Són les 9.
A Catalunya Ràdio, el suplement.
Amb Roger Escapa.
A Catalunya Ràdio, l'hàbitat delerational.
El periodico, Carles III coronat a l'ara,
fotografies de Carles i Camila saludant des del balcó del Palau de Buckingham,
amb moltes presències i algunes absències, com la del príncep Harry,
que tot just va acabar la cerimònia, se'n va tornar cap a Califòrnia
amb la resta de la família que ni tan sols van a Londres.
Anglaterra té rei coronat, un rei amb alguns bicis antics,
segons explicaven ahir el suplement, les expertes en monarquies,
la politòloga Anna Polo Alonso i Eva Ontiveros,
que durant 30 anys va treballar a la BBC.
A l'hora que exigeix als servants que li cordin els cordons
de les sabates i el vesteixin, això...
era bastant pocs por pulir, ahir ens va sorprendre descobrir
que per esmorzar també demana que els ous estiguin acabats de bullir
exactament als 3 minuts, i com que no se sap ben bé a quina hora
esmorzarà, els cuiners bullen ous durant una bona estona,
tot esperant que Carles arribi, i mentrestant acaben llançant
els que no tenen la temperatura adequada.
Si ahir durant unes hores ens haguessin dit que era
una bona estona.
Avui el suplement Marc Molins, advocat penalista doctor Andret,
i l'Oriol Marc, com estàs?
La Núria Urriols, companya del diari Ara. Hola, Núria.
L'Oriol Marc, cap de política de la nació digital.
I l'Anna Pardo de Vera, directora corporativa de públic.
Bon dia, Anna. Bon dia, què tal? On pares avui, Anna?
Pues aquí estamos con las alergias típicas de la época.
Y como no llueve, no se limpia esto,
y fatal, cada día peor.
Pero bueno, ahí vamos, capeando el temporal.
A Madrid o a Galícia?
Estoy en Madrid, y llegué ayer de Galicia,
porque fui el viernes a dar una charla.
¿Vau seguir el que va passar ahir a Londres,
o no us interessa gens?
Sí, sí lo he seguido, sí.
¿Y qué tal, Anna? Bueno, a ver, fue muy gracioso,
porque yo llegué de Galicia y fui a ver a mis suegros,
y me encontré a mis suegros botella de cava en mano,
y ya no nos estamos hechos, esto es un desastre.
Pero claro, es que comentar eso, que es como una película,
es como algo que no está existiendo realmente,
que está fuera completamente de la realidad,
más de la realidad británica que está sufriendo una crisis monumental,
más acusada, si cabe, que la española,
y entonces comentaban, pues, del tipo de...
Juan Carlos debe de estar contento que no lo han invitado.
O, por ejemplo, si alguien de fuera ve al rey Carlos III,
dando vueltas sobre sí mismo,
dirigiéndose a los súbditos de los cuatro puntos cardinales,
pensarán que ese hombre se ha vuelto loco,
si no conoce el protocolo.
O sea, eran este tipo de cosas que era entretenido
como si estuvieras viendo una película o la famosa serie
que retrataba a la familia real británica.
Entonces, yo creo que visto desde esa perspectiva,
sí es muy curioso, es medieval, como decías tú,
y creo que es la única monarquía que queda ya
con ese ritual tan excesivo.
I la resta?
A mi no m'interessa, així per definició.
El que passa que sí que m'ha sorprès,
més enllà de tota la sanificació,
i que també em sembla fora de la realitat,
les detencions que hi ha hagut per les manifestacions de republicans.
52 a Londres, diuen.
No he sapigut trobar alguna cosa que hagin fet,
que hagin provocat una detenció,
més enllà d'expressar els seus rebuig a la monarquia.
I això em sembla que per la idiosincràcia britànica,
que en principi és una democràcia molt consolida
i també que es posa d'exemple molts cops aquí,
és una cosa que s'hauria d'avaluar,
perquè és una cosa que s'hauria d'avaluar,
perquè és una cosa que s'hauria d'avaluar,
perquè crec que és fruit d'una llei recent
que s'ha aprovat al Regne Unit
i no em sembla de reput que per manifestar-se en contra de la monarquia
hi hagi d'haver aquestes detencions,
perquè 52 detencions em semblen moltes.
Oriol.
A mi també em semblen moltes 52 detencions.
Però a tu t'agrada. A mi m'agrada molt.
Les detencions o la coronació?
A mi també m'agrada molt,
perquè és una monarquia que té en un penal...
Que necessitem marmolins de boca.
Exacte, dubto que avui no dormin a casa, però això és igual.
A mi no m'han detingut, en tot cas, jo estic aquí.
Per tant, algú no ho he fet.
Què anava a dir? Per mi sí, hi ha molta pompa,
és medieval, és fruit d'un altre temps,
és segurament una monarquia que ja no és ni molt menys
però és una monarquia pràcticament postcolonial
amb tota la seva trajectòria va anar veient com el web
anava perdent suports interns, referèndums que hi ha hagut
perquè la reina britànica no fos cap d'estat
dels respectius països que abans sí que estaven sota domini britànic,
però crec que Occident també perviu en aquest tipus de detalls.
I a mi això m'agrada, em convenç. La tradició és bona.
Hi ha tradicions que són excessives? Sí.
125 milions d'euros de cost és excessiu? Sí, perfecte, tot el que tu vulguis.
Però tampoc jo donaria moltes lliçons al Regne Unit,
Sisena Economia del Món, Potència Nuclear,
el Consell de Sobretat de la ONU.
Van guanyar la Segona Guerra Mundial. A mi fa molta gràcia
quan la gent reivindica França que una mica més...
La catifa vermella que unia Berlín amb París tenia uns quants quilòmetres quadrats.
Aquesta gent va resistir els bombardejos dels nazis.
Crec que la monarquia britànica pot donar alguna llista de democràcia
a la resta de monarquies del món. Jo no em defineixo com monàrquic ni molt menys,
però crec que la monarquia britànica en algunes coses
s'ha sapigut adaptar als nous temps, crec, a diferència d'altres.
Tu veient el que va passar ahir a dins de l'abadiada de Westminster,
et sembla que la monarquia britànica s'ha adaptat als nous temps?
Estic convençut que sí, perquè crec que saben diferenciar
el que és la tradició i la pompa de la modernitat del dia a dia.
Això d'ahir crec que ells s'haurien sentit,
jo no soc un expert ni molt menys, però m'encanta la història
del Regne Unit i crec que hi ha una distància
gran entre aquest fervor que tenen per la tradició i la pompa.
Jo crec que el rei Carles III s'hauria sentit molt culpable
si no hagués fet una cerimònia com aquesta, per entendre'ns,
però al mateix temps l'endemà tu sí que notes que hi ha una monarquia,
segur que ho notes, perquè veus que hi ha un senyor
que és molt ric i que té moltes propietats i que té molts cavalls
i que li bullen els ous l'estona que necessita,
però en el dia a dia del Regne Unit no funciona com una monarquia
absolutista i com una monarquia britànica
No funciona com una monarquia absolutista i com una monarquia
feudal, crec que és un país prou civilitzat només.
Va ser dels primers...
No tothom ho pot dir això. Feia molt temps que demanava
que demanava fidelitat als subdits,
que li juressin, que això ens va sorprendre, si bé són,
perquè es veu que és una cosa que ja no es feia. Marc.
A mi d'entrada la primera reflexió que faria és...
No ho vaig seguir d'aquella manera, en plan hooligan i tal,
però sí que vaig tenir la curiositat a última hora
d'anar veient algun retall, algun tros d'imatge i tal.
