Bona tarda.
Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa, Neus Bonet-Begant.
Intercanvi de presoners de guerra entre Rússia i Okraïna.
Kiv ha alliberat 63 combatents russos,
mentre que Moscou n'ha deixat anar 116 d'ucreinesos.
És el tercer intercanvi d'aquest tipus
en el que portem d'any després de dos acords
durant el gener, que van permetre que a 300 presos,
la meitat de cada bàndol poguessin tornar a casa.
Tant les autoritats ocraïneses com les russes confirmen l'acord.
Els Emirats Àrabs Units haurien fet de mitjancés
per facilitar que aquesta operació arribés a bon port.
Segons la informació disponible,
en el cas ocraïnès, una part dels combatents alliberats
serien encara soldats que haurien participat
en la defensa de Mariupol,
capturada per Rússia la primavera passada
després d'un setge ferotge per part de Moscou.
La CUP va acabar ordenant els últims batallons que rendissin
en considerar que era l'única manera de salvar-los la vida
quan ja estaven del tot encerclats a la planta siderúrgica desobstal.
Més notícies en Raül Flores.
La CUP presentarà un esmena a la totalitat
als comptes de la Generalitat del 2023.
La portaveu del partit, el Parlament, Eulàlia Reguant,
ho ha explicat al programa d'Hemicicle de Catalunya Informació.
Hem d'acabar d'analitzar els números,
però vaja, crec que seria molt sorprenent que no passés això.
Acabarem d'analitzar-ho, però vaja,
tot el que està aflorant, tot el que està sortint,
ens porta a dir que aquests pressupostos no,
la millor manera d'expressar-ho sempre és un esmena a la totalitat.
Ecologistes i experts en rius celebren
que l'acord de pressupostos de la Generalitat per aquest any
inclogui un pacte nacional per l'aigua
que preveu inversions de més de 200 milions d'euros
per fer front a la sequera i altres aspectes
derivats del canvi climàtic.
Malgrat això, alerten de la contradicció
que suposen cloure i partides
per a projectes que van en la línia contrària,
diu en Dídac Navarro, és el portaveu d'ecologistes en acció.
I després el que ens trobem
és que el model de desenvolupament
que estem intentant promoure
és a base de megaprojectes,
de tornar a un model que nosaltres creiem que és obsolet, caduc,
i que no es correspon amb les necessitats que tenim actualment.
Cada any es detecten a Catalunya 38.000 nous casos de càncer,
segons les dades del pla director d'oncologia,
s'estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones
tindrà un càncer en algun moment de la seva vida.
Avui, 4 de febrer, es conmemora el Dia Mundial contra el Càncer.
D'aquí entre 5 i 10 anys,
podríem tenir ja les primeres vacunes
contra alguns tumors basades en ARN Missatger,
la mateixa tecnologia de les vacunes contra la Covid-19.
Detingudes una trentena de persones per robatoris
amb força a domicilis i estafes formaven part d'una organització criminal
que actuava a l'estat espanyol, França i Portugal.
El grup criminal estava establert a Castelló de la Plana i a Lacan
i estava especialitzat en robatoris a domicilis
que cometien sobretot dones joves,
seguien el mètode conegut com la relliscada,
que consisteix en fer lliscar una làmina de plàstic
entre el marc de la porta i el pany.
La majoria de les detencions es van fer a França,
tot i que també a Croàcia, Itàlia
i als Països Baixos, Suïssa i Espanya.
Esport Xavi Soler.
Acaba de començar la primera semifinal
de la Copa Masculina de Batarpol.
Un front alàtic barcelonet amb el Club Natació Barcelona.
Entrem a les instal·lacions de Can Llonga, Sabadell, Marigueixà.
Bon dia.
Hola, bon dia. 5 minuts i mig per arribar al final del primer parcial.
De moment hi ha empat a una al marcador
entre aquest duel de la façana marítima barcelonina,
partida dos quarts de dues segona semifinal
entre Mataró i Sabadell.
Maria Guixà, Catalunya Ràdio Can Llong.
També ara a les 12 ha començat la Lliga femenina de futbol,
la lama llevant les planes, de moment amb empat a zero.
A les dues, l'Espanyol rep Los Asuna, primera divisió de futbol.
Podríem debutar els tres últims fitxatges del club
al mercat d'Hiverna, el porter Pacheco
i els jugadors Denis Suarez i Grajera.
Ambàs, Català Lliga, CB, Penya Manresa a les 6.
Els verds i negres podria jugar l'últim reforç Brodzianski
a la Lliga femenina, unigirona a Saragossa un quart de 6,
les gironines amb la baixa de 20 a Drame.
Cadila Seu-Tenerife a dos quarts de 8
i Barça-San Feliuenc-Ensino a dos quarts de 9.
I a la Champions femenina d'Uke i Patins,
duel català a la tercera jornada
per l'Ovi Lassana pel lideratge de grup.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio,
tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dilluns 13 de febrer venim amb tu.
Perquè no hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Tornarem a fer els nostres programes
des de llocs que ens proposeu als uients.
Ocuparem el menjador de casa teva.
Enveirem el teu col·legi, el teu institut.
Serem amb tu a la feina.
Fins i tot podem canviar de país.
El dilluns 13 de febrer serem on tu vols.
Farem la ràdio junts.
Farem la ràdio junts.
En el Dia Mundial de la Ràdio a Catalunya Ràdio...
Venim amb tu.
En podcast, en versió allargada.
Ciutat Maragda.
Cada setmana a les 11 de la nit,
la literatura ampliada a Ciutat Maragda.
Amb David Guzman.
Catalunya Ràdio també és podcast.
Catalunya Audio.
Hello and welcome to Feeling the Sink.
Com podem convertir l'eparsitat en un repte?
Cap a on va? El món de demà? En comunicació?
Això és Longuàrdia.
Aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres contagiats.
Aquest ràdio.cat o a la nostra app
sentiràs tots els nostres continguts diaris
i els espais exclusius només en podcast.
Els dissabtes podeu trobar els continguts exclusius en podcast
de l'enguàrdia de l'Enrique Alpena,
l'ofici de viure d'en Casper Nandez,
el Revolució 4.0 de la Chantal Llovina,
l'informatiu en anglès Feeling the Sink
i la música popular del Sartre.net.
Catalunya Audio.
Catalunya Ràdio.
La gira del suplement.
Quarta parada.
Tàrrega.
35 anys fent ràdio amb esparit de cap de setmana.
Amb Roger Escapà.
Passen 6 minuts de les 12 del migdia.
Gràcies en directe des del teatre.
Teniu de Tàrrega.
I som des de Vendor a Vendor.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I som des de Vendor a Vendor.
I encarem l'última hora, la setena hora ja,
de programa d'aquest suplement,
en la gira dels 35 anys, patrocinats per cap raó.
Que no me n'oblidi.
Són els que posen pasta de tant en tant.
De seguida també farem el kiss del dominical.
Atenció als premis, perquè avui,
més enllà de les famoses bambes Múnich,
que ja s'han portat el meu amic,
de la talla 43, eh?
Ara, més música amb els coers.
Els sentim i de seguida xerrem una estona amb ells.
