquesta proposta
sona així
si el que vols
és passar-t'ho
fer molt cos
i veuràs
com et sents
deixa't marx
tot a punt
per ballar
escuta
el que ara
et direm
mou el cap
perquè podem acabar el dia
al concert
de Damaris Jalabert
i The Grow Up
Singin'Band
a Torroella de Montgrí
a dos quarts de set de la tarda
a l'Auditori Teatre
Spider
dins la programació
de la gala solidària
Pro Baixter
Damaris Jalabert
celebra 25 anys
de trajectòria
en espectacles familiars
amb una gira
acompanyada
d'una gran banda
formada per dos dels seus fills
la Leia i l'Alex
i quatre ballarins
alguns dels quals
han participat
en el musical
Billy Elliot
els seus concerts
són un gran esdeveniment
únic
fresc i divertit
fa un repàs
dels seus temes més coneguts
en català
castellà
i anglès
durant la gira
espera retrobar-se
amb els fans
que han crescut
amb les seves cançons
i també
amb els més petits
que hagin començat
a escoltar-les
i a cantar-les
fa poc
si voleu anar
encara queden entrades
es poden comprar
a la web de l'Auditori
a uns preus
d'entre 5 i 20 euros
tots els beneficis
es destinaran
a projectes
d'associacions
de famílies
d'alumnes
d'escoles de la zona
Arribarem a les 7 del matí
amb la cançó
Mou el cos
de la Damaris Jalabert
tornem de seguida
al suplement
Mou, Mou, Mou el cos
salta fins a la lluna
Mou el cos
Mou el cos
Mou, Mou, Mou el cos
i mou-te'n com un bo
Mou, Mou, Mou el cos
com si ballessis en funcions
Mou el cos
Mou el cos
Mou el cos
Mou, Mou, Mou el cos
Tu saps com moure'l tot
El suplement
Tu saps com moure'l tot
Amb Roger escapa