Si a algú em va sorprendre, que no sorpresa perquè sabia
que era necessari i consubstancial a la figura en aquest cas
de la monarquia britànica, però si a algú em genera un
mofent en alguna mesura, és precisament aquesta barreja,
és el que passa a Westminster. És aquesta barreja
entre monarquia i religió. És a dir, d'entrada,
hem de tenir en compte que el rei, a banda del rei, és el cap
de l'església. Per tant, tot el que passa dintre
de la badia, conceptualment m'ofent,
perquè jo crec que linka la institució
a aquella idea més fanàtica,
no sabria com dir-ho.
És a dir, jo no em considero monàrquic,
el meu tarannàs més republicà no em considero monàrquic,
però sí que en alguna mesura coincideixo amb l'Oriol
amb què la tradició afageix un cert valor.
Pot donar un element de lideratge.
El que passa és que aquesta tradició ha de venir presidida
d'una enorme exemplaritat. És a dir,
perquè aquesta tradició que comporta lideratge
sigui efectiu, qui exerceix aquest lideratge
ha de tenir una induptable exemplaritat.
I en el cas de la monarquia britànica sí que és veritat,
que hi ha unes charities, hi ha unes fundacions,
la fundació, en aquest cas, del rei Carles,
mou més de 100 milions de paons anualment,
fa una funció social amb conceptes medioambientals i tal.
El que em preocupa és quan faig la comparació,
és a dir, a quantes fundacions puc assimilar
fundacions de veritat, una presidència honorífica
a la reina Letícia o al nostre rei.
Et trobes d'entrada amb aquest exercici de comparació
que és odiós, que costa, és a dir, quina exemplaritat
dona la nostra monarquia, però penso
que el gran repte que té Carles III
és precisament completar aquesta transició,
intentar treure la ciutadania d'aquesta idea
de la monarquia romàntica. Un 80%
dels anglesos o dels britànics han nascut
durant el regnat d'Isabel II.
Isabel II sí que va tenir tota aquesta legitimitat
que li va donar la figura visible
a banda de Churchill, evidentment, durant la Segona Guerra Mundial,
però aquella legitimitat que tenia Isabel II,
molt abonada per la complicitat dels mitjans,
de la BBC, uns armatismes estranys, una dosificació
de la imatge i l'últim, l'últim gran
producte de blanqueig de la imatge que és de Queen,
a Netflix, aquesta complicitat dels mitjans
Carles III no la tindrà.
És a dir, la gent vol saber, vol mirar, vol fiscalitzar els comptes
i o es posa molt les piles i, com deia l'Oriol,
li deixen de bullir els ous.
Els que es mengen.
Els que es mengen.
O donem aquest pas o pot tenir un problema
la institució, perquè aquella tradició cada vegada és menys difícil
de suportar si no són aquests parameters d'eficàcia, eficiència,
exemplaritat i un llarg etcètera.
Quatre minuts per arribar a un quart de deu del matí,
mentre des de l'estudi de Catalunya Ràdio veiem com desfilen
la cursa del Corte Inglés. Ara mateix tenim la diagonal tallada
amb algunes afectacions avui a Barcelona per aquesta cursa.
Per cert, ja que veiem una cursa,
aquesta setmana s'ha presentat la cursa dels 40
anys de TV3 i de Catalunya Ràdio,
que és el diumenge, a l'hora de la tertúlia.
O sigui, tenim excusa o no? No teniu excusa, al contrari.
Espero que la correu.
Perquè jo dono el tret de sortida a la cursa amb el director de l'emissor,
la Núria Oriol.
Ens anem a fer el tret de sortida a dos quarts de nou del matí
fins a TV3. Són vuit quilòmetres.
La Núria Oriol segur que la correrà. Jo ho tinc sobre la taula.
Jo faré la transmissió de la cursa. Jo em comprometo,
si l'Oriol Marc es compromet. Us animeu aquí o no?
És que aquí va passar una cosa dimecres.
Vull mirar quin dia és. Crec que és el 18 de juny.
L'altre dia vinc els dimecres amb la Carod
i la cursa també. Vull dir que la puc córrer per tots dos, si voleu.
La Carod em va dir que tenia un casament i que no podia venir.
No fotis. Vull dir que t'has de comprometre amb mi.
Em comprometo amb tu, clarament.
Ha dit que diumenge tenia un casament i que aquell diumenge no podia...
El casament el tenia diumenge o el tenia dissabte a la nit?
Segurament dissabte a la nit. Són set quilòmetres i mig d'aquí a TV3.
Per tant, set quilòmetres i mig i et donen dues hores per fer-los.
Jo crec que fins i tot caminant arribaríem.
Anem cap a Londres, va.
A Londres encara hi tenim el Quim Olivares i la Coia Ballester.
Bon dia a tots dos companys. Hola, bon dia.
Com va la ressaca? Jo bé.
Jo estic bé, no sé la Coia, però jo estic bé.
Tu, Coia, com estàs?
Bé, bé, intentant pair totes aquestes imatges,
que ara us escoltaven aquesta tertúlia que m'ha encantat
també, he estat tan reflexiva com a mena,
i intentant processar tot perquè és que hi ha tant per analitzar,
no només de la cerimònia, sinó del que significa pel país
i pels individus mateixos que en són els protagonistes.
I tu, Quim?
Sí, jo també. A veure, jo dic que estava tranquil
perquè jo vaig desaparèixer d'allà a quarts de sis de la tarda
la gent que jo em vaig trobar després de tot,
perquè clar, al matí tothom estava molt... Ai, ai, ai, ai.
Però després, quan jo vaig menjar alguna cosa i em vaig escalfar
així amb un te, la gent estava farta del dia,
deia, però ja està bé, però...
Per què no han fet el circuit més gran?
Perquè la gent ha repartit més d'altres que s'havien quedat xops.
És allò típic que dius on vas d'excursió i d'on tornes d'excursió.
Doncs la gent estava molt feta a pols
i molts que van dir, han detingut a gent, oi?
I em van preguntar, tu que ets periodista, oi que han detingut a gent?
I la gent amb qui vaig parlar els va semblar fatal
que detingués algú per expressar el que havien expressat.
La mateixa policia va dir que havien hagut de prendre aquesta decisió
perquè es tractava d'un dia que només es viu una vegada
en una generació i que s'havia de prendre totes les mesures disponibles,
i que per això van actuar detenint 50 i escaig persones.
Avui, coi, la festa continua,
perquè crec que hi ha alguns dinars també de commemoratius,
o alguna cosa, o no?
Hi ha gent que els agrada molt que en diuen el gran dinar.
El gran dinar és dinars de barri, d'associacions,
de zones on tinguis amics, el que vulguis o no et puguis imaginar.
Tant pot ser que et tallis un carrer per fer un dinar,
com que facis un dinar al jardí de casa teva,
fan aquest gran dinar amb taules molt llargues, molt ben guardides.
Evidentment, els colors de la bandera per tot arreu,
com ja vam veure ahir, i sempre són molt presents.
I llavors, el rei coronat, en aquest cas,
l'Eisabella i l'Elisabet Segona,
proposen una recepta, que és la recepta d'aquesta ocasió reial.
I la recepta d'avui és un equig.
Sempre s'escoll una recepta que no sigui gaire cara,
que sigui fàcil de fer i que te la puguis emportar en un pícnic,
que és el cas, més o menys.