Quan vulgueu, nois.
Gràcies.
Moltes gràcies
Baixarem a mesa de la pluja
Diu que descendinguner.
Ballarem amb els ritmes els llamps i trons.
Vol estar consumint el temps
esperant recompensa per Vergleich.
Un cop la Fortuna s'enviurà
Per què no en tinc prou?
Què més hauria de fer?
Només hi ha de ser
Quan la roleta es mou
El parc obri de joia pintant-ho a l'aritzar
Ballarem amb el so de la pluja
Ballarem amb el ritme dels llamps i tros
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
La brava amb l'ànima pels peus
Ha dissipat més de servides pels demés
Fa balanç d'amor i sent una buidó
Que no li treu aquels reguts de la tristó
Per què no en tinc prou?
Què més hauria de fer?
Només hi ha de ser
Només hi ha de ser
Quan la roleta es mou
El parc obri de joia pintant-ho a l'aritzar
Ballarem amb el so de la pluja
Ballarem amb el ritme dels llamps i tros
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
La pluja no ens aturarà
Res ens aturarà
Un fort aplaudiment pels Coers en directe de Teatre Teneu de Tàrrega.
Són el Kelly Zahía, el Martí Reig, l'Arnau Turner i l'Hector Villar.
Que li vine a acabar aquí.
Com estàs? Agafa aquest micròfon.
Bon dia, família. Com esteu?
Això, tu, què tal? Com ho portes?
Estic molt bé. Com estàs tu?
Molt bé, molt bé. Escolta'm, veniu de Lleida, no?
Sí, venim de Lleida. Quasi que d'aquí al costat, no?
Molt bé, molt bé. Escolta'm, esteu preparant un nou disc, com han dit?
Així és, ho han dit bé. Estem preparant un nou disc,
uns nous treballs, nous hymnes, noves lletres,
però el mateix missatge de sempre i amb la mateixa il·lusió.
Perquè, de fet, Coers vol dir ritme, no, amb la llengua africana?
Amb l'africana, sí.
Tu vas arribar aquí, crec que venies de Nigèria, amb 13 anys, no?
Així és, a l'os més cinc vam arribar amb tota la meva família
a Lleida, directament. Tenia 13.
El teu pare ja era aquí o...? Sí, el meu pare era aquí.
De fet, també em van enganyar una mica, no?
Veníem de vacances.
I es van allargar, les vacances. I encara dura, les vacances.
Què recordes del dia o d'aquells primers dies
que vas arribar aquí a Lleida, perquè vas arribar a Lleida?
Recordo que tot tenia una olor diferent.
Això és el primer que recordo, que és que és curiós.
Va ser arribar a Europa per començar i la olor era diferent.
No sé, es respirava coses diferents.
I recordo que els primers dies, el menjar, les persones,
i el color de pell.
Per mi va ser impactant veure-ho tot blanc.
Però, bueno, i era més impactant encara saber que jo era...
anar a convertir-se en la meva...
Vida, no?
La meva vida, la rutina dia a dia.
Però, bueno, em vaig adaptar fàcil. Diguéssim que em va costar un any.
També és veritat que, ostres, 13 anys, tens una edat en què...
deixes de ser un nen, comences a ser un adolescent,
tampoc deu ser fàcil, no?
Ja tenies arrels a Nigèria, segur, molts amics que els deixes enrere,
i arribes aquí i tot és nou.
Sí, per això et vaig dir que tot olorava diferent,
perquè aquells dies vaig plorar moltíssim
i crec que després em vaig adonar
que l'olorava era els meus mocs, de tant plorar.
I la música, com va...
ja cantaves a Nigèria o vas començar a adonar-te que això t'interessava?
Bueno, jo he cantat tota la meva vida.
He cantat des dels sis anys, que jo sàpigui.
Segurament cantava ja des dels dos anys,
i ma mare segurament me deia, calla't, home.
Però, bueno, jo he cantat tota la meva vida a l'església.
Vinc d'una església evangelista on...
on el normal per a nosaltres és cantar.
O sigui, jo no he pensat mai què seria cantar, ni res.
No com ells, que ells...
Potser ja ho tenien molt clar, els companys de cuers,
que volien tocar la guitarra, que era la seva passió.
Jo cantava perquè és la nostra manera d'expressar-nos.
I, doncs, més tard vaig trobar que podia ser cantant.
I veig que la religió ha tingut un pes també important amb tu.
Sí, diguéssim que sense l'església no hagués sapigut cantar
o cantar així de bé, no?
Doncs diguéssim que el fet d'anar a l'església
i anar a l'església des de petit,
el fet de reunir-me amb els meus germans i germanes,
doncs ha inculcat aquesta passió en mi de cantar.
Quants anys porteu amb cuers, perquè jo ens consento ja?
Sí, no ho sé, saps com la parella on els nois...
normalment no sabem quants anys portem en una relació.
Malament.
I les noies sí, perquè les noies ho saben tot, tot.
Nosaltres igual, no ho sé.
De fet, mira, si els preguntes,
em dirien coses diferents.
Héctor, quants anys portem?
8 anys.
I l'Hector diu que 8, doncs seran 8.
Un fort aplaudiment pels 8 anys ben portats que portem.
El que passa és que últimament,
Kelly, tu et vas presentar i vas guanyar
el talent show de la voz,
quan ja cuers ja estava en marxa.
Com ha estat l'experiència?
Perquè allà tenies de coach la Laura Pausini,
crec que tenies l'Alejandro Sanz.
Què tal?
No només et vas presentar,
sinó que vas tenir els nassos de guanyar la voz.
Normalment no m'agrada parlar d'això quan estem en cuers,
però començo a acceptar que això és inseparable,
que és el que toca.
Nosaltres vam aprofitar, dic nosaltres,
perquè tot i que vaig anar jo sol,
vaig tenir el recolzament de tota la banda,
la meva família és amics,
perquè recordo que estàvem al temps de pandèmia,
i vam dir que estaríem a casa...
Se suposa que estàvem a casa 4 mesos com a molt,
que després tothom treballaríem,
no sabíem que això seria un any sense.
I em van cridar la voz,
ja fa anys que em criden,
que em cridaven la voz.
Van venir a buscar?
Sí, i sempre he dit que no,
però aquesta vegada vaig dir que estic amb les plantes
o me'n vaig a cantar a Madrid.
I te'n vas anar.
Vas guanyar? Sí.
Bueno, jo estic intentant...
Bueno, no cal dir-ho.
Si m'hagués de presentar a Eifòria,
doncs benvingut sigui, però no crec.
Acaba de consensuar-ho amb els coers,
a veure si encara s'acabaran posant gelosos.
Tenim moltes ganes de sentir el vostre disc nou,
a veure com sona.
Passa un minut de un quart d'una del migdia,
parlem de la voz, de la veu.
Hi ha una veu que avui ens havia d'acompanyar aquí,
i que em feia una il·lusió immensa,
però que no m'agrada gaire mai.
Què li passa a la veu de Catalunya, que s'ha quedat afònica?
La veu de Catalunya s'ha quedat afònica.
Sí, ara, Anna, bon dia i bona hora.