I la recepta d'avui és un equig amb ingredients diferents,
amb una recepta especial que porta espinacs i faves,
que ha estat una mica criticada per estranya,
amb totes les creences religioses, i tant si ets vegetarià,
per exemple, com no, encaixa per a tothom.
Llavors, els britànics, que són així, que tenen aquest punt,
que em fa una mica de gràcia...
Ai, que mincen coi, que tu també ho has comprovat.
Sí, sí, sí, però ja m'he acostumat a fer xips, que ja m'agrada.
Doncs aquesta recepta, algunes cròniques deien, al principi,
bé, pensem que l'equig no és ben bé original de França,
que ve d'Alemanya també, per aquesta picaresca,
una baralla que tenen permanent sempre amb els francesos.
Per tant, aquests dinars de taules parades, amb tasses de té,
d'aquestes tan boniques, amb flors i franges,
deurades, i el rei per tot arreu,
doncs veurem aquesta imatge del gran dinar per tot el Regne Unit.
Hi ha milers de dinars convocats. I després, al vespre,
al castell de Winza, el gran concert en honor al rei.
Quim, la notícia d'ahir és que, més o menys,
si fa un ofà, tot va sortir sobre...
tal i com estava guionat, perquè, clar, amb els precedents
del rei Carles, amb aquella assignatura amb la ploma,
amb algun estiravot de caràcter que li havia sortit,
amb totes les hores que va estar exposat ahir davant de les càmeres,
és que tothom, si fa un ofà, es va comportar, no?
Jo crec que sí. No sé si la coi ha vist algun lloc,
algun tuit així, que expliqués alguna cosa curiosa.
Jo m'ha semblat que tot va anar com estava planificat.
Sí que és veritat que, pel poc que he pogut llegir
al rei de diaris, ja hi havia que el rei estava massa seriós,
que no que li estigués tan seriós, però també és normal, no?
Suposo que la situació, malgrat que porta 74 anys entrenant-te
per aquest moment, doncs també ha d'impressionar el moment aquell.
Però jo que jo sàpiga, no sé, potser algú ha vist alguna cosa,
coi, tu has vist alguna cosa que hagués fet una mica
perillar aquesta rectitud en l'acte d'ahir?
No, ella estava molt seriós.
Alguns moments... és a dir, mira,
vaig veure molt més integrada Camila a la cerimònia
que no pas el Carles III.
A mi em va fascinar la figura de Camila ahir.
En tot moment, quieta, tranquil·la, somrient.
En canvi, el rei... bé, el pes històric és diferent, no?
Però jo crec que ahir Camila va reforçar moltíssim la seva figura.
Hi ha un moment de la cerimònia de Carles III que penses
que és curiós i que és estrany i que també repeteix Guillem,
que és quan ha de llegir les tres frases curtes a la cerimònia,
quan les ha de dir i les llegeix.
Opta per llegir-les i li posa una xuleta al costat.
No sé si ho vau fixar en aquell moment.
I clar, penses, són tres frases.
Que els nervis et treixin en aquell moment,
però una mica que deia el Quim, no has tingut 70 anys.
Però bé, suposo que el risc, d'això que preguntàveu,
el risc que alguna cosa falli fa que hi hagi moltes prevencions en tot.
El dia abans, els reis i els prínceps
havien estat assajant a la badia de Westminster.
I la por que falla alguna cosa en aquesta cerimònia global
que van seguir a tot el món milions de persones
els fa també que a primera hora del matí es facin les detencions,
perquè les detencions no es fan cap al migdia.
Les detencions es van fer molt aviat al matí
i la policia, que no fa comunicats molt clars quan les detencions,
ve a dir que davant la possibilitat i les sospites que teníem
i les informacions que ens havien arribat
que poguessin interrompre les processons,
fem les detencions. És a dir, que és molt difícil
que el dia d'ahir se'ls passi alguna cosa
que els hi trastogui els plans. Més enllà dels problemes
amb algun cavall de la processó o coses així petites.
I en tot cas no ho sabrem.
Anna, això que apuntava l'Anna, la colla és molt interessant,
la figura de Camila, que ha aconseguit als 75 anys
donar la volta a la truita,
perquè durant molt de temps va ser la figura més odiada
al voltant de la casa reial.
I mira, ha acabat de reina.
Sí, me parece muy interesante.
Y recordar que acaba de reina, no de reina con sorte,
gracias a Isabel II, no a su marido, que ni se lo planteó probablemente.
Quiero decir, es importante
porque es un cambio muy grande con respecto
a la anterior y al final.
No es que Camila ha logrado imponerse
sobre la figura de Lady D,
que cada vez va quedando más en el olvido,
pero aún así tiene un componente...
esa batalla y esa posición
entre ambas, Camila y Lady D,
tiene un componente muy dramático para lo que fue la vida de Lady D,
desde el punto de vista humano, simplemente.
O la de la vida, su final,
y la de sus hijos, que sin duda les habrá influido,
porque la infancia lo marca todo.
En todo caso, sí es un paso importante
y es de agradecer, entre comillas,
que la reina Isabel II haya tenido en cuenta
la figura de la reina y lo que aporta,
porque yo tengo la sensación, por los gestos que hemos visto,
no en la coronación, sino en días atrás,
desde que se le proclamó rey, el funeral,
por los gestos, que Carlos III no debe de ser un tipo fácil de aguantar.
La sensació que no.
Núria, Núria.
Sí, sí, he posat un parell de preguntes,
perquè es diu que Carles III vol adaptar la monarquia als nous temps,
està prescindint de personal, tinc entès.
És a dir, què consistirà aquest lema que està posant sobre la taula,
i després, aquells estats que encara mantenen
com a cap d'estat la monarquia britànica,
diguéssim que és el que perdrà primer,
Carles III, estats que ara es convertiran en república
i deixaran de tenir aquest vincle amb el Regne Unit.
Colla, Quim, qui s'atreveix?
Mira, la senzillesa és que per a nosaltres
és molt difícil d'interpretar, no?, perquè ahir,
monàrquicament parlant, al món de la realesa,
és que va ser una mica més senzilla,
que a nosaltres tu no pots identificar i dius,
fins i tot et sembla que t'està emprenent el pèl, no?
A més és que el precedent té 70 anys.
Clar, llavors, per exemple, què fa ell ahir
en cuanto a la senzillesa? Ell que doble, crec que és
la fortuna de la seva mare, doble potser no arriba, perdoneu,
però és molt més ric que la seva mare.
Què fa ahir? La reina va tenir 8.000 convidats,
i al carrer va ser molt més llarga la de la reina,
ell molt més curta, et diuen, entre altres coses,
perquè hi ha un problema de seguretat.
I a la cerimònia ahir hi havia molts voluntaris que la seva mare
era un altre perfil, més gent aristòcrata, etc.
És a dir, ell intenta aproximar la realesa a la població,
però és que al principi monàrquic ja no passa per aquí,
és que hauria de canviar moltíssim.
Ell que fa un vot per la modernitat,
és l'única casa reial europea que encara fa coronacions.
Pensant en la senzillesa, és veritat que ell fa un pas,
i també fa un pas àbil en obrir la monarquia
a totes les confessions religioses,
perquè és la realitat del seu país i del món,
però clar, simplificar tot això és molt difícil,
perquè a la base de la monarquia justament és la tradició,
sense tot el d'ahir és molt difícil que se sostingui una monarquia,
i més la britànica, perquè ells els encanta la tradició,
no només en la realitat reial, sinó en tots els aspectes de la vida.
Per tant, simplificar-ho és realment molt complicat.
I en quant, quina era l'altra cosa?
Sí, el tema de la Commonwealth.
Jo pel poc que sé, ara en són 14, els reialmes,
que el Carles III és el cap d'estat.
Aquesta setmana, per exemple, el primer ministre de Belice
ja va explicar que ells el que volien era convertir-se,
deixar que Carles III deixés de ser el cap d'estat
i convertir-se en una república.
Jamaica també ho ha expressat més d'una vegada.
Jo vaig parlar aquesta setmana amb una professora universitària
que ens deia que un dels principals reptes externs de Carles III
en tenia dos, bàsicament. Un, que el Regne Unit, malgrat amb el Brexit,
tornés a ser europeu, per entendre'ns,
i recordem que el primer viatge que fa Carles III havia de ser a França,
però no va poder ser pels Alderulls, però va anar a Alemanya,
al cor també d'Europa, i el segon era la qüestió de la Commonwealth.
Aquest és un tema difícil de gestionar, és a dir, que el rol
del Regne Unit i el monarca són caps d'estat,
però sense que sembli que governen per la força.
Per tant, aquesta és una qüestió difícil que haurà d'afrontar
el cas d'Austràlia, per exemple, ahir era el primer ministre,
però també allà hi ha un moviment que diu, perquè hem de tenir un cap d'estat
que està a l'altra punta del món, i per descomptat als països del Carip,
com, per exemple, Belice, i d'altres que diuen, home,
doncs potser ha arribat el moment. Evidentment, si això passa,
ara no sé com s'ho farà, perquè també és veritat que hi ha hagut casos,
això la colla potser ho recordarà, casos relacionats amb racisme
amb gent de negre.
La Camila, que abans la glorificàvem, va ser
bastant popular fa qüestió de mesos, quan
li preguntava a una senyora de raça negra que porta
visquent molts anys aquí a Londres, i deia, però tu d'on ets, no?
I deia, jo soc de Londres. No, no, però d'on ets, d'on ets?
I deia, no, no, és que jo he nascut a Londres. I es quedava
com estranyada. Clar, és que hem de pensar també que aquesta gent
viu en una bombolla. Ahir també em feia gràcia
una última anècdota. Crec que ara he perdut el compte.
Crec que era divendres. Si tu passeges per Londres d'una cosa que te dona ràpid
és que és la ciutat segurament més multicultural de tot el món.
Correcte. I deixa'm explicar això, Roger. Només mira, divendres,
vam fer un missatge al rei i la reina, als mitjans de transport,
en el metro el podia sentir, i acabàvem aquella frase típica
de mind the cup, que se senten al metro i als trens
d'aquest país. Jo estava al metro, a l'Andana,
i un senyor que havíem acostat parlàvem amb un col·lega
i li deia, però aquest tio s'hi mai ha trepitjat al metro.
Què ens ha d'ensenyar a nosaltres? Una mica aquesta percepció
que la Casa Reial vol acostar-se al poble i vol acostar-se
una mica a la varietat multicultural que té, però ho té complicat.
De les novetats respecte fa 70 anys és que ahir es va cantar gospel.
És veritat? És novetat.
No, però Roger, compte, també hi havia representades
totes les confessions religioses del país, que això era impensable.
Fa també 70 anys hi havia en jueus, hi havia en hindús,
hi havia en musulmans... Home, hem de tenir present
que el primer ministre és hindú, que l'alcalde de Londres és musulmà.
És a dir que això sí que passa en la mà per la cara
a molts altres llocs europeus inclòs al sud, inclòs al nostre país.
Per descomptat. Marc.
No, no, Marc, per favor. No, no, en absolut.
Molta en la línia, jo crec que comentem. És a dir,
la monarquia en si mateixa és una tradició
que és difícil de concebre i d'acceptar,
almenys des de la meva perspectiva, des dels meus valors.
I el repte que té Carles III, en tant que una de les monarquies
més visibles del món,
el repte que té és transformar el seu mandat
en un mandat exemplar, perquè la monarquia
o és transparent, o és justa, o és equitativa,
o no serà. És a dir, una cosa es parla de la monarquia
ja a la dècada dels 40, ja no parlo de quatre segles enllà, no?
Però en les properes dècades on
hi ha un canvi generacional evident, hi ha una transparència
volguda o no volguda, desitjada o no, perquè les noves tecnologies
ens acosten, hi ha una exigència de fiscalització
en aquest escenari, insisteixo, o és exemplar
o no serà. Això també serveix per aquí, Marc, o no?
Evidentment. Evidentment. És que jo crec que la secció
que es fa en el programa és una secció...
És que no som monarquia, és que té aquesta vocació,
és que tenim dret... De servei públic. És que ens costa molt,
és que ens costa molt a tots plegats, i una cosa és que tu surtis a tots els bitllets,
a totes les monedes, i no se sap ni a què ets ni què fas,
que és una mica la història de la monarquia, on l'exemplaritat
depenia que el rei no caigués del cavall, fa 200 anys
sortia de cavall, sinó que ella hi era exemplar.
I una cosa és aquella exemplaritat que legitimava
i donava coneixement i reconeixement, i l'altra
és que la monarquia és el segle XXI. Has de ser
íntegra entre totes coses perquè la ciutadania t'està pagant,
inclús que et bullin els ous. Totalment. Però és que a part,
hi ha una qüestió que... Que seguida l'Anna, que l'Anna també
és una republicana que s'ha estudiat a fons a la Mèrita.
I estic convençut que l'Anna estarà d'acord amb això que diré ara,
que és que la principal virtut i el principal defecte de les monarquies
és que són hereditàries, i per tant tu heredes no només els beneficis, sinó també els problemes.
Felip VI, en el cas d'Espanya, per més que vulgui
la monarquia és evidentíssim que ell prové d'una tradició
professional i personal que li porta molts problemes.
Tu, mentre el seu pare estigui viu i mentre el seu pare hi hagi
causes que planin sobre la seva...
no sé com dir-ho, sobre la seva adequació a la normativa vigent
en fiscalitat, pot dir el que vulgui, però mai serà exemplar
mentre la justícia no pugui actuar sobre un rei,
la monarquia mai pot estar legitimada del tot davant dels ulls
de la ciutadania del segle XXI. Totalment d'acord.
Si hem de mirar la modernitat barra transformació
que hi pugui haver al Regne Unit amb la monarquia, diria que
tot està abonat perquè aquí protagonitzi aquest canvi
de manera més gradual i fins i tot més exemplar.
Només hem de mirar els vídeos que pengen a xerxes
els fills de... perdó, el fill gran del rei actual.
Si no recordo malament es diu Guillem, no?
Jo sempre el coneixeré com el marit de Kate Middleton,
però és una tradició personal.
Només has de mirar com comuniquen, quin tipus de vídeo fan.
Molt millor que la Casa Rey a l'Espanyola.
Ahir la Patricia Centeno es feia resoc al cap de poques hores
de la coronació i ahir hi havia un vídeo molt ben editat,
molt ben muntat, de tota la família, ensenyant com havia estat
la jornada i clar, aquestes imatges el que fan és mitificar la figura
i encara que sigui en contrari la monarquia...
Però ho fas amb el llenguatge del segle XXI.
No ho fas amb un quadre gegant pintat pel millor pintor
de l'època, ho fas amb mitjans similars
en el llenguatge i la semiòtica
a les grans produccions de Hollywood.
No deixes una forma de transparència per allò?
L'Anna i el Marc, Anna.