Bé, afònica no, eh?
A mi em costa molt de perdre la veu.
El que és que he perdut una mica de gas,
que són aquests constipats que t'agafen,
que t'ataquen de cop i...
Jo crec que molta gent em diu,
però si tens més veu quan estàs constipada,
perquè baixa bé el to,
però vas a perdre-la, ja fa molts anys que no la perdo.
Eres el cap de cartell...
Eres el cap de cartell del bolo, Txell, ara, Anna, i...
Ja...
Em sap molt de greu...
No pateixis, volia saludar.
Et volia saludar perquè tu ets de Lleida,
tot i que crec que ara estàs vivint a l'Empordà,
però sempre has fet molta militància de les Terres de Ponent.
Absolutament, clar, jo vaig néixer allà,
i vaig créixer fins als 19 anys,
no vaig marxar cap a Barcelona a treballar a la tele,
i van ser aquests millors anys a la meva vida,
de la joventut,
i sí, per mi, Lleida,
és el lloc on vaig començar el meu camí,
i ara estic a l'Empordà,
i d'aquí no sé quant de temps,
no sé pas on estaré,
però sí que per Catalunya donen voltes,
això està claríssim.
Realment has fet tots els papers de l'AUCA,
perquè et vam descobrir l'espúnic,
però després has agafat veus absolutament a tot arreu.
Em feia gràcia saludar-te,
perquè t'havíem anunciat molt i volia saber com et trobaves,
i et vull preguntar precisament com et trobes,
perquè de les últimes notícies que vam saber de tu,
Txerana, és que havies estat molt fotuda,
i vas decidir explicar-ho, no?
Sí, la veritat és que va ser tot una moguda,
que va arribar així de cop,
però sí que me la vaig prendre amb calma,
i vaig poder decidir què era el millor que podia fer.
Els metges em van donar la possibilitat
de decidir, d'operar-me,
d'una malformació cerebral,
i que no m'havia donat cap mena de sintomatologia,
però sí que després de tot, tal com ha anat,
ara ja fa... Porto cap a set,
cap a set mesos després de l'operació,
va ser molt heavy,
vaig arribar a un punt de no saber comptar,
vaig superar aquesta fase,
vaig superar després la fase de tornar a treballar,
i ara ja estic intentant superar la fase
d'agafar i de quedar-me en les coses bones
que he après d'aquesta experiència,
que és prendre'ns la vida una mica més a calma,
i tot el que m'ha aportat aquesta vivència,
de veritat ho dic, ha estat increïble.
Jo ara mateix no m'imagino sense haver passat per aquest tràngol,
i dono gràcies,
perquè estic molt agraïda,
perquè ha estat una oportunitat a la vida
per poder continuar el meu camí
amb una altra consciència més plena.
I potser per això,
aquesta setmana l'he passada molt fotuda
amb un constipat d'aquests que et deixen un caracat,
i són aquests moments que dius a veure't que ara
no pots dinar més de si,
atura't i ja et posaràs bé,
ja consideraràs el camí.
M'ha sabut molt de greu,
i ho vull dir de tot cor,
perquè m'ha sabut molt de greu no poder agafar el cotxe,
no trobar-me amb les forces necessàries,
com per això, per agafar el cotxe i anar fins de tard,
que són dues hores i mitja.
Ho sé, ho sé.
Tot i que estic molt acostumada a conduir,
i sempre m'apunto un punt verdreig,
jo soc molt així,
és el que et deia,
en aquesta fase de la meva vida estic intentant prendre-me
una mica de calma.
Tinc molta feina i amb la veu,
i quan et veus una mica en perill amb la veu,
dius clar, has d'aturar-ho tot.
No pots treballar si no pots parlar.
Txerana, fem un tracte tu i jo.
Quan estiguis 100% recuperada,
véns un dia a l'estudi i xerrem amb calma.
Que bé, moltes gràcies.
Un fort aplaudiment per la Txerana.
Moltes gràcies.
Gràcies i salut a tothom d'aquí de Tàrrega.
Salut, moltes gràcies.
I gràcies també als coherts,
no marxeu, perquè acomiadarem el volum vosaltres.
I també hi ha molts premis per rentregar.
Esteu molt abrigats, que teniu fred?
Home, sí?
La calefacció, sisplau, al Teatre de Neu.
Ara tornem.
Pausa i... i Dominical.
Més Dominical.
Ara tornem. Fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb capravo a casa, t'ajudem a gaudir del teu temps lliure,
oferint-te la millor varietat de productes frescos
al tall i al moment.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida.
Benvinguts a capravoacasa.com.
Gris, el musical s'acomiada de Barcelona.
Bye bye, baby.
Només fins al 12 de febrer amb un descompte de fins al 25%.
Entrades a musicalgris.es.
Beguere, bellesa vegana.
Des de l'any 2017, som el primer centre d'estètica vegana
a Barcelona.
Fem tractaments 100% naturals i vegans
per la cura de la teva pell.
Traiem el màxim profit de la teva bellesa
amb professionalitat i experiència.
Fem una bellesa conscient i equilibrada.
Beguere.es.
Truca'ns al 683 154 246.
Comèdia?
Drama?
Tu sabies que el teu pare viu amb una altra dona?
El teatre és com la vida.
Que trist que un professor com tu jugui amb les nostres il·lusions.
On tothom hi té el seu paper.
Com més mala hòstia, millor s'escriu,
millor es dirigeix.
Vas una mica passat de voltes o m'ho sembla a mi?
Ai, el nen petit que s'enfada.
Li faré una sorpresa.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
El llibre d'aquest cap de setmana.
Però com? On i quan? Si no tinc temps.
Fàcil i molt de pressa. No cal ni demanar cita.
Vine amb el teu cotxe, accepta la millor oferta
i abans de 30 minuts tu i els teus diners
estareu de tornar de casa.
Vinga, venta el cotxe, venda el meu cotxe.
Som a Barcelona, al carrer Rocaforç 78,
Cornellà de Llobregat i a Sabadell.
Si tens mòbil, tens Catalunya Informació.
Catalunya Informació.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio
i et mantindrem informat les 24 hores del dia.
Descarrega't l'app de Catalunya Ràdio.
Des d'on vulguis i quan vulguis,
connecta amb Catalunya Informació.
A tot hora, a tot arreu.
Un quart i mig d'una del migdia
i en directe des del Teatre Teneu de Tàrrega
que torni a entrar el dominical
Carles Roig, Xavi Spinoza i Gerard Joany.
En joc, atenció, 3 regals pels uïents
que han vingut a veure avui aquí,
que ens han vingut a veure al Teatre Teneu de Tàrrega.
Tenim, atenció, primer regal.
Dinar per dues persones.
El restaurant gastronòmic Cuc entrava el de Salou.
Bé, Salou tampoc.
Es menja molt bé, eh?
Sí, es menja molt bé.
Segon regal, xec de compra.
Els supermercats cabraven per un import de 100 euros.
Ho puc regalar una miqueta més, no?
Sergi, a vosquets.
Tercer regal, vaixella i unes estovalles.
Obsequi de culinari. Fantàstic.
A veure, els 3 regals seran per les 3 persones
que respon correctament una de les preguntes
del kiss del suplement.
3 voluntaris voluntàries.
Ai, però que tímides estan, por favor!
¡Vamos, mi amor!
¡Me baten la mano!
A veure, cap aquí, cap aquí.
Oh, por favor.
Però aquí tenim el monopòlio dels regals, no?
Sí, sí, sí.
D'on vens?
Domasa, bon dia.
Molt bé. A veure, primera pregunta.
Molt bona nit.
Carles Porta, bona nit de nou.
Una altra cop, bona nit.
Pensava que marxaves, eh?
M'he quedat a investigar una miqueta pels voltants de Tàrrega
a veure si passava alguna cosa.
Se m'estan acabant els crims i necessito fer més programes.
Vinga, endavant amb la pregunta, Carles.
Quina d'aquestes fites ha aconseguit el Roger Scape
com a presentador del suplement?
A part de tenir un fill, s'entén?
A veure, val, gra.
Parlar per telèfon amb Vladimir Putin.
Aturar-li un penal a Leo Messi.
Que mira, bobo.
Anda, no pasa, bobo. Anda.
Va emprenyar Joan Manuel Serrat en directe.
O venia a treballar en rodalies i arribar a l'hora.
Perdona, pero acá hay mucha gente
que está susurrando ya respuestas.
O sea, la gente sabe, ¿eh?
És a dir, parlar per telèfon amb Vladimir Putin, aturar-li un...
No em miris el guió, eh?
Hòstia, no, és que ho tinc aquí subratllat.
Parlar per telèfon amb Vladimir Putin, aturar-li un penal a Messi,
fer emprenyar Joan Manuel Serrat en directe.
Bobo.
Venia a treballar en rodalies i arribar a l'hora.
En joc, aquest fantàstic àpat a Salou.
Per mi una fita seria venir a treballar amb rodalies
perquè ara és impossible arribar a l'hora.
Digues la del Serrat, sisplau, que així t'emportes al restaurant.
La del Serrat.
La del Serrat.
Correcte. Bravo!
Gràcies, amb una mica d'ajuda, però pràcticament no s'ha notat.
Moltes gràcies.
Molt bé, molt bé, més consultes.
Tenim en joc els 100 euros de cap, bravo.
Són 100 euros que regalem gràcies als nous pressupostos de la Generalitat.
Vinga, a la casa parlamentària.
Vinga, va, un altre voluntari.
Vinga.
Mira, aquesta noia d'aquí.
La de la falda, però...
Oi, per favor!
Si quieres, ven acá y... Bueno, igual.
Després en parlem.
Mai Canabarro, bon dia.
Home, Rogeret, què tal? Com estàs, guapo?
A mi sí que m'agradaria que me seguessis a la falda.
Mai Canabarro, què tal? A favor o no?
Sí!
A favor, eh? A favor.
Mai Canabarro és un dels clàssics d'aquest suplement.
Què tal? Com anem?
Soc de Balaguer, però visco a Targa des de fa trenta anys.
T'agrada el suplement? Ens escoltes habitualment?
Bueno, m'escolten molt, home, que és aquest.
Ah, sí? Com et dius?
Francès.
No pots estar més amagat, més soterrat.
No, vull dir, veig que et fa patir el micro.
Fes, fes, fes.
D'acord, doncs els 100 euros del cap, bravo.
A veure, va.
Pregunta. President, endavant, vinga.
Després de tancar una etapa de 20 anys
al capdavant del suplement del cap de setmana,
quin programa diari d'una hora durada
va passar a presentar Xavier Solà?
Va ser la temporada 2008-2009,
temporada del Barça.
Yes, una temporada molt, molt bona.
Estic molt contents.
No me acuerdo mucho de esa temporada.
Bueno, acabo yo la pregunta.
Sí, el gra, el gra, Leo, vinga, va.
El programa este lo feían de dijuns a divendres,
de una a dos del migdia.
Opción.
Vinga, va, el gra, el gra.
Suc de pinya, quin programa diari era?
El Solà, els migdies a Catalunya Ràdio.
Va durar molt poc, eh?
Suc de pinya, què més?
Suc de coco, ara soc Pere Aragonès, perquè...
Suc de mango o el suc dels ignorants?
El suc dels ignorants, a veure.
Suc de coco.
A veure, Roger.
Suc de coco.
Suc dels ignorants?
No!
A veure, t'estàs xivant la resposta, per favor, eh?
És que, de veritat.
Suc de coco.
Fantàstic, a la primera!
Molt bé!
L'han acertat!
Home!
Tongo, tongo, eh?
Director, què hem de fer?
Quin escàndol, no?
Un fort aplaudiment pel director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda.
Bon dia i bona hora, Jordi.
Bon dia, bon dia.
El Jordi, que és de Castellserà,
que és un militant també de les Terres de Ponent, Jordi.
Sí, sí.
Estem tan a prop, hem arribat tard.
Jordi, avui és important ser aquí,
en un dia en què estem fent molta pedagogia
de tots aquests podcasts que estem estrenant.
Tu fa pocs minuts que t'has estrenat
a la direcció de Catalunya Ràdio.
Com ho portes?
Ho porto prou bé.
Som aquí un dissabte al matí,
i aquí a fina tot hora,
però bé, és molt il·lusionant portar la ràdio pública al davant.
I ara, amb aquesta oferta que anem ampliant,
en parlàvem fa una estona amb el Santi Faro,
i en què suposo que cada persona d'aquesta que està aquí,
i que normalment els caps de setmana escolta el suplement,
també es pot fer una agraïlla a mida, no?,
una mica el mòbil, al final.
Cadascú té el seu contingut,
ens agrada dir que tothom té un podcast,
i ens agradaria desplegar podcasts territorials.
Els que diuen aquests poden tenir un podcast,
aquest poden tenir... a l'hora de fer-lo.
Però sí, sí, crec que tothom té un contingut
en l'àmbit digital i també l'agraïlla,
i amb això ens som líders i referents.
Jordi, hola, bueno, soy Leo Messi.
Hola, Leo, què tal?
El Jordi Borda, tu, Leo, el deus conèixer,
perquè és qui es va dedicar durant una pila d'anys a seguir-te.
Obvio, sí, por la calle lo veía siempre de atrás mío, ¿eh?
No, estoy...
Jo tengo espacio para hacer un podcast en Catalunya Ràdio.
Hi ha un bon fitxatge, eh?
Jo crec que no el podem pagar.
No el va poder pagar el Barça i el podrà pagar Catalunya Ràdio.
¿Y si hablo en catalán, cosa que no pasó nunca?
Això no tindria preu.
No tindria preu, efectivament.
Un fort aplaudiment pel director, també.
Gràcies, i per Castell serà...
A veure, un moment.
Tenim un premi encara, no? Salta un premi, no?
Sí, sí.
Carme Ruscalleda, a veure.
I unes estovalles, obsequi de culinàrium.
Sí, correcte. Ara no hi ha tongo, eh?
A veure si espavilem, sisplau.
A veure, gent de Tàrrega, bon dia a tothom.
Carme Ruscalleda, benvinguda.