Sí, jo crec que efectivament el paper de Kate Middleton
ahir és fonamental per la naturalitat que traslada,
que després està tot estudiadíssim, som conscients
que hi ha cada gest, cada roba, cada...
Incluso de los niños, que son graciosísimos, en mi opinión.
Todo está estudiado y sin embargo
da la sensación de que son, que es lo que quieren trasladar,
que son una familia cualquiera, que les pasen,
que se comportan como una familia normal
que no lo son, ni muchísimo menos, viven en una dimensión
paralela en la que hay que entrar
para entenderles y entender su sistema.
Pero en todo caso hay una diferencia
que no me gustaría dejar de decir
entre la monarquía, por ejemplo, española,
pero es que yo creo que la española para mí está en el peor
de los rankings de transparencia y ejemplaridad.
Para mí está en el peor, porque podemos decir
si es ejemplar o no, Felipe, es esto, pero no es transparente.
O sea, seguimos sin saber realmente cuáles son los gastos
de la familia real española más allá
y el presupuesto más allá de lo que le destinamos en los presupuestos.
El Reino Unido ingresa con la monarquía británica.
Ingresa. Le llaman la empresa.
Ingresa dinero. O sea, les trae dinero.
El marketing, todo esto...
Ayer decían cifras en torno a 2.500 millones de libras al año.
Y la nuestra no.
No solo nos cuesta dinero, sino que encima
nos ha robado durante 40 años. Entonces, claro,
creo que eso es una diferencia sustancial
entre los británicos, su monarquía es una tradición,
puede ser más o menos monárquico, pero es que además
me trae dinero, me trae turismo, me trae...
Pues es un montón de cuestiones materiales
precisamente por ser como son.
Y en nuestro caso es al revés.
Marc, ara sí. Sí, jo només una última reflexió.
És a dir, per explicar la meva relació amb la monarquia
a banda que jo també soc de la Kate Middleton.
Jo en tinc un criteri. Sí, a banda...
Que quedi molt clar per mi la idea que la meva relació
amb la monarquia és binària. A mi la monarquia
em pot tractar com un súbdit o com un ciutadà.
I exigeixo en una societat democràtica,
en un estat de dret com el que tenim, constitucional,
que se'm tracti com un ciutadà. I per tant,
en tots els drets inherent a aquesta condició, drets de fiscalització,
d'exemplaritat i de transparència. Perquè cada vegada
que em tracto com un súbdit, com en aquestes imatges
de les que parlava l'Oriol, en aquests quadres enormes
en què ve la gent de genolls, cada vegada que tinc sensació
de súbdit m'ofenc.
I la transparència porta això.
Et porta un input constant
pel qual... davant del qual et col·loques
en una condició o en una altra. Insisteixo que no em tractin
com a súbdit, perdoneu, que em tractin com a ciutadà.
Sí, abans tu, Marc, feia servir una frase de
si no és transparent, si no és eficient, no serà
la monarquia. Tant de bo tinguessis raó perquè
no és ni eficient ni transparent i és. Llavors,
aquesta frase porta a la reflexió
de dir quan una monarquia pot...
pot caure o pot canviar de sistema i ha d'haver una demanda
ciutadana. Jo crec que aquí l'Estat
i és segurament el País Basc o Catalunya,
la resta de l'Estat no hi és. No hi és. No hi ha gent
sortint al carrer demanant un referèndum sobre la pública. No hi és.
I per tant, és sense ser transparent
i sense ser eficient perquè sembla que a una part de la ciutadania
li és absolutament igual. I aquí crec que també té una part
de responsabilitat del sistema de partits perquè si no hi ha un partit
que ho canalitzi i posi a l'agenda,
no hi ha una canalització de cap demanda
ni perquè surt de la ciutadania ni perquè hi ha un sistema
de partits que posa com un problema la monarquia.
I això aquí, Unides Podem, al principi
potser sí que ho tenia com una reivindicació,
però ara mateix està desaparegut del mapa polític.
I relacionat amb el Regne Unit, cap partit
important del Regne Unit qüestiona la monarquia.
Per tant, si no hi ha en el sistema de partits
un qüestionament d'aquest sistema, és molt difícil que aquest sistema
canviï. Jo per mi la clau, Núria, està amb el paper
que precisament tenen els mitjans. És a dir, fa
ja no dic 40 anys, fa 20 anys
hauria sigut impensable.
Hi ha una demanda, però els mitjans
genera la necessitat. És a dir, Juan Carlos era el rei
campetxano. I avui en dia, Juan Carlos gràcies a
Catalunya Ràdio, a l'Anna, a la gent que permet...
Sabem que és el pare com a mínim de set fills,
sabem que té unes fortunes descomunals,
sabem d'on les ha tret o com a mínim ho intuïm, perquè
la veritat és que aquí fiscalia i al Poder Judicial
crec que no n'ha estat a l'alçària, però si més no,
si més no, en podem parlar. El fet que se'n parli,
el fet que s'exerceixi aquesta labor de fiscalització
externa, generarà i concretarà la necessitat
que algun partit catalitzi una pulsió col·lectiva.
Però aquesta és la gran diferència. La fiscalització de Juan
Carlos I ha arribat, u, quan era rei i dos, quan el seu fill decideix
que ha arribat. Però ha arribat. Ha arribat, amb unes circumstàncies
que són derivades del fet de voler legitimar això,
ho sap l'Anna, molt millor que ningú, que és l'operació Salva el rei, diríem,
el rei actual, que és, tu tens un rei
que abdica, ara entenem més bé per què va abdicar,
i no té res a veure amb l'edat, segurament, i aquesta
fiscalització arriba a posteriori, és pràcticament, és una autòpsia
més que una fiscalització. Sí, però és el que deia, el 80% de la població
britànica ha nascut durant el regnat d'Isabel Salona,
una figura absolutament hermètica,
és un producte de màrqueting, inclús amb el cognom,
la selecció del nom, el cognom, l'origen,
com es manipula, com es maquilla, com...
La població actual té accés a unes dades
que no es tenien fa dos dècades, i molt probablement
fa uns anys, la meitat del que hem dit
en aquest programa, podria costar el propi programa,
una trucada, escolta, aquest tio me'l fots fora,
no el vull veure mai més, no el vull sentir. No, no, això és
transparència, això és transparència,
però això és el que em refereixo, aquesta pulsió col·lectiva
farà que es devingui pornogràfic, és a dir, d'aquí...
Els meus fills no suportaran d'aquí 20 anys
intuir o saber que el seu rei ha tingut 7 fills,
però dels quals 4 o 5 són il·legítims i els altres...
No suportaran. Sí, però més enllà del paper
que han tingut els mitjans de començar a destapar
a tot el que envolta el rei emèrit, no ha canviat risc
institucionalment que impedeixi que l'actual rei
torni a fer el mateix. Això és el que posa en risc la institució.
Clar, però no hi ha cap canvi institucional que ho impedeixi.
9 i 35, deixa'm alliberar la Coya Ballester i el Quim Olivares,
que són a Londres. Quim, quan tornes tu? Demà, demà.
Demà tornes, o sigui que avui encara et sentirem també els bulletins i...
Sí, aniré a algun d'aquests dinars, aniré a algun d'aquests dinars que comentava la Coya.
Fantàstic. Bona feina a tots dos,
gràcies, una abraçada. Vinga, bon dia a tothom. Adéu, bon dia.
9 i 36 minuts. Tenim aquest document, Nil? No.
Sí, el tenim? Un segon, em demana un segon.
No, perquè és que...