Un indret en Tàrrega, eh? Un indret en una terra fèrtil,
una terra bona, una terra ferma,
d'on surten bé de déu de fruites i hortalisses,
que et cohereixen l'ànima i t'aixequen l'esperit roser.
No em diguis que no diu res, és igual.
I per esmorzar he anat a un forn de pa d'aquí,
a la vinguda cataloners, diu, cal coca.
Que això a Barcelona seria un narcopís, però bueno.
A veure, anem a la pregunta.
Volontari, voluntària. Sí, sí, a veure.
A veure, no, vaig cap allà al darrere.
Sí. Aquest nano d'aquí que t'he clamat.
Com et dius, tu? Sí.
Sí, crida. Com? Vine cap aquí.
Crida, crida. Fort.
Com et dius?
Em dic Guifré. Guifré, d'on vens?
Artesa de Segre. Artesa de Segre, vine cap aquí, sisplau.
Quants anys tens, Guifré?
14.
Estàs emancipat o vius amb els pares, encara?
No dic perquè tenim en joc una vaixella.
Vull dir que no ho sé.
En cas dels pares, poso que fa gràcia, també, estrenar vaixella.
Sí, sí, vinc amb els pares. Vine cap aquí, va, Guifré.
Però és igual d'alt que tu, aquest nano.
Et presentaré la Carme Ruscalleda, vine.
Carme, endavant, pregunta.
Un dels col·laboradors que durant més temporades
es va formar part del suplement
va ser l'enyorat Beretàpies, que va venir el 2017.
No la pregunta, suposo.
Amb les seves tàpies variades.
En Tàpies, òbviament, era conegut per la seva faceta
com a cantautor,
tot i que ell va estudiar una carrera universitària.
De fet, va arribar a exercir.
Escolta'm, anem al gra, per favor.
Cal fer una mica de prèvia.
Una professió que no té res a veure amb la gastronomia.
De què va treballar Pere Tàpies, és la pregunta.
Opcions, Carme.
D'advocat?
O d'arquitecte?
Sense fer trampes, eh?
Sí, no miris el guió.
No miris la resposta que està en negreta.
Què creus, què creus?
D'advocat.
Bravo!
Guifré, t'emportes la vaixella a Culinàrium, gràcies.
Moltes gràcies.
Molt bé, molt bé.
Fantàstic.
Bé, no, ja està, eh?
Prou de dominical.
Anem a parlar de coses serioses.
Robert de Niro, bon dia de nou.
Ostres, què tal com esteu?
A veure, em fa molta il·lusió...
Sí, sí, digues.
Dedicar uns minuts d'aquest programa especial
des del Teatre Teneu de Tàrrega
a un dels grans talents que tenim en aquest país.
Ostres, moltes gràcies.
Porta'l va, treu-lo!
A veure, que ha merescut aquest últim any
reconeixements enormes per part de la crítica
amb una pel·lícula que ha marcat un avançament després del cine català.
Uno de los nuestros.
Carles Cabós del Carràs!
Endavant!
Robert de Niro, adeu, adeu!
Adeu, sí, adeu!
Molt bé, això, tu. Què tal, com estàs?
Molt bé.
La norabona.
Moltes gràcies.
Carlos, eh? Carlos.
Carlos o Carles, com vulguis.
D'on véns, perquè no ets de Tàrrega?
Jo soc de Fraga.
Ets de Fraga.
Brutal, això que us ha passat aquest any, o què?
Pues sí.
La veritat és que sí, perquè, para que us feu una idea,
jo soc pagès.
El que passa és que, com que ja no fem falta,
jo em sento expulsat del camp,
perquè ara ja només volen els grans,
els grans, els multinacionals,
els petits i les famílies,
ja no fem falta.
I, doncs,
ara et porto un camió
i, això,
al mateix temps que
estàvem robant la pel·lícula,
nosaltres estàvem collint la darrera campanya
a la vida real de Presec.
Llavors, d'alguna manera,
jo sento,
no és que s'hagi escrit,
per mi, no, però és la història
de la meva vida, perquè
m'estava passant a mi al mateix temps.
Quan vas veure que la Carla Simón
preparava una pel·lícula que es deia El carras
i que buscava pagèsos de debò per interpretar-la?
Nosaltres estàvem a Aitona,
a la festa d'Aitona, perquè jo tenia
la terra i la teníem al cantor.
Estava fraga, però estava entre Soses i Aitona a la terra.
Llavors, anem tots els anys a la paella
que fan a Aitona
i vaig veure un paper
allà a la porta del local on feien la paella
que fica de càsting.
I bueno, doncs,
ens apuntarem, no?
Sense saber per què ni...
Sí, perquè llevàvem ja un parell de cerveses
i ja estàvem com a animats.
I dic, ens apuntarem al càsting.
I què et van fer fer, el càsting?
Doncs no hi vaig anar.
Va haver-hi una tercera cervesa?
Sí, sí, perquè ja ens vam liar
i ja no hi vaig anar, el càsting.
Llavors, em van cridar
i em van dir si podia anar a...
al Macelles.
Si no m'equivoco, crec que va ser al Macelles,
perquè a més, t'has posat en els últims anys...
Va haver-hi una quarta cervesa, veig, també.
Sí.
Llavors, vaig anar al càsting del Macelles
i hi havia una cua, no?
Nens, avis...
Bueno, hi havia gent de tota manera
a una porta i hi havia una altra porta
que no hi havia ningú.
I em va dir que...
Tu, vine per aquí.
Ho sento, ho sento molt, eh?,
les veïnes de la cua, perquè m'he colat a tots.
Però...
I em va dir que a mi em voldrien
en un principi per un personatge principal.
Escolta'm...
Clar, tu ets el de la marihuana a la pel·li.
Sí, el de la marihuana, sí.
Vull dir que entre tu i el...
no sé si és el teu cosí o el...
L'onébot.
L'onébot, l'onébot, l'onébot.
El Carlos Cabos no li poso cara.
Hi ha el jove que fuma marihuana
i hi ha el gran que...
L'altre que també.
Què te n'anava a dir?
És veritat que a la Carla Simón...
Hi ha l'escena de la cargolada, no?
Que vau estar 7 hores menjant cargols
per rodar aquella escena?
7 hores menjant cargols, botifarra,
bantomates...
Vam sortir tips.
Que no en tenia prou, la Carla, o què?
S'ha de repetir
fins que ella és molt meticulosa.
A més, és una passada de la Carla
perquè té una autoritat
supercontundent,
però supercariñosa,
que és molt difícil d'aconseguir.
I t'ho facilites molt,
perquè, clar, nosaltres no...
En principi, no som actors.
Som persones...
Ara ho discutirem, això.
Ara ho discutirem, això.
Perquè hi ha molta gent
que ha criticat.
La Carla Simón, amb el gremi que tenim
i la de grans actors que tenim en aquest país,
per què no agafa actors de debò, actors professionals?
I la Carla ho ha justificat,
perquè de moltes maneres.
Això com ho has viscut des de dins?
Perquè us han criticat una mica, no?
Jo no ho he rebut.
He sentit alguna cosa,
però que no...
Tampoc no em preocupé, que m'entens?
Vull dir, no...
Jo no tinc la culpa
d'haver guanyat un hòst d'or, que m'entens?
Sí.
Si volen, lo tornem.
Si volen, lo tornem.
Home, el titular que et posarem
és, jo no tinc la culpa
d'haver guanyat un hòst d'or.
Carlos Cabos, dos punts.
Endavant amb el gremi d'actors professionals del país.
Escolta'm, l'anarà bona.
I tu estàs fent...
Bueno, vas a tots els serdames,
perquè la setmana que ve hi ha els Goya,
no sé si et toca anar-hi.
Eh... Bueno.
Sí, a més, jo crec que és que no...
no ho mereixo, no?,
perquè el meu paper és molt senzill,
i els papers
del Jordi,
de l'Anna, per exemple,
o del Padrí,
doncs són papers que
li van costar molt.
I jo he vist...
Los he vist quasi plorar
en algunes escenes,
perquè és que costava moltíssim.
I, a veure, bastant fàcil.
Llavors, no ho sé, hi ha molts actors
i actrius que mereixen un reconeixement.
Llavors, jo és que estic superfeliç,
ja en tinc prou.
Tot el que ens han donat
i tot el carinyo que hem rebut ja en tinc prou.
I arran d'aquest superèxit del carràs,
creus que et sortiran més coses, també,
o tens ganes de fer més coses, més pel·lis, més d'actor,
o no sé si t'hi has aficionat, arran de descobrir-ho ara?
Perquè, al final, no estaves ben bé actuant,
no estaves fent de tu mateix
amb unes consignes que us devia donar la Carla.
I, a més de jo mateix,
més o menys el personatge és com jo,
inclús la Carla em va dir
que li portés les meves camisetes,
les camisetes que surten a la pel·lícula
són les meves.
I les va clonar...
Això ho has de subestar, eh?
Bueno, de moment ho tinc a casa, però...
Ara en tinc dues de cada, eh?
No, però et dic això,
o sigui, continuaràs fent altres projectes
o tornaràs a la pagesia?
A veure, m'han cridat alguna cosa, eh?
A la pagesia no puc tornar,
perquè me vaig arruïnar,
llavors ja vam haver de vendre la terra
per pagar totes les deutes que vam poder
i ja no podem continuar.
Jo ara porto un camió
i sí, m'han cridat,
tinc alguna proposta, eh?
Però, bueno, de moment no he fet res
ni he acceptat res.
Per acceptar alguna cosa
hauria de ser com el Carles,
és una cosa que m'apassionés,
perquè quan la Carla m'ho va proposar
és que no et puc dir que no,
perquè això m'està passant a mi
i damunt una directora com ella,
que jo ja havia vist
la primera pel·lícula que va fer,
la d'estiu 1993,
i m'agrada molt el cine d'autor
i m'agrada molt com treballa la Carla,
llavors és que no em vaig poder negar.
Però si em surt algo
que de veritat tinc ganes de fer-ho,
independentment del tema econòmic,
jo ho faria, ho faria.
Carles, l'os d'hora el té la Carla, suposo.
Clar, sí.
Però a Berlín hi vas anar, tu, o no?
A Berlín hi vas anar?
No, a Berlín no vaig poder anar, jo.
No vaig poder.
I als Goya, en principi?
Als Goya hi vaig, sí.
Allà que t'hi fa vermella i tota la història.
Vam estar als Gaudí la setmana passada,
o fa dues setmanes.
Molt bé, està molt bé, és una experiència,
però és que mai m'havia pensat
que puguem viure, doncs és interessant, és bonic.
Carles, moltes gràcies, molta sort.
Gràcies per haver vingut.
Un fort aplaudiment també pel Carlos Cabós,
representant del Carras avui
en aquest teatre a Taneu de Tàrrega.
No ho permets, jo vull dir una cosa.
De peu, de peu.
Vull dir una cosa, vull que sapigueu
que a mi Tàrrega per mi és molt especial.
És molt especial.
A part de perquè tinc dos fills
que són d'aquí, ara mateix, els que són els de la pel·lícula,
que ja em diuen pare i jo crec que sempre m'ho diran,
que no han pogut vindre perquè estan malalts,
els pobres, però per mi Tàrrega...
Com que el Carras tot és bé,
tu no ets el pare biològic dels fills, no?
No.
Ah, val, val.
Home, havies fotut una ensura aquí.
Però això només volia que sapiguéssiu
que per mi no és un poble qualsevol, Tàrrega,
que sempre que puc vincar a la fira,
n'hi ha hagut molts anys que no he pogut vindre,
però gairebé sempre, des que tenia 13 o 14 anys,
que m'ha posat a la fi,
que em va portar mon germà, vaig descobrir el punk,
vaig descobrir el teatre,
i em va fer a mi.
O sigui, va ser una nit
que em va crear com a persona.
Llavors, per això vull que sapigueu
que Tàrrega és per mi
un dels pobles més importants de la meva vida.
Carlos Cabos,
dos minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia.
Petita pausa i de seguida encarem la recta final
d'aquest programa especial, 35 anys del suplement.
Fins ara.
El suplement amb Roger Escapa.
Avui, el suplement
des del Teatre Ateneu de Tàrrega,
amb el suport dels productes frescos
de Caprabo a casa.
Lloga una càmpara amb Road Surfer
a més de 50 ubicacions a Europa
i gaudeix de la teva aventura amb tota llibertat.
Tots els models tenen quilometratge il·limitat
i segon conductor inclòs.
Una gran selecció de models grans i petits
per cada aventura.
Viatge lliure.
Viatge amb Road Surfer.
Només els més ràpids podran aconseguir
ofertes increïbles durant un temps limitat,
com ara un 15% de descompte additional
en una gran selecció d'articles de llan gricor.
Així són les ofertes límit.
Només fins al 5 de febrer
al Cort Inglès.
Les teves compres a la botiga Web i App.
Oh, ja ha tornat el preu.
No surtis de casa sense el tubular del mic
que més t'agradi.
Troba-la a la botiga de TV3.
Benvinguda.
Benvingut.
A tu, que tens un petit o gran negoci,
et diem endavant.
Vine a Catalunya Ràdio amb el teu producte o servei.
Ho tenim tot a punt
perquè arribis a més gent
i a tot arreu.
Explica'ns què vols anunciar via WhatsApp.
Pren nota.
677-09-1268.
I t'hi ajudarem amb efectivitat,
seguretat i enginy.
Anuncia't a Catalunya Ràdio.
T'estem esperant.
Lincoln.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Fan possible el que sembla impossible.
Les mens més creatives
de la prestidigitació internacional
i les noves fornades de joventut màgica
es reuneixen per celebrar
el Festival Internacional de Màgia de Badalona
Memorial Litxan.
Una porta cap al món de les il·lusions
del 4 de febrer al 5 de març.
Més informació a teatrezorrilla.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 15 de febrer al 12 de març,
simultàniament al Teatre Tantarantana
i a la Fundació Joan Brossa,
Centre de les Arts Lliures Blanc.
Dos espectacles que es representen
de forma simultània que neixen de la mateixa obra
escrita per l'autora anglesa Alice Berg.