Està plovent, eh? Està plovent i això és notícia.
És important. Un moment, no, he demanat que...
Clar, hi va haver una època en què es podia entrevistar el rei d'Espanya,
fins i tot a Catalunya Ràdio. Hi ha un document que no sé si l'heu sentit
alguna vegada, que és Carles Cuní entrevistant Joan Carles I...
Quin any era això?
N'any 92, Jocs Olímpics, mira.
Posa, posa.
Y también con nuestro habitual colaborador Miquel Costa,
otro viejo conocido suyo, majestà.
Buenas noches, majestà.
Ante todo, majestà, ¿cómo se encuentra?
Pues divinamente, aquí en la cama todavía,
pero ya haciendo ejercicios de recuperación y...
Havia caigut en un accident d'esquí a Baqueira.
Posa, posa.
La cosa marxa muy bien, señor.
Perfecto.
Suponemos que ya debe tener ganas de dejar la clínica, ¿no?
Siempre tiene unos ganas.
Lo que pasa es que creo que no hay que forzar las cosas
y que sean los médicos quienes decidan.
¿Y de momento qué han decidido, qué le han dicho?
Pues todavía me han dicho de dos o tres días para estar seguros
de que los ejercicios que hago aquí los puedo seguir haciendo en casa.
¿Podremos celebrar, por lo tanto, su aniversario ya en el Palacio?
Sí, pero no sé, si hay que celebrarlo aquí lo celebraré con igual alegría,
con la familia alrededor y con los amigos de aquí.
Aquesta... Nostros dos colaboradores,
el doctor Figueras i Miquel Costa, han tenido desgraciadamente...
Bé, això apunta a un programa que es feia l'any 92 a Catalunya Ràdio,
Carles Cuní entrevistant Joan Carles I després d'un accident
d'esquí que havia tingut a Baqueira.
Clar, tu mires amb perspectiva, han passat 30 anys, eh?
I ara és impensable.
No ho sé.
Sí, sí, fíjate que és una entrevista...
Un massatge ben fet. Amable.
Sí, un amable, muy amable, pues preguntándole por su estado personal,
por su cumpleaños, todo majestad para arriba, majestad para abajo.
Ells los trata de tú, ellos lo tratan de usted,
y así están las cosas. Pero eso no ha cambiado nada.
Lo que pasa es que, claro, la naturalidad que es verdad
que tiene Juan Carlos no la tiene su hijo ni mucho menos.
O sea, es que además no se arriesgan,
porque un periodista ahora no haría esa entrevista.
Metería la cuña de la presunta hija bastarda, por ejemplo.
Bueno, hi ha altres coses, no?
Bueno, mil cosas más, me ocurre digo,
porque es lo de última actualidad y la caja B
con la que se supone que financiaba esa hija.
Per exemple, Felip VI, des que és rei,
ha fet mai una entrevista amb un periodista?
Jo no l'hi recordo.
Fa allò tan espontani sempre al cap d'any, no?
Que surt i que és tan espontani, tan poc preparat.
Però una entrevista, encara que sigui
amb preguntes molt pactades,
jo no l'hi recordo.
Tiene corrillos con los periodistas y nada más.
Tiene algunos corrillos, pero muy breves. Siempre hay alguien detrás para llevárselo.
Tu hi has aconseguit anar alguna vegada o no et deixen entrar?
Sí, era príncipe, fue cuando lo conocí.
En el trato cercano es muy agradable.
Incluso sigue afectuoso
y da una imagen mucho más fría.
Es más fría ella, la reina Letizia.
Pero él no, él es muy agradable de trato.
El que hablaba muchísimo y que siempre estaba,
que le encantaba estar con los periodistas, era Iñaki Urdán Garín.
Ese sí que he coincidido varias veces.
I a la reina l'has conegut tu, Anna?
No, antes de que fuera reina no.
Y luego esa vez hemos coincidido y la he visto más veces.
Sí es verdad que tenemos amistades comunes,
pero no la conozco, no.
Ha cambiado tanto, además, que aunque la conocieras daría igual.
Tu, Marc, sí que els coneixes?
Sí, en ocasió d'una circumstància professional sí que vaig tenir ocasió.
A més, era un escenari relativament petit
perquè ara eren prínceps.
No en la situació actual que tenen.
I suscric al criteri de l'Anna.
A mi ella em va semblar un tio molt potent, amb un punt carismàtic.
És a dir, desmentia la meva imatge.
Potser el cliché de la condició de Borbó i tal.
Em va semblar un tio molt potent i en canvi ella
em va sorprendre una mica en l'altre sentit.
Em va semblar aquesta fredor de la que parla l'Anna,
més difícil d'arribar, de comunicar amb ella.
Però ella em va semblar un personatge interessant
als deu minuts quart d'hora que vaig tenir de mano a mano.
És a dir, molt poc intens, però insisteixo,
suscric a la percepció de l'Anna.
Quatre minuts per arribar a tres quarts de deu.
He de fer una pausa, que tinc publicitat acumulada,
i després de la publicitat preguntaré al Marc Molins.
Sempre el presento com a advocat penalista i doctor en dret,
però és que a més a més t'he de presentar com a
advocat defensor del Barça en el cas Negreira.
Prontaré com està això. Ves tu pensant durant la publicitat.
Que no et faré un massatge com...
I t'embollireu els ous o no?
Depèn si demanes...
Demanem igualtat.
Això és com el risc, tu pots demanar el que vulguis,
altre cosa si t'ho porten.
Després també el president Aragonès,
que reclama a l'Estat el traspàs complet de Rodalies.
Avui llegim un article al diari Ara,
que després del caos que heu tingut aquesta setmana,
la resposta de Pedro Sánchez
ha estat denunciar sobre trens
que es bonificarà l'interrail pels més joves.
Ara en parlem.
Aquest estiu apunta't als camps tecnològics
d'Intel·ligència Artificial i Drons del Periòdico,
la Universitat Politécnica de Catalunya i Fundesplay
per joves de 13 a 17 anys.
7 dies on faràs tallers amb investigadores i investigadors,
visitaràs laboratoris, faràs sortides a la platja, vela.
Més informació a estiudecolonies.elperiodico.cat
Fes la maleta, que viatjarem en tren per Europa.
Comprovarem si els europeus estem prou connectats
per deixar els avions a terra.
Crec que hem d'aconseguir un canvi
i una política de transport diferent.
Entrar aquí al ferrocarril hi té un paper absolutament clau.
Europa a un cop de tren, 30 minuts, a TV3 aquesta nit.
Hi ha ganes de fer vacances?
Primavera aprofita els nostres descomptes d'última hora
embarcant des de Barcelona o amb còmodes vols.
8 dies amb tot inclòs des de 679 euros per persona.
Reserva la teva agència de viatges o MSF Cruceros.es
i descobreix el futur dels creuers.
Els Estats Units és un país de contrastos,
moltes vegades d'extrems. Seguiu-me, que us ho explico.
Follow Garriga, el podcast que ens apropa
a la realitat nord-americana amb Francesc Garriga.
Política, televisió, religió, esports,
cada mes al web o a l'app de Catalunya Ràdio
sabrem com són i com sonen els Estats Units.
Follow Garriga, amb Francesc Garriga.
L'univers de contrastos dels Estats Units
segons el nostre corresponsal. Feu follow i acompanyeu-me.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
La Franz Schubert Philharmonia tanca temporada
amb una de les obres més espectaculars del repertori,
la Sinfonia Número 2 Lobgesang de Mendelssohn.