La desigualtat sereta.
Més informació a tantarantana.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Com afecta el masclisme la relació que tenim
entre mares i filles?
Les noies exigim més a les nostres mares
i sempre trobem bo allò que fa el pare
i les mares què esperen de les filles?
Moltes expectatives?
Aquest dissabte a les Dones i els Dias
la conversa pendent amb les nostres mares.
Parlem?
La gira dels 35 anys del suplement.
Avui, Tàrrega.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Amb Rosalba.
Jutgessa de pau vinculada a moltes associacions de la ciutat.
I actriu?
Sí.
Realment, no estigui.
Molt bé.
No pareu, eh?
M'ho he estudiat.
En saps moltes de coses.
Marc Andreu, periodista-actor vinculat a les associacions també de Tàrrega i actor del llop de TV3 i la gira teatral.
Què tal, com anem, Marc?
Molt bé, molt bé.
Estupendament.
I també l'Elisabet Talavera, que és la primera i actual presidenta de l'associació de Taneu, cantant de l'Orfeo Nova Tàrrega.
Elisabet, què tal?
Molt bé.
En un màrquing comparable amb aquest que és aquest teatre, Taneu, fantàstic.
Jugo a casa, avui.
Clar, suposo que tots tres aquí us coneixeu i el que...
Vull dir que...
La tertúlia la podeu fer sense mi, pràcticament, no?
Exacte.
En realitat no em cop massa vela de la meva dreta, però faré veure que sí.
No, no, és broma, és broma.
Què ens heu portat aquí, a veure?
És l'hora del vermutet, ara?
Clar.
És que no podríem estar a partir de les...
La que passa és que ens hem descuidat del vermutet, perquè com que s'ha de fer fresquet, després ho passes a recollir.
Molt bé, fantàstic.
Exacte.
Això és la fórmula, que és un plat únic de Targa,
i just perquè coincideix amb l'hora del vermut,
no podríem no estar amb una fórmula al davant.
Què porta, què porta?
És un combinat de patates fregides, tires de formatge, fuet i olives.
Tampoc és la recepta més original de la història, eh?
No, però...
No, està clar, està clar.
La Gràcia està tan severo combinar-ho i servir-t'ho tot així.
I que no ho trobaràs enlloc més.
No vull dir que això a Sabadell també ens ho mengem i...
Sí, però no en dieu fórmula i no s'hi feu aquesta fusió.
És veritat.
Aquesta mescla.
T'has de tirar la salsa i ja està.
Però tu pots venir aquí, dir la fórmula,
i en cap altre lloc pots demanar una fórmula.
Molt bé, doncs la fórmula, m'ho apunto, eh?
Queda apuntat.
Pots anar picant, si vols.
Expliqueu-me això del carrer dels capellans,
que és on hi ha tots els pubs i tots els bars
i on es fa la nit llarga.
Com és que està, al carrer dels capellans, això?
Lo jovent.
No, lo jovent no.
Bueno, perquè he sigut tota la vida al carrer dels capellans.
A veure, està just darrere de les escoles Pies.
Per tant, suposo que ell hi deien passar amb filera els capellans
i ara hi ha amb filera...
I ara hi ha filera de joventut.
Amb dues cerveses a cada mà.
Clar.
Això no falla, eh?
No fallo.
I després, ahir vam anar a sopar aquí...
La plaça es deia... Ara no em sona.
El pati.
Ah, l'acaba, l'acaba.
Acabem menjar de cina i...
I heu menjat com un senyors, eh?
Sí, es menja molt bé.
I ens van explicar que la coca de racata aquí es diu coc de racata.
Coc, no?
Coc.
Però la recepta és la mateixa o...?
És la mateixa.
És la mateixa.
És la mateixa.
És la mateixa, sí.
Però més bons, eh?
Sí.
Home, així no és la mateixa.
I després abans amb l'alcaldessa m'explicava aquesta realitat amb Cervera, no?
Això encara es manté o és una cosa de temps immemorials que ja es va perdre?
Sí, que es manté, sí.
I el que passa és que ara ja hi posem una miqueta de...
Em sapigut fer una obra de teatre, com podia ser l'Helicistrat al seu moment,
amb actors de Cervera i Targue al seu moment.
Però sí, que es manté, sí.
Mira, que volguer un port de mar s'ha de tenir nassos.
S'ha de tenir nassos.
A veure, expliqueu-me això del port de mar.
Expliqueu-me això del port de mar.
Què passa, què passa?
Històricament, Cervera va demanar la gestió de port de mar al seu moment.
Una fita tan impressionant no es pot...
Però no ho estàs dient tot.
És a dir, després de trair els catalans va demanar al senyor Felip V
quin premi li podien donar per haver donat suport a les seves tropes.
I ell va dir, home, doncs un port de mar.
I ell va dir, home, doncs mira, no.
Sabeu què?
Us fareu una universitat i apreneu a fer les coses ben fetes.
Exacte, exacte.
Exacte, que veiem que...
Ja veig que hauré d'anar a Cervera per compensar ara.
No, no, no.
Escolta'm, què tal, com ha anat el llop?
Molt bé, molt bé.
Encara que paguin tota aquesta gira de 44 funcions.
44?
Sí, sí, una brutalitat.
Això sí que és una gira.
Una gira, un bon entrenament, un bon entrenament.
Perquè recordem que al final és fer terra baixa, no?
Sí.
Arran d'aquest programa que presentava l'Anzalya Serra TV3
us va acabar... feia un castig i us va acabar seleccionant a tots.
Exacte.
I després fer la gira que... per tot Catalunya, no?
Per tot Catalunya i la veritat és que molt contents
perquè no esperàvem que omplíssim tants teatres.
I ha sigut, venint de la Mater,
m'ha ressonat una mica això que deies ara a l'actor del Carràs.
Doncs poder omplir teatres com els omplien va ser...
Bé, molt bèstia.
Clar, tu ara, arran d'això, també continues sent actor o...?
Doncs, escolta, si surt, surt,
però la veritat és que no és una cosa que estigui buscant
amb tot l'entusiasme del món.
Perquè la feina de periodista tampoc et dona molt temps
a poder-te decidir i a poder posar-hi temps,
es van a càstings i tal, però va molt a sort, això.
Però sí que companys meus sí que estan buscant ser més la vida
i potser en surt una companyia en breus
del grup que va sortir del Llop.
Aquí el vas fer, el Llop?
Sí, aquí va ser un dels millors bolos on van tenir clavells i tot.
Ah, sí?
Ens van tirar com si fóssim aquí la faraona.
Teresa, m'han dit que fas ràdio, no?
Sí, cada setmana.
A Ràdio Tàrrega.
Amb la meva estimada filla, que la tinc per aquí.
Amb el que puji.
El de Puja, va, corre.
El de Puja, va.
I què hi feu, a Ràdio Tàrrega?
Sí. Mireu, a Ràdio Tàrrega és un ràdio que és de l'any 1954.
Vull dir que potser és més vellet que Catalunya Ràdio.
Sí, i tant, home, nosaltres vam néixer el 83, crec.
Doncs això té un puntet al nostre favor.