Un esdeveniment en què se celebrarà el cinquantè aniversari
de la Coral Càrmina, una de les institucions corals
més prestigioses del país.
El 20 de maig a l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca
i el 21 al Palau de la Música Catalana.
Més informació a franzschubertphil.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
La 26a edició del Docs Barcelona,
el Festival Internacional de Cinema Documental,
projectarà una trentena de pel·lícules que reflexionen
sobre les violències del patriarcat, les noves masculinitats,
i la contemporània de les ideologies.
Del 18 al 28 de maig al CCCB i al cinema Zaribau.
Més informació a docsbarcelona.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapà.
3 quarts de 10.
Amb la Núria Oriols, l'Oriol Marc, l'Anna Pardo de Vera
i el Marc Molins, que a banda d'advocat penalista,
ara mateix és l'advocat defensor del Barça en el cas Negreira.
Com va la cosa, Marc?
Bé, estem en aquell moment inicial, és a dir,
la causa està en una situació relativa a la tàrgia
perquè la jutgessa ha acordat una sèrie de diligències
que han de complementar el que ja representa la carella en si mateix
i, evidentment, estem aprofitant aquests moments
de tranquil·litat per treballar tot l'equip jurídic,
treballar el que serà la còpia de documentació
i la consolidació dels arguments que han de servir
per defensar l'entitat.
Jo, si, evidentment, hi serven tots els deures ètics
i odontològics que tinc, estic tranquil, és a dir,
penso que tenim argumentari, que hi ha argumentari,
que hi ha prova, més que argumentari,
per la seva existència d'uns serveis
i molt orgullós per el que representa l'encàrrec
en la dimensió col·lectiva que té la defensa del club.
És fàcil treballar amb Joan Laporta tenint en compte que ell també és advocat?
Sí, és crític. És a dir, el treball no és un treball
exclusivament amb Joan Laporta, però amb tot l'equip.
És a dir, el club, el Barça, evidentment, té un staff
professional tècnic del voltatge
i treballem d'una forma molt col·lectiva.
Ens toca representar el club en l'àmbit estrictament processal,
però, evidentment, tot el que és el treball de camp
i el que és la preparació i la consolidació
de les línies de defensa és el resultat d'un treball col·lectiu.
Com creus que acabarà el cas negre?
Jo penso que ha d'acabar bé. És a dir, a mi el que em preocupa
ja no tant com a advocat, sinó com a soci
és aquest discurs de la corrupció a l'esport
i penso que té molt bona defensa.
I no ho dic en el sentit més adjectiu,
sinó en el més substantiu, en el més profund.
És a dir, penso que hi ha una traçabilitat,
una documentació, un esforç
que es pot acreditar, que es podrà acreditar
i que això ens ha de portar un bon resultat.
Tu saps per què es pagaven aquests set milions
que durant diferents anys amb diferents presidents
van anar a parar aquest exàrbitre?
Jo tinc la certesa que hi ha un servei
d'assessorament tècnic arbitral
en un moment molt concret. És a dir, el que ara pot semblar
que pot afegir més o menys valor
en determinats moments,
tenir un informe exhaustiu de quin és el perfil
d'un hàrbit, com pita, com...
Això podia afegir un valor, té un valor
i crec que el té actualment. En aquell moment
on no hi havia tanta televisió,
tantíssima transparència que tenim ara,
que tenim televisats tots els partits,
aquest era un servei que s'administrava,
es prestava d'una determinada forma. Actualment els clubs
també al FC Barcelona tenen internalitzat el servei.
En aquell moment s'havia d'externalitzar
i es prestava com crec que es prestava
i amb el valor que crec que té. I és responsabilitat del Barça
que negreira o negreira els feia servir també per altres coses?
No, no, és a dir, una vegada es fa el pagament,
una vegada es fa el pagament, negreira
pot portar la vida que vulgués portar,
pot fer el que vulgués fer, és a dir, el que seria
constitutiu o motiu de retret seria que hi hagués una causalitat
entre el pagament i l'alteració
del resultat d'un partit, alteració que, per cert,
estadísticament no s'ha pogut comprovar,
la hipòtesi d'una eventual alteració de resultats
ha sigut desmentida pel propi estament arbitral,
la Real Federació Espanyola de Futbol ja ens ha dit
que sota cap concepte aquest organisme,
que era la vicepresidència del Comitè Tècnic d'Àrbits a la que pertanyia negreira,
tenia cap capacitat per designar àrbits,
és a dir, les grans fites de l'acusació,
les grans fites de l'acusació ja s'han vist desmentides.
Una altra cosa és que les acusacions també
probablement hi hagi molta instrumentalitat
en els discursos d'alguns acusadors i estan migrant,
a mesura que veuen desmentida la hipòtesi,
estan ocupant altres posicions per mantenir viva una causa,
insisteixo que crec que es pot explicar i que explicarem correctament.
Si Messi ha de tornar al Barça no depèn de tu, no? Suposo.
Si depengués de mi no tornaria,
perquè jo crec que estem en una altra fase ja,
a pesar de l'Oriol que ja veig que li fa mal.
No, bromes a part,
el discurs tècnic esportiu
no es pot ni s'ha de barrejar amb el discurs tècnic jurídic,
perquè són realitats totalment diferents,
realitats heterogènies que no tindria sentit barrejar.
Avui a l'Informatiu us explicàvem que el president Pere Aragonès
demana en un article al diari Ara un pacte de país
per reclamar que l'Estat traspassi el servei complet de rodalies a la Generalitat.
El president diu que després de les eleccions municipals del 28 de maig
vol constituir un front comú amb institucions, agents econòmics
i la societat civil per reclamar més inversions
i que els cedeixin la gestió dels trens.
Tot això arriba després d'una nova setmana de caus a rodalies
i a les portes també d'unes eleccions municipals.
Tot el que facin els nostres polítics aquests dies
també s'ha de llegir en clau una mica...
Municipals del 2007, suposo que voldràs dir, tenint en compte els temes que s'estan parlant.
Està bé. Jo encara estudiava.
Em sento jove amb aquesta campanya.
No ho sé, la proposta del Senat suposo que arribarà a passar a les municipals.
No, però és veritat que estem parlant de temes.
Jo que seguiré la campanya de Xavier Trias,
perquè hi ha una cosa que no puc treure de sobre que és anar seguint junts pel món.
No hi ha manera, no sé com fer-m'ho.
Jo l'escolto i penso que això és el 2007, és el 2011.
No ho dic en cap cas com una insula, al contrari.
Jo que soc un nostàlgic de coses que no he viscut em sembla bé.
Més falta que un dia pargui Massial Avedra en un míting.
Cosa que celebraríem moltíssim.
Però és veritat que s'està parlant, i aquesta legislatura, des que Pere Aragonès és president del Senat,
i això no és impotable amb ella,
però crec que es parla molt de la primera fase de l'ampliació de l'aeroport del Prat.
S'està parlant molt de Rodalies.
Ara es parla de la Seguera, que és una qüestió que està allunyada, diríem, del procés.
I si escoltem el to de la campanya del 2019,
encara sota l'influx del que va passar el 2017,
empresos polítics, amb Carles Puigdemont,
que també afrontava unes eleccions europees que va guanyar amb molta claredat,
i per tant, la vigència com a personatge polític capdalt,
per entendre Catalunya de l'última dècada, era més vigent que mai.
Ara tot això ha canviat molt, i a Barcelona es parla de mobilitat,
es parla de superilles, es parla de sostenibilitat per descomptat,
es parla de model econòmic, es parla de turisme,
es parla de si s'ha de créixer o si s'ha de decreixer,
com incardinar Barcelona com a capital de la Mediterrània
i la relació amb el seu entorn, també més enllà de l'àrea metropolitana,
que per mi això és fonamental per entendre que és Barcelona al segle XXI,
i de procés se'n parla poc, i això també s'ha empaltat una mica
tot el que no és la política municipal,
també es parla de moltes coses que no tenen ni molt menys a veure amb el procés,
i això crec, el traspass de Rodalies,
que és un tema que s'arrossega des de fa potser vint anys,
que es va gestionar malament en el seu dia perquè no es va traspassar tot el servei,
i per tant la Generalitat no és responsable de tot,
i l'Estat tampoc acaba de ser responsable de tot,
polèmiques de molt baixa estofa completament,
no, és que hi ha hagut un llamp que s'ha carregat, un central,
el Meteocat et diu que no hi ha hagut un llamp, tot això és ridícul,
això és tractar la gent, crec que l'adjectiu no seria súbdita,
sinó que entraríem en una paraula que comença igual però que acaba diferent,
tot això no pot ser.
I està bé que el president vulgui liderar un front comú
i que s'hagi de posar rodalies.
El tema és tant si tu ets un president que vols culminar la independència,
ets un president que vols fer la taula de diàleg per tenir un referèndum,
vols ser un president que planteja un acord de claredat
perquè hi hagi una consulta pactada sobre el futur de Catalunya,
corres el risc de no aconseguir dues coses, ni la gestió del dia a dia ni el futur.
I això crec que és el problema principal d'un govern
que des que està en solitari s'enlaira poc,
i aquesta setmana també hem vist una cosa molt rellevant,
que és que des de l'oposició s'ha governat,
Junts ha liderat una proposta per la Saquera
davant la, i ho dic entre cometes, la inacció,
sobretot diuen Junts, també una mica el PSC del govern,
per tant, també vam veure la setmana passada el caos de les oposicions.
Això ho van arrossegar tota la setmana.
Tota la setmana ho han arrossegat, crec que ho recebrem durant bona part de la campanya també,
perquè quan tu vols treure sempre la bandera de la gestió
i aquesta gestió no funciona o no s'enlaira o no la saps vendre,
doncs tens un problema com en les municipals encara més.
Núria.
I aquí també hi ha una qüestió que és una estratègia d'esquerra
d'utilitzar també tota la qüestió de Rodalies
per desgastar el PSC a l'àrea metropolitana
amb una base real, que és que Rodalies no funciona,
però aquí hi ha una estratègia també del partit
de cara a les eleccions municipals on l'àrea metropolitana
doncs el PSC sembla que amb l'enfonsada de ciutadans
i també que amb una marca forta
pot treure molt bon resultat i l'esquerra també
té aquesta zona com una de les zones clau
per les municipals i de fet el 2019 va créixer
amb molta força amb ciutat de l'àrea metropolitana.
Ara vol mantenir aquest resultat amb un PSC creixent
i això és difícil també, llavors aquest tema,
com que el PSC el gestiona també directament
des del govern espanyol, és una qüestió a posar sobre la taula
també en aquest context. Més enllà d'això,
el problema és endèmic perquè el traspàs de Rodalies
des d'això s'arrossega des de fa molts anys
i és sorprenent perquè en l'últim debat de política general,
que va ser el setembre del 2022, es va acordar
i es van aprovar dues resolucions tant una impulsada pel PSC
com una impulsada pels partits independentistes
que abans d'acabar l'any, és a dir, ja han fet tard,
s'acordaria el model de traspàs i això
se segueix arrossegant i no se sap ben bé quin és el problema
perquè en teoria el PSC estava obert el traspàs de trens
i també el traspàs de la titularitat de les infraestructures
que no formaven part de la xarxa d'interès general,
és a dir, que sortien de Catalunya. Per tant,
hi ha com una certa predisposició dels dos actors
a acordar aquest traspàs però no acaba de passar
ben bé, no se sap per quin motiu.
El que passa és que més enllà d'aquí és la culpa,
als ciutadans que cada dia es troben a agafar Rodalies
i que no funcionen, li acaba sent igual
de qui és la culpa. Solucioneu-ho,
sigui de quina sigui la responsabilitat,
perquè és un problema que s'arrossega
des de fa molts anys i a vegades sembla
que un i l'altre tenen l'interès
de potser no acabar de resoldre
perquè també s'utilitza això políticament.
I em sembla que ja va sent hora
que es posi punt final a aquest problema.
És que bàsicament la gent que va entrant
a primera hora del matí no se'n va a la illa Fantasia,
se'n va a treballar o se'n va a estudiar o se'n va a fer un examen o una entrevista de feina.
El dany que es produeix en molts casos és irreparable
perquè no pots recuperar el que anaves a fer, que és guanyar diners
per sostenir la teva vida. Marc.
Sí, jo molt ràpid, només per aquesta idea del déjà-vu que parlava l'Oriol,
jo també la suscric, és a dir, sembla que el discurs torna un moment previ,
però també hi ha hagut un parèntesi molt intens.
És a dir, les últimes municipals bàsicament els debats eren
sobre si la Barcelona capital de República o la Barcelona
i per tant hi ha una sèrie de qüestions de gestió ordinària
que necessitem tornar a entomar i recuperar.
I respecte al tema de les rodalies,
la vergonya és còsmica, és còsmica i és diària.
A nivell discursiu és una absoluta vergonya.
El que passa és que a través i relaciono
de la resposta que ha fet Segos, aquesta empresa
que havia d'organitzar aquests exàmens
la setmana passada, si no recordo malament,
la resposta et deixa d'entrar a veure que potser el discurs
de la gestió no està tan clar per qui l'entoma
com es plantejava inicialment.
Tres minuts per les deu. Hem de deixar aquí amb el Marc Molins
la Núria Oriols, l'Oriol Marc i l'Anna Amparo de Vera.
Gràcies a tots quatre per haver-vos acompanyat aquest diumenge.
Moltes gràcies.
Després de la publicitat preguntaré al Marc Molins.
Sempre el presento com a advocat penalista i doctor en dret,
però és que, a més a més, t'he de presentar com a
advocat defensor del Barça en el cas Negreira.
Preguntaré com està això. Ves-t'ho pensant durant la publicitat,
que no et faré un massatge com...
Bueno, sabendem igualtat.
Teddy Katz, professor universitari israelià,
va documentar la permés fosca de la història d'Israel.
Això és el que feien els nazis.
Recordo tot el que va passar a Tentura.
Descobrim un dels episodis més silenciats de la Fundació de l'Estat d'Israel.
Si vol fer un documental, vagi en compte,
perquè el perseguiran com em van perseguir a mi.
Tentura, sense ficció, a TV3 dimarts a la nit.
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'FP s'engloba en una finestra única,
al portal fp.gencat.cat, on trobaràs tota la informació
i orientació per la teva trajectòria formativa i professional.
L'FP ofereix un ampli ventall de cicles formatius
i certificats de professionalitat i un itinerari
que es va construint i adaptant a les decisions i experiències
de cada persona.
Com l'any passat, en els cicles de grau mitjà
hi haurà dos processos de preinscripció.
El primer, per l'alumnat que està cursant Cuerdeso.
Una formació equivalent, o primer de Batxillerat.
I el segon, per a la resta.
Benvinguda. Benvingut.
Tot a punt per fer-te sentir com a casa.
Catalunya Ràdio, casa teva.