Fan molts programes de molta seriositat, de molt argument,
i van dir que falta una miqueta de xispeta.
Sí.
Una miqueta de xispeta.
I llavors la nostra xispeta va ser aquesta,
fer el programa del cor.
Però en comptes de parlar...
Ah, o sigui, parles del cor?
Programa del cor, sí.
Primer, felicitem la gent que fan aniversaris,
que és molt bonic i molt tendre, eh, Albert?
Sí.
Sí.
Sí.
L'hem fet pujar perquè et doni la raó.
Sí, i després, doncs parlem del cor.
Però no parlem del cor, per exemple, d'una pantoja.
Sí, que parlem de la pantoja.
Sí, que parlem de la pantoja.
Però què fem?
Critiquem.
La critiquem.
Per exemple, la cançó de la Shakira, què?
Oh, brutal.
Brutal.
La nostra neta de vuit anys i a la canten a col·legi
com si fossin una lliçó de la setmana.
Ostres, però això és un problema, no?
Això és un problema.
Ah, val, val.
Això és un problema.
Però bé, li hem donat...
Bueno, vam encetar el programa aquell dia
amb la cançó de la Shakira.
Heu fet un especial aquell dia.
Hem fet un especial al Shakira Piqué.
Sí.
Perquè nosaltres busquem la notícia.
Vull dir, no et pensis...
Busquem la notícia allà on sigui, eh,
perquè tenim molts enxufats a tot arreu.
Qui va dir primer que es casava el juny la ta mare Falcó?
Qui ho va dir primer?
Radio Targa, nois. Radio Targa.
Radio Targa.
Ah.
I, Marc, avui estàs pendent també de...
Avui tenim tot això del Banyol en Fesca.
A mi la veritat és que no m'interessa gens, això.
L'altre dia vaig veure que l'audiència tampoc va anar gaire bé.
No, no va anar gaire bé, però...
Sí?
Ja estàs posat, tu, eh?
És sorprenent, sí, sí.
De fet, li vaig dir a la productora que s'inicitava
o no truquessiu a ningú, que jo us ho actualitzo i us ho puc...
Amb què hem d'anar avui?
Jo crec que hem d'anar...
Ja que no hem passat a Siderland, que eren la proposta catalana...
Que cantaven en català, sí, sí.
Després hi ha una altra catalana, que és de Tiana,
que és la Vico, que també està bé com a catalana i tal,
però mira, tu, com a xec de catalana,
que sap ballar i cante bé, ja vam tindre la Txanel,
jo crec que enguany la meva aposta és per una noia que és d'ell,
que cante flamenc, que es diu Blanca Paloma,
i crec que pot fer un molt bon paper i és una gran det.
Tant de bo la tinguem algun dia aquí i sobre.
Segur que sí, segur que sí.
I avui també ens acompanya, com dèiem, l'Elisabet,
que més enllà de ser la primera dona presidenta de l'Associació de Taneu Tàrrega,
gestiona i és cantant de l'Orfeu Nova Tàrrega.
Sí, sí, sí.
Gràcies a ser de l'Orfeu Nova Tàrrega va aparèixer el Consell Central de la Taneu
i cinc anys després d'haver aterrissat,
el president anterior va mirar cap al futur i el va veure amb clau de dona
i va ser l'home valent que es va enfrontar a una associació centenària
per dir que a partir d'ara la presidència serà en mans de dona.
Us agrada l'espectacle aquí, eh?
Hem de donar la recta final a aquest suplement avui des de Tàrrega,
és per això que tenim aquí els Coers,
que ens tornaran a il·luminar amb una nova cançó.
Són el Kèlis Aia, el Martí Reig, l'Arnau Torné, l'Hector Villar,
quan falten cinc minuts per arribar a la una del migdia,
que ens interpretaran una peça amb...
Escolta'm, Kèlis, què cantarem ara?
Farem cantar tothom aquí, eh?
Bueno, teniu ganes o no teniu ganes?
Sí!
Ara ho hem d'aixecar, això, avui és el final del bolo, eh?
És l'última cançó de la nit, eh?
Sí, bueno, ells pensen que ara tenim la pressió, però bueno...
Com es titula, ballarem? Fem ballarem o què?
No, ja hem fet ballarem.
Perdó, perdó, perdó, perdó.
En la teva defensa s'ha dit que t'agradi tant que vols tornar a fer ballarem.
Però farem... som!
Vinga, som per acomiadar avui aquest programa especial des del teatre
de Tàrrega els Coers, quan vulgueu, nois.
Moltes gràcies!
Volem coberte el món o veies que escaparem del corral.
Hem donat la primera línia amb el foc i la ràbia d'insignia.
Hem donat a riure un nou dia i és com voldríem.
És volem que caïs és lo normal,
porres i manies cauen des de dalt.
No podran guanyar la partida més, som la crida.
I tornem en el temps com una secuela del querem.
Més fortes, més prudents o vinc un camp entre descendre.
Aquestes mans, som-hi!
Som-hi!
Som la mala herba des portals, som l'agua de sol i el fang.
Els pes de la tempesta ens fem més grans.
Som aquelles flors que no tenen nom,
som la veritat en coberte el món o veies que escaparem del corral.
Aquest és el camí de l'esperança, de la pregaria i la desobediència.
Hem donat a riure un nou dia i és com voldríem.
I tu que has vist fer l'amor a dalt,
però paja l'escenari i res és tan real.
Les coses no són com voldríem, és cada dia.
I tornem en el temps com una secuela del querem.
Més fortes, més prudents o vinc un camp entre descendre.
Som la mala herba des portals,
som l'agua de sol i el fang.
Els pes de la tempesta ens fem més grans.
Som aquelles flors que no tenen nom,
som la veritat en coberte el món o veies que escaparem del corral.
Aquest és el camí de l'esperança, de la pregaria i el fang.
Som aquelles flors que no tenen nom,
som la veritat en coberte el món o veies que escaparem del corral.
Moltes gràcies, família.
Coers en directe des del Teatre Teneu de Tàrrega.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Tenim un sorteig en marxa.
El lloguer d'una campervana autocaravana per 3 nits road surfer
se l'emporta el Marc Font.
Gràcies a tots per haver-nos acompanyat.
A la sis del matí, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, diumenge,
a la coordinació d'informatius,
la Neus Bonet, redacció Nilià Marta Ferrer,
Gerard Joan, Miquel López, Carles Ballar,
producció Sara Lluvet, Sònia Olofeu, Dolor Joanola,
el control tècnic avui, el Marc Peron i el Macía Closes,
el control d'exteriors, la feinada del Pep Casanovas,
el Ricard Lupe i el Josep Forns,
que tot això són és de meravella.
I tornem demà a la sis. Adéu, que vagi bé, salut.
Hi ha moments en què t'adones que el més important
és gaudir del teu temps lliure amb els que més estimes.
Amb Caprabo a casa t'ajudem a gaudir del teu temps lliure
oferint-te la millor varietat de productes frescos al tall i al moment.
I s'ho he acabat de fer.
A més, rebràs la comanda completa en franges d'una hora.
Benvinguda a la vida. Benvinguts a capraboacasa.